Anotin-s’ho bé a les seves agendes, el futbol català i espanyol estan d’enhorabona. Aquest dilluns 25 de novembre (10 a 17h), els clubs i estaments del futbol estan citats a escollir els seus representants a l’Assemblea General de la RFEF.

La festa de la democràcia. Catalunya té circumscripció pròpia de clubs no professionals i de jugadors i tots ells, poden exercir el seu vot a la seu central al c/Sicília.

La partida més interessant serà amb els clubs no professionals. La UE Cornellà aspira a revalidar mandat com a assembleista i el San Cristóbal aspira a debutar, en substitució d’un Santfeliuenc que està esgotat d’haver-ho donat tot.

CATALANS NO PROFESSIONALS

Aquests serien els candidats oficialistes perquè des d’aquesta Redacció estem convençuts que no hauran rebut cap trucada de Joan Soteras, recordant-los-hi qui han de votar. Ja ho saben, les campanyes electorals no es dirigeixen des de la FCF, ho tenen ben clar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

La neutralitat brilla per la seva absència, per no perdre les sanes costums. Però que no hi hagi neutralitat, no vol dir que no hi hagi alternativa. Contra els candidats oficialistes, enguany han decidit donar un pas endavant Nàstic i Olot.

Tots dos ho tenen difícil tot i què el futbol català viu un moment ’màgic’, àmpliament representat en categories estatals. Amb una FCF forta, unida, però sobretot neta i molt pròxima -si ens permeten la ironía-, lluita pels interessos dels clubs catalans. El bagatge del Cornellà com a membre assembleista i del San Cristóbal com a representant dels clubs de Tercera Federació és ‘immillorable’.

PRIMERA FEDERACIÓ: EL ‘REGAL’ DE SOTERAS

Han aconseguit que la Primera Federació, de la mà del (ir)responsable de la categoria (un tal Joan Soteras), sigui rentable, competitiva, amb operadors de televisió de gran qualitat i compromesos amb la categoria. A més, amb un control econòmic ferotge que ha garantit la igualtat de condicions en la competició, amb grans encerts en la configuració de les agrupacions. No es podria haver fet millor, si em continuen permetent la llicència.

SEGONA FEDERACIÓ: ‘MILIONS’ PER ALS CLUBS

A Segona Federació, ha regnat també l’excel·lència habitual. En cap moment s’ha devaluat la categoria, els ajuts econòmics han crescut meteòricament gràcies a ‘una major solidaritat en el repartiment dels drets audiovisuals’. Evidenment, els equips catalans són sistemàticament premiats amb agrupacions competitives perquè se saben créixer en l’adversitat.

D’altra banda, gosen d’unes bases de la competició on tenen els ascensos que ‘mereixen’ en base al pes específic del futbol català. I, sobretot, després de vàries temporades de sequera sense rebre ni un sol cèntim de la televisió pública catalana, per fi han assolit 7.000 euros anuals que ben bé mereixien una bona festa, doncs superen amb escreix els 30.000 (més play-off) que alguna vegada havien arribat a rebre. ‘Felicitats pels èxits’, president i assembleistes.

TERCERA DIVISIÓ: ‘DOS GRUPS CATALANS’

En la Tercera Divisió no es pot demanar més. Haver aconseguit dos grups per Catalunya, sí que ha desbordat veritablement qualsevol expectativa. O dos ascensos directes. Encara que es digui Lliga Elit, realment és un segon grup de Tercera. S’ha sabut promocionar de tal manera, que s’han comercialitzat els drets televisius per més de 60.000 euros, a favor de l’empresa que produeix  i retransmet els partits i no dels clubs. Felicitats a LaXarxa!.

I, com no podia ser d’una altra manera, per aquests serveis ha cobrat l’assessor de comunicació del president, Álvaro Montoliu, una mòdica mensualitat de 4.000 euros (més IVA). Ho va afirmar ell mateix s’ha encarregat de declarar al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

ENDARRERIMENTS EN EL COBRAMENT DE LES SUBVENCIONS

Sobre els endarreriments selectius en el cobrament de les subvencions, provinents de diner públic per cert, o el desinterès absolut sobre aquells clubs que es queden sense rebre-les, potser millor parlar un altre dia per no avorrir.

En el que no hi ha endarreriment, és en els bonus que cobren alguns privilegiats de l’entorn del president i el seu director general. La lleialtat es paga amb… diners.

I DILLUNS, ’LA PANTOMIMA’

En definitiva, Nàstic i Olot, Olot i Nàstic, ho tindran molt complicat amb una gestió tant neta, transparent, solidària, compromesa, propera i eficaç de Soteras i els seus. Cap raó per no votar un candidat oficialista, de contrastada solvència pels resultats obtinguts en benefici dels clubs catalans.

Si teniu dubtes quins són, no patiu, que Soteras en persona us ho explica; no fos cas que els candidats oficialistes no tinguessin ni prou mitjans, credibilitat ni ganes per presentar-se per si mateixos.

Sort i encert el proper dilluns, després de Soteras que només ha deixat fang i devastació, sempre hi ha l’opció de seguir cavant quan es toca fons. La ‘pantomima’ del futbol espanyol segueix cap endavant

The post Representants catalans a l’Assemblea RFEF (ja,ja,ja) appeared first on FutbolCatalunya.com.

David López ha dit que la seva història esportiva s’ha acabat, almenys com a futbolista. Després de 20 temporades, El jugador terrasenc deixa el futbol per a dedicar-se, si li ho permeten, al Dret o a la Criminologia, les seves dues carreres que ha combinat amb la seva passió.

El seu comiat arriba amb aquest article que necessita una lectura pausada, plena d’agraïments i també de dura crítica

Julio Ramón Ribeyro va escriure:

“Soy como un jugador de 3ª división -Se queja Luder-. Mis mejores goles los metí en una cancha polvorienta de los suburbios, ante cuatro hinchas (…) que no se acuerdan de nada”

Pot ser, després de llegir el seu diari, fa poc més d’un parell d’anys, és quan vaig decidir que això no portaria a cap lloc.

La por a perdre la identitat, va ser el que va allargar aquestes ganes de dir adéu. I ara, dos dies després de perdre l’obligació d’anar a entrenar, d’anar a competir, ja el trobo a faltar.

La meva modesta trajectòria va tindre el seu punt àlgid a Terrassa, i defensant al meu país arreu d’Espanya i per Europa. Sempre podré dir això, no he arribat a l’elit, però he gaudit de poder competir i defensar uns colors els quals em sento profundament identificat.

DAVID LÓPEZ, ADVOCAT I CRIMINÒLEG

I després d’això va començar la meva decadència, vaig sortir de Terrassa molt abans del que m’hauria agradat, d’unes maneres que penso que no mereixia i com algú va dir algun dia, anava arrossega’n-me com un cuc. Pot-ser aquesta era la meva motivació, intentar demostrar que s’equivocava, i com sempre, intentar complir amb qui hi ha confiava en mi. Però sí que és cert, que ja no era el mateix.

Després de l’última eliminació amb Catalunya a Extremadura vaig marxar a Andorra (2020) a provar coses noves, i una altra greu lesió sumada a la pandèmia, va enfosquir aquesta experiència. Amb companys de 3a espectaculars, anaven i tornaven d’Andorra cada setmana i va fer que agafes una altra vegada les ganes pel futbol.

AGRAÏT A MARC CABESTANY

Marc Cabestany i el seu equip van confiar en mi, i el treball de recuperació que vaig fer amb 33 anys durant TOT l’estiu, no té comparació. Vaig arribar il·lusionat i agraït a la jornada 1 i que va passar? Recaiguda del genoll, tot i això, vaig decidir no operar-me i ajudar com pogués a l’equip, i com van agrair això el Sr. Jorba? Fotent-me fora després de Reis, sense temps per aconseguir cap projecte a 3ª.

Això va ser la gota que va omplir el got, i va fer-me sentir com, més que futbolistes, som treballadors mal remunerats, on quasi ningú t’agrairà les hores implicades al projecte, on els interessos, com a tots llocs, són sempre més importants que l’honestedat.

“ELS JUGADORS DE 3a SOM L’ULTIMA MERDA”

He sortit escaldat mil vegades per dir el que sento i com el sento, per deixar-me endur sempre pel cor abans que pel cap. Prefereixo que algú dels aficionats em recordi per això que pels gols (pocs) que he marcat. Perquè a 3a els jugadors, som l’última merda.

Gràcies a Déu, per la de companys que m’enduc a la meva motxilla, en això sí que he sigut bo, m’he portat a les millors persones de tots els equips als quals he jugat.

Ara podré donar-li el temps a qui de veritat ho agraeix i m’estima tal com sóc, la meva parella i al meu gos. Pot-ser d’aquí a 4 dies tornaré amb el cap sota les cames demanant tornar a competir.

L’experiència de tants anys facilita la feina d’oblidar ràpidament els moments dolents i quedar-me amb els bons. Arma de doble tall, segur que m’il·lusionaré, però segur que no serà l’última decepció.

RÈPLICA DEL PRESIDENT DEL CF IGUALADA, FRANCESC JORBA

The post David López deixa el futbol agraït appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRIFOL @JordiGrifol

La 51a edició del Torneig de l’Estany, un dels més antics del futbol català, es podrà celebrar aquest any. Tot i que la pandèmia ha fet perillar aquesta edició del torneig, finalment es podrà dur a terme els dies 15 i 16 de setembre, tot seguint els protocols i les mesures sanitàries corresponents. La UE Olot, el Llagostera i la UE Figueres, seràn els participants d’aquesta edició juntament amb el CE Banyoles, l’amfitrió.

El format del torneig serà el mateix que l’any passat, un quadrangular amb semifinals i final. El primer dia, es disputaran les semifinals entre Llagostera-Figueres (19:30h) i Banyoles-Olot (21:30h) i l’endemà, el partit per decidir el tercer lloc (19:30h) i la final (21:30h).

Mentre altres tornejos, com l’Històrics, han acabat ajornats per l’any vinent, des del CE Banyoles han optat per tirar endavant i no deixar perdre la tradicional cita.“Cal mantenir viu un dels tornejos més antics de Catalunya“, explica el president del Banyoles, Pau Teixidor. Malgrat que normalment el torneig es celebrava a principis d’agost, com que la temporada començarà més tard, l’essència de la competició serà la mateixa, donar el tret d’inici de la pretemporada.”Val més tard que mai per no perdre el fil”, afegeix.

PÚBLIC, SÍ, PERÒ AMB SEGURETAT

Seguint l’exemple de clubs com la Guineueta, el Sants o el CE Manresa, a la graderia de l’estadi Miquel Coromina i Morató hi podrà haver públic. Això sí, s’hauran de seguir una sèrie de protocols per tal de garantir la seguretat de tothom. Just davant de la graderia, es durà a terme un registre de qui entri al camp, s’haurà de firmar un document d’autoresponsabilitat i es prendrà la temperatura. L’entrada serà gratuïta però l’aforament serà limitat.

Els protocols a seguir els va dictar la Federació Catalana al juliol, on s’indicava la fòrmula que s’ha de seguir per tal de permetre l’accés de públic als estadis: ús de mascareta, distància de seguretat i registre de temperatura, com ja s’ha pogut veure a diversos camps. Els clubs encara s’estan adaptant a tot plegat. El responsable de comunicació del Manresa, Francesc Sòria, explicava les dificultats extra que els suposa als clubs fer efectius els protocols.

EL FIGUERES, REI DEL TORNEIG

L’any passat, el Barça B va ser el campió del 50è aniversari del torneig, superant a la final al Figueres per 4-0, amb el hat-trick d’un jugador que és a l’ordre del dia, Ansu Fati. Aquest any, el torneig comptarà amb els mateixos equips, però canviant el Barça B pel Llagostera. Així doncs, la copa es quedarà a la demarcació gironina sí o sí. El dimarts i dimecres 15 i 16 de setembre, es disputaran els partits corresponents.

Fins el moment, la Unió Esportiva Figueres és l’equip que més tornejos ha guanyat, fins a quinze, essent campió per primera vegada en la novena edició, el 1977. L’Olot acumula nou trofeus i el Banyoles quatre, mentre que el Llagostera hi participarà per primera vegada.

The post El Covid no pot amb el Torneig de l’Estany appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

No es correspon amb un perfil determinat: pot ser un directiu del club interessat, un entrenador, un coordinador esportiu, un intermediari, un observador, etc. …, tots ells “actuant en nom” del club interessat, … o al menys això diuen. I quina és la seva forma d’actuar? Doncs també és variada: contacte directe, per whatsapp, per Instagram, o per terra, mar o aire … sigui amb el menor d’edat o amb els seus pares, a amb els seus avis, aquí val tot (com diuen en castellà, “el fin justifica los medios”)….que, en definitiva, seran els qui decideixin el millor per als seus nens o nenes esportistes.

El club d’origen es queixa doncs s’observa com la tasca de formació desenvolupada i les perspectives de futur es veuen truncades en el moment en què apareix el “aconseguidor de torn” extern, que omplirà d’ocells la ment del menor o dels seus pares, oferint-los la lluna, mèrits i triomfs esportius i un club amb jacuzzi i, pot ser, també amb biblioteca (per això de continuar amb la formació del menor).

JOC NET, RESPECTE, ÈTICA

El club formador es preocupa, ¿amb raó ?, perquè veu que hi ha possibilitats que el nen o la nena que ha estat modèlic quant a comportament i amb bons resultats esportius, està a punt de trepitjar la línia vermella i canviar de club. I aquest club comença a clamar al cel, exigeix ​​comportaments ètics i responsables, fins i tot pot anar a la federació a demanar auxili, recordant-li això del “joc net”, “respecte” i “ètica esportiva” que són bandera federativa.

És cert que les normes federatives han anat evolucionant amb els anys, fins i tot amb l‘abolició del famós “dret de retenció” i quedant lliures els jugadors menors fins a cadets de segon any, al final de la temporada, el 30 de juny … Però tot i això, es segueix veient com entrenadors que canvien de club, “tenen la sort” que diversos nens o nenes de club formador “emprenen un nou viatge” amb el seu entrenador de confiança per a la següent temporada, ara en un nou club.

BENVINGUTS A ‘LA SELVA’

Fins a quin punt aquestes actuacions són ètiques, o entren dins del que és raonable? És normal que els clubs que volen fitxar menors es dirigeixin directament a aquests o als seus pares, sense informar prèviament al club d’origen? És una forma d’adulterar les competicions? Aquest tipus d’actuacions, amb la captació indiscriminada de menors, atempten això que ara es diu integritat de les competicions? Han d’actuar les federacions amb més contundència per protegir els clubs formadors i evitar que el futbol a l’estiu “es converteixi en una selva”? És necessari regular aquests comportaments d’alguns com a infraccions en els reglaments de les federacions

Molts interrogants que requereixen respostes precises. Mentre que el futbol no sigui capaç de regular aquests comportaments que ratllen la frontera de l’ètica, o que, fins i tot traspassen les seves línies vermelles, seguirem “de festa” cada estiu, amb el mercat en plena ebullició, i amb les queixes dels clubs formadors que, en molts casos ho fan amb raó. Això sí, que quedi clar, que la intenció no és posar portes al camp, impedint parlar amb les persones, sinó que “el joc net”, el “respecte” i la “ètica esportiva” presideixin els comportament de tots els que p

The post Menors al futbol, val tot? appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Permeti’ns ‘Una forta abraçada’ per a començar. Com van aquests ingressos per a la Fundació del pare Paulino?

Una Forta Abraçada per a tothom. De moment van bé, considerant la dificultat comercial que ha suposat la Covid19 per el llançament de qualsevol producte, però volem que vagi molt bé, per poder ajudar al màxim de gent innocent que no es poden permetre pagar-se una defensa digna.

Prometem no parlar del Barça en tota l’entrevista, només de futbol i, més particularment, de futbol català. Només un equip en Primera és la demostració més clara que el nostre futbolcat és un bluff? Per què? Què falla? Número 1 de llicències a Espanya i només 3 clubs en el món professional, per a què?

Home, un bluff no és…, la base es molt bona i de Catalunya surten jugadors mundialment coneguts. Ara bé, si crec que un dels motius perquè no hi ha més equips professionals de nivell internacional, es per la immensitat del Barça. El Barça és tant gran i tant potent que la majoria dels recursos sentimentals, humans, econòmics, etc… de Catalunya van dirigits de manera natural al Barça.

“A Sants i L’Hospitalet els hi tinc moltíssima estima”

A Catalunya hi ha més de 1.300 clubs, dels quals més d’un i de dos coneix vostè. Segueix amb atenció a algun dels seus ex (Sants, L’Hospitalet etc..)?

Si, sempre que hi ha alguna noticia (poques) parlant d’aquest clubs les llegeixo i segueixo. Son dos clubs en els que jo vaig jugar de jove i els hi tinc moltíssima estima.

Excepte el nivell de les enveges, pot ser molt diferent dirigir un club mundial a fer-lo en un de barri?

Molt diferent, si, molt. A nivell absolut es més difícil dirigir un club mundial, però a nivell relatiu es molt més difícil gestionar un club de barri, té molt més mèrit humà.

El futbol base és la gran mentida del futbol? Tothom parla de futbol base però després priva més llevar jugadors d’un equip per a un altre o pagar diners que no es té (en molts casos)…

Jo no diria mentida, però es veritat que la puresa i “virginitat” del futbol base es va perdent a mesura que anem pujant de categoria… es així, i no se si podem fer res per a canviar-ho, doncs al final son les normes del mercat lliure.

“Alguns pares posen una pressió innecessària als nanos”

Dies enrere va comentar que, a part de tornar a la seva tasca professional (màrqueting esportiu, entre altres facetes) miraria també cap al futbol base, precisament. Vostè va formar part, al costat del gran Juanjo Rovira i Josep Colomé de l’arrelat MIC, l’autèntic Mundialito del futbol base; experiència té. Com veu la situació en la nostra Territorial?

La veritat es que durant aquest dos anys privat de llibertat no he pogut seguir massa d’a prop el que estava passant en el nostre futbol territorial, però pel que m’arriba crec que anem prou bé.

De veritat, els pares són el pitjor del futbol formatiu més que els agents o els directius?

Moltes vegades, els pares no ajuden a que els seus fills es desenvolupin correctament com a jugadors de futbol. No tots, però alguns posen una pressió innecessària als nanos

“La meva etapa de President de qualsevol institució ja ha passat”

En l’actualitat hi ha creada una interessant polèmica en decidir la Federació Catalana que es donin només ASCENSOS burocràtics per a cobrir vacants en el futbol base i els clubs afectats clamen. No hi ha DESCENSOS pel coronavirus. Estar al servei dels clubs significa fer el que et suggereixin? Un 2% de crítica pot servir per a mirar per sobre de l’espatlla?

La decisió no és fàcil, doncs els que encara no han baixat per demèrits esportius, per què han de baixar?… Solució difícil a un problema difícil. Per els que pugen tot es més fàcil…

Sandro Rosell ha comentat que mai tornarà a ser president del Barça perquè així li ho va prometre a la seva mare i això és sagrat, però, si li proposessin ser president de la Federació Catalana, seria poca cosa, ho miraria amb estima…?

Ja ja ja, no, poca cosa no. Ser President de la Federació Catalana de Futbol seria un gran honor per a qualsevol català que tingui passió per el futbol com és el meu cas, però la meva etapa de President de qualsevol institució ja ha passat.

The post Sandro Rosell: “Ser president de la FCF seria un gran honor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

IVAN RIERA @Ivan_Avientu

El futbol català és piramidal, com totes les territorials, però mentre en algunes en el cim (el futbol professional) hi ha 5 o 7 equips, en el nostre cas hi ha 3 i a la màxima categoria 1 o 2 la temporada vinent. Aquí gaudim de fins a 4 categories regionals. La lògica ens diria que davant tants clubs federats la competència ha de provocar un rendiment esportiu major. Mirem a la classificació professional i veiem que no.

El problema neix ja en la nostra base, la base de la piràmide, on viuen els clubs més humils. En la base ens trobem clubs que per sortir a competir fan malabars entre preus federatius, lloguers de camps, material, etc. A sobre tenir instal·lacions molt precàries provoca una diferenciació entre dos clubs d’una mateixa zona. Podríem parlar de clubs jugant en camps de terra amb l’eterna promesa de posar artificial. No interessa.

No interessa perquè vivim en una societat on la inversió econòmica busca rendibilitat a curt termini i no es valora el paper formatiu i social de dotar de recursos a espais on aquests estan quasi abandonats. Surt més a compte patrocinar amb el nom de la ciutat al gran equip de la mateixa abans que invertir per crear bones instal·lacions que a la llarga seran en benefici de la comunitat.

LLUITA DESLLEIAL

I quan no tens instal·lacions no pots lligar als teus jugadors, al futbol base la tendència és esgarrifosa. Clubs que a l’esquena dels altres clubs s’emporten jugadors, i se’ls emporten per bàsicament millors instal·lacions i millor projecte esportiu, que no formatiu. Bàsicament el futbol català en lloc de fer de la competència entre clubs un benefici esportiu, la competència es torna en una lluita deslleial, sense respecte pels clubs veïns i on interposes la teva voluntat vers la resta.

La frase de “poderoso caballero es don dinero”, o el famos “el dinero llama al dinero” és molt real quan veus que en lloc de blindar i defensar als petits clubs i sancionar aquesta usurpació de jugadors, doncs, es permet i no es diu res, com si fos part del futbol el fet de no respectar el rival ni anar de cara, i ho sento molt, però la nostra federació resta llunyana d’aquesta lluita.

I al final a mesura que vas pujant esglaons en la piràmide vas veient que aquestes dinàmiques es perpetuen i a sobre apareixen diners pel mig. Per començar una reconstrucció del futbol català, per poder aixecar-nos de nou ens cal començar a posar els fonaments de manera equitativa a la part més baixa. La clau per gaudir d’un bon nivell esportiu és garantir una bona competència dins del terreny de joc i fora.

UN GREU PROBLEMA

A banda del fet que en grans ciutats els clubs de les principals ciutats no gaudeixen d’una massa social amplia i això, vulguem o no, fa que els equips un cop assoleixen categories nacionals no puguin acabar de fer el salt al futbol professional. Perquè la presència del soci i de l’aficionat és fonamental en el creixement esportiu, però al futbol català, entre l’existència de gegants esportius sumats a la gran i diversa oferta cultural ens ha portat a veure uns estadis amb poc més de 1000 espectadors en les nacionals.

Tenim un greu problema i el futbol professional és la punta de l’iceberg, cal començar un treball des de baix. Cal escoltar, donar suport i seguir als clubs pròxims, perquè el futbol català neix a la 4a catalana. Si en la 4a les coses ja no van bé tot trontolla. Treballem, doncs, per un futbol digne, alegre i on demà al cim estiguem al nivell d’altres territorials. I recordeu doneu sempre suport al club del poble.

The post La ‘ferida’ del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

S’acosta la Castanyada i a FutbolCatalunya.com us volem proposar un repte molt especial en què intervindran els vostres coneixements sobre #futbolcat i la vostra rapidesa. Per gentilesa de Benitosports, dilluns 29 d’octubre posem en marxa una competició que tindrà només un premi. I quin premi! Un val per 200 euros en productes esportius a qualsevol botiga de BenitoSports.

Per participar, només hi ha dos requisits. El primer, SER SEGUIDOR O SEGUIDORA DEL COMPTE de @FutbolCatalunya a Twitter (condició indispensable per poder contactar amb qui guanyi, ja que aquesta prova la farem en aquesta xarxa social). El segon, estar atents cada dia, des de dilluns i fins diumenge, a la pregunta que penjarem al nostre compte d’aquesta xarxa social i que retuitejarem en cas de no arribar al mínim d’encertants.

Cada dia, a les 19.00 hores, apareixerà una pregunta relacionada amb el #futbolcat. Pot ser històrica, d’actualitat, una proposició de veritat o mentida… Un cop aparegui, l’haureu de contestar ÚNICAMENT RESPONENT EN EL MATEIX FIL DE LA PREGUNTA. En funció de l’ordre de les respostes, atorgarem cada dia en ordre decreixent de 10 a 1 punts als encertants. És a dir, qui respongui correctament abans, s’endurà 10 punts; el segon, 9, el tercer, 8… fins al desè, que sumarà 1 punt. Atenció! Només es permetrà una resposta a cada pregunta per compte de Twitter i, si no s’arriba al mínim d’encertants, l’escrutini es tancarà a les 15.00 hores de l’endemà de la pregunta.

Diumenge 4 de novembre formularem la darrera pregunta. I després de sumar les puntuacions, el guanyador o guanyadora del val de 200 euros serà qui hagi totalitzat més punts. En cas d’empat, qui hagi obtingut més altes puntuacions (més cops un 10, més cops un 9…). I si persistís l’empat, el premi seria per qui hagués contestat abans a les preguntes de la setmana, començant per dilluns.

Puntualment anirem informant de l’estat de la classificació general. I si no esteu entre els primers, no us desanimeu, perquè en cas de renúncia, el premi podria ser vostre.

És un repte de cultura futbolística i de rapidesa. Esteu molt atents al nostre compte de Twitter i no perdeu l’oportunitat de fer-vos amb un premi molt esportiu. Molta sort a la #CastanyadaBenitosports!

The post Arriba el gran repte de la #CastanyadaBenitosports appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post ENTRETENIMENT: Accepta el nostre repte #futbolcat de juliol appeared first on FutbolCatalunya.com.

A FutbolCatalunya.com volem que no només us informeu del futbol català, sinó també que passeu una bona estona amb jocs relacionats amb el nostre futbol. I a pocs dies de l’inici de la Lliga, us proposem posar-vos a prova. Accepteu el nostre repte i, sense consultar res i apel·lant a la vostra intuició i saviesa futbolística, busqueu el 10 al nostre Quiz d’agost. Molta sort!

The post Quiz: Saps els malnoms dels jugadors #futbolcat? appeared first on FutbolCatalunya.com.