CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove però amb l’experiència suficient adquirida durant tots aquests anys en equips com el Castelldefels, el Martinenc o el mateix Santboià, en Juanlu ha après de les seves vivències per assentar-se al club de Sant Boi i ser un dels líders. Un líder no només dins del terreny de joc on amb els seus gols ajudarà a l’equip a assolir els objectius sinó també, fora de la gespa on és un exemple pels joves i un gran suport per tots els seus companys. El davanter, que travessa un moment dolç com a màxim golejador de la categoria, vol tornar a tastar la Tercera Divisió com més aviat millor. Ho aconseguirà? El temps ho dirà. Mentrestant, compartim una estona amb ell i, a continuació us deixem les seves reflexions.

Al juny amb el descens del club a Primera Catalana es dóna el tret de sortida a una nova temporada amb un nou projecte on esteu signant un inici fulgurant. Us imaginàveu començar d’aquesta manera?

La nostra intenció era estar als llocs de dalt des del començament per al final tenir opcions de lluitar per l’ascens. Per sort, els resultats ens estan acompanyant i, de moment estem quallant un gran inici.

Ser l’equip menys golejat del grup està sent clau per rubricar aquest gran inici?

Sí, totalment. No encaixar gols és primordial i és la base si volem estar als llocs de privilegi. Sabem que en partits igualats si som capaços de mantenir la porteria a zero, tindrem més possibilitats, en una jugada casual, de posar-nos per endavant i emportar-nos els tres punts.

“L’ascens és l’objectiu principal, però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou”

Aquest ascens del qual parles, és l’objectiu de la temporada?

Sí, és l’objectiu principal però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou, amb moltes cares noves i que no serà gens fàcil.

Seria un fracàs no aconseguir-ho?

No, perquè a part de començar, pràcticament, des de zero com t’he comentat abans, l’equip és molt jove i, això, en moments puntuals ens podria passar factura. Farem el possible per quedar primers o segons i si no s’aconsegueix, ho tornarem a intentar la temporada que ve.

Moltes cares noves, tanmateix heu pogut mantenir la columna vertebral de la temporada passada. Era important conservar-la?

Sí, gairebé era una prioritat. Al final, tenir una base amb jugadors amb experiència, veterans i que coneguin el club facilita el treball en tots els sentits, alhora que els nous s’integrin més ràpidament, d’unir el vestidor, d’ensenyar el significat del club…

“Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares i ens ha transmés el que vol amb molta claredat”

Com a estat l’adaptació d’aquests nouvinguts?

Molt bona. Ha sigut una adaptació fàcil, donat que molts dels fitxatges ja havien passat per Sant Boi i ja ens coneixíem. Ens ha donat la sensació de portat molts de temps jugant junts.

Canvi també a la banqueta on ha aterrat José Alcaraz. Pels resultats, sembla que no us ha costat gaire assimilar els nous conceptes del míster?

La veritat és que no. Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares, sap com juga i el que pot donar cada jugador i ens ha transmès el que vol amb molta claredat i nosaltres ho hem entès fàcilment.

Què us ha demanat?

Sobretot, treball. Que entre setmana entrenem bé i que els dies de partit, encara que les coses no acabin de sortir bé, que ho donem tot damunt de la gespa. Des del primer dia ens ha inculcat la idea que el treball ben fet acaba tenint la seva recompensa i, ara per ara, el nostre treball està donant els seus fruits.

Per la gent que encara no us hagi vist en acció, com juga el Santboià?

Normalment, juguem amb un 4-4-2, en el qual ens agrada tenir la pilota, mimar-la… No obstant això, també ens sentim còmodes jugant sense l’esfèric.

“La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres”

Pròxim partit contra el Viladecans, un conjunt confeccionat, a priori, per estar a dalt. Et sorprèn la seva desena posició?

Sobta una mica perquè no només, és un equip fet per lluitar per l’ascens, com tu dius, sinó per la trajectòria que porta en aquestes darreres temporades on ha estat en les primeres posicions. Tot i això, només portem 10 jornades, queda molt per endavant, el camí és molt llarg i que ara estigui desè no significa que no pugui, al final, finalitzar en places de playoff.

L’equip a batre és la Montanyesa?

Ara mateix, sí. Porten 28 punts dels 30 possibles, són els màxims golejadors i continuen invictes. Amb aquests números, està clar que són el rival a batre.

Com veus la categoria?

La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres i aquesta temporada, de moment, no està sent una excepció.

Líder

A l’inici de l’entrevista parlàvem del descens de l’equip. Creus que va ser un descens anunciat després dels mals registres que vau arrossegar durant la temporada?

Està clar que es veia venir però nosaltres no vam deixar de lluitar fins al final, fins que ja vam veure que el descens era un fet.

Què li va faltar a l’equip per salvar-se?

Experiència. Teníem un equip molt jove, sense gaire experiència i ho vam acabar pagant.

“Objectiu de gols? Ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc clar que per a mi l’important és l’equip”

Una temporada passada un mica estranya, també, a nivell personal, on fitxes pel Castelldefels i al cap de 4 mesos tornes a Sant Boi. Explica’ns com es gesta el teu fitxatge i què succeeix després.

Fitxo pel Castelldefels per poder jugar i gaudir de minuts, tanmateix un cop arribo allí, em trobo que no hi ha feeling entre el míster, en Miki Carrillo i jo i decidim que torni al Santboià.

Una situació totalment oposada a la que estàs vivint actualment. Assentat a l’equip, titular, màxim golejador de la categoria… Millor impossible.

Sincerament, estic molt content de com m’estan sortint les coses, tant en l’àmbit grupal com en l’individual. No em puc queixar i seguiré treballant perquè les coses continuïn anant així de bé.

Et marques alguna xifra de gols d’aquí a final de temporada?

No, ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc molt clar que per a mi l’important és l’equip. Si tinc la sort de marcar, genial però si ho fa un altre company i guanyem, estaré igual de content.

Defineix-te com a davanter.

Sóc un 9 que pot caure a bandes, que li agrada córrer a l’espai, que pot ser referència, que també li agrada rebre-la al peu…

I, què milloraries?

Moltes coses, defensivament, el joc amb el cap…

No només t’has convertit en el màxim golejador si no en un líder dins i fora del terreny de joc. Quina és la teva funció?

Bàsicament, ajudar als companys en tot el que puguin necessitar, sobretot als més joves.

Ja sé que és molt aviat, tan sols tens 26 anys però t’agradaria retirar-te al Santboià?

Mai se sap en el món del futbol, encara que tant de bo perquè és un gran club on em sento molt a gust i em tracten molt bé.

The post Juanlu, el nom del gol al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Abans de començar la Copa Baix Llobregat, els favorits eren L’Hospitalet i el Cornellà. Fins i tot el Prat. Ningú pensava el que finalment ha passat. El Gavà és el primer campió de la competició, la qual ha guanyat amb autoritat. La victòria contra el Santboià, únic participant de Primera Catalana, va ser inapel·lable. Una tempesta quasi tan perfecta com la que va descarregar a Cornellà i a tota la comarca del Baix Llobregat, on ja regna el campió Gavà.

La marató de partits al Municipal de Cornellà – fins a 270 minuts de futbol de forma ininterrompuda – va tenir un desenllaç espectacular. La final, inesperada com hem dit, no va decebre a ningú. Va tenir de tot. La fam de guanyar es va imposar a la por a perdre i, tot i tractar-se d’un partit a cara o creu, no ho semblava. Gran desenllaç d’una Copa Baix Llobregat que ha anat de menys a més en la seva primera edició.

AE PRAT 1-1 SANTFELIUENC FC (7-6 als penals)

Per fortuna pels futbolistes de Prat i Santfeliuenc, el Sol radiant previst per les 17 hores va deixar pas a un dia gris, lleig, però agraït per a la pràctica del futbol. El que estava en joc era poc engrescador. La cinquena posició de la Copa Baix Llobregat, simplement. Va sortir més voluntariós d’assolir-la el Santfeliuenc. L’empenta, però, va durar poc. Com també no van ser gaires els minuts que van passar abans del diluvi universal. En condicions més pròpies del waterpolo o el rem, el partit anava seguint el seu curs.

Fins que al minut 20, sota la tromba d’aigua, l’àrbitre assenyalava un penal que ningú havia protestat. Jaime Fuentes el va fallar o, més ben dit, el travesser va refusar el seu llançament. Seguia l’emoció… i la tempesta. Per dir alguna cosa, ja que des d’aleshores fins al descans no va passar res. Mentrestant, la graderia estava farcida de futbolistes del Prat, L’Hospitalet, el Cornellà… Aquestes competicions també serveixen per això. D’espectadors, en canvi, poc més de 100. Una llàstima.

Després de la treva del descans, i també del temps – fins i tot va sortir el Sol! – els 22 protagonistes tornaven al verd. En van jugar només la meitat. I és que la represa va estar marcada per un rondo del Prat, molt còmode amb la pilota. Tant, que li va valer per a estrenar el marcador. 155 minuts després, Ignacio feia el primer gol pota blava a la competició. I quin gol! Si l’espera ha de ser per a veure cacaus com aquest, val la pena. El partit semblava decidit, però a la recta final va patir un gir inesperat. Ortiz igualava el marcador al 86’ i conduïa el matx als inevitables penals. Des dels onze metres, el Prat es va proclamar cinquè classificat de la Copa Baix Llobregat.

CE L’HOSPITALET 1-0 UE CORNELLÀ

El següent partit era per a la tercera posició, tot i que per a molts pronòstics previs a l’inici era la final. S’enfrontaven els dos únics equips de Segona B de la Copa Baix Llobregat, Cornellà i L’Hospitalet. Aquest últim, a més, amb la condició de vigent campió del torneig d’Històrics acabada d’estrenar. S’esperava molt d’aquest partit i l’inici no va decebre. Ocasions per a les dues bandes i, fins i tot, un gol anul·lat als riberencs. La presència d’espectadors, també es va incrementar. Els 150 del primer partit es van doblar en aquest segon.

El que no va canviar va ser el marcador. Altra vegada, empat a zero al descans. Si és que a la Copa Baix Llobregat sempre es deixa el millor pel final… I els canvis, pel descans. Fins a set en va fer Jordi Roger, mentre que Martí Cifuentes tampoc es va quedar enrere. Tot plegat va provocar un inici de segona part imprecís, gris com el cel que cada vegada estava més ennuvolat. La pluja va arribar i el gol, també. Xavi Puerto va posar una centrada mil·limètrica al segon pal, on David López, després d’un rebot, l’enviava cap a dins. Els minuts finals, carregats d’emoció i ocasions pel Cornellà, no van canviar res. L’Hospitalet acabava tercer de la Copa Baix Llobregat una setmana després de proclamar-se campió de l’Històrics. No està malament.

FC SANTBOIÀ 2-5 CF GAVÀ

I així s’arribava a la gran final de la Copa Baix Llobregat. La de veritat. Doncs va ser tan inesperada com espectacular. Un homenatge al futbol ofensiu per part de dos equips que tenien molt a guanyar i poc a perdre. Iu va donar primer (9’), Cortezón va empatar després (11’) i Kata tornava les coses al seu lloc (12’). Tres minuts bojos que van descol·locar a tothom. Fins i tot a Alberto Prieto, president del Santfeliuenc, que veia el tercer partit consecutiu des de la llotja. Va fer bé de quedar-se, sense cap mena de dubte, perquè hi hauria més. Al 24’ Cano ampliaria – encara més – l’avantatge d’un Gavà resolutiu. Que no perdonava les errades del rival. El marcador al descans així ho reflectia. Quedava una segona meitat per a la gesta del Santboià o la pallisa del Gavà.

No va acabar de passar cap de les dues coses. El Santboià necessitava remuntar, però no va mostrar sensació de perill. El Gavà, per la seva part, va seguir fent el seu partit. Amb defensar bé li era suficient, però va tenir la fortuna d’ampliar el marcador. Raíllo, un dels sis canvis de Juanma Pons al descans, marcava el quart quan es complia el 57’. La final semblava decidida. El Santboià va voler donar-li emoció retallant distàncies des del punt de penal. Quedaven deu minuts i els dos gols de desavantatge es veien remuntables. L’esperança, però, només va durar dos minuts. El que va trigar Felipe Vega a decidir – una vegada més – la final i el títol. El Gavà, amb una maneta, es convertia en el primer campió de la Copa Baix Llobregat.

The post Tsunami de gols i espectacle del Gavà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

La Copa Baix Llobregat ha començat a caminar. Poc a poc, aquest projecte gestat en un sopar de presidents de clubs de la comarca va prenent forma. De moment, són sis els participants, tot i que no es descarta expandir la llista en un futur. L’Hospitalet, el Prat i el Santboià obriran el foc el dia 11 d’agost. L’endemà, arribarà el torn a Cornellà, Gavà i Santfeliuenc. El primer vencedor de la Copa Baix Llobregat es decidirà el 15 d’agost a les 21 hores.

Serà un partit de 90 minuts, com els dos que també es disputaran durant aquella jornada. Pel que fa als triangulars, seran tres minipartits de 45 minuts cadascú. L’ordre dels mateixos, encara està per determinar. Se n’informarà properament des del comitè organitzador. Sense cap mena de dubte, seran tres dies molt intensos de futbol al Municipal de Cornellà.

L’HISTÒRICS, TAMBÉ EN MARXA

Pocs dies abans d’aquesta nova competició,al Guinardó, s’haurà disputat el gran clàssic de l’estiu. El Torneig d’Històrics, que es jugarà del 3 al 9 d’agost, ja té participants. Seran L’Hospitalet, el Cornellà – aquests també participen a la Copa Baix Llobregat – el Badalona, el Sant Andreu, el Rubí, l’Europa, el Vilafranca, la Montañesa, el Granollers, el Júpiter, el Sants i el Martinenc. Tres equips de Segona B, set de Tercera i dos de Primera Catalana entraran al sorteig que es durà a terme el proper 30 de juny a les 19 hores al Guinardó.

The post El Baix Llobregat ja té la seva Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.