Amb el victimisme per davant, l’‘amenaça’ de continuar en el càrrec de president i una prepotència digna de temps pretèrits, l’encara president de la FCF, Joan Soteras, va negar el que tothom esperava. 442 clubs li demanen que convoqui Assemblea extraordinària per a unes noves eleccions i es nega per “deficiències molt greus”.

Caldrà creure’s (o no) els arguments del septuagenari i els del ‘pobret’ sotssecretari Sergi Garrido (còlic inclòs). Per cert, l’empleat ‘centenari’ (pel sou) va fer més impressió de ser el cap de campanya de Soteras que un alt dirigent del carrer Sicília.

Ara només queda que el Conseller d’Esports, Berni Alvarez, compleixi la seva paraula i actuï donat el bloqueig futbolístic.

SOTERAS I LA SEVA COVARDIA

El ‘míting’ va estar molt lluny d’una roda de premsa, és més, va haver-hi qui (el de Ràdio Marca, perdó per donar el nom del digníssim mitjà de comunicació) que, quan va acabar l’autopromoció el ‘duo dinàmic’ només se li va ocórrer dir que “no fan falten preguntes, tot ha quedat molt clar”. És clar que la publicitat et torna més pallús del que ets.

Però sí que va haver-hi preguntes perquè sempre hi ha excepcions i aquí es van llançar contra els presidents de Nàstic (Lluís Fàbregas), Joan B. Agustí (Olot) i Antonio Morales (FE Grama). Un a un van anar responent a algunes afirmacions encara que el primer va ser destacar que “no hi ha cap imputat en aquesta junta sinó algun investigat”. No tothom sap que és el mateix, però queda bé.

“SÓN DEMAGOGS PROFESSIONALS”

Soteras que va repartir carnets de catalans a la reunió – “Galán, un gran català”-, va qualificar de “demagogs professionals” a Fàbregas i a Agustí i els va animar a ser “més solidaris” a l’hora de repartir els diners que reben de la RFEF.

Amb Antonio Morales va ser més lluny perquè li va qualificar de “mentider” i va mostrar una carta d’adhesió “amb la signatura autèntica (?)” del colomenc. Morales, que li ha dit de tot al sabadellenc i al seu director Calle, ni s’immuta sinó que li contestarà a la cara. “No hem fet res estrany”, va afegir Garrido va elevar el seu to realment embafador i adulador. “El gran gruix del futbol català està content, no podem confrontar totes les notícies que surten (?), som de perfil baix. La tendència d’aquesta FCF és a l’alça gràcies a Joan Soteras i la seva junta”, va ‘pilotejar’.

CAS SOULE I DEFICIÈNCIES

El seu cap Soteras trencava, de tant en tant, l’acurat discurs de l’afectat Garrido. “Nosaltres no estem imputats, estan enganyant els clubs, són una colla de mentiders”, va comentar al company de la Cadena COPE quan li va demanar noms i cognoms dels ‘dolents’ de la pel·lícula. Es va amagar.

“Nosaltres guanyem diners per a repartir als clubs i no per a quedar-nos-ho nosaltres, cosa que anys enrere alguns es perdien pel camí”, va explotar amb un somriure d’haver descobert el món. Noms? Cap. Com tampoc recorda el seu càrrec de vicepresident amb “el millor president de la història de la FCF”, Andreu Subies. Aquesta frase també la va dir encara que la seva selectiva memòria ara no la recordi.

I, per descomptat, el cas Soule. Mentre el seu letal director Calle segueix a Manila, perquè sense la seva presència no es podria jugar el Mundial femení de futbol sala, el duo letal de la FCF va parlar de “deficiències molt greus“ i “ús fraudulent d’Estatuts”.

Cas Soule: una Instrucció tancada des de setembre del 2024. No diu (també oblida) que la justícia ja ha rebutjat dues vegades a la Federació perquè la FCF mai pot ser part “perjudicada” en el cas sinó, en tot cas, “beneficiada”. Li és igual, ara diuen que es personaran “ com a acusació particular”. Pagaran els clubs, evidentment, com tots els casos judicials que aquesta FCF assumeix.

The post El poruc Soteras llança la pedra a Berni appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dimarts 28 pot obrir-se la primera finestra pública sobre un escàndol que ha anat guanyant volum a força d’inacció. La CUP, ERC i En Comú Podem porten a la comissió les demandes de compareixença que posen sobre la taula la seqüència -i la responsabilitat- de l’Administració esportiva en la gestió de les denúncies sobre les eleccions de la Federació Catalana de Futbol.

Les denúncies, presentades davant el Tribunal Català de l’Esport per Camacho (l’encara secretari general) i Galán (el president de CENAFE i de l’Associació Democracia y Transparencia en el Deporte), van quedar sense resposta durant divuit llargs mesos. No només no responien als denunciants, tampoc ho feien a mitjans com futbolcatalunya.com. Un exemple de transparència… Va haver de ser el Síndic de Greuges qui va exigir explicacions al Govern i va accelerar els terminis; aquell requeriment ha acabat pressionant perquè la qüestió arribi ara al Parlament.

LA COMPLICITAT D’ABEL GARCÍA

Abel García, Secretari General de l’Esport i màxim responsable polític del Tribunal, segur que aportarà més llum al Parlament de com pot ser que una denúncia estigui guardada en un calaix quasi dos anys. I, a més, hagi d’acabar destituint quasi tots els membres del TCE perquè obrin expedient i el paralitzin al minut per una suposada prejudicialitat penal que els juristes no veuen per enlloc. Per cert, s’ha interposat recurs contra la suspensió del procediment, segur que el Tribunal informarà puntualment a aquest mitjà.

L’estratègia guvernamental de deixar prescriure les infraccions, no ha funcionat. Ara, es paralitza l’expedient i s’expedienta al denunciant (Camacho) perquè tingui feina a defensar-se i vagi amb compte en no autoinculpar-se. El que menys importa a aquest nou Tribunal, com al d’abans, és conèixer la veritat. Perquè el Tribunal no mana, mana el polític i el polític ja sabem quina samarreta porta.

QUÈ PODEM ESPERAR DEL PARLAMENT?

Si la votació prospera, la Comissió podrà citar formalment els noms proposats i exigir documentació i explicacions públiques: què va fer, quan i amb quina celeritat la Generalitat; quines diligències va obrir la Secretaria General d’Esport; i per què, segons els impulsors parlamentaris, moltes alertes van ser ignorades pel Govern fins a la intervenció del Síndic.

El Parlament, davant la gran quantitat d’evidències que tindrà ocasió d’escoltar, podrà demanar de nou la dimissió de Soteras i la seva Junta i exigir al Govern que actuï amb fermesa d’una vegada, enlloc d’actuar de comparsa.

Aquest dimarts, a les 15 h, sabrem si el Parlament exemplifica la pressió institucional o si la qüestió queda novament a l’espera que els clubs prenguin la iniciativa.

The post El frau electoral de la FCF es debat aquest dimarts al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel Galán, president del Centre Nacional de Formació d’Entrenadors de Futbol d’Espanya (CENAFE) és l’única veu bel·ligerant amb l’organització del futbol espanyol. Ho ha estat sempre. Des d’Angel María Villar, com a president passant per Luis Rubiales inclòs l”assistent’ Joan Soteras.

Galán, que continua pendent del jutjat número 2 de Sabadell, per a personar-se a la causa de les presumptes falsificacions de signatures i actes notarials del futbol català, remarca el nom propi que li sobra al futbol català.

ARTICLE DE MIGUEL GALÁN

Que Soteras surti públicament a parlar amb la Selecció Sub-19 tenint el que té damunt imputat per diferents delictes relacionats amb frau electoral a la Federació Catalana de Futbol és una ignomínia per al futbol espanyol.

Aquest personatge hauria de tapar-se una mica i fer un pas al costat i deixar governar a qui veritablement va guanyar les eleccions que és Juanjo Isern.

Soteras em recorda Nicolás Maduro manipulant unes eleccions per a aferrar-se al poder. Igualment, el seu paper a la Federació Espanyola de Futbol és similar al d’un general franquista perquè en aquesta dictadura governada per Pedro Rocha, i anteriorment per Rubiales, ell podria ser perfectament Millán Astray, sempre fent costat als presidents de Federació Espanyola que després han estat destituïts o inhabilitats per les meves denúncies.

MADURO-SOTERAS-ROCHA

Aquest personatge està ancorat en el temps arcaic i sense idees per al futbol català hauria de ser inhabilitat i suspès per la Generalitat de Catalunya.

És una vergonya tot el que està sortint de signatures presumptament falsificades de clubs denunciant frau electoral per part de secretaris generals de la Federació Catalana de Futbol.

En definitiva: perquè hi hagi una regeneració en el futbol català el senyor Soteras ha d’estar fora. Esperem que els òrgans judicials que ja han decidit que va fer paranys li apartin del lloc donant pas a Juanjo Isern.

==============================================================

“Soteras me recuerda a Nicolás Maduro”

Es el presidente del Centro Nacional de Formación de Entrenadores de Fútbol de España (CENAFE), aunque Miguel Galán siempre ha sido reconocido como el azote de los presidentes de la RFEF

Miguel Galán, president del Centre Nacional de Formació d’Entrenadors de Futbol d’Espanya (CENAFE) es la única voz beligerante con la organización del futbol español. Lo ha sido siempre. Desde Angel María Villar, como presidente pasando por Luis Rubiales incluido el ‘asistente’ Joan Soteras.

Galán, que sigue pendiente del juzgado número 2 de Sabadell, para personarse en la causa de las presuntas falsificaciones de firmas y actas notariales del futbol catalán, remarca el nombre propio que le sobra al futbol catalán.

ARTÍCULO DE MIGUEL GALÁN

Que Soteras salga públicamente a hablar con la Selección Sub-19 teniendo lo que tiene encima imputado por distintos delitos relacionados con fraude electoral en la Federación Catalana de Fútbol es una ignominia para el fútbol español.

Este personaje debería taparse un poco y dar un paso al lado y dejar gobernar a quien verdaderamente ganó las elecciones que es Juanjo Isern.

Soteras me recuerda a Nicolás Maduro manipulando unas elecciones para aferrarse al poder. Igualmente su papel en la Federación Española de Fútbol es similar al de un general franquista pues en esta dictadura gobernada por Pedro Rocha, y anteriormente por Rubiales, él podría ser perfectamente Millán Astray, siempre apoyando a los presidentes de Federación Española que después han sido cesados o inhabilitados por mis denuncias.

MADURO-SOTERAS-ROCHA

Este personaje está anclado en el tiempo arcaico y sin ideas para el fútbol catalán debería ser inhabilitado y suspendido por la Generalitat de Catalunya.

Es una vergüenza todo lo que está saliendo de firmas presuntamente falsificadas de clubes denunciando fraude electoral de secretarios generales de la Federación Catalana de Fútbol.

En definitiva: para que haya una regeneración en el fútbol catalán el señor Soteras tiene que estar fuera esperemos que los órganos judiciales que ya han decidido que hizo trampas le aparten del puesto dando paso a Juanjo Isern.

The post “Soteras em recorda a Nicolás Maduro” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miguel Galán, president de CENAFE, acaba de denunciar Rocha, ‘capo’ de la gestora de Las Rozas ja que demana la seva inhabilitació per haver estat sis mesos ‘okupant’ un càrrec RFEF que no li corresponia i per prendre decisions que no devia.

Gestora en què Soteras ha ocupat un paper estel·lar. Com es deia la pel·lícula? doncs, potser una trama de pel·lícula semblant ja s’ha vist en algun dels cinemes del carrer Sicília.

ROCHA O SOTERAS O TOTS DOS?

Fa uns dies, a Ràdio Sabadell, Soteras deia “El president de la RFEF serà qui els presidents de les territorials vulguin que sigui si anem més o menys agafats de la mà. Qui es vulgui presentar ho tindrà molt difícil. Si Pedro Rocha s’hi presenta, que crec que ho farà, li donarem suport”. 

S’auguren mals presagis per al sabadellenc i els seus. Miguel Galán, on posa l’ull, hi posa la bala. Que ho preguntin a Villar i a Rubiales, en el seu paper de “torracollons”. Cap dels dos és al càrrec.

ISERN I GALÁN, UNS ‘TORRACOLLONS‘

Pel·lícules amb arguments semblants i protagonistes similars. Rocha i Soteras, amics per sempre i propers en edat, ancorats al poder quan no toca, en contra del que diuen les lleis.

Galán contra Rocha (RFEF), Isern contra Soteras (FCF). Isern i Galán, maratonians amb esperit de Robin Hood. En tots dos casos acusen els presidents d’incomplir les normes… Però el septuagenari té dues butlletes perquè li toqui el premi. El primer ho té si la denúncia de Galán engloba tots els membres de la Gestora RFEF que l’han secundat com el mateix Soteras.

INHABILITACIÓ SONORA

I el segon ho han regalat els advocats de la Generalitat al declarar que, a més d’incomplir les normes, ell i tota la seva candidatura FCF han comès la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.

Els finals d’un i dels altres estan marcats en fosforit. El destí els regalarà una inhabilitació sonora. La incògnita serà si a perpetuïtat o per a diversos anys. En el cas de Soteras, a més, la inhabilitació serà “solidària”, a l’estil ‘Tots som un equip’. Quan es presenti la denúncia al TCE, el regal enverinat serà per a la resta de companys i companyes de viatge de la seva candidatura, que fins ara han callat i han preferit mirar cap a una altra banda. El final feliç serà el viatge enlloc.

The post Què serà primer, la inhabilitació de Rocha o la de Soteras? appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Durant 1 hora i 20 minuts, amb torn obert de preguntes, que es van limitar a cinc entre els 40 assistents (presidents, representants, organitzadors i mitjans de comunicació), va presentar les seves credencials a la presidència de la Federació Espanyola, Miguel Ángel Galán. El seu programa desborda solucions econòmiques per al futbol espanyol.

Amb la ferma promesa “notarial” d’una ‘pluja’ de diners per al futbol modest, Galán, president de CENAFE Escoles (Centre Nacional de Formació d’Entrenadors), va tirar mà del ‘power-point’ per resumir les seves innombrables i il·lusionants idees. El primer que va dir és que “el divendres 26 el CSD fallarà contra Villar i Padrón pel ‘cas Recre”. És a dir, president i vicepresident de l’Espanyola quedarien inhabilitats.

‘CANYA’ A VILLAR

“En el futbol espanyol hi ha hagut molta por i Villar ho ha utilitzat. La gent es creu que la RFEF és el Vaticà i jo lluitaré en totes les Comunitats, al costat dels meus directors d’escola, per canviar. Jo mateix, i Javier Tebas, president de la La Liga, hem impedit que prosperés el reglament electoral que volia Villar. Una primicia: aquest dilluns no es convocaran eleccions”, va deixar anar com a ‘aperitiu’

La concurrència del Saló de Graus de la Universitat Internacional de Catalunya, entre els quals es trobaven presidents de Llagostera, Cornellà i Palamós així com representants del Santfeliuenc i Masnou -disculpes per algun oblit- i, per descomptat, del futbol femení i del futbol sala, Galán va adonar un torrencial de propostes.

“El meu Pla de Xoc contempla 50.000 euros per als equips de 2ªB i 3a, entre 50 o 70.000 per als clubs de futbol femení, un mandat presidencial de 8 anys, un ‘fiscal esportiu’ per sancionar casos com ‘el de Turan i la bota a l’àrbitre’, una LFP femenina, una altra Lliga de filials i evitar els descensos administratius (cas Huracán)”, va afirmar en la seva presentació.

D’ON SURTEN ELS DINERS?

Molt més: “patrocini de la 2a B i 3ª, doncs jo mateix vaig voler patrocinar el grup IV amb 200.000 euros”, incrementar la nòmina arbitral “amb la presència d’un cinquè i un sisè col·legiat” en els partits i, com a gran innovació, la instauració del ‘Pocket money’ o, simplement, “diners de butxaca que el Govern permeti no justificar”.

La creació d’una ‘Setmana de les Estrelles‘ en el temps sense competició i la seva lluita personal pel futbol ‘no professional’ van completar una generosa exhibició verbal.

La gran solució per als ingressos passa per “patrocinar la samarreta dels aficionats de la Roja, no la de competició”, ja que no està permès, “dels 146 del pressupost de la RFEF –d’aquí poden sortir 15 o 25 milions d’euros” i, especialment, dels fons propis “on en el 2014 tenien uns 73 milions”

A L’ESPERA DE SUBIES I PÉREZ

Miguel Galán, que va aprofitar aquest passat dimecres per reunir-se amb “el president del Sabadell”, “amb el FC Barcelona “Albert Soler” i “amb el president del Masnou”, entre d’altres, segueix a l’espera que el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, el rebi. “Em consta que deixarà llibertat a tothom perquè voti a qui vulgui”, va indicar en la seva primera referència al màxim dirigent de la FCF.

Sense oblidar que “molts clubs catalans estan contents amb Subies”, prefereix deixar a un costat l’afirmació del president a Futbolcatalunya el passat 10 de Febrer, “ja que crec que val la pena parlar”. Poc després no ocultaria que no compta amb el suport dels presidents de les Territorials, doncs “sempre es venen al poder. Aquest va ser l’error de Gerardo González en les passades eleccions”.

Per cert: pactarà amb Jorge Pérez?. Resposta: “Jo no em vendré a ningú. Pérez és còmplice i no representa el canvi. És el mateix ‘gos’ amb diferent collaret”, va deixar anar. Clar que després va especificar que “si hi ha sinergies i s’accepta el meu programa, ja veurem”.

Ja en el torn de preguntes i respostes, el president de CENAFE va ser contundent en el seu missatge als àrbitres professionals i als clubs de Segona B. “Han d’estar donats d’alta en la Seguretat Social, no sé com Hisenda no es fica en això”, va especificar mentre va donar la seva paraula en sentenciar que “vull eliminar la quota i l’aval dels clubs en Segona B i fins i tot les 6 fitxes professionals encara que tingui a la AFE en contra”

The post Benvingut ‘míster Galán’ al futbol català! appeared first on FutbolCatalunya.com.