Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va començar a Olesa i va passar per Terrassa, Sant Andreu, Espanyol B i Badalona. No obstant això, la carrera de Fran Grima cal repassar-la també per clubs com At. Balears, Mallorca, Eivissa i, finalment, Badajoz.

El seu caràcter guerrer i la seva personalitat sempre han brillat i ho fa mantenir-se com el primer dia. Torna a Catalunya amb una experiència envejable de la qual s’aprofitarà el conjunt ‘badaloní-osonenc-lleidatà-baixllobregatí-???‘. Aquest passat diumenge no va jugar per sanció, però ja torna a estar a la disposició del grup.

FRAN GRIMA I CFB FUTUR

“Han passat molts anys, especialment he estat per la zona de Balears, i ja tenia ganes de trobar-me aquí amb la família i amb gent del futbol català”.

Com ha trobat el nostre futbol català?

“Jo veig molt nivell, sempre l’he seguit perquè he competit també a Primera, Segona i Tercera RFEF. Ja es van veure als equips catalans al play-off d’ascens a Primera RFEF i enguany sembla que es repetirà. Aquí, en aquest Grup III, hi ha bones plantilles”.

Però després cap va pujar!

“Ja, però és que pujar és molt difícil; si et surt malament una estona, ja se sap, caus”.

“AQUÍ VAN FER PLAY OFF LA TEMPORADA PASSADA”

Torna a Catalunya i, més concretament, al Badalona Futur perquè no sap realment on es fica?

“Sempre sap un on va i, si vinc aquí, és perquè em criden, confien en mi i m’agrada el projecte. Es parla d’inestabilitat, però la temporada passada van fer play-off”.

Sí, però el curs passat, dins de la inestabilitat, els empresaris de Lleida l’oferien. Ara, se senten ‘desemparats’ d’alguna manera?

“No, tenim per darrere a una gent que ha apostat per un gran projecte i, encara que tenim una problemàtica amb el camp d’entrenament, s’ha de solucionar i tenir una base estable. Tant de bo puguem competir tranquil·lament i oblidar-nos de tota la resta”.

“TANT DE BO PUGUEM COMPETIR TRANQUIL·LAMENT”

Aquesta situació incerta fa al grup més fort?

“Segur. Al final, tot això l’única cosa que fa és enfortir al grup”.

Vostè havia viscut una situació similar a la seva carrera?

“La veritat és que el futbol mai deixa de sorprendre’t i m’he trobat de tot. L’any passat vaig ser a un gran club (Badajoz) i van passar moltes coses”.

“RETORN A COMPETIR, NO A RETIRAR-ME”

I ara Fran Grima, als seus 37 anys, què desitja en el seu retorn al futbol català?

“Continuar competint com quan tenia 20 anys, intentar estar a la disposició de l’entrenador i quedar el més amunt possible amb aquest equip”.

Fran sempre has estat un futbolista que s’ha lliurat al camp i això és difícil de canviar.

“Això ho portaré sempre amb mi encara que tingui 37 anys; la meva idea és com quan tenia 20 i partir-me la cara pel meu club perquè aquesta ha estat (crec) la clau per a seguir aquí”.

“SEGUR QUE EL TÈCNIC FARÀ PARLAR”

El futbol català pot estar content amb el seu retorn però la família més, per descomptat.

Sí, ja tenim un nen de dos anys i aquest ha estat un dels motius per a tornar. Ho faig per a competir i no, com pot pensar algun secretari tècnic o entrenador, per a retirar-me. Qui em coneix sap com soc i encara desitjo competir el més amunt possible i amb ambició.

Què tal el tècnic Sergi Escobar?

Molt bé. Jo tampoc li coneixia, és un tècnic amb caràcter que té les idees clares i un estil de joc molt agressiu, en pressió. Es nota que el cos tècnic es coneix d’etapes anteriors al Castelló i segur que farà parlar.

The post “Aquest CFB Futur ha apostat per un gran projecte” appeared first on FutbolCatalunya.com.