Barça (41 punts), campió, 1 més que l’Espanyol (40) i 10 més que el Girona; un curs més, els de Marc Serrra tanquen amb 13 triomfs amb 2 empats (1, a casa, enfront de Gimnàstic Manresa a zero, i un altre, a domicili, davant el Nàstic, 0-0). Després ja se sap: els casos de COVID multiplicaven els ajornaments, però, finalment, l’esforç i l’interès de tots va treure l’empresa endavant.

RESUM: BARÇA, CAMPIÓ

Màxim golejador (44), 1 més que els pericos de Xavi Corominas i menys golejats (5, un menys que els blanc-i-blaus).

En resum: FC Barcelona (campió). Baixen: Europa, Llagostera, Jàbac i Cornellà. Pugen de Preferent: At Sant Just, Vilassar Mar, Sabadell i Sant Cugat.

ENTREVISTA AITOR MAESO

La Damm cadet va finalitzar a la quarta posició d’aquesta Divisió d’honor. 7 victòries, 4 empats i 4 derrotes i un balanç de 34 gols marcats per 16 rebuts resum aquest curs als ordes d‘Aitor Maeso, el seu entrenador, i el seu equip tècnic.

Què opina d’aquesta passada temporada 2020-2021 amb la Covid com a gran protagonista?

Ha estat una temporada complicada per a tots, però també molt emocionant, on tots els partits tenien un al·licient extra a nivell competitiu.

L’objectiu del seu cadet per on passava? Portar a dos xavals a la selecció espanyola és un èxit notable...

És senzill: l’objectiu és i ha de ser, formar jugadors perquè arribin al Juvenil A amb una idea i conceptes clars de joc perquè el nostre primer equip, amb Luis al capdavant, representa la perfecció. Pel camí s’aconsegueixen coses importants per als xavals, com, per exemple, aquestes convocatòries amb la selecció o incorporacions a pedreres professionals.

“Barça o Espanyol? Qualsevol hauria estat just campió”

Quin seria el resum positiu i el negatiu d’enguany?

El més positiu, que després de tant de temps, els xavals han pogut gaudir una altra vegada d’entrenar i competir. El negatiu, el dia a dia… era complicat, problemes d’horaris, acumulació de partits, incertesa amb baixes inesperades, però després de tot el que ha passat la societat, no ens podem queixar per aquestes petites coses.

Just campió l’FC Barcelona?

Barça i Espanyol han fet una gran temporada, jugant i competint a un gran nivell, qualsevol hauria estat just campió.

Entre els descensos destaca el del Cornellà. Sorprès?

Des de fora és difícil opinar. En una lliga tan curta, les dinàmiques són difícils de canviar perquè apareixen condicionants externs (lesions o mala sort) que et deixen sense temps de reacció.

Una altra pena és que no s’ha pogut disputar la Copa Catalunya.

Sí, és una llàstima perquè alguns jugadors només tenen 1 o 2 opcions en tota la seva carrera de jugar aquesta Copa . És un premi molt bonic, emocionant i requereix molta feina durant l’any.

CORNELLÀ: ANY COMPLICAT

El tècnic de la UE Cornellà, Mario García, sap que “la temporada ha estat igual que per a tothom perquè ha estat un any molt complicat”. La narració és molt clara: “Jugaves dijous i dissabte sense opció a canvi de dia. Sorties del confinament 10 dies i tocava competir de nou al cap de tres dies”.

Això d’estar “diversos mesos sense poder entrenar pel confinament comarcal i perimetral i dues setmanes després arriba la lliga, amb partits a casa i fora per desigual ….és molt complicat. Però en el món del futbol totes aquestes paraules són enteses com a excuses, en fi…”

The post DHC: Barça, campió; Cornellà, dur descens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Qualsevol cosa val per a mantenir la il·lusió – No podem perdre la il·lusió”– encesa en el futbol formatiu. És el cas del cadet de la UE Castelldefels dirigit pel seu entrenador, Adrián Rodríguez. No oblidin mai: “

“Hem preparat treball individualitzat per als xavals amb aspectes de mobilitat i toc de pilota, que no parin. Intentem que l’activitat mantingui la il·lusió i les ganes”, comenta.

El seu pla de treball es basa “a simular una mica durant tres dies la càrrega d’un entrenamen i mai s’arriba a la realitat perquè depenem d’ells. Per això els obliguem al fet que ens passin un vídeo de l’exercici. Així avaluem el seu treball. Els nois tenen aquesta responsabilitat assimilada”.

MANTENIR LA IL·LUSIÓ

La sort, si es veu el costat positiu, passa perquè “es pot sortir encara al carrer individualment. És a dir, tocar pilota, poc, clar. Alguns tenen casa amb terreny i tenen espai però no la majoria. Així doncs, la previsió és que seguim així, no volem sobrecarregar-los. Són nens i mai estan parats. Aquest diumenge vam fer sessió d’estiraments i joc de cançons. Tenim il·lusió”.

És molt difícil “mantenir la relació, la il·lusió i que es motivin”, afegeix Adrián, per això, els caps de setmana “fem jocs perquè no perdin la comunicació amb els companys o nosaltres. No volem desvincular-nos ni perdre el contacte amb els nens. Nosaltres som un grup de 19 futbolistes”.

READAPTACIÓ

L’entrenador mariner admet que “tenim un grup molt connectat, estem molt contents amb la seva actitud des que vam iniciar la temporada en el stage de Girona“. Això no vol dir que “estiguin preparats per a tornar a l’activitat immediatament, necessiten un procés. Qui millor s’adapti, guanyarà”.

L’important és “la formació, sempre. Hi ha gent que diu que es començarà a entrenar al desembre, uns altres el gener del 2020; hi ha un pont enmig de desembre i reduiran mobilitat. Una Lliga, a una volta, i poder recuperar”.

Atenció al missatge que han transmès el president del club, Adolf Borgoñó i el director esportiu, Dani Gómez ja que “no podem perdre la il·lusió ni l’esperança. L’important són els nois i això els transmetem”, destaca Adrián, membre del cos tècnic del primer equip amb Miki Carrillo i coordinador del futbol onze.

REPTES EXEMPLARS

Cal prendre nota. Val la pena prendre nota d’iniciatives amb il·lusió com la que proposa Adrián Rodríguez per als benjamins. En resum: incitem als entrenadors que truquin als nens, els hem posat el repte de donar 5 tocs a la pilota consecutius i interactuem. Cal tenir esperança que això acabarà”.

The post “No podem perdre la il·lusió mai” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha por, hi ha respecte i és normal. El coronavirus és el major enemic per a la nova Divisió d’Honor Cadet i Infantil 2020-2021 que arrenca aquest cap de setmana i també per a les Preferents i contra aquest front comú s’obre un nou curs per a aquesta elit de xavals nascuts en el 2005 i 2007, respectivament.

Setze equips, els mateixos que no van poder acabar el passat exercici, tornen, una altra vegada, a escena amb el mateix pòquer de favorits en les dues categories. Barcelona, Espanyol, Girona i Damm van ser els quatre primers de la DHC amb 19 jornades disputades mentre Barcelona i Espanyol repetien en la DHI i s’afegien Cornellà i Gimnàstic Manresa per a la tercera i quarta posició de la classificació.

DIVISIÓ HONOR CADET
HÉCTOR PALENCIA (Tècnic SANT GABRIEL)

“Estarà més igualada que mai pel tema COVID-19. Els equips no s’han pogut reforçar com haguessin desitjat, la captació i visualització de partits ha estat menor; nosaltres intentarem competir cada any. Crec que es tractarà més de mesurar detalls de grup que una altra cosa encara que tots ens coneixem. Cal ser forts sempre a casa”

“Hi ha quatre equips que marquen el marge: Barcelona, Espanyol. Girona, Cornellà i Damm. A partir d’aquí, tots ens barallarem pel mateix. Ens enfrontem tots contra tots i baixen quatre mentre els sis primers jugaran Copa Catalunya”

“Sempre hi ha sorpreses com nosaltres fa dos anys a la DHI, però has de tenir un any molt bo i que als quals marquen el camí se’ls compliquin una mica. L’any passat li va tocar al Cornellà anar a baix”

“Entrenadors? Conec al del Sant Andreu, Gimnàstic Manresa (Espejo) o Granollers i diversos més repeteixen com en el Barça amb Sergi Milà i en l’Espanyol amb Xavi Corominas”

“Val la pena anar a veure un partit de Cadets, sí. A partir d’aquesta categoria es comencen a assemblar amb el futbol professional; cada setmana és competir al màxim contra tots els rivals.

DIVISIÓ HONOR INFANTIL
NIL PRADAS (Entrenador CE MANRESA)
(Jugador primer equip)

“L’any passat entrenava un cadet del Sant Joan de Vilatorrada però enguany combino estar en el primer equip i dirigir l’Infantil. Cal donar exemple a l’hora d’entrenar i jugar. Primer treball amb el primer equip i, seguidament, a la Divisió d’honor”

“Tots tenim moltes ganes que tot això comenci després de la pretemporada. Aquí baixen 3 posicions i el nostre objectiu és mantenir la categoria. Barcelona, Espanyol,

Girona, Gimnàstic Manresa i Nàstic són els favorits i després estem els altres per a sobreviure”
“Al final, cada entrenador té el seu perfil i t’has d’adequar als futbolistes. A tots ens agrada el 4-3-3 del Barça però, si no tens els jugadors precisos, cal adaptar-se”

“En infantils ja es comencen a veure coses. Hi ha jugadors que fan el salt a Cadet amb un físic que es comença a notar i amb projecció interessant”

The post Cadets i infantils: comença una Lliga amb incògnites appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Barón, entrenador del cadet F del Jàbac i Terrassa, va explicar aquest passat dilluns la lamentable realitat que es va viure en un partit de cadets i que els va enfrontar a un rival (sense citar nom) dirigit per un altre tècnic (sense citar nom). Aquí ho poden refrescar.

Hores després, encara que no s’havia facilitat ni club ni persona, Carlos Díaz reacciona i, a través de Facebook i per correu a aquesta Redacció, es dóna per al·ludit i replica. I ho fa, a més, regalant lliçons de periodisme que ningú li ha requerit i que, en tots els casos, s’agraeixen encara que nosaltres mai li direm com cal dirigir un equip de futbol.

Ara ja sabem que aquesta lamentable realitat feia referència al partit Parets D – Jàbac i Terrassa F (1-3), de Segona divisió. Com a resultat d’aixó, Díaz escriu:

Carlos Díaz Sánchez

Buenas noches, como principal protagonista de la historia, la cual se menciona y la verdad no puedo dar crédito a dichas infamia y calupnias que se ha propagado en este artículo, pero tampoco me sorprenden, ya que es lo que vivimos en la vida diaria con mentiras con el fin de vender noticias!Como siempre digo yo lo que pasa en un terreno de juego se queda en el terreno de juego, pero en vista de que se está difamando y dejándome en muy mal lugar sin haber dado mi opinión, yo tan expongo mi punto de vista:

En primer lugar que yo arremeta o me queje al árbitro ni le va ni le viene al otro cuerpo técnico, ya que eso lo vemos en cada partido, es decir ni soy el primero ni soy el último que se queja.Ahora bien como dicen de mi en dicho artículo yo podré quejarme o faltar al respeto, pero lo que jamás haré en un terrero de juego es intentar agredir a un entrenador o persona del cuerpo técnico cosa que si intentó hacer este señor y de no ser por mi compañero quizás hubiera pasado!

Que quede constancia en este artículo (cosa que no he visto) es que yo podré haber actuado de forma airosa hacia el cuerpo arbitral pero jamas he intentado agredir a otra persona cosa que vuelvo a reiterar que quiso hacer dicho entrenador.

Ya por último y simplemente como recomendación antes de informar de mentiras poneros en contacto con las dos personas para intentar averiguar que es lo que realmente sucedió y no sólo quedarse con una versión que por cierto está bastante maquillada para dejar en buen lugar ha dicho entrenador.Pd. Seguramente mi EGO NO LO COMPRENDE PERO TU DE EDUCACIÓN Y COMPORTAMIENTO OBSERVO QUE VAS CORTO!

EL QUE DIU L’ACTA

Una vegada llegides les històries dels dos entrenadors –cap va presentar la seva llicència, segons el col·legiat- val la pena destacar el que es pot llegir en l’acta i que tots vostès treguin conseqüències. “Díaz Sánchez va ser expulsat (Minut 7) per PROTESTAR. Al Minut 65, Barón va ser amonestat per desconsideracions amb l’adversari”. Cap dels dos delegats va objectar res d’aquesta lamentable realitat

The post Un altre cas de pèssima educació esportiva (2a Part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Barón és un entrenador de futbol que intenta educar també als seus futbolistes en edat formativa. Aquest passat cap de setmana va acabar a graderia, ja que va ser expulsat pel col·legiat de torn del partit de cadets que tenia al seu equip, Jàbac i Terrassa, com a protagonista. El seu perfil de twitter exposava molt clar aquesta falta de respecte:

I ara l’àmplia una mica més sobre l’entrenador rival. “La veritat és que va ser tot una mica surrealista. Preferiria obviar esments al rival, ja que no m’agradaria deslligar la polèmica. El fet és que des del minut 0 va protestar airosament a l’àrbitre, sent mal educat amb els seus jugadors i el més greu i detonant de tot, faltant-li el respecte als meus amb frases del tipus “se la come”, “aprétale que no sabe”, escriu amb notable empipament.

Jesús admet que va ser expulsat però “l’única cosa que deia era que s’havia de guanyar com fora. Porto diversos anys desconnectat del futbol base i vivint privilegis del futbol semiprofessional i la veritat és que tampoc m’enorgulleixo de la meva actuació, res ho justifica, però en aquest moment vaig tenir un gran rampell fruit de la situació”.

I, per a engrandir una mica més la tristesa d’aquesta realitat, va arribar la cartolina vermella. “En ser expulsat em vaig anar a la graderia i no vaig tornar a parlar fins a la finalització del partit. D’altra banda, el personatge va continuar increpant a l’àrbitre fins que al final de partit es va anar fins i tot per ell. Tot molt i molt lamentable”, conclou

The post Un altre cas de pèssima educació esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

S’ha passat més de mitja vida al Nàstic, primer com a jugador i des de fa uns anys com a entrenador. Després d’entrenar a diferents equips del futbol base grana, aquesta temporada es fa càrrec del Cadet A convertint-lo en l’equip revelació aconseguint uns números excel·lents, i sembla que de moment, en Dani Vidal i els seus nois volen seguir donant guerra. Parlem amb un home ambiciós i amb les coses molt clares, perquè ens expliqui com està vivint aquest moment tan bo.

Quarts a la classificació, una gran temporada, uns números excel·lents… T’imaginaves que les coses anirien tan bé?
No, ningú ens ho imaginàvem i més quan molta gent considerava que aquest grup era fluix. Des del principi he confiat en els meus jugadors, sabia de les seves virtuts i era qüestió que maduressin com a jugadors i que encaixessin amb l’entrenador. No és casualitat estar on estem veient el treball que estan realitzant.

Com juga el Cadet A de Dani Vidal?
Definiria a l’equip com un conjunt competitiu. Tenim un estil definit, som agressius amb la pilota, intensos, pressionem dalt, organitzats; un grup fet de jugadors a qui els hi agrada treballar i competir, que són conscients de les seves virtuts i dels seus defectes.

“El vestuari és una pinya on no existeixen els egos, on tots es recolzen i on tots es veuen amb possibilitats”

Heu fet del vostre camp un fortí on encara no heu perdut cap partit. Pot ser aquest una de les claus d’aquesta bona temporada?
Sí. Tota gran temporada de qualsevol equip passa per realitzar bons números a casa i de moment ho estem fent, per aquí han passat molt bons equips i continuem imbatuts. Els nois tenen agafada les mides al camp i saben perfectament que jugar a casa és un plus que el rival no té i s’ha d’aprofitar.

Quins altres factors han influït en l’èxit que esteu tenint?
Un grup excepcional de jugadors i un vestuari que és una pinya on no existeixen els egos personals, on tots es recolzen i on tots es veuen amb possibilitats.

El cap de setmana passat aconseguiu una victòria important contra el Mataró. Necessitava aquest triomf l’equip després de dos empats i una derrota?
Encara que no considero que estiguéssim passant per una dinàmica negativa, sí que la victòria ens va venir bé per trencar aquesta ratxa i més guanyat per 1-4 que reflexa el partit tan complet que vam fer.

Aquest darrer triomf també us va servir per aconseguir la salvació virtual. A partir d’ara quina és la vostra aspiració?
Competirem al màxim per quedar entre els 8 primers i poder jugar la Copa Catalunya.

Les tres pròximes jornades us enfronteu a Damm, Espanyol i Barça. Seran jornades decisives per poder aconseguir aquest nou objectiu?
No, ni molt menys. Seran partits molt complicats on intentarem puntuar com ho vam fer a la primera volta. No obstant això, una vegada passin, encara quedaran 8 jornades, 24 punts on jugarem amb equips de la nostra lliga i pot passar qualsevol cosa.

UN HOME DE CLUB

Portes ja unes quantes temporades entrenant. Quina valoració faries d’aquests anys?
Immillorable. Entrenant al Nàstic és obvi que l’exigència que tenim els entrenadors és més alta però també et permet competir amb equips d’un nivell superior i l’àmbit de captació de jugadors és més ampli.

Quina ha estat la teva evolució d’ençà que vas arribar al Nàstic?
He après moltíssim en aquests anys, sobretot la temporada passada que va ser de molts canvis. Començo al Cadet B i a la jornada 10 pujo al Juvenil B per intentar millorar els resultats; aquesta va ser una gran experiència perquè em va permetre estar en una categoria superior i ampliar els meus coneixements. També agafem l’Infantil B amb la missió de salvar-lo, missió que al final aconseguim. Han estat diferents proves que m’han ajudat a créixer.

Tant tu com els teus germans sempre heu estat lligats a l’òrbita del Nàstic. En aquest sentit, és especial per tu poder entrenar al Cadet grana?
Sí, sens dubte. Després de jugar 10 temporades aquí, on millor que entrenar al club on has crescut i t’has format com a persona i com a jugador.

“Si entrenar al Cadet A és un somni, imagina’t el que seria entrenar un dia al primer equip…”

Com a jugador has tingut a molts entrenadors. Ara que ets tu qui ocupa les banquetes, totes aquestes experiències que has après o has observat t’estan servint?
Sí. Des de petit he tingut interès a entrenar, amb 12 anys ajudava a alguns entrenadors de categories inferiors; aquest interès junt amb la gran sort, com a jugador, de comptar amb els millors entrenadors de la província, m’han permès aprendre molt. Tots ells m’han ensenyat alguna cosa que ara em serveix com a experiència.

Tens algun entrenador referència?
Iván Moreno, Javi Robles, Iago Aguilar, Menchi són entrenadors que tinc molt presents, encara que considero un error voler imitar a místers que hem tingut o que ens agraden i que fem gairebé tots els entrenadors novells. Pots agafar una referència però al final has de treballar amb una metodologia pròpia.

MIRANT AL PRIMER EQUIP

Com a entrenador del futbol base, t’agradaria veure a més nois de la pedrera al primer equip del Nàstic?
Crec que el Nàstic si confia en el planter i que molts nois arribarien al primer equip però hem de tenir en compte que clubs més grans com Barça, Espanyol, Valencia o Villarreal se’ls emporten quan arriben a cadet o juvenil, tot i això estic convençut que amb el treball que estem realitzant i l’ajuda que ens proporciona el club per potenciar el futbol base, sortiran jugadors que arribaran al primer equip, potser no ara però dintre d’uns anys si.

Quins són els teus objectius a nivell personal?
Quan ets entrenador és difícil posar-te un objectiu personal perquè depens de molta gent. Per mi ja ha estat un èxit treure l’etiqueta “dolenta” que tenia la generació del 2000 del Nàstic.

A llarg termini, seria un somni per tu arribar a la banqueta del primer equip?
Si entrenar al Cadet ja és un somni, imagina’t el que seria entrenar un dia al primer equip però ara mateix no penso en això, simplement treballo cada dia i el que hagi de venir vindrà.

The post Dani Vidal (Nàstic Cadet A): “Competirem al màxim per jugar la Copa Catalunya” appeared first on FutbolCatalunya.com.

PER: DANI FERNÁNDEZ
TÈCNIC CADET CF DAMM

Més sorprenent fou el Campionat de Catalunya, on Sant Andreu i Damm disputaven una final inèdita que acabava en el triomf dels quadribarrats per 2-0 davant el conjunt cerveser, després de què Barça i Espanyol fossin eliminats en la primera fase.

A nivell de seleccions, la Selecció Catalana Cadet era eliminada als penals contra Andalucia i la Selecció Cadet de la Copa Coca Cola (formada per jugadors d´equips classificats entre el 9e i el 16e classificats a la Divisiò d´Honor Cadet) feia un paper prou destacat en aquest prestigiós torneig.

La present temporada es presenta con sempre carregada de incerteses. Barça i Espanyol, dirigits per Quique Álvarez (quarta temporada al front del Cadet A) i David Fernández (que puja del Cadet B) con a màxims favorits per assolir el títol final. El conjunt perico vol trencar l´hegemonia cule a la màxima categoria Cadet, els blanc i blaus no guanyen la divisió d´honor des de l´any 2007-2008, aleshores amb Ramon Guerrero a la banqueta, i amb un grup de jugadors on destacaven noms con Jordi Amat, Enric Saborit, Golobart entre altres.

El grup d´outsiders no els hi posarà gens fàcils les coses, donat el gran nivell del planter català i la gran tasca que duent a terme els clubs, Barça i Espanyol han d´exigir-se el màxim per poder guanyar els partits. Dins aquest grup destacant clubs com el Cornellà, la Damm, Girona, Nàstic, Jàbac  o Sant Andreu. Aquets clubs intentaran aconseguir estar ho mes a prop possible dels dos grans del futbol català i classificar-se pel campionat de Catalunya.

Es destacada també la presència d´equips de les províncies a més dels anteriorment citats més a dalt, Lleida i Bordeta a la Terra Ferma, Gironès sàbat a terres gironines i Rapitenca a terres tarragonines.

A més no podem oblidar la presència d´equips con Badalona, Sant Cugat i EF Mataró  ( que van assolir l´ascens aquesta temporada) i l´Escola de Futbol Gavà que va representar el nostre país a la fase final de la Copa Coca Cola a nivell  de clubs.

Podem dir que la categoria Cadet té un nivell de joc molt alt, la majoria d´equips practiquen un futbol basat en la possessió de pilota mostrant un nivell alt tàcticament i tècnica, fruit d´això veiem con cada any un munt de jugadors són sol·licitats per clubs professionals de la resta de l´estat i fins tot per part de grans clubs europeus. A més, gràcies al bon treball dels nostres clubs i l´important feina que fa la Federació catalana a nivell formatiu amb els seus entrenadors, Catalunya sol ser una potencia i un dels principals favorits als campionats estatals de seleccions i aportant un important numero de jugadors a les convocatòries de les seleccions Espanyoles de base.

En definitiva, aquest cap de setmana s’iniciarandoncs els respectius campionats de futbol formatiu, milers de nens i nenes jugaran el seu esport favorit, uns voldran aconseguir els títols, d´altres jugaran per assolir els diferents objectius, uns altres ho faran només pel plaer de jugar i passar ho bé. A tots els, molta sort i que la temporada 2014-2015 estigui plena d´èxits i joia.

The post Comença una nova temporada a la Divisió d’Honor Cadet appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com

Última jornada de competició al grup III de la Preferent Cadet, partit entre Sant Cugat i Europa B amb especial interès per als locals, que es juguen l’ascens a la Divisió d’Honor al costat de l’At Segre, que espera tranquil amb 76 punts, dos més que els locals. Fins aquí tot correcte. A falta de dos minuts, i amb 1-1 al marcador, el col·legiat David Herrera Vargas assenyala un penal a favor dels locals que provoca les protestes dels jugadors visitants. Aquest detall i l’aparició d’algun seguidor, que cap club coneix, provoca que l’àrbitre suspengui el partit. TOT San Cugat ho va explicar molt bé dimarts passat i dona més informació aquest dijous. Val la pena llegir-la.

MÉS DETALLS

Però, desgraciadament, més coses van passar. Segons testimonis presencials –van acudir al voltant de 300 persones al camp-, mentre Herrera Vargas abandonava la instal·lació de la ZEM Jaume Tubau de Sant Cugat, i tots dos equips estaven parats esperant-li al camp més de deu minuts, algun ‘impresentable’ va arribar a llançar un plàtan a un futbolista de color. Encara sort que el coordinador del Sant Cugat va solucionar la situació i va presentar les corresponents disculpes al protagonista.

El cas va quedar vist per a la resolució del misteriós Comitè de competició de la FCF. Aquest dijous ja ha comunicat la seva salomònica decisió, doncs ha determinat que el partit s’ha de reprendre al minut 88, s’han de jugar els dos minuts pendents i cinc d’afegit (el col·legiat ho va escriure a l’acta) al que cal afegir sancions econòmiques. “26 euros al Sant Cugat Esport FC, per incidents del públic i 60 euros al CE Europa, “per mala conducta col·lectiva dels jugadors”, han d’avergonyir no només als protagonistes sinó també als qui assumeixen aquest tipus de decisions.

PRIMES I OPINIONS

Des del primer moment es va poder comprovar –aquí estan les declaracions oportunes que va recollir TOT Sant Cugat- que el partit s’aniria ‘escalfant’ a mesura que passessin els dies. I així ha estat. Fins que el meta escapulat Tomás Terrats, que il·lustra la nostra portada, es posi sota la porteria, s’hauran de posar d’acord els clubs amb el dia i l’hora per a la setmana vinent. Mentrestant… l’At Segre segueix a l’espera. Si llança el Sant Cugat i marca, hi haurà ascens vallesà; si atura Terrats o la pilota es va fora, pujarà l’At Segre.

Les opinions a Sant Cugat van ser clares: “Fa ‘pinta’, d’una manera o altra, que l’Atlètic Segre ha primat el CE Europa perquè vingui a puntuar i, això, és molt greu”. Aquestes paraules corresponen a l’entrenador local, Julián Marín a Tot Sant Cugat.

El col·lega visitant, Nacho de Prada, estava més indignat aquest passat dimecres. “El Sant Cugat vol fitxar a alguns dels meus jugadors, els han trucat abans de jugar aquest partit i això no es fa. Jo no vull fastiguejar a ningú sinó que només vull guanyar i em sembla surrealista que algú parli de primes al futbol base. A casa van guanyar 1-6 i això no s’oblida”. Per cert, De Prada avisa. “el porter Terrats es pararà el penal, estic convençut”.

A l’At. Segre riuen. Ho fa el seu president Ramon Joan Farrus, ja que “això mai he sabut com es fa, de debò. Miri: el porter de l’Europa serà honest i li dono molts ànims. Si para atura el penal, felicitats i, si pugem, molt millor. Però, si no ho fem, no passa res”. De fet, seria “la segona ocasió consecutiva que no ho podem aconseguir. L’any passat va ser per un gol”.

Farrus afegeix una curiositat a la polèmica. “Allà havien dos pares del nostre equip veient el partit i em van dir que l’àrbitre no va xiular un penal favorable al Sant Cugat mentre que en va xiular un que no ho era. Això és futbol i no passa res, però pagar primes?. No em faci riure”.

The post El penal ‘més llarg del món’ es xutarà a Sant Cugat appeared first on FutbolCatalunya.com.

La realitat és la que és i la que, gairebé sempre, s’imposa, però la il•lusió dels cadets del Cubelles és quelcom més. Immersos en el Grup I de la Preferent, la plantilla que dirigeixen Josep Piñol i Ramon Sicart saben on estan i cap a on s’han de dirigir. La supervivència i la competitivitat són els seus dos grans objectius

Els xavals del primer Cadet del Cubelles volen donar guerra en el Grup I de la Preferent. Saben que ho tindrán difícil ja que la competència en la categoria és molt gran encara que, com es va poder veure en l’últim partit de Lliga en la Ciutat Esportiva Joan Gamper, costarà molt superar-los. De fet, els jugadors de Josep Piñol i Ramon Sicart van saber aguantar a l’intractable líder blaugrana 55 minuts i fins i tot van anotar el primer gol en contra del conjunt de Fran Artiga en quatre jornades. Sempre és un petit consol. El 5-1 no va ser just pel que va ocórrer en el camp.

“Aquí sempre diem el mateix, però no hi ha una altra: cal venir a divertir-nos i ho hem fet. Hem aguantat 55 minuts, tasca realment complicada enfront d’un gran Barcelona, i després ja s’ha imposat la lògica”, comenta a Futbolcatalunya Josep Piñol qui cedeix tot el protagonisme de la banqueta al seu segon, Ramon Sicart. La diana del Cubelles, que va aconseguir i va festejar amb joia Dani Sepúlveda, “és una altra cosa per la qual tots ens alegrem molt”.

Piñol sap que “nosaltres hem de lluitar molt en aquesta categoria on hi ha rivals molt superiors” i que fins i tot “perdem alguns xavals que s’en van a equips veïns”, però “aquesta és la realitat del futbol”. Nosaltres lluitem per quedar-nos en la categoria i ens costarà molt encara que estem en això i en la formació dels xavals. Cada dia costa més poder treure endavant tot això”.

The post Els cadets del Cubelles surten disposats a tot appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només són set jornades encara que mantenir-se 630 minuts invictes és, com a mínim, digne de ser destacat. El Manresa, L’Albi i Reddis són els líders intractables de la segona Catalana en els seus grups 4, 5 i 6 mentre que el Pichichi de la categoria és, una setmana més, Francesc Salat, encara que a Borges no va golejar

La segona Catalana és una categoria molt difícil per la seva tremenda igualtat. De fet, només el Reddis i el Manresa treuen vuit i 6 punts, respectivament, al segon classificat. A la resta de grups el marge és mínim. Però,  per sobre de qualsevol dada, els majors elogis se’ls porten el trio d’equips invictes (Manresa, L’Albi i Reddis) que han sabut mantenir fins avui la seva condició d’equips guanyadors al cent per cent. Ple total. Cinc de cinc els permet a cadascun liderar les corresponents classificacions i, en el cas del conjunt del Tarragonès, poder fer història  aquest cap de setmana.

Les millors xifres les presenta el Manresa de Dani Andreu. Els del Congost figuren en el grup IV amb 30 gols a favor per només 3 en contra; aquí mereixen especial esment  els seus golejadors Noah Bafoe (8) i Miguel López (5) i, per descomptat, el seu porter Moreno. Sis punts li treuen els manresans al Gironella i set al Tona i el Taradell. La setmana vinent els espera El Catllar.

Si a nivell equip el Manresa marca el camí de tots els altres, qui es manté, una jornada més, encara que sense marcar en aquesta 7ª jornada, és el crack de l‘Albi,  Francesc Salat. A Borges Blanques va guanyar el seu equip encara que amb gol de Raül Camí (també val) el que fa que els de Raúl Fernández segueixin ferms en el liderat i el seu Pichichi pugui seguir lluint les 15 dianes. Aquest cap de setmana vinent descansaran per la retirada del Cervera.

I, qui va camí de superar la seva pròpia història, és el Reddis. Tal com informa el portal digital ‘campdesports.cat’, si guanyen al Calafell a casa a la jornada vuitena, igualaran el millor inici de Lliga de la història del conjunt (temporada 1974/75 a Tercera Regional). Els de Jordi Bofarull li deuen la meitat de les seves 22 gols a favor a Andreu Guiu (5), Victor Garrido (4) i Marcel Meseguer (3) encara que porten el pas més ferm de tots els equips de la categoria.

Una curiositat més. En els tres primers grups hi ha menys distanciament entre els participants: Can Gibert li treu 3 punts als gironins del Cornellà Terri (el seu golejador Joel Ferrer ha aconseguit la meitat (9) del total del seu equip (18); en el segon, el Molletense té 2 més que el seu immediat seguidor l’EF Mataró, encara que són dos futbolistes d’altres equips els màxims realitzadors (Baena-Sant Joan At Montcada iUfot Hanson-Sants, amb 6); en el grup III, el Junior comparteix liderat amb el Sant Ildefons encara que el màxim realitzador d’aquest grup és Carlos Esteban (6), del Joventut 25 de Septiembre.

Set jornades, set, en les quals només es pot intuir per on pot anar una campanya on sempre es pot esperar molt més. Només Can Gibert iL’Escala (Grup I) i, evidentment, el trio d’imbatuts, segueixen amb la casella de derrotes sense estrenar.

The post El Manresa, L’Albi i el Reddis, únics equips invictes appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Barcelona comença a posar terra per mig amb els seus immediats seguidors en la cinquena jornada del campionat de cadets en la Divisió d’Honor. En el derbi van ser superats els de Roberto Cuesta gràcies a dos gols de Montes i Pérez, en deu minuts; En aquesta ocasió el Pichichi Olmo no va marcar. Els de Quique Álvarez porten ple de victòries (5/5) encara que es mantenen en aquesta pugna altres rivals invictes com el Jàbac i Terrassa o l’Escola F. Gavà. A cinc punts es queda el Manlleu d’Alberto López, a la tercera posició, després de guanyar per la mínima amb el Lleida Esportiu de Carles Claramunt.

Només 1 victòria visitant (Sant Andreu en el Mpal. de la Bordeta), 1 empat (entre Manresa i Nàstic en el Congost) i 6 triomfs locals va ser el balanç d’una cinquena jornada que deixa per a la propera visites molt interessants. El Barça anirà jugarà contra la Damm, el Manlleu a Cornellà i el Jàbac i Terrassa a camp del Nàstic. Atenció també al duel entre el penúltim (Lleida E.) i l’últim (EF. Gironés-Sàbat).

El Gimnàstic Manresa arrasa

A la Divisió d’Honor Infantils hi ha moltíssima més emoció. De tal manera, vuit equips estan separats tan sols per tres punts. En aquesta cinquena jornada destaca especialment la victòria del Gimnàstic Manresa a casa davant el líder invicte, el Girona de Delfí Geli. Això deien els numeros encara que l’equip dirigit per Ignasi Sobrerroca va ser una màquina letal. El pitjor que els va poder passar als visitants va ser avançar-se en el marcador gràcies a Puig (26’) perquè la reacció local va ser demolidora. De Sande (32’) i Adrián López (34’) només van necessitar vuit minuts per donar-li la volta al marcador. En una segona opció rematarien la feina Fernández (46’) i Jordi Garcia (55’).

Aquest triomf dels manresans va venir acompanyat de la derrota del Cornellà a seva casa contra al Reus; també va acabar amb meritòria igualtat a zero el partit entre l’Espanyol de Toni Velamazán enfront de l’Escola Valls. De fet, només la Unió F. Jàbac i Terrasa i el Lleida Esportiu van ser capaços de guanyar a domicili als camps del Sant Gabriel i el Lloret, respectivament. La resta de partits van acabar amb 4 triomfs locals.

Pel cap de setmana vinent, complicada sortida de la Damm al Narcís Sala on espera el Pichichi Iván Paredes (5 gols), el Cornellà anirà a Can Jofresa i dia somiat a L’Estadi del Vilar perquè arriba el Barça per mesurar-se als jugadors d‘Albert Martínez . Per baix, duel entre l’EF Gironès-Sàbat i el Lloret.

The post Mentre el Barça cadet augmenta la diferència, el G. Manresa infantil frena al Girona appeared first on FutbolCatalunya.com.

José Manuel Solivelles va arribar dissabte passat a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona disposat a guanyar amb el CE Sabadell. No va poder ser encara que els cadets arlequinats no van baixar mai els braços. I això és molt.

És la segona temporada que José Manuel Solivelles està al capdavant del cadet del CE Sabadell. L’any passat van aconseguir l’ascens i ara té el luxe de participar en un grup d’elit en el qual estan disposats a lluitar fins al final. Atenció a aquest equip que donarà molt a parlar. El segell dels japonesos (tenen dos futbolistes) és un altre detall a destacar.

Fins a quin punt val la pena demanar-li un resum del partit contra el Barça (5-2)?

Crec que sí encara que sigui un partit més. Durant tota la setmana hem treballat pensant que podíem guanyar i, si no fos així, empatar. A partir d’aquí crec que vam estar molt bé en la primera part , però després és el Barça, et fiquen quatre gols en 23 minuts i és molt Barça. No hi ha equip que els pari perquè estàs jugant davant el millor equip del món i tu, si desitges parar-ho, has d’estar molt molt bé i ells només regular.

Amb les coses així, un equip com el Sabadell a què ha de jugar?

Aquí cal venir a estar molt per feina, a estar replegat, a fer un partit molt defensiu i a veure el que passa. La gent diu que venim i ens fiquem enrere, però no és això. Intentar que et facin poques ocasions, tenir la teva porteria a zero el màxim possible i aprofitar algun contraatac o estratègia. Si així pots arribar al final del partit o perds només per un gol has d’intentar posar-los nerviosos perquè no estan acostumats.

Algun company seu ja ha declarat que són tres punts sempre perduts ja que per guanyar fan falta tres ‘miracles’

Són partits on es fa molt treball defensiu pel nivell i estil del rival, però per aprendre a defensar, primer estan els entrenaments. Aquí el que intentes és guanyar, no venim a aprendre sinó que ja ho devem tenir après. Això és el que jo penso.

Quin és l’objectiu del CE Sabadell, cap a on va?

Mira: és la primera vegada en la història que el Sabadell està en la Divisió d’Honor i cada partit és una història diferent. Cal intentar guanyar els màxims partits i estar el més amunt possible. Ningú em sentirà dir que l’objectiu és no-baixar; si quedem cinquens, millor que sisens. I en això estem, a evitar els llocs de descens que ni em plantejo. Ficar-nos entre els vuit primers, que juguen la Copa Catalunya, pot ser l’objectiu i cal lluitar per tot això. Si en els últims deu partits cal ‘pegar-se’ amb tothom, ho farem, però ara cal lluitar per estar el més amunt possible.

The post Solivelles (CE Sabadell): “Cal estar el més amunt possible” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Porten dos partits amb les seves corresponents derrotes, però els cadets de l’EF Gironès-Sàbat estan disposats a donar ‘guerra’ en la Divisió d’Honor, una categoria de luxe en el futbol català

L’Escola de Futbol Gironès-Sàbat és un dels 16 participants en la Divisió d’Honor de Cadets 2013-2014. Des de la més absoluta modèstia, els gironins, que mantenen intacte el record del passat curs en el qual no només van obtenir una setena plaça digníssima sinó que també van participar en la Copa Catalunya, saben que els esperen moltes dificultats. Conscients de tot això, aquí està aquesta institució amb 15 equips federats i 8 més emmarcats en les diferents lligues escolars.

“Ens fa molt feliços tenir un equip en la Divisió d’Honor infantil i un altre en la cadet”, afirma el seu coordinador, Gabi Gaska a Futbolcatalunya “ja que ens costa moltíssim tirar cap a endavant”. Producte d’un treball que ja acumula “més de vuit anys”, l’EF Gironès-Sàbat  va néixer com a conseqüència de l’interès de “un grup d’entrenadors que ens trobem després de l’adéu del Vilobí. Recorden? Va ser absorbit pel Girona i aquí vam venir a parar uns quants”.

Gaska es queixa amb amargor quan diu que “ho tenim malament ja que sempre els millors xavals se’ls emporta el Girona encara que hi ha vegades que s’equivoquen”, però aquest important condicionant no els fa baixar els braços sinó tot el contrari “des de la més absoluta humilitat”.

Un repàs als integrants de la Divisió d’Honor Cadet posa els pèls de punta encara que “els xavals ja saben on estem. Treball i humilitat són les nostres claus sabent que hem de treballar el doble per estar aquí”. Perquè aquesta màxima és la que fa que l’entitat segueixi viva doncs, “això ens permet que els xavals segueixin amb nosaltres i intentar sempre salvar la categoria”

De la seva pròpia butxaca

I, atenció a l’important detall que ens desvetlla,  Gabi Gaska: “Aquí no rebem subvencions de ningú pel que els futbolistes s’han de pagar la seva quota”. Això significa que “als cadets els hi toca la quota més 300 euros pels desplaçaments en autocar, amb dret a portar a dos acompanyants”. És a dir, sobre els mil euros per una temporada en la qual els futbolistes saben que “hauran de lluitar moltíssim encara que també viatjaran com els grans equips i aniran a camps molt importants de Catalunya”.

Déu n’hi do: Barcelona, Espanyol, Cornellà, Girona, Nàstic, Damm … i així fins a completar una Divisió d’Honor Cadet espectacular.

The post Als cadets de l’EF Gironès-Sàbat no hi ha qui els aturi appeared first on FutbolCatalunya.com.