Sobre 80 persones presents a la Delegació de Lleida, només 3 presidents de clubs, segons testimonis, van acudir a la “reunió de proximitat” a la qual els va convidar l’encara president de la FCF, Joan Soteras. Atès que el calendari marca un màxim de 14 mesos per a l’Assemblea extraordinària d’eleccions (excepte decisió TCE o Jutjat Sabadell), el septuagenari dirigent té pressa. Aquesta és la raó d’una altra ‘Volta’ a Catalunya a càrrec del futbol català.

L’objectiu exigeix recordar als presents -no importa que siguin entrenadors, coordinadors o auxiliars-, la seva exemplar gestió des del passat 18 de setembre del 2018.

LLEIDA REP LA PRIMERA AUTOPROMOCIÓ

Dues hores i escaig van culminar l’aparició messiànica de Soteras amb permanents comparacions amb el seu antecessor (sense nomenar a Andreu Subies) i exhibició de PowerPoint per a una empresa que navega en l’abundància. El que és estrany és que els clubs i els futbolistes continuïn abonant el preu de les llicències quan l’única cosa que sobra al carrer Sicília són diners.

Soteras va repetir que s’anirà en el 2027 encara que podria repetir ja que seria ‘extraordinari’ un altre exercici (tercer), complir els 83 anys, i poder escriure el seu nom en la ‘futura’ Ciutat Esportiva. Els números federatius mereixen matrícula ‘cum laude’ per al sabadellenc i el seu escuder director. Aquí tenen tota la documentació que van exhibir davant un personal que tenia la seva dificultat per a poder veure el que el polivalent sotssecretari Garrido pregonava.

CORRUPCIÓ? QUINA CORRUPCIÓ?!

A l’hora de preguntar, tres o quatre intervencions ‘esportives’ dels amics i per a casa que jugava el Madrid i hi havia pressa. Això sí: Soteras va dir que és “impossible” tenir 2 grups de Tercera i que es comprometia a lluitar per dos ascensos directes i un de promoció. Ja saben les promeses… de Soteras.

I de la presumpta corrupció? CORRUPCIÓ? o Jutjats? o Demandes? o Dimissions?, res. Ningú va obrir la boca ni tan sols el delegat Josep María Espasa o “los perros asquerosos”, que diria el cap Calle, no van bordar.

“La reunió no va servir per a res, no va haver-hi substància, ni solucions als problemes que tenim a Lleida. Va venir a parlar de la seva gestió, a posar-se les seves medalles i a dir que és el millor en tot”. Aquest és el resum d’un dels presents a Lleida.

‘MOSSÈN’ ESPASA, EL ‘MUT’

En volen més?: “Va dir que buscaria subvencions a la FIFA per a la Ciutat Esportiva. En fi, va ser perdre el temps, ja que, si tenen tant de dèficit i generen tants milions, per què no els reparteixen amb els equips?”, afegeix un altre.

I el superdelegat ‘Mossèn’ Espasa, què va dir?, doncs somriures, aplaudiments al cap i boca tancada. “Tot anava enfocat a assumptes de competició, però no de corrupció ni de jutjats. No hi havia presidents per a parlar d’aquests assumptes només estaven entrenadors i coordinadors i a ells els importa molt poc aquesta problemàtica”.

The post “La reunió de proximitat de Lleida no va servir per a res” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Espasa encapçalarà la reunió que avui tindrà lloc a la delegació de Lleida de la FCF. Després de la renovació de Pinyol (Terres de l’Ebre) i la recent caiguda de dos de “los perros asquerosos” (com Calle es refereix als delegats, segons l’atestat dels Mossos), l’”extraterrestre” Cosano (Tarragona) i el “chulito” de Bonet (Girona), Espasa podria ser el següent en caure. Serà avui el seu comiat?

ESPASA, MÉS SOL QUE UN MUSSOL

Recordan la pel•lícula dels anys noranta, l’Últim Mohicà, on un home blanc adoptat pels indis mohicans, Hawkeye –ull de falcó-?. Sí/No?. S’enfronta a la missió de rescatar les dues filles d’un coronel britànic, segrestades per tribus indígenes al servei dels francesos.

En el camí, s’enfronta a traïcions, combats amb grups tribals enemics i a la brutalitat de la guerra. Paral•lelismes (o no) amb la FCF, “Ull de Falcó” , ‘Mossèn’ Espasa és l’últim dels mohicans, l’últim delegat a qui Calle encara no ha tallat el coll (metafòricament, és clar…).

EL DELEGAT IMPLICA TRES TREBALLADORS EN LA TRAMA

I per què hauria de tallar-li? Doncs perquè Espasa ha reconegut davant del jutjat que lliurava actes notarials “complimentades” sota les ordres de Calle i Bomba (Alejandro Guerrero), que li van donar al camp del Sanfeliuenc, d’Alberto Prieto. D’un patac, implicava tres treballadors en la trama de presumptes falsificacions i malbaratament de recursos federatius.

“Espasa ratifica que complía órdenes al entregar las actas”, titulava el diari Segre el passat 22 d’octubre de 2024. No és poca cosa: un dels màxims responsables territorials diu davant un jutge que complia ordres…

Que les actes notarials estaven “ja complimentades” abans de circular per les delegacions i que ell les repartia, seguint les instruccions precises que havia rebut de Calle i Bomba.

ELS CLUBS EL DESMENTEIXEN

I mentre ‘Mossèn’ proclamava la seva innocència o la seva submissió, clubs com l’Arbeca explicaven una versió diferent: que “Ull de Falcó” li recomanava votar amb l’acta notarial que duia sota el braç, que amb la que portava la seva presidenta, amb les signatures degudament legitimades i pagada pel club, no podria votar. Complia ordres o formava part de la presumpta trama? Qui sap…

En l’atestat dels Mossos, també apareixen converses de WhatsApp entre Espasa i Alberto Prieto (excap del gabinet de Soteras), en les que l’últim mohicà expressava preocupacions el dia de les votacions (“el segurata té instruccions? Els envia al vot secret”).

MOSSÈN NO DESTACA PER DONAR LA CARA

També va fer comentaris com “potser podem donar un toc a l’empresa” o el icònic “Tenim un problema”, quan el Puigvertenc va acusar-lo directament de falsificar la signatura del seu president i secretari. Per complir ordres, a “Ull de Falcó” se’l veia prou per la causa.

No obstant això, quan li va veure les orelles al llop, se’n va voler desmarcar i quan Calle apretava tots els delegats perquè li lliuressin un comunicat de cada club que havia votat amb acta notarial (pels vols d’abril de 2023), que digués que havien autoritzat a Joan Soteras a fer-los-hi l’acta, Espasa es va mostrar reticent.

ESPASA RECULA

Calle li va demanar la carta de dimissió, els va insultar amb allò de “perros asquerosos” i va encomanar la missió a Xavier Alins, alcalde de Linyola. A partir del 8 de maig, el superdelegat va baixar el cap i va claudicar, no dimitint, sinó sumant-se a Alins a reclamar aquests documents. Així ho fan constar els Mossos als seus atestats.

El que no està clar, és si Espasa va fer un ús electoralista de les targetes de crèdit o no i si era dels que havia de recular i no reculava. Li donarem el benefici del dubte…

EL SUPORT INESPERAT DE BONET

El nerviosisme de Calle al carrer Sicília quan les coses no sortien bé, feien que Prieto i Bomba mosseguessin als delegats. Espasa no podia amb la pressió i, en aquestes, li va sortir un aliat. “Té una zona molt complicada on ha fet una feina molt forta. Ara sent que els clubs li estan dient que se’ls ha falsificat la firma, i ara trucar-los perquè et signin això… sembla que els estiguis coaccionant”, li deia Bonet a Prieto.

Calle va saber veure ja llavors que Bonet tenia aspiracions. I que el bloc lleidatà (Llaó, Sus, Espasa i Sellarès -per amistat amb el de Puigvert-), també. S’estava cuinant la traïció a foc lent. Llaó i Sus ja no hi són. Bonet tampoc. Espasa i Sellarès, ja saben quin és el camí.

EL DESTÍ ESTÀ ESCRIT

Si bé ens hem pres la llicència narrativa d’anomenar a Espasa “Ull de Falcó”, que és el protagonista de la pel•lícula, realment l’últim mohicà, que dona títol a la pel•lícula, és Chingachgook. Però matisos a part, Espasa és l’últim mohicà federatiu: va volar Rossend Abella (el recorden?) – no es perden res-, després Pinyol, Bonet i fa poc l’anacrònic Cosano. Tots els delegats territorials renovats, menys ell. Ni “Ull de Falcó” ni Chingachgook tenien barba. Espasa, sí.

Després del que va declarar al jutjat, esperem que la tingui en remull… (la barba) o li tenen por perquè saben que és l’únic que s’ha atrevit a dir la veritat davant el jutge? Aquesta tarda, tic tac, tic tac. Reunió o comiat?

The post Josep Maria Espasa: l’últim Mohicà appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dia important al Jutjat 2 de Sabadell amb torn per a declaració del delegat de Lleida de la FCF, Josep María Espasa, i de tres clubs (FE Grama, Llerona i Vista Alegre). Segur que la jutgessa disposa de suficients arguments per a treure unes conclusions interessants. Especialment per l’aportació de la il·lustre advocada defensora de Joan Soteras i Calle, María Barbancho.

Els tres clubs afectats van coincidir que la seva signatura havia estat falsificada en l’últim procés electoral. D’altra banda, Espasa es va limitar a dir que ell complia les ordres que li donaven i va nomenar els tres caps visibles de la FCF. El ‘més dulent’, segons Espasa, per descomptat, va ser l’encara secretari general, Oriol Camacho, que encara es manté de baixa mèdica i com a testimoni protegit per l’Oficina Antifrau.

MORALES ESTUDIA LA SEVA PERSONACIÓ

El president de la FE Grama tenia poques ganes de parlar quan va sortir de la sala. Es va limitar a comentar que havia ratificat la seva declaració del passat mes de maig davant els Mossos i poc més.

És preferible repassar l’entrevista que va concedir a Futbolcatalunya el passat 23 de juny, ja que les seves paraules no han variat. Morales, a qui li van practicar aquest dilluns 21 una prova cal·ligràfica, va insistir que li havien falsificat la signatura així com el càrrec i la signatura del seu vicepresident Manuel García.

El màxim responsable del club colomenc no descarta personar-se com perjudicat en el procediment. “Espero que aquests empleats federatius, si hi ha sentència de falsificació, paguin de la seva butxaca els seus advocats defensors i no la FCF perquè som els clubs els seus propietaris”.

ESPASA REPETEIX LA LLIÇÓ

D’altra banda, ‘mossèn’ Josep Maria Espasa, delegat de la FCF a Lleida, va tornar a insistir que ell només complia ordres. Clara al·lusió a Soteras, Calle i Camacho com ja va declarar el passat 7 de març. En aquest instant va admetre les reunions a Martorell i Sant Feliu de Llobregat amb Calle i Guerrero (‘Bomba’), al capdavant de l’equip electoral de Soteras.

Encara més, recordem que en aquesta declaració prèvia també va assumir l’ara funcionari que les despeses de les actes electorals els pagava Soteras i el ‘desaparegut’ Llaó.

La història electoral amb la FCF guarda molts capítols encara per a exposar una penosa i putrefacta realitat.

The post Espasa es retrata i Morales els retrata appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mentre l’encara president, Joan Soteras, segueix impassible a l’escàndol de corrupció més gran de la centenària Federació Catalana de Futbol, el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell i l’Àrea d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra avancen a un ritme vertiginós.

CREIX EL NOMBRE DE CLUBS PERJUDICATS

Ja són 88 les persones que han declarat amb contundència fins al juny davant la Policia que els han falsificat la signatura, mentres segueix la desfilada de clubs que estan sent citats.

I quan els pregunten si aquest fet els ha generat algun perjudici o alguna desconfiança en els dirigents actuals, les respostes són contundents. “Molt decebut”, “vergonyós”, “desassossec”, “nyap”, “incomoditat”, “immoral”, “poc ètic”, “dany reputacional”, “estrany”, “malfiança”, “no vol estar esquitxat per les trames de la federació”, “inacceptable”, “incredulitat”… Però les paraules més repetides són “indignació” i “desconfiança”.

Indignació i desconfiança que s’haurà vist accentuada quan hem assistit estupefactes a l’espectacle dantesc de veure a Soteras com a president fantasma “per un dia” de la Comissió Gestora de la RFEF, nomenament que no va merèixer ni un trist tuit al perfil de la FCF per part de l’imputat cap de comunicació personal Àlvaro Montoliu, probablement conscient que el seu ‘capo’ duraria menys al càrrec que un bitllet de 50 euros al carrer Sicília i que van voler colar un fet del qual no hi ha ni una trista acta que ho reflexi en el portal web de les eleccions de la RFEF.

ESPASA CULPA SOTERAS, CALLE I GUERRERO

Parlem d’un Joan Soteras que està investigat per falsedat continuada en document públic, en document privat i per administració deslleial, juntament amb els seus lleials escuders (Víctor Güell, José Miguel Calle, Álvaro Montoliu, Alejandro Guerrero, Sergi Garrido, Alberto Prieto i Jesús Manchado -pare i fill-), i que ja havia estat condemnat per un delicte contra el medi ambient, per vessaments tòxics, a sis mesos de presó i inhabilitació per l’exercici de càrrecs empresarials pel mateix període. És l’estil de gestió de Soteras, igual que com a president de la Lliga de Primera Federació que va acabar dimitint.

No és d’estranyar, doncs, que Soteras tingui tant bona relació amb Rafa Louzán, president de la Federació Gallega de Futbol, amb el que recentment parlaven de negocis i contractes a Santa Coloma de Gramenet, ja que Louzán comparteix amb Soteras haver estat condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació.

S’EIXAMPLA LA TRAMA DE FRAU

Les 88 declaracions acusatòries que ja consten al sumari, no només confirmen la falsificació massiva d’actes notarials i de les signatures de presidents i secretaris de clubs, sinó la participació d’un nombre important de treballadors i col·laboradors de la FCF, a banda dels imputats. I, a més dels membres de la junta directiva que van actuar com interventors, així com els treballadors de les taules electorals que també estan assenyalats.

Sense anar més lluny Josep Maria Espasa, vicepresident primer de la FCF i directiu-delegat de Lleida, reconeix que el tràfic d’actes notarials es produïa al camp del Santfeliuenc, que presideix el polifacètic Alberto Prieto (president de club, cap de gabinet de presidència i imputat). I també a Martorell (territori futsal) , territoris on José Calle i Alejandro Guerrero feien les entregues als directius i delegats de Soteras. La darrera trobada es va fer el mateix dia 12 de febrer, el dia abans de les eleccions, falsificant fins al darrer minut. Un Espasa que ara culpa Soteras, Calle i Guerrero de les presumptes falsificacions, però que alguna cosa havia de saber quan li va dir a la presidenta de l’Arbeca que només la deixarien votar amb l’acta (falsificada) de Soteras.

TALAVERA-ACTES NOTARIALS-SOTERAS

Però no es queda aquí la cosa. Alguns clubs de Girona, declaren estupefactes que quan anaven a la mesa electoral i no els deixaven votar, no havien ni sortit del col·legi que ja els estaven trucant membres de la candidatura d’Alejandro Talavera per oferir-los una acta notarial FALSIFICADA amb la que votar… a Soteras!

Quin paperot el del expresident de la UE Cornellà, però ha acabat col·locant el seu personal més intím als despatxos del carrer Sicília i altres càrrecs, que et fa còmplice de tota la trama des del minut 1 i des dels despatxos del Baix Llobregat.

D’altra banda, els actuals directius, Carles Mallart i Víctor Güell, són dues de les persones també assenyalades pels clubs com presumptes responsables de tramitar actes falsificades a clubs que s’hi havien negat.

Altres clubs del Barcelonès, en canvi, reconeixen que qui els entregava l’acta que consideren falsificada eren treballadors de la delegació, a les ordres del benintencionat Alberto Prieto.

ESPASA, ALÍS, PORTÉ, SALA, PEÑA. NÚÑEZ…

Al Baix Llobregat, un entregat Fernando Peña, interventor designat per Pep Palacios que acabaria sent directiu amb Soteras, oferia actes a clubs com el Begues, que malgrat rebutjar-les, els hi feien igualment. Falsificades, és clar, segons declara el club.

I no és l’únic, ja que tots els interventors de Pep Palacios eren gent de Calle i Soteras, i ara s’entèn que tinguès menys vots que membres tenia la seva candidatura.

El mateix succeïa al Vallès Oriental amb Juan Núñez, el fill del qual treballa a l’Escola d’Entrenadors i va ser membre de mesa electoral per tenir-ho tot ben lligat, quan feia idèntica operació amb el Lliçà d’Amunt. Es més, no van voler que els fessin l’acta, però els hi van falsificar igualment.

I a Lleida? A Lleida, són diversos els clubs que apunten a l’actual vicepresident Josep Maria Espasa i Xavier Alís (actual alcalde de Linyola) i directiu de la Lliga Catalana de Futsal de Calle (interventor de Palacios repartint les actes falsificades de Soteras als clubs) o els subdelegats Conrad Porté o Julià Sala, com aquelles persones que els lliuraven les actes del septuagenari amb les que votar “sense problemes”.

ERRORS EN ELS CÀRRECS I ACTES NO DESITJADES

El sumari no només mostra una trama perfectament organitzada, jerarquitzada i amb funcions específiques per a cadascun dels seus membres, sinó que posa de relleu que molts clubs que no volien votar, igualment se’ls va emetre una acta falsificada. És el cas del Begues, el Juncària o el Sant Esteve Sesrovires.

D’altres, en canvi, tenien errors garrafals en la designació dels càrrecs, com el cas de la Fundació Grama o el Begues, posant com a secretaris altres càrrecs de la junta o persones que ja no hi eren al club.

La policia ja assenyala a Calle, Guerrero (‘Bomba’) i Garrido al cim organitzatiu d’aquesta trama; una trama de frau i de tota la estructura d’organització criminal que van conformar amb directius i treballadors de la Federació per fer president a Soteras i la seva candidatura.

QUI PAGA LES ACTES DE SOTERAS I ELS SEUS ADVOCATS?

La jutgessa i els Mossos investiguen també qui va pagar les actes notarials de Soteras i els advocats i procuradors que li van fer els recursos i les al·legacions davant el TCE i el TSJC.

Per aquesta raó, s’ha requerit a l’Agència Tributària que aporti tots els moviments superiors a 3.000 euros que consten de la FCF, d’Àlvaro Montoliu i de la seva empresa de comunicació (AMT Comunciación SL). Té la sospita que ‘Alvarito’ hauria pagat les actes notarials i després s’hauria rescabalat a través d’algun proveïdor oficial de la FCF, amb el que existiria un tracte de favor amb Calle i Soteras.

The post 88 clubs ja han declarat que els han falsificat signatures appeared first on FutbolCatalunya.com.