El davanter gavanenc de la FE Grama Fran Orellana va camí de consumar una gran temporada en la seva estrena com a jugador colomenc. Un complet historial com a futbolista des que sortís de Gavà. Atenció al seu historial formatiu a Primera Catalana (Viladecans, Rubí, Vista Alegre) i enlairar.se a Tercera (Manresa, Castelldefels, Vilassar) ara sembla que ha trobat el seu lloc a Sta. Coloma.

Amb 9 gols anotats, a només 2 de la seva millor marca com a mariner el curs passat, Fran ha aparegut a temps per a retornar als de Roberto Morales a zona de privilegi. Els tres punts enfront del colíder Badalona són vitals.

LA FE GRAMA, PROTAGONISTA

Arribeu al derbi contra el líder en el millor moment amb dinàmica de la temporada. Com afronta l’equip aquest partit?

De forma immillorable. Crec que encadenar tres victòries seguides a tercera federació és complicadíssim. Així estem ara, tot el que costava més al principi ara està sortint i els resultats estan arribant.

Personalment, si no vaig errat, ara mateix ets màxim golejador de l’equip. Com valores la temporada fins ara?

La veritat és que molt content. Sempre he anat una mica de menys a més i els davanters vivim una mica dels gols. Al final, tot i que quan entra una pilota, entren totes, ara es una mica el que m’està passant.

“CONTRA UN POTENT BADALONA HEM D’ESTAR PERFECTES”

Què li veus ara a l’equip que li ha permès encadenar aquesta bona dinàmica en comparació a fa dos mesos que semblava que tot venia cap avall?

Crec que la dinàmica negativa anterior venia molt condicionada d’errors puntuals i que en el desenvolupament de cada partit l’atrapem molt. Ara crec que això s’ha revertit i que ara mateix som més pràctics, més sòlids, més consistents i que tenim més encert tant a escala defensiva com ofensiva i això s’està traduint als resultats.

El Badalona ara mateix és el líder empatat amb el Manresa, però tots dos estan allà al capdavant de la classificació. Què creus que farà falta per competir-los i poder sumar els tres punts a casa?

Crec que hem d’estar al nostre millor nivell. Quan ja arribes en aquests moments de la temporada crec que no valen errors i si volem treure alguna cosa de profit i la victòria contra un potent Badalona hem d’estar perfectes, sense errors.

“ARA MATEIX SOM MÉS PRÀCTICS, MÉS SÒLIDS”

Els derbis al final sempre són especials. Des de dins del vestidor com es viu un partit així?

Afrontem la setmana amb la màxima il·lusió, amb la tranquil·litat d’haver guanyat tres partits consecutius, però l’exigència és màxima.

Al final, com tu dius, els derbis no es juguen, es guanyen i vosaltres a casa no podeu fer una altra cosa que sumar de tres en tres.

I en aquest cas jugar al Municipal davant de la nostra gent en un partit que tindrà una dimensió especial. És un partit amb una tensió competitiva diferent que no deixa de ser un derbi.

“DIUMENGE HI HAURÀ UNA TENSIÓ COMPETITIVA DIFERENT”

Què significa per tu en l’àmbit personal?

Al final, com a jugador i amant del futbol, aquests partits que tenen un plus sempre es viuen de forma més intensa i especial. Això et dona una mica més a cada duel, una mica més a cada pilota i esperem tots junts com aquí transmetre aquesta intensitat, aquesta passió a l’afició.

Com a davanter, podries dir que vius aquests partits amb una motivació extra?

Home, fer gols és important, però fer gols en aquest partit sempre és com una mica més especial, més, no sé, agrada més. No et sabria dir, però sí, la idea és, sigui jo o sigui qui sigui, que l’equip guanyi. Al final, és com gaudim tots junts.

“FER GOLS EN AQUESTS PARTITS SEMPRE ÉS ESPECIAL”

Quin paper creus que pot tindre la gent, l’afició, en un partit com el de diumenge?

Bé, crec que a tots els partits l’afició és importantísima. Crec que als jugadors que estem al camp ens dona una carrera extra, un esforç extra, però en aquests partits que ja es comencen a guanyar. Bé, s’acaba la temporada, són els partits que definiran una mica on acabarà l’equip i a més, en un derbi, crec que l’afició és essencial per poder aconseguir la victòria.

Les dues últimes, en l’àmbit personal, et marques algun objectiu concret per aquest final de temporada?

Bé, individualment, m’agradaria, com sempre, superar-me. L’any passat vaig fer 11 gols, doncs, si puc superar aquest any perfecte i si pot ser que sigui traduint en punts per la Grama, doncs molt millor.

“L’AFICIÓ ÉS ESSENCIAL PER PODER ACONSEGUIR LA VICTÒRIA”

I l’última, quin missatge li enviaries a la gent de Santa Coloma perquè vingui diumenge al camp i puguem gaudir d’un derbi amb una graderia que presenti un bon espectre?

El missatge és això, que ho donarem tot, que volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereix i que crec que no hi ha millor escenari que amb un derbi contra el Badalona.

The post “Volem posar la FE Grama i Santa Coloma on es mereixen” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si mantingués la progressió de les dues primeres jornades de Lliga, Fran Orellana batria tots els rècords del futbol català. Però ell sap que això de marcar és qüestió de ratxes. En aquests moments, la seva és boníssima no només per a ell, sinó també pel seu equip, la UD Vista Alegre, un dels tres clubs que ha fet ple de punts a l’inici de competició al grup 2 de Primera Catalana.

Amb 23 anys acabats de complir –concretament, dijous passat-, el davanter gavanenc viu  un dels millors moments d’una carrera que, tot i ser curta per la seva edat, fins ara ha estat molt intensa, amb moments màgics com aquell gol que va salvar del descens a Primera Catalana al Gavà o aquella temporada que es va passar en blanc a causa d’una greu lesió tot just després d’arribar al Rubí.

“Aquest inici de Lliga és inimaginable. No esperàvem començar tant bé, tot i que les sensacions de pretemporada van ser bones”, va declarar a ‘La Xarxa’ Fran, hores després del seu doblet contra el Tàrrega a Can Vinader. Eren els seus quart i cinquè gols després del seu primer ‘hat trick’ com a futbolista amateur, que el va signar a la Borda Mateu, en el partit inaugural del campionat contra l’Andorra.

AQUELL JOVE HEROI..

Números en mà, cinc dels set gols que ha marcat el Vista Alegre a les dues primeres jornades són seus. Tot i ser davanter, els seus registres no han estat espectaculars fins ara. De fet, la seva millor marca com a amateur la va fer a la seva etapa al Viladecans, amb sis dianes en 25 partits. És a dir, molt s’haurien de tòrcer les coses perquè no la superés amb escreix.

I potser el seu entrenador, Eloi Martínez, ha sabut trobar la forma d’explotar el seu potencial ofensiu: “Aquesta temporada estic ocupant la posició de ‘9’. L’any passat jugava més a la banda i el cert és que ara estic molt còmode i les coses estan sortint bé”, reconeixia Fran.

El protagonista golejador de l’inici de Lliga és ben conegut al Baix Llobregat, sobretot a la seva ciutat natal, Gavà. Format al planter del club gavanenc, ja despuntava a aquell Juvenil que va militar a la Divisió d’Honor, a les ordres de l’actual tècnic del CF Gavà, José Manuel Serrano. A la temporada 2013-2014, les coses no anaven gaire bé pel primer equip, que entrenava Albert Poch, fins al punt que a la darrera jornada es jugava la permanència en un cara o creu amb un equip veí, el Santboià, a qui li valia l’empat.

11 de maig de 2014, 12.00 hores, La Bòbila. Aquell assoleiat diumenge s’ennuvolava per moments pel Gavà, sobretot quan al minut 57 Eloi Fontanella avançava a l’equip de Sant Boi. Dotze minuts després, Poch se la jugava amb un doble canvi, donant entrada a dos juvenils, Adrià Borreda i… Fran Orellana. Al 85’, Borreda va igualar el partit, però l’esclat va arribar al 89’, quan David Jiménez va centrar des de la dreta i Orellana, aixecant-se al segon pal, va fer una rematada de manual que valia una permanència. La crònica de Havok és impagable.

Aquell dia va haver-hi festa grossa a casa dels Orellana. I segur que un dels qui va prendre bona nota va ser el germà de Fran, Jandro, qui llavors estava a pocs mesos de complir 14 anys. Avui, tots dos es reparteixen l’admiració mútua, ja que el petit dels Orellana és un dels valors del planter del FC Barcelona, campió de la darrera UEFA Youth League i també del Campionat d’Europa sots-17 amb la selecció espanyola.

En Jandro va ser un dels qui més va recolzar Fran quan van venir mal dades. Com veureu a l’estadística, a la temporada 2016-2017 només va poder jugar tres partits de Lliga amb el Rubí. I tot, a causa d’una greu lesió tot just començar aquella campanya, que el va mantenir inactiu fins al mes d’abril. En aquella temporada, l’equip vallesà  va descendir a Segona Catalana.

I de Can Rosés, a Can Vinader. Al Vista Alegre, a Castelldefels, a molt poca distància de la seva ciutat, Fran Orellana viu el present sense deixar de banda el futur.  Per sobre de tot, vol el millor pel seu equip, encara que queda molta Lliga. “Lluitar pel pitxitxi? Ho intentaré i lluitaré fins al final”, avisa el gavanenc. De moment, aquest setembre és el més dolç per un futbolista que les ha vist de tots els colors. Ara toca somriure…

The post El setembre més dolç de Fran Orellana appeared first on FutbolCatalunya.com.