Pocs entrenadors reuneixen tants elogis com José Pinti. La seva llarga trajectòria –Premià de Dalt, Sant Juan At. Montcada, CE Jupiter ,UDA Gramanet, Sant Gabriel, Hospitalet i Espluguenc– li avala igual que la seva personalitat. Però ser antepenúltim es ‘paga’ i no feia falta que li destituïssin sinó que va reunir el seu cos tècnic, va dimitir i va donar pas a Miki Rodríguez.

“Va ser una decisió del cos tècnic, ja que portem dos anys molt bons per a intentar ascendir. Vam perdre davant el Sarrià fa dos anys i el passat vam ser quarts, a dos punts del play-off, ara…” diu a Futbolcatalunya.. Ara ser antepenúltim es paga amb l’adeu.

ACTITUD JUGADORS I APOSTES

L’entrenador barceloní recorda que aquest curs “es van renovar 15 jugadors i es van signar a 7/8; no obstant això, ha sortit tot a l’inrevés pels resultats”. Per aquesta raó “no hi havia més solució que o canviar jugadors o anar-nos-en nosaltres”.

Atenció a Pinti perquè no sols és “un tema mental sinó també actitud, ja que entrenaven bé, però competir és una altra cosa”. L’exposició de l’entrenador és tant dura com realista: “Amb Craviotto, el nostre entrenador de porters, comentem que, si jo perdo, me’n vaig ‘encabronat’ a casa mentre que jo he vist com algun estava embolicat amb les apostes al mateix vestuari”.

Li demanem a Pinti que ens desenvolupi una mica més aquest assumpte de les apostes. “Doncs que alguns jugadors, ni tan sols es dutxaven sinó que anaven directes a apostar i això és no pensar en el futbol. Els dona tot igual encara que no a tots sinó a una majoria”.

MENYS AMISTAT

Aquestes raons expliquen el perquè de la seva sortida. “Sí, me’n vaig ‘cremat’. Com deia Toshach, el dimarts els faria fora a tots, el dijous a 7, i el dissabte posaria als mateixos ‘cabrons'”.

Agraït a l’Espluguenc perquè “el club s’ha portat molt bé amb nosaltres”, Pinti també reconeix que altres competicions com “la Kings League o aquesta Lliga Elit, que s’han muntat, fa que aquestes categories nostres no interessin res les nostres”

La part positiva i “amb això prefereixo quedar-me” són “els amics” i amb la idea de “tornar perquè el futbol és la meva passió i tornaré a les banquetes de cap. Només sé entrenar, són 23 anys i mai he estat en descens. També em serveix per a aprendre”

En resum: “Igual cal mirar més pel club i per un mateix que pels jugadors perquè no es pot ser molt amic dels jugadors”.

The post “No es pot ser molt amic dels jugadors” appeared first on FutbolCatalunya.com.

FERMÍN PRIETO

Manuel Doctor Dorado complirà la seva onzena temporada en el Espluguenc, alguna cosa a l’abast de molt pocs en el món del #futbolcat. I, a més, ho fa jugant de gom a gom en el seu primer equip amb 26 titularitats i 28 presències al llarg de l’últim curs. Els seus cinc gols han ajudat a l’equip d’Oscar Sanchís ha romandre amb tranquil·litat en la categoria

Quina és la teva trajectòria esportiva al futbol?

Els clubs per als quals he passat han estat Ferran Martorell, Cornellà, L’Hospitalet, Sant Ildefons, Prat, Bellvitge i l’Espluguenc, el meu equip actual.

Tens alguns records el pas per aquests clubs?

En tots els clubs he tingut bons i mals moments però de tots tinc un bon record.

Ets jugador i capità del primer equip de l’Espluguenc, com et sents?

Estic molt a gust, ara, amb la vinent, faré onze temporades i em sento com a casa meva. Hi ha una bona plantilla i tots els companys som una família, de forma que això es transmet al camp.

De totes aquestes temporades que ets al club amb quin moment et quedes?

És difícil escollir un moment però potser amb l’ascens a Segona Catalana, després d’haver perdut la categoria la temporada anterior. També, encara que sigui un moment agredolç, amb una promoció a Primera Catalana que es va perdre a Almacelles fa dos anys.

Quins records tens d’aquella promoció?

L’Almacelles era un rival molt difícil, ho sabíem per endavant, i vam intentar lluitar contra això. Al final no va sortir bé, però vam anar de cara en tot moment.

“Aquí tots els companys som una família”

De l’ascens a la divisió de Segona Catalana què en recordes, què destacaries?

Tots els partits. Va ser una lliga bastant diferent en la que vam competir molt bé, de fet solament cal mirar els resultats, vam guanyar la lliga amb molta comoditat.

Com has vist aquesta temporada de l’equip?

L’objectiu d’aquesta temporada era, potser, un altre, però donades les circumstàncies vam haver de canviar l’objectiu i lluitar per no estar en places de descens. Finalment, amb sofriment, ho hem aconseguit.

Com es presenta la temporada vinent?

Hem de veure quins reforços i baixes hi haurà, però confiem amb el cos tècnic, Òscar Sanchis i David Hinojo, i estem els que estem donarem la cara i lluitarem per fer alguna cosa a la lliga.

Es diu que ets un dels millors defenses, amb gran capacitat de fer gol.

El meu rol és defendre, sen defensa com sóc, però m’agrada incorporar-me a l’atac i en jugades d’estratègia estar davant.

“Confiem amb el cos tècnic, Òscar Sanchis i David Hinojo”

Amb quin gol d’aquesta temporada et quedaries?

Definitivament amb aquell que aporti a l’equip per bé. Amb qualsevol que hagi tingut la condició de ser transcendent pel partit.

The post Manu (Espluguenc): “Estem els que estem donarem sempre la cara” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és fàcil marcar a les tres primeres jornades de Lliga a Segona Catalana. De fet, Matallín és l’únic que ho ha aconseguit. Un gol al camp del San Mauro (0-3), un altre davant l’Olímpic Can Fatjó (3-1) i els dos marcats al camp del Moja (0-2) el permeten presumir d’aquesta marca en una temporada històrica pel CFA Espluguenc, que commemora els seus 25 primers anys d’activitat.

Dani viu la seva segona temporada al club del Salt del Pi. La passada campanya va disputar 22 partits i només va poder marcar 2 gols a la Lliga. Enguany, en tres partits ja ha multiplicat per 2 el seu registre de la 2014-2015. De fet, es podria dir que porta quatre partits consecutius marcant al campionat, ja que també va fer gol al darrer partit de la temporada anterior, al camp del Sant Cugat.

Nascut el 14 de juny del 1995 i resident a El Prat de Llobregat, el planter del Delta Prat va ser el bressol esportiu de Daniel Matallín Baena abans de canviar de ciutat i passar a defensar els colors del Juvenil de la UE Castelldefels la temporada 2012-2013. Al seu historial figura un partit de Tercera Divisió, ja que va jugar els darrers minuts del partit que l’equip de la Riera dels Canyars, llavors dirigit per Eloi Martínez, va disputar a Vilatenim contra el Figueres, l’11 de febrer del 2013, substituint Nakor Bueno. També va anar convocat al Palamós-Castelldefels del 17 de març, però no va saltar al camp.

El jove davanter va passar la temporada 2013-2014 a la Unificació Bellvitge Juvenil. A les ordres de Raúl Paje, Matallín va ser el segon màxim realitzador de la plantilla, amb 8 gols, tres dels quals els va marcar el 25 de gener del 2014, a la Feixa Llarga contra el Rubí (5-1). I de L’Hospitalet va passar a Esplugues, la seva darrera etapa –per ara- al seu recorregut esportiu. L’estiu del 2014 s’incorporava a l’Espluguenc i ara afronta la seva segona campanya.

Si segueix en aquesta progressió, Matallín pot plantar cara als grans especialistes del gol del grup 3 de Segona Catalana, on la temporada el màxim realitzador va ser el jugador del Suburense Josep Maria Marcé, amb 23 dianes. Darrere d’ell va quedar l’especialista del Gornal Israel Frieros (22) qui, per cert, aquesta temporada ja ha vist porta tres cops. Però a l’Espluguenc no volen que s’aturi l’idil·li amb el gol d’un pratenc en ratxa.

The post Dani Matallín (Espluguenc), l’home que sempre marca appeared first on FutbolCatalunya.com.