La macrocausa sobre les presumptes irregularitats electorals a la Federació Catalana de Futbol (FCF) fa massa temps que ofereix una imatge d’un procediment d’una gravetat extraordinària que ningú no acaba d’assumir del tot.

I això, vist el que diu negre sobre blanc la jutgessa instructora de Sabadell, és senzillament escandalós.

L’AUTO DEL JUTJAT PARLA D'”INDICIS” DE FALSEDAT

Perquè aquí no estem parlant d’un error formal menor ni d’una picabaralla processal sense substància. L’auto del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, d’1 d’octubre de 2025, descriu “seriosos indicis” de delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic. Tots ells connectats entre si i presumptament executats per persones prèviament concertades.

Segons la resolució, la part clau de la falsificació s’hauria produït a la seu de la FCF, al carrer Sicília de Barcelona, en els dies previs a les eleccions del 13 de febrer de 2023. Com? mitjançant certificats o actes en què s’haurien falsificat signatures de presidents i secretaris de clubs per després elevar-los a escriptura pública davant notari a Sabadell.

NEGATIVES POLICIALMENT I JUDICIALMENT

I la jutgessa no es queda en la nebulosa. Assenyala que aquests documents servien per facultar el representant de la candidatura de Joan Soteras Vigo amb poders amplíssims davant notari, amb la finalitat d’aconseguir més vots de clubs irregulars que el seu rival (aquells que no tenen el president correctament inscrit al Registre d’entitats esportives).

Mentre, nombrosos perjudicats han negat policialment i judicialment haver signat cap document al seu favor.

MOLT MÉS ENCARA

La interlocutòria atribueix als principals investigats, Joan Soteras Vigo i Víctor Güell Serra, l’encàrrec d’aquestes actes o certificats presumptament falsificats, i afegeix que s’haurien fet amb el consentiment i coneixement d’un altre dels investigats, José M Calle.

També sosté que, per a l’elaboració d’aquests documents, es van extreure dades oficials de la base de dades de la pròpia FCF per part dels investigats i sota la supervisió i direcció de Calle, que seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.

I, PER SI FALTÉS ALGUNA COSA,… BONUS

El capítol d’administració deslleial encara ho és més. L’auto parla d’un presumpte ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Soteras: ús indegut de targetes de dèbit de la FCF per a despeses personals; cobertura de despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral; pagament d’actes notarials,

Fins i tot, compensacions econòmiques en forma de ‘bonus’ o increments salarials acordats des de la mateixa Federació d’entre 3.000 i 10.500 euros a membres de l’equip de Soteras, entre els quals la jutgessa cita José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero. La resolució afegeix, a més, indicis que la campanya electoral de febrer de 2023 es va costejar o sufragar amb recursos federatius i no personals del candidat o del seu equip.

NO ACABA AQUÍ EL BENEFICI

La magistrada descriu també l’ús de correus personals i corporatius. A més d’equips informàtics de sobretaula, portàtils, tauletes, telèfons mòbils, serveis de missatgeria instantània, la intranet corporativa i arxius intercanviats al servidor i al “drive” de la Federació durant tot el procés electoral, sempre presumptament al servei de l’estratègia per beneficiar el candidat Joan Soteras.

DE JUTJAT A JUTJAT I D’EXCUSA EN EXCUSA

La pròpia interlocutòria explica que el jutjat de Sabadell ja es va inhibir a favor del Jutjat d’Instrucció número 11 de Barcelona, després que el ministeri fiscal considerés que hi havia delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic presumptament comesos, almenys en part, a la seu de la FCF de Barcelona.

Però el jutjat barceloní va rebutjar la inhibició el 29 de juliol de 2025. I davant d’aquesta negativa, la jutgessa de Sabadell va acabar plantejant qüestió de competència negativa davant l’Audiència Provincial de Barcelona el mateix 1 d’octubre de 2025.

MENTRESTANT, EL TEMPS PASSA

És a dir: Sabadell diu que la causa, per connexitat i per lloc de comissió d’una part substancial dels fets, ha d’anar a Barcelona. Barcelona diu que no. I la pilota puja a l’Audiència Provincial. I aquí és on la situació deixa de ser només complexa i comença a semblar inacceptable.

Perquè una cosa és que una causa sigui tècnicament difícil. I una altra de molt diferent és que, davant d’uns fets que la instructora descriu amb aquest nivell de concreció, el sistema judicial projecti la imatge d’anar-se passant el cas com si fos una patata calenta.

En qualsevol altre entorn, una resolució judicial que parla de signatures presumptament falsificades per alterar la representació notarial del vot, de recursos federatius desviats a una campanya electoral i de primes o beneficis per a l’equip del candidat hauria provocat una reacció institucional de màxima urgència.

Així és com una causa gravíssima corre el risc de convertir-se, no en un exemple de depuració de responsabilitats, sinó en un monument a la lentitud. I el pitjor és que, a aquestes alçades, ja no sorprèn.

The post De Jutjat a Jutjat, però a l’FCF encara no li ha tocat appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Tribunal Català de l’Esport (TCE) fa temps que s’està guanyant una segona fama dins del futbol català. No perquè s’equivoqui en un expedient concret, no perquè dicti una resolució discutible.

No és per això, sinó perquè, massa sovint, quan el cas és incòmode per a la Federació Catalana de Futbol (FCF), el Tribunal entra en una zona grisa feta de suspensions, ampliacions de termini i silencis que buiden de contingut qualsevol expectativa de tutela real. El patró és massa evident per ser casual.

PRIMER EXEMPLE: EL CAS FRAU ELECTORAL

El TCE admet la incoació d’expedient disciplinari contra vint directius i professionals federatius per fets gravíssims vinculats al procés electoral de la FCF, entre ells presumptes abusos d’autoritat i actuacions destinades a alterar resultats electorals.

És a dir, reconeix que hi ha matèria suficientment seriosa per obrir expedient. Però, tot seguit, ho suspèn “a tots els efectes” per una pretesa prejudicialitat penal i després es nega, en la pràctica, a resoldre el recurs contra aquesta mateixa decisió mentre no hi hagi resolució penal ferma.

Traduït: s’admet que els fets són prou greus per actuar, però s’aconsegueix que no es mogui res. Ni expedient efectiu, ni mesures, ni resolució de fons. Res. Congelador institucional.

SEGON EXEMPLE: EL CAS PIRINAICA

La reclamació sobre la cobertura de la vacant que va acabar afavorint el Santfeliuenc -club presidit per Alberto Prieto, exhome fort de l’entorn presidencial federatiu de Joan Soteras– enlloc de la Pirinaica, arriba al TCE.

I què fa el Tribunal?. Resoldre ràpid un afer que afecta l’equitat competitiva i la credibilitat del sistema? No. El 24 de març de 2026 acorda ampliar en un mes el termini per resoldre, invocant un “volum considerable de procediments”. I, per acabar-ho d’adobar, recorda que contra aquesta decisió no hi cap recurs.

Recordem: és una reclamació que ve de la temporada passada, del criteri que va seguir la FCF per cobrir la vacant que va deixar el Som Maresme a la Lliga Elit.

Sempre hi ha una excusa formal. Sempre hi ha un article a mà. Però en el futbol, arribar tard no és neutral. Arribar tard és, moltes vegades, prendre partit pels fets consumats.

TERCER EXEMPLE: EL CAS DE L’ÀRBITRE ANTONIO CASTILLO

Després de recórrer dues sancions i demanar la suspensió cautelar, l’afectat sosté que, transcorregut un mes, la cautelar s’ha estimat per silenci positiu d’acord amb la normativa vigent, i demana el certificat corresponent.

El TCE li respon que el seu reglament específic no contempla aquell efecte del silenci i li denega el certificat. I el principi de jerarquia normativa conforme una llei preval per sobre d’un reglament?

Novament, discutibles subterfugis legals. El que no es pot discutir és el resultat pràctic: si una cautelar no es resol amb utilitat temporal, ja no és tutela cautelar, és burocràcia decorativa.

I aquí és on el problema del TCE deixa de ser jurídic i passa a ser polític, institucional i fins i tot moral. Perquè els tres casos apunten en la mateixa direcció: quan la qüestió pot incomodar la FCF, el Tribunal no exhibeix fermesa ni agilitat; exhibeix una passivitat exquisidament administrada.

NOUS MEMBRES, VELLES COSTUMS

Potser tot és casual. Potser tot és impecablement legal. Potser tot té una justificació reglamentària. Però després de veure com s’encalla el cas del presumpte frau electoral, com s’allarga el cas Pirinaica i com es dilata el cas de l’Antonio Castullo, el que ja costa molt de creure és que tot sigui innocent.

I la cosa ve de lluny, els membres del TCE van ser renovats aquest 2026, però recorden com l’anterior Tribunal també va deixar dins el calaix la denúncia de l’exsecretari general en forma de diligències informatives?

La sensació que queda de tot plegat és una altra: que la FCF, quan l’assumpte crema, sempre troba al TCE un mur tou. Un organisme que no arxiva del tot, però tampoc impulsa; que no exonera obertament, però tampoc entra on fa mal; que no resol els assumptes incòmodes, sinó que els adorm. I això, en un òrgan que hauria de garantir netedat i imparcialitat, és devastador.

LA JUSTÍCIA NO POT DEMORAR-SE

Ningú no pot afirmar lleugerament que la FCF tingui fil directe amb el TCE sense una prova definitiva. Però sí que es pot afirmar una cosa, i cada cop amb menys matisos: el TCE fa massa mèrits perquè aquesta sospita creixi.

I quan un tribunal esportiu arriba a aquest punt, el problema ja no és només el que decideix. El problema és que una part creixent del futbol català ja no espera justícia d’ell, sinó només demora, no fos cas que s’incomodi massa a la FCF.

The post Un TCE que no resol assumptes incòmodes appeared first on FutbolCatalunya.com.

El comunicat oficial del CF Vilanova del Camí no deixa lloc per a dubtes. El calendari va marcar el passat 21 de desembre del 2025 i se’n va ajornar per circumstàncies meteorològiques; la nova data que es va decidir va ser aquest dimecres el 14 de gener però… la Federació Catalana ni se’n ‘va assabentar’.

Així ho admeten els protagonistes del partit que estaven ‘escalfant’ al camp amb l’esperança que aparegués el col·legiat de torn. Ni tan sols la presència del delegat federatiu i vilanoví Paco Borrega, va fer res. És un dels molts casos que l’estructura federativa se’n ‘oblida’ perquè estan per a altres tasques.

COMUNICAT OFICIAL DEL CLUB

EL VILANOVA CAMÍ DÓNA EXPLICACIONS

“Jo crec que ni ells saben el que ha passat”, declara a Futbocatalunya el president local Carlos Fernández. Van establir contacte telefònic “amb David, de la delegació de Barcelona i ens va comentar que s’havia produït un encreuament de dades, un problema informàtic. En resum: els àrbitres donen la culpa a Competició i Competició als àrbitres. És un ròssec”, afegeix.

La veritat és que el partit corresponent a la jornada 13a de Segona Catalana (Grup IV) tindrà un triple desplaçament per als vallesans del Sant Quirze Vallès. Multipliquin els 40 Km per 3 i tenen els 120 Km que hauran de recórrer, dos en dies laborables, per a jugar el partit. “I ara l’FCF pretén que juguem abans que acabi gener passi el que passi, amb totes les exigències del món”, finalitza Fernández.

Segons informa la mateixa pàgina web de la FCF el quart partit entre Vilanova del Camí i Sant Quirze s’haurà de jugar el 21 de gener (20.30) al Camp de Futbol ZEM Can Tito de Vilanova. A la quarta la vençuda?.

The post Vilanova Camí-Sant Quirze: sense ‘registre’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Comença 2026 i ho farà amb sabor agredolç al Nou Sardenya; només directius com el president de la RFEF, Rafael Louzán, i l’encara de la FCF, Soteras són tan maldestres que anteposen una norma a la voluntat de l’aficionat. I, davant aquesta situació el president del CE Europa, Hèctor Ibar, es rebel·la.

Si no hi ha miracle, que no n’hi haurà, el dissabte 10 de gener Can Dragó obrirà les portes als d’Aday Benítez. Mai hauria pensat Ibar que sota el seu mandat el primer equip hauria d’emigrar per capritx federatiu. Dos anys després d’arribar a la presidència, assenyala molt clar als culpables de semblant cacicada.

“NI LOUZÁN NI SOTERAS HAN FET RES PER NOSALTRES”

Li hem llegit i escoltat moltes vegades queixar-se per les decisions i comentaris de la RFEF sobre la injusta mesura de la gespa natural/artificial del Nou Sardenya, però mai ha posat el dit en el màxim responsable d’aquesta ‘cacicada’ que es diu Joan Soteras. Per què aquesta ’generositat’?

No, no, generositat, no ja que sempre ho he dit: ni la FCF ni en Soteras ens han ajudat res en aquest procés. Primer ens dirigim a la RFEF i ens van enganyar perquè van dir que ens ajudarien -m’ho va dir personalment el Sr Louzán davant testimonis en el 125 Aniversari de la FCF-. Ens va enganyar deliberadament.

“EL PRESIDENT DE LA RFEF ENS VA PROMETRE UN ANY DE MARGE”

Reiterem el nom del Sr Louzán.

Sí, jo soc molt clar. El Sr Louzán em va dir en diverses ocasions que empatitzava amb la nostra situació i que no podíem sortir del barri de Gràcia. A més, canviar la norma no podia, però que sí que ens donaria una temporada sencera de marge per a jugar al Nou Sardenya.

Quant al seu president de la Catalana?

Quant al president de la Catalana només puc dir que no ens ha ajudat tampoc i, encara que va dir que ho faria, no ho ha fet perquè no ha aconseguit res. Ells diuen que si que han fet coses, que és impossible canviar la norma. No ens hem sentit recolçats per aquesta FCF en aquesta història. Qui va inventar aquesta norma en el 2022 amb la Primera RFEF? Encara és l’hora que algú expliqui per què es va posar aquesta norma.

QUI VA INVENTAR AQUESTA NORMA EN EL 2022 AMB LA PRIMERA RFEF? SOTERAS, NO?

El Sr Soteras va ser el ‘pare’ de la criatura, la persona que va dir que a partir d’aquest moment seria una categoria seriosa…

Aquí volia anar a parar jo. Perquè això, amb el sr. Soteras com a responsable van crear aquesta norma que ens ha perjudicat molt a Arenas de Guetxo i a l’Europa, per exemple. Hem buscat empatia i van dir que la comissió dels clubs van votar que no ho admetien. Ens vam anar al CSD i tampoc ens van fer cas i ara estem al Contenciós amb una acció que encara no han dirimit els jutges. Nosaltres demanem la cautelar i ens l’han negat, però sobre anul·lar la norma encara no ha resolt.

Una pregunta que algun aficionat ha plantejat i no sabem contestar: per què no es retiren de la competició?

Això seria posar-li-ho molt fàcil. Vivim un moment únic i creiem, convençuts, que aquesta norma canviarà aviat o tarda. Aconseguirem el nostre propòsit, no seria molt coherent retirar-nos.

“ENS FAN FORA DE CASA NOSTRA”

Perquè quan vegem aquesta estrena davant l’At. Madrileño viurem un gran pas enrere.

Hem d’intentar que no sigui així. Ara com ara no ens respecten ni els horaris dels partits. A més que ens fan fora de casa nostra, ens fan anar a un camp que està lluny i amb horaris complicats (21 hores o 14 hores). Beneficiar-nos no ho farà, però haurem de fer un gran esforç.

Per què no conviden al Sr Louzán, que vingui de la mà amb Soteras a la llotja, i segueixi l’últim partit contra l’Alcorcón. Així veurà, en directe, l’ambientàs del Nou Sardenya i la ‘mala jugada’ que els faran?.

“CONVIDAR LOUZÁN CONTRA L’ ALCORCÓN? SÍ, PERÒ NO VINDRÀ”

Podríem convidar-li encara que Louzán ja és conscient del nostre ambient i molts equips han admès no estar acostumats a jugar amb aquests ambients. Fa més d’un any que no perdem a casa i, més enllà de la gespa, està l’ambient que es viu.

Per totes aquestes raons han de convidar Louzán perquè vegi les cares de la gent a la qual vol fotre, home!

No vindrà, crec, encara que no és mala idea convidar-ho contra l’Alcorcón, dissabte 10 de gener a les 14 hores. A veure què fem.

Gràcies, president, i clar desitjar-los millor any 2026 és impossible!

Tant de bo ens aproximem. Gràcies i Salut a tothom.

The post Ibar assenyala Louzán i Soteras per l’adeu al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El serial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) no té fi i, quan semblava que l’allau de firmes presentades el 19 de noviembre –441 clubs, superant el 15% necessari- no deixava marge de maniobra a la directiva per evitar les urnes, el carrer Sicília mou fitxa.

I ho ha fet amb una jugada que els clubs sol·licitants no han dubtat a qualificar d'”estratègia obstructiva”. 

SOTERAS SE’N RIU DE LA FCF I DELS CLUBS

En una resolució dictada amb ‘nocturnitat’ un diumenge a la nit (30N), l’executiva de la FCF, amb la signatura del vicesecretari Garrido, ha paralitzat la convocatòria. L’excusa? Exigir als 441 presidents signants que enviïn una fotocòpia del seu DNI en 48 hores per “verificar la identitat”.

La resposta dels clubs no s’ha fet esperar. Aquest mateix dilluns, Lluís Fàbregas (Gimnàstic de Tarragona), Antonio Morales (FE Grama) i Joan Agustí (UE Olot) han presentat un contundent escrit d’al·legacions que desmunta els arguments federatius. 

​El text posa davant del mirall les contradiccions de l’ens federatiu ja que els clubs recorden que tots els signants figuren amb el seu càrrec vigent al web oficial de la FCF. És a dir, la Federació ja té les seves dades, els seus DNI i, el més important, els reconeix com a representants legals. 

​Com assenyalen irònicament les al·legacions: la FCF no discuteix la seva identitat per “la realització dels tràmits federatius ordinaris, inclosa la percepció de subvencions”. Sobtadament, diu no tenir els DNI quan demanen una Assemblea. Els clubs ho tenen clar: “Reconèixer selectivament a conveniència la representació dels clubs constitueix […] una arbitrarietat injustificable”.

LA COARTADA DE LA PROTECCIÓ DE DADES

L’argumentari federatiu s’aferra a la doctrina de la Junta Electoral i a la Llei de Dades, assegurant que necessiten el DNI per evitar “suplantacions” i garantir que la firma és actual. Asseguren que moltes dades els arriben del Registre d’Entitats Esportives sense el DNI adjunt i que no poden “reutilitzar” dades antigues. 

​Però els opositors destapen el que consideren una farsa jurídica. Argumenten que la llei de procediment administratiu prohibeix demanar documents que la federació ja té en el seu poder.

A més, recorden que encara no estem en un procés electoral, sinó en una sol·licitud d’Assemblea regulada pel Decret 58/2010, que no exigeix aportar el DNI en aquesta fase. 

UNA FARSA JURÍDICA

El dard més enverinat dels clubs fa referència a informacions periodístiques prèvies que apuntaven que la FCF sí que hauria utilitzat dades de forma “partidista” en anteriors eleccions per elevar a públic actes notarials a favor del llavors candidat Joan Soteras. Un fet investigat pels Mossos d’Esquadra i el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell: la Catalana no vol verificar documents que ja té en el seu poder”, sentencien. 

​El moviment de l’executiva sembla dissenyat per tombar la iniciativa per esgotament. Han donat un termini de només dos dies hàbils, que acaba el 2 de desembre a les 23:59h, i han advertit que si no s’envia el DNI s’aplicarà el “silenci negatiu” (l’adhesió no comptarà). Tot això, obligant a fer-ho per una bústia especifica de la intranet, per acabar de complicar la cosa. 

UN TERMINI IMPOSSIBLE I L’AMENAÇA DEL TCE

Els clubs, però, no s’arronsan. En el seu escrit demanen la revocació immediata de l’acord i l’admissió de la sol·licitud d’Assemblea. I llancen una advertència final molt clara: si continuen les “traves irregulars”, interposaran una denúncia al Tribunal Català de l’Esport (TCE) contra els membres de govern per “abús d’autoritat i usurpació de funcions”.

I no es deixen d’esmentar que per el mateix motiu ja hi ha 20 directius i professionals expedientats.

​La pilota és ara a la teulada de Soteras i la seva junta. Rectificaran o s’arriscarn a una nova inhabilitació per impedir que els clubs votin? De moment, la sensació és de déjà-vu: burocràcia contra democràcia. La polèmica torna a estar servida mentre el conseller d’esports, Berni Álvarez, comença a mirar-se tot aquest serial amb més preocupació, després d’estar desaparegut durant mesos.

PUNTS CLAU DEL CONFLICTE

Fets: 441 clubs demanen Assemblea Extraordinària (més del 15% requerit). 

​Resposta FCF: Demana fotocòpia del DNI a tots per validar les firmes, al·legant seguretat jurídica. 

​Rèplica dels Clubs: És il·legal demanar documents que la FCF ja té; és una maniobra per guanyar temps i desincentivar la participació.

Intervenció de la Generalitat: Berni Álvarez va informar el Parlament que tenia un informe jurídic que si la FCF no convocava, ho havia de fer el seu Departament de forma subsidiària.

The post La FCF exigeix DNI per “obstruir” les eleccions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Resulta que Miquelet assegura que l’empleat-director li ha fet “bullying”. I en posa exemples, amb perdó, per descollonar-se. Ni al pati de l’escola es veuen aquestes fanfarronades. Diu que si ell assistia a reunions de la comissió econòmica (de la qual era president) o a reunions de la junta directiva (vicepresident), el totpoderós empleat renunciava a assistir pel seu compte. Sí, senyor, amb un parell…

S’imaginen vostès en alguna empresa on la direcció convoqui un empleat a reunions i aquest es negui a acudir perquè hi és present un directiu determinat?. A qualsevol lloc, el problema es resoldria de cop: acomiadament disciplinari i indemnització (zero euros) de l’empleat.

FENÒMENS PARANORMALS A LA FCF

Però al carrer Sicília els fenòmens normals no es contemplen. Es prefereixen fenòmens paranormals. El més sublim és quan Miquelet reconeix el “bullying” que li fa l’empleat, en una segona fase més “perillosa”. Segons diu, no li posen en còpia als correus vinculats amb la comissió econòmica en que ell mateix és el president.

Com a broma de mal gust, no està malament. Surrealista, irracional, absurd, inversemblant, incoherent, delirant, anormal, extravagant, estrany, desgavellat, desconcertant, etc.

Això és el que volen els clubs de la FCF? A qui van votar com a president, a “Juan” o al del presumpte “bullying”?.

FIRMANT COSES QUE NI ELL MATEIX CONEIXIA?

Gastaríem tot el vocabulari amb paraules que podrien denotar un estat de descomposició d’una entitat centenària, en altres temps i modèlica. Actualment, però, convertida ara en una ruïna de valors (només cal recordar les paraules de l’altre vicepresident 1r, Jordi Bonet, en la seva dimissió,).

Per arrodonir la xafogor, Sellarès reconeix que, com a president de la comissió econòmica que ell mateix va crear, té signatura per la qual cosa ell “signa els pagaments”, però que estava firmant coses que ni ell mateix coneixia. La veritat és que això de Miquelet no té nom, amb tot el seu bagatge intel·lectual i empresarial, signant coses econòmiques sense importar-li en aquests moments la possible responsabilitat en què podia incórrer.

Diu que ho va exposar al president. I a la junta? Van acceptar la situació durant tant de temps tots els seus companys directius? Com va dir aquell, “mana ous”… que això passi en una entitat centenària catalana requereix que urgentment el Conseller d’Esports, Berni Álvarez, mogui fitxa i no s’escudi en allò fàcil, dient que és una entitat privada.

AUTOR D’UN BULLING ODIÓS I SENSE DENUNCIAR?

No és normal que s’hagin de recordar a les autoritats quines són les seves funcions. I cal no oblidar que ‘Querellator’ Miguel Galán ja s’ha reunit amb membres d’alt rang del Consell Català de l’Esport. S’ha acabat això de mirar cap a una altra banda.

Sellarés no es talla i assenyala Calle com a autor de “bullying, que fa i que ha fet tantíssima gent”. Aleshores, hauríem de preguntar a Miquelet per què ho han permès durant tant de temps tots els directius, inclòs ell?. No és una forma indigna de ser directiu o directiva i d’incomplir les funcions assignades?

En un moment de l’entrevista, Sellarés llença pilotes fora, sobretot, quan li pregunten pel viatge de l’empleat i la seva família de vacances a Cantàbria, pagat per la FCF.

VIATGE DE PLAER A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Respon que ell no se’n va assabentar, perquè en realitat, només és informat de pagaments que superin els 10.000 euros i que del pagament de les despeses menors se n’encarrega la tresorera actual, Montse Altimira, que va ser col·locada per ell mateix a la junta. Aplaudiment per a la comunicació Miquelet -Altimira.

Potser llavors la pregunta s’hauria d’adreçar a aquesta tresorera, a la qual Soteras va col·locar també a la Junta de la RFEF en el mandat de Rocha ‘el breu’. Algú haurà d’explicar als clubs com és possible que es pagui amb diners federatius, és a dir, diners dels clubs, un viatge de descans i plaer per a la família d’un empleat, en l’organització del qual també va intervenir algun altre treballador de confiança, segons van revelar els Mossos d’Esquadra a l’atestat presentat al Jutjat de Sabadell.

Suposem que els 200.000 euros a l’any que diu Sellarés que cobra a l’any entre la FCF i la RFEF no han de ser suficients quan es tracta de pagar unes vacances familiars.

ELS NÚMEROS D’UN LLIBRE ‘HISTÒRIC’

Es veia Miquelet amb ganes de “cantar” i arriba un moment estel·lar a l’entrevista quan destapa que el Llibre del Centenari de la FCF ha finalitzat amb un pagament de 30.000 euros, facturats per una empresa de l’assessor personal del president “Juan”.

No està gens malament, segur que l’obra s’ho val, però ningú millor per facturar-lo que el mateix assessor del president. I aquí és quan Sellarés ja destapa el pot de les essències en el moment que MD li pregunta pel pagament de 70.000 euros al gendre del president per a un campus de cap de setmana per a nens amb necessitats especials.

“S’HA DE SER MÉS TRANSPARENTS”

No pot ser més clar quan recorda allò de la dona del Cèsar, que no només ha de ser honrada sinó semblar-ho. Diu que sent Joan un “càrrec públic”, aquestes coses s’han de mirar més i s’ha de ser més transparents, sent preferible que els diners reverteixin en els clubs, ja que “s’està administrant diners que no són teus i el que ha passat és un tema que a vegades li costa entendre”.

Ara, els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme una assemblea extraordinària, els clubs podran votar aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària.

VEURE 1A PART: FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de dues reunions de junta directiva per a recollir el lot de Nadal, Soteras i el seu fidel escuder Calle continuen dissenyant el futur a la seva conveniència. Sabedors que el Parlament de Catalunya serà un altre episodi laxant per a la seva història, els preocupa molt més la intenció de recollir signatures i l’arribada d’una Assemblea extraordinària que pugui precipitar esdeveniments. No es presentarà una Moció de censura sinó que s’intentarà provocar un nou procés electoral (aclariment).

Pendents del Jutjat de Sabadell número 2 -responsable de la presumpta falsificació de documents i de signatures electorals-, i de més d’un judici, encara que segons el septuagenari sempre gana, la inquietud es transmet al carrer Sicília.

CARTA D’AMOR’ DES DE VILAFRANCA

Però anem a pams. Aquest dimarts està previst que el poderós Soteras, que no troba escenari per a un Catalunya-Palestina, torni a visitar Vilafranca. Molt ha canviat la delegació des que el sensacional Manel Duran va sortir d’aquell forat. Va passar el locutor, amb més pena que glòria, i va aterrar Joan Estruch, un altre ‘excel·lent’ periodista que ha fet carrera. Des del gabinet de premsa va passar a ser delegat i ara també Cap de Presidència perquè el periodisme val per a tot. Fins i tot per a escriure cartes als clubs amb miserable pudor de piloteig.

ESCRIU ESTRUCH

Reproduim part d’aquest escrit enviat als clubs gràcies al seu accés a les adreces que li serveix la FCF. “Segur que no heu rebut res del CAS SOULE, ni del judici obert de l’exdirectiva, ni que TOTS ELS JUDICIS QUE L’FCF han sortit a favor, ni la resolució sobre les eleccions del Tribunal. Ara anirem al Parlament de Catalunya i s’explicarà, en detall, tot el que vulguin. Només s’expliquen les dimissions que hi ha, però no s’informa amb detall de qui són i que amb això s’està beneficiant L’FCF amb una Junta nova i actual”, diu.

I afegeix: “Només us demano que reflexioneu abans de firmar. Signar no és només anar en contra del president Joan Soteras, sinó també en contra de l’estructura i això implica delegats i delegacions”. Ho demana un gran protagonista del futbol català a qui li va el sou en el ‘partit’.

Estruch no es documenta sinó que simplement fa campanya, s’agenolla, i empassa. Aquest dimarts, quan arriba el cap, ja sap….

30.000€ PER COORDINAR

Un altre periodista, encara que mai hagi treballat en una redacció, Alvaro Montoliu, continua fent carrera en el futbol català gràcies a portar-li la maleta a Soteras. Ara s’ha sabut també que va cobrar 30.000€ per la coordinació del ‘manuscrit’ del futbol català en el seu 125 aniversari. Ho va percebre a través de l’empresa de la seva dona, cosa que no és il·legal, encara que pugui semblar poc decorós. És clar que ja ho va fer el director anys enrere i, després de pagar la multa, va arribar al càrrec de general.

Atenció perquè la Comissió Econòmica no va aprovar aquest pagament encara que tampoc va haver-hi problema, ja que se li va abonar igualment al fidel servidor del futbolcat.

Felicitats a l’assessor personal de comunicació de Soteras que va arribar al carrer Sicília sent ningú i ho faran fora sent un ‘pilota’ per 6.000€ mensuals.

DIMISSIONS PENDENTS

Mentre els uns i els altres es debaten entre el nerviosisme, els dubtes i les intrigues, el nou vicepresident Antonio Escudero, a qui mantenen d’amagat, segueix al seu. Poc amic d’exhibir-se públicament, el directiu gironí pren nota i planifica perquè, quan hagi d’executar, no li tremolarà la mà.

Per cert: ens diuen que per a la propera junta de novembre hi hauràs més dimissions per a “benefici de la FCF”, segons el pluriempleat Estruch.

The post Signatures, Assemblea, cartes meritòries i dimissions appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentrestant, la xarxa d’accions judicials, institucionals i mediàtiques ha anat teixint un cas de gran envergadura que questiona la manera com s’ha gestionat la Federació i la responsabilitat del Govern de Catalunya.

Diversos clubs, l’encara secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i el president de l’Associació Transparència i Democràcia en el Deporte, Miguel Galán, han interposat diverses denuncies per irregularitats greus en les eleccions de 2023, tant davant els Mossos, els Jutjats i el TCE.

FCF: DENÚNCIES INTERNES I EXTERNES

Entre les acusacions destaquen l’ús indegut de recursos federatius, manipulació de signatures d’actes notarials, interferències en la Junta Electoral i una trama organitzada per assegurar la victòria de la candidatura de Soteras. També s’ha denunciat intimidació o assetjament contra treballadors que volien denunciar aquestes pràctiques

INVESTIGACIONS POLICIALS I JUDICIALS

Els Mossos d’Esquadra ja han fet registres a la seu de la FCF per ordre d’un jutjat de Sabadell. S’investiguen presumptes delictes de falsedat en documents públics i privats, administració deslleial i manipulació electoral. Soteras, Calle i altres directius i professionals estan imputats en aquest afer.

Recentment, però, una nova denúncia de Galán per falsificació de titulacions d’entrenadors, ha tornat a sacsejar l’actualitat de l’extensa crònica de Tribunals de la FCF, en la que presumptament estaria implicat el subdelegat del Maresme i membre de la Junta Electoral en l’últim procés electoral, Manuel Cuenca Lidón.

ACTUACIONS INSTITUCIONALS

El Síndic de Greuges ha obert actuacions de control dirigides al Govern de la Generalitat per esbrinar si hi ha hagut negligència o inacció en la supervisió de la Federació. Es reclama que s’expliqui per què no s’han pres mesures disciplinàries malgrat els indicis. L’últim tràmit de la Generalitat? Doncs, crear un assentament en blanc en resposta a la proposta de resolució del Síndic. Una burla en tota regla.

Per altra banda, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ha exigit al TCE que s’esmerci més en les seves explicacions, doncs fins ara s’ha limitat a dir que han renovat tots els seus membres i que el 23 de setembre s’havien de reunir per decidir si obrien expedient o no a Soteras. Si l’han obert o no finalment, muts i a la gàbia.

CONTINUEN LES DIMISSIONS I ELS CESSAMENTS

Qui també ha exigit explicacions han estat diversos partits polítics (Comuns, ERC i la CUP), que han demanat que comparegui a la Comissió d’Esports del Parlament de Catalunya el conseller d’esports, Berni Álvarez, el seu secretari general de l’Esport, Abel García, i Soteras, Galán i Camacho. Però veient el panorama, no sembla que ningú hagi de donar explicacions convincents.

A les recents dimissions i cessaments dels directius Jordi Bonet, José Cosano i Carles Mallart, s’ha sumat la de Pep Graus, Laura Ràfols i, aquest dijous, el ‘vice’ econòmic i gran amic presidèncial, Miquel Sellarès. I la cosa no s’atura. Mentrestrant, un Soteras amb cara de circumstàncies i visiblement esgotat, es passeja més sol que un mussol en les seves visites, a les que no se’l deixa veure acompanyat per cap vicepresident ni cap executiu.

GALÁN AMENAÇA AMB QUERELLES

Davant la inacció del TCE i del Govern, Galán ha passat a l’atac i amenaça amb querelles contra els membres del Tribunal Català. I qui sap si contra els representants de l’administració esportiva (el conseller Berni Alvarez, el secretari Abel García i la directora del Consell Català de l’Esport, Carme Bastida). Fins la data actual ni han activat la inspecció esportiva per verificar la gravetat de les irregularitats denunciades ni han instant amb prou convenciment l’actuació del TCE.

LA CIUTAT ESPORTIVA ‘JOAN SOTERAS’

Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Ciutat Esportiva que pretenia fer-se a Sant Feliu de Llobregat també està sota sospita. Després d’un canvi d’emplaçament (pretenia fer-se al municipal Les Grasses on competeix el club que presideix Alberto Prieto, un altre dels investigats al Jutjat de Sabadell i exempleat federatiu), el seu cost també es va incrementar de 25 milions d’euros a 89, que hagués pagat encantat el futbol català.

La UCO de la Guàrdia Civil té sobre la taula aquest assumpte, atès que hi ha qui el relaciona amb el cas Koldo. Només així s’entendria la connivència del Govern amb Soteras. En resum: ‘menfotisme, inacció i molt més

The post ‘Menfotisme’, inacció i molt més amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest passat diumenge s’enfrontaven Prat i Pirinaica al Sagnier i la tarda va ser una molt poc agradable per al president visitant, Manuel Artero. No sols van ser golejats sinó que a més va sofrir la presència del seu col·lega Luis Quiñonero, president potablava i vicepresident de la FCF.

La raó passa pel fet que el club manresà ha presentat aquest dilluns recurs davant el Comitè de Competició per la seva no inclusió com a equip de la Lliga Elit i haver beneficiat al Santfeliuenc.

PIRINAICA, FORA DE LA LLIGA ELIT… ARA COM ARA

“Nosaltres seguirem sempre el conducte reglamentari: Comitè de Competició i, segons el que decideixi, Apel·lació, TCE i, si correspon, la justícia ordinària. Tenen una ‘patata’ calenta aquí i lluitarem fins al final”, declara a Futbolcatalunya el màxim responsable de la Pirinaica, Manuel Artero.

UN PAL PER AL DELEGAT OLIVELLA

Sabedor d’“on estem, on anem i d’on venim i coneixedors de les nostres limitacions”, no s’oblida fàcilment “tot el que sofrim en el play-off amb les invasions de camp i la sanció que sofrim, sense haver-nos mogut. No deixarem passar res”.

Artero manté que “els clubs de fora de l’àrea metropolitana som menyspreats per la FCF”. I se’n recorda del delegat federatiu de zona perquè “el Sr Olivella sempre fa el que diu i mana Barcelona, res més”.

QUIÑONERO, A ESCENA

D’altra banda, està el fet desagradable viscut al Sagnier aquest passat diumenge. “Quan arribem al camp, aquest senyor se’m va presentar com a president del Prat, res més, i em va dir que no teníem raó amb la nostra nota a més de preguntar-me si m’havia llegit els articles. Jo li vaig contestar que, si presentàvem recurs, és perquè els coneixíem”, va afegir.

Després d’assabentar-se poc després que “també era vicepresident de la FCF, ja vaig entendre moltes coses. És més, al final del partit, va continuar intentant convèncer-me que estàvem equivocats. Aquí li vaig dir que ara entenia la raó per la qual tenia tant d’interès en aquest tema ja que era part implicada. La seva actitud va ser forta, xulesca…”

“NO ANEM ENCARA AMB ‘LA BOINA”

Segons Artero, taxista de professió, “jo li vaig dir també que ell es pensava que la gent que no som de Barcelona o de l’àrea metropolitana anem encara amb ‘la boina’ perquè no vaig observar una argumentació sobrada. Si aquest senyor és el nivell que tenim a la FCF, ho diu tot. Em va voler treure el que anàvem a fer amb les al·legacions… i ja s’ho trobarà”.

Per cert, un missatge per al Santfeliuenc i el seu president: “Han posat imatges a les xarxes socials on reien del nostre comunicat i em sembla que és de molt mala educació”.

The post El president de la Pirinaica, molest amb el ‘vice’ de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només Joan Soteras, encara president de la FCF, i José M. Calle, encara director, saben el futur del Som Maresme i qui ocuparà la plaça (Santfeliuenc?) de Lliga Elit. L’equip de Sedrak Petrosyan, a qui només li queda, en teoria, el primer equip (jugadors, no), ni entrena ni sembla existir, però als dirigents federatius els importa molt poc el que desitgin saber els clubs.

La veritat és que l’armeni-català encara no paga els seus deutes i Soteras-Calle han de donar una solució al problema. La RFEF ja va expulsar els maresmencs de Tercera Federació i la FCF no sap com treure’s el ’amic’ de damunt.

PARLA EL PRESIDENT DEL PREMIÀ DE DALT

Futbolcatalunya ha parlat aquest dimarts amb el president del Premià de Dalt, Francisco Martínez, i aquestes han estat les seves declaracions. Ni afegim ni li donem més context sinò que simplement exposem les seves contestacions.

Com a curiositat sí que destaquem que el Sr. Martínez admet a la conversa ser “filials” i alhora “no tenir cap relació” amb Som Maresme.

“NOSALTRES SOM FILIALS DEL SOM MARESME”

“Feia temps que no estava tan bé com ara”

“El Som Maresme no té res a veure amb el Premià de Dalt, ja que el que fan és ajudar-nos amb el futbol base”

“Porten uns dies sense entrenar aquí, no. No sabem res, simplement no entrenen a l’hora que tenen assignada”

“Nosaltres sí que hem inscrit a jugadors en 3a i en 4a Catalana. L’any passat hi havia equips nostres que competien amb el nom de Badalona Futur perquè no fossin molt lluny a jugar. Com tenim un conveni i som filials del Som Maresme, vam fer aquest acord. Fins quan? No em recordo, però crec que era per temporada”.

“IMPAGAMENTS? SEGURAMENT QUE SERÀ AIXÍ”

“Enguany no ho hem fet així perquè s’ha baixat una línia, ara la competició va per anys i ja no existeix cap que jugui com Badalona Futur. Tant de bo que puguin competir, però no sabem res.
Petrosyan està molt temps fora de Catalunya pels seus temes laborables. Sé que tenen problemes per coses anteriors encara que jo no vull importunar. Si segueixen, millor i, si no segueix, què farem!, no passa res. Tot això ve de temps del Llagostera”

“TANT DE BO LI VAGI BÉ A PETROSYAN”

“Impagaments? Segurament que serà així; no obstant això, jo li puc dir que ha pagat molt de deute anterior. Quan va arribar, va pagar a jugadors. No depèn del Premià de Dalt, som una entitat diferent i tant de bo que li vagi bé. En l’àmbit federatiu tampoc diuen res“

The post Soteras manté un silenci perillós per Som Maresme appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest fet no només genera incertesa, sinó que qüestiona la integritat i la transparència dels òrgans federatius. Especialment si tenim en compte que la RFEF ha estat molt més contundent, denegant la seva inscripció en categories estatals i publicant les seves resolucions..

La normativa de la FCF és clara. L’article 11 dels seus Estatuts estableix com a obligació ineludible dels clubs el pagament puntual i total de tots els deutes. A més, l’article 391 del Reglament General atorguen a la Federació la potestat d’adoptar mesures coercitives, com la no tramitació de llicències o la no prestació de serveis federatius, per assegurar l’efectivitat de les resolucions.

‘LA FÚRIA’ DE SOM MARESME I PETROSYAN

Aquí és on entra en joc la manca de transparència. El silenci de la FCF sobre aquest cas és ensordidor. A diferència de la RFEF, que ha denegat la inscripció del club a la Tercera Federació per qüestions econòmiques, la FCF ha permès que el club es reubiqués a una
categoria inferior, la Lliga Elit, sense explicacions. Quina és la raó d’aquesta diferència de criteri?.. Per què la FCF mostra una “flexibilitat” que la RFEF no ha tingut? El Protocol Anticorrupció, en l’apartat 7, és molt explícit: “Mentre no es resol la petició d’ajornament o fraccionament, el bloqueig de llicències s’ha de mantenir”. Si el Som Maresme ha estat inscrit, és legítim preguntar-se si ha arribat a un acord amb la FCF i, si és així, per què no s’ha fet públic.

SILENCI ENSORDIDOR DE LA FCF

L’opacitat en aquest afer beneficia només una part i perjudica el conjunt del futbol català. No es tracta de jutjar les accions d’un club, sinó de qüestionar la gestió d’una entitat que ha d’actuar amb imparcialitat i transparència. En un context on altres equips lluiten per competir en igualtat de condicions, és incomprensible que es permeti a un club, continuar la seva trajectòria sense una explicació pública que tothom pugui comprendre. I, si no està d’acord, recórrer-la.

Les preguntes queden a l’aire. Perquè la FCF ha permès aquesta inscripció quan la RFEF no ho ha fet? S’ha perdonat o fraccionat un deute?. I el més important: quin pacte ocult hi ha hagut entre el club i els alts càrrecs de la Federació?. Aquesta falta de claredat només alimenta les sospites i posa en perill el principi de ‘fair play’ i la igualtat d’oportunitats que han de regir en l’esport.

The post Som Maresme FC SAD: deutes, transparència i dubtes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest TCE va validar les últimes votacions, en un inacabable procés electoral a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Malgrat reconeixia com a fets provats que la Junta Directiva, encapçalada per Joan Soteras, va estar setze dies il·legítimament exercint les seves funcions.

Les eleccions van quedar marcades des del primer moment per sospites de joc brut. Les primeres votacions, de 22 de maig del 2022, van ser repetides perquè el TCE va detectar fins a 170 actes de votació de clubs irregulars.

EL TSJC TÉ LA PARAULA

El Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa obriria també una investigació penal contra el directiu de Soteras i policia local de Roquetes, Miquel Esquerré, per suposada falsificació dels instruments notarials de quatre clubs ebrencs. No obstant això, la repetició celebrada el 13 de febrer de 2023 tampoc va dissoldre els dubtes: les actes notarials de Soteras (dels notaris Simón-Navarro) es repartien en furgonetes a peu de col·legi.

O bé es lliuraven en mà als president de la mesa electoral per part dels seus interventors, mentre que els que pretenien votar amb documents d’altres notaris, havien de fer llargues esperes per poder depositar el seu vota a l’urna. Aquest fet va motivar la intervenció dels Mossos d’Esquadra en diverses seus federatives. La polèmica estava servida de nou.

“TENIM UN PROBLEMA”

Aquesta frase de Josep Maria Espasa, delegat de Lleida de la FCF, enviada al cap de gabinet de Soteras, Alberto Prieto, l’11 d’abril de 2023, es convertirà segurament en una de les frases icòniques de la caiguda del règim ‘soterià’.

Espasa, comunicava amb amargor que el CF Puigvertenc l’advertia que li havien falsificat les signatures del seu president i el secretari, en el certificat de composició de la Junta Directiva del club que la notaria Simón-Navarro havia incorporat a l’acta notarial que Espasa havia facilitat al club. No era l’únic.

Diversos presidents de clubs, en revisar la documentació electoral, van descobrir estupefactes que els certificats notarials dels seus propis clubs contenien signatures falses que mai no havien autoritzat. En pocs dies, aquestes alarmes es van traduir en denúncies formals presentades als Mossos d’Esquadra. Es començava a destapar una trama insòlita i complexa.

2023: DEL CAS RUBIALES A LA IMPLOSIÓ INTERNA DE LA FCF

La polèmica anava de la mà de Soteras. L’any 2023 no només es va destapar el frau electoral, sinó que es va veure esquitxat pel cas Rubiales (agost de 2023), al recolzar al llavors president de la RFEF davant el reprovable petó forçat a Jenni Hermoso.

Aquest fet li va valer un rebuig unànime a Catalunya: el Parlament català li va demanar la dimissió i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va arribar a afirmar que Soteras “no és la persona més adequada” per dirigir la Federació. Lluny de fer un pas al costat, però, Soteras va respondre desafiant: “No són ningú per dir-me si he de dimitir”.

L’ESCORCOLL POLICIAL DEL 5 DE MARÇ DE 2024

En les primeres hores del 5 de març de 2024, la tranquil·litat aparent a la seu central de la FCF es va esmicolar. Agents de l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, van irrompre a les oficines federatives de Barcelona en un operatiu fulminant. L’entrada i registre va agafar tothom per sorpresa. Mentre uns efectius recollien documentació i discos durs de la seu, altres unitats es presentaven simultàniament als domicilis de diversos directius i empleats de la Federació.

Aquell matí, els investigadors van confiscar telèfons mòbils, ordinadors i arxius dels principals col·laboradors de Soteras. Entre els escorcollats hi havia el mateix Joan Soteras, el director general José M. Calle, l’assessor extern de (in)comunicació Álvaro Montoliu, el responsable de futbol sala Alejandro Guerrero ‘Bomba’, el cap de gabinet Alberto Prieto, l’assessor jurídic Sergi Garrido, el cap de compres Jesús Manchado (i el seu fill, també treballador de la FCF) i el directiu de Girona, Víctor Güell.

En total, nou persones –inclosos Soteras i gairebé tota la seva cúpula– quedaven oficialment investigades per delictes continuats de falsedat documental (en document públic i privat) i administració deslleial de fons federatius.

DECLARACIONS I PROVES: LA TRAMA AL DESCOBERT

Amb la investigació ja desencadenada, en els mesos següents el sumari judicial es va anar omplint de testimonis i proves que dibuixaven un esquema de corrupció insòlit en una federació esportiva.

Un dels girs més impactants va ser el protagonitzat pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho. Tot i haver estat home de confiança de Soteras, Camacho es va convertir en el testimoni clau del cas. Protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, va revelar davant els investigadors l’entramat que es va coure dins la Federació per assegurar la reelecció de Soteras.

La seva declaració va confirmar les sospites més fosques i va aportar detalls esgarrifosos del modus operandi de la cúpula federativa. Documentació extreta de la base de dades de la FCF amb fins partidistes, les actes notarials i la campanya electoral de Soteras hauria estat finançada amb diners federatius, ús fraudulent de les targetes de crèdit per pagar sopars a canvi de vots, meses electorals manipulades amb treballadors fidels sense coneixements jurídics ni experiència prèvia i posteriorment premiats amb extres salarials, usurpació de funcions de la junta electoral i un llarg etcètera.

LLARGA LLISTA DE DETALLS ESGARRIFOSOS

Les revelacions es van anar encadenant al llarg del 2024. A l’octubre transcendia que la jutgessa instructora, I.C., ja havia recollit declaracions de 88 presidents i secretaris de clubs d’arreu del territori, la majoria afirmant taxativament que les seves firmes havien estat falsificades en els documents notarials.

En paral·lel, un notari de Barcelona, Jesús Benavides, declarava davant la jutgessa que les actes presentades per l’equip de Soteras “no haurien de ser vàlides” perquè no es va comprovar la identitat dels signants.

Fins i tot el notari implicat de Sabadell, José Antonio Simón, en ser entrevistat per una afectada (Inés Companys del CE Elisabeth Salou) va admetre haver tramitat “més de 400 actes com aquestes”, tot i excusar-se dient que no li pertocava verificar signatures sinó només elevar a públic els documents que li portaven.

TOC D’ATENCIÓ PER OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

Cap a finals d’any, la instrucció va topar amb les primeres resistències: la Federació i l’empresa informàtica proveïdora (Novanet) van dilatar l’entrega de documentació requerida.

Al novembre del 2024, la jutgessa va haver d’emetre un toc d’atenció formal a la FCF per obstrucció a la justícia, obligant-la a col·laborar sota amenaça de sancions. Però, per molta tàctica dilatòria que provés l’entorn de Soteras, el fil s’havia estirat massa i la veritat ja començava a aflorar amb tota la seva cruesa.

RESISTÈNCIA I REVOLTA: CONSEQÜÈNCIES FINS AL 2025

Mentre les evidències s’apilaven als jutjats, Soteras va optar per atrinxerar-se i afirmar que era víctima d’una conxorxa. Res més lluny de la realitat.

Paral·lelament, Miguel Ángel Galán, president d’una associació per la transparència esportiva i de CENAFE, es personava en el cas com a acusació popular i definia la FCF de Soteras com “un niu de corrupció”. La pressió mediàtica i social creixia, i la imatge del futbol català quedava greument tacada.

El malestar entre els clubs afiliats va arribar al límit a començament de 2025. Desenes de clubs, farts de la situació, van articular una veritable revolta contra la directiva de la FCF.

NÀSTIC I OLOT, REPRESENTANTS

Al gener, en les eleccions per escollir els representants catalans a l’Assemblea de la RFEF, els clubs van donar un cop de timó elegint com a representant els presidents del Nàstic de Tarragona i de l’Olot –candidats independents i crítics– i deixant fora les persones pròximes a Soteras (els presidents de Cornellà i Sant Cristóbal, que ell preferia). Va ser un senyal evident que la base del futbol català li retirava la confiança.

Pocs dies després, al febrer, es va escenificar un desafiament inèdit: tots els clubs catalans amb equips competint en categories estatals es van autoconvocar a la seu de la Federació per exigir explicacions i canvis. Després de diversos intents frustrats (la directiva havia intentat bloquejar aquestes reunions), finalment van celebrar una assemblea extraordinària oficiosa.

ELS CLUBS DE 3A EXPULSAN ELS FEDERATIUS DE LA FEDERACIÓ

La tensió era màxima: els emissaris de Soteras –com Montoliu, Garrido i Prieto– hi van aparèixer inesperadament i van intentar gravar la trobada d’amagat, fet que va provocar la indignació dels presents. Els clubs units els van expulsar literalment de la sala entre retrets.

Aquella reunió històrica va culminar amb un comunicat conjunt de molts clubs afirmant que “l’actual Federació no ens representa” i reclamant neteja immediata. Per primera vegada, la continuïtat de Soteras al capdavant de la FCF penjava d’un fil no només per l’acció de la justícia, sinó per la rebel·lió de la seva pròpia gent.

L’ATESTAT DELS MOSSOS DE 400 PÀGINES QUE “MATA” SOTERAS

“QUE ES FOTIN … LES RATES”

Els mesos de març i abril del 2025 van seguir aportant novetats colpidores. Fragments d’atestats policials incorporats al sumari van sortir a la llum i van confirmar fins a quin punt la cúpula de Soteras havia governat de manera venjativa i clientelar.

Xats interns recuperats del telèfon de Calle mostraven, per exemple, com es referien desdenyosos a alguns clubs crítics com “les rates de Santboià” i ordenaven denegar-los material esportiu bàsic (pilotes) simplement perquè no havien votat Soteras. En un altre intercanvi de missatges, del juliol de 2023, Calle i Prieto acordaven assignar els pitjors horaris de partit als equips dels clubs considerats díscols: “Que es fotin, que juguin a les 4 de la tarda amb tota la calor”.

Aquestes converses, avui públiques, corroboren les denúncies que els clubs havien fet sobre les represàlies patides. També es va saber que Calle va ordir una “jugada mestra” per bloquejar subvencions de la RFEF a clubs desafectes: enviava denúncies anònimes falses a la Comissió de Compliment Normatiu per tal de congelar els pagaments als clubs que volien castigar. En altres casos, com el de la UE Sants, el càstig era endarrerir el pagament de les subvencions.

QUI VA PAGAR LES ACTES?

El Jutjat de Sabadell té obert diverses línies d’investigació, incloses la identificació d’empremtes dactilars en documents intervinguts, l’anàlisi a fons de la comptabilitat de la FCF i de l’empresa de Montoliu, i la traça dels fluxos de diners desviats.

En aquest sentit, els agents sostenen que una empresa contractista d’esdeveniments (Iniciatives Events SL) va servir de canal per desviar fons federatius: la FCF li hauria condonat el patrocini obligatori de 30.000€ a canvi que assumís el cost de les actes notarials (24.717€, segons els Mossos). I com ho haurien fet?

Segons els Mossos, el mecanisme consistia en una triangulació d’empreses que servia per blanquejar el finançament il·legal, en la que haurien participat l’empresa de Montoliu (AMT Comunicación SL) i una societat anomenada Espai i Difusió SL, l’administrador únic de la qual era Carles Oller, a la vegada treballador d’Iniciatives Events SL.

QUI VA FALSIFICAR LES SIGNATURES?

Les converses intervingudes acrediten que el 8 de febrer de 2023, diversos treballadors de la FCF es trobaven a la seu central “falsificant firmes” (ho deia el cap de RRHH, Jesús Manchado, a la seva parella), després de la crida que va fer ‘Bomba’ als 14 treballadors que formaven part del grup de missatgeria anomenat “Sr. Naranja”: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

L’endemà, la documentació estava al notari, però en molts casos aquesta no era original: “fes un escaneig en arxiu adjunt, per poder incorporar-ho a l’escriptura, com si fos original”, li responia la notaria a ‘Bomba’ el 9 de febrer, incorporant a les actes de Soteras documents que sabien perfectament que no eren originals. I quins eren aquests documents?

Doncs, Estatuts de clubs i certificats de composicions de juntes directives de les bases de dades de la FCF que, segons apunten els Mossos, haurien estat usades vulnerant la llei de protecció de dades en favor de Soteras.

QUI ERA EL CERVELL DE LA TRAMA?

Malgrat la mà d’obra provenia majoritàriament de treballadors rasos de la secció de futbol sala de l’FCF, els Mossos no s’estan d’assenyalar el veritable cervell de la trama: “la persona encarregada de donar les directrius i … l’última paraula en relació a la manera d’actuar respecte la documentació entregada al notari és José Miguel Calle” (per si algú en tenia algun dubte...).

Recordin que en un atac de sinceritat, Prieto confessava al seu cosí el 9 de març que “Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político”.

“JABALÍES” “MOSSAD” “PERROS ASQUEROSOS”

Els “jabalíes” (“Bomba” i Garrido), eren els braços armats de Calle, segons els investigadors. De fet, ells tres i Prieto, van crear el grup de missatgeria “Operación Mossad”, (abril de 2023), per tal que els clubs als que haurien presumptament falsificat les signatures, enviessin un document a posteriori manifestant que havien autoritzat Soteras a tramitar-los l’acta.

Com els delegats federatius no es mostraven massa col·laboradors, Calle els va insultar de totes les maneres possibles, concloent que eren “una manada de perros asquerosos”.

Calle, també va ser qui va negociar amb Alejandro Talavera que retirés els seus recursos al TCE, primer, i al TSJC, després, per tal que Soteras no fos inhabilitat.

INTERCANVIS INDECENTS

A canvi, tres membres de la seva candidatura extingida (Gemma Deumal, Javier Sánchez i David Checa) serien contractats a la Fede. “M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”, li deia Talavera a Calle el 7 de febrer de 2023 per segellar el pacte. Els primers contactes, però, es remunten a octubre de 2022.

El mateix va fer amb la candidatura de Josep Palacios. El 8 de febrer, Calle li deia a Jorge Pérez Bermúdez, membre de la candidatura de Palacios, que “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna”. Els agents apunten que Palacios era un candidat de palla, el que tothom sabia des del moment en què membres destacats de la candidatura com Iván Carrillo, José Banderas i el propi Jorge Pérez van acceptar càrrecs federatius poc després de les eleccions.

‘PALS’ A ISERN ILA UTILITAT DE PALACIOS

Per si hi havia algun dubte, l’endemà de les segones votacions Calle li deixava clar a Jordi Bonet, delegat de Girona, quina seria l’estratègia: “hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

I Juanjo Isern? Doncs com no hi havia manera de dominar-lo, va difamar tot el que va poder sobre ell a les xarxes socials mitjançant perfils falsos que controlava Prieto. Va intentar perjudicar-lo en el seu lloc de treball a la Generalitat i inclús va intentar sabotejar la seva candidatura. “No levantes la liebre con nadie”, li deia Calle a Bonet el 4 de febrer en relació a l’estratègia de sabotejar la seva candidatura, provocant la dimissió d’algun dels seus integrants.

EL TSJC JUGA AQUEST DIMARTS 13 LA GRAN FINAL

Quan no li va sortir bé la “jugada”, llavors va passar a atacar-lo a les xarxes socials: “no te olvides de dar caña al candidato Juanjo Isern”, deia Calle a Prieto el 8 de febrer. Atacs que van seguir després de les votacions, quan van saber que Isern havia impugnat el resultat al TCE: “prepararemos una buena a Juanjo Isern a redes, con copia a su trabajo en la generalitat”, recalcava Calle a Prieto l’1 de març.

Aquest dimarts 13 de maig, el TSJC podria posar fi a un mandat que, a ulls de molts clubs, mai hauria d’haver començat. El que es va iniciar com un cúmul de sospites s’ha convertit, amb el pas dels mesos, en un cas judicial amb centenars de proves, declaracions devastadores i un relat intern que retrata un règim autoritari disfressat de democràcia federativa.

Més enllà de la decisió jurídica, el cas Soteras ha deixat una ferida profunda en el futbol català. Ara cal veure si el futbol català està disposat a tancar aquesta etapa fosca i recuperar allò que mai s’hauria d’haver perdut: la confiança, la transparència i la dignitat institucional.

The post El TSJC decideix si posa fi al pitjor escàndol electoral a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els atestats dels Mossos d’Esquadra ho deixen meridianament clar. El 7 de febrer de 2023, només una setmana abans de les votacions, Alejandro Guerrero ‘Bomba’ va enviar a Alberto Prieto el llistat complet dels interventors de Pep Palacios, en una acció de control dissenyada des del nucli dur de Soteras, un autèntic ‘titella’.

Entre els noms hi havia Jorge Pérez Bermúdez, qui figurava com a membre de la candidatura de l’actual president de l’At. Sant Just, Palacios, però que treballava en paral·lel a favor de Calle i de la reelecció del septuagenari.

“QUIERO SABER BIEN TODOS LOS QUE NO NOS VOTEN”

També persones com Fernando Peña, que només va deixar de ser directiu de Soteras durant el període electoral de les segones votacions. En qualsevol cas, el llistat d’interventors de Palacios, segons els investigadors, es va coure des dels despatxos del carrer Sicília, a mans de treballadors en actiu de la FCF.

Tanmateix, el 8 de febrer, Calle enviava aquest missatge a Bermúdez: “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna. Nada de engaños ni papeleta en zona de voto secreto”. A la qual cosa Bermúdez responia: “Estoy comprometido con algunos, así que si nos joden, ellos mismos”. I Calle ho deixava clar: “Quiero saber bien todos los que no nos voten”.

Tot això, insistim, mentre Bermúdez formava part de la candidatura rival. Un frau en tota regla.

A LES 4 DE LA MATINADA PER ACABAR “EL QUE ELS QUEDA”

Però no acaba aquí. El 10 de febrer de 2023, Guerrero va enviar un àudio a Prieto indicant-li que, per ordre expressa de Calle, havia de demanar als delegats el nombre d’actes notarials  fetes “fora de la candidatura” de Soteras, ja que el jefe volia “saber i controlar” quins clubs havien fet actes pel seu compte o per les dues altres candidatures (Palacios i Talavera). Un intent descarat de controlar qui s’estava movent fora de les directrius marcades per Calle, amb l’objectiu d’afavorir Soteras.

La matinada de les eleccions (13 de febrer), Prieto confirmava a Guerrero que es veurien a les 4 de la matinada per acabar “el que els queda”, en referència a la preparació exprés d’actes notarials que s’elaboraven el mateix dia de la votació, un total de 13 actes notarials més.

“TALAVERA?, QUE AHORA NO TENGAN PRISA QUE LLEVAN DOS AÑOS DANDO SALTOS”

Després d’aquestes maniobres, l’endemà, Calle tranquil·litzava els seus col·laboradors: “yo la semana que viene estaré en FCF y hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

Ho feia en resposta a Jordi Bonet, delegat de Girona, que l’havia enviat un àudio dient-li que “tenemos que pasar la lista de la gente que estarán de subdelegados y todo, y eran si… los compromisos que tú tienes con gente que te… que nos ayudó de Talavera, ¿vale? He estado hablando con el presi sobre el tema de Gemma (Deumal), que yo creo que es un perfil más vuestro que no de Girona y luego de los tres o cuatro satélites que tenia él allí si los puedo incorporar o tienes algún compromiso con alguien”.

LA RECOMPENSA PER LA SUBMISSIÓ

Un reconeixement explícit que tant Talavera com Palacios formava part de l’engranatge de control, no pas d’una alternativa real. Els fets posteriors ho van confirmar: Iván Carrillo, excandidat del exjugador de basket, va ser nomenat president de la Fundació de la FCF. Jorge Pérez Bermúdez i José Manuel Banderas es van integrar com a vocals de la junta de Soteras. I de Talavera, ja coneixem els compromisos adquirits (Gemma Deumal, Javier Sánchez, David Checa…). Era la recompensa per la submissió.

Com ja va avançar FutbolCatalunya.com (“Caducat Soteras: Calle mira cap a Palacios”), Palacios va ser creat com a pla B de continuïtat, davant el risc que Soteras fos inhabilitat. Ell mateix ho negava en declaracions a aquest mitjà (“No soc ni submarí ni satèl·lit de ningú”), però els documents policials l’han desmentit rotundament i queda en evidència-.

PALACIOS, EN EVIDÈNCIA

Per si faltava alguna prova més, Calle va acabar admetent-ho públicament: en una conversa revelada per Mundo Deportivo (vegeu aquí), Calle deia que, si el TSJC ordenava repetir les votacions entre Isern i Palacios, faria president a Palacios. O sigui: el control complet del procés electoral, per qualsevol via.

Quan el president de l’At Sant Just denunciava que “el que els interessa és el poder, els diners i els negocis” (declaracions a FutbolCatalunya.com), potser estava projectant sense voler la realitat que ell mateix estava ajudant a sostenir.

Els fets no enganyen. Calle controlava la candidatura de Talavera, la de Palacios i la de Soteras, com controlava la Federació. La renovació era una farsa i la neteja, una tapadora. I la veritable operació, una estratègia calculada per mantenir el poder a qualsevol preu.

The post Pep Palacios, un altre ‘titella’ en mans de Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ara apareix el que ens faltava, el “Sr. Naranja” ja que Mundo Deportivo (ahir Futbolcatalunya), ens obsequia aquest divendres amb un titular pel·liculer: “El Sr. Naranja, el chat para organizar la trama”.

La perplexitat i la tristesa són la nota característica del que estan vivint molts dels treballadors de la FCF. Els que queden, clar, després dels gairebé 40 acomiadaments en dos anys dels què podran ‘presumir’ (?) els seus autors intel·lectuals.

‘EL SR. NARANJA’ I LA FCF

Les notícies publicades aquests dies sobre la “presumpta falsificació de firmes” causen estupor, vergonya. I, a més, molta pena per veure la dubtosa transformació d’aquesta FCF en una organització irreconeixible.

Les dues persones que acumulen tot el poder (president i director) haurien de sortir ràpidament i dir que és fals allò que el seu cap de recursos humans ha comentat. Tot i que el dubte que tots tenen és si demà pot sortir una cosa que superi l’anterior.

PER QUÉ CALLEN LES INSTITUCIONS?

Ja va ser fa uns mesos quan l’encara secretari general Oriol Camacho va denunciar, amb proves ,tot el que va passar. Tot i això, les institucions esportives segueixen fent cas omís i comparteixen actes federatius com si estiguéssim en un comiat de solter.

Esperem que la tresorera Montse Altimira expliqui a la propera Assemblea quants diners de la FCF, dels clubs i dels federats han dedicat per pagar indemnitzacions. I per pagar acomiadaments improcedents, prejubilacions anticipades i factures als assessors jurídics contractats. Segur que aquestes quantitats econòmiques haurien vingut de meravella els clubs.

A més, tot s’ajunta ara quan Inspecció de Treball està començant a preguntar “molt” i “a molts” (dels que hi són i dels que ja no hi són). La ‘por escènica’ apareix en els pitjors somnis, però alguns segueixen als mons de Yupi.

LES ORDRES DE CAMACHO NO VAN VALER PER A RES

Avui Mundo Deportivo informa d’una “presumpta” participació de fins a 14 treballadors de la FCF; ahir ho feien a Futbolcatalunya. Ningú millor que els 14 per saber què han fet, si tot ha estat correcte i qui els ha donat les ordres o les instruccions corresponents. Si tot ha estat OK, cap problema. Si no, tranquils, el jutge i la fiscalia preguntaran per saber la veritat.

Per tant, seran els jutges els que resolguin el cas, però la pregunta és molt senzilla. Per què s’envien circulars als treballadors exigint-los deure de neutralitat en aquest procés electoral, si després alguns treballen fins a altes hores de la matinada perquè tot estigui “correcte” …?

Fa gairebé tres anys (25/4/22), abans de començar aquest procés electoral, Oriol Camacho, que segueix de ‘testimoni protegit’ i de baixa mèdica, va remetre a tots els treballadors la Circular “Convocatòria d’eleccions a la presidència i junta directiva de la FCF”.

Encara no ha acabat aquest interminable procés i s’espera una sentència imminent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que posarà les coses al seu lloc. Ja es parlarà posteriorment si hi ha inhabilitacions o no.

¿QUÈ DEIA AQUESTA CIRCULAR?

“Tal i com estableix la normativa vigent, el procés electoral es regeix pels principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot; amb la qual cosa tots els òrgans federatius (i per extensió els membres que els integren) i el personal federatiu de l’FCF (amb independència de la seva relació laboral, mercantil i/o de voluntariat amb l’entitat) es troben afectats per un deure de neutralitat, el que comporta la prohibició de la realització d’actes que indueixin o condicionin el vot dels electors.

Per tot l’exposat, us recordem que l’incompliment d’aquest deure de neutralitat i/o la realització de qualsevol acció que indueixi o condicioni el vot dels electors, especialment a partir de la data de presentació de candidatures (el proper divendres 29 d’abril), pot donar lloc a l’oportuna responsabilitat”.

LA RESPONSABILITAT DELS DIRECTIUS?

Encara que la pregunta més important és una altra: els 30 directius i directives continuaran mirant cap a una altra banda i considerant que tot són ‘falsedats’ de Joanjo Isern? Coneixen la responsabilitat a què estan sotmesos? Alguns ja es fan preguntes, amb fàcil i ràpida resposta en la intimitat.

The post FCF: tristesa, sorpresa, al·lucinacions… appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els clubs no professionals del futbol català plantaran cara a l’actual directiva de la FCF encapçalada (encara) per un desorientat Joan Soteras. Després de sol·licitar en tres ocasions poder reunir-se al carrer Sicília, llavors va arribar la resposta positiva (com calia esperar) d’una Catalana més que nerviosa i molesta.

Es més: sota una convocatòria que van signar els presidents de Nàstic i Olot, Lluís Fàbregas i Joan B. Agustí, respectivament, els clubs consideren de “vital importància” aquesta trobada al qual ja han confirmat la seva presència 41 clubs.

ELS CLUBS, PER TOTES

Per cert, la FCF ha demanat ser present en aquesta cita –encara que sigui com convidat de pedra- i s’ha acceptat sense cap problema. Soteras tem la posada en escena de Nàstic i Olot, però també la d’altres presidents que aniran amb ganes de reiterar les seves eternes reivindicacions a la cara dels actuals gestors.

”Sense cap ànim de crear polèmiques” afegeix la nota de convocatòria, Fàbregas i Agustí, els dos clubs representants a l’Assemblea de la RFEF, ja avancen que “es necessita un canvi en la gestió del futbol”.

Després d’escoltar els presents, les decisions es traslladaran a la RFEF sense que Soteras ni cap altre membre de junta actuï com a nefast intermediari. En resum: des dels interessats a la RFEF de Louzán però sense comptar amb Soteras

ASSUMPTES A TRACTAR

– Defensa de la representativitat dels clubs catalans com a territori líder en número de llicències dins el futbol estatal.
– Igualtat real d’oportunitats competitives.
– Compromís amb un futbol social i inclusiu.
– Sostenibilitat financera sòlida.
– Implementació de l’IVA reduït en els ingressos per entrades i carnets d’abonat en el futbol no professional.
– Protecció del futbol base.
– Modernització dels camps de futbol.
– Negociació centralitzada de la RFEF d’avions en vols als illes i ferrocarrils peninsulars.
– Bona administració dels comptes econòmiques de la RFEF.

The post Trobada dels clubs amb la FCF de convidada de pedra appeared first on FutbolCatalunya.com.

La primera abraçada va ser de Joan Soteras al seu amic Rafael Louzán com a president de la RFEF; no podia ser d’una altra manera. Ja ho va dir el septuagenari del carrer Sicília –“guanyarà qui vulguem els presidents de Territorials”. I així ha estat. Ja ha acabat el conte, ‘la milonga’, l’absurd i la vomitiva elecció del futbol espanyol.

Va treure 90 vots el gallec per 43 el valencià i segur que serà així perquè prenent bona nota estava l’‘especialista’ electoral José Calle. Per cert, Louzán va treure pit perquè deia que tenia 100 vots…perquè, no ha arribat. És igual.

LOUZÁN S’OBLIDA DE SOTERAS

Encara que ha trigat molt a oficialitzar-se la composició de la Comissió Delegada. finalment s’ha sabut que no hi haurà ni un sol representant del futbol català. Un altre ‘exito’ de Soteras. Per cert: els mitjans de comunicació de Madrid van seguir l’acte des de la cafeteria i per televisió. Són nous temps.

Elecciones @rfef
¿QUÉ PUEDE SALIR MAL MAL?
Todos tranquilos los sobres están en manos de un investigado por presunto fraude electoral en la Federación catalana de fútbol, José Miguel Calle https://t.co/ZP4cVpG5Je pic.twitter.com/JYczpIego1

— Rafa Fernandez (@rafafdezOCR) December 16, 2024

Louzán, condemnat durant set anys per a exercir un càrrec públic (pendent del Tribunal Suprem), no tem a res ni a ningú. Arriba a Las Rozas a “unir” el futbol espanyol, a “modernitzar” l’estructura federativa i a “recuperar el prestigi”.

Per a això, en teoria, té fins al 2028, si aquest febrer del 2025 el Suprem no diu el contrari. O si el CSD tampoc es decideix a inhabilitar-ho. Ara com ara anirà de bracet del president de la Lliga, Javier Tebas, que ja és molt.

I EL FUTBOL CATALÀ, AL JUTJAT DE SABADELL

D’altra banda, està el futbol català amb una representació d’11 membres que també ha dipositat el seu vot. Majoritàriament favorable en poder establert encara que amb la presència de clubs com Nàstic i Olot donaran guerra. És més, a Madrid ja han liquidat Soteras després de l’elecció de garrotxis i nastiquers.

La gran assignatura del futbol català està als jutjats i, més concretament, al 2 de Sabadell on les falsificacions de signatures per la candidatura de Joan Soteras han deixat de ser presumptes.
Aquest dimecres han de ser presents a Sabadell l’ex directiu de la FCF i exdelegat del Penedès-Garraf, Manel Duran, el vicepresident de la FE Grama, M. García, i el president del Font-rubí, JM Bages, com ‘perjudicats’. També haurà de ser present el notari JJ Benavides en qualitat de testimoni/perit.

The post Amb Louzán no perd més ni guanya res el futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El conseller i advocat del Nàstic de Tarragona, Antoine Jordà, ha tornat a deixar les coses molt clares aquest matí a RAC1. La querella contra el col·legiat Eder Mallo Fernández, protagonista del partit d’ascens amb el Málaga el passat 22 de juny, té i tindrà molts capítols.

La interposició d’aquesta acció penal contra l’àrbitre en la justícia ordinària ha disparat totes les atencions menys les de la Federació Espanyola i la Catalana. Malgrat tot, amb l’encara president Soteras al capdavant no cal estranyar-se ni amb les mogudes eleccions de Las Rozas, tampoc.

SOTERAS NO DONA LA CARA

“No tinc ni idea del que està en la ment del Sr Soteras; sí sé que el Sr Soteras, com a president de la Catalana, no va estar al Estadi i després va realitzar declaracions en contra de l’expresident Josep Maria Andreu”, ha afirmat a RAC1, Jordà. Recordem que el septuagenari dirigent de la Catalana va qualificar de “descerebrat” a Andreu.

És més, ha afegit el conseller grana: “El Sr Soteras no està en una situació processal per a donar lliçons d’altres persones. Nosaltres vam estar amb totes les institucions d’Andalusia que van acudir al camp mentrestant, per part nostra, només estava el nostre alcalde defensant la ciutat i poc més”. Recordem que ni Soteras ni el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, van tenir a bé desplaçar-se a Tarragona.

La realitat és que des del carrer Sicília es manté el silenci oficial i extraoficial, ja que l’actual junta federativa sempre ha destacat per un silenci còmplice amb els seus (ir)responsables. La FCF té molt present la pancarta crítica que va aparèixer a l’Estadi dies enrere.

“VOLIA ESCORTA DE LA URBANA, NO DELS MOSSOS”

Per cert, a la mateixa entrevista amb Jordi Basté, Antoine Jordà va revelar que “l’àrbitre Mallo va sol·licitar com a escorta a la policia local i no a l’autonòmica, és un altre detall a sumar”. Tot i això, finalment, van ser Mossos els qui van assumir tal responsabilitat.

El Nàstic espera l’admissió a tràmit de la querella i anirà fins a les últimes conseqüències. No obstant això, el club sap que mai es podrà compensar el mal sofert en el terreny de joc.

The post “Soteras no està en una situació processal per a donar lliçons” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quatre anys han estat suficients perquè Ruth Guerrero tanqui la seva etapa al capdavant del CE Manresa. Quatre anys intensos de treball que han servit per a rellançar al club del Congost i deixar unes bases de treball destacables.

Guerrero, que es va definir com “un animal polític” el gener passat del 2022 a Regio7, es va ara a la Diputació. Enginyera, Regidora (PSC), emprenedora, presidenta d’un club de futbol i advocada vol treure temps al temps.

GUERRERO, “UN ANIMAL POLÍTIC”

“És una decisió meditada i circumstancial ja que en un moment com l’actual han confluït molts canvis i agilitzar tots els tràmits per a fer un pas al costat”, comenta a Futbolcatalunya.

La seva primera explicació és una mica més extensa. “Encara que soc advocada recent, tenia la meva plaça com a enginyera i em vaig plantejar seguir amb la meva carrera a nivell jurídic. El fruit del treball va arribar l’1 d’agost i em van donar una plaça a la Diputació de Barcelona; no és el mateix dormir tres o quatre hores, i anar caminant al treball, que dormir el mateix però agafant un cotxe i desplaçar-te 50 Km”.

En resum: “Com a enginyera he estat 20 anys, com a advocada, menys, i ara se’m requereix major responsabilitat i treball”.

Ens han comentat que se’n va feliç perquè ha aixecat a un històric com el Manresa, però, a nivell federatiu, es va ‘fastiguejada’.

“EL FUTBOL PORTA MOLTS ANYS COM FUTBOL”

Llarga reflexió de l’exdirigent del Manresa. “No entro, no sé qui us ha pogut dir això, però no ens hem de sentir fastiguejats o no amb aspectes que no depenen de nosaltres. Puc criticar de manera constructiva, ja que es poden fer millor les coses, però no sols a nivell federatiu sinó també de club. El futbol porta molts anys com futbol i m’enduc una experiència positiva de tot el que he fet. Qui digui això no ha parlat amb mi”, afegeix.

“MAI HE TREBALLAT, BRAÇ A BRAÇ, AMB SOTERAS”

La realitat és que es va poder veure a Ruth Guerrero, a l’Assemblea de la FCF-2022, barallant-se contra el poder i ha acabat, braç a braç, amb Joan Soteras a la llotja. “M’hauràs vist en alguna fotografia, físicament parlant, però la meva lluita (que no era lluita) per millorar en molts estaments no té res a veure. Ni vaig començar a treballar braç a braç amb Joan Soteras ni he treballat perquè no estic a la FCF”.

Li aclarim que no hem dit que treballés, braç a braç, amb Soteras sinó que se’ls va veure a la llotja junts. “Miri: hi ha una cosa que sempre ha d’anar per davant. Igual que l’alcalde de Manresa ha de venir a les nostres instal·lacions municipals, jo haig d’acceptar Soteras. Mai he vetat a Joan Soteras perquè no em corresponia a mi fer-ho. Sempre he dit, a la cara i a l’Assemblea, la meva percepció de club amb qui hagi estat, però això no té res a veure perquè aquestes persones estiguin a la llotja. Jo tinc cordialitat amb tothom, amics i no amics”.

“LA PORTA ESTÀ OBERTA A TOT”

És a dir, podem veure a Ruth Guerrero com a futura presidenta de la FCF o futura col·laboradora d’Alejandro Talavera?. Pregunta molt clara: “No ho sé, ara mateix, no ho sé. El projecte de ‘Els clubs, primer’ em va seduir 100% perquè creia en tot el que preparem. Qualsevol proposta que em pugui seduir, no podria dir que no encara que, avui dia o per a demà, serà que no. Si faig un pas al costat és perquè no puc dedicar-me ni al CE Manresa ni al futbol sinó a la meva professió i, a nivell personal, a circumstàncies que requereixen la meva atenció.”

Insistim que no ha dit que NO. “Jo mai dic que NO a res, sempre he dit que, si un projecte em sedueix, vaig de cap si puc aportar alguna cosa. Però, demà o demà passat, NO, no tinc ganes ni temps”.

“HI HA POQUES RESOLUCIONS FERMES (FCF)”

L’expresidenta del Manresa no creu, després de 4 anys a la presidència manresana, Soteras se n’hagi d’anar del seu càrrec per vergonya pròpia i haver judicialitzat el futbol català. “No soc ningú per a dir això, no ho vaig dir en el seu moment quan em presentava en una candidatura alternativa ni ho diré ara. Caldrà veure com sortirà tot perquè, des que vaig entrar, hi ha moltes coses als jutjats i de resolucions fermes, poques. A més, jo no soc jutgessa”.

La veritat és que Guerrero serà una baixa important per al futbol català, ja que hi ha molt poques dones en càrrecs de responsabilitat i “hi ha moltes coses per fer perquè la dona se senti identificada i amb ganes per a ficar-se en un esport massa masculinitzat encara”. Estem d’acord que “no se sap mai el que pot passar perquè soc jove i queden moltes coses per fer. Per a la dona mai serà un camí fàcil”.

The post Guerrero deixa el Manresa, però “amb la porta oberta a tot” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre l’encara president, Joan Soteras, segueix impassible a l’escàndol de corrupció més gran de la centenària Federació Catalana de Futbol, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell i l’Àrea d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra avancen a un ritme vertiginós.

CREIX EL NOMBRE DE CLUBS PERJUDICATS

Ja són 88 les persones que han declarat amb contundència fins al juny davant la Policia que els han falsificat la signatura, mentres segueix la desfilada de clubs que estan sent citats.

I quan els pregunten si aquest fet els ha generat algun perjudici o alguna desconfiança en els dirigents actuals, les respostes són contundents. “Molt decebut”, “vergonyós”, “desassossec”, “nyap”, “incomoditat”, “immoral”, “poc ètic”, “dany reputacional”, “estrany”, “malfiança”, “no vol estar esquitxat per les trames de la federació”, “inacceptable”, “incredulitat”… Però les paraules més repetides són “indignació” i “desconfiança”.

Indignació i desconfiança que s’haurà vist accentuada quan hem assistit estupefactes a l’espectacle dantesc de veure a Soteras com a president fantasma “per un dia” de la Comissió Gestora de la RFEF, nomenament que no va merèixer ni un trist tuit al perfil de la FCF per part de l’imputat cap de comunicació personal Àlvaro Montoliu, probablement conscient que el seu ‘capo’ duraria menys al càrrec que un bitllet de 50 euros al carrer Sicília i que van voler colar un fet del qual no hi ha ni una trista acta que ho reflexi en el portal web de les eleccions de la RFEF.

ESPASA CULPA SOTERAS, CALLE I GUERRERO

Parlem d’un Joan Soteras que està investigat per falsedat continuada en document públic, en document privat i per administració deslleial, juntament amb els seus lleials escuders (Víctor Güell, José Miguel Calle, Álvaro Montoliu, Alejandro Guerrero, Sergi Garrido, Alberto Prieto i Jesús Manchado -pare i fill-), i que ja havia estat condemnat per un delicte contra el medi ambient, per vessaments tòxics, a sis mesos de presó i inhabilitació per l’exercici de càrrecs empresarials pel mateix període. És l’estil de gestió de Soteras, igual que com a president de la Lliga de Primera Federació que va acabar dimitint.

No és d’estranyar, doncs, que Soteras tingui tant bona relació amb Rafa Louzán, president de la Federació Gallega de Futbol, amb el que recentment parlaven de negocis i contractes a Santa Coloma de Gramenet, ja que Louzán comparteix amb Soteras haver estat condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació.

S’EIXAMPLA LA TRAMA DE FRAU

Les 88 declaracions acusatòries que ja consten al sumari, no només confirmen la falsificació massiva d’actes notarials i de les signatures de presidents i secretaris de clubs, sinó la participació d’un nombre important de treballadors i col·laboradors de la FCF, a banda dels imputats. I, a més dels membres de la junta directiva que van actuar com interventors, així com els treballadors de les taules electorals que també estan assenyalats.

Sense anar més lluny Josep Maria Espasa, vicepresident primer de la FCF i directiu-delegat de Lleida, reconeix que el tràfic d’actes notarials es produïa al camp del Santfeliuenc, que presideix el polifacètic Alberto Prieto (president de club, cap de gabinet de presidència i imputat). I també a Martorell (territori futsal) , territoris on José Calle i Alejandro Guerrero feien les entregues als directius i delegats de Soteras. La darrera trobada es va fer el mateix dia 12 de febrer, el dia abans de les eleccions, falsificant fins al darrer minut. Un Espasa que ara culpa Soteras, Calle i Guerrero de les presumptes falsificacions, però que alguna cosa havia de saber quan li va dir a la presidenta de l’Arbeca que només la deixarien votar amb l’acta (falsificada) de Soteras.

TALAVERA-ACTES NOTARIALS-SOTERAS

Però no es queda aquí la cosa. Alguns clubs de Girona, declaren estupefactes que quan anaven a la mesa electoral i no els deixaven votar, no havien ni sortit del col·legi que ja els estaven trucant membres de la candidatura d’Alejandro Talavera per oferir-los una acta notarial FALSIFICADA amb la que votar… a Soteras!

Quin paperot el del expresident de la UE Cornellà, però ha acabat col·locant el seu personal més intím als despatxos del carrer Sicília i altres càrrecs, que et fa còmplice de tota la trama des del minut 1 i des dels despatxos del Baix Llobregat.

D’altra banda, els actuals directius, Carles Mallart i Víctor Güell, són dues de les persones també assenyalades pels clubs com presumptes responsables de tramitar actes falsificades a clubs que s’hi havien negat.

Altres clubs del Barcelonès, en canvi, reconeixen que qui els entregava l’acta que consideren falsificada eren treballadors de la delegació, a les ordres del benintencionat Alberto Prieto.

ESPASA, ALÍS, PORTÉ, SALA, PEÑA. NÚÑEZ…

Al Baix Llobregat, un entregat Fernando Peña, interventor designat per Pep Palacios que acabaria sent directiu amb Soteras, oferia actes a clubs com el Begues, que malgrat rebutjar-les, els hi feien igualment. Falsificades, és clar, segons declara el club.

I no és l’únic, ja que tots els interventors de Pep Palacios eren gent de Calle i Soteras, i ara s’entèn que tinguès menys vots que membres tenia la seva candidatura.

El mateix succeïa al Vallès Oriental amb Juan Núñez, el fill del qual treballa a l’Escola d’Entrenadors i va ser membre de mesa electoral per tenir-ho tot ben lligat, quan feia idèntica operació amb el Lliçà d’Amunt. Es més, no van voler que els fessin l’acta, però els hi van falsificar igualment.

I a Lleida? A Lleida, són diversos els clubs que apunten a l’actual vicepresident Josep Maria Espasa i Xavier Alís (actual alcalde de Linyola) i directiu de la Lliga Catalana de Futsal de Calle (interventor de Palacios repartint les actes falsificades de Soteras als clubs) o els subdelegats Conrad Porté o Julià Sala, com aquelles persones que els lliuraven les actes del septuagenari amb les que votar “sense problemes”.

ERRORS EN ELS CÀRRECS I ACTES NO DESITJADES

El sumari no només mostra una trama perfectament organitzada, jerarquitzada i amb funcions específiques per a cadascun dels seus membres, sinó que posa de relleu que molts clubs que no volien votar, igualment se’ls va emetre una acta falsificada. És el cas del Begues, el Juncària o el Sant Esteve Sesrovires.

D’altres, en canvi, tenien errors garrafals en la designació dels càrrecs, com el cas de la Fundació Grama o el Begues, posant com a secretaris altres càrrecs de la junta o persones que ja no hi eren al club.

La policia ja assenyala a Calle, Guerrero (‘Bomba’) i Garrido al cim organitzatiu d’aquesta trama; una trama de frau i de tota la estructura d’organització criminal que van conformar amb directius i treballadors de la Federació per fer president a Soteras i la seva candidatura.

QUI PAGA LES ACTES DE SOTERAS I ELS SEUS ADVOCATS?

La jutgessa i els Mossos investiguen també qui va pagar les actes notarials de Soteras i els advocats i procuradors que li van fer els recursos i les al·legacions davant el TCE i el TSJC.

Per aquesta raó, s’ha requerit a l’Agència Tributària que aporti tots els moviments superiors a 3.000 euros que consten de la FCF, d’Àlvaro Montoliu i de la seva empresa de comunicació (AMT Comunciación SL). Té la sospita que ‘Alvarito’ hauria pagat les actes notarials i després s’hauria rescabalat a través d’algun proveïdor oficial de la FCF, amb el que existiria un tracte de favor amb Calle i Soteras.

The post 88 clubs ja han declarat que els han falsificat signatures appeared first on FutbolCatalunya.com.

Catalunya està d’enhorabona, doncs el nou Govern de la Generalitat de Catalunya tindrà, per primera vegada a la història, un Departament d’Esports, a demanda del sector, a  càrrec del nou Conseller d’Esports, Berni Alvarez

Qui millor per dirigir aquesta nova conselleria d’Esports de la Generalitat que Berni Álvarez, un exjugador del CB Tarragona que ostenta el rècord d’anotacions de l’entitat. Ni més ni menys que quatre mil sis-cents seixanta punts. És a dir, està acostumat a encertar.

Aviat, com és habitual, el flamant conseller començarà a reunir-se amb el sector i a escoltar activament les seves necessitats. Segur que li plantejaran més reptes que anotacions va aconseguir amb el seu club. Però si ara mateix té un PUNT, en majúscules, pendent de resoldre, és la insostenible situació de desgovern de la FCF, la primera i més important entitat del país.

BERNI!, ATENCIÓ AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ 2 DE SABADELL!

Malgrat Soteras i els seus delegats no han parat aquest estiu de repetir que no han fet res malament, el que tampoc s’ha aturat ha estat el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell. Tampoc s’aturat l’Àrea Central d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra. Els requeriments judicials i policials no s’aturen i la volumètrica causa no para d’acumular toms de diligències; les contestacions no paren de revelar més indicis que el procés electoral va ser de tot, menys net.

La lògica judicial indica que aquesta tardor viurem un espectacle dantesc. Atenció a la declaració de denunciants, testimonis i investigats (a no ser que s’acullin al seu dret a no declarar, és clar…). Per què declarar si no hi ha res de res, veritat?.

UNA TRAMA ‘MIRACULOSA’ AMB INICI I FINAL

El que no sabem és si coneixerem els atestats dels Mossos d’Esquadra, doncs pel que expliquen fonts properes a la investigació, tenen perfectament retratada l’estructura de la trama. Una trama que va fer possible la multiplicació dels pans, els peixos i els vots a les urnes el passat 13/2/23 (què lluny queda ja…).

En aquest carrusel de declaracions, sentirem totes les trampes que Soteras i els seus haurien protagonitzat durant les últimes votacions (presumptament, faltaria més…). Clar que diran que tot és mentida i que la culpa és de la Generalitat per no tenir el Registre d’entitats esportives al dia. Ja ho va dir Soteras a la reunió de clubs de categoria estatal, que “aquest Govern [el d’ERC] no us convé”, perquè resulta que la culpa de la absència d’equips en categories estatals és per la manca de suport de les institucions. Cal preguntar-li a l’encara president, si aquest nou Govern sí convé al futbol català. El que ja no està tant clar, és si Soteras li convé a aquest o a qualsevol altre Govern.

EL TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT (TCE) TAMBÈ…

L’exconsellera Vilagrà ens va deixar amb el cor en un puny, quan va fer unes declaracions públiques afirmant que el TCE estava analitzant diverses informacions periodístiques i l’escrit del protegit (oi Garrido?) secretari general a l’exili.

I ja sabem què passa amb aquests expedients, que quan s’obren s’han de tancar. Soteras i els seus quedaran inhabilitats o suspesos com Pedro Rocha?. Només el titular del nou Departament d’Esports té la resposta. I recordin, està acostumat a encertar-la…

ISERN I EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Desestimada l’estratègia processal de la prejudicialitat penal (que no es resolgui aquest procediment fins que el Jutjat de Sabadell finalitzi la seva investigació), Maria Barbancho, no obre la boca. La superadvocada que defensa FCF i investigats. a títol personal. sense apreciar cap conflicte d’interès, sap que la sentència que aquest Tribunal dictarà, penja sobre el cap de tots.

Farà Isern president o tindrem una nova votació entre Isern i Palacios? Perquè ja ho saben, si hi ha noves votacions, el director general farà Palacios president. O qui ell vulgui, és clar, no fos que el corralet familiar, i d’amics i saludats, canvies d’amos. Algú que ha dedicat tantes hores a la Federació, mai estarà prou ben pagat, inclús cobrant els bonus que periòdicament vol (presumptament, és clar). Sempre que el vicepresident Sellarès i la tresorera més compromesa de la història (Montse Altimira), miren cap a una altra banda.

NOUS TEMPS, VELL PROTAGONISTES

Clubs, treballadors, institucions, mitjans… tothom espera una nova etapa que generi il·lusió i que no s’enfangui a l’entitat ni a les persones que l’han fet funcionar durant molts anys.

Ara que està tant de moda la màquina del fang, esperem que algú ens expliqui a una Assemblea General, quants diners s’han destinat a acomiadaments de treballadors. I a processos judicials contra tota persona que no segueix la doctrina de la fe de Soteras i el seu escuder. Inclosos els diners destinats a detectius privats, auditories i altres proveïdors de dubtosa reputació per fabricar dossiers contra persones. Segur que l’encara president tindrà l’oportunitat d’explicar-li en persona al Sr. Álvarez. O millor encara, a la titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell.

VETERANO, BRUMMEL, COHIBA…

La FCF fa olor a Veterano, Brummel i Cohiba Lancero. Cal obrir les finestres i ventilar amb urgència. En aquest sentit, la tardor es presenta interessant per Soteras i els seus. Pels demés, vergonya aliena.

Berni Álvarez, tant acostumat a encertar-la a les pistes de bàsquet, té sobre la taula del seu despatx un dels tirs més complicats que haurà d’afrontar com a gestor. Que no li tremoli el pols conselle i anoti’s el punt més important del seu mandat. Felicitats pel seu nomenament, que no tingui mala sort i sobretot encerts.

The post Berni Alvarez, quatre mil sis-cents seixanta punts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.

No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.

CAULA S’HA QUEDAT A MITGES

Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.

Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.

LA SECRETÀRIA I LA FCF

Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.

A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.

Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.

Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes. 

SÍ, PERÒ NO

Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.

Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.

Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.

I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.

FETS I NO PARAULES

Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.

I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.

Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.

A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.

The post Un adeu inacabat per a Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’extensa entrevista de FutbolCatalunya a Lluís Fàbregas segueix. Després dels temes tocats a la primera part, arriba l’àmbit esportiu. El Nàstic ve de quedar-se a un minut de l’ascens i en certa manera ha estat capaç de mantenir el bloc. Ara mateix formen part de la plantilla 15 jugadors de la temporada passada, mentre que han arribat cinc futbolistes i han estat baixa nou. Amb tot, l’ascens és l’objectiu no només per la part esportiva, sinó també per l’econòmica i la social.

Fàbregas destacava ahir a aquesta Redacció que volien abandonar una Primera Federació que és “insostenible”. Doncs bé, cada estiu el Nàstic ha de fer ampliacions de capital per compensar pèrdues i poder competir amb equips descendits de Segona – amb ajuda de descens – i filials. Així seguiran, tot i que a mig termini, com en tota empresa, la opció d’una venta està sobre la taula.

“EL PLAYOFF DE VIGO VA SER PER INTERESSOS ECONÒMICS DE LA RFEF, NO PEL COVID”

Per un club com el Nàstic de Tarragona era més fàcil ascendir a l’antiga Segona B que a l’actual Primera Federació?

Sense cap dubte. Molt més fàcil era. Aquest sistema entre el 25% d’equips que baixen, un únic que puja directe i el playoff del segon al cinquè dona menys possibilitats. Totalment.

NÀSTIC: A UN MINUT DE L’ASCENS

Clar, ho deia perquè són cinc anys fora del futbol professional i això és el rècord del club en aquest segle.

És cert, no havíem estat mai fora més de tres anys seguits. El nostre objectiu sempre ha estat el de tornar a LaLiga per fer sostenible l’entitat, però a Vigo en aquell playoff unificat a 1.000 quilòmetres de distància la nostra gent va fer dos viatges llargs en una decisió totalment incomprensible. El covid ja no hi era i va ser un tema purament d’interessos econòmics de la RFEF. Ja vam veure què va passar allà. Ens van anul·lar un gol legal contra el Villarreal B, un equip amb un poder econòmic rellevant. En aquest cas la diferència era important i un jugador que es diu Jackson i ara juga al Chelsea de la Premier League ens va fer dos gols. El Nàstic aleshores estava clarament en desavantatge i va fer molt per pujar a Segona.

“AL PLAY-OFF ENS VÀREM VEURE EN DESAVANTATGE”

Ara, fa tres setmanes, la gent ja va veure com va anar el partit de Málaga, com ens van fer el gol allà i què va passar a Tarragona.14.500 persones a l’estadi i molta des de casa seva per televisió van veure tot el tema de l’àrbitre, l’expulsió d’un jugador al minut 50, el Málaga sense cap amonestació, l’àrbitre va marxar del camp, va aturar el partit i el va allargar més del compte. Tot plegat, una sèrie de condicionants que van fer reviure que el Nàstic era més petit que el Málaga. Només veure la representació institucional a Tarragona, amb el president de la Junta d’Andalusia, el president de la Federació Andalusa, etc. ens vàrem veure en desavantatge. No només al camp, sinó a la llotja. És una pena perquè tots ho donàvem per fet, sobretot amb el dos a zero. Les circumstàncies estaven escrites de que el Nàstic no podia estar a Segona aquest any. Ho tornarem a intentar i l’objectiu és quedar primers.

“L’ÀRBITRE VA ALLARGAR EL PARTIT MÉS DEL COMPTE”

Ha parlat de Vigo, de Málaga. Si li afegeixo Llagostera què li ve al cap?

Em venen decepcions profundes. D’un objectiu que tens a l’abast, que el tens a tocar i que et veus superior. Contra Málaga i Llagostera va passar. A Llagostera es va jugar en unes condicions no aptes pel futbol semiprofessional. Les dimensions del camp, els aficionats agafant jugadors nostres… és una història que queda lluny, però que les circumstàncies no permetien la pràctica del futbol. Davant del Villarreal B a la lliga regular els vam guanyar els dos partits. En una final pot passar de tot, no volem buscar excuses, però la realitat és aquesta, que van ser tres decepcions molt fortes.

“LA GESTIÓ DE TV A 1ARFEF L’HAURIA DE FER LA LIGA, QUE SÓN ELS QUE EN SABEN I DONEN VALOR”

Abans hem parlat de la Primera Federació com a categoria, però vull anar a un punt concret que potser és l’origen del problema. El 2020 els equips catalans de Segona B demanen a Joan Soteras que defensi a Madrid anar separats i acaben els 10 a un grup juntament amb l’Andorra. Allò va ser l’inici del problema?

Crec que sí. No va estar massa encertat. La RFEF no tenia clara aquesta competició. Sí que tenien clar el dibuixar el que volia ser. És la seva primera categoria regular i la que haurien de potenciar a nivell de recursos i de venta de drets de televisió centralitzats. Hi ha hagut impagaments, canvis de productora a mitja temporada, promeses d’ingressos que no s’han pagat. Aquest any hem rebut menys diners de televisió que la temporada passada, s’han incrementat els costos d’arbitratges, les llicències i quedant segons hem rebut menys diners que l’any passat. No és merescut això.

“ABANS LA LLIGA ERA EL DIMONI”

Si ho diem és perquè nosaltres hem estat a LaLiga i hem vist el que cobraven i com es gestionava tot i el que rebem ara. Sabem que els drets que cobra la Segona A no són els que genera, en som conscients. Però hi ha un acord que el 10% dels diners de Primera es cedeixen a Segona. Teníem una oportunitat que la gestió dels drets de televisió de Primera Federació es fes a través de LaLiga, que són els que en saben i els que donen valor per col·locar aquest producte. La RFEF es va negar sempre perquè LaLiga era el dimoni. Si algú sap de què va això és LaLiga, que ha incrementat els drets any rere any. Col·locar una Primera Federació amb equips com Málaga, Deportivo, Castellón, nosaltres, 10 filials. Hi ha elements per treure un rendiment que no han sabut treure.

“VENDRE EL CLUB ÉS UNA OPCIÓ REAL I TENIM PROPOSTES DE COMPRA”

Si el Nàstic no puja a Segona Divisió a curt i mig termini és sostenible econòmicament?

És sostenible sempre que la propietat vulgui aportar recursos. Quan no ho facin farem un pressupost alt per massa social, però no podrem competir amb filials i equips que baixen de Segona Divisió. Nosaltres serem sostenibles fins que els accionistes decideixin deixar d’aportar el diferencial de recursos. Si nosaltres tenim tres i en gastem quatre vol dir que en falta un. Què fem? Acumulem deute? No. Posem els diners en forma d’ampliació de capital fins que arribem a pujar. Si passen sis, set, vuit anys, doncs pot ser que venguem el club. És una opció real i tenim propostes de compra. Si les tenim és perquè la gent s’interessa en aquesta entitat. Quan els accionistes es cansin de posar recursos s’acabarà això de fer pressupostos per mirar de pujar i quedar primers.

“SI ACUMULEM DEUTE? NO”

Què han donat Dani Vidal i Iván Moreno al Nàstic des de la seva arribada?

Creiem que han portat coses molt positives. Tenim un cos tècnic de la casa amb ells dos i també Jordi Abella, el preparador físic, en Jaume Garcia, analista, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters que porta set anys aquí. Això ha donat una cohesió que no teníem altres anys. També una figura clau ha estat l’arribada del Javi Sanz a la direcció tècnica. Venia de la pedrera del Real Madrid, té 30 anys i s’ha bolcat amb el Sergi Parés a construir l’equip de la temporada passada. Estem molt segurs i creiem que tenim una estabilitat en quant a la direcció esportiva i als tècnics.

“NOMÉS VENDREM JUGADORS AMB CONTRACTE SI LA PROPOSTA ÉS EXTRAORDINÀRIA”

En aquestes categories costa mantenir el bloc, però el Nàstic manté porter, laterals, migcampistes i davanter.

La perspectiva és il·lusionant. Hem tingut propostes per jugadors que tenen contracte en vigor d’equips de LALIGA HYPERMOTION i d’altres potents de la Primera Federació. No els volem deixar anar si no és per una proposta extraordinària. Jugadors que havien acabat contracte que tenien ofertes superiors a la nostra han decidit quedar-se aquí com Gorostidi i David Concha. Ens hem quedat a mig camí i trobem fonamental mantenir el bloc i incorporar jugadors de qualitat.

“VOLÍEM QUE NACHO I TRIGUEROS SEGUISSIN. EL CAS DE NACHO ÉS DIFÍCIL D’ENTENDRE”

Hi ha jugadors que marxen. Fer-ho a equips de Segona té lògica, però entén que Trigueros prefereixi l’Andorra que el Nàstic o que Nacho fitxi per l’Intercity abans que seguir a Tarragona? Aquesta és la nova realitat de la Primera Federació?

Nosaltres la oferta de renovació de Nacho i Trigueros la vam presentar i volíem que es quedessin. Són dos centrals que vam fitxar l’any passat i han donat un rendiment magnífic. En el cas de Trigueros està clar que Andorra té una casuística especial a nivell fiscal i els hi costa menys que a nosaltres poder pagar els seus empleats. Un altre desavantatge clara respecte a nosaltres que a més li afegeixes que l’Andorra estava a Segona l’any passat i té una ajuda pel descens d’1,3 milions d’euros.

Trigueros ha volgut assegurar un rendiment econòmic i un rendiment esportiu a l’espera del que pugui passar. El cas de Nacho és més difícil d’entendre que hagi optat per aquesta proposta. Nosaltres al veure que no volia seguir vam anar a per l’altra opció que teníem l’any passat, que era Gorka Pérez. Canviem peces i molt contents de que Gorka pugui estar aquí.

“TRIGUEROS? ANDORRA TÉ UNA CASUÍSTICA ESPECIAL”

Curiosa aquesta autopista sense peatge de Lugo a Tarragona. Gorka Pérez, Antoñín Cortés i Víctor Narro.

Eren jugadors amb contractes molt alts a Lugo. Allà tenien una ajuda del descens important i unes fitxes que multiplicaven per dos o per tres les nostres. Ara, al veure que això no garanteix estar a dalt, el Lugo ha aplicat una reducció de pressupost, els jugadors han baixat les seves pretensions i els hem pogut fitxar.

“MARC FERNÁNDEZ TÉ CONTRACTE I LA COMISSIÓ ESPORTIVA VALORARÀ LA SITUACIÓ”

Deia que no està pendent de les xarxes socials, però els últims dies hi ha hagut bastant de rebombori per la possible sortida de Marc Fernández, un dels capitans. Seguirà Marc Fernández?

Marc Fernández té contracte, com altres jugadors. La situació la valorarà la comissió esportiva, que són els tècnics, la direcció esportiva i les condicions de pressupost. Són els tres elements que defineixen aquesta plantilla pel que fa a entrades, sortides i jugadors que segueixen. A partir d’aquí doncs es prendrà una decisió. El Marc té contracte en vigor, és un professional excel·lent i ho ha donat tot per l’equip. Està super integrat a la ciutat i quan el vam fitxar va ser una aposta important nostra i vam haver de fer un esforç econòmic. És el que passa en aquestes situacions, que després potser has de renegociar condicions o buscar una sortida. Totes aquestes casuístiques es parlaran i es prendrà una decisió que beneficiï al Nàstic i perjudiqui el mínim possible als afectats.

“SI UNA COSA TÉ EL NÀSTIC ÉS TARRAGONA”

Abans parlàvem de Llagostera. Creu que aquesta temporada vinent té similituds amb la de després d’aquell cop letal del 2014?

És un plus motivacional. Nosaltres, independentment del que ha passat, tenim clar que l’habitat natural del Nàstic és LaLiga d’una manera estable. Sense anar a patir cada any i després intentar aconseguir el que vam assolir el 2006, que és recuperar la Primera Divisió. Nosaltres tenim una clara diferència respecte un equip que ho ha fet molt bé i està classificat per jugar Champions, que és el Girona. El Nàstic, a dia d’avui, és de capital local amb la propietat a Tarragona mentre que el Girona, per exemple, ha optat pel model de grup, de holding, del City que dona una sèrie d’avantatges enormes, que ben treballats com han fet ells donen fruits. Fa 10 anys que tenen a Quique Cárcel, el president Delfí Geli és una persona de futbol i la propietat, amb el Pere Guardiola, Bolívar i el grup City. Nosaltres quan competíem amb el Girona érem de propietat local i patíem per no baixar.

“HI HA GENT D’AQUÍ QUE NO LI AGRADA EL FUTBOL”

També hem vist un cas molt concret, a 10 quilòmetres d’aquí, que tenia 100 anys d’història i ja no existeix i això que stava a LaLiga i el van fer desaparèixer per una mala gestió i per no ser sostenible. Avui per avui nosaltres ens considerem seriosos a l’hora de treballar tot i que el fet de vendre’ns, que és una opció, si ho fem serà deixant el club en mans de professionals amb bones mans, en definitiva, i no a qualsevol. Perjudicaria a l’entitat i no ho volem. Si una cosa té el Nàstic és Tarragona. Hi ha gent d’aquí que no li agrada el futbol i li parles del Nàstic i és una cosa que se la fa seva.

“EL MODEL CITY DONA AVANTATGES ENORMES”

Per acabar, vol transmetre un missatge a l’afició?

Crec que hem tocat tots els temes, l’esportiu, el social, l’econòmic i el federatiu i animo a la gent del Nàstic a que sàpiga que l’entitat està en les mans del mateix Consell d’Administració des del 2012. Som persones amb prestigi, professionals i amb rigor. Josep Maria Andreu ha donat un pas al costat, però no es desentén i representa les seves accions al Consell. El més important és que ha deixat aquest camí marcat de saber fer i ser respectat a tot arreu, tot i que alguns no ho considerin així.

The post “Si una cosa té el Nàstic és Tarragona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Lluís Fàbregas acaba d’assumir la presidència del Consell d’Administració de la SAD del Nàstic de Tarragona després de 15 anys com a director general del club. El dirigent, també ex porter grana, passa a liderar un club que viu el pitjor moment d’aquest segle a la 1a Federació, esportivament parlant i és que per primer cop des del 2000, els grana acumulen cinc temporades fora del futbol professional, és a dir, tornar és l’objectiu, tot i que l’estructura competitiva, amb una Primera Federació que no agrada a ningú, ho dificulta.

El Nàstic té molts fronts oberts ara mateix i alguns engrescadors, com superar els 8.000 socis de la temporada passada i d’altres complexes, com el de rebaixar la dura sanció de la RFEF pel Nàstic-Málaga. Fàbregas té feina per davant i explica a FutbolCatalunya el seu full de ruta.

“UNA 1a. FEDERACIÓ INSOSTENIBLE”

Comencem aclarint alguns temes. Paradox substituirà a Sorigué com a patrocinador?

No és veritat això: Paradox per Sorigué no. Estem tancant el tema de qui serà el nou patrocinador enlloc de Sorigué, però no està decidit que sigui Paradox ja que Paradox és una de les alternatives, però n’hi ha d’altres.

I a nivell econòmic canviarà molt?

No, no canviarà gaire sinò que és un patrocini Premium.

“UN 75% DE LES ACCIONS ESTAN EN MANS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ”

Com es reparteix l’accionariat del Nàstic de Tarragona?

Gairebé un 75% de les accions estan en mans del Consell d’Administració i després de l’ampliació de capital de l’altre dia és gairebé un 80%. Un 10% és de l’Ajuntament i un 10% la resta de petits accionistes.

Quin tant per cent té Fred Wester d’aquest 80% que comenta?

Josep Maria Andreu és el màxim accionista i Fred Wester el segon màxim accionista. Jo sóc president executiu i com a Lluís Fàbregas no tinc accions.

El Nàstic té escoles de futbol al món?

El Nàstic té un acord amb una acadèmia internacional, que és la Nàstic Sports Academy. Fa dos anys que està en marxa i aportem el nostre coneixement a nivell tècnic i de metodologia al centre educatiu que tenim a Arbòs del Penedès. És el centre amb més volum de nois i noies de la província de Tarragona.

“EL PRESSUPOST DEL NÀSTIC 24/25 ÉS DE 4,5 MILIONS D’EUROS”

A quan puja el pressupost del Nàstic ara mateix a la 1a Federació?

Estem sobre els 4,5 milions d’euros de pressupost global.

Quina perspectiva hi ha respecte al número de socis?

La temporada passada vam acabar gairebé amb 8.000. Tenim moltes esperances créixer a partir d’aquesta xifra.

“SUPERAR ELS 8.000 SOCIS SERIA UN ÈXIT PEL NÀSTIC”

Arriba als 10.000 és un objectiu?

Tan de bo, seria una xifra molt bona. Superar els 8.000 a la 1a Federació i mirar cap amunt ja seria un èxit. Feia molts anys que no teníem aquest volum de massa social fidel. La primera setmana que vam obrir la campanya online hi van haver més de 300 altes de gent que no era soci. Això són unes expectatives molt il·lusionants.

Pràcticament no fa un mes que és president. Vostè es gira quan li diuen president o no?

No, si fa poc més d’una setmana que es va fer el nomenament. Costa que em giri quan em diuen president. Jo he estat el director general del Nàstic durant 15 anys. A la primera xerrada d’aquesta temporada amb els jugadors, quan els hi vaig donar la benvinguda, els hi he explicat la situació. Els vells ja em coneixien i els nous ja ho saben. La meva figura és executiva, de fer funcionar les diferents àrees del club. Ara representaré la part institucional com a president del Consell d’Administració de la SAD i m’honora moltíssim. Mai hagués pogut imaginar arribar a aquest càrrec i faré el que he fet fins ara: defensar els interessos de l’entitat per sobre de tot.

“DEFENSARÉ ELS INTERESSOS DEL NÀSTIC PER SOBRE DE TOT”

Canvia molt?

Estem al mateix despatx, treballant de la mateixa manera, amb el mateix equip de professionals tot i que canviarà a la part institucional, representant el club com a primera figura.

Ara qui farà d’home dolent?

Jo assumeixo la màxima responsabilitat. Soc una persona honesta, una persona valenta i em caracteritzo per això ja des de la meva època de futbolista, que era porter. Estava sol davant del perill i ara enlloc d’aturar pilotes aturaré altres coses. Som un equip de professionals molt qualificats i entre tots farem la feina com hem fet fins ara.

“NO EM FAN POR LES CRÍTIQUES I M’AGRADA EL CARA A CARA”

Té por a les crítiques?

No em fan por les crítiques. Hi he conviscut sempre. Estar en una posició pública i que ve de gust. Molta gent voldria estar al meu lloc i tenir el privilegi de ser president del Nàstic. Som conscients que crea enveges i frustracions. Mai he decidit res en base a les crítiques. Soc una persona antiga, no m’agrada el tema de les xarxes socials i sé perquè prenc les meves decisions. És per donar satisfaccions a accionistes, socis i aficionats. Això és el que em marca. Que em critiquin més no em farà canviar. A mi m’agrada el cara a cara, saber qui tinc davant i estic cada dia al despatx. Qualsevol persona que tingui alguna cosa per millorar pot venir i el rebré encantat o em pot escriure un correu, un missatge o trucar-me per telèfon.

Creu que l’afició sap que els ingressos de socis representen una quarta part del total d’ingressos del club?

Ara agafa més rellevància el fet d’estar fora del futbol professional ja que allà el percentatge és més petit i aquí al no tenir aquells drets de televisió puja. Som dels clubs que més recursos generem, però no de forma suficient per fer un pressupost equilibrat que no generi unes pèrdues. La gent és conscient, perquè hi contribueix. Sobretot empreses i institucions del territori. La propietat cada any ha de posar diners de la seva butxaca per equilibrar el pressupost i no deixar un deute a l’entitat.

“LA SANCIÓ DE LA RFEF PEL NÀSTIC-MÁLAGA ÉS IMMERESCUDA I DESMESURADA”

Com està l’assumpte de les al·legacions del partit Nàstic-Málaga?

Estem esperançats. Fa uns dies amb temps i forma vam fer arribar unes al·legacions molt sòlides, contundents i aportant criteris objectius. Tots van en la línia de rebaixar la sanció totalment immerescuda i desmesurada que vam tenir. No tan sols per tancar l’estadi quatre partits, sinó l’acarnissament amb Concha (12 partits de sanció) i Nacho (6 partits i tres mesos). És totalment immerescut. Nosaltres defensem, encara que Nacho ja no estigui amb nosaltres, que no era merescut aquell càstig.

S’ha parlat d’una possible amnistia de sancions pel títol de l’Eurocopa, però clar sense Rocha es desconeix qui la podria aplicar. No s’ha de descartar, ja que ha passat altres vegades. Tenim el mateix dret els que estem ara que els que estaven el 2012. L’amnistia l’ha de donar la RFEF, Rocha ja sabem que no és doncs la persona que el substitueixi és la que hauria de considerar aquesta opció. Hi ha antecedents d’amnistia en situacions similars.

NOTA

L’ENTREVISTA amb Futbolcatalunya va ser divendres passat 19 i encara no se sabia la decisió del Comitè d’Apel·lació que ha arribat aquest DILLUNS 22La RFEF desestima el recurs presentat pel Nàstic. En resum: les sancions derivades de la final del play-off contra el Málaga queden intactes: clausura del Nou Estadi quatre partits i 12 partits sense jugar per a Concha. El Nàstic pot continuar recorrent al TAD.

“HI HA UN ABISME ENTRE LA MANERA DE TREBALLAR DE LALIGA I DE LA RFEF”

El repte està clar: arribar al futbol professional.

És aquest i arribar a Primera al mig termini, però, clar, el primer pas és estar a LALIGA HYPERMOTION. Avui ja hauríem de ser equip de LaLiga. Vam fer de tot i més per poder-ho ser. Circumstàncies alienes a nosaltres no ens van permetre fer-ho. En els últims tres anys hem arribat a dues finals de playoff. Nosaltres treballem en aquest únic objectiu, en deixar una categoria totalment insostenible com és la Primera Federació i formar part de LaLiga. D’aquesta competició prestigiada, ben gestionada i on el club se senten representats. L’equip de professionals de LaLiga està al servei dels clubs i ens permet obtenir recursos. Hi ha un abisme entre la manera de treballar de LALIGA i la de la RFEF. Ho trobem molt a faltar això.

No volem oblidar-nos de preguntar-li pel Nàstic Genuine.

Per nosaltres és un abans i un després a la història del Nàstic, la creació d’aquest equip Genuine ja que van de quatre anys a 55 o gairebé 60 els més grans. Entrenen un cop per setmana a les nostres instal·lacions i tenen tractament d’equip dins de la nostra estructura de futbol base. LaLiga Genuine ja porta set temporades i tots els equips de Primera i Segona estan representats, els que hem format part de LaLiga i ara ja no hi som ens han permès seguir.

“LA FCF HA D’ESTAR AL SERVEI DELS CLUBS, NO PER SERVIR-SE DELS CLUBS”

Parlem de la Federació Catalana de Futbol. Suposem que quan Joan Soteras qualifica de “descerebrat” a l’ex president causa sorpresa oi?

Jo espero que el senyor Soteras quan es dirigeixi al Nàstic ho faci amb respecte ja que és el mínim que podem demanar a una persona que ostenta un càrrec que representa a tots els clubs catalans, des del més humil al més potent. Esperem que estiguin al costat del club, que en escoltin i ens representin. Sobretot que treballin pels clubs. Entenem la FCF com una entitat que ha d’estar al servei dels clubs, no per servir-se dels clubs. Aquesta és la màxima que hem entès sempre en una organització que marca la reglamentació i organitza competicions. Nosaltres per desgràcia no ens sentim representats ni acompanyats en aquest viatge.

Suposo que quan vostè i la directiva del Nàstic escolten a Joan Soteras dient que no tornarà mai més a Tarragona no dormen.

Ell és lliure de prendre la decisió que consideri mentre que nosaltres entenem que el Nàstic, amb 140 anys d’història, el quart equip més representatiu del país a dia d’avui, es mereix que se’l tingui en consideració. Si el president decideix no venir a Tarragona tindrà els seus motius. Nosaltres sempre rebrem amb els braços oberts als dirigents de les institucions que ens han de representar, ja siguin nacionals o territorials.

“OPINAR ÉS L’ÚNIC QUE HA FET MALAMENT EL NÀSTIC”

Per què no van anar a l’Assemblea del futbol català?.

Nosaltres parlem clarament, sense miraments, el que creiem és el que transmetem i quan ens convoquen a Madrid o a Barcelona diem el que veiem que no està bé o ens pot perjudicar i donem la nostra opinió. Això és l’únic que ha fet malament el Nàstic per rebre el tracte que estar rebent. Altres clubs opten per no dir res o tenen temor a possibles represàlies. No és el nostre cas. Nosaltres defensem els interessos del nostre escut i no ens callaran.

Creu que es pot fer pitjor una gestió com la de la Primera Federació?

És totalment insostenible. és un desastre i això que aquesta competició té quatre anys i perd al voltant de 40 milions d’euros de mitjana per temporada sense tenir en compte els filials. És una categoria fora de lloc amb un format de 1a Federació que no és el correcte i amb 40 equips que són de característiques molt diferents i, a més, tenim una greu competència deslleial, que és competir amb filials. Els filials tenen la font d’ingressos de LaLiga i això és una clara avantatge seva respecte nosaltres. Ells opten al mateix que nosaltres, a aconseguir un ascens de categoria. Veig bé que filials participin a Primera Federació, però hauria d’estar topat el seu dret a pujar de categoria. Això és un greuge que perjudica a clubs importants.

“EL FUTBOL CATALÀ S’HA DE REPLANTEJAR COM ESTÀ FENT LES COSES”

Si vostè té cara a cara a Joan Soteras com a president del Nàstic què li diria?

Li diria: “Joan pensa bé el que estàs representant i com ho estàs representant” ja que hi ha molts clubs que no ens sentim representats per la gestió que està aplicant a la FCF. És una Federació amb prestigi, la primera a nivell nacional pel que fa a llicències juntament amb Andalusia, però l’evidència és que no hi haurà cap equip català a LALIGA HYPERMOTION aquesta temporada. L’Espanyol a pujat a Primera, el Girona juga Champions i el Barça està on ha d’estar sempre mentre que, a Segona, no hi haurà cap català i a Primera Federació, dos, (el filial del Barça i nosaltres), dos històrics i que els hi va costar molt ser-hi com Sabadell i Cornellà han perdut la categoria desgraciadament. Crec que el futbol català s’ha de replantejar com està fent les coses, sobretot veient com altres territorials amb menys llicències que nosaltres tenen més representació.

No ha estat tan contundent com el president de la FE Grama, que li va demanar directament que marxés.

Entenc que cada persona sap el que ha de fer, a més, som gent adulta i el senyor Soteras ha portat un club com el Sabadell i és conscient de la dificultat de gestionar clubs fora del futbol professional. Això es mereix un respecte i un recolzament per part de la FCF; jo no li diria que marxés, però la situació a la que estem mereix un respecte.

Tanquem aquesta primera part reprenent el tema social. Si arribessin als 10.000 socis seria…

Tan de bo, això sria un bon indicador de que l’equip guanya partits ja que, per desgràcia la gent sol apuntar-se quan les coses van bé. Fa molts anys que el Nàstic no té 10.000 socis, des de l’any del descens de Primera Divisió i ara estem en una molt bona xifra a la 1a Federació, que tan de bo puguem mantenir i créixer pel que hem de ser conscients de la ciutat que tenim i de com costa.

The post “Volem marxar d’aquesta Primera Federació insostenible” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per què un nen de La Rioja, que té 600.000 habitants, té més possibilitats d’arribar al futbol professional que un de Catalunya, amb 8 milions? Com és que el futbol català, amb 200.000 llicències, té menys probabilitats d’ascens que La Rioja, amb 10.000? Són preguntes que planteja Joan Agustí a la segona part de l’entrevista a FutbolCatalunya. El president de l’Olot lamenta la situació a la FCF i creu que “no acabarà bé” i també insisteix en que per molt que no se l’escoltin a les entitats federatives seguirà denunciant que l’estructura del futbol espanyol és injusta.

Tenen pràcticament 500 jugadors al seu club.

450 jo penso, amb tècnics uns 500. Amb el futbol femení el nostre objectiu no és tenir el femení a categoria nacional. El nostre objectiu és que totes les noies d’Olot que vulguin jugar a futbol tinguin una eina per fer-ho en igualtat de condicions amb la resta del futbol masculí. Si cada equip de futbol masculí té un entrenador i un monitor, doncs cada equip de futbol femení el mateix. Els entrenadors del femení cobren igual que el masculí

Vam llegir a Relevo que el 26% de nois i noies de la UE Olot jugaven amb una beca del 95%. No recordo que la FCF els hagi donat cap premi per actes com aquests.

No ho fem perquè ens donin cap premi. Fa uns anys sí que ens van fer un reconeixement, però el nostre reconeixement és que haguem pogut servir durant 11 anys perquè els nens d’Olot tinguin més possibilitat d’integrar-se. Que nens de diferents cultures, nivells econòmics, races i religions riguin, plorin i visquin el futbol. Que Olot sigui una ciutat que pugui participar al 100% en el futbol, que és el que ens agrada.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ, IMPOSSIBLE?

Vostè com a president d’un club català no sent vergonya aliena quan escolta tot el que surt des del carrer Sicília?

Jo ho tinc molt clar. Criticar el carrer Sicília és molt fàcil, però nosaltres ens centrem en explicar què volem que facin i que sigui el futbol català i espanyol. Ningú et diu que la RFEF ha tancat dos anys consecutius amb 160 milions d’euros de tresoreria. El benefici de l’any 22 van ser 30 milions d’euros i que el pressupost d’una Federació amb 200.000 llicències és 28 milions d’euros. Estan disputant un europeu en el que han guanyat 28 milions d’euros i que el 40% d’aquesta xifra va a parar a uns senyors que ja guanyen uns sous astronòmics i que el 60% va a parar a la RFEF. Jo ho sento, no ho entenc. No entenc perquè la RFEF ha de tenir 160 milions de tresoreria, no entenc perquè les federacions no tenen pressupostos més reforçats i no entenc perquè el futbol espanyol no s’estructura a través del número de llicències i no a través d’una cosa que el Rubiales em va dir: “La estructura territorial del futbol espanyol es intocable”. Doncs molt bé, ja pot ser tan intocable com vulguis però la UEFA quan reparteix llocs de participació a competicions europees dona quatre llocs a Champions a Espanya i Andorra fa dues preliminars i dues prèvies. Em sembla il·lògic que una RFEF que té 10.000 llicències i 600.000 habitants tingui la mateixa entrada al futbol professional que una que en té 200.000 i 8 milions d’habitants. Són coses tan evidents, tan clares que no entenc com l’Olot és l’únic club que ho té apuntat al web.

Acaba de dir que és molt fàcil criticar a la FCF. Vostè creu que és crítica fàcil que s’han falsificat
presumptament actes notarials a unes eleccions? Vostè entén que un president de la FCF qualifiqui de ‘descerebrat’ a un company president, com Josep Maria Andreu? Que el president de la FCF digui que el president del Mercantil té un coeficient intel·lectual baix?

Crec que si el president diu totes aquestes coses no les diu ben dites. Com que ja hi ha prou baralles i jo penso que el futbol es fa construint doncs ens centrem en marcar els camins a seguir. Entenc que si algú insulta a un altre és una falta d’educació. Però si els recursos d’una Federació amb 200.000 llicències són 28 milions d’euros i la RFEF guanya 30 milions i 260 de tresoreria això és un fet gravíssim que ni els jugadors de l’Olot, ni els directius de l’Olot, ni els jugadors catalans, ni els directius catalans, ni la Secretaria General de l’Esport, ni la Generalitat de Catalunya, ni la FCF ni la UFEC hi haurien d’estar d’acord. Com pot ser que en un esport amb tants recursos no siguem capaços de dedicar un 10% de la venta centralitzada de drets audiovisuals al futbol base. Hi havia clubs que demanaven desregular, però jo crec que s’ha de regular i que baixin diners al futbol. Per què si aquests diners existeixen no arriben a la base? Per què es queden a tresoreria de la RFEF?

I ?

Per què els pressupostos de les federacions territorials no milloren començant per la nostra? Jo crec que això és molt més constructiu que posar-me a opinar de les declaracions del president. A més a més, parlant del tema judicial el que penso és que haurien d’anar més ràpid. Quan tu ets innocent tens pressa perquè la sentència surti ràpid. Quan ets culpable et molesta que hi hagi casos. Hem de pujar una mica el nivell. Jo a les eleccions tenia dos vots, un de la Fundació i un de la SAD. A mi no em van permetre votar per la SAD. El més fàcil era no votar, però vaig fer 50 quilòmetres de tornada a Olot, vaig fer el que em van demanar, 50 quilòmetres més, vaig votar i no em va agradar com van anar les eleccions i el que vaig veure. Però no vull estar parlant tot el dia de les eleccions, vull parlar del futur del futbol català. Amb això serveixo molt millor als nens que estan a casa meva. Tots conduïm la il·lusió de nens i nenes que juguen a futbol i hem de ser responsables i donar mitjans que no tenen altres.

“LA GUERRA A LA FCF POT ACABAR MALAMENT”

Com pensa que acabarà aquesta guerra a la FCF amb més de 30 acomiadaments?

Em sap greu, però penso que pot acabar malament. Això no fa lluir al futbol català davant del futbol espanyol i el futbol espanyol tampoc és que llueixi massa.

Tenen un president de la FCF que quan se li parla de fer dos grups catalans de Tercera Divisió el primer que diu és que és impossible. El que va dir el 2020 quan els equips catalans de Segona B van demanar anar separats i no tots a un grup és que “sí, sí” i al dia següent a Madrid tots acaben al mateix. Clar, la paraula no val res.

Passa una cosa, que en Joan Soteras és president de la FCF igual que abans hi havia un senyor que es deia Andreu Subies. Subies i Soteras són presidents electes que els han votat els clubs. Jo vaig declarar clarament a qui votava i ho vaig dir públicament. Ara ell és el president i jo crec que està parlant nosaltres sempre del tema judicial sense atacar els fonaments del que volem que sigui el futbol català no ens fa lluir massa. De fora deuen pensar que tenim uns problemes de nassos aquí. El tema judicial segueix el seu curs, el senyor Soteras està elegit, a mi no m’agraden moltes coses de les que ha fet i les protesto totes. De forma molt educada i el que pensem i defensem ho diem molt clar. Has escoltat molts clubs que pensin que el futbol català és diferent i ho defensin com ho fem nosaltres?

Vostè no és partidari de suprimir l’Assemblea de clubs?

Quan tinc una teoria formada soc molt contundent, però hi ha temes, com aquest, que no soc capaç de dir-te com fer-ho millor perquè no ho sé. Penso que l’Assemblea hauria de ser més participativa.

“ESTEM MOLT CONTENTS D’HAVER ACONSEGUIT EL 10% D’IVA A LES ENTRADES”

Ningú sap que gràcies a aquest club que està enmig de volcans, la UE Olot, les entrades porten un 10% d’IVA i no un 25%, que és el que volia Hisenda. El primer que no ha publicitat això és la FCF.

Sí que em sap greu. Ja li vaig comentar a l’Oriol Camacho una vegada. Em van dir que aquesta sentència és jurisprudència, però que no és eficientment contundent. Realment estem molt contents d’haver aconseguit el 10%. Ens van fer cinc actes, les vam avalar i vam acabar guanyant. Nosaltres ho fem tan bé com sabem i segurament si estiguéssim al mig de Barcelona seríem un club que ens coneixeria tothom, però estem a la Garrotxa.

Per acabar, quin missatge li agradaria transmetre a la gent si és que li ha quedat algun per dir.

M’agradaria que les persones que els hi agrada el futbol i aquest país donessin suport a aquest projecte de l’Olot per fer un futbol diferent. Demostrar que un altre futbol és possible. No solament ho fem i ho demostrem, sinó que també utilitzem el futbol com a eina social i com a eina de posicionament per tenir una millor organització al futbol català i una millor organització al futbol espanyol.

The post “Se m’ha dit que canviar l’estructura territorial és impossible” (i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.