Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.

No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.

CAULA S’HA QUEDAT A MITGES

Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.

Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.

LA SECRETÀRIA I LA FCF

Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.

A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.

Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.

Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes. 

SÍ, PERÒ NO

Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.

Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.

Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.

I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.

FETS I NO PARAULES

Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.

I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.

Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.

A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.

The post Un adeu inacabat per a Anna Caula appeared first on FutbolCatalunya.com.

No deixa de ser un rumor encara que fonts consultades per aquesta Redacció ni han confirmat ni han desmentit. La inquietant espera per part del TSJC sobre el desenllaç final de les penoses i pudents eleccions del passat 2023 situen al president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, com a successor de Joan Soteras al capdavant de la Catalana.

El principal instigador d’aquesta teoria es diu Gerard Esteva, ‘Poncio’, encara president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

‘PONCIO’ VOL MOURE PEÇA

El fosc futur que se li presenta a Soteras i a la seva junta pot precipitar tota una sèrie d’esdeveniments que acabarien amb el septuagenari dirigent de la Catalana.

‘Poncio‘ sap que tant pot caure en desgràcia per la seva inelegibilitat com pel cas de les presumptes actes i formes falsificades. Creu que la decisió del TSJC serà immediata i hi haurà nou capítol electoral i encara més. Hi ha qui aposta que la gran decisió es produirà abans de l’Assemblea general ordinària del pròxim 26 de Juny a Sant Cugat. Caldrà esperar.

El que no admet espera són els múltiples moviments al carrer Sicília on s’acumulen els problemes. El totpoderós Calle, que va reunir 28 de 377 assembleistes a la 13a Convenció de clubs de futbol sala (7,4%), fa un pas al costat abans que li donin la puntada final.

BALLESTÉ, DES DEL 2016

Mentrestant, ‘Poncio’ Esteva encarrega informes sobre el TCE i treballa sobre un successor a mesura perquè assumeixi la Federació més important de Catalunya. No sembla que Santi Ballesté (70 anys, setembre) estigui per a res encara que mai se sap.

Ballesté va arribar a la presidència del Hospi el passat 13 de juny del 2016 amb una herència diabòlica d’un milió d’euros pendents de pagament a la Seguretat Social i Hisenda. A poc a poc ha pogut anar superant la situació encara que a nivell esportiu no ha pogut sortir encara de la tercera divisió. Aquest 2024 té una nova oportunitat.

The post ‘Poncio’ Esteva vol acostar Santi Ballesté a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.