El Santfeliuenc FC ha confirmat aquest divendres la notícia. Éric Alcaraz s’uneix a la plantilla d’Andrés González. El porter, sense presència al futbol català des que a la primavera del 2019 va deixar l’Horta, competirà amb Àlex Bañó i Oriol Martí per defensar la porteria blanc-i-blava, al subgrup 5B de la Tercera Divisió.

Per a Éric, és un repte molt important. El porter va néixer a Barcelona l’1 de maig de l’olímpic 1992 i als seus 28 anys torna als camps per a trobar una regularitat que només ha tingut a una de les seves vuit temporades anteriors a clubs de Segona B i Tercera.

EL DEBUT D’ÉRIC ALCARAZ

Format als planters de l’Europa i del Sant Andreu, Éric Alcaraz va debutar a Tercera Divisió amb el Santboià el 12 de febrer del 2012, després de 23 partits seguits a la banqueta. A la jornada 24, a la visita del Vilanova al Joan Baptista Milà, Miguel López va apostar per ell i es va estrenar deixant la porteria a zero i amb triomf dels de Sant Boi per 2-0, amb doblet de Carlos Cano.

Éric Alcaraz va tenir una dura competència aquella campanya del seu debut. Primer Cañadas, qui va marxar al Manresa al novembre. Després, Manel Martínez. La campanya següent, va tornar al Sant Andreu, a Segona B, però es va trobar amb un altre ‘escull’, José Miguel Morales. Piti Belmonte només va fer titular Éric a un partit, un Sant Andreu-Espanyol B. A la campanya 2013-2014, també amb Morales de titular, només va jugar un Sant Andreu-Alcoyano (1-1). Ni Patxi Salinas primer ni Martí Cifuentes després van comptar gaire amb ell.

Davant aquest panorama, va canviar d’aires i es va enrolar al Prat de Manolo Márquez, a Tercera Divisió. No va jugar cap partit de Lliga amb els potablaves, ja que als 34 que va participar no es va moure de la banqueta, tot esperant una oportunitat que Toni Teixeira no va cedir. Amb l’arribada de Pedro Dólera, l’estiu del 2015, el nou tècnic no va comptar amb ell -van fitxar Dani Lladó primer i Joan Compte després- i Éric Alcaraz va agafar l’Autovia de Castelldefels.

EL PORTER DE L’ASCENS

Era la temporada 2015-2016, possiblement la millor de la seva carrera. Es va incorporar al CF Gavà, on tenia la competència de Sergi Aguilar. Però aquesta vegada, l’entrenador sí que va apostar per ell. Juanma Pons va fer titular Éric en una gran campanya, on els de La Bòbila van acabar segons i es van classificar pel play-off d’ascens. I va arribar el 26 de juny de 2016. Final per l’ascens. Partit de tornada a casa, contra el Castellón de Kiko Ramírez.

Éric Alcaraz va defensar com un lleó la porteria gavanenca als 90 minuts, després del 2-2 de l’anada a Castalia. Els de Pons van assolir un avantatge de 2-0, però els blanc-i-negres van forçar la pròrroga empatant a la segona part i no van guanyar gràcies a les grans aturades del porter barceloní. Després del temps extra, la tanda de penaltis. Tots dos equips van encertar els tres primers xuts. Al quart, Marenyà encerta pel Castellón, però Campos endevina el xut de Pujol i atura l’oportunitat del Gavà.

Arribava el cinquè. Antonio ja havia batut Éric durant els 90 minuts. Però aquesta vegada va intentar sorprendre xutant a la dreta d’Alcaraz… i el porter va encertar! Aturada que va posar cap per avall La Bòbila, confirmada  per l’encert de Raíllo al cinquè llançament blaugrana. A la mort sobtada, al setè llançament, el visitant Luismi va posar la pilota en òrbita i Marco va marcar el gol de l’ascens del Gavà a Segona B. Però l’autèntic heroi va ser Éric Alcaraz.

DE LA IL·LUSIÓ AL DESENCÍS

Malgrat aquesta gesta, la foscor va tornar per Éric a l’inici de la temporada 2016-2017. El Gavà va fitxar Carles Craviotto i aquest es va fer amb la titularitat. Tant Juanma Pons –destituït després de la cinquena jornada- com Óscar Alcides Mena van apostar pel de Lleida i a Alcaraz només li va quedar la possibilitat de jugar dos partits, a les dues últimes jornades d’aquella Lliga, amb tot decidit. Això sí, no va encaixar cap gol als 180 minuts contra Ebro i At. Saguntino.

La campanya 2017-2018 també va ser per oblidar. Tornava a Tercera, a un Vilafranca que la temporada anterior havia jugat el play-off per pujar a Segona B, i a les ordres d’Iván Moreno tampoc va tenir gaire presència titular. Només va participar a 7 dels 10 primers partits i va encaixar 9 gols. Aquest és l’únic club on fins ara Éric havia marxat a mitja temporada. El 22 de gener del 2018 es feia oficial la seva baixa.

COMPETÈNCIA ‘GAMER’

Finalment, a la temporada 2018-2019, Nacho Castro va apostar per ell a l’Horta, on va viure una rivalitat esportiva amb el ‘gamer’ Carles Santaló. Éric pràcticament va jugar bona part de la primera volta i alguns partits de la Copa Catalunya, però al segon tram de temporada va estar inèdit i el titular va ser el seu company. A més, va acabar aquella temporada lesionat… com Santaló i el llavors tercer porter, Uri Llaveria.

Ara, després d’una campanya sabàtica, Éric Alcaraz defensarà la quarta porteria d’un club del Baix Llobregat. Tot això, sense perdre de vista el que fa al Valladolid el seu germà gran, el migcampista Rubén Alcaraz, qui curiosament fa l’aniversari el mateix dia que ell -1 de maig-, tot i que va néixer un any abans, el 1991. Una nissaga de futbolistes, els Alcaraz Jiménez, que tornen a estar actius tots dos.

The post Éric Alcaraz torna a l’acció al Santfeliuenc appeared first on FutbolCatalunya.com.