CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Vint-i-dos anys ha tardat, en Santi Castillejo, a tornar a casa o el que és el mateix, a Osasuna, club que el va veure créixer com a futbolista. Arriba com a nou míster del filial, Osasuna Promesas, amb les idees i els objectius molt clars. El seu fitxatge pel club navarrès suposa el seu comiat de l’Ascó amb qui ha quallat dues temporades excepcionals.

Com afronta aquest nou repte, com es va cuinar l’operació o com valora els seus dos anys al club asconenc són, tan sols, algunes de les incògnites que ens desvetlla un Santi il·lusionat i emocionat amb el seu retorn al Tajonar.

Com sorgeix l’oportunitat de fer-se càrrec d’Osasuna Promesas?

Es van posar en contacte amb mi fa uns 15 o 20 dies quan va finalitzar la competició i després d’unes quantes reunions on em presenten un bon projecte, em proposen agafar les regnes de l’equip.

En què es basa aquest projecte?

Bàsicament, en acabar de formar al jugador i crear futbolistes pel primer equip. Fins a juvenils els jugadors es formen d’una manera tècnica i tàctica més individual però arriba un moment, a Tercera, a Segona B o just abans de fer el pas al futbol professional on se’ls hi ha d’ensenyar a competir, a guanyar i a què sàpiguen com serà aquest món.

Impossible rebutjar una oferta com aquesta, oi?

I tant, és una gran oportunitat. Com a navarrès i com a jugador que s’ha format i ha sortit de la pedrera osasunista no em podia negar.

“Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?”

Com afronta aquest nou repte a la seva carrera?

Amb molta responsabilitat, amb molt d’orgull perquè és el club de la meva terra i, sobretot amb moltes ganes de veure als jugadors, de començar la pretemporada i que s’iniciï la competició.

I, què espera d’aquesta aventura?

Que siguem capaços de proveir cada any a Osasuna de jugadors que vinguin d’abaix, com sempre s’ha fet. Per aconseguir-ho hem de guanyar i intentar estar a dalt perquè al cap i a la fi, es creen i es formen jugadors guanyant partits i sent competitius. No es pot formar perdent.

Com vostè deia torna a la seva terra. Suposo que li deuen aflorar moltes emocions amb aquest retorn, oi?

Sense cap de mena de dubte. Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?

Quins records té d’aquells anys a Tajonar?

Boníssims. Com a jugador de la pedrera osasunista vaig pujar poquet a poquet, passant per tots els esglaons fins a arribar al primer equip. No tot va ser fàcil, sobretot quan veus que has de marxar cedit, no obstant això, he tingut la sort de poder fer realitat el somni de formar-me i jugar a l’equip de la meva terra i de convertir-me en jugador professional.

Conèixer des de dintre el club, creu que li pot facilitar el seu treball?

Espero que, haver passat, com t’he dit abans, per tots els equips, haver viscut tot el que un canterà pot viure, coses bones, coses dolentes, la desil·lusió que pot sentir un jugador quan el fan baixar del primer equip… sí que faciliti la meva feina.

Una feina que, com hem vist, se centrarà en la formació de jugadors però pujar a Segona B, després d’haver descendit aquesta temporada, pot ser un altre objectiu?

No és l’objectiu però som conscients que com a equip que ha perdut la categoria estem obligats a estar a les posicions capdavanteres, guanyar i competir cada partit per intentar tornar a Segona B.

Un dolç adéu

Parlem una mica del seu ex equip. Com ha estat el seu comiat?

Ha estat un adéu molt natural, molt normal, sense gaires trastorns, treballant fins al darrer moment amb ells per ajudar a confeccionar la millor plantilla possible i crec que estan contents, no només per l’equip que s’ha fet sinó perquè veuen que és una bona oportunitat per a mi.

Se’n porta a algú del seu cos tècnic a terres navarreses o marxa sol?

Sol, el cos tècnic es queda aquí a Ascó. L’única incorporació és la del nou entrenador, donat que volíem que els canvis fossin els menys possibles i donar continuïtat a un grup que està portant a terme un gran treball.

Quina valoració faria de les seves dues temporades al club asconenc?

Molt positiva, han estat dos anys increïbles. A nivell personal, m’he trobat amb una sèrie de gent que ha valgut molt la pena conèixer i que s’han portat de meravella amb mi. I, pel que fa a la part esportiva, potser hi ha hagut moments, sobretot aquest any a la segona volta, on haguéssim pogut estar més a dalt, encara que si ho analitzem fredament, assolir 60 punts i estar lluitant fins, gairebé el final, per jugar el playoff d’ascens amb els equips que hi havia, és per estar satisfets.

Marxa amb un mal sabor de boca després d’estar, aquestes dues temporades, a prop de jugar el playoff d’ascens i no aconseguir-ho?

Sí. Tot i que han estat dos anys molt semblants, és veritat que veia més factible jugar el playoff aquesta temporada, tanmateix, per una cosa o per una altra no va poder ser però no se’ls hi pot retreure res a aquests xavals.

“Ha estat un adéu a Ascó molt natural, molt normal, sense gaires trastorns. Han estat dos anys increïbles”

Quines coses creu que van fallar i van impedir que disputessin el playoff?

Crec que no vam saber estar a l’altura quan vam tenir una mica de pressió, tampoc les lesions, les baixes formes, els problemes personals ens van ajudar, sobretot durant la segona volta d’aquesta temporada i nosaltres, com a tècnics, potser no vam encertar a l’hora de fer les coses com les havíem fet a la primera volta i hem d’assumir la nostra quota de responsabilitat.

Què li diria a l’afició de l’Ascó?

Els hi diria que moltes gràcies pel seu suport incondicional en aquestes dues temporades, que segueixin recolzant a l’equip perquè es queda un gran plantilla amb gent molt honrada i que valorin a aquests jugadors, molts dels quals fan un trajecte de 45 minuts fins a Ascó, de nit, amb fred, amb el risc que això comporta, per jugar a Tercera i defensar aquests colors.

The post Santi Castillejo, el retorn a Osasuna del fill pròdig appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Formentera, Reus, Ascó, Pobla de Mafumet, Morell, Vilafranca, Vilanova, Castelldefels… són alguns dels equips pels quals ha passat en Sergi Moreno, un autèntic rodamón del futbol amb tan sols 25 anys. Quatre temporades després torna al club asconenc amb la intenció de pujar a Segona B, un somni que anhela i espera complir molt aviat. Joventut, ambició, caràcter, confiança i competitivitat no li falten al davanter de Torreforta, amb qui hem compartit una tarda de futbol.

És la teva segona etapa a l’Ascó. Quina és la valoració d’aquests últims mesos?

Bastant bona, traient l’últim mes on les coses no estan rutllant del tot. És l’any on he fet més gols en una primera volta i estic súper content.

Vas arribar al club el passat estiu provinent del Castelldefels i, precisament, vau sumar la primera victòria a domicili de la temporada contra el teu ex-equip i amb un gol teu. Ho vas celebrar?

Per respecte, no. Em vaig sentir molt estimat allà i li tinc una gran estima al club, ja que es van portar molt bé amb mi.

Quines sensacions et van passar pel cap en el moment que vas marcar?

Va ser una sensació estranya, feia uns mesos que marcava gols allà i ara els estava marcant amb un altre equip però, al final, és el meu treball.

A banda del gol, quins altres aspectes destacaries del teu joc?

Sóc molt treballador, en el joc aeri, tot i no ser gaire alt, vaig bastant bé i, sobretot intento amb els meus moviments crear espais perquè els meus companys es desmarquin i puguin fer gols.

“Estar 13 punts per damunt del tercer va propiciar que penséssim que guanyaríem sense problemes i hem vist que no és així”

Entrem a analitzar la situació de l’equip. Després d’una primera volta excepcional, acabeu segons a la taula, entreu en una dinàmica que us porta a guanyar només un partit dels darrers 9. Què ha canviat perquè l’equip es desinfli d’aquesta manera?

No crec que hagi canviat res, estem treballant de la mateixa manera i continuarem fent-ho així per intentar capgirar la situació. Penso que els equips passen per diferents etapes, algunes bones altres dolentes, encara que també et dic que millor ens hagi passat ara que no al final de la temporada.

Una de les causes d’aquesta dinàmica negativa pot ser la davallada que heu patit a casa?

Claríssimament. Si no puntues a casa, després fer-ho fora és molt difícil i més ara quan els equips de sota es juguen la vida. És el que ens va passar al darrer partit contra el Vilassar, pensàvem que amb el 4-2 ja estava tot fet i al final ens van empatar a 4.

Què ha de canviar per tornar-vos a fer forts al Municipal?

Més implicació de tots des del cos tècnic fins al que menys juga.

Va haver una certa relaxació després de que l’equip es veiés a dalt?

Potser si, és possible que trobar-nos 13 punts per damunt del tercer classificat va propiciar que penséssim que guanyaríem sense problemes i hem vist que no és així.

Tot i aquests mals resultats, només esteu a 4 punts del playoff. El vestidor encara creu a poder-lo jugar?

Sí, sense cap mena de dubte. Volem jugar-lo i la plantilla està confiada que és possible i lluitarem fins al final per aconseguir-ho.

És l’objectiu de la temporada?

Personalment sí i, crec que si li preguntessis a la resta de l’equip, et dirien el mateix. Penso que amb la gran primera volta que hem realitzat és més que un objectiu i s’ha de fer sí o sí.

Una dinàmica negativa que s’ha traslladat al pla personal. Si a la primera volta vas marcar 8 gols, en aquesta segona volta encara no t’has estrenat. Et preocupa aquesta sequera?

No. Tinc molt clar que això és la vida del davanter, pot ser que en sis partits marquis 8 gols i en 9 encontres no en facis cap. També és veritat que no estic gaudint dels mateixos minuts que a l’inici; per això estic tranquil, segueixo treballant com fins ara i sé que una vegada entri la piloteta, entraran totes.

“És cert que he pensat en la renovació, però ara no he d’estar per això ni pel futur, esperem que acabi la temporada i llavors ja parlarem”

Com has comentat, últimament no has gaudit de gaires minuts, quina és la causa?

No ho sé, suposo que són manies dels entrenadors que quan alguna cosa funciona no la volen canviar, no obstant això, tampoc ho he parlat amb el míster. Jo he de treballar, intentar tornar a entrar a l’onze i parlar i demostrar damunt del terreny de joc.

Havies coincidit amb en Castillejo abans?

Sí, va ser ell qui em va fer debutar a Tercera amb el Reus quan era Juvenil.

Llavors, la relació és bona?

Sí, és bona. Sempre hem mantingut el contacte i no tinc cap problema amb ell.

Les coses tampoc van anar millor en la Selecció Catalana Amateur amb la qual vau quedar eliminats de la Copa Regions UEFA davant Castellà i Lleó. El canvi d’escenari -al final es va jugar a l’Helmántico- en l’últim minut va poder influir en aquesta eliminació?

Penso que no, simplement vam regalar la primera part i a la segona quan vam intentar reaccionar ja era massa tard.

Sorprèn bastant aquesta derrota, sobretot si tenim en compte el 3-1 de l’anada, oi?

Sobta moltíssim perquè havíem treballat molt bé com defensar i com parar als seus jugadors clau però no vam comptar amb l’arbitratge que vam patir i que va acabar per influir en el resultat.

No és la primera vegada que jugadors o místers us queixeu dels àrbitres. Creus que el nivell arbitral en aquestes categories deixa molt que desitjar?

Sí, els hi costa molt i penso que les Federacions haurien d’exigir més, no només aquí a Catalunya sinó a a la resta d’Espanya.

Per tancar aquesta primera part de l’entrevista, parlem del futur. Acabes contracte al juny d’aquest any, t’agradaria quedar-te a l’Ascó?

És cert que he pensat en la renovació, però no estic centrat ni en això ni en el futur ara mateix. Tampoc sé que passarà, si farem playoff, si pujarem… esperem que acabi la temporada i llavors ja parlarem.

Un rodamón del futbol

Tot i la teva joventut has passat per una gran quantitat d’equips però quan comences a interessar-te pel futbol?

De petit i vaig iniciar-me de porter al Torreforta. Més endavant vaig fixar pel Reus i al segon any d’infantil per una lesió a la mà em posen de jugador. És a partir d’aquí quan començo a fer gols i fins ara.

Et va costar canviar el xip?

No, la veritat que no, a més em feia molta gràcia perquè tothom em deia que tot el que no havia corregut en tots els anys com a porter ho corria ara com a davanter.

Has tingut algun ídol?

Fernando Torres.

Des d’aquells inicis fins ara han passat molts anys i entre mitges una dilatada experiència, sobretot a Tercera Divisió, tanmateix a la temporada 2014-15 tens l’oportunitat de fitxar per alguns clubs de Segona B. Què passa perquè rebutgis aquestes ofertes i apostis per una Tercera com la Pobla?

Vam valorar el que m’oferia la Pobla i el que m’oferia el Badalona i vam arribar a la conclusió que fitxar pel conjunt barceloní no era econòmicament rendible. A més a més, sabia que a Vicente Moreno, llavors míster del Nàstic, li agradava i sent sots-23 vam decidir que el millor era apostar per un filial com la Pobla. Al final vaig tenir la sort de poder debutar amb el primer equip.

Precisament, tu que has estat al futbol base del Reus i al filial del Nàstic, per què creus què és tan difícil que un jugador de casa arribi a triomfar amb els primers equips?

El problema d’avui en dia és que al Nàstic està Promoesport i porta als seus jugadors i al Reus està Olivé, el qual té contactes amb empreses de representants de futbolistes i tres quarts del mateix.

Llavors, el futbol s’ha convertit en un negoci, oi?

Si, totalment.

Trobes a faltar el futbol d’abans?

Sí, i nosaltres al futbol modest encara més. Ens costa més arribar a dalt, poder pujar de categoria. Al final, el poder adquisitiu d’uns clubs i altres és molt diferent com per exemple Mallorc, Badalona o Sabadell.

Et dóna la sensació que alguns clubs no han confiat el suficient en tu com per a poder-te assentar?

Al final sí que ho he pensat, sents que no ets important i per aquest motiu marxo a un altre lloc per intentar treure el futbol que tinc.

“Una lliçó que et dona el futbol? Que ningú no et regala res i que tot el que aconsegueixis, ho aconseguiràs amb treball”

En tots aquests anys com a futbolista t’hauràs trobat amb tota mena de rivals però amb quin defensa no t’agradaria tornar-te a enfrontar?

Amantini. Els dos som molt competitius i, a més, ell és molt agressiu, futbolísticament parlant, per això al camp xoquem, encara que fora ens portem bé.

Si haguessis d’escollir un moment quin seria?

L’any passat quan ens vam salvar en el darrer minut amb dos gols meus. Va ser meravellós, la gent va saltar al camp en acabar el partit, demanant-me fotos, autògrafs.

I una lliçó que t’hagi ensenyat el futbol?

Que ningú no et regala res i que tot el que aconsegueixis, ho aconseguiràs amb treball.

Què t’agradaria viure que encara no hagis viscut?

Com a mínim fer un playoff i ja seria increïble pujar a Segona B.

Dintre d’uns anys, quan pengis les botes, voldries continuar lligat al futbol?

Si, encara que no com a entrenador. Sóc massa competitiu i crec que com a míster no funcionaria, potser més endavant em tranquil·litzo però de moment no m’hi veig.

The post Sergi Moreno (Ascó): “El playoff és més que un objectiu, s’ha de fer sí o sí” appeared first on FutbolCatalunya.com.