Però, de l’altra, autobombo, premis, gales de l’estrelles, rialles,… i quins dolents són els altres, etc. No hi ha sentit del ridícul?. Més allunyats a aquest mundanal soroll, els clubs i els federats, que tenen dificultats per “arribar a final de mes” i per pagar les quotes que els cobren per jugar a futbol, miren estupefactes tot aquest show. 30 directius i directives impassibles al ridícul i al sentit de la responsabilitat?

Una dada, eleccions setembre 2018: més de 950 avals d’un total de 1200 clubs pel candidat continuista Soteras, que substituïa a la FCF l’actual president del Mollerussa, Andreu Subies. Ningú discutia la unitat del Futbol Català. Què ha passat en aquests darrers cinc anys i mig?.

FCF: 30 DIRECTIUS I DIRECTIVES IMPASSIBLES AL RIDÍCUL

El que s’està coneixent amb el bolcat dels mòbils d’alguns alts executius de la FCF per Mossos d’Esquadra (Jutjat de Sabadell 2) serà posat com a exemple pels que parlin d’ètica, de compliance, de bon govern, etc. Un luxe de classes pràctiques, amb gran riquesa de detalls. De moment, el manual consta de 370 pàgines. Manquen els manuals més adequats per arribar al cum laude. Estan en camí.

Un diu a la seva parella que està “falsificant signatures”, l’altre va i diu a un amic, que ja no es president del club, sinó ex president. “Échale un par de huevos, coge el coche, vente tú y vota (…), que le den por el culo al otro”. Després arriba el més gran i diu que “no es premia ni poden arribar a les finals les persones “non grates”, i el seu adjunt diu que “allò d’ajornaments” de partits als “non grats” també s’ha acabat”. Espectacular !!!.

ÉTICA, COMPLIANCE, BON GOVERN… I UNA MERDA!

No ens estranyi que qualsevol dia surti alguna cosa sobre l’ús de les xarxes socials, de IP indetectables i de comptes X falses. I tot aixó, amb noms indesxifrables llevat que et posis unes “ulleres ben grans”, o d’horaris de partits per “escalfar millor”.

El que sabem que ja n’ha sortit és la presència (real o figurada?) de alguns polítics en aquesta salsa, això diu un alt càrrec federatiu. Potser estigui en joc una futura sortida d’alguns, si els jutges es posen durs, per “okupar cadires a ajuntaments”, a alguns potser els molarà més ser regidors als seus pobles.

ELS CLUBS ESPEREN AMB EXPECTACIÓ

També sabem que hi ha ànimes caritatives que “prometen no deixar ningú pel camí”, serà per allò de la “família unida”. A més, ofereixen contractes laborals i mercantils a canvi de deixar de ser “mosca collonera”?

Prescindint de totes aquestes anècdotes més pròpies de pati de col·legi molt tacat, algun dia demanaran perdó per tot el mal causat a la imatge del futbol català? No tenen res a dir els clubs? Aquell dia es pacificarà el futbol català i recuperarà els valors que s’han perdut des de finals del 2019.

The post El FutCat, la FCF i la necessitat de demanar perdó appeared first on FutbolCatalunya.com.