VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Si fins ara la graderia del Guinardó s’havia mostrat força tímida, a excepció del segon dia, quan un reduït nombre de valents seguidors del Júpiter van fer acte de presència al feu dels diables vermells, el Grup 4 és el que ha animat els seients del Guinardó. La Montañesa, fins i tot, amb bombo inclòs.

Però van ser els locals qui es van endur el premi gros. Van eliminar a tot un Hospitalet, que aquest any tornarà a intentar l’ascens a Segona Divisió B, i van mostrar una gran versió al Torneig dels Històrics.

La gran aposta del tècnic Miguel López en els dos partits de 45′ van donar el seu fruit i els amfitrions estan prop de poder lluitar per la gran final. Els del Guinardó van oferir un joc vistós i, tot i disposar de dues alineacions diferents en els dos duels, van competir com si d’un partit oficial es tractés. En el primer es van desfer de la Montañesa tirant d’eficàcia i, en el segon, van empatar amb tot un Hospitalet, quan els riberencs van posar en joc el seu onze amb més titulars.

Amb l’afició a favor, s’enfrontaran, en la segona semifinal de dissabte, al Sant Andreu, vencedor del Grup 3. Recordem que primer s’enfrontaran aquest proper dissabte (17 hores) Sants i B adalona mentre que després (19 h.) ho faran els ‘diables vermells’ enfront dels andreuencs

Quin cacau, Marçal!

El Martinenc va vèncer per la mínima la Montañesa en el partit que inaugurava el Grup 4 del Torneig dels Històrics 2018, fet que el convertia en un seriós candidat a convertir-se en semifinalista de la competició. Marçal Lledó, quan encara estava arribant gent a les graderies, va obrir la llauna amb un potent servei de falta, que va tocar el travesser i l’esquena de Víctor Colchero abans de perforar la porteria de l’equip de Nou Barris. Era el minut 12 i seria el gol que decidiria el matx.

Tot i que el conjunt de Toni Pérez va ver un pas endavant, els diables vermells es van mostrar molt còmodes amb la defensa de tres centrals amb dos carrilers molt llargs. Especialment perilloses van ser les internades de Kilian.

Pedro García, capità de la ‘Monta’, va deixar detalls de la qualitat que té als peus, però se’l va veure més centrat en treure del partit els seus marcadors que en generar ocasions pel seu equip. Va tenir picabaralles amb la meitat de la defensa vermella (Kilian, David López i Villegas) i ell mateix, massa aïllat i trobant a faltar l’ajuda dels seus companys, també va acabar sent amonestat.

La Monta té un mur a la porteria

El favorit del Grup 4, l’Hospitalet, debutava al Torneig dels Històrics 2018 davant la Montañesa, que també va caure derrotada en la tanda de penals enfront del Martinenc (3-2). Però el partit va tenir un indiscutible protagonista. El meta del conjunt de Nou Barris, Ayoud, ho va aturar tot i va acabar amargant el primer minipartit de l’Hospi, a qui només li valia la victòria en el darrer matx del dia.

Qui més ho va intentar per part riberenca va ser David Jiménez, però l’atacant no va estar encertat de cara a porteria. Xavi Molist no deixava d’escridassar els seus jugadors, amb la forma tant particular que té el l’ex davanter de viure els partits.

El duel va romandre aturat uns cinc minuts pel fort cop que es va endur el lateral riberenc Jodar, que va sortir amb el cap embenat del Guinardó. El jove lateral Eduald el va haver de substituir. L’Hospi, això sí, va fer mèrits suficients com per obrir el marcador, però Ayoud, que va passar per les categories inferiors de l’Espanyol, va realitzar fins a quatre intervencions de prestigi i no ho va permetre.

Roland Garros: gol, set i semifinal

En el seu segon partit, Xavi Molist va apostar per un onze amb més cares conegudes i, a priori, més similar al que pot formar en la primera jornada de lliga. I és que als riberencs només els servia la victòria per accedir a les semifinals que els enfrontarien davant el Sant Andreu (dissabte, 19h). El Martinenc, en canvi, tenia suficient amb un empat. I amb aquest resultat va acabar el matx.

L’Hospitalet, exercint la seva condició de favorit, va sortir a dominar el partit. A través de combinacions curtes i ràpides va aconseguir crear perill per banda, però la defensa del Martinenc va romandre ben col·locada i va concedir escasses opcions. I en les poques que va concedir, Cheikh no va trobar el camí del gol.

En la primera aproximació dels diables vermells, Roland Garros va avançar el Martinenc, definint com un autèntic ‘killer’ sobre la sortida d’Aliaga. L’Hospi, amb 25 minuts per davant i la necessitat de fer dos gols, no es va rendir. I és que ningú no vol quedar eliminat del Torneig dels Històrics.

Canario va agafar les regnes dels riberencs i els de Xavi Molist van fregar el gol en diverses ocasions. El va trobar, sí, però al 38’, obra de Jandro, després d’aprofitar un cop de cap de Juste. El Martinenc es va mantenir serè i jugarà la semifinal de dissabte davant el Sant Andreu dissabte a les 19h.

The post El Martinenc s’imposa al favoritisme de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove però amb una llarga trajectòria a les seves espatlles i amb una maduresa impròpia dels seus 22 anys. Així podríem definir al protagonista de l’entrevista d’aquesta setmana, el davanter del Martinenc, Miki Poveda. El manresà va aterrar al Guinardó, l’estiu passat, procedent de l’Avià i després d’haver format part de les pedreres de Barça, Madrid i Espanyol i de jugar al Jàbac, Cornellà, Terrassa o Albacete B, entre d’altres.

El projecte esportiu, clarament pensat per ascendir a Tercera, el va seduir i, ara, a tan sols 90 minuts d’assolir aquest somni, parlem amb ell perquè ens expliqui com està vivint el vestidor els dies anteriors al partit i conèixer altres qüestions del club i personals.

Arribes al juliol procedent de l’Avià amb el qual, malauradament, vas perdre la categoria. Com vas viure aquell moment?

Va ser un moment amarg perquè no teníem un equip dolent, simplement que els resultats no van acompanyar. Col·lectivament no va ser una bona temporada però si ho va ser a nivell personal.

Com es forja el teu fitxatge pel Martinenc?

A mitja temporada ja vaig rebre la trucada del club, tanmateix volia finalitzar la competició amb l’Avià. Un cop acabada la lliga, parlo amb el míster i el director esportiu, em presenten un bon projecte, un projecte per pujar a Tercera i això sumat a les grans instal·lacions i l’interès que van mostrar per mi em van fer decidir-me.

Quina valoració fas de la teva primera temporada amb els diables vermells?

Molt bona. El nostre objectiu inicial era estar a dalt, intentar pujar a l’equip a Tercera i, de moment, ja tenim la promoció assegurada o sigui que, millor impossible.

Quines han estat les claus d’aquesta gran temporada?

Sobretot, haver conformat un bon grup. A l’inici no ens coneixíem, érem gairebé tots nous i hem sabut formar una pinya on tots remem en la mateixa direcció i on tots ens recolzem els uns als altres.

Diries que la solidesa defensiva, sou l’equip menys golejat de tota la Primera Catalana, també, és una altra de les claus de l’èxit d’aquest equip?

Sense cap mena de dubte. En aquestes categories és primordial mantenir la porteria a 0 i més, com en el nostre cas, si dalt tenim pólvora i sabem que algun gol farem. Potser aquesta falta de solidesa al darrera ens va pesar en els primers partits, no obstant això, amb el pas de les jornades vam anar corregint aquests errors defensius fins a convertir-nos, com tu dius, en l’equip menys golejat.

Parlem del present. Com es troba el vestidor després de la victòria del cap de setmana passat contra el Valls?

Molt contents, il·lusionats i pensant ja en l’últim partit, en intentar guanyar, assolit l’ascens i poder-lo celebrar el mateix dia.

Arribeu a aquesta darrera jornada com a líders i depenen de vosaltres mateixos. Aquest fet és un avantatge o per contra una pressió afegida?

Un avantatge, haver arribat fins aquí, en aquesta situació, és immillorable. Pel que fa a la pressió, l’hem tingut durant moltes jornades a la primera volta quan érem líders i, sí que és veritat que ens va passar factura després de les vacances de Nadal, fent-nos perdre el liderat. Avui dia, hem après d’aquella experiència i ara que tornem a liderar el grup ens sentim molt còmodes.

CLASSIFICACIÓ

Com afronteu el partit decisiu contra el Viladecans?

Amb il·lusió perquè les coses ens estan sortint molt bé, amb ganes de guanyar però, sobretot amb precaució, sabent que el Viladecans és un equip molt fort, un rival dur, sobretot al seu camp i sent conscients que tenen ganes de vèncer al líder.

S’afronta amb més confiança després de la tornada del pitxitxi Roland una vegada superada la seva lesió?

Sí, no només la tornada d’en Roland sinó també la d’Alabau o la meva. En aquest punt de la lliga comptar amb tots els efectius i que estiguin al 100% és molt important per a tots i s’agraeix.

Seria un fracàs no ascendir?

A hores d’ara, havent lluitat durant tota la temporada com ho hem fet i havent arribat on hem arribat, sí que seria un fracàs.

Us imaginàveu estar on esteu amb l’inici de 2018 tan dolent, a nivell de resultats, que vau tenir?

Sí, perquè nosaltres estàvem treballant bé, havíem completat una gran primera volta, confiàvem en la qualitat de l’equip i, al final, es va quedar en una petita “ensopegada” que vam poder superar.

Quines van ser les causes d’aquell daltabaix que vau patir?

Crec que ens vam relaxar, vam creure que guanyaríem sense esforçar-nos, que per ser líders ens respectarien sense més i això no és així, aquí qualsevol equip et pot guanyar.

Per a tu que has jugat als dos grups de Primera Catalana, el grup 2 és més complicat?

Són diferents. Per a mi els dos són complicats, tanmateix, potser al grup 1 hi ha més qualitat individual, jugadors amb més talent, més joc combinatiu i el grup 2 és més físic i el sacrifici i el treball que fan és brutal.

Abans hem parlat d’homes importants pel vestidor com Alabau o Roland però no vull deixar de mencionar al míster, Miguel López, un dels artífexs de la gran temporada vermella. Descriu-nos una mica a en López i la relació amb vosaltres.

Molt proper, quan s’han de fer bromes és el primer a fer-les però quan s’ha de treballar, també és el primer a posar-se el mono de treball, ens exigeix, ens demana, ens corregeix… No es relaxa ni un moment, ni en els partits ni en els entrenaments.

Per finalitzar amb la primera part de l’entrevista, et voldria preguntar on et veus la temporada que ve?

Encara no ho sé. Ara mateix estic centrat i concentrat en l’última jornada de lliga. Sí que és veritat que he rebut ofertes, tanmateix no vull escoltar ni parlar amb ningú, quan acabi la competició ja m’asseuré, escoltaré el que em proposem i decidiré.

No obstant això, t’agradaria continuar al Martinenc?

Sí, és clar. El club barceloní és la meva prioritat donat que ja tenim un grup format, tinc la confiança del míster i del club i el suport de l’afició.

Futbolista per herència

Retrocedim en el temps. Recordes amb quants anys vas donar els teus primers tocs a un esfèric?

Vaig començar amb 4 anyets al Gimnàstic de Manresa on el meu pare era segon entrenador i, més endavant va ser primer entrenador, encara que abans, ja anava amb mon pare al parc a donar alguns tocs. Sense cap mena de dubte, aquells primers anys van ser anys molt macos.

El fet que el teu pare fos futbolista i després entrenador, va ser crucial per què tu et dediquessis al futbol?

Sí, claríssimament ha estat el principal culpable, si no que s’ho preguntin a ma mare que estava farta de nosaltres, de què juguéssim a casa i ho trenquéssim tot.

Quin és el millor consell que t’ha donat el teu pare?

M’ha donat molts perquè sempre està al meu costat, ajudant-me i ensenyant-me però si m’hagués de quedar amb un, seria que no em rendeixi mai i que lluiti pel que vull.

Podríem dir que el teu pare és el teu major crític?

Si, quan ho faig malament no es talla un pèl però quan ho faig bé, també sap reconèixer-m´ho.

Tot i la teva joventut, tens una llarga trajectòria a les teves espatlles. En tots aquests anys, què has après?

He après moltes coses, no només futbolístiques sinó personals, encara que per damunt de tot, he madurat molt. Està clar que viure sol des de molt jove i lluny de casa m’ha ajudat a créixer.

Quin diries què ha estat el millor moment que has viscut?

Buf, he viscut molts moments macos, ara mateix no sabria escollir un sol. Per exemple, com t’ he dit abans, em quedaria amb els primers anys, també quan vaig estar al Jàbac, al Barça, al Terrassa… A tot arreu on he estat, he gaudit.

I, el pitjor?

Quan jugava al Madrid i em van dir que no continuava. Va ser un cop molt dur perquè estava sol i no m’ho esperava.

Com a jugador que has passat per les millors pedreres d’Espanya com són Espanyol, Madrid i Barça, penses que s’està treballant bé el futbol formatiu?

Sí. Des del meu punt de vista en aquests clubs ho treballen de manera espectacular, tenen una filosofia clara i el tracte humà és molt bo. Pel que fa al futbol base català, el nivell competitiu és increïble i t’adones quan vas a jugar els tornejos.

Molts clubs a la teva esquena i, per tant, molts entrenadors amb els quals has coincidit però hi hagut algun que t’hagi marcat especialment?

Com t’ho dius he tingut molts entrenadors però em quedo amb el meu pare, el qual m’ha ensenyat moltes coses.

Defineix-te com a davanter.

Explosiu, molt elèctric, bo encarant i en l’u contra u, tanmateix, també sóc solidari i m’agrada reballar per l’equip i donar assistències.

Què milloraries?

La meva faceta golejadora. Vaig marcant alguns golets, encara que voldria tenir un percentatge més alt.

Si haguessis d’escollir un davanter, amb quin et quedaries?

Encara que, òbviament em quedaria amb Messi, m’identifico amb davanters elèctrics com Griezmann.

Amb tota la vida per endavant, quin és el teu somni?

Intentar jugar a Primera Divisió. Sóc conscient que és un somni molt complicat d’aconseguir, no obstant això, lluitaré per fer-lo realitat i no llençaré la tovallola.

The post Miki Poveda (Martinenc): “Seria un fracàs no pujar a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Hospitalet és el quart classificat per a semifinals del Torneig d’Històrics 2015. Per primera vegada en aquesta edició, el cap de sèrie ha complert com a favorit. Els riberencs, a més, guanyant els seus dos mini partits. Un fet insòlit, ja que fins ara no havia passat en aquesta setmana tan igualada. Júpiter-Granollers (18h) i Sants-L’Hospitalet (20h) seran les semifinals de dissabte. Agafin aire el divendres, que l’Històrics promet (tornar a) donar més emocions fortes.

Aquest torneig, precisament, ha estat l’analgèsic perfecte per a un Hospi que no estava passant-ho bé aquesta pretemporada. Al cinquè partit, l’equip de Martí Cifuentes va trobar la victòria. I per partida doble. Injecció de moral pels riberencs, que es postulen com a clar favorit, donada la seva condició d’equip de Segona B. El Sants, de Primera Catalana, serà el seu rival. Ja saben el que diu la lògica, però els pronòstics – i més en aquest Històrics – no sempre es compleixen.

FC MARTINENC 0-1 CF MONTAÑESA

El dijous no era un dia qualsevol al Torneig d’Històrics. Jugava l’amfitrió, el Martinenc, i també la Montañesa, que allà on va és com si també ho fos. Al Hueco no va faltar a la seva cita habitual amb l’equip i el partit a la grada del Guinardó tenia un clar color groc-i-negre. Però el que importa, al final, és el que passa al verd. I a la gespa va ser el Martinenc qui va donar el primer ensurt. Xavi Torrent va fer tremolar el pal de la porteria en una acció claríssima de gol. Es complia el quart d’hora i s’intuïa que, novament, hi podia haver sorpresa.

No cada dia és diumenge, però – encara que fos dijous – i Fran Fuentes es va encarregar de demostrar-ho. Golàs imparable del lateral de la Montañesa, molt similar al de Sergi Estrada a la jornada de dimecres. L’Històrics, com veuen, assegura espectacle. La Montañesa, amb la inèrcia positiva del gol, podria haver sentenciat… si Juanlu hagués estat més fi. En qualsevol cas, el que importen són els tres punts i les errades queden en anècdota si s’aconsegueixen els tres punts. Ho sap Puchi, que no s’ha perdut cap de les quatre jornades de grups de l’Històrics. Un gran.

CE L’HOSPITALET 3-0 FC MARTINENC

El Martinenc, doncs, es veia obligat a guanyar a L’Hospitalet per a seguir viu. Havia de superar un equip de Segona B – de dues categories per sobre – i no era bufar i fer ampolles. De fet, es va veure des del principi que era missió impossible. Javi Pérez, que debutava com a riberenc, estrenava el marcador als sis minuts. Quan es complia el quart d’hora, Carreras ampliava l’avantatge. Semblava que – a la cinquena – la primera victòria de Martí Cifuentes amb L’Hospitalet era a tocar.

D’ansietat, ni rastre. Amb el marcador a favor, els riberencs es van agradar i van fer córrer a un Martinenc massa esgotat, tant per a defensar com per a atacar. Així van anar passant els minuts, fins que al 38’ Ruibal feia més gran l’avantatge. El partit amb més diferència de categories entre els rivals acabava convertint-se en la golejada més gran de l’Històrics 2015. La lògica es va imposar i, aquesta vegada, no hi va haver sorpreses. L’Hospitalet i Montañesa es jugarien la classificació.

CE L’HOSPITALET 1-0 CF MONTAÑESA

Una vegada més, l’emoció es mantenia fins al final. La Montañesa necessitava guanyar sí o sí, mentre que L’Hospitalet en tenia prou amb un empat o una victòria. Tot i això, qui va donar primer va ser l’equip riberenc. Guzmán va tenir més fe i cames que el seu marcador i la jugada va acabar amb un penal que transformava David López. La ‘Monta’ necessitava dos gols per a passar. Una muntanya – no ho diem pel seu nom – que seria molt difícil de superar. L’Hospitalet, gat vell, va saber gestionar l’avantatge i, fins i tot, va disposar d’opcions d’ampliar-lo.

També la Montañesa, que va rematar dues – sí, dues – vegades al travesser. No va tenir sort l’equip d’Escudero, però va deixar bona imatge sobre la gespa del Guinardó. Però no va poder clasificar-se per a unes semifinals de dissabte que ja estan definides. Júpiter-Granollers (18h) i Sants-L’Hospitalet (20h). El conjunt riberenc ha estat l’únic dels quatre semifinalistes que ha guanyat els seus dos mini partits. El favorit del dijous ha complert i se cita amb les tres revelacions. A semifinals, hi haurà sorpreses o es complirà el pronòstic? Jutgin vostès mateixos.

The post L’Hospitalet no admet sorpreses i confirma la realitat appeared first on FutbolCatalunya.com.