Carlos Martínez (1986) ha sorprès a tothom donant a conèixer una inesperada retirada del futbol. Fa dos anys va marcar 9 gols la temporada del seu debut a Segona Divisió i aquesta temporada ha jugat a la Índia, on n’ha fet 16. L’etapa al país asiàtic, que l’ha viscut sol i allunyat de la família, ha fet reflexionar a Carlos i finalment ha decidit retirar-se als 37 anys. Darrere queda una prolífica carrera marcada per un element comú a Gramenet, Terrassa, Olot, Villarreal B, Tokyo Verdy, Hércules, Andorra i Goa: el gol.

Què tal la vida de jubilat futbolístic?

Mira, camí de mirar unes obres ara. A Villarreal ja em deien ‘abu’ d’avi els xavals.

Per què es retira ara?

Tenia molt clar que no volia que el futbol em deixés a mi. És veritat que he tingut coses. M’han trucat Andorra, Sant Andreu, Atlètic Balears, però tenia clar que si seguia jugant a algun lloc seria a l’Andorra. Vaig rebre una altra opció laboral i al final crec que és millor saber el moment perfecte per fer-ho i crec que és ara.

“SI HAGUÉS SEGUIT JUGANT SERIA A ANDORRA”

Valora més el mig termini, doncs.

Clar, comences a pensar a casa dius que si no deixo el futbol aquest any serà el vinent i sinó l’altre. Ho hauria de deixar un dia d’aquests i aquesta opció que tinc m’agrada, em farà el canvi de vida més fàcil i potser si no l’agafo el dia de demà quan deixi el futbol no tinc res. La vida és prendre decisions i familiarment crec que és el millor. Els nens s’estan fent grans i ens agradaria que anessin a l’escola on estaran establerts sempre, perquè porten molts canvis a la seva vida. Teníem ganes de tornar a viure a Barcelona. En definitiva, ho hem valorat tot i hem decidit això.

Parla de la família. Entenc que aquest any vivint sol a la Índia li ha donat per reflexionar molt oi?

Totalment. Aquest any ha estat molt dur pel tema familiar. Ho hem passat molt malament, perquè sempre hem estat una família que ho hem fet tots junts. Estar separats ha estat molt dur. Ens hem vist cada dos mesos unes tres setmanes i se’ns ha fet pesat. Els nens quan venien allà ploraven i jo tampoc he estat centrat en el futbol perquè pensava com havia anat tot aquí. Això ens ha donat força per voler establir-nos ja a Barcelona per sempre.

“ESTIC EN DEUTE AMB LA MEVA FAMÍLIA”

Sempre es sol dir que darrere d’un gran home hi ha una gran dona o una gran família.

La meva dona sempre m’ha dit que he d’escollir, inclús ara després de l’any dolent que hem passat, de no veure’ns, de no estar junts, m’ha donat la opció de seguir jugant. Sempre m’ha seguit i estic en deute amb ells. També és una sort el que hem viscut, perquè coneixes ciutats i països i això pels nens pel dia de demà és molt bo, però també hi ha moments que t’has d’aturar i pensar què és el millor de tot. El futbol és molt maco, però també té molts sacrificis. A nivell familiar és un de molt gran. Mai hem tingut els avis i ara toca gaudir encara més de nosaltres aquí a Barcelona.  

Com resumiria la seva carrera futbolística?

Diria que sempre ho he intentat. He volgut jugar el més amunt possible i m’ha donat pel que m’ha donat. No canviaria res. Quan vas creixent dones voles a les decisions que prens, però després del que he viscut no canviaria res. He conegut gent espectacular, he fet molts amics i per mi això no té preu. Tothom vol guanyar títols, però el més bonic és la gent que coneixes i les amistats que fas. Parlo amb gent d’Olot, Terrassa, Villarreal, de tots els equips en els que he estat.

Reconforta veure ahir les publicacions d’afecte d’aquests clubs oi?

El més reconfortant per mi són tots els missatges que estic rebent que no em diuen lo bo o dolent que he sigut jugant, sinó com de bona persona he sigut o com els he ajudat. És bonic que els clubs et recordin amb bon gust i que sàpiguen que els has ajudat. Per mi les persones estan per davant de tot i que em recordin així és el que més em satisfà.

Si s’ha de quedar amb un moment concret quin seria?

Segurament em quedaria amb l’ascens amb l’Andorra. Després de molts anys d’anar a projectes per ascendir a Segona i quedar-me a les portes amb Hércules i Villarreal poder aconseguir-ho com ho vam aconseguir amb l’Andorra em va deixar tranquil.

“HAURIA D’HAVER ESTAT MÉS VALENT EN ALGUN MOMENT DE LA MEVA CARRERA”

Abans deia que no canviaria res. Però no creu que veient com de bé va rendir a Segona Divisió amb 36 anys podria haver fet carrera a la categoria?

Si ara miro enrere potser amb alguna decisió diferent hagués pogut jugar més temps a millors categories… o no, mai se sap. Estic d’acord que si hagués estat més valent de jove hagués tingut més opcions. Però si hagués estat així no hagués conegut a la gent que he conegut ni viscut els moments que he viscut, però sí hauria d’haver estat més valent en algun moment de la meva carrera.

Si una cosa resumeix la seva carrera és el gol.

No sé com ho he fet, però sempre he marcat gols i és molt difícil. L’altre dia ho mirava i menys de 10 gols en una temporada només m’ha passat dues vegades. L’any de Segona A que en faig nou i l’any de Segona B amb la Gramenet de molt jove que no tinc gaires minuts i en marco quatre.

Si pregunto per un company i un entrenador de la seva carrera quins em diria?

Si t’he de dir un davanter amb qui m’he entès a la perfecció diria Uri Santos i Enric Gallego. D’entrenadors em quedaria amb Rodri, Paco López, Miquel Olmo i Eder Sarabia. Olmo em va acollir sent un nen i em va convertir en un home. Rodri em va fer entendre què era el futbol, Paco López i Lluís Planagumà a nivell de gestió no ho he vist mai.

Aquesta feina que tindrà té vinculació amb el futbol?

La feina està vinculada al futbol. Crec que em farà més fàcil el canvi de vida de quan em retiri. És perfecta per les meves característiques i em farà trobar a faltar menys la pilota.

Retirar-se ha de ser dur. Li deia en broma al principi, però és com si estigués jubilat amb 37 anys.

És veritat, és una realitat. El canvi és molt gran. Portofent el mateix durant 30 anys de la meva vida. Aixecar-te, anar a entrenar, dinar, descansar, competir… tot això d’un dia per l’altre s’acaba. Deixés de tenir l’ambient d’un vestidor, que això no ho trobes a cap altra feina. El canvi és molt gran. Si trobes alguna cosa que facilita aquest canvi, com ha estat el meu cas, ho has d’agafar.

The post “Tenia molt clar que no volia que el futbol em deixés a mi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha espai suficient per a resumir una conversa amb l’exrepresentant Antonio Baraza. És un llibre obert encara que la memòria li jugui una mala passada, de tant en tant. No es va fer “milionari” com a representant, però va moure el mercat com ningú.

Baraza és el passat del nostre futbol català, cert, però un passat que cal tenir molt present. “Anem fent”, diu a l’altre costat del telèfon. “

“Què faig ara? Doncs poso la televisió forta per a escoltar-la bé i la meva dona em diu que baixi el volum, passejo, llegeixo, m’entretinc. Em compro el Mundo Deportivo (les fulles del futbol català) i El Periódico (allà treballa la seva filla Montse Baraza), diàriament”, comenta a Futbolcatalunya en les seves primeres respostes.

UN REPRESENTANT SOL·LICITAT

A aquest barceloní de pares andalusos (Vera, Almeria) que no es considerava “ni representant ni res com ara”, el trucava en el seu temps tot aquell futbolista que volia progressar encara que “els portava d’una manera informal, és a dir, a vegades cobrava, d’altres no”.

L’important és que “la gent deia que Baraza col·locava a la gent on jo volia i no era així encara que la veritat és que tenia mà”.

Sinceritat, experiència, saviesa. És el que dona tenir 88 anys i poder passar de moltes coses: Per exemple: “Presidents de la Federació? He conegut varis, sí, però no me’n recordo de cap”.

FUTBOLISTES COM A FILLS

Una altra cosa és parlar de protagonistes del futbol. Moragues, Óscar Santos, Olmo, Creixell, Roberto Puerto… molts, però se’m van esborrant tots”, recorda encara que la llista seria inacabable.

Això sí, la família Olmo té un lloc especial, ja que “Miguel Olmo sempre ha estat per a mi com un fill: És més, hi ha dues persones (Olmo i Miguel López) que són com dos fills i, per descomptat, que sempre em posaven en un pedestal”.

Baraza parla amb passió de Dani, ara jugador del Leipzig. “És un gran futbolista, el té ben col·locat el pare, sí. Hi ha pocs futbolistes així”, elogia.

“MILIONARI? EM VAIG GUANYAR BÉ LA VIDA”

Les seves paraules canvien a l’hora de parlar dels intermediaris actuals (ara agents futbolístics) perquè “ho tenen ben muntat” i es basa en el fet que “alguns pensen més en els diners que a promocionar als nois. Amb 14 anys ja tenen representant i els pares estan agraïts”.

L’Antonio sempre tindrà present que “si podia donar un cop de mà, la donava” i que al que mai es va atrevir va ser “enganyar un pare. La gent que em coneix, com Jaume Creixell, sap qui sóc; jo no necessitava diners i mai vaig abusar de la gent”.

No obstant això, “no em vaig fer milionari encara que em vaig guanyar bé la vida. La veritat és que molta gent diu que, si hagués estat d’una altra manera, hauria guanyat més, m’és igual. Deien que jo era bona persona i la veritat és que em vaig guanyar la vida bé”.

“DEIEN QUE ERA BONA PERSONA”

El present és molt diferent i això ho sap una persona que sempre ha estat vinculat al futbol i als seus futbolistes. “Ara cobren quantitats desorbitades, aquí tens al portuguès  Mendes o a Raiola. Abans estàvem Mirabet, Paris i Minguella, entre altres, totes bones persones”, recorda amb afecte.

Antonio Baraza és un luxe, un pou d’informació, una gran il·lusió per a tots aquells que estimem aquest futbol català. La seva eterna predisposició a ajudar sempre ha quedat demostrada.

The post “No em vaig fer milionari com a representant” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com a futbolista ningú pot descobrir a Ramon María Calderé ni com a tècnic. Com a jugador va explotar en el primer equip del FC Barcelona en els anys 80, va jugar el Mundial de Mèxic 1986, va ser campió d’Europa sub-21 (1986), va passar pel Betis i va acabar en el Sant Andreu (1990-1993) amb una de les samarretes que més orgull li produeixen al costat de la blaugrana.

Set campionats de Tercera Divisió, nou play-offs, quatre ascensos a Segona B, dues a Tercera i una Copa Federació és el resultat del seu treball en les banquetes, ara com ara. Després d’haver passat per equips com el Badalona, Reus, Burgos, Castelló, Salamanca, Castelló, Olot, Badalona (ho va passar molt malament), Reus D. i Santboià va viure tota una aventura a Bèlgica amb el seu amic ‘Tintín’ Márquez (KAS Eupen).

CALDERÉ, ESPECTACULAR

No obstant això, si alguna característica defineix a aquest referent de Vila-rodona, a uns 30 Km de Tarragona… Tipus sincer, humil, directe, amic dels seus amics, generós…. clar que té defectes (com tots), però això s’ho deixem a qui desitgi veure aquest costat negatiu. Segur que hi ha pocs.

Va sortir de la pedrera del FC Barcelona, va debutar en el primer equip de Terry Venables perquè va donar-ho tot i va deixar la seva petjada. Ningú millor que la ‘Poquipèdia’ de Joan Poquí (Mundo Deportivo) per a recordar aquest instant màgic en la seva vida.

Va sortir del Barça, va ser cedit, va tornar al Barcelona At. (1981), va lluitar pel Betis (1988-1990) i va acabar a la UE Sant Andreu (1990-1993). No es perdin les paraules d’en Ramon per al club quadribarrat perquè el seu cor encara plora. “És el club més maltractat de tota Espanya”. Rotund. Escoltin, escoltin, Lugo…..

DONAR LA CARA ES PAGA

Va passar pel club blaugrana per a fer tasques tècniques però no com a primer responsable. És curiós, però la gran quantitat de precandidats mai ha mirat cap a Ramon Calderé. Ho té tot per a lliurar-se al seu club de l’ànima, no obstant això ningú fa el pas.

El de Vila-rodona ho entén gairebé tot: “D’acord, si no compten amb mi, doncs les seves raons tindran”, però el que no entén és que “Pep Moratalla no sigui aquí. Al costat de Tintín Márquez i Guardiola són els millors”.

El passat 19 de juny del 2019 deixava entreveure un futur com a director esportiu. Encara sort que no va ser així; després va arribar un 12 d’agost amb l’americà Clifton Onolfo i el Reus Deportiu. Calderé s’unia amb la seva paraula, ja que no feia falta ni contracte ni res, només la paraula. Ja sabem el final. “Va ser un bluff”, assenyala. Una altra vegada, va donar la cara i gairebé se la trenquen.

UN LUXE DE PERSONA

Mira cap a la Federació Catalana i no entén per què no poden jugar els xavals, parla de l’entrenador formador, del respecte als ídols, dels cromos, del seu futur com a comentarista (sempre ha anat bé de paraula) i brilla quan ens presenta als seus tres millors ‘gols’ en la seva vida.

Poder entrevistar a Ramon María Calderé sempre ha estat un luxe personal. Ni és la primera ni serà l’última, però sí que és un plaer professional i personal. Per això els convidem a que es relaxin i escoltin un tipus que sap el que diu i diu tot el que sap.

The post Calderé, a fons i amb la seva veritat per davant appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan el futbol acaba per un jugador moltes vegades és traumàtic. No és el cas ja que el nostre protagoniste no lamenta el que deixa enrere, sinó que mira amb ganes el que té per davant. Aquest és el psicoanàlisi de Marc Sellarès, ara al CF Igualada, en el PODCAST de Futbolcatalunya.

“La capacitat de corregir i adaptar-nos als canvis que estem patint ens farà ser més reactius i estarem preparats abans que ens vingui el cop”, explica el nostre psicòleg quan li preguntem pel Covid. Amb aquesta pandèmia, “hem de donar-nos ànims i ser optimistes, però a la vegada tenir un ull per anticipar i no reaccionar tard”.

En poc més d’un any Marc Sellarès va veure’s forçat a deixar el Reus. Un breu pas per l’Inter Escaldes d’Andorra va precedir a una etapa al cos tècnic de Robert Moreno pel Mónaco. Del principat ha tornat a l’Igualada, on tot va començar. A la seva ciutat natal, comparteix cos tècnic amb Santi Triguero.

“UN PSICÒLEG M’HAGUÉS AJUDAT MOLT”

“La figura del psicòleg és imprescindible dins del món del futbol. Aquesta aturada afectarà en un futur. Tenir un psicòleg orienta i ajuda i dóna eines emocionals a tothom”, explica l’ajudant d’en Marc Cabestany, que afegeix que “quan no tens psicòleg et sembla que vas trobant el teu camí. Tots tenim un psicòleg dins nostre”.

I és que “un psicòleg m’hagués pogut fer aconseguir en un any el que vaig fer en tres”. També, en el moment més dur de la seva carrera, el càncer testicular que li van diagnosticar quan jugava al Reus: “El meu pitjor moment va ser la retirada. Vaig intentar maquillar-ho i van ser 5 mesos de lluita. Vaig entrar al cos tècnic del Reus com a psicòleg i vaig voler jugar al Morell. No volia retirar-me fora del camp”, afegeix en Marc Sellarès.

“Ja no ploro més pel Reus Deportiu”

Pel que fa al nostre futbol, segons Marc Sellarès “el futur del futbol modest és incert i fa patir molt. Desitjo que el futbol català segueixi viu, siguem optimistes que tot tornarà a estar com abans”. I per acabar, un últim missatge per la família roig-i-negra: “He plorat molt pel Reus, me’l sentia molt meu i I ja no ploro més. Ha estat molt trist, però ara han de començar de 0. Que els pirates que van provocar això no apareixin més”.

The post El psicoanàlisi de Marc Sellarès appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer que ens interessa: on jugarà José Miguel Morales aquesta propera temporada?

Cada dia és més complicat. Entenc l’edat que tinc, com hem hagut d’afrontar aquest estiu i com l’haig d’afrontar; jo estic obert a qualsevol proposició però cada dia és més complicat.

Futbolcatalunya manté que José Miguel Morales no segueix per dignitat, perquè, a més, no ho farà a qualsevol preu. Té el seu treball en el RCD Espanyol i això cal cuidar-ho molt.

He tingut coses, sí, i he dit a equips de Segona B, que treballen a la tarda que jo tinc un treball com a entrenador de porters de l’Espanyol i és una sort que tinguin dipositades expectatives en mi. El que ha sortit era per a aprofitar-se d’aquesta situació i no he volgut acceptar.

INCOMPRENSIBLE SISTEMA DE COMPETICIÓ

Ha repassat ja el nou sistema de competició tan complex per a aquesta temporada?

Estem en la mateixa situació molta gent encara que portem molt temps en aquestes categories. Hi ha molts encreuaments, grups, subgrups, la Lliga Pro etc., a mi m’ho hauran d’explicar una mica més.

No és únic el seu cas. Hi ha moltes veus que critiquen aquest sistema de competició i això alguna cosa voldrà dir.

Pel que m’ha tocat viure sempre en aquest Grup III (molt complicat, sempre), el nivell aquí és molt alt i, si juntes a tots els catalans en un grup, és el més complicat de tot, amb filials dures i equips consolidats com Olot, Badalona, Nàstic o Llagostera . Tothom s’ha reforçat molt bé per a intentar ascendir a la Lliga Pro; jo visc el dia a dia a l’Espanyol, per exemple, i està formant un equipàs

La veritat és que els onze equips són rivals molt forts

Sí, fixa’t en el Nàstic, amb un gran tècnic, el camp i l’afició formen un grup a tenir molt en compte com ho és el Lleida Esportiu o Cornellà encara que hagin començat més tard. Serà un any molt complicat per a tots. Els qui tinguin pressupostos més baixos s’hauran d’adaptar.

“NO S’HAURIEN D’ARROSSEGAR ELS PUNTS”

Hi ha coincidència: cal sortir per totes des del primer partit perquè et jugues el futur des del primer minut a arrossegar punts i gols.

Per a mi no s’haurien d’arrossegar perquè tots els grups no són iguals. Hi ha alguns als quals els costarà molt marcar enfront de rivals molt forts i altres subgrups amb contraris menys forts.

No creu vostè que s’estan carregant el futbol amateur amb tanta reestructuració?

No ho sé, el que sí que és cert és que la 2a B necessitava reestructurar-se. Amb l’aturada de la COVID-19 hi ha hagut moltes famílies desemparades, moltes hem anat a l’ERTE, altres ni han pogut anar, no se sap si han pogut cobrar o no. El que crec és que aquesta reestructuració no hauria de portar-se només en un any sinó que hauria d’haver-se pensat una mica més, ja veurem que diu el temps.

El trist és que els clubs decideixin que volen jugar repartits i el president de la FCF voti jugar tots junts.

Això no ho podem controlar. L’única pressió és parar i això estic convençut que no serà. Si els clubs s’haguessin unit, i no sé si és el cas, haguessin tingut més força. Aquest grup català és molt complicat.

LLEIALTAT A PROVA DE BOMBA

Repassant la seva trajectòria i els anys que porta jugant semblaria que ha estat en molts equips, no obstant això són molt pocs.

He estat molt lleial als meus equips. Mai m’he mogut per diners, sempre he prioritzat jugar, he confiat sempre en mi, fins i tot en aquests dos últims anys a Badalona. Aquí estem.

Parlar de José Miguel Morales porta a parlar de la Gramenet, Terrassa o Sant Andreu, entre altres, però hi ha un record gravat que es diu partit amb Catalunya enfront de l’Argentina

Argentina, Colòmbia, la Xina, San Mamés… recordo altres partits com Sant Andreu-Barcelona B, que no vam pujar, el play off que vaig jugar amb el genoll lesionat enfront d’un equip canari. Són partits inoblidables perquè vaig passar d’estar lesionat per a cinc mesos a jugar gràcies al doctor Cugat. Mai oblidaré anar al camp del Cadis amb el Terrassa a Segona A. Terrassa, Sant Andreu, Mataró (Miguel Álvarez, espectacular), Torre Baró….5 o 6 equips a la meva carrera. I, quan vaig marxar, és perquè no em van voler renovar, mai perquè jo no volgués seguir; vaig sortir del Sant Andreu perquè em veien gran i vaig jugar 5 anys més a Badalona

EQUIPS. 1 x 1

ANDORRA – Nacho Castro estarà a dalt. Porten poc temps en la categoria però s’ha reforçat molt bé

BADALONA – Espero i desitjo que estigui a dalt també. L’entrenador els farà competir bé i els desitjo el millor

BARCELONA B – És l’equip que menys conec però sempre lluitarà a dalt

CORNELLÀ – L’any passat em van sorprendre. Ha fet un parell de fitxatges bons, no sé si li donarà per a estar a dalt, però és un bon equip

ESPANYOL B – M’han sorprès moltíssim aquesta pretemporada. Als jugadors els conec molt bé i donaran molt a parlar pel seu joc

L’HOSPITALET – Em genera dubtes. És un acabat d’ascendir i cal veure com s’adapta a la categoria

“DESITJO QUE EL BADALONA ESTIGUI A DALT”

LLAGOSTERA – Donaran molta ‘guerra’. El seu camp pot ser determinant en molts partits

LLEIDA E.– Molo és un gran entrenador. Han començat una mica tard per algun problema i espero que no els perjudiqui; m’agradava molt anar a jugar a Lleida i mereixen estar a dalt

NÀSTIC – Tinc gran amistat amb Seligrat, fa una bona feina i bon equip. Mereixen també estar a dalt encara que només sigui per la seva gran afició

OLOT – Amb Raúl guardo especial amistat des que érem rivals en el camp. Ha fet bon equip que juga molt bé al futbol del millor de la categoria

PRAT – Crec que els fitxatges d’enguany poden ser encertats per a la mena d’equip que desitgen ser.

ELS PORTERS, SEGONS MORALES

BAÑUZ- RATTI – (ANDORRA) – Tenen dos porters molt ràpids, dominen l’àrea malgrat no tenir l’alçada ideal

ALEX SÁNCHEZ-DORRONSORO (BADALONA) – Vaig competir amb Álex l’any passat i té molt nivell; a Dorronsoro el recordo molt bé de l’època-Albacete

TENAS-ALEX RUIZ-PEÑA (BARCELONA B) – Aquest perfil Barça assegura molt bon rendiment

RAMON JUAN (CORNELLÀ) – M’haig de treure el barret amb aquest porter i ja porta dos grans anys. No tindrà aquesta alçada que tots demanen però fa parades increïbles, entén el joc i el domina

“HI HA MOLT DE NIVELL A LES PORTERIES”

FORTUÑO-JOAN GARCÍA (ESPANYOL B) – Són dos porters-TOP i aquí estan en les inferiors d’Espanya, tenen perfil de primer equip de l’Espanyol i tant de bo ens donin la raó amb la nostra aposta

ADRIÀ ALIAGA- (L’HOSPITALET) – A Adrià el conec del Sant Andreu juvenil. Ha madurat moltíssim, ha canviat i està molt bé en moments decisius. És aquí pels seus mèrits

MARCOS-ALBERT (LLAGOSTERA) – A l’Albert no el conec personalment i del clàssic Marcos, què puc dir?. Porta anys donant un nivell espectacular, ha estat en grans equips i ha fet grans temporades

PAU TORRES (LLEIDA E.) – Pau és una feblesa. És el meu amic, amb molts anys a molt gran nivell. Li envio una abraçada, pocs porters hi ha com ell

GONZI –WILFRED (NÀSTIC) – Seligrat ha fitxat un dels millors de la categoria. Wilfred és dels millors, ho he viscut, sé que es cuida, és molt treballador, li encanta la porteria i té molt guanyat

POL BALLESTÉ (OLOT) – És molt complet. No sé si és el millor de la categoria perquè aquí estan també Marcos, Craviotto, Wilfred, Joan García, Fortuny. hi ha molt de nivell en les porteries d’aquesta categoria.

CRAVIOTTO (PRAT) – No tinc cap dubte que jugarà Craviotto. Sempre dóna nivell, mai li veuràs un partit de ‘4’ sinó sempre de ‘8’.

The post Així veu la Segona B José Miguel Morales appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El passat juliol, en Javier Bonilla aterrava a Tarragona il·lusionat i atret per un projecte ambiciós, atractiu i amb un objectiu clar: intentar retornar al futbol professional. Sis mesos després, la realitat supera, amb escreix, la ficció. Un Nàstic en descens i lluny de mostrar la seva millor imatge ha trobat en Bonilla un protagonista inesperat. Segon màxim golejador de l’equip amb tres gols i unes quantes assistències, el lateral esquerre s’ha convertit en un dels referents a pilota aturada i en una de les veus autoritzades dins del vestidor.

Un home sense pèls a la llengua i amb les idees clares amb qui, a punt d’iniciar-se la segona volta, xerrem de les seves sensacions personals, de la situació de l’equip i, en general de tot el que envolta el club grana.

Com van anar les negociacions del teu fitxatge?

Van ser molt fàcils i ràpides, si no recordo malament, en un parell de dies vam signar. El fet que el club mostrés tant d’interès en mi i les bones referències que em van donar Ferran i Reina van ajudar molt.

“Estem intentant revertir aquesta situació”

Quina valoració fas d’aquests mesos a Can Nàstic?

No estic content per la situació que estem travessant. Anar en descens amb un projecte com el que teníem no és gens fàcil però estem intentant revertir aquesta situació.

Abans d’aterrar a Tarragona has viscut moltes experiències, com per exemple, la teva etapa a Grècia. Explican’s una mica com la vas viure.

Com a experiència personal em va servir de molt per l’idioma, perquè era la primera vegada que sortia de casa… Tanmateix, pel que fa al futbol em va servir de poc. És un cas a part, el futbol és molt diferent i hi ha coses molt rares.

Una temporada passada complicada on vas haver de marxar del Mallorca i on vas estar uns mesos sense equip. Què passa en aquells moments pel teu cap?

Va ser un moment molt difícil, ja que no havia viscut mai una situació semblant. Havia jugat tot amb el Mallorca, fent mèrits per quedar-me, faig la pretemporada i, de sobte, em donen la carta d’acomiadament. A partir d’aquí, desgraciadament, jo no puc fer res.

Suposo que has viscut amb nostàlgia tot el que t’has perdut amb l’equip balear, no?

Sí, és clar, encara que m’alegro moltíssim perquè molta de la gent que està allí estava a Segona B i s’ho mereixen.

“No hem fet ni estem fent les coses bé”

Encara que la situació de l’equip no és l’idònia, personalment les coses si t’estan sortint bé. Titular indiscutible, fent gols, donant assistències. Esperaves tenir tant protagonisme a nivell ofensiu?

És veritat que per les meves característiques tinc més opcions de fer gols o donar assistències però no m’esperava tenir aquest protagonisme, ni de bon tros. Tot i això, si a l’equip no li va bé jo no estic content.

En els teus inicis vas començar a jugar d’extrem per acabar, anys després, reconvertit en lateral. On et sents més còmode?

Vaig començar al Numancia d’extrem, no obstant això, ja fa molts anys que jugo de lateral i em trobo molt més còmode en aquesta posició.

Mateixos errors, mateixa situació

A Orihuela es posa punt final a una primera volta per oblidar amb l’equip a places de descens. Què succeeix perquè un Nàstic cridat a lluitar per l’ascens es trobi en aquest pou?

Encara que sembli obvi, que les victòries no han arribat. En molts partits ens ha faltat aquest punt de sort que, a vegades, s’ha de tenir però, està clar, que no hem fet ni estem fent les coses bé.

“Sabem el que significa el club per a la ciutat”

I. en aquesta segona volta, què podem esperar?

Un canvi radical. Hem tornat de Nadal amb les piles carregades, ens han anat bé aquestes vacances i, tot i que a Orihuela ens van remuntar un 0-2 crec que el punt sumat és positiu i ens donarà confiança per emportar-nos els tres punts de Llagostera.

El vestidor és realment conscient que la Tercera Divisió està a tocar?

Molt conscients. Sabem perfectament el que ens juguem, molts de nosaltres tenim contractes de més d’una temporada, sabem que no és el mateix estar a Segona B que a Tercera i, sobretot, sabem el que significa el club per a la ciutat i per a l’aficionat.

“Hem tornat de Nadal amb moltes forces”

Llavors parlem d’un vestidor unit i mentalitzat per capgirar la situació?

Sí. No només hem tornat de Nadal amb moltes forces com et deia, anteriorment, sinó amb un canvi de mentalitat. Volem treure això endavant com sigui perquè baixar a Tercera seria ja l’últim.

En moltes ocasions Seligrat ha parlat d’un problema mental més que d’un tema de joc. Estaries d’acord?

Sí. Penso que quan ens marquen un gol ens venim abaix i no sabem com reaccionar. A partir d’ara, hem de pensar diferent i crec que estem en el camí.

L’arribada de Seligrat va suposar un revulsiu amb dues victòries consecutives. Què va canviar amb ell?

Amb ell intentem ser millors defensivament, tenir més seguretat defensiva que, això no vol dir que sigui defensiu perquè l’equip està marcant gols. Al contrari, Bartolo era més de tocar, de joc combinatiu. Al final, són dues maneres de veure el futbol i de jugar.

“Amb Seligrat,  l’equip està millorant a poc a poc”

Quin estil s’ajusta més a l’equip?

Ara mateix, l’estil de Seligrat. Crec que amb el míster l’equip està millorant a poc a poc. Això no significa que sigui ni millor ni pitjor que el de Bartolo, simplement que amb en Xavi el grup era nou i necessitava un temps d’adaptació que no va tenir, ja que les coses es van torçar des d’un inici.

Parlàvem abans d’aquest “revulsiu Seligrat” que, malauradament va durar, tan sols, dues jornades. Per què es torna a fer un pas enrere?

Tant de bo sabéssim al 100% el perquè d’això i ho poguéssim canviar radicalment. Al final, és una situació difícil per a tots, per al club, per a l’afició per a nosaltres que al final som els que sortim al terreny de joc a jugar.

Què us ha demanat el míster per a aquesta segona volta?

Que donem el màxim, que estiguem compromesos al 100% i que siguem un equip dins i fora del camp. Fora ja ho som i dins estem intentant ser-ho i ajudar-nos per treure això endavant entre tots.

Feblesa defensiva

Tornant al partit d’Orihuela, els errors individuals van tornar a condemnar l’equip. Són faltes de concentració puntuals o baix rendiment de certs jugadors?

No sé què dir-te. Cadascun de nosaltres intenta fer les coses el millor possible però durant un partit es donen moltes circumstàncies, si jo no arribo a una marca, no és perquè no vulgui arribar. Som persones i podem tenir un mal dia, una mala temporada, tanmateix, estic convençut que no és per deixadesa.

“Encaixar gols és el nostre taló d’Aquil·les”

Tot i que, suposadament amb Seligrat sou més forts defensivament, la facilitat d’aquest equip per encaixar gols continua sent preocupant.

Sí, és increïble i, més que el 80 o 85% d’aquests gols arribin després d’errades individuals. Som conscients que aquest és el nostre taló d’Aquil·les i que ho hem de corregir al més aviat possible. També, penso que són errades fàcilment corregibles, encara que ja se sap que al futbol, el més fàcil és el més difícil.

I, com es corregeixen?

Amb molt de treball diari i durant els encontres posant en pràctica el treballat durant els entrenaments i intentant no cometre aquestes errades.

Estem en ple mercat de fitxatges. Creus que s’ha de reforçar l’equip?

Segur que vindrà algun jugador i si ho fa per sumar, endavant. Tot i això, nosaltres confiem en aquesta plantilla al 100%.

Com us afecta el ball de noms de futuribles i de baixes?

És normal que es parli i que surtin noms. De moment som els que som i si acaben arribant doncs benvinguts seran.

Objectiu: la salvació

Dins d’aquesta situació tan complicada, també trobem coses que sí que estan sortint bé com és l’estratègia. Quina importància té aquest aspecte a una categoria com la segona B?

Avui dia, la pilota parada és un factor molt important, no només a segona B sinó a qualsevol categoria. Nosaltres ho treballem molt i per sort les coses, en aquest aspecte, estan sortint bé.

“La salvació és l’únic objectiu“

Aquesta estratègia i assolir la solidesa defensiva seran claus per aconseguir la salvació?

Sí, totalment. Si continuem igual a nivell d’estratègia i ens fem forts en defensa, ens salvarem fàcilment.

La salvació, únic objectiu.

Sí, sense cap mena de dubte.

Quin paper jugarà el Nou Estadi en la consecució d’aquest objectiu?

Importantíssim. Ens hem de fer forts a casa i convertir el Nou Estadi en un fortí per salvar-nos.

Us sentiu més còmodes jugant fora?

Fins ara, sí. Potser ens hem adaptat millor a camps més petits que el nostre o de gespa artificial, on hem guanyat algun partit.

Serà un fracàs no jugar el playoff?

Ascendir era un objectiu que es podia donar o no, però no jugar el playoff, sí que és un fracàs.

“No jugar el playoff, sí que és un fracàs”

Una victòria és vital, tanmateix, el calendari fa por: Llagostera, Barça B, Andorra…

Sí, encara que per a ells també serà complicat. En aquesta categoria tots els equips estan molt ben treballats, són molt intensos i costa sumar els 3 punts.

Et preocupa que si aquesta victòria no arriba aviat, l’ansietat s’apoderi del vestidor?

Espero que arribi al pròxim partit contra el Llagostera. Com més aviat millor per no haver de pensar en què queden pocs partits o en l’ansietat.

Les pròximes jornades seran decisives pel futur de l’equip?

No, queden 19 partits i mentre quedin punts per jugar…

Què se li pot dir a una afició cada cop més desil·lusionada i emprenyada?

Que no hem fet les coses bé, que ho sabem, que ho reconeixem i que esperem capgirar aquesta situació perquè tot comenci a rutllar com hagués hagut de fer-ho des d’un inici i que, encara que sigui difícil per a ells, vinguin al camp a donar-nos suport perquè, tampoc és una situació fàcil per a nosaltres i al final, serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota. Per la nostra part, donarem el màxim.

Passem de l’afició del Nàstic a la de Los Pajaritos. T’agradaria penjar les botes al Numancia?

Dintre d’uns anys perquè no, estaria molt bé retirar-me a l’equip de la meva ciutat, encara que espero i desitjo quedar-me molt de temps aquí a Tarragona on em sento molt a gust.

“Serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota”

Per tancar l’entrevista i amb l’any, recentment inaugurat, què li demanes a aquest 2020?

Aconseguir victòries, sumar punts i salvar-nos com més aviat millor. Una vegada aconseguim això ja ens plantejarem altres objectius.

The post Javier Bonilla: “El vestidor del Nàstic ha canviat de mentalitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Messi, Cristiano, Ibra, Totti o el seu ídol Ronaldo Nazario, són tan sols alguns dels noms que conformen el selecte club dels jugadors que han anotat 300 o més gols al llarg de la seva carrera esportiva. Doncs bé, a aquests noms hauríem de sumar-li el del protagonista de la nostra entrevista d’aquesta setmana: l’Uri Labella (27 anys).

El jove davanter que va aterrar, aquest estiu, al club del seu barri està vivint un moment daurat, assaborint els fruits del treball ben fet i sense abandonar l’ambició que el caracteritza. A pocs dies d’haver signat el seu gol 300, l’Uri ja té en el punt de mira el seu nou repte: els 500.

Fem un cafè i xerrem una estoneta amb, potser, un dels davanters més prolífics i, alhora, més desconeguts del futbol català.

“Aconseguir el gol 300 ha estat una experiència inoblidable”

Fa uns dies, contra la Riera vas anotar el teu gol 300 com a jugador amateur. Com vas viure aquell moment?

Va ser un moment molt especial per a mi, un moment de moltes emocions. Arribar a aquesta xifra no ha estat gens fàcil i poder aconseguir-ho ha estat una experiència inoblidable.

Aconseguir-ho a casa, davant de la teva afició, encara ho va fer més especial?

Sí, és clar. Marcar-lo a casa amb el caliu de l’afició, davant de tots els nens del futbol base que es presentaven aquell dia i, també, davant de la meva família li va donar un punt molt més especial, sense cap mena de dubte.

A qui li vas dedicar?

A la meva parella, a la meva mare i al meu avi que són els que sempre han estat al meu costat, recolzant-me en tot.

Celebres els gols d’alguna manera concreta?

No, no tinc cap celebració especial, vaig canviant. Normalment, cada cosa que se’m passa pel cap, la faig.

En algun moment, vas arribar a pensar que signaries el teu gol 300?

De cap manera, al contrari. Per a mi, el fet de poder marcar el gol 300 era una fita inabastable.

Recordes el teu primer gol?

I tant, va ser un gol de penal. Recordo que va costar molt que arribés però, afortunadament, va ser el primer de molts més.

       “Un gol especial?  L’ascens amb l’Angulària ”

Hi ha algun gol, d’aquests 300, que sigui especial?

Tots els gols són especials, encara que si m’he de quedar amb un, seria un gol anotat a la promoció d’ascens amb l’Angulària que, finalment, va ajudar a assolir aquell ascens.

A part del gol que, és evident, quins altres aspectes destacaries del teu joc?

Diria que, gràcies a la meva rapidesa, una de les meves virtuts és jugar amb espais, sense pilota.

I, que t’agradaria millorar?

Moltes coses, per exemple el joc amb la meva cama esquerra que és la meva cama no hàbil i el joc aeri.

Has tingut algun ídol?

Ronaldo Nazario. Per a mi, ha sigut un dels millors davanters de la història i m’he fixat en moltes coses del seu joc.

     “Seguiré treballant dia a dia per ampliar aquesta xifra”

En un altre context, però com el teu ídol tu, també, has arribat als 300 gols. Una xifra espectacular, però, i ara què?

Sí, com tu dius són uns números espectaculars, no obstant això, res no canvia, seguiré treballant dia a dia per intentar ampliar aquesta xifra.

Parlem una mica del Torreforta. Aquest estiu aterres al club tarragoní. Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte molt il·lusionant perquè suposa poder treballar amb el futbol base on sóc entrenador de l’Aleví i el Juvenil, poder jugar al club del meu barri, poder compartir vestidor amb jugadors que ha ja tingut de companys i, molts dels quals, són amics i estar sota les ordres d’un dels millors entrenadors que he tingut fins ara, com és en Jorge Parraga i poder continuar aprenent d’ell.

Com t’has trobat aquests mesos?

M’he trobat molt bé i l’adaptació ha estat molt fàcil. El fet de conèixer a gran part dels companys, al míster, al cos tècnic ha facilitat molt les coses.

     “El Torreforta és un projecte molt il·lusionant”

Quin és l’objectiu de l’equip aquesta temporada?

No hi ha un objectiu clar. Simplement, anar setmana a setmana, intentar sumar el major número de punts i quedar el més amunt possible a final de temporada.

I, a nivell personal, quines fites et marques aquest any?

Mai m’he marcat cap fita i aquesta temporada no és una excepció, tanmateix, si hagués de dir-te alguna, doncs tornar a ser màxim golejador de la Lliga per setena o vuitena temporada consecutiva

Del que no pot dubtar l’afició és de la teva implicació amb l’entitat, oi?

No han de tenir cap dubte, la meva implicació amb el Torreforta és total. M’han donat l’oportunitat de poder formar als més petits, no només com a jugadors sinó, també com a persones, de poder jugar a l’equip del meu barri i espero estar a l’altura d’aquesta responsabilitat.

     “M’agradaría tornar a ser màxim golejador”

Traslladem-nos uns quants anys enrere. Explica’ns els teus inicis en el món del futbol.

Vaig començar de petit al futbol base del Nàstic i després ja vaig passar a jugar a la Floresta, Camp Clar entre altres equips i més endavant, vaig tenir la sort de poder sortir fora a l’estranger.

Com va ser aquesta experiència estrangera?

Van ser dues experiències curtes, a Itàlia i a Malta però puc dir que han estat dues de les millors etapes de la meva carrera esportiva. Va ser el primer contacte amb el futbol professional que vaig tenir, ho vaig afrontar amb moltes ganes i il·lusió i intentant aprofitar al màxim la gran oportunitat que significaven per a mi.

Quins altres moments bons destacaries de la teva trajectòria?

Encara que he viscut molts, em quedaria amb el moment actual que estic vivint. Em trobo molt bé individualment i he aconseguit assolir la maduresa dins del camp.

     “Sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més”

I, el pitjors moment?

Qualsevol moment on les coses no et surten com vols, quan estàs immers en una mala ratxa…

El millor consell que t’han donat?

M’han donat molts, tant els companys com els entrenadors que he tingut però em quedo amb un que m’ha marcat: sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més.

Un somni que et quedi per complir?

Molts, encara que, ara per ara seria poder arribar als 500 gols. De moment és una xifra impossible, no obstant això, perquè no somiar amb assolir-la algun dia.

The post Uri Labella, l’home dels 300 appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove però amb l’experiència suficient adquirida durant tots aquests anys en equips com el Castelldefels, el Martinenc o el mateix Santboià, en Juanlu ha après de les seves vivències per assentar-se al club de Sant Boi i ser un dels líders. Un líder no només dins del terreny de joc on amb els seus gols ajudarà a l’equip a assolir els objectius sinó també, fora de la gespa on és un exemple pels joves i un gran suport per tots els seus companys. El davanter, que travessa un moment dolç com a màxim golejador de la categoria, vol tornar a tastar la Tercera Divisió com més aviat millor. Ho aconseguirà? El temps ho dirà. Mentrestant, compartim una estona amb ell i, a continuació us deixem les seves reflexions.

Al juny amb el descens del club a Primera Catalana es dóna el tret de sortida a una nova temporada amb un nou projecte on esteu signant un inici fulgurant. Us imaginàveu començar d’aquesta manera?

La nostra intenció era estar als llocs de dalt des del començament per al final tenir opcions de lluitar per l’ascens. Per sort, els resultats ens estan acompanyant i, de moment estem quallant un gran inici.

Ser l’equip menys golejat del grup està sent clau per rubricar aquest gran inici?

Sí, totalment. No encaixar gols és primordial i és la base si volem estar als llocs de privilegi. Sabem que en partits igualats si som capaços de mantenir la porteria a zero, tindrem més possibilitats, en una jugada casual, de posar-nos per endavant i emportar-nos els tres punts.

“L’ascens és l’objectiu principal, però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou”

Aquest ascens del qual parles, és l’objectiu de la temporada?

Sí, és l’objectiu principal però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou, amb moltes cares noves i que no serà gens fàcil.

Seria un fracàs no aconseguir-ho?

No, perquè a part de començar, pràcticament, des de zero com t’he comentat abans, l’equip és molt jove i, això, en moments puntuals ens podria passar factura. Farem el possible per quedar primers o segons i si no s’aconsegueix, ho tornarem a intentar la temporada que ve.

Moltes cares noves, tanmateix heu pogut mantenir la columna vertebral de la temporada passada. Era important conservar-la?

Sí, gairebé era una prioritat. Al final, tenir una base amb jugadors amb experiència, veterans i que coneguin el club facilita el treball en tots els sentits, alhora que els nous s’integrin més ràpidament, d’unir el vestidor, d’ensenyar el significat del club…

“Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares i ens ha transmés el que vol amb molta claredat”

Com a estat l’adaptació d’aquests nouvinguts?

Molt bona. Ha sigut una adaptació fàcil, donat que molts dels fitxatges ja havien passat per Sant Boi i ja ens coneixíem. Ens ha donat la sensació de portat molts de temps jugant junts.

Canvi també a la banqueta on ha aterrat José Alcaraz. Pels resultats, sembla que no us ha costat gaire assimilar els nous conceptes del míster?

La veritat és que no. Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares, sap com juga i el que pot donar cada jugador i ens ha transmès el que vol amb molta claredat i nosaltres ho hem entès fàcilment.

Què us ha demanat?

Sobretot, treball. Que entre setmana entrenem bé i que els dies de partit, encara que les coses no acabin de sortir bé, que ho donem tot damunt de la gespa. Des del primer dia ens ha inculcat la idea que el treball ben fet acaba tenint la seva recompensa i, ara per ara, el nostre treball està donant els seus fruits.

Per la gent que encara no us hagi vist en acció, com juga el Santboià?

Normalment, juguem amb un 4-4-2, en el qual ens agrada tenir la pilota, mimar-la… No obstant això, també ens sentim còmodes jugant sense l’esfèric.

“La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres”

Pròxim partit contra el Viladecans, un conjunt confeccionat, a priori, per estar a dalt. Et sorprèn la seva desena posició?

Sobta una mica perquè no només, és un equip fet per lluitar per l’ascens, com tu dius, sinó per la trajectòria que porta en aquestes darreres temporades on ha estat en les primeres posicions. Tot i això, només portem 10 jornades, queda molt per endavant, el camí és molt llarg i que ara estigui desè no significa que no pugui, al final, finalitzar en places de playoff.

L’equip a batre és la Montanyesa?

Ara mateix, sí. Porten 28 punts dels 30 possibles, són els màxims golejadors i continuen invictes. Amb aquests números, està clar que són el rival a batre.

Com veus la categoria?

La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres i aquesta temporada, de moment, no està sent una excepció.

Líder

A l’inici de l’entrevista parlàvem del descens de l’equip. Creus que va ser un descens anunciat després dels mals registres que vau arrossegar durant la temporada?

Està clar que es veia venir però nosaltres no vam deixar de lluitar fins al final, fins que ja vam veure que el descens era un fet.

Què li va faltar a l’equip per salvar-se?

Experiència. Teníem un equip molt jove, sense gaire experiència i ho vam acabar pagant.

“Objectiu de gols? Ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc clar que per a mi l’important és l’equip”

Una temporada passada un mica estranya, també, a nivell personal, on fitxes pel Castelldefels i al cap de 4 mesos tornes a Sant Boi. Explica’ns com es gesta el teu fitxatge i què succeeix després.

Fitxo pel Castelldefels per poder jugar i gaudir de minuts, tanmateix un cop arribo allí, em trobo que no hi ha feeling entre el míster, en Miki Carrillo i jo i decidim que torni al Santboià.

Una situació totalment oposada a la que estàs vivint actualment. Assentat a l’equip, titular, màxim golejador de la categoria… Millor impossible.

Sincerament, estic molt content de com m’estan sortint les coses, tant en l’àmbit grupal com en l’individual. No em puc queixar i seguiré treballant perquè les coses continuïn anant així de bé.

Et marques alguna xifra de gols d’aquí a final de temporada?

No, ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc molt clar que per a mi l’important és l’equip. Si tinc la sort de marcar, genial però si ho fa un altre company i guanyem, estaré igual de content.

Defineix-te com a davanter.

Sóc un 9 que pot caure a bandes, que li agrada córrer a l’espai, que pot ser referència, que també li agrada rebre-la al peu…

I, què milloraries?

Moltes coses, defensivament, el joc amb el cap…

No només t’has convertit en el màxim golejador si no en un líder dins i fora del terreny de joc. Quina és la teva funció?

Bàsicament, ajudar als companys en tot el que puguin necessitar, sobretot als més joves.

Ja sé que és molt aviat, tan sols tens 26 anys però t’agradaria retirar-te al Santboià?

Mai se sap en el món del futbol, encara que tant de bo perquè és un gran club on em sento molt a gust i em tracten molt bé.

The post Juanlu, el nom del gol al Santboià appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Disset anys damunt d’un terreny de joc donen per a molt, i si no, que s’ho preguntin a en Pedro García. Un autèntic rodamón del futbol que fa sis temporades es va establir a Nou Barris on es deixa la pell damunt de la gespa i el cervell als despatxos. Una vida lligada a un esfèric que, de moment, sembla no tenir data de caducitat i, de la qual, el davanter barceloní, s’està encarregant d’escriure un nou capítol.

Parlem amb el 10 per conèixer més a fons a un dels referents del futbol català i a una de les veus autoritzades de la Monta.

Sisena temporada a la Montanyesa. Quina valoració fas d’aquests anys?

Molt positiva, estic contentíssim. Els dos primers anys van ser espectaculars, el primer vaig anotar 17 gols i al segon vam aconseguir fer playoff d’ascens a Segona B. Llàstima que una temporada després, es va consumar el nostre descens a Primera Catalana i ara estem lluitant per tornar l’equip on es mereix que és a Tercera. Aprofito l’oportunitat per donar-li les gràcies al President del club, l’Emilio Llamas.

“Aprofito per donar-li les gràcies al President, l’Emilio Llamas”

Uns anys on compagines la faceta de jugador amb la de director esportiu. Com portes conviure al vestidor amb jugadors que tu has fitxat?

Tinc molt clar que una vegada entro al vestidor deixo de banda la meva faceta de director esportiu i sóc un jugador més. Fins al moment, ho estic portant molt bé perquè els meus companys, també, ho saben diferenciar i això em facilita la feina.

La temporada passada us quedeu a les portes del playoff d’ascens. Creus que ser tan irregulars fora de casa us va penalitzar?

Potser aquest, va ser un dels factors. Encara que, l’aparició de Piqué a l’Andorra, la por escènica en moments puntuals i alguns mals resultats a casa davant rivals de la zona baixa de la taula, ens van acabar allunyant de l’ascens. Clarament, vam anar de més a menys.

“Piqué i l’Andorra? No sóc ningú per a criticar-ho”

Una aparició, la de Piqué, molt criticada. Què en penses tu?

El futbol és futbol i, tot el que signifiqui una millora per a les plantilles i per al club i estigui dins dels paràmetres de l’esportivitat, per a mi està bé. A més, jo no sóc ningú per a criticar-ho.

Tornant als números lluny de Nou Barris, suposo que si voleu assolir fites importants, aquestes estadístiques s’hauran de capgirar, oi?

Més que millorar els números fora de casa, la clau es continuar sent forts al nostre estadi com ho estem fent fins ara. Està clar que lluny haurem de rascar algun punt però si ets sòlid com a local, tens molt guanyat.

Per què és tan complicat pels rivals guanyar a la Bombonera?

Perquè la nostra afició és el jugador número 12. És espectacular el suport que ens dóna des del primer minut fins al xiulet final, els jugadors notem aquesta escalfor i és un plus per a nosaltres quan, per exemple, les cames ja no donen. Tot el contrari li passa al rival, el qual viu un infern sempre que ve a Nou Barris.

“La nostra afició és espectacular”

Viatgem fins al present on us mostreu intractables, 8 de 8. Us imaginàveu aquest inici?

Imaginar-ho no, sobretot per la gran igualtat que existeix a la categoria però somiar.-ho, ho hem somiat tots. No hem pogut començar de millor manera i estic molt orgullós de l’equip.

Ara per ara, teniu la sensació que sou l’equip a batre?

Claríssimament. Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos, tanmateix nosaltres pensem en nosaltres, anem partit a partit i seguirem treballant com fins ara.

“Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos”

Què ha millorat respecte a la temporada passada per signar aquest gran començament?

El gol. La temporada passada ens mancava gol i gent dalt i, en aquest sentit, hem fet un pas endavant.

Sé que és molt aviat, no obstant això, l’objectiu és l’ascens?

Sí, sense cap mena de dubte. Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures.

Seria un fracàs no fer-ho?

No, si ho donem tot i ens deixem la pell al camp. Fracàs seria quedar a la part mitja-baixa de la taula i no tenir opcions de lluitar per l’ascens.

“No pujar no seria un fracàs, si ho donem tot”

Les coses estan rutllant, no només a nivell d’equip sinó també a nivell personal, on estàs tenint molta més presència. Què ha canviat en el Pedro de fa uns mesos al Pedro actual?

Era coneixedor de la gran competitivitat de la plantilla i sabia que per estar a l’altura havia de fer un canvi i, així va ser. Em vaig posar les piles, aprimant-me 9 quilos per arribar a punt a la pretemporada on vaig treballar a tope. Al final, l’esforç s’ha vist recompensat i li dono les gràcies al míster per la confiança que ha dipositat en mi.

Portes 3 gols en 8 partits, t’agradaria acabar lluitant pel pitxitxi?

Tinc clar que el grup és el més important, marqui qui marqui, això no significa que no gaudeixi anotant gols però, també, ho faig donant la darrera passada. En aquest sentit, sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi.

A banda del gol i d’aquesta darrera passada, quines altres coses pots aportar a l’equip?

Sóc un davanter treballador, tinc bon joc d’esquenes, em moc bé en els espais, dono continuïtat al joc i m’associo bé amb els companys.

“Sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi”

Un gol més que tu i com a màxim golejador de l’equip, juntament amb Baldé, trobem a Velillas. Un encert el seu fitxatge.

Sí. Ha estat un dels fitxatges més il·lusionats, el retorn d’un jugador del barri, molt estimat per la nostra afició i crec que serà clau aquesta temporada. De moment, està rendint a un gran nivell i estem molt contents amb ell.

A l’abril compleixes 500 partits com a futbolista. Com vas viure aquell moment?

Va ser molt emotiu. Es van barrejar moltes emocions, per una banda havia complert el somni de què els meus fills em veiessin jugar però per l’altra, vaig veure el final a prop perquè el físic no m’acompanyava. Per sort, ara estic millor que mai i espero complir molts més partits.

Diries que estàs vivint una segona joventut futbolística?

Es podria dir que sí. Les coses no poden anar millor, he jugat el meu quart partit consecutiu com a titular, l’equip està guanyant, físicament, com t’he dit, estic en plena forma…

Quanta corda que et queda?

Avui dia, tinc corda per estona.

“De tots els meus entrenadors tinc un gran record”

D’aquests 500 partits dels quals parlàvem, quin recordes amb més estima?

Molts, encara que potser, el que sempre recordaré amb especial afecte és el dia del meu debut amb 18 anys contra l’Osca a Segona B amb Patxi Salinas com a entrenador. Vaig saltar a la gespa a la segona part i al minut 92 vaig marcar el gol del triomf. Aquell partit em va permetre tenir continuïtat a Segona B i, posteriorment, fitxar per les categories inferiors del Barça.

Podríem dir, llavors, que Patxi Salinas és el míster que més t’ha marcat?

En aquella època de la meva vida si, tanmateix, de tots els meus entrenadors tinc un gran record, m’han ensenyat i he après moltes coses i això, m’ha fet madurar i créixer, tant en l’àmbit personal com en el futbolístic.

Des d’aquell debut fins avui han passat 17 anys. Si haguéssis d’escollir un o varis moments, quins serien?

Hi ha hagut molts. El meu fitxatge pel Barça, el playoff d’ascens a Segona A amb la Grama contra el Salamanca, partits memorables amb la Montanyesa, gols decisius, poder gaudir de camps plens…

I el pitjor?

El descens a Primera Catalana amb la Monta.

“El meu somni és retornar la Montanyesa a Tercera”

Et queda algun somni per realitzar?

Retornar a la Montanyesa a Tercera Divisió.

Et sents estimat a Nou Barris?

Totalment. Per a mi, el club s’ha convertit en una segona família. Quan les coses no han anat bé, he sentit l’afecte, el suport, els ànims, l’escalfor de la gent i, això, com a persona i com a futbolista ho valores molt. En definitiva, em tracten genial i em sento molt a gust aquí.

The post Pedro García: “Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Sembla que el treball ben fet comença a donar els seus fruits al club gavanenc. Després d’una temporada passada complicada, els de José Manuel Serrano han sabut corregir els errors i fer un pas endavant. Una base sòlida, nois de la casa i una ambició i una competitivitat innegociables seran les claus perquè el míster intenti tornar a fer història amb el club del seu cor. Ho aconseguirà? Haurem d’esperar uns mesos per esbrinar-ho, mentrestant, parlem amb ell per conèixer una mica més sobre aquest Gavà que, de moment, fa tanta patxoca.

Com sorgeix l’oferta del Gavà?

Estava a Begues on portava dues excel·lents temporades i on ja havia renovat quan vaig rebre la trucada de Ramón López i d’Albert Poch per tornar al club gavanenc. Jo ja havia entrenat a diferents equips del futbol base abans que el club es deslligués de l’Escola de Futbol Gavà i ara que el president, Iván Carrillo, havia portat a terme de nou la fusió, van pensar en mi.

Quins són els pilars en els quals se sustenta el projecte que et presenten?

A nivell institucional, assentar el club després de 2 descensos consecutius per impagaments, que la gent es torni a identificar amb el Gavà i es torni a parlar d’ell com el que era i pel que fa a nivell esportiu, mantenir la categoria i comptar amb el futbol base.

“Volem que la gent es torni a identificar amb el Gavà”

Suposo que sent de Gavà, exjugador i exentrenador, era impossible refusar l’oferta?

I tant. Era impossible dir que no, era una gran oportunitat per a mi i havia de tornar, sí o sí. Pensa que al club he viscut moments molt bons com l’ascens amb el Juvenil A i és el club que porto dins.

Com recordes aquell ascens?

Va ser una cosa històrica, increïble perquè vam quedar segons en una lliga dominada, normalment, per Barça i Espanyol i, a més, vam jugar la Copa Catalunya. Sense cap mena de dubte, va ser inoblidable.

La del Gavà és la teva primera experiència a Primera Catalana. Fes-nos una valoració d’aquest any i poc?

M’està sorprenent molt. Sempre es deia que a la Primera Catalana no es practicava bon futbol, que es jugava un joc molt directe i estic veient que hi ha una gran proposta de futbol, que és molt competitiva, que t’exigeix el màxim en cada partit i que els equips estan molt ben preparats.

“Veig que hi ha una gran proposta de futbol a #1cat”

Veniu d’una temporada passada complicada on us salveu in extremis. Què va fallar per arribar a aquest punt?

Vam entrar en una dinàmica negativa on, tot i no jugar malament, els resultats no arribaven. Vam haver de construir un equip des de zero i ens va costar moltíssim adaptar-nos a la categoria, no acabàvem de materialitzar tot el que generàvem, no érem del tot competitius i, sobretot, no teníem fons d’armari. Tot això, ens va penalitzar molt a la primera volta.

En el bon camí

Fem un salt en el temps i ens situem a l’actual temporada on heu signat un gran inici. Renovar a gran part de la plantilla ha estat clau?

Sí, perquè ja ens coneixem, saben el que vull i puc fer un pas endavant. A més a més, partir d’una base sòlida on molts dels aspectes de l’any passat ja els tenen assimilats, a part, de donar-nos molta tranquil·litat ens permet potenciar els aspectes què fèiem bé i millorar els que no.

Quins són aquests aspectes què s’han de millorar?

Sobretot, les ocasions de gol, tan clares, que concedim al rival. També, hem d’evitar cometre errades en la pressió, ser més contundents en moments puntuals, comunicar-nos millor… I, en atac, potser polir la sortida de la pilota.

“Ara tots saben el que vull i puc fer un pas endavant”

Com juga el Gavà de Serrano?

Ens agrada ser protagonistes a base d’un atac organitzat, d’intentar sortir amb la pilota jugada, ens agrada donar un bon tracte a l’esfèric. Tot i això, tampoc renunciem a una contra, a una pilota llarga, a una segona jugada però sempre amb la idea de jugar, gaudir i ser competitius.

Joc ofensiu, encara que sense descuidar la part defensiva, sou un dels equips menys golejats del grup. És molt important la fortalesa defensiva dins del teu sistema?

Molt. Ser forts defensivament suposa que el rival no et generi ocasions de gol, que puguis mantenir la porteria a 0 i, d’aquesta manera, poder estar dins del partit. Hi han moltes maneres de defensar, amb una bona col·locació, sent solidaris quan no puguem ser protagonistes amb la pilota, amb una defensa forta… Al final, si controlem tots aquests aspectes, serem més forts en atac i creixerem com a equip.

Cinc gols en contra i 15 a favor. Es pot dir que el Gavà ha trobat l’equilibri?

Crec que encara és massa aviat per dir-ho, pensa que d’aquests 15 gols, 11 els hem fet en 2 partits i els altres els hem guanyat ajustadament. És veritat que generem ocasions, tanmateix, a vegades ens falta ser més eficaços però estic tranquil en aquest sentit perquè sé que, tard o d’hora, aquestes ocasions s’acabaran materialitzant.

“Nosaltres volem sortir a guanyar cada setmana i sumar”

Uns excel·lents números que us han portat a la segona posició de la taula. Quina importància li dónes, ara per ara, a la classificació?

Sincerament, cap. Està clar que amb aquests 13 punts que portem hem avançat molta feina i que el treball diari es veu recompensat, no obstant això, queda molt per endavant. No et negaré que és il·lusionant veure’ns a dalt i, que tot i ser molt ambiciosos i competitius, també som conscients que hi ha molts equips potents i que el nostre principal objectiu no és ascendir.

Llavors, l’objectiu és…

Mantenir la categoria. Sortir a guanyar cada setmana i sumar, com més aviat millor, els 45 punts i, depenent de quan els aconseguim, plantejar-nos una cosa o una altra.

Serà clau convertir La Bòbila en un fortí per assolir aquest objectiu i no patir com la temporada passada?

El nostre camp ha de ser el punt diferencial. Tenim a favor que La Bòbila compta amb gespa natural i hem de treure el màxim profit d’aquest “avantatge”. Aquesta temporada no ens podem permetre que volin tants punts com la temporada passada i hem d’intentar que els rivals se sentin incòmodes i que els partits se’ls facin eterns.

Veus a l’afició il·lusionada?

Sí, ja que veu com s’ha recuperat el futbol base, com molts dels jugadors del primer equip són de la casa i, això provoca que la gent torni a apropar-se a La Bòbila els dies de partit i es torni a identificar amb el club.

“El nostre camp ha de ser el punt diferencial”

Tens la sensació que aquesta temporada el Gavà fa olor a quelcom gran?

No, no tinc aquesta sensació. Si tinc il·lusió i somio a portar al Gavà a Tercera Divisió però sóc coneixedor de la dificultat de la categoria i m’ho prenc amb molta calma i, sobretot, tocant de peus a terra.

Les teves segones temporades als equips solen ser molt bones…

És cert que les meves segones temporades sempre han estat bones, tanmateix, les estadístiques estan per trencar-se.

The post José M. Serrano: “El nostre principal objectiu no és ascendir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove, lluitador, amb les idees molt clares i coneixedor del futbol base. Aquest és l’Albert Company. Un míster que després de viure la temporada passada, potser un dels pitjors moments de la seva carrera a nivell extraesportiu amb el Reus B, aquest juny va aterrar a la Pobla de Mafumet per agafar les regnes del filial del Nàstic. Sense renunciar a res, encara que amb els peus a terra, en Company vol inculcar uns conceptes futbolístics que, a poc a poc, es van veient en el conjunt pobletà i que, si res es torça, brindaran grans tardes de futbol al Municipal.

Pocs dies abans del debut a Tercera hem volgut xerrar una estona amb l’Albert perquè ens expliqui quines són les seves sensacions, com arriba l’equip o quin serà l’objectiu per aquesta campanya, entre altres coses.

“Estic convençut que he arribat a un gran club”

Què et va atreure del projecte de la Pobla?

Que podia continuar en un filial d’un club professional, tot i baixar de la LFP, que és la segona banqueta més important de la província de Tarragona i que els futbolistes estan a un pas de la professionalització i a tot això, no es pot dir que no. A part també, m’agrada treballar amb gent jove i aquest projecte em dóna aquesta oportunitat.

Quines són les teves primeres sensacions personals?

Des d’un principi, les sensacions han estat bones. Estic tranquil, satisfet i convençut que he arribat a un gran club.

Parles de tranquil·litat. La necessitaves després de la temporada tan complicada que vas viure al Reus B?

És veritat que a nivell extraesportiu la temporada passada va ser molt complicada però a nivell esportiu vam estar molt tranquils, el nostre dia a dia no era més difícil per tot el que succeïa lluny dels terrenys de joc. La diferència, avui dia, és que gaudim d’una tranquil·litat en tots els nivells.

Una temporada extraesportiva complicada, tot el contrari que l’esportiva on es van quallar uns grans resultats. Et sents pressionat perquè l’afició pobletana esperi el mateix?

No, són contextos diferents, clubs diferents, equips diferents, fins i tot jo sóc diferent perquè tots evolucionem. Nosaltres tenim unes idees concretes de joc que intentarem plasmar-les aquí, no obstant, seria un error buscar una còpia del Reus B.

“Esportivament seria un error buscar una còpia del Reus B”

Portes, gairebé, dos mesos i mig a la Pobla i has hagut de lidiar amb la marxa del teu segon Javi Robles. Què ha motivat aquesta baixa?

Tots tenim les nostres aspiracions i prenem les decisions personals que creiem millors i jo les respecto. En Javi és amic meu i li desitjo el millor i espero cobrir la seva baixa tan aviat com es pugui.

Centrem-nos de ple en el tema esportiu i en l’equip. Fes-nos una valoració de la pretemporada.

Ha estat una pretemporada, com crec que és habitual, de menys a més. T’he de dir que estem contents, primer amb la predisposició dels jugadors i segon perquè les lesions els estan respectant i, aquest és un aspecte molt important. La valoració és positiva, comencem a veure el que volem que sigui la Pobla i tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia.

La competitivitat és innegociable en aquest equip?

Totalment. A més, penso que aquesta competitivitat forma part de l’ADN del futbolista del Nàstic. El futbol base grana té un ADN híper competitiu i nosaltres volem potenciar-lo i barrejar l’agressivitat, la potència física, la rapidesa… que posseeixen aquests jugadors, amb la nostra manera de veure el joc.

“Tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia”

Quins altres aspectes són innegociables?

Actitud, ganes i il·lusió d’anar cap endavant. No tolerarem que un futbolista no tingui aquests valors i tampoc, com a cos tècnic podem estar darrere dels jugadors tirant d’ells constantment.

Estàs satisfet amb la plantilla que heu confeccionat?

Si, molt. Hem confeccionat una plantilla molt jove de l’any 99-2000 amb moltíssima qualitat i que compten amb els valors dels quals parlàvem abans, aquesta il·lusió, aquestes ganes de fer un pas endavant i, al final, això és el que desitja qualsevol entrenador. Ara, el que nosaltres intentarem és que els nois madurin per aconseguir que siguin els més competitius possible, al més aviat possible.

Et preocupa que aquesta joventut us pugui passar factura en moments puntuals de la temporada?

En absolut. Al contrari, fins i tot et diria que ho veiem com un factor positiu, ja que aquesta joventut i inexperiència els fa no pensar gaire, ser atrevits, valents, inconscients… i independentment que per aquest motiu puguem perdre algun punt, estic segur que també guanyarem molts.

“Tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit”

Comptes amb fins a 11 jugadors del juvenil. Confiança cega en la pedrera grana.

Totalment, a més no entenc la idea d’un filial d’una altra manera. Sóc coneixedor de tot el treball que hi ha darrere del futbol base i tota aquesta feina es quedaria en res si no hi confiéssim. En aquest sentit, tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit.

Falta alguna peça per tancar la plantilla?

El mercat a Tercera està obert fins al gener i si hi ha un jugador que millora el que tenim, li veiem futur professional, és sub-23 i econòmicament és viable per al club, benvingut sigui. Encara que, nosaltres estem molt contents amb l’equip que hem conformat perquè tenim una plantilla àmplia i completa i, a més, podem comptar amb els nanos de la Pobla B i el juvenil.

Aquest dissabte debuteu a la lliga davant l’Horta. Com arriba l’equip?

Amb moltes ganes de realitzar un bon partit, amb moltes ganes de treure els 3 punts però conscients de la dificultat d’un rival atrevit i que vol la pilota. Tot i que penso que es veurà un bon matx, vistós i entretingut i que sortirem a posar en pràctica el que hem treballat amb la màxima il·lusió, no em preocupa en excés el que passi en aquesta primera jornada, donat que això és un projecte a llarg termini.

“Espero que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol”

Quins són aquests elements que heu treballat?

Sobretot, hem intentat inculcar la nostra manera d’entendre el joc, la nostra manera de fer les coses i com volem que sigui aquest equip.

I, com voleu que sigui?

Atrevit, valent, que vagi amb la pilota a dalt, que proposi un joc combinatiu, encara que sense renegar d’un contraatac, d’una transició ràpida, que sigui capaç, també, en determinats moments de defensar bé a l’àrea. En definitiva, que intenti dominar tots aquests aspectes i ser un equip equilibrat.

“Objectius; competir  i que arribin jugadors al Nàstic”

L’objectiu de la temporada és…

Posar-nos un objectiu classificatori a 9 o 10 mesos vista i sense haver-nos mesurat les forces amb ningú no té gaire sentit. Crec que en un filial hi ha 2 objectius bàsics: el primer és competir a la categoria on estem, això si, sense renunciar a cap classificació i el segon, un objectiu de màxims, és a dir, aconseguir que el màxim de jugadors que passin pel filial arribin a jugar amb el Nàstic al nivell més alt possible. Si es compleixen aquests dos objectius, la temporada es pot donar per bona.

Per tancar l’entrevista, no voldria que marxessis sense preguntar-te com estàs veient, ja des de la distància, tot el serial del Reus Deportiu.

Amb molta tristesa i ràbia, sobretot pels aficionats, simpatitzants i socis del club que no s’ho mereixen. Aquí estem parlant de sentiments i aquests estan per damunt de qualsevol cosa, entrenadors, presidents, jugadors… i aquesta situació no s’hauria de donar en els clubs actuals. Dit això, espero que hi hagi un final feliç i que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol.

The post Albert Company: “Volem una Pobla Mafumet equilibrada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

L’estiu del 2017, en Josep Mir deixava la presidència del CF Pobla de Mafumet després de, gairebé 20 anys de tristeses i moltes alegries. Una presidència que, llavors va assolir l’Iván Carrasco. El llistó estava alt però ni la pressió ni l’ombra allargada que havia deixat un dels millors presidents del club pobletà van impedir que, a poc de complir 2 anys de la seva arribada, el nou president hagi portat l’estabilitat a l’entitat i s’hagi rodejat d’un gran grup humà que treballa per convertir a La Pobla en un conjunt referent de la província.

Parlem amb el màxim mandatari per conèixer una mica més a fons com funciona i quins són els objectius del filial del Nàstic.

Valoració d’aquests gairebé 2 anys com a president?

Positiva a tots els nivells i amb marge de millora en aspectes com poden ser el primer equip o futbol base, entre d’altres. Aquests són els que més es veuen. Ara bé, internament el club també ha millorat dotant-lo d’una estructura adaptada a les nostres necessitats.

Amb quina Pobla es troba quan agafa les regnes?

El club venia de grans temporades com la de l’ascens a 3ª Divisió i l’any de 2ªB. Realment el que hem fet conjuntament amb la Junta ha estat adaptar alguns aspectes de l’entitat a les exigències que ens demana el segle XXI. No hem sacsejat res, simplement, hem portat a terme petits retocs.

Quin diria què ha estat millor moment fins ara?

Quedar-me amb un únic moment seria difícil de dir. Ser president d’aquest club, treballar per l’entitat i el que comporta el dia a dia sempre és motiu d’il·lusió, ja que saps que el que estàs fent beneficia moltíssim a la gent.

“Jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia”

I el pitjor?

No el definiria com el “pitjor”, però sí que la temporada passada haver-nos quedat amb la mel als llavis de no jugar el play-off ens va deixar un regust agredolç. És futbol i, aquest esport un dia et brinda bons moments i d’altres que ho són menys.

Haver estat jugador amateur i conèixer aquest món des de dins, li ha facilitat el treball ara com a president?

No. La realitat és que jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia. Això sí, la presidència és un càrrec de responsabilitat i per sort treballo amb una Junta preparada i on tot es consensua. Veuen més quatre ulls que dos! (somriu)

Quins han estat els principals àmbits en els quals ha treballat des de la seva arribada a la presidència?

Tot està focalitzat en el primer equip i en la Fundació. Treballem sense fer soroll, val més fer petites passes i estables que grans que trontollin. Ara mateix estem en un moment de molta estabilitat i l’entorn ho agraeix.

Una de les primeres coses que van portar a terme va ser la renovació del conveni de col·laboració amb el Nàstic. Era una prioritat aquesta renovació?

Anar de la mà del Nàstic sempre ens ha donat bon resultat, a nosaltres i, també a ells. El que funciona bé no cal tocar-ho, aquesta és una màxima incontestable. El club té la seva independència i com comentava, anteriorment, les decisions amb el Nàstic es consensuen pel bé d’ambdues entitats.

La permanència al sac

Parlem una mica de l’equip a escala esportiva. La temporada 2017-18 amb Pavón a la banqueta, va ser molt bona. Per això, va sobtar que no continués aquesta temporada. Quina va ser la raó?

La feina que va fer Pavón, tot i arribar a mitja temporada, va ser molt bona com tu dius però conjuntament amb el Nàstic ens van decidir per un altre perfil d’entrenador per aquesta campanya.

Aquesta 2018-19, després d’un bon començament, l’equip ha travessat moments complicats a nivell esportiu. Suposo que la mala dinàmica del primer equip i que jugadors puntals (Brugué, Viti, Salva…) hagin pujat al Nàstic, ha acabat passant factura, oi?

Som conscients que som un filial i que aquest tipus de coses poden passar, que enguany futbolistes com Salva o Viti hagin estat partícips del primer equip i hagin tingut continuïtat és un orgull per a nosaltres.

“L’objectiu principal cada temporada és la permanència. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur. Però res a reprovar”

És un orgull com vostè diu i, a part, demostra que la feina s’està fent bé.

Efectivament, és el reflex de què el treball s’està fent amb bona nota i que el CF Pobla de Mafumet és un gran trampolí per als joves jugadors que aposten per estar amb la nostra entitat.

Parlàvem abans de la mala dinàmica del conjunt pobletà en els darrers mesos. Tenint en compte aquest fet, en algun moment ha rondat la idea de destituir l’entrenador?

Ha estat una campanya marcada per les ‘ratxes’ però mai ens va passar aquesta idea pel cap. L’aposta que ens vam marcar a l’inici de temporada era que l’ Alberto Gallego fos el nostre entrenador des del primer partit de lliga fins a l’últim i així està sent.

Avui dia, amb la salvació al sac i mirant enrere, l’objectiu al principi de la temporada era aquest o un altre més ambiciós?

L’objectiu principal cada temporada és la permanència, ja que pel club és important estar a 3ª Divisió. Un cop assolida, a somiar, a mirar amunt si és possible, sense oblidar que és una categoria molt competida. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur, a mi, a la Junta, a l’entrenador, als jugadors. Tanmateix, res a reprovar.

Setmana de derbi davant del Reus B Cambrils…

Sí, un derbi sempre és un derbi. És un dels partits més especials de la temporada i ens agradaria guanyar-lo. Serà un partit entre filials i hi haurà motivació per ambdues parts.

Espera la presència d’Onolfo a la llotja?

Si ve, serà benvingut a La Pobla, nosaltres als representants del Reus que vinguin els atendrem amb la cordialitat que ens caracteritza.

El Reus B Cambrils podria desaparèixer i la situació del Reus no està gens clara. Si això passa, el CF Pobla de Mafumet seria el segon equip de la província la temporada vinent. Com ho veu?

No puc valorar el que ha passat amb el Reus perquè no estic dins. No obstant, espero que tingui un bon final i que a Reus, l’any vinent continuï havent-hi futbol.

Mirant cap al futur

Per anar acabant l’entrevista, mirem una mica al futur. Quines són les fites a llarg termini que volen que l’equip assoleixi en l’àmbit esportiu?

Seguir formant jugadors és la nostra màxima. Enguany el nostre segon equip, el CF Pobla de Mafumet B ens ha nodrit de futbolistes a vegades pel primer equip. Al final, tot és una cadena.

I a nivell institucional?

Som una entitat de La Pobla que aglutina a prop de 200 jugadors i jugadores d’un planter que també ens representa com a institució i on abans que res, formem persones i, de retruc, futbolistes.

Què s’ha de millorar la temporada vinent per aconseguir-ho?

Ens agradaria enganxar més gent a les graderies cada diumenge. El públic és el dorsal número 12 i disposem d’una instal·lació que, recordem, va ser subseu dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Per tal de sumar més gent, previ a la pròxima temporada posarem en marxa una campanya per captar més abonats.

La Pobla té president per anys?

Els presidents mai hem de ser protagonistes de res, com menys se’n parli d’un president, millor vol dir que s’estan fent les coses. Sóc un més dins de la Junta Directiva a la qual pertanyo i n’estic orgullós de l’equip humà i de treball que hem format.

The post La ‘revolució silenciosa’ d’Iván Carrasco al CF Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

En Robert arriba a mitjans del passat novembre procedent del BIT FC xinès amb el clar objectiu de rescatar a un Cambrils Unió cuer del grup 2 de Primera Catalana amb una sola victòria en 11 jornades i sense saber què era guanyar com a local. Una situació, més que complicada però que el míster egarenc ha sabut capgirar en tan sols 7 partits retornant el somriure, no tan sols a la parròquia cambrilenca sinó als seus propis jugadors.

Parlem amb el màxim artífex de la remuntada del club del Baix Camp per esbrinar com veu el present i el futur del seu equip o què pensa sobre la compra de l’Andorra o la situació del Reus.

Què et porta a acceptar el repte que suposa fer-te càrrec del Cambrils, tenint en compte la situació tan delicada que travessava pel que feia a resultats?

Les ganes que tenia de poder tornar a entrenar a casa, ara amb l’amateur, conèixer a alguns dels jugadors i saber el potencial que tenen i que sóc una persona a la qual li agraden els reptes.

Llavors, tornar a casa i conèixer a part de la plantilla van ser aspectes decisius per apostar pel club?

Està clar que sí. Tenir la possibilitat de tornar a un lloc on ja saps com treballen i on ja coneixes a gran part dels jugadors t’incita a apostar i arriscar-te, encara que la situació sigui difícil.

“El primer que vam intentar que veiessin (els jugadors) és que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar” 

Fes-nos una valoració dels teus primers dos mesos?

Molt bona. Estem molt contents perquè l’equip transmet molt d’entusiasme i això ens ha facilitat el treball i ens ha permès encadenar aquesta dinàmica tan bona. Sense cap mena de dubte, l’equip ha anat creixent cada dia.

Quins ànims et trobes al vestidor?

Anímicament em trobo un vestidor tocat per la situació en la qual es trobaven. Potser en el dia a dia, en els entrenaments no es notava tant, tanmateix, els dies de partit aquesta dinàmica es feia patent, per exemple quan anaven perdent s’enfonsaven.

Et va costar molt canviar aquesta mentalitat?

Pels resultats que hem aconseguit en aquests dos mesos pot semblar que hagi estat molt fàcil i ràpid però res més lluny de la realitat, ha estat molt difícil. El primer que vam intentar que veiessin era que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar. Sincerament, crec que la gran unió que hem pogut forjar entre el cos tècnic i els jugadors ha estat clau per aconseguir-ho.

Arribes un dimarts i debutes aquell mateix dissabte davant el Júpiter. En aquell poc temps que comptes per preparar el partit, quins són els aspectes en què més vas treballar?

Vam proposar coses diferents de les que feien, ells defensaven massa enrere, jugaven amb possessions molt llargues i van intentar que fossin més verticals amb la pilota i que apretessin a dalt.

Van tardar molt a assimilar els nous conceptes?

Al final quan les dinàmiques són dolentes, els jugadors estan oberts al canvi però han de veure que aquest canvi dóna els seus fruits. En aquest sentit, mitjançant vídeos, entrenaments, xerrades… els hem anat ensenyant què volíem i com ho volíem i, a poc a poc ho han assimilat perquè han vist que funciona. Tot i això, ha estat un treball complicat.

Què més ha canviat en aquest equip per encadenar 5 partits sense conèixer la derrota?

Bàsicament, les ganes que tenen d’aprendre, que ara l’equip té una identitat i que saben a què juguen.

“Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa” 

Queden coses per polir?

Sí, moltíssimes coses, sobretot els petits detalls. Sense anar més lluny contra la Rapitenca vam guanyar 2-0, no obstant això, vam cometre molts errors que hem de corregir.

Presentar-vos a aquest partit contra la Rapitenca sabent que el triomf us podia fer sortir del descens va ser una motivació extra?

Érem conscients que teníem a l’abast quelcom que feia mesos semblava inimaginable, sabíem que era el dia de donar un cop de puny damunt de la taula, que no es podia fallar i amb aquesta mentalitat vam sortir.

Et preocupa que ara, una vegada fora del descens, l’equip es relaxi?

No. Ells saben tot el que han hagut de treballar, el que ha costat sortit de la zona de baix i pel tipus de perfil de jugador i la mentalitat que ara tenen, dubto que es relaxin, tanmateix, això no treu que de vegades els hi donis un toc d’atenció.

Una victòria, la de la Rapitenca, que a més referma els bons números a casa des de la teva arribada (3 empats i 2 victòries). És vital convertir el Municipal en un fortí si voleu quedar-vos a Primera Catalana?

Si, per descomptat. Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa i hem treballat psicològicament perquè els jugadors vegin que, per característiques, aquest camp és ideal per a ells.

Aquesta salvació segueix sent l’objectiu de la temporada?

Si, l’únic. La dificultat de la categoria i la igualtat regnant no ens permet fixar-nos un altre objectiu.

Dins d’aquesta igualtat de què parles, què diferencia al Cambrils de la resta d’equips que lluiten per la permanència?

L’entusiasme. Potser hi haurà equips amb més diners que nosaltres però a entusiasme i ganes ningú ens guanya.

“El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al jugador” 

Per a qui no hagi tingut l’oportunitat d’apropar-se al Municipal, explica’ns com juga el teu equip?

Som un equip vertical, valent, al qual que li agrada tenir la pilota i tractar-la bé, encara que sense abusar de possessions llargues, ens agrada també alternar el joc llarg i curt, fer una pressió alta, transicions ràpides…

Ara que ja et coneixem com a míster, tàcticament parlant, defineix-te com a entrenador a nivell més personal.

Imposo un nivell d’exigència, perfeccionisme i disciplina alt, encara que d’altra banda, sóc proper al jugador, vull que parli amb mi, que se senti còmode i no tingui por de preguntar o dir les coses.

Haver estat jugador, t’ha ajudat a l’hora d’entendre millor als teus futbolistes?

Sí. El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al futbolista, a posar-te en la seva pell perquè moltes situacions que ells estan vivint tu ja les has viscut. Al final, tota l’experiència que acumules com a jugador et serveix, després com a entrenador, per gestionar molt millor el grup.

Com a entrenador d’un conjunt del grup 2 de Primera Catalana, vull preguntar-te sobre la compra de l’Andorra i si creus, com ha dit Paje, que adultera la competició.

Tinc molta feina aquí com per pensar en altres coses. Crec que si la Federació considera que és lícit i està bé, jo no sóc ningú per dir el contrari i personalment, penso que tot el que sigui portar bons jugadors i bons entrenadors a la competició la fa més atractiva i no m’importa.

Passió per un esfèric

Abans d’asseure’t a les banquetes et vas forjar una dilatada carrera com a futbolista (Reus, Zamora, Extremadura, Écija, Las Palmas, Lanzarote, Europa i Mataró). Durant tots aquests anys, hauràs viscut moments de tot tipus, oi?

I tant. Moments bons com ascensos, promocions d’ascens, anys on ho jugues tot i moments dolents com lesions de llarga durada, temporades on no gaudeixes de la confiança del míster o per exemple, recordo el darrer partit d’una eliminatòria d’ascens de 2ºB a 2ªA on em van expulsar al minut 15.

Què et fa seguir en aquests moments durs?

La passió per la pilota. Estic segur que sense aquesta passió i, en una professió complicada i sacrificada com aquesta, ningú aguantaria.

Quins diries que eren els teus punts forts com a lateral esquerre?

Encara que tècnicament no estava malament, crec que destacava per estar sempre pensant dins del camp i perquè tàcticament era intel·ligent.

T’has trobat, en aquests anys, a algun davanter amb qui no et volguessin enfrontar?

Sí, Roger del Llevant que ara està a Primera Divisió. Els moviments que feia a l’esquena dels centrals et feien molt de mal i ara, com a entrenador, intento transmetre això als meus jugadors i fer mal a les defenses contràries.

I, algun míster que t’hagi marcat?

Miguel Corominas. El vaig tenir quan vaig pujar del juvenil de l’Europa al primer equip i em va ensenyar a ser professional.

En 2013, decideixes penjar les botes al Reus Deportiu. Va ser una decisió complicada de prendre?

Va ser una decisió recomanada pels metges per la malaltia que patia al cor. La vaig intentar allargar fins que em van dir que pel bé de la meva salut retirar-me era el millor. Sincerament, tampoc va ser una decisió traumàtica perquè jugar m’agradava però entrenar m’apassiona.

“Poder viure en un país amb una cultura diferent com és Xina i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt” 

Després de la teva retirada, t’esperaves que la teva carrera com a entrenador evolucionés de manera tan ràpida i continua (juvenil Cambrils, juvenil Reus, BIT FC chinès i Cambrils Unió)?

Tot i ser una persona ambiciosa i a la qual el cos sempre li demana més, la veritat és que mai m’hagués imaginat que tot anés tan ràpidament. D’altra banda, també et dic que, encara que he gaudit molt entrenant infantils o juvenils, ja tenia ganes de fer-me càrrec d’un equip amb gent adulta com el Cambrils.

I, ara que estàs a Primera Catalana, què et demana el cos?

Més, sempre més. De moment i com a prioritat, salvar la categoria i més endavant, tot el que vingui d’aquí cap amunt, benvingut sigui.

Ja hem vist que abans d’aterrar a Cambrils, el futbol et va portar al BIT FC xinès, equip amb qui el Reus té un contracte de col·laboració. Com va ser aquella experiència?

Va ser l’experiència més enriquidora de la meva vida. Poder viure en un país amb una cultura diferent i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt, tant en l’àmbit personal com en el professional i li estic molt agraït al Reus per donar-me l’oportunitat de passar 2 anys allí.

Ha canviat molt l’Ahufinger que va marxar a China del que ha tornat?

És completament diferent, no pel que fa al nivell exigència o de perfeccionisme però si a nivell de caràcter. Allí he après a calmar-me i també he millorat en el tema de gestió de grup, gràcies en gran part a l’ajuda de Joan Oliver.

Ja que treus a la palestra el nom de Joan Oliver i com ex jugador i ex entrenador del Reus Deportiu, és inevitable preguntar-te com estàs vivint tota la situació que envolta al club?

És trist. Pensa que he estat 8 o 9 anys al club, encara tinc amics i coneguts que continuen allí i és una situació que, òbviament no m’agrada. A més, personalment li he d’agrair molt a Joan Oliver i, tot i que s’haurà equivocat en moltes coses perquè sinó no s’hagués arribat a aquest punt, és un home molt treballador i moltes vegades la nostra societat tendeix a criticar sense saber com són les persones ni com treballen, sense estar dins i sense conèixer les coses.

Per tancar ja l’entrevista, quina ha estat la lliçó més important que t’ha ensenyat el futbol.

El futbol et dona lliçons constantment. En aquests anys m’ha ensenyat valors com la disciplina, la companyonia, saber compartir, a aixecar-me després d’una caiguda, a persistir per aconseguir els meus objectius i a acceptar les crítiques i a aprendre d’elles.

The post Robert Ahufinger: “Ara, el Cambrils Unió té una identitat i sap a què juga” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Un ascens fulgurant l’ha portat de Segona Catalana a Tercera Divisió en poc més de 5 anys. Després de passar pel Juvenil del Nàstic, l’Amposta o el Benicarló, la temporada passada l’Albert va rebre la trucada del Reus B Cambrils. L’ascens del Lluís Albesa al primer equip va provocar que en Company es fes amb les regnes del filial al febrer. Ara amb una plantilla confeccionada al seu gust intentarà fer competitiu al grup i no patir a final de temporada.

Com està vivint els problemes del primer equip, quines sensacions li transmeten els seus jugadors o com va arribar al club roig-i-negre són, tan sols, algunes de les coses que el jove entrenador ens desvetlla en la següent entrevista.

Com es va forjar el teu fitxatge pel Reus B Cambrils?

Havia renovat amb l’Amposta, encara que amb la condició que, si m’arribava alguna oferta de superior categoria, quedava lliure i així va ser. Vaig rebre la trucada del filial sobre la botzina i quan reps una trucada d’aquestes et fa replantejar-te tot i no pots dir que no.

Arribes per ocupar un lloc al cos tècnic però al febrer agafes les regnes de l’equip per l’ascens de’n Lluís Albesa al primer equip. Et va agafar per sorpresa?

Sí, va ser una situació inesperada, donat que va passar d’un dia per l’altre i els que estàvem dins no sabíem res. Tot i això, ho hem assumit amb la major naturalitat i intentant seguir la línia que portàvem amb en Lluís.

Quina valoració fas d’aquells mesos, des que et fas càrrec de l’equip fins a final de temporada?

Pel que fa a resultats va ser un moment complicat perquè ens vam quedar en terra de ningú, massa aviat. Ens trobàvem lluny del descens, encara que també sense possibilitats de jugar el playoff d’ascens i això va dificultar que poguéssim tenir un nivell competitiu alt ipoder-lo mantenir. Al final de tot s’aprèn i procurarem que no torni a passar.

Creus que l’equip es va relaxar en veure’s en terra de ningú, com tu dius?

Va ser un circumstància més. Crec que van existir altres factors que ens van fer ser menys competitius durant la segona volta com per exemple la falta de maduresa, la inexperiència o la sorpresa que va suposar el canvi de míster.

Aquesta temporada comences a la banqueta des del principi i pots configurar la plantilla al teu gust. Ha canviat molt l’equip?

S’ha rejovenit la plantilla. Hem de tenir en compte que l’objectiu del filial és tenir jugadors sub-23 per abastir al primer equip i per aquest motiu ens hem vist en l'”obligació” de substituir a alguns futbolistes que ja no eren sub-23 aquest any. Podríem dir que mitja plantilla és nova i mitja continua.

Amb 15 jornades disputades, vosaltres 13, quines sensacions et transmet l’equip?

Molt bones. L’equip està en una bona línia, en una línia ascendent, encara que hem de seguir treballant perquè això és molt llarg i hem d’anar partit a partit.

L’inici, tanmateix, no va ser tan bo…

No vam arrancar malament, l’equip feia bon joc però els resultats no arribaven i, és veritat que vam patir una setmana negra on dels 9 punts possibles no van sumar cap. Aquesta situació ens va fer trontollar una mica perquè veiem que tornàvem a repetir els errors de la temporada passada, que no sabíem aguantar els resultats, que no sabíem llegir els partits, que pecàvem d’inexperiència, no obstant això, ens vam sobreposar i, a partir d’aquell moment no hem tornat a perdre.

Actualment, diries que la classificació no reflecteix el bon joc i el bon treball que esteu realitzant?

Al final sí que ho reflexa perquè aquí no importa si jugues millor o pitjor sinó que manen els resultats, els punts i els gols. De tota manera, anar catorzens és anecdòtic tenint en compte que hi han equips amb 1 o 2 partits menys o sigui que tampoc no ens fixem gaire en la taula.

Què ha de millorar l’equip?

Sobretot, hem d’assolir com a equip el grau de maduresa i experiència que ens demanen els partits i la competició i, d’altra banda, hem de tornar a veure porteria. És veritat que portem dues jornades sense marcar, contra dos grans equips com Terrassa i Llagostera però estic convençut que el gol acabarà arribant perquè el joc i les ocasions hi són.

De quina manera s’aconsegueix assolir aquesta maduresa?

Ens la donarà la competició pura i dura, els moments bons i els dolents. Hem d’aprendre dels errors que ens costen punts, saber assumir les derrotes encara que ens semblin injustes per joc, aprendre a ser pràctics, saber disputar els minipartits que es donen dins d’un mateix matx, assumir riscos quan s’han d’assumir…

Abans hem parlat sobre que ha de millorar l’equip i ara, et vull preguntar en què creus que ha millorat?

Sense cap mena de dubte, en els registres defensius on estem concedint i encaixant molt poc.

Aquesta temporada, també esteu lluitant contra un altre contratemps com són els problemes que està patint el primer equip i que suposa la convocatòria de fins a 5 jugadors teus (Ruben Enri, Martí Vilà, Adrià Arjona, Gonzalo Pereira i Alfred Planas). Com ho portes?

Amb normalitat. Al cap i a la fi és una situació que és dona als filials, potser en aquest cas és una mica exagerat, però el primer equip s’ha de nodrir del B i, tot i aquest handicap, estem demostrant que podem competir a un bon nivell.

Potser el cas més extraordinari és el d’Alfred Planas, amb qui no has pogut comptar ni en un sol entrenament. Què ha perdut l’equip amb el seu ascens?

El desequilibri que havíem signat pel filial. És un jugador que, per exemple, en partits com el de Llagostera on ells es van tancar al darrera amb una acció individual et pot guanyar l’encontre. De tota manera, tenim altres futbolistes com ell.

Que pugin jugadors al primer equip pot ser una bona oportunitat per als altres futbolistes del filial?

I tant. Que hi hagi futbolistes al primer equip fa que altres jugadors que no tindrien tants minuts puguin aprofitar aquesta oportunitat i es facin importants a la categoria.

És difícil ser un filial a Tercera Divisió?

Difícil en algunes coses com, el que et comentava abans, de la manca d’experiència o dependre d’un primer equip però per altra banda, tens coses positives com poder entrenar a les 4 de la tarda, accedir a jugadors de molta qualitat o comptar amb un cos tècnic més ampli. Per a mi més que un problema és un luxe.

Amb tota aquesta situació, el que sí que queda clar, és el bon treball que s’està fent al futbol base del Reus, oi?

S’està treballant fantàsticament i, no només el futbol base, sinó també la direcció esportiva, la qual està portant a terme un treball sensacional de seguiment i de fitxatges.

Per anar acabant amb la primera part de l’entrevista, m’agradaria que expliquessis una mica com juga el Reus B.

Anem de la mà del primer equip i ens identifiquem molt amb ell. Ens agrada ser protagonistes, portar el ritme del partit, el control de la pilota, superar al rival amb joc per terra, pressionar a dalt, sortir jugant des del darrera, practicar un futbol combinatiu…

I quin seria l’objectiu d’aquesta temporada?

Tenim dos objectius molt clars. El primer és millorar el que vam fer la temporada passada, ser més competitius i consolidar l’equip a Tercera i el segon, nodrir de jugadors al primer equip.

La bona salut del futbol base tarragoní

Defineix-te com a entrenador.

Intento ser molt dialogant amb els jugadors, ser empàtic, posar-me al seu lloc i, d’altra banda, amb el cos tècnic posem molt d’èmfasi en els petits detalls que són fonamentals en una categoria tan dura i igualada com aquesta.

Tens algun míster referent?

No, em fixo en tots, tant en els entrenadors que estan a l’elit com en els companys que tinc a Tercera o, fins i tot, en els que entrenen a categories inferiors. Crec que al futbol es pot jugar de moltes maneres i totes t’enriqueixen.

Has tingut una evolució fulgurant, passant de Segona Catalana a asseure’t a la banqueta del filial del Reus en 4 o 5 anys. Quin anàlisi faries de la teva evolució?

És veritat que tot ha passat molt ràpidament però segueixo fent coses molt similars a les que feia llavors, sobretot perquè penso que el futbol és futbol, ja sigui a Segona Catalana, a Primera Catalana o a Tercera. Tret d’això, estic molt content amb la meva evolució i estic gaudint del moment, de la qualitat del joc i dels jugadors, dels entrenadors, dels camps.

Quin seria el millor moment que has viscut a les banquetes?

Tinc molt bon record de la temporada que vaig estar a l’Amposta a Segona Catalana, ja que van treballar molt a gust amb el grup, llàstima que no vam poder aconseguir l’ascens i ara a Tercera, doncs poder visitar camps com la Feixa Llarga o l’Olímpic de Terrassa, sempre és bonic.

I de dolents?

Sempre hi ha moments dolents al món del futbol. Evidentment, el que més costa de pair són les derrotes però també a vegades costa que el futbolista t’entengui allò que vols transmetre-li, costa revertir situacions de joc, costa quan les coses no et surten com vols… Tanmateix, això els entrenadors ho portem a l’ADN i hem de saber viure amb aquestes situacions.

Algú com tu, que coneix el planter del Reus i del Nàstic, creus que el futbol base tarragoní gaudeix de bona salut?

Sí, jo crec que salta a la vista. Si parlem de Reus i Nàstic són dues pedreres de molt nivell amb entrenadors, també de gran nivell, referents a Catalunya, que tenen als seus dos Juvenils competint extraordinàriament a Divisió d’Honor i tot el futbol base jugant a les màximes categories catalanes. Sense cap mena de dubte, un futbol base amb present i futur.

Llavors, per què costa tant que confiïn en la gent de casa?

Perquè és molt complicat fer el salt al professionalisme, has de ser molt, molt i molt bo i tenir molt de nivell per arribar a un primer equip. Al final, has d’estar al lloc adequat en el moment adequat i, això, no sempre passa. Tant de bo, la mala experiència, a nivell administratiu, que estem patint serveixi per demostrar que hi ha nivell, no només al Reus sinó a la Pobla i demés filials.

Ets molt jove i tens una llarga trajectòria per endavant, et marques alguna fita?

No. M’agrada viure el dia a dia i entenc que en el futbol, igual que he pujat ràpidament puc baixar de la mateixa forma i crec que no val la pena marcar-se cap objectiu o fita. Només em plantejo seguir gaudint i a veure on em porta el futur.

The post Albert Company: “Volem consolidar el Reus B Cambrils a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

De la il·lusió a la decepció hi ha un pas i, si no, que s’ho preguntin al Genís Soldevila. L’ídol del Balaguer ha passat de somiar amb un futur al club de La Noguera a sortir, gairebé, per la porta del darrere. Després d’un estiu convuls, el davanter ha trobat una nova motivació a l’Inter de la Primera Divisió d’Andorra on ha debutat el cap de setmana passat.

Amb la tranquil·litat que li ha donat aquest canvi d’aires, xerrem amb el “7” de com ha viscut els últims mesos, de la seva nova etapa al Principat i dels seus objectius futurs.

Fa uns mesos parlàvem de la il·lusió que et feia tornar al Balaguer i com estaves de content al club. De sobte, aquest estiu, et desvincules totalment. Que ha succeït?

Van ser un cúmul de circumstàncies i situacions que, després de parlar amb el president, la Junta i el cos tècnic em van portar a prendre la decisió d’abandonar el club.

Quines situacions?

Situacions completament surrealistes com per exemple arribar un dia al despatx, sent coordinador del futbol base i trobar-me amb les claus d’accés d’Intranet canviades o l’endemà no poder entrar perquè havien canviat el pany; que encara no hagi cobrat part de la temporada passada; que em prometin que em pagaran i més endavant al·leguin que no hi ha diners per fer-ho però si hi ha per pagar altres coses. En resum una falta de coherència total.

Dedueixo que la teva relació amb el club és nul·la, oi?

Completament nul·la. La meva relació amb l’entitat està trencada.

Estàs decebut?

Decebut i dolgut perquè ho he donat tot per aquest club, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi.

Què és el que més t’ha dolgut?

Moltes coses. El tracte que m’han donat a l’hora de marxar, la poca paraula d’algunes persones de la Junta que perquè tornés al Balaguer es van omplir la boca dient-me que era la nineta dels seus ulls i la seva joia i després veus que res de res i, sobretot, la desconfiança cap a la meva persona i l’escassa valoració que han fet del meu treball tant com a jugador com a entrenador i com a coordinador del futbol base.

A la darrera entrevista que et vaig fer em comentaves que el teu somni i el teu repte personal seria entrenar, en un futur, al Balaguer. Actualment, aquest somni està més llunyà que mai?

Ara mateix sí. M’hauria encantat continuar al club i algun dia entrenar-lo, donat que és l’equip de la meva terra, de la meva ciutat i al qual estimo però ara és inviable tornar. Per fer-ho s’haurien de donar una sèrie de condicions i canviar moltes coses.

“Ho he donat tot pel Balaguer, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi”

Que hauria de canviar?

Que certes persones que ara estan al club no estiguessin, que el projecte em motives, per damunt de tot que confiessin en mi.

Tot i els moments durs que has passat aquests mesos, has notat el suport de l’afició?

Sí, he parlat amb algun aficionat, amb gent del club, de la base i volien que em quedés. Tot i el caliu de la gent, com t’he dit, em dol. Tinc un cosí jugant al Balaguer i em feia il·lusió anar a veure’l entrenar i jugar i ara és més complicat fer-ho. Espero, també, que aquesta entrevista serveixi perquè la gent entengui la meva decisió.

Aires nous

Després de deslligar-te del Balaguer, arribes a l’Inter Club d’Escaldes. Com sorgeix aquesta opció?

Feia dos anys que estava parlant amb un dels seus directors esportius, sabia que hi havia molt d’interès perquè fitxés i un cop abandono el meu ex equip, reprenem les converses.

Necessitaves aquest canvi d’aires?

Sí, perquè a final d’any em sentia desil·lusionat, trist, amb poques ganes d’entrenar i era conscient que si volia seguir jugant, havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació.

Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte ambiciós amb l’objectiu principal de classificar-se per Europa, sigui anant a la Champions o a l’Europa League. Volien configurar un conjunt el més competitiu possible dins de les seves possibilitats.

Una vegada aterres al club, què és el que més et crida l’atenció?

La professionalitat. Des del president, passant pel director esportiu fins a la resta del personal són autèntics professionals.

Aquest cap de setmana debutes amb victòria. Explica’ns les teves sensacions.

Molt bones. Content pel triomf, il·lusionat amb el meu debut i amb ganes de continuar creixent, fent bons partits i, tant de bo, arribi el primer gol.

“Havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació”

Has trobat moltes diferències entre la lliga catalana i l’andorrana?

Potser en fases puntuals d’un partit el ritme és major però, a part d’això, no massa diferències més.

T’has adaptat bé, llavors?

Sí, gràcies als meus companys que m’ho han posat molt fàcil.

Retrobar-te amb companys com Virgili, t’ha facilitat, encara més, aquesta adaptació?

Abans d’iniciar les negociacions vaig parlar amb en Virgili per preguntar-li com era el club, com es vivia a Andorra, com era la lliga i ell em va parlar molt bé; està clar que el fet que estigués, no només ell sinó també Sergi Moreno, m’ha ajudat i ha facilitat i accelerat la meva adaptació.

A l’igual que en Virgili, només entrenes un dia a la setmana amb l’equip. T’havies trobat amb aquesta situació alguna vegada a la teva carrera?

No, i la veritat que és una situació rocambolesca. No obstant això, estic en permanent contacte amb el míster Adolfo Baines i durant la setmana entreno amb el filial del Lleida Esportiu per mantenir-me en forma.

Vas posar aquesta condició per fitxar?

Si, perquè ja havia donat la meva paraula per entrenar a un equip de la base del Lleida i tan sols podia pujar a Andorra un dia. En aquest sentit, he de dir que l’Inter m’ha donat totes les facilitats possibles com posar-me un hotel per quedar-me a dormir.

Entrenar, tan sols, un dia amb tot l’equip, et pot restar possibilitats a l’hora de ser titular?

No ho sé, això s’ho hauries de preguntar al míster (riures). Jo quan pujo a l’entrenament dono el 100% i la meva dedicació i les meves ganes són màximes per intentar que en Baines confiï en mi i em doni l’oportunitat de formar part de l’onze titular.

Com hem vist algunes coses canvien però d’altres no. Continues portant el ‘7’, oi?

Sí. Havia quedat lliure després que un jugador es retirés i el vaig agafar.

Què representa per a tu aquest número?

És el meu número de la sort, l’he portat d’ençà que era petit i, afortunadament, a la majoria d’equips on he estat i això ho fa especial per a mi.

Quin objectiu personal et marques aquesta temporada?

Ajudar als meus companys a assolir la classificació per Europa i marcar el màxim nombre de gols.

Experiències enriquidores

A part de jugar, ets entrenador del Cadet del Lleida de Preferent, coordinador de l’Escola Futbol Urgell, personal trainer i, fins fa uns dies, Educador Social a l’Ajuntament de Balaguer. Com pots arribar a tot?

Amb molta dedicació, molt d’esforç, molt de treball i fent molts quilòmetres però val la pena. El somriure a les cares dels nens o la nova il·lusió que tinc a l’Inter són la motivació per seguir.

Parla’ns una mica de la teva experiència com a Educador Social?

Una experiència molt satisfactòria i reconfortant. Veure com nens amb carències familiars o amb un dèficit d’atenció et fan sentir tan especial és increïble. I, més increïble encara, quan et trobes a aquests nens i als seus pares pel carrer i et saluden com si fos el primer dia, són petits detalls que t’omplen d’alegria.

Què has après?

A valorar molt més tot, la família, la gent que t’envolta, les petites coses com per exemple poder comprar una bossa de patates perquè he vist com alguns nens no s’ho podien permetre. Al final, et fan adonar del valor real de les coses.

Ja hem vist que, de moment no pares, però quanta corda et queda damunt dels terrenys de joc?

Quan no em senti motivat sabré que és l’hora de penjar les botes.

Com es veu en Genís dintre de 10 anys?

Lligat al futbol, espero que entrenant, ja que és un dels meus somnis, donant classes d’educació física a algun cole, ajudant als peques que m’encanten i, per què no, amb família.

The post Genís Soldevila: “Estic molt decebut i dolgut amb certes persones del Balaguer” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Vint-i-dos anys ha tardat, en Santi Castillejo, a tornar a casa o el que és el mateix, a Osasuna, club que el va veure créixer com a futbolista. Arriba com a nou míster del filial, Osasuna Promesas, amb les idees i els objectius molt clars. El seu fitxatge pel club navarrès suposa el seu comiat de l’Ascó amb qui ha quallat dues temporades excepcionals.

Com afronta aquest nou repte, com es va cuinar l’operació o com valora els seus dos anys al club asconenc són, tan sols, algunes de les incògnites que ens desvetlla un Santi il·lusionat i emocionat amb el seu retorn al Tajonar.

Com sorgeix l’oportunitat de fer-se càrrec d’Osasuna Promesas?

Es van posar en contacte amb mi fa uns 15 o 20 dies quan va finalitzar la competició i després d’unes quantes reunions on em presenten un bon projecte, em proposen agafar les regnes de l’equip.

En què es basa aquest projecte?

Bàsicament, en acabar de formar al jugador i crear futbolistes pel primer equip. Fins a juvenils els jugadors es formen d’una manera tècnica i tàctica més individual però arriba un moment, a Tercera, a Segona B o just abans de fer el pas al futbol professional on se’ls hi ha d’ensenyar a competir, a guanyar i a què sàpiguen com serà aquest món.

Impossible rebutjar una oferta com aquesta, oi?

I tant, és una gran oportunitat. Com a navarrès i com a jugador que s’ha format i ha sortit de la pedrera osasunista no em podia negar.

“Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?”

Com afronta aquest nou repte a la seva carrera?

Amb molta responsabilitat, amb molt d’orgull perquè és el club de la meva terra i, sobretot amb moltes ganes de veure als jugadors, de començar la pretemporada i que s’iniciï la competició.

I, què espera d’aquesta aventura?

Que siguem capaços de proveir cada any a Osasuna de jugadors que vinguin d’abaix, com sempre s’ha fet. Per aconseguir-ho hem de guanyar i intentar estar a dalt perquè al cap i a la fi, es creen i es formen jugadors guanyant partits i sent competitius. No es pot formar perdent.

Com vostè deia torna a la seva terra. Suposo que li deuen aflorar moltes emocions amb aquest retorn, oi?

Sense cap de mena de dubte. Torno a casa, a la meva terra i als meus orígens 22 anys després d’haver marxat. Ja era hora, no?

Quins records té d’aquells anys a Tajonar?

Boníssims. Com a jugador de la pedrera osasunista vaig pujar poquet a poquet, passant per tots els esglaons fins a arribar al primer equip. No tot va ser fàcil, sobretot quan veus que has de marxar cedit, no obstant això, he tingut la sort de poder fer realitat el somni de formar-me i jugar a l’equip de la meva terra i de convertir-me en jugador professional.

Conèixer des de dintre el club, creu que li pot facilitar el seu treball?

Espero que, haver passat, com t’he dit abans, per tots els equips, haver viscut tot el que un canterà pot viure, coses bones, coses dolentes, la desil·lusió que pot sentir un jugador quan el fan baixar del primer equip… sí que faciliti la meva feina.

Una feina que, com hem vist, se centrarà en la formació de jugadors però pujar a Segona B, després d’haver descendit aquesta temporada, pot ser un altre objectiu?

No és l’objectiu però som conscients que com a equip que ha perdut la categoria estem obligats a estar a les posicions capdavanteres, guanyar i competir cada partit per intentar tornar a Segona B.

Un dolç adéu

Parlem una mica del seu ex equip. Com ha estat el seu comiat?

Ha estat un adéu molt natural, molt normal, sense gaires trastorns, treballant fins al darrer moment amb ells per ajudar a confeccionar la millor plantilla possible i crec que estan contents, no només per l’equip que s’ha fet sinó perquè veuen que és una bona oportunitat per a mi.

Se’n porta a algú del seu cos tècnic a terres navarreses o marxa sol?

Sol, el cos tècnic es queda aquí a Ascó. L’única incorporació és la del nou entrenador, donat que volíem que els canvis fossin els menys possibles i donar continuïtat a un grup que està portant a terme un gran treball.

Quina valoració faria de les seves dues temporades al club asconenc?

Molt positiva, han estat dos anys increïbles. A nivell personal, m’he trobat amb una sèrie de gent que ha valgut molt la pena conèixer i que s’han portat de meravella amb mi. I, pel que fa a la part esportiva, potser hi ha hagut moments, sobretot aquest any a la segona volta, on haguéssim pogut estar més a dalt, encara que si ho analitzem fredament, assolir 60 punts i estar lluitant fins, gairebé el final, per jugar el playoff d’ascens amb els equips que hi havia, és per estar satisfets.

Marxa amb un mal sabor de boca després d’estar, aquestes dues temporades, a prop de jugar el playoff d’ascens i no aconseguir-ho?

Sí. Tot i que han estat dos anys molt semblants, és veritat que veia més factible jugar el playoff aquesta temporada, tanmateix, per una cosa o per una altra no va poder ser però no se’ls hi pot retreure res a aquests xavals.

“Ha estat un adéu a Ascó molt natural, molt normal, sense gaires trastorns. Han estat dos anys increïbles”

Quines coses creu que van fallar i van impedir que disputessin el playoff?

Crec que no vam saber estar a l’altura quan vam tenir una mica de pressió, tampoc les lesions, les baixes formes, els problemes personals ens van ajudar, sobretot durant la segona volta d’aquesta temporada i nosaltres, com a tècnics, potser no vam encertar a l’hora de fer les coses com les havíem fet a la primera volta i hem d’assumir la nostra quota de responsabilitat.

Què li diria a l’afició de l’Ascó?

Els hi diria que moltes gràcies pel seu suport incondicional en aquestes dues temporades, que segueixin recolzant a l’equip perquè es queda un gran plantilla amb gent molt honrada i que valorin a aquests jugadors, molts dels quals fan un trajecte de 45 minuts fins a Ascó, de nit, amb fred, amb el risc que això comporta, per jugar a Tercera i defensar aquests colors.

The post Santi Castillejo, el retorn a Osasuna del fill pròdig appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove però amb una llarga trajectòria a les seves espatlles i amb una maduresa impròpia dels seus 22 anys. Així podríem definir al protagonista de l’entrevista d’aquesta setmana, el davanter del Martinenc, Miki Poveda. El manresà va aterrar al Guinardó, l’estiu passat, procedent de l’Avià i després d’haver format part de les pedreres de Barça, Madrid i Espanyol i de jugar al Jàbac, Cornellà, Terrassa o Albacete B, entre d’altres.

El projecte esportiu, clarament pensat per ascendir a Tercera, el va seduir i, ara, a tan sols 90 minuts d’assolir aquest somni, parlem amb ell perquè ens expliqui com està vivint el vestidor els dies anteriors al partit i conèixer altres qüestions del club i personals.

Arribes al juliol procedent de l’Avià amb el qual, malauradament, vas perdre la categoria. Com vas viure aquell moment?

Va ser un moment amarg perquè no teníem un equip dolent, simplement que els resultats no van acompanyar. Col·lectivament no va ser una bona temporada però si ho va ser a nivell personal.

Com es forja el teu fitxatge pel Martinenc?

A mitja temporada ja vaig rebre la trucada del club, tanmateix volia finalitzar la competició amb l’Avià. Un cop acabada la lliga, parlo amb el míster i el director esportiu, em presenten un bon projecte, un projecte per pujar a Tercera i això sumat a les grans instal·lacions i l’interès que van mostrar per mi em van fer decidir-me.

Quina valoració fas de la teva primera temporada amb els diables vermells?

Molt bona. El nostre objectiu inicial era estar a dalt, intentar pujar a l’equip a Tercera i, de moment, ja tenim la promoció assegurada o sigui que, millor impossible.

Quines han estat les claus d’aquesta gran temporada?

Sobretot, haver conformat un bon grup. A l’inici no ens coneixíem, érem gairebé tots nous i hem sabut formar una pinya on tots remem en la mateixa direcció i on tots ens recolzem els uns als altres.

Diries que la solidesa defensiva, sou l’equip menys golejat de tota la Primera Catalana, també, és una altra de les claus de l’èxit d’aquest equip?

Sense cap mena de dubte. En aquestes categories és primordial mantenir la porteria a 0 i més, com en el nostre cas, si dalt tenim pólvora i sabem que algun gol farem. Potser aquesta falta de solidesa al darrera ens va pesar en els primers partits, no obstant això, amb el pas de les jornades vam anar corregint aquests errors defensius fins a convertir-nos, com tu dius, en l’equip menys golejat.

Parlem del present. Com es troba el vestidor després de la victòria del cap de setmana passat contra el Valls?

Molt contents, il·lusionats i pensant ja en l’últim partit, en intentar guanyar, assolit l’ascens i poder-lo celebrar el mateix dia.

Arribeu a aquesta darrera jornada com a líders i depenen de vosaltres mateixos. Aquest fet és un avantatge o per contra una pressió afegida?

Un avantatge, haver arribat fins aquí, en aquesta situació, és immillorable. Pel que fa a la pressió, l’hem tingut durant moltes jornades a la primera volta quan érem líders i, sí que és veritat que ens va passar factura després de les vacances de Nadal, fent-nos perdre el liderat. Avui dia, hem après d’aquella experiència i ara que tornem a liderar el grup ens sentim molt còmodes.

CLASSIFICACIÓ

Com afronteu el partit decisiu contra el Viladecans?

Amb il·lusió perquè les coses ens estan sortint molt bé, amb ganes de guanyar però, sobretot amb precaució, sabent que el Viladecans és un equip molt fort, un rival dur, sobretot al seu camp i sent conscients que tenen ganes de vèncer al líder.

S’afronta amb més confiança després de la tornada del pitxitxi Roland una vegada superada la seva lesió?

Sí, no només la tornada d’en Roland sinó també la d’Alabau o la meva. En aquest punt de la lliga comptar amb tots els efectius i que estiguin al 100% és molt important per a tots i s’agraeix.

Seria un fracàs no ascendir?

A hores d’ara, havent lluitat durant tota la temporada com ho hem fet i havent arribat on hem arribat, sí que seria un fracàs.

Us imaginàveu estar on esteu amb l’inici de 2018 tan dolent, a nivell de resultats, que vau tenir?

Sí, perquè nosaltres estàvem treballant bé, havíem completat una gran primera volta, confiàvem en la qualitat de l’equip i, al final, es va quedar en una petita “ensopegada” que vam poder superar.

Quines van ser les causes d’aquell daltabaix que vau patir?

Crec que ens vam relaxar, vam creure que guanyaríem sense esforçar-nos, que per ser líders ens respectarien sense més i això no és així, aquí qualsevol equip et pot guanyar.

Per a tu que has jugat als dos grups de Primera Catalana, el grup 2 és més complicat?

Són diferents. Per a mi els dos són complicats, tanmateix, potser al grup 1 hi ha més qualitat individual, jugadors amb més talent, més joc combinatiu i el grup 2 és més físic i el sacrifici i el treball que fan és brutal.

Abans hem parlat d’homes importants pel vestidor com Alabau o Roland però no vull deixar de mencionar al míster, Miguel López, un dels artífexs de la gran temporada vermella. Descriu-nos una mica a en López i la relació amb vosaltres.

Molt proper, quan s’han de fer bromes és el primer a fer-les però quan s’ha de treballar, també és el primer a posar-se el mono de treball, ens exigeix, ens demana, ens corregeix… No es relaxa ni un moment, ni en els partits ni en els entrenaments.

Per finalitzar amb la primera part de l’entrevista, et voldria preguntar on et veus la temporada que ve?

Encara no ho sé. Ara mateix estic centrat i concentrat en l’última jornada de lliga. Sí que és veritat que he rebut ofertes, tanmateix no vull escoltar ni parlar amb ningú, quan acabi la competició ja m’asseuré, escoltaré el que em proposem i decidiré.

No obstant això, t’agradaria continuar al Martinenc?

Sí, és clar. El club barceloní és la meva prioritat donat que ja tenim un grup format, tinc la confiança del míster i del club i el suport de l’afició.

Futbolista per herència

Retrocedim en el temps. Recordes amb quants anys vas donar els teus primers tocs a un esfèric?

Vaig començar amb 4 anyets al Gimnàstic de Manresa on el meu pare era segon entrenador i, més endavant va ser primer entrenador, encara que abans, ja anava amb mon pare al parc a donar alguns tocs. Sense cap mena de dubte, aquells primers anys van ser anys molt macos.

El fet que el teu pare fos futbolista i després entrenador, va ser crucial per què tu et dediquessis al futbol?

Sí, claríssimament ha estat el principal culpable, si no que s’ho preguntin a ma mare que estava farta de nosaltres, de què juguéssim a casa i ho trenquéssim tot.

Quin és el millor consell que t’ha donat el teu pare?

M’ha donat molts perquè sempre està al meu costat, ajudant-me i ensenyant-me però si m’hagués de quedar amb un, seria que no em rendeixi mai i que lluiti pel que vull.

Podríem dir que el teu pare és el teu major crític?

Si, quan ho faig malament no es talla un pèl però quan ho faig bé, també sap reconèixer-m´ho.

Tot i la teva joventut, tens una llarga trajectòria a les teves espatlles. En tots aquests anys, què has après?

He après moltes coses, no només futbolístiques sinó personals, encara que per damunt de tot, he madurat molt. Està clar que viure sol des de molt jove i lluny de casa m’ha ajudat a créixer.

Quin diries què ha estat el millor moment que has viscut?

Buf, he viscut molts moments macos, ara mateix no sabria escollir un sol. Per exemple, com t’ he dit abans, em quedaria amb els primers anys, també quan vaig estar al Jàbac, al Barça, al Terrassa… A tot arreu on he estat, he gaudit.

I, el pitjor?

Quan jugava al Madrid i em van dir que no continuava. Va ser un cop molt dur perquè estava sol i no m’ho esperava.

Com a jugador que has passat per les millors pedreres d’Espanya com són Espanyol, Madrid i Barça, penses que s’està treballant bé el futbol formatiu?

Sí. Des del meu punt de vista en aquests clubs ho treballen de manera espectacular, tenen una filosofia clara i el tracte humà és molt bo. Pel que fa al futbol base català, el nivell competitiu és increïble i t’adones quan vas a jugar els tornejos.

Molts clubs a la teva esquena i, per tant, molts entrenadors amb els quals has coincidit però hi hagut algun que t’hagi marcat especialment?

Com t’ho dius he tingut molts entrenadors però em quedo amb el meu pare, el qual m’ha ensenyat moltes coses.

Defineix-te com a davanter.

Explosiu, molt elèctric, bo encarant i en l’u contra u, tanmateix, també sóc solidari i m’agrada reballar per l’equip i donar assistències.

Què milloraries?

La meva faceta golejadora. Vaig marcant alguns golets, encara que voldria tenir un percentatge més alt.

Si haguessis d’escollir un davanter, amb quin et quedaries?

Encara que, òbviament em quedaria amb Messi, m’identifico amb davanters elèctrics com Griezmann.

Amb tota la vida per endavant, quin és el teu somni?

Intentar jugar a Primera Divisió. Sóc conscient que és un somni molt complicat d’aconseguir, no obstant això, lluitaré per fer-lo realitat i no llençaré la tovallola.

The post Miki Poveda (Martinenc): “Seria un fracàs no pujar a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Té 22 anys però si els sents parlar et dóna la sensació que en tingui uns quants més. Potser, va ser aquesta maduresa la que, primer, el va portar a ser un dels quatre capitans de la Pobla i més endavant a què Pavón li confiés el pes del vestidor. Un nou rol que l’Èric Vilanova ha acceptat encantat en la seva primera temporada al club pobletà. Després d’aconseguir, la temporada passada, l’ascens a 2ªB amb l’Olot, el migcampista olotí vol tornar a reviure l’experiència, aquesta vegada amb el filial grana.

Hem compartit una estona amb aquest jove estudiant de Magisteri conversant sobre el passat, el present i el futur de la Pobla i sobre les seves ambicions, inquietuds i somnis.

És la teva primera temporada a la Pobla. Quina valoració fas d’aquests mesos?

Molt positiva, tan personal com col·lectivament. Estic molt a gust dins de l’equip i la relació amb els companys és fantàstica des del primer dia que vaig arribar.

Tot i la teva joventut ets un dels jugadors amb més experiència. Aquest fet ha provocat que el teu rol dins del vestidor sigui diferent del que tenies a l’Olot?

Sí. Aquí, donada la joventut dels meus companys, m’ha tocat assumir un rol més madur i ajudar als nois que pugen del Juvenil.

Arribes el juliol passat provinent de l’Olot amb el qual aconsegueixes l’ascens a 2ªB. Com ho recordes?

Va ser un dels moments més feliços de la meva trajectòria esportiva, a més a més, era el segon ascens a 2ªB que aconseguia amb el club de la meva ciutat, amb el club que em va veure créixer i això ho va fer encara més especial.

Què et va fer decantar-te per la Pobla?

Principalment, quatre aspectes. Primer que ja coneixia en Rodri i l’Edu Vílchez; segon, la proposta que em van presentar; tercer, les ganes que tenia de sortir de casa i viure una experiència a un filial i quart, intentar fer el salt al futbol professional.

Sorprèn que en la teva primera temporada siguis un dels capitans de l’equip. Com es dóna aquesta circumstància?

A les votacions es van escollir els tres primers capitans i el cos tècnic em va triar com a quart capità. Quan Pavón va aterrar va creure que havia de portar el pes del vestidor, ajudar als meus companys i fer d’enllaç entre el vestidor i el mateix cos tècnic.

Suposo que és un orgull per a tu, oi?

Sí. Estic encantat i molt feliç de poder ajudar des de la meva curta però intensa experiència.

Personalment, les coses no et poden estar sortint millor. A part de ser un dels capitans, vas tenir l’oportunitat d’entrenar amb el primer equip. Com vas viure aquesta experiència?

Va ser una experiència inoblidable. Tenir la sort de conviure 2 mesos i mig o 3 amb la plantilla del primer equip, sentint-me un més, un jugador professional va ser una cosa inesperada per a mi però increïble al mateix temps.

Existien més possibilitats de fer el salt al primer equip quan Rodri entrenava al Nàstic?

Cada entrenador intenta treure el màxim rendiment a la seva plantilla, tanmateix, sí que és veritat que amb Rodri érem 2 o 3 jugadors que entrenàvem diàriament amb l’equip, ja ens coneixia i nosaltres sabíem el que volia i intentàvem donar el màxim als entrenaments i competir per fer-nos un lloc al primer equip. Ara, amb Nano, és més complicat. L’equip està vivint una situació complicada, lluitant per la permanència i això per a nosaltres és una barrera que ens impedeix fer el salt.

Parlem de la Pobla. Esteu quarts classificats en plaça de promoció d’ascens. S’ha d’acabar jugant aquesta promoció, sí o sí?

L’objectiu a principi de temporada era lluitar fins al final per estar entre els 4 primers i ara que estem allà, que l’equip està competint millor que mai no volem sortir d’aquestes places. Tant de bo aconseguim jugar el playoff perquè seria una experiència molt enriquidora, sobretot pels més joves que poguessin començar a viure situacions tan especials i moments inoblidables com els que es viuen en una promoció.

Dependre de vosaltres mateixos pot ser una arma de doble tall, us pot posar pressió al damunt?

Fa 15 dies quan vam rebre la visita del Figueres, vam notar aquesta pressió de la qual parles i vam acabar perdent el partit. No obstant això, crec que l’equip ha après la lliçó i sabem que hem de jugar tranquils, amb intensitat i amb l’estil que ens ha portat fins aquí.

El calendari, també us és favorable. Jugueu contra tres equips que no es juguen res: Santfeliuenc i Castelldefels a casa i Espanyol B a domicili.

Que no es juguin res no ens permet relaxar-nos. La jornada passada a casa d’un Santboià que tenia els deures fets ens va costar suor i llàgrimes sumar els tres punts. Al final, tots tenen l’ambició de vèncer al quart classificat i cadascú, per poc que sigui, es juga alguna cosa, ja siguin jugadors que volen renovar, aspirar a coses millors…

Seria una decepció no disputar la promoció?

Tant si la disputem com si no, estem molt orgullosos de la temporada que hem fet. A partir d’aquí, està clar que seria un cop molt dur perquè estem molt il·lusionats, estem competint molt bé i l’equip s’està mostrant molt ambiciós en aquest tram final.

Com es troba el vestidor el dia d’avui?

Millor que mai, unit i conjurat per aconseguir els tres punts partit a partit. Després, ja veurem on som, què podem fer i on podem arribar.

Hi ha cert neguit que la joventut de l’equip i la inexperiència en aquest tipus de situació acabi passant factura en aquests últims tres partits?

Comptar amb un equip on la majoria dels jugadors no arriben als 21 o 22 anys, sí que ens pot passar certa factura però hem d’intentar suplir aquesta manca d’experiència amb la força del grup, la solidaritat entre nosaltres i transformar aquestes virtuts en ganes de competir i en ambició.

T’imaginaves estar on esteu després de patir un inici tan complicat?

No, i menys si tenim en compte tots els contratemps a què hem hagut de fer front. La incorporació d’en Rodri i l’Edu Vílchez a la disciplina del primer equip va ser, potser, el moment més difícil que vam viure perquè ens havia costat assolir la seva metodologia, els seus conceptes, el seu estil de joc i quan ho havíem aconseguit, van marxar. Durant aquesta transició i fins a l’arribada d’en Pavón, el vestidor va naufragar una mica i, si a això, li sumem lesions d’homes importants i resultats adversos, el panorama no es presentava, precisament, idíl·lic.

Què us va ajudar a superar aquests contratemps dels quals parles?

La unió de l’equip.

La victòria contra el Vilafranca va ser un punt d’inflexió?

Sí, el triomf va suposar una gran dosis de moral. Ens vam prendre el partit com un ultimàtum, conscients que si perdíem, ens desenganxàvem de la part alta i vam saltar a la gespa endollats, a per totes culminant un matx molt seriós.

Què va canviar a partir d’aquell encontre per encadenar una dinàmica tan bona de resultats?

No crec que canviés res pel que fa al joc, simplement, vam començar a creure en nosaltres mateixos, en què podíem fer un pas endavant i, sobretot, vam trobar la regularitat que ens faltava, fent-nos forts, tant a casa com a domicili.

Com d’important a estat en Pavón en tot procés que heu patit?

Importantíssim, sense cap mena de dubte és un dels ‘culpables’ de què la Pobla estigui on està. La seva arribada ens va portat estabilitat, va saber introduir la seva metodologia de manera suau i transitòria i dins del vestidor és un míster molt proper. La veritat que per a mi és l’entrenador ideal per aquest equip.

Et veus la temporada que ve jugant a 2ºB?

L’objectiu de qualsevol jugador és estar a una categoria superior i anar escalant per arribar el més amunt possible però ja veurem.

I et veus a la Pobla?

Tinc contracte fins al juny i per la meva part estic molt content aquí, en un bon moment i realitzant una gran temporada, llavors per què no. Tanmateix, ens asseure’m amb les persones que s’encarreguen d’aquests temes i decidirem què fem.

El Xavi Hernández olotí

El futbol és…

La meva màxima passió. Res m’alegra més els dies que poder gaudir del futbol.

Si no fossis futbolista, series…

Professor. M’encanta la docència, estic estudiant Magisteri i espero exercir, algun dia, d’això.

Un migcampista

Xavi Hernández. És el meu ídol des de petit, el mirall en el qual mirar-me i intento assemblar-me.

Un entrenador

Eduardo Vílchez. És la meva debilitat i li estic molt agraït per tot el que ha fet per mi.

El millor moment que has viscut

Més que els ascensos em quedaria amb el playoff que vaig aconseguir amb el Figueres a la darrera jornada, precisament, contra la Pobla al seu camp i on em vaig sentir molt protagonista.

I el pitjor

En els meus inicis, les etapes en les quals no vaig poder participar amb regularitat a 2ªB amb l’Olot.

Un lema

Intento viure el present, gaudir del moment i agafar-me cada entrenament com un regal i com si fos l’últim.

Un somni

Arribar a ser futbolista professional.

The post Èric Vilanova: “La Pobla està millor i més unida que mai” appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Comencem pel més recent, Carles. La suspensió del partit de l’última jornada contra el Sant Cugat. Pels interessos vigatans, el millor era no jugar?

Estàvem en ratxa, tot i l’empat de l’últim partit contra el Sabadell, però en les condicions en les que es trobava el camp i tenint en compte el nostre estil de joc penso que el millor era no jugar.

 Amb 41 punts i 9 partits per endavant, el Vic és quart amb un partit menys. Quin és l’objectiu?

L’objectiu és quedar tan amunt com sigui possible, i – tenint en compte com se’ns han posat les coses durant l’últim mes i mig-, per què no pensar en arribar al segon lloc?

El pòquer de victòries aconseguit fa poc ha catapultat l’equip. Què ha canviat a partir del matx a Banyoles?

No penso que sigui quelcom que hagi canviat d’un partit per l’altre, sinó que poc a poc hem anat madurant com a equip i finalment això s’ha vist reflectit en els resultats.

De fet, el Vic va acaronar el repòquer contra Sabadell B. Aquell gol en el descompte us va privar de situar-vos a només 3 punts del Manresa.

Si, hauria estat molt bé aconseguir la cinquena victòria consecutiva i quan t’empaten a l’últim minut et quedes amb un mal regust, però també és cert que la setmana anterior vam ser nosaltres qui vam marcar el gol de la victòria a l’últim minut.

“Tenint en compte com se’ns ha posat les coses a l’últim mes i mig, per què no pensar en arribar al segon lloc?”

I parlant del Manresa: està a l’abast la desitjada plaça de promoció? Suposo que és el gran objectiu. Com ho veu el vestidor?

Fa un mes i mig ningú no hauria apostat ni un cèntim que a aquestes altures estaríem en la posició en la que estem. És molt complicat, perquè el Manresa té una gran plantilla i, a més, hi ha altres equips que també estan ficats en la lluita com la Muntanyesa, però nosaltres estem molt il·lusionats i farem tot el possible per aconseguir-ho.

Llàstima dels onze empats que registra l’equip. Amb menys igualades, estaríem parlant d’un Vic imparable…

No sé si imparables, però la realitat és que molt pocs equips han aconseguit guanyar-nos.

La Primera Catalana cada cop està més igualada. Et sorprèn que fins i tot el setè classificat (Farners amb 40 punts) encara opti a la segona posició?

La veritat és que no. En aquesta categoria hi ha molts bons equips i cap partit és fàcil, i així ho reflecteix la classificació.

La Fundació Grama ho té fet? L’has vist com l’equip més sòlid i resolutiu?

Fet no, perquè en el futbol poden canviar molt les coses, però sí que és cert que tenen molt de coixí. Personalment és l’equip que més m’ha agradat i penso que si estan on estan és per alguna cosa.

Pel Vic, jugar la promoció a Tercera seria un premi molt especial, oi?

Pel Vic i per qualsevol equip dels que estan a Primera Catalana, però sí que és veritat que penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera divisió.

Parlem ara amb més profunditat de Carles Roca. Aquesta temporada has superat ja la marca golejadora d’altres temporades (8 gols fins ara) i t’has convertit en un jugador imprescindible i referent. Estem davant de la millor versió de Roca?

Encara sóc jove, tinc 23 anys, però penso que poc a poc he anat madurant com a jugador i sí que actualment estic en la meva millor versió, tot i que espero seguir millorant ja que encara tinc molt marge de millora.

He llegit més d’una vegada, de boca de tècnics qualificats, que Carles Roca és un jugador de nivell de 2aB. Què me’n dius?

A tothom li agrada que li diguin coses així, però crec que si jugo a Primera catalana i no a 2aB és perquè encara no estic al nivell que toca i em falten moltes coses per millorar.

“Penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera Divisió””

Són ja 5 temporades al Vic. Vas arribar del Taradell a l’època Salvanyà. Com recordes aquells inicis?

La veritat és que aquella primera temporada d’en Salvanyà va començar molt bé: estàvem a dalt fins que de cop vam començar a perdre partits i vam acabar lluitant per no baixar a Segona Catalana.

Amb l’arribada de l’Albert Cámara et vam veure alliberat i amb l’alegria de nou a les botes.

Crec que va arribar un moment que per molt que volguéssim no ens sortien les coses i necessitàvem un canvi, i amb l’arribada de l’Albert i en Pau tot l’equip va donar un tomb i vam fer un gran final de temporada.

Et va temptar el Granollers o algun altre equip de Tercera, arran de la marxa de Cámara?

Alguna cosa va haver-hi però no només aquella temporada sinó també l’anterior, però per diferents motius no es va arribar a concretar res.

Quin és el teu millor i pitjor record amb la samarreta vigatana?

El pitjor, sens dubte, la ratxa que vam passar la primera temporada de’n Salvanyà després de Nadal, on vam estar 10 o 12 partits sense guanyar i van fer que passéssim de lluitar amb els de dalt a lluitar amb els de baix. Pel que fa al millor, sincerament no sabria quin dir-te, ja que n’hi ha molts i de molt bons, tant dins com fora el camp.

Últimament se’t coneix amb l’afectuós apel-latiu de El Carter? D’on surt?

La parella del meu pare treballa a correus, i aquests dos últims estius m’ha aconseguit feina allà com a carter. La culpa, però, la té un molt bon amic meu que és molt actiu a Twitter. Tot va començar en el partit que vam jugar al camp del Castellar, on vaig fer dos gols, i va respondre un tuit del Vic on posava que havia fet el segon gol dient “El Cartero siempre llama dos veces”. A partir d’aquí, cada cop que marco un gol va responent al compte del Vic amb coses d’aquest estil i finalment ha calat.

“Sóc de Vic i em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap”

Fa la sensació que aquest segon any del tàndem Rafa Rodríguez – Xevi Melero ha resultat en una gran pinya al vestidor. Què ens en pots dir?

Si alguna cosa hi ha al Vic és que al vestidor som una pinya i ens portem tots súper bé. Des que estic a Vic ha estat així, però la seva arribada encara ho ha incrementat. Jo els hi estic molt agraït perquè en tot moment m’han demostrat que confien molt amb mi.

T’he de preguntar obligatòriament per l’etern rival. Com has vist l’equip veí fins ara? La visita a Manlleu, al maig, pot ser clau, depenent de com arribi l’equip.

Aquest any el Manlleu tenia una tasca molt difícil, ja que després del descens, la gran majoria de jugadors van marxar a altres equips i han hagut de fer un equip pràcticament nou. Els he anat a veure a casa i la veritat és que em semblen un molt bon equip, a qui costa crear ocasions de gol i amb jugadors ràpids a dalt que són molt perillosos. El derbi que jugarem a Manlleu sí que és veritat que pot ser clau, però és un derbi, i aquests partits són diferents, independentment del que ens juguem.

Expressa’m el teu desig personal i col·lectiu de cara a aquest esprint final, Carles.

Col·lectivament sumar tants punts com sigui possible per intentar assolir la promoció, i personalment seguir ajudant a l’equip tant com pugui per poder assolir l’objectiu col·lectiu.

I l’última: et veurem de vigatà la temporada que ve ?

Sóc de Vic i estic molt bé aquí, em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap.

The post Carles Roca (UE Vic): “Farem tot el possible per assolir la promoció” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

De jugador a entrenador, de les banquetes de Segona Catalana a la banqueta de la Unificació Bellvitge on afronta un dels reptes més complicats de la seva trajectòria com a entrenador. Quatre mesos li han estat suficients a en Morales per a canviar la imatge d’un equip que, tot i estar en zona de descens, continua i continuarà lluitant per quedar-se a Primera Catalana i seguir fent història.

Bon futbol, exigència i idees clares són les senyes d’identitat d’aquest jove entrenador, Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb qui, aprofitant l’aturada de setmana santa, analitzem les darreres jornades de la competició, l’estat del vestidor i les possibilitats de salvació.

És la teva primera experiència com a primer entrenador a Primera Catalana. Com has viscut aquests mesos?

Tot i que l’any passat ja vaig formar part del cos tècnic de la Fundació Privada Hermes al grup 1 de Primera Catalana, arribar aquesta temporada a la Unificació Bellvitge, com tu has dit, suposa el meu debut com a míster en aquesta categoria i la valoració està sent molt positiva perquè tinc la sort d’entrenar a un grup amb molta qualitat i estic aprenent moltes coses.

Què et porta a acceptar l’oferta del club de L’Hospitalet?

L’aposta que va fer el club per un entrenador sense experiència a Primera Catalana i poc conegut dins la categoria com jo i la confiança que va dipositar la directiva en la meva persona. Per això, sempre li estaré agraït de per vida a la Unificació.

És el repte més difícil al que t’has enfrontat en tots els teus anys com a entrenador?

Sense cap mena de dubte. Com a míster he tingut reptes difícils, apassionants… tanmateix, aquest és el més complicat donat que la situació esportiva és molt delicada i a més, som un equip humil i que no tenim els recursos que tenen els altres clubs.

“La meva primera experiència està essent molt positiva perquè tinc la sort d’entrenar a un  grup amb molta qualitat, estic aprenent moltes coses”

Era necessari aquest canvi de rumb perquè l’equip reaccionés?

És una decisió que pren el club per intentar revertir la situació i no sóc ningú per entrar a valorar-la.

Quins objectius a curt termini us marqueu a la vostra arribada?

El nostre primer objectiu era sumar els primers tres punts. A partir d’aquí, construir un equip sòlid, al qual no li generessin ocasions, que no encaixés gols i que, a poc a poc, fos protagonista en el joc i començar a puntuar fora de casa.

Parlem, precisament, de la teva arribada. Amb quin vestidor et trobes el primer dia?

Amb un vestidor on, potser, cadascú remava en una direcció diferent i nosaltres volíem conformar un equip competitiu on tots, jugadors i cos tècnic, reméssim en el mateix sentit.

Què és el primer que els hi dius?

Bàsicament, tres coses. La primera, que vull que els entrenaments siguin el més professionals possibles, dintre del no professionalisme de la categoria; la segona, que guanyar a casa serà la base de la salvació i la tercera, que és imprescindible que ho donin tot damunt del terreny de joc.

Després d’aquest primer contacte, comptes amb molt poc temps per preparar el següent partit contra l’Alpicat. Quins són els aspectes en els quals vas incidir més abans d’aquell partit?

Vam realitzar dos entrenaments en els quals la nostra prioritat era treballar els aspectes defensius, fer-nos forts al darrera, que el rival no gaudís d’ocasions i, una vegada tinguéssim això, intentar generar perill a dalt perquè tenim jugadors de qualitat per fer-ho. Al final, tot el que vam preparar els nois ho van complir a la perfecció durant el matx.

“Creurem en la permanència fins que matemàticament ja no sigui possible. I si l’equip baixa, seguirem treballant per club, història, entitat i la nostra manera de ser”

En què ha canviat l’equip d’ençà que et vas asseure a la banqueta?

No sé si ha canviat i si abans, ho feien o no però, tant el club com jo, estem molt contents, ja que l’equip té caràcter, vol tenir la pilota, pressionen la sortida del rival, té una identitat, tenen les idees clares, saben que han de fer, van a pel partit i, sobretot, es deixen la pell al camp.

Tres jornades després del teu debut, arriba el primer triomf davant la Rapitenca. Com el va viure el vestidor?

Amb una alegria immensa, no només perquè va significar la primera victòria del club a Primera Catalana sinó per la solvència amb què es va guanyar, un 4 a 0 que fins i tot es va quedar curt.

Psicològicament, va ser important aquest triomf?

Sí. En aquell moment, l’equip va ser conscient que podia donar més, que podia posar en seriosos problemes als seus rivals i ens va donar ales per creure en la salvació.

Una primera victòria molt important, encara que també se us han escapat triomfs en els darrers minuts. Us costa molt sentenciar els partits, oi?

La veritat que sí. Generem, generem i generem però ens costa molt marcar, deixem els partits oberts i al final ho acabem pagant i més en una categoria tan igualada com aquesta on qualsevol conjunt et pot donar un ensurt.

Creus que aquesta igualtat regnant al grup us ha beneficiat a l’hora de no despenjar-vos i continuar somiant amb la permanència?

Sens dubte. Tot està molt igualat, tant per dalt com per baix; és veritat que el Vista Alegre ha obert una escletxa d’11 punts respecte a nosaltres i serà molt difícil. Tanmateix, seguim tenint opcions i il·lusió per salvar-nos.

Llavors, encara creieu en la permanència?

Creurem fins a l’últim dia i ho continuarem intentant fins que matemàticament ja no sigui possible. Fins i tot, si l’equip descendeix abans que finalitzi la temporada seguirem treballant i lluitant per club, per història, per entitat i per què és la nostra manera de ser.

“He vist plorar els meus jugadors quan han perdut o empatat perquè ho viuen, ho senten, es buiden i es deixen l’ànima en cada partit. No puc més que felicitar-los”

Què ha de millorar perquè es materialitzi aquesta salvació?

No crec que hagi de millorar molt més, simplement, que la sort ens acompanyi i la piloteta acabi al fons de la xarxa. Si moltes d’aquestes pilotes haguessin entrat, el signe de molts partits hagués canviat i estic convençut que quan entrin la dinàmica es capgirarà.

Guanyar lluny de casa, on encara no ho heu fet, serà clau per continuar a Primera?

Òbviament. Hem de guanyar 7 partits dels 8 que queden i això implica sumar de 3 en 3, tant a casa com a fora i ho hem de fer ja perquè el marge d’error cada vegada és més petit.

Les pròximes jornades marcaran, definitivament, el vostre futur?

Totalment. Serà una jornada que definirà les nostres opcions, ja que rebem a un Tortosa, cuer, pendent de la impugnació que va presentar contra el Martinenc i que si li donen el triomf, arribarà empatat a punts amb nosaltres i, a més, els nostres rivals directes s’enfronten entre si.

Suposo que, tan si s’aconsegueix la salvació com si no, et deus sentir orgullós dels teus jugadors, oi?

Molt més que orgullós. Els he vist plorar quan han perdut o empatat perquè ho viuen, ho senten, perquè tenen un sentiment de pertinença al club brutal, es buiden i es deixen l’ànima en cada partit i, al final, a mi només em queda felicitar-los en cada partit.

Quin missatge li donaries a l’afició?

Que se sentin orgullosos dels seus jugadors i que acompanyin a l’equip fins a l’últim dia, fins i tot si ja s’ha consumat el descens perquè s’ho mereixen.

Si us salveu, hauràs de complir alguna promesa?

No, no sóc molt de promeses i no n’he fet cap, tampoc he pensat què podria fer si ens salvem.

El millor amic de la pilota

Quan passes de jugador a entrenador?

Estava jugant en un equip i quan l’entrenador marxa, el president em demana que compagini les funcions de jugador i entrenador durant 3 o 4 jornades que, finalment, es converteixen en 19. Fem la promoció d’ascens a Segona Catalana, la perdem i és llavors quan decideixo penjar les botes per asseure’m en una banqueta.

Com és l’Alberto dins del vestidor amb els seus jugadors?

Molt exigent. En el meu dia a dia sóc una persona exigent i que em prenc tot amb molta serietat i això ho trasllado a la relació amb els meus jugadors.

I a la banqueta?

Sóc bastant nerviós, gesticulo i apreto molt a l’equip perquè no vull que es relaxin ni un minut i perquè penso que és la manera que estiguin endollats i que les coses que volem portar a terme acabin rutllant.

“La gestió d’un vestidor és el que fa que l’equip cregui o no en tu. Si aconsegueixes que hi cregui, et donarà tot el que el demanis”

Defineix el teu estil de joc?

No m’agrada esperar al darrera i sortir a la contra. M’agrada tenir la pilota i, a partir d’aquí, generar i quan no la tenim apretar el més a dalt possible, donat que, com més amunt recuperem més fàcil serà marcar.

A part de la teva faceta com a entrenador, ets Director de Cenafe Catalunya. Quina és la teva funció dins de l’entitat?

Vaig començar com a professor i ara com a director m’encarrego, principalment de coordinar les 4 seus que són les de la Pobla de Mafumet, Badalona, Mataró i Barcelona, dels temes administratius, de coordinar horaris, de coordinador professors… encara que, a vegades també dono alguna classe, sobretot de Direcció d’Equips.

Com a professor que continues sent, com veus els futurs entrenadors?

Vénen molt forts, molt ben preparats i amb molta predisposició a aprendre, a part, segueixen formant-se pel seu compte, veuen molts partits…

Quines característiques creus que ha de tenir un bon míster?

Des del meu punt de vista, ha d’intentar ser bo en totes les facetes, ser bo sent un líder de vestidor, un líder d’equip, un líder entrenant. Com major nombre de facetes controli, més complet i millor entrenador arribarà a ser.

Com d’important és la gestió del vestidor en l’actualitat?

Dins d’un percentatge, jo li donaria entre un 70 o, fins i tot, un 80%. Penso que la gestió d’un vestidor és el que fa que l’equip cregui o no en tu i si aconsegueixes que hi cregui, et donarà tot el que li demanis.

Amb quin entrenador actual et quedaries?

Amb qualsevol que a partir de la pilota generi perill com Guardiola o Luis Enrique.

Et marques alguna fita?

Que el meu futur professional continuï lligat al futbol, sigui com a entrenador o com a Director Esportiu i intentar estar el màxim d’anys possibles a la Unificació Bellvitge.

The post Alberto Morales (Unificació Bellvitge): “Creurem en la permanència fins al final” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després de passar per Canonja, Camp Clar o Racing Bonavista entre d’altres, en Dani Sáez va començar una nova etapa al Cambrils Unió amb ganes de donar un salt en la seva trajectòria. Un any i mig al club cambrilenc li han bastat a l’extrem esquerrà per demostrar la seva valia, convertint-se en un dels golejadors de la categoria. Amb l’equip immers en una dinàmica positiva que l’ha endut a sumar 9 jornades sense perdre i assolir el liderat, el jugador burgalès veu cada cop més a prop el seu objectiu: l’ascens a Primera Catalana.

Hem passat una estoneta amb aquest jove ambiciós, competitiu, treballador, apassionat del futbol i aquí us deixem les seves reflexions.

Arribes al Cambrils, fa gairebé 2 anys. Valora’ns com han estat aquests anys.

Molt bons. El club acabava de pujar, es va fer una petita revolució a la plantilla i poder formar part d’un nou projecte i créixer des de zero amb l’equip va ser molt bonic.

L’estiu passat refuses una oferta del Camarles per quedar-te al Cambrils. Veies més possibilitats de pujar a Primera Catalana amb el conjunt cambrilenc?

“El club no ens exigeix l’ascens, però pel vestidor i per a l’entrenador sí que és una exigència, volem pujar”

Parlàvem de l’ascens a Primera Catalana, un ascens que se us va escapar d’entre els dits la temporada passada. Va ser un cop molt dur pel vestuari?

Encara que l’ascens no era l’objectiu de la temporada passada, al vestidor ens feia molta il·lusió i després d’estar en les posicions capdavanteres durant tot l’any, veure que tot aquest treball es queda en no res en els darrers partits va ser un cop bastant dur.

Què us va passar en aquests darrers partits, va ser relaxació, tema psicològic…?

Crec que va ser una mica de tot, al final ens vam relaxar i dos o tres partits dolents van impedir que poguéssim jugar, almenys, la promoció.

Aquesta temporada, l’ascens és una obligació?

El club no ens ho ha exigit però pel vestidor i per a l’entrenador sí que ho és. Des de principi de temporada ho tenim clar i volem pujar.

Seria un fracàs no fer-ho?

A hores d’ara i amb la diferència de punts que tenim, sí que seria un fracàs no ascendir.

Creus que el calendari en aquestes últimes jornades us beneficia respecte als vostres perseguidors?

Potser sí. D’aquí a final de temporada, el nostre més immediat perseguidor que és l’Amposta, té duels directes contra el segon, el tercer i el quart classificat i es pot deixar algun punt mentre que nosaltres el partit, a priori, més difícil que ens queda és contra el Gandesa a casa, on no hem perdut cap encontre.

Continuar imbatuts a casa serà fonamental per pujar de categoria?

Sí, sense cap mena de dubte. Tots tenim molt clar de la importància dels partits a casa, sabem que els grans resultats que hem aconseguit al Municipal han estat una de les claus que ens han portat a liderar el grup i que si continuem així, serà molt més fàcil aconseguir l’anhelat ascens.

Com tu acabes de dir, el bon paper a casa és una de les claus d’aquesta bona temporada però quines són les altres?

Per a mi les claus han estat dues. La primera, la consolidació del grup. Poder comptar amb un equip ja format, conèixer els moviments de cadascun dels teus companys, ser una pinya dins i fóra del camp és un avantatge per a nosaltres i al final s’acaba notant. I, la segona, els 2 o 3 fitxatges que es van fer a l’estiu, gràcies als quals, l’equip s’ha fet més fort i ens han proporcionat un fons d’armari que la temporada passada no teníem.

Diries que la solidesa defensiva, només 22 gols encaixats, també ha estat important en aquest èxit?

Sí, molt important. Hem tingut la sort de poder mantenir, pràcticament en la seva totalitat, la defensa de l’any passat, i si a això, li afegim el gran treball que fa en aquest sentit el míster durant els entrenaments amb exercicis de col·locació, el resultat és aquesta gran solidesa i fortalesa defensiva de què gaudim.

A aquestes alçades, la temporada passada havíeu perdut 4 partits mentre que en aquesta només en porteu 2. En què ha millorat l’equip?

En la col·locació damunt del terreny de joc i en el treball, tan defensiva com ofensivament.

Un creixement que s’ha traslladat al pla personal. Ets el pitxitxi de l’equip amb 12 gols i un dels golejadors de la categoria. Et sorprenen les teves xifres, tenim en compte que ets extrem i no davanter centre?

La veritat que una mica, no m’ho esperava. Ara com ara, veure que porto 12 gols i que puc superar els 15 de la temporada passada és emocionant i bonic.

El pitxitxi és un repte personal per a tu?

No. A tots els jugadors de dalt ens agrada marcar, encara que per mi l’únic repte és pujar a Primera i intentaré aportar el meu granet de sorra, com la resta de l’equip, per aconseguir-ho.

“Al Cambrils Unió som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me i seguir creixent”

Uns excel·lents números fruit del teu treball i de la total confiança que ha dipositat en tu, Gabri Amores. Com és la teva relació amb el míster?

Molt bona.

I la relació d’Amores amb el vestidor?

Molt propera, és un més del grup, ens ajuda en tot el que pot i, sobretot ens sap portar. Penso que un entrenador no només ha de saber dirigir un vestidor sinó que ha de conèixer als seus jugadors dins i fora del camp, parlar amb ells i això, en Gabri ho fa a la perfecció.

Veient com t’estan anant les coses, tant a nivell individual com col·lectivament, t’agradaria continuar una temporada més amb el Cambrils Unió?

Sí, estic content aquí. Com he dit abans som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me al club i seguir creixent.

Has parlat amb el club d’aquesta possibilitat?

No. Ara l’important és assolir l’ascens i després ja tindrem temps de parlar.

El dia que va dir no al Barça

Dones les teves primeres puntades de peu a Miranda de Ebro, la teva ciutat natal. Quins records tens d’aquells anys?

Molt bons, sempre vaig estar molt a gust a la meva ciutat i m’hagués encantat poder jugar allí, no obstant això, al final vaig haver de traslladar-me aquí.

Amb 12 o 13 anys vas arribar a Catalunya. Et va costar molt adaptar-te?

No, perquè de petit venia molt a Sant Carles de la Ràpita, fins i tot vaig estar un temps vivint per aquí, coneixia el català i aquest fet, no només em fa facilitar la meva adaptació sinó també em va ajudar a no endarrerir-me en els meus estudis.

En terres catalanes continues practicant el futbol, arribes a disputar algun partit amb el Cadet del Barça però, poc després, deixes la disciplina blaugrana. Per què?

Vaig rebre la trucada del Barça just quan pujava al primer any de Cadet i, com tu dius, vaig arribar a jugar alguns partits amb ells contra el Marroc o la Damm. Tanmateix, tot i que vaig començar d’extrem, ells volien que em quedés de lateral i vaig decidir que no era el que volia.

“No tinc ídols, però sempre m’ha agradat veure a un esquerrà com Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat”

Et penedeixes de la teva decisió?

Sí, és clar. Ara ho penso i en un equip com el Barça jugaries en qualsevol posició però en aquell moment era un nen, només volia divertir-me i no vaig pensar més enllà.

Gairebé tota la teva trajectòria amateur transcorre a la Segona Catalana. Creus que, amb 24 anys, és el moment de donar un salt?

Sí, penso que encara sóc jove i que és el moment propici de fer aquest salt, de poder jugar per primer cop a Primera Catalana i per què no, que sigui un petit pas per seguir aspirant a coses més importants.

Què penses que t’ha faltat per fer aquest salt?

La veritat que no sabria què dir-te, he tingut oportunitats per jugar a categories superiors i suposo que per una cosa o l’altra m’he acabat quedant a Segona Catalana.

Una vegada repassada la teva carrera esportiva, ens centrem en el teu joc. Quines qualitats, a part de la teva capacitat golejadora, destacaries?

El xut i la velocitat.

Què milloraries?

La rematada de cap.

Sempre has jugat per la banda dreta?

No, sempre havia jugat per l’esquerra, des d’allí posava molts centres però era menys golejador i em van reconvertir a la banda dreta en algun partit. L’any passat, Gabri ja em posa definitivament a la dreta i, tot que a vegades em deixa llibertat de moviments, prefereix que em mogui pel carril dret.

Et sents còmode jugant a cama canviada?

Sí, encara que mai m’havia agradat jugar a cama canviada, em sento molt còmode i molt a gust.

El 4-2-3-1 és el sistema que millor s’adapta a les teves habilitats?

En alguns partits hem provat amb dos puntes, tanmateix per a qualsevol extrem és millor jugar amb un davanter referència en el qual et puguis recolzar i tu amb espais.

Penses que la figura de l’extrem pur s’està perdent?

Sí, clarament. Ara es juga amb interiors més endarrerits que dominin el toc i cada cop menys s’utilitza el joc a l’espai.

Tens o has tingut algun ídol?

Ídol no però sempre m’ha agradat veure jugar a un esquerrà com és l’Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat.

Un somni?

Arribar el més lluny possible al món del futbol.

The post Dani Sáez, l’amo del gol en un Cambrils Unió líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Fa dos anys i mig va prendre, potser, la decisió més difícil de la seva carrera esportiva. En Genís Soldevila va abandonar Ascó en direcció Balaguer. Pas enrere per a molts, una gran oportunitat de retornar al club de la seva vida a la desitjada Tercera Divisió, per a ell. Un temps on ha viscut de tot i ara, amb 31 anys recentment complerts i l’experiència que li dona l’edat, veu i viu el futbol d’una manera molt més madura.

Coneixem de la mà del balaguerí aquesta nova visió i moltes altres coses de l’equip i personals. Jugador del club, entrenador del Juvenil… i coordinador institucional de l’entitat. Dit d’una manera jocosa, es pot dir que ja només li falta pintar el camp.

Tornes al desembre del 2015 al Balaguer. Com vas viure la teva tornada?

Va ser un retorn a casa, a la meva infància, a sentir-me estimat al club de la meva ciutat i, sobretot amb l’objectiu d’ascendir amb el club a Tercera.

Deixes l’Ascó a Tercera per començar una nova etapa a Primera Catalana. Per què prens aquesta decisió?

Van ser un cúmul de circumstàncies. Estava a prop dels 30 i volia tornar a casa on tinc a la família i als amics. Per altra banda, ja formava part del futbol base del Balaguer com a entrenador, ajudava en tasques de coordinació i tenia ganes de formar part de la primera plantilla. També, que el llavors entrenador Jordi Cortés i la directiva apostessin per mi va influir.

“Encara que es pugui pensar que tornar al Balaguer va ser un pas enrere, la possibilitat de pujar era un al·licient i no hi dubto que vaig prendre la decisió encertada”

Després de gairebé 2 anys i mig al club asconenc amb qui et vas proclamar campió de Tercera i vas fer un playoff d’ascens a 2ºB, suposo que la decisió de marxar no va ser fàcil, oi?

Va ser difícil perquè el club m’havia rebut amb els braços oberts quan aterro i vaig viure allí una de les millors etapes de la meva carrera esportiva, sense anar més lluny, la temporada anterior a deixar el club sóc escollit un dels millors jugadors de la categoria i això em permet anar convocat amb la Selecció Catalana amateur.

Amb el pas del temps, t’has penedit algun dia de la teva decisió?

No, en cap moment. Encara que es pugui pensar que va ser un pas enrere, la possibilitat d’aconseguir pujar a Tercera amb el Balaguer era un gran al·licient per a mi i no tinc cap dubte que la meva decisió va ser l’encertada.

Parlaves abans que el teu bon moment a l’Ascó et va obrir, per segona vegada, les portes de la Selecció Catalana. Com recordes aquestes convocatòries?

Recordo que ho vaig viure amb molta il·lusió. Estava súper content, molt agraït amb el seleccionador Toni Almendros per la seva confiança i com a català, orgullós de representar al meu país. És una llàstima no haver estat convocat en les darreres eliminatòries però els hi vaig desitjar tota la sort del món, donat que amb molts dels jugadors mantinc una bona relació.

Precisament, un company teu a la Selecció i que també ha alternat entre Tercera i Primera Catalana, en Sergi Moreno, ens comentava que amb ell li va sobtar molt la diferència de nivell i de ritme entre les dues categories. Estaries d’acord amb aquesta afirmació?

Si i no. És veritat que si ens fixem en els equips de la zona baixa de Primera Catalana i els comparem amb els equips de Tercera el nivell és inferior, tanmateix i, des del meu punt de vista, entre els conjunts capdavanters de Primera i els de Tercera aquesta diferència no es percep.

Parlem del Balaguer. Com dèiem al principi tornes 4 anys després de la teva primera etapa. Has vist molt canviat el club?

Està clar que quan jo marxo la primera vegada el club està a Tercera i, òbviament, el pressupost era superior i l’ambient al Municipal era força diferent del d’ara. No obstant això, l’ambició, les ganes, el treball i l’esforç de l’equip segueixen sent els mateixos que llavors.

En la teva primera temporada i mitja us quedeu a les portes de la promoció d’ascens. Què li va faltar a l’equip per jugar-la?

Fa dos anys, els únics culpables vam ser nosaltres perquè ens vam confiar, ho veiem a tocar i en els moments claus no vam estar. Per contra, la temporada passada, la mort del nostre company Yerai ens va afectar moltíssim, ens va deixar tocats i les baixes que vam patir en defensa i en atac van dificultar poder lluitar pel playoff.

“Després de la derrota contra el Lleida Esportiu B, els veterans vam prendre la paraula i els hi vam dir que o posem més compromís i esforç o això costarà molt”

En l’actual temporada us esteu mostrant molt irregulars. Quines creus que són les causes?

Primer, les importants baixes que van haver a l’estiu on van marxar Asier, Massana, Feher i en l’àmbit de les Terres lleidatanes és difícil suplir-los i segon, la dificultat que tenim a l’hora de sentenciar els partits.

Una altra causa pot ser la facilitat amb la qual us fan gol?

Potser sí. Som un dels equips més golejadors, encara que també, un dels més golejats i aquesta temporada ens costa mantenir la porteria a zero. Amb això no vull culpar a la defensa però sí que ens hem de posar les piles, estar més concentrats en les jugades d’estratègia, treballar i sacrificar-nos més per l’equip.

En una temporada dura, es pot dir que el moment més complicat va ser la derrota 6-2 contra el Lleida Esportiu B?

Sí, sobretot per la imatge de poca professionalitat que va donar tot l’equip. Arribes amb moltes ganes al derbi, de batre al rival amb més entitat de Lleida i et remunten, et pinten la cara i te’n fan 6.

Va suposar un punt d’inflexió per a vosaltres?

Sí. Després de la derrota els veterans vam prendre la paraula i vam dir-los o posem més compromís i esforç o això costarà molt. A partir d’aquella xerrada, a Alpìcat es veu una altra actitud i als següents partits encadenem uns bons resultats.

Una derrota que acaba amb la destitució d’Edu March i l’arribada a la banqueta del seu segon, en Jordi Belló. Com està sent la seva tasca?

Força bona, tant en els entrenaments com els partits. Competim millor, sortim al camp més preparats, sabent com hem de jugar i com intentar batre al nostre rival.

Avui dia, sou onzens amb 32 punts. La permanència és l’únic objectiu?

Totalment. Malauradament aquest any ens toca viure aquesta realitat, intentar assegurar-nos la permanència com més aviat millor i, a partir d’aquí, que els joves tinguin minuts i demostrin la seva valia per la temporada que ve.

En quants punts creus que estarà aquesta salvació?

38-39 o potser menys.

L’inici tan dolent que vau realitzar, us està penalitzant a l’hora de lluitar per fites més altes?

Clarament, encara que va ser un inici una mica enganyós perquè en molts partits que anàvem guanyant t’acabaven empatant o remuntant però, està clar que amb aquests 7 o 8 punts que ens vam deixar, ara mateix estaríem lluitant per uns altres objectius.

“Pujar amb el Balaguer a Tercera i mantenir-lo almenys una temporada seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol”

Per contra, personalment les coses sí que estan rutllant. Portes 4 gols en els últims 6 partits, segona jornada consecutiva marcant i 8 gols en total. Travesses el teu millor moment de la temporada?

Sí. Porto tota la temporada jugant a dalt i em sento molt còmode al costat de Putxi, ens entenem molt bé i mai m’havia trobat tan a gust amb un company.

Et marques alguna xifra golejadora?

No, mai m’he marcat cap xifra perquè després t’entra l’ansietat. No sóc egoista en aquest sentit, vull guanyar com a equip, si marco genial però el més importat és la victòria.

A l’inici de l’entrevista deies que volies ascendir a Tercera amb el Balaguer. S’ha convertit en un repte personal per a tu?

Sí i tant de bo ho aconseguim. Per a mi pujar a l’equip i poder-lo mantenir, com a mínim una temporada a Tercera seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol.

Una vida lligada a una pilota

Què significa el futbol per a tu?

És la meva vida, tant com a jugador com a entrenador. La veritat que des de petit he portat una pilota als peus.

Com d’important ha estat i segueix sent el Balaguer a la teva vida?

És casa meva. Vaig començar la meva trajectòria amateur al club i el dia que vaig tenir l’oportunitat de debutar amb 18 anys va ser una gran alegria. Imagina’t el molt que significa per a mi que casa meva està davant del camp.

A banda de jugar amb el primer equip, estàs entrenant al Juvenil A. Defineix al Genís entrenador.

Aposto pel treball, pel compromís, per les ganes de treballar, ho donc tot pels xavals, intento ser un més al vestidor, faig bromes… però sense que traspassin la barrera del respecte que per a mi és fonamental. Potser ara entenc més el futbol i això ho vull transmetre als meus jugadors. Pel que fa a l’estil, m’agrada el joc combinatiu i sortir amb la pilota jugada.

Com a entrenador coneixedor del futbol base del Balaguer, quina salut gaudeix la pedrera?

La base que puja és bona i crec que es poden portar a terme projectes molt interessants amb ella.

Hi ha hagut algun míster que hagi influït en la teva manera d’entrenar?

Emili Vicente, donat que la majoria dels entrenadors de les Terres de Lleida som de la seva escola i Jordi Cortés perquè, a banda de ser un gran entrenador, és un bon amic amb qui sempre parlo de futbol.

“El meu missatge als més joves? Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si al futbol i a la vida volen progressar, han de ser competitius i millorar cada dia”

Et veus en un futur entrenant al primer equip?

I tant, és una de les coses que em marco pel futur. Des de petit que he tingut l’aspiració d’entrenar al primer equip i tant de bo es compleixi algun dia.

Ja hem vist com és el Genís entrenador però… com és el Genís jugador?

Compromès, sé que he de menjar bé, no sortir, sóc molt supersticiós en aquest sentit; professional, súper competitiu, company dels meus companys, vull que se sentin estimats, sobretot els més joves. En definitiva, intento donar-ho tot.

Celebres d’alguna manera especial els teus gols?

Sí, faig una C dedicada a una persona especial i les pistoles, les quals ja porto temps fent-les.

Encara que no ho sembli, tens altres coses a la teva vida. Fa poc que has acabat Magisteri, t’ha ajudat la teva carrera a gestionar millor el vestidor?

M’ha ajudat a sintonitzar amb ells, a què em comprenguin millor i a què m’entenguin el que els vull transmetre.

No sé si alguna vegada hauràs coincidit amb un jugador teu del Juvenil A a una convocatòria del primer equip?

Sí que he coincidit.

I..?

Ha estat una situació atípica. No obstant això, ens ha enriquit als dos i també m’ha ajudat a veure que pot millorar amb el Juvenil.

Com a ídol que ets a Balaguer, quin missatge t’agradaria transmetre als més petits?

Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si volen progressar al futbol i a la vida en general han de ser competitius i intentar millorar cada dia.

Què has après en tots aquests anys de futbol?

He après moltes coses, tanmateix ara que veig més a prop el final de la meva carrera sempre busco la part positiva, tant quan jugo com quan no ho faig.

The post Genís Soldevila, la maduresa d’un símbol del Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Formentera, Reus, Ascó, Pobla de Mafumet, Morell, Vilafranca, Vilanova, Castelldefels… són alguns dels equips pels quals ha passat en Sergi Moreno, un autèntic rodamón del futbol amb tan sols 25 anys. Quatre temporades després torna al club asconenc amb la intenció de pujar a Segona B, un somni que anhela i espera complir molt aviat. Joventut, ambició, caràcter, confiança i competitivitat no li falten al davanter de Torreforta, amb qui hem compartit una tarda de futbol.

És la teva segona etapa a l’Ascó. Quina és la valoració d’aquests últims mesos?

Bastant bona, traient l’últim mes on les coses no estan rutllant del tot. És l’any on he fet més gols en una primera volta i estic súper content.

Vas arribar al club el passat estiu provinent del Castelldefels i, precisament, vau sumar la primera victòria a domicili de la temporada contra el teu ex-equip i amb un gol teu. Ho vas celebrar?

Per respecte, no. Em vaig sentir molt estimat allà i li tinc una gran estima al club, ja que es van portar molt bé amb mi.

Quines sensacions et van passar pel cap en el moment que vas marcar?

Va ser una sensació estranya, feia uns mesos que marcava gols allà i ara els estava marcant amb un altre equip però, al final, és el meu treball.

A banda del gol, quins altres aspectes destacaries del teu joc?

Sóc molt treballador, en el joc aeri, tot i no ser gaire alt, vaig bastant bé i, sobretot intento amb els meus moviments crear espais perquè els meus companys es desmarquin i puguin fer gols.

“Estar 13 punts per damunt del tercer va propiciar que penséssim que guanyaríem sense problemes i hem vist que no és així”

Entrem a analitzar la situació de l’equip. Després d’una primera volta excepcional, acabeu segons a la taula, entreu en una dinàmica que us porta a guanyar només un partit dels darrers 9. Què ha canviat perquè l’equip es desinfli d’aquesta manera?

No crec que hagi canviat res, estem treballant de la mateixa manera i continuarem fent-ho així per intentar capgirar la situació. Penso que els equips passen per diferents etapes, algunes bones altres dolentes, encara que també et dic que millor ens hagi passat ara que no al final de la temporada.

Una de les causes d’aquesta dinàmica negativa pot ser la davallada que heu patit a casa?

Claríssimament. Si no puntues a casa, després fer-ho fora és molt difícil i més ara quan els equips de sota es juguen la vida. És el que ens va passar al darrer partit contra el Vilassar, pensàvem que amb el 4-2 ja estava tot fet i al final ens van empatar a 4.

Què ha de canviar per tornar-vos a fer forts al Municipal?

Més implicació de tots des del cos tècnic fins al que menys juga.

Va haver una certa relaxació després de que l’equip es veiés a dalt?

Potser si, és possible que trobar-nos 13 punts per damunt del tercer classificat va propiciar que penséssim que guanyaríem sense problemes i hem vist que no és així.

Tot i aquests mals resultats, només esteu a 4 punts del playoff. El vestidor encara creu a poder-lo jugar?

Sí, sense cap mena de dubte. Volem jugar-lo i la plantilla està confiada que és possible i lluitarem fins al final per aconseguir-ho.

És l’objectiu de la temporada?

Personalment sí i, crec que si li preguntessis a la resta de l’equip, et dirien el mateix. Penso que amb la gran primera volta que hem realitzat és més que un objectiu i s’ha de fer sí o sí.

Una dinàmica negativa que s’ha traslladat al pla personal. Si a la primera volta vas marcar 8 gols, en aquesta segona volta encara no t’has estrenat. Et preocupa aquesta sequera?

No. Tinc molt clar que això és la vida del davanter, pot ser que en sis partits marquis 8 gols i en 9 encontres no en facis cap. També és veritat que no estic gaudint dels mateixos minuts que a l’inici; per això estic tranquil, segueixo treballant com fins ara i sé que una vegada entri la piloteta, entraran totes.

“És cert que he pensat en la renovació, però ara no he d’estar per això ni pel futur, esperem que acabi la temporada i llavors ja parlarem”

Com has comentat, últimament no has gaudit de gaires minuts, quina és la causa?

No ho sé, suposo que són manies dels entrenadors que quan alguna cosa funciona no la volen canviar, no obstant això, tampoc ho he parlat amb el míster. Jo he de treballar, intentar tornar a entrar a l’onze i parlar i demostrar damunt del terreny de joc.

Havies coincidit amb en Castillejo abans?

Sí, va ser ell qui em va fer debutar a Tercera amb el Reus quan era Juvenil.

Llavors, la relació és bona?

Sí, és bona. Sempre hem mantingut el contacte i no tinc cap problema amb ell.

Les coses tampoc van anar millor en la Selecció Catalana Amateur amb la qual vau quedar eliminats de la Copa Regions UEFA davant Castellà i Lleó. El canvi d’escenari -al final es va jugar a l’Helmántico- en l’últim minut va poder influir en aquesta eliminació?

Penso que no, simplement vam regalar la primera part i a la segona quan vam intentar reaccionar ja era massa tard.

Sorprèn bastant aquesta derrota, sobretot si tenim en compte el 3-1 de l’anada, oi?

Sobta moltíssim perquè havíem treballat molt bé com defensar i com parar als seus jugadors clau però no vam comptar amb l’arbitratge que vam patir i que va acabar per influir en el resultat.

No és la primera vegada que jugadors o místers us queixeu dels àrbitres. Creus que el nivell arbitral en aquestes categories deixa molt que desitjar?

Sí, els hi costa molt i penso que les Federacions haurien d’exigir més, no només aquí a Catalunya sinó a a la resta d’Espanya.

Per tancar aquesta primera part de l’entrevista, parlem del futur. Acabes contracte al juny d’aquest any, t’agradaria quedar-te a l’Ascó?

És cert que he pensat en la renovació, però no estic centrat ni en això ni en el futur ara mateix. Tampoc sé que passarà, si farem playoff, si pujarem… esperem que acabi la temporada i llavors ja parlarem.

Un rodamón del futbol

Tot i la teva joventut has passat per una gran quantitat d’equips però quan comences a interessar-te pel futbol?

De petit i vaig iniciar-me de porter al Torreforta. Més endavant vaig fixar pel Reus i al segon any d’infantil per una lesió a la mà em posen de jugador. És a partir d’aquí quan començo a fer gols i fins ara.

Et va costar canviar el xip?

No, la veritat que no, a més em feia molta gràcia perquè tothom em deia que tot el que no havia corregut en tots els anys com a porter ho corria ara com a davanter.

Has tingut algun ídol?

Fernando Torres.

Des d’aquells inicis fins ara han passat molts anys i entre mitges una dilatada experiència, sobretot a Tercera Divisió, tanmateix a la temporada 2014-15 tens l’oportunitat de fitxar per alguns clubs de Segona B. Què passa perquè rebutgis aquestes ofertes i apostis per una Tercera com la Pobla?

Vam valorar el que m’oferia la Pobla i el que m’oferia el Badalona i vam arribar a la conclusió que fitxar pel conjunt barceloní no era econòmicament rendible. A més a més, sabia que a Vicente Moreno, llavors míster del Nàstic, li agradava i sent sots-23 vam decidir que el millor era apostar per un filial com la Pobla. Al final vaig tenir la sort de poder debutar amb el primer equip.

Precisament, tu que has estat al futbol base del Reus i al filial del Nàstic, per què creus què és tan difícil que un jugador de casa arribi a triomfar amb els primers equips?

El problema d’avui en dia és que al Nàstic està Promoesport i porta als seus jugadors i al Reus està Olivé, el qual té contactes amb empreses de representants de futbolistes i tres quarts del mateix.

Llavors, el futbol s’ha convertit en un negoci, oi?

Si, totalment.

Trobes a faltar el futbol d’abans?

Sí, i nosaltres al futbol modest encara més. Ens costa més arribar a dalt, poder pujar de categoria. Al final, el poder adquisitiu d’uns clubs i altres és molt diferent com per exemple Mallorc, Badalona o Sabadell.

Et dóna la sensació que alguns clubs no han confiat el suficient en tu com per a poder-te assentar?

Al final sí que ho he pensat, sents que no ets important i per aquest motiu marxo a un altre lloc per intentar treure el futbol que tinc.

“Una lliçó que et dona el futbol? Que ningú no et regala res i que tot el que aconsegueixis, ho aconseguiràs amb treball”

En tots aquests anys com a futbolista t’hauràs trobat amb tota mena de rivals però amb quin defensa no t’agradaria tornar-te a enfrontar?

Amantini. Els dos som molt competitius i, a més, ell és molt agressiu, futbolísticament parlant, per això al camp xoquem, encara que fora ens portem bé.

Si haguessis d’escollir un moment quin seria?

L’any passat quan ens vam salvar en el darrer minut amb dos gols meus. Va ser meravellós, la gent va saltar al camp en acabar el partit, demanant-me fotos, autògrafs.

I una lliçó que t’hagi ensenyat el futbol?

Que ningú no et regala res i que tot el que aconsegueixis, ho aconseguiràs amb treball.

Què t’agradaria viure que encara no hagis viscut?

Com a mínim fer un playoff i ja seria increïble pujar a Segona B.

Dintre d’uns anys, quan pengis les botes, voldries continuar lligat al futbol?

Si, encara que no com a entrenador. Sóc massa competitiu i crec que com a míster no funcionaria, potser més endavant em tranquil·litzo però de moment no m’hi veig.

The post Sergi Moreno (Ascó): “El playoff és més que un objectiu, s’ha de fer sí o sí” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

L’octubre passat, Juan Manuel ‘Juanma’ Pavón, l’home “miracle” del Recreativo de Huelva, va acceptar el repte d’asseure’s a la banqueta de La Pobla. Lluny de casa, sol i amb l’obligació de continuar amb la bona dinàmica encetada pels seus predecessors, l’empresa no es presentava fàcil. No obstant això, i després de dues derrotes seguides, el míster andalús es va fer amb les regnes de l’equip i el treball, a poc a poc comença a donar els seus fruits.

Agraït, humil i amb els peus a terra, Pavón s’obre tant a nivell personal com esportiu i ens analitza com han estat els seus primers mesos a terres catalanes.

Vull començar recordant un moment especial com va ser la salvació del Recre la temporada passada amb vostè a la banqueta. Quines sensacions va viure en aquell moment?

Va ser un moment apoteòsic, fins i tot ara quan parlo se’m posa la pell de gallina. Sabíem que, no només era la salvació de la categoria sinó també la salvació del club. I, encara va ser més especial per la situació que es vivia amb pocs jugadors en algunes posicions, sense cobrar, amb unes instal·lacions no gaire adequades…

Quin va ser el secret d’aquella salvació?

Sense cap mena de dubte la nostra afició, la unió entre nosaltres i els jugadors que tot i la seva joventut van saber aguantar la pressió.

Ens centrem en la nova etapa que inicia el passat octubre a La Pobla. Quina valoració fa d’aquests gairebé 4 mesos?

Molt positiva. Tenia ganes de sortir de Huelva, em van donar aquesta oportunitat i estic molt content i feliç d’haver acceptat.

Una aventura que emprèn tot sol, sense el seu cos tècnic, sense els seus ajudants. Com ha estat la relació amb els integrants del club?

Excepcional. La relació amb tots és immillorable amb en Dani, el segon entrenador, amb l’Alberto, l’entrenador de porters, amb en Gerard, el preparador físic, amb la direcció esportiva amb Viqueira i Deus, amb els fisios, amb l’utiller, amb el delegat, amb la directiva. El tracte que estic rebent de tots ells és increïble, en tot moment estan pendents de les meves necessitats tant esportives com personals. Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya.

“Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya”

Hi ha hagut alguna cosa que li va cridar especialment l’atenció quan va aterrar aquí?

L’organització del club. Em trobo amb una entitat formada per professionals treballant cadascun a la parcel·la que li toca i això no ho vaig viure al Recreativo on hi existien massa problemes.

Un fet que sorprèn una mica és que per un equip com La Pobla que està a la zona mitja-alta de la taula hagin passat, amb vostè, 4 entrenadors. M’agradaria saber la seva opinió?

Per a mi és un cas excepcional que no ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip. Pel que tinc entès, Rodri es fa càrrec de la primera plantilla, llavors Vílchez es queda com a interí a Lla Pobla i a l’espera de notícies del Nàstic. Una vegada Vílchez també puja a la disciplina grana arriba el tàndem Cazorla-Xisco de forma puntual fins que es fa oficial el meu fitxatge.

“4 Entrenadors? Crec que ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip?”

A la seva arribada, només compta amb tres sessions per preparar el pròxim partit. En quins aspectes incideix més en aquesta primera presa de contacte amb els seus jugadors?

Principalment en dos aspectes. Primer, mantenir el treball que s’estava portant a terme fins al moment i segon, l’aspecte psicològic. Era important que el canvi i trobar-se amb un entrenador nou al qual no coneixien no els afectés.

Nou entrenador, noves idees, nous aspectes. Quina ha estat la seva metodologia de treball?

Bàsicament, volia adaptar-me al que em demanava el club, a un joc semblant al que practicava Rodri i al que juga el Nàstic i buscar que el filial s’assembli el més possible al primer equip perquè quan els nois pugin a la primera plantilla estiguin familiaritzats amb la metodologia de treball.

Li va costar a l’equip adaptar-se al seu mètode?

En alguns aspectes sí, sobretot a la manera d’expressar-me i a la meva terminologia però ja és un tema superat i ara l’enteniment és total.

Com vol que sigui aquesta Pobla?

Competitiva, intensa, amb il·lusió, incòmoda pel rival, vertical, encara que sense possessions excessivament llargues. Volem atacar, tenir la pilota, arribar el més aviat possible a dalt, encara que sabent que moltes vegades ens haurem d’adaptar al joc del rival.

Un aspecte que defineix a l’equip és la solidesa defensiva. És primordial per a vostè aquest treball defensiu?

Sí. Treballem pensant que no només defensen el porter i els 4 del darrera sinó que el primer defensor ha de ser el davanter. Hem anat creixent en aquest sentit i ens hem consolidat com un equip fort defensivament, tot i que a vegades patim sobretot quan ens avancem al marcador o en els últims minuts quan els rivals apreten.

No reben gols però els costa molt marcar-los. Li preocupa aquesta mancança?

Sí, bastant. Tanmateix, gaudim d’ocasions i això és important, ja que ens facilita intentar marcar. S’està entrenant bé, incidint molt en les finalitzacions i ara falta plasmar aquest bon treball als partits. En aquest sentit, el pròxim encontre contra el Vilassar serà una bona prova per a nosaltres.

En aquest sentit, suposo que la lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur, oi?

Va ser molt dur, no només en l’àmbit esportiu sinó dins del vestidor on, com a capità és un mirall per a molts. Ho estem notant molt.

“La lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur?”

Un altre nom propi del qual li volia parlar és Pol Ballesteros. Li sorprèn el rendiment que està donant?

No. És un jugador que a poc a poc amb el seu treball i esforç s’ha guanyat entrat a l’equip, està millorant defensivament que era una de les seves debilitats i està creixent ofensivament amb els seus gols.

Precisament, un gol seu va donar la victòria contra el Vilafranca. Aquest triomf ha retornat la confiança a l’equip?

Totalment. Crec que el futbol ens estava castigant, portàvem 4

partits sense guanyar, fet que per a mi era injust pel joc i les ocasions i aquesta victòria ens ha retornat a les bones sensacions.

Tres punts més que els allunyen del descens i els apropen a la zona de promoció. L’objectiu és jugar el playoff d’ascens?

A nivell de resultats l’objectiu és quedar el més amunt possible a la classificació i a nivell individual que els nois creixin dia a dia per poder arribar al primer equip.

Per anar acabant la primera part de l’entrevista, li volia preguntar sobre les altes i les baixes que hi hagut. Avui dia, té la plantilla que vol?

Estem molt contents amb tota la plantilla. Els darrers fitxatges, els quals han arribat de la mà de la direcció esportiva, estan responent bé i ens sap greu que alguns no juguin tot el que desitjarien però hi ha una gran competència.

Beneït problema la competència, oi?

I tant. Tot i que és molt complicat per a nosaltres fer una convocatòria i deixar jugadors fóra, com tu dius beneït problema. I que duri.

“Estaria encantat de renovar si el club vol?”

Acaba contracte el 30 de juny d’aquest any. Li agradaria renovar pel club?

Si m’ho preguntes avui, estaria encantat de renovar si el club vol, tanmateix queda molt per endavant.

Com a casa

Porta ja uns quants mesos instal·lat a la Pobla. Li agrada el poble? Es troba a gust?

El poble m’agrada molt, tinc la sort de tenir el camp al costat de cas i això em facilita el treball. Pel que fa a la gent és increïble amb mi i, tot i que trobo a faltar a la meva dona i la meva filla, puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa.

“Puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa”

Encara trobant-se a uns quants quilòmetres de casa, segueix l’actualitat del Recre?

Sí. Com a bon recreativista que sóc m’agrada estar al dia de les novetats del club i espero i desitjo que aviat resolguin els seus problemes.

A l’inici parlàvem de la salvació que va aconseguir. Diria que és el millor moment que ha viscut com a entrenador?

Sí, sobretot perquè va ser molt patida i també perquè és molt recent. Reconec que va ser una aventura excitant.

I com a jugador?

He viscut molts moments positius, donat que gairebé tots els anys s’han complert els objectius dels clubs on estava. Ascensos, permanències… de tot una mica.

Vestir-se de curt l’ha ajudat, ara, a entendre millor als seus jugadors?

Sí, moltíssim. T’ajuda a saber el que pensen, les sensacions que poden estar experimentant abans d’un partit.

En la seva trajectòria com a jugador, hi ha hagut algun entrenador que li hagi marcat?

Que ara estiguin a l’elit, Caparrós o Alcaraz i en categories inferiors Carlos Rios, de qui vaig aprendre molt i a vegades aplico alguns dels seus coneixements, José Luis Montes (mort fa uns anys) a l’Algerciras la temporada de l’ascens a Segona o Julio Peguero al Huelva.

” Vinc a intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina”

I ara a la banqueta, té el seu estil propi o es fixa en algun míster?

Crec que de tots els entrenadors s’aprèn encara que tinguin formes de joc molt diferents, per exemple, a mi m’agrada Marcelino però també l’Atlético de Simeone o la manera de gestionar un vestidor de Vicente Del Bosque. Al cap i a la fi, ens podem fixar en un o altre però tots els místers tenim el nostre estil.

Pateix més a la banqueta que quan jugava?

I tan, perquè moltes vegades vols actuar i saps que no pots. És el que passa quan el cor està per damunt de la ment.

Per finalitzar l’entrevista, quina fita es marca?

Treballar dia a dia, intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina al final de temporada.

The post Juanma Pavón (CF Pobla): “La victòria contra el Vilafranca ha retornat la confiança” appeared first on FutbolCatalunya.com.