Els bons (i veterans) aficionats de l’històric Unió Atlètica Horta no oblidaran l’extraordinaria temporada 1975-76, ara fa ni més ni menys que mig segle. I no tan sols va suposar un vital ascens a la Regional Preferent i posterior accés a una potentíssima Tercera Divisió en virtut d’una reestructuració en el futbol català, sinó que va deixar una inesborrable empremta per les exhibicions i caràcter en el terreny de joc d’un recordat i implicat equipàs dirigit per l’enyorat Josep Monfort.

El conjunt barceloní va protagonitzar un apassionant duel fins a la recta final d’un curs, que va concloure el 25 de maig de 1976, amb un grandíssim i favorit no menys històric Badalona. Integrat per autèntiques llegendes com ara Mayolas, Cubells, Aladro, Berruezo, José Luis Maderuelo, Celestino, Rodr o el mític Antonio Marín Coll, que va ascendir a la Primera Divisió l’any 1970 amb el Reial Club Deportiu Espanyol, SEMPRE seran part de la història del futbol català.

INESBORRABLE UA HORTA, CAMPIÓ 75/76

Per l’equip d’un camp del carrer Feliu i Codina de l’ex Vila d’Horta que anava agafant forma mentre els hortencs es van veure obligats, a més, a començar la competició a “l’exili” del camp del Club Esportiu Europa al Sardenya gracienc.

Monfort va apostar per un onze tipus amb Aroca a la porteria, Castany, Marín, Català i Puertas en defensa. Rubio, García i Vidal en el centre del camp i tres referències ofensives literalment letals: González, Floro i Formento. I també amb aportacions també de futbolistes com Julio Molano, a la línia defensiva, Domingo, a la punta esquerra i el porter Riol (amb Aroca al servei militar), van aconseguir que els aficionats gaudissin, com feia anys que no es produïa, amb el rendiment, complicitat i qualitat dels seus.

MONFORT, CAMPIÓ AMB ELS CAMPIONS

Tant és així que l’afició de l’Horta no va fallar omplint autocars, en el crucial partidàs ara fa 50 anys, en el camp badaloní de l’Avinguda de Navarra. A només tres jornades per finalitzar la Lliga. Una confrontació a cara o creu que donava pràcticament el TÍTOL al guanyador.

L’excel·lent victòria dels jugadors de Monfort per 1 a 2 (amb dianes de Garcia, de penal i del golejador Floro) va desfermar una eufòria indescriptible. I va tenir continuïtat a la tornada de l’expedició al Feliu i Codina amb centenars de persones rebent, emocionades, als virtuals Campions.

CELEBRACIÓ VIBRANT AL FELIU I CODINA

La Unió Atlètica Horta va arrodonir la temporada en la jornada posterior en el aferrissat derbi davant el Turó de la Peira amb un 5 a 0 que va certificar, a falta d’un partit en el terreny del Llefià, el Títol.

Bé, títol i ascens 1975-76 en un camp ple a vessar que va celebrar, com mai, les prestacions d’uns jugadors que van exhibir una unió , dins i fora de la gespa, absolutament claus per arrodonir un curs per emmarcar que va finalitzar amb 56 punts dels barcelonins. Només dos per sobre d’un Badalona que, en virturt del seu gran potencial, va acabar pujant també de categoria al imposar-se a la Unió Esportiva Olot en la promoció d’ascens.

Monfort, que ens va deixar amb només 53 anys al 1980 per un cruel càncer, va poder complir un altre somni la temporada següent 1976-77: ser campió amb un altre dels seus estimats clubs.

Parlem del CEEuropa després d’aconseguir-ho també (a banda del gran Horta 75-76’) amb l’Amposta, el Santboià i el Centre d’Esports L’Hospitalet. A més de protagonitzar, a començament dels anys seixanta, uns exercicis esplèndids en una exigent Tercera Divisió amb un altre gran històric: el Martinenc F.C.

The post 50 anys del Títol de Campió d’una inesborrable Unió Atlètica Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Minut 94, partit de Lliga Elit corresponent a la jornada 24a enfront de la UE Castelldefels amb protagonisme absolut per al porter local, León Rodríguez. Servei de cantonada, a la desesperada, per als locals de l’UA Horta i, després de cinc tocs de pilota, el número 13 supera al meta groc, David Moreno. El Feliu i Codina va embogir.

La carrera que es va donar el balear fins al centre del camp va ser espectacular com ho va ser l’abraçada i les felicitacions de tots els seus companys. Era un empat més del ‘rei de l’empat’ de la categoria (10) i ja van 4 consecutius.

PORTER, GOL I PUNT D’OR

Amb 16 partits com a titular i 19 gols rebuts, el porter insular obre un nou capítol en la seva fitxa personal com a golejador. Molt destacable aquesta constància per part de León que li ha valgut per a guanyar-se la confiança del seu entrenador Juan Camilo Vázquez.

El nivell de competitivitat amb el seu company Mikel Lecumberri és una garantia que aquest Horta agraeix i, particularment, el cos tècnic.

L’últim ‘heroi’ d’aquest equip que camina en la novena plaça a 7 punts de plaça de promoció, va arribar de Mallorca. Va passar pel juvenil del Cornellà, apareix amb un partit a l’Europa B i va fixar residència en l’equip del Feliu i Codina la temporada 2022. La combinació de futbol i estudis és un altre detall a destacar.

De la mà de Camilo ja es va assegurar la titularitat el passat curs per a reafirmar-se en l’actual al costat de Mikel. I, ara, a més, marca gols.

CAMILO ELOGIA A LEÓN I MIKEL

“Tenim dos porters amb molt bon nivell encara que el titular sigui León perquè Mikel és de primer any, però també està donant bon resultat”, declara Camilo a Futbolcatalunya. Per al tècnic baixllobregatí “la nostra confiança és per als dos i per aquesta raó alternem. Fixa’t que Mikel també ha jugat en 8 partits importants i com a titular”.

Juan Camilo Vázquez recorda que “me’l vaig trobar a l’Horta quan vaig arribar fa dos anys i mig i en la segona part de la Lliga passada ja va ser titular. Per això, parlem amb ell i li vam dir que anàvem a confiar amb ell. Em fio molt de León i de Mikel per igual, perquè són dos grans porters, de veritat”

The post León, segur a la porteria… i devorador del gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels grans futbolistes que es passegen pel futbol català i als seus 37 anys encara no té data de caducitat. Joan Vives, el capità de la UA Horta, a qui se li va festejar 150 partits a la Primera Catalana amb l’equip del Feliu i Codina (encara que són més), és un dels personatges més estimats i valorats a Catalunya.

Va començar al futbol base del Premià i a partir d’aquí va iniciar una cursa exemplar per diversos equips de Segona B, Tercera i Primera Catalana. Ara desitja tornar a Tercera amb l’històric Horta i va camí d’aconseguir-ho si bé encara queda tota una segona volta.

ENTREVISTA JOAN VIVES

Tercera etapa a l’Horta i últim cap de setmana especial amb aquests 150 partits al Feliu i Codina i només 6 dies després de complir 37 anys. I, per si no fos prou, substitueix a Vilajosana (25’) i marca onze després (36’). Quin dissabte!

El millor homenatge va ser el triomf davant el Vilanova, em ’van deixar’ marcar un gol i ja està. Va ser producte d’una jugada molt xula.

Segon gol de la temporada! A aquest pas, Pitxitxi!

Si haig d’acabar jo Pitxitxi, molt malament.

LA UA HORTA I EL SEU GRAN CAPITÀ

Li repetiran moltes vegades això dels 37 anys, però vostè es cuida d’una manera excepcional.

Sí, em cuido o ho intento, a més a base d’entrenaments invisibles, que li diuen. Cal entrenar i fer altres coses.

Vostè té encara il·lusió pel futbol quan s’està enfrontant a xavals de 17 o 18?

És el que t’he dit; intento cuidar-me, mantenir-me en forma i segueixo amb ganes. Si tingués lesions o no estigués motivat, ho hauria deixat ja.

Quantes vegades li hem preguntat sobre la seva data de retirada?

Cada any em pregunten i jo sempre dic que ja veurem al maig. La meva parella em deixa fer i a més prefereix que jugui al futbol perquè a casa em tornaria boig.

“INTENTO CUIDAR-ME MOLT”

Segur que té més activitats…

Sí, m’agraden molt els esports, vaig estudiar INEF i me n’aniria a altres històries.

I entrenador?

Ja veurem perquè ara es necessita molt temps per a la titulació.

L’avantatge és que amb els entrenadors que ha tingut vostè podria escriure un llibre.

Sí, de tots els colors.

“HEM DE PUJAR DIRECTES”

Bueno: aquest Horta aspira a…?

Pujar, hem de pujar i, si pot ser ascens directe, fenomenal. Però tampoc estaria malament fer play-off. Està tot molt atapeït, no descartem res encara que l’ascens directe seria perfecte perquè, a més, t’evites un mes d’entrenaments,

Sí, però no sols els defenses sinó tothom i en aquest treball estem perquè el míster insisteix molt.

“NO M’AGRADA QUE SE SUBDIVIDEIXIN CATEGORIES”

Com a veterà del futbol català, què li sembla aquesta Lliga Elit?

A mi m’agrada. Record que, quan era juvenil, només hi havia un grup de Primera Catalana. Abans hi havia Tercera, Primera Catalana, Preferent i Regional. Em sembla bé que hi hagi només un grup perquè igualada tot molt més. Ara s’ha girat la truita i hem tornat a 15 anys enrere.

ESE HORTA QUE TIRA PA’ LANTE
ESE HORTA QUE VUELVE A GANAR pic.twitter.com/3nYjnWXfZw

— Unió Atlètica d'Horta (@uahorta) January 25, 2025

I dos grups de Tercera no seria millor?

Al final, quan hi ha subdivisions de grup, acaben entrant equips que no donen el nivell. Un grup el fa tot més competitiu.

“EL VILANOVA S’HA REFORÇAT MOLT BÉ”

En resum: el màxim favorit a l’ascens és l’Horta?

Màxim favorit, no encara que és el que volem. Està tot molt atapeït; fixa’t que la setmana passada estàvem a 6 del primer i 5 del descens. Favorits no sabria dir-te, però, per exemple, el Vilanova s’ha reforçat molt bé en aquest mercat d’hivern.

Una curiositat; però no es diu que no hi ha diners en el futbol català?

A Horta, no, però en altres llocs nhi ha alguns sous macos.

“ÉS UN HONOR SER EL CAPITÀ DEL HORTA”

Bé, vostè, a més, és capità!

Sí, un honor ser el capità de l’Horta i estic molt content. Amb els més joves m’emporto molt bé encara que no entenc la música que posen en el vestuari.

Responsables?

Jajaja, els xavals joves, els deixo que ho facin ells perquè, si posés la meva, molt malament.

Què posaria Julio Iglesias!?

No, home, no, però jo no entenc molt això del reggaeton i altres músiques. Amb algun company m’emporto 17 anys de diferència.

Li parlen de vostè?

No, no s’atreveixen i tampoc m’agradaria que em parlessin de vostè.

“ENTRE GALEANO I JO SUMEM MÉS DE 70 ANYS”

Home, entre vostè i Galeano sumen ja…

Galeano és del 90, és a dir, que sumem entre els dos sumem més de 70 anys d’història. Fins que el cap i el cos vulguin, seguirem, pitjor cal anar temporada a temporada. A l’estiu estàs desitjant tornar encara que cal anar a poc a poc.

The post “Vull que el Horta pugi com a campió” appeared first on FutbolCatalunya.com.