@ManuelSeguraM

Compartir un parell d’hores amb Emilio Llamas hauria de convalidar un curs sencer de normalitat. Seria molt aconsellable, sense voler ser arrogant, que la pròpia Federació Catalana de Futbol oferís la possibilitat a aquesta gran persona regalar els seus coneixements a tot el #futbolcat. Ara torna a tenir el ‘cuquet’ de l’ascens en el seu interior i no dissimula que ser líder de la Primera Catalana li emociona encara que frena l’ímpetu de tots els que li envolten.

Ningú descobreix res nou si diu que la ‘Monta’ és una família ni tampoc sorprèn a ningú parlar de la família Llamas i del seu paper en aquest club de barri fundat en 1927. Les seves filles Montse i María Emilia estan al capdavant d’una seu social per la qual ha passat i passa tot el futbol català. Ningú oblidarà mai el treball i l’afecte de Juanita, esposa del president, o l’ajuda incansable de Pilar, mare del nostre company Bernat Bafaluy, referent periodístic. Aquest aplaudiment ha d’incloure a la seva junta directiva en la qual figuren diverses persones des de la seva aparició.

“A mi el futbol m’agrada i no m’he cansat mai, és més, continuo aprenent pels camps perquè intento aprendre de tot el món”, comenta Emilio mentre saluda a un munt d’amics/aficionats que entren en el bar social del club i que es dirigeixen, com a primer pas, a encaixar la mà de qui “intenta fer tot el possible per aquest barri. A mi no sols no em molesta que em diguin que sóc un president de barri sinó que m’afalaga, mai he tingut ni un sol problema aquí, sempre m’han donat suport pel carrer i ningú em discuteix res”.

“M’afalaga que em diguin president de barri”

Pot sonar a una filosofia ‘d’ordeno i mano’ però cal veure “com em tracta i em parla la gent per la Via Júlia i m’anima. Sé que sóc una excepció i que he fet molt bé a aquest barri. Clar que m’he equivocat i m’equivocaré però, gairebé sempre, m’he sortit amb la meva”, afegeix aquest extrem esquerra – “una lesió em va obligar a deixar-lo”-, aquest exentrenador –”vaig agafar a la Monta fins a tres vegades”, directiu des de 1995 i president des del 1999.

Calzados Querol trepitja fort

Entre les moltes virtuts d’aquest personatge exemplar està l’agraïment. N’hi ha prou amb repassar la seva intensa vida en la qual l’empresa de calçat “forma part de la meva vida”. Va entrar com a dependent i va acabar com a encarregat general en una carrera superior als 40 anys. Va arribar amb 14 anys de Casas de Benítez (Cuenca) i va saber fer-se camí en una empresa “a la qual li dec tot. Ningú sap el que ha fet Calzados Querol per a tanta i tanta gent, els diners que ha posat en aquesta Montañesa i el seu afecte que sempre ens ha demostrat”.

“Ningú sap el que ha fet Calzados Querol per la Monta”

El que mai dirà és el que li ha costat a Llamas la seva devoció tant a nivell econòmic com personal. Elegit com uns dels millors presidents que marca època en el futbol català per part de la Federació Catalana de Futbol, Llamas recorda que “volien que ens anéssim a les Aigües fa 15 anys i no ens vam moure d’aquí”. Aquest és un altre detall d’aquest home que agraeix “a l’Ajuntament, a la Generalitat i a la Federació el seu suport. Tenim 36 equips, més de 500 nens i aquest any el femení és un èxit”. Tot això forma aquest grup excepcional sota la direcció esportiva de Pedro García, present en aquesta reunió amb Futbolcatalunya.

Manolo González i Miki Carrillo

Pedrito Garcia, un dels clàssics del futbol català, que combina la direcció esportiva amb la seva participació en l’equip de Dani Andreu, somriu quan se li pregunta a Llamas qui és el responsable dels fitxatges. “Sempre m’han fet cas els entrenadors que hem tingut i ara també però són ells els que trien”, assenyala encara que tothom sap que la seva opinió pesa.

“Sempre m’han fet cas els entrenadors”

A l’hora de parlar d’entrenadors –”molts van equivocats”-, es queda amb tots encara que se li escapa la seva ‘predilecció’ per Manolo González i Miki Carrillo. És normal; amb el primer (2013-2014) va caure en la promoció d’ascens a Segona B i amb el segon no es va poder aconseguir el miracle (24-06-2011) enfront del Sestao per un gol.

“Ens vam ficar 3.800 persones a la Bombonera en el 2011, una cosa impensable avui dia, són records meravellosos”. Emilio Llamas ho viu amb passió conscient que el lloc de l’entitat obliga a tenir al seu primer equip en una Tercera Divisió “que ens encanta”. Això va ser el millor encara que també cal recordar “ho malament que ho vaig passar amb el descens a Primera Catalana”. Passem pàgina.

“Ficar 3.800 persones a la Bombonera (2011) va ser meravellós”

El futur obliga a mirar a la base i a buscar més futbolistes com “Joshua, Aleix, Júnior o Adri que han sortit d’aquí o procurar la continuïtat d’uns altres com Santos o Pedro. Els xavals no volen sortir d’aquí perquè això és una família”.

Peña El Hueco i Els Irreductibles

Amb 400 socis i amb totes les il·lusions posades en Dani Andreu i els seus, el president de Nou Barris desitja destacar “el suport de tots encara que d’una manera especial a la Penya El Hueco i als Irreductibles”. La passió fa que més d’un es deixi portar però “el seu suport és d’agrair. Quan van aparèixer els petards els vaig dir que ni un més perquè ens queien multes (200/300 euros) i hi havia perill i es van acabar immediatament. Estan per l’equip i pel club i jo els hi agraeixo” com també ho fa “amb tots els nostres socis i aficionats”.

“Això és una gran família”

Amb Emilio Llamas podríem estar parlant hores i hores. Cada dia trepitja la renovada gespa –alguna vegada li ha tocat pagar la substitució de la seva butxaca- i pensa com ha de fer perquè la seva Montañesa pugi a Tercera Divisió. Viatja sempre allà on va l’equip i el barri de Nou Barris li agraeix. Gaudeixin-ho que queden pocs presidents com Emilio, un president de barri.

The post Emilio Llamas, un grandiós president de barri appeared first on FutbolCatalunya.com.