DAVID PALLAROLS/ @ManuelSeguraM

El tècnic lleidatà de 52 anys, Emili Vicente, ha estat trobat inconscient amb un fort cop al cap a la carretera de Canòlic, al paratge conegut com el coll de la Gallina. Tot i l’assistència, els serveis mèdics no han pogut reanimar-lo. L’incident ha tingut lloc aquest dijous al matí mentre feia ciclisme.

Segons Ràdio i Televisió d’Andorra, de moment es desconeixen les causes exactes de la mort però fonts policials apunten que Vicente hauria patit una forta indisposició per un sobreesforç a conseqüència de la forta pendent de la carretera. Seguidament hauria caigut del vehicle rebent un fort cop al cap.

El SUM s’ha desplaçat en helicòpter fins al llocs dels fets però no han pogut fer-hi res per salvar la vida del tècnic lleidatà. L’autòpsia forense determinarà les causes exactes de la mort.

Vicente, nascut a la Seu d’Urgell el 1965, tenia 52 anys i una llarga trajectòria com a tècnic i  també com a exjugador dins el panorama futbolístic català. L’urgellenc va formar-se en les categories base de la UE Lleida i va jugar a la Segona Divisió amb el conjunt del Segrià. També va militar en equips com el Tàrrega, el CF Gavà i el CF Balaguer. Justament, en aquest últim va penjar les botes l’any 2003 i va començar la seva carrera com a tècnic.

L’entrenador lleidatà va asseure’s a la banqueta del Balaguer fins al 2008 quan va tornar al club del seus orígens, el Lleida, on s’hi va estar tres temporades i on va viure el pas de la UE Lleida a l’actual Lleida Esportiu. Després d’un any sense entrenar, la temporada 2013-14 va fer-se càrrec del CF Reus a la Segona Divisió B. El seu últim destí va ser la Primera Catalana (Grup 1) amb el FC Andorra substituint a Justo Ruiz a principis d’aquesta temporada.

L’últim partit de Vicente com a tècnic va ser dissabte passat contra el CF Ripollet. Els tricolors van vèncer per 3-0 als ripolletencs i arribaven a la jornada d’aquest cap de setmana –última de la temporada- amb opcions d’ascens a Tercera Divisió. El partit Sants-Andorra d’aquest diumenge, decisiu per ambdós equips a l’hora de decidir aquestes possibles places d’ascens, segurament serà aplaçat. Tanmateix, l’Horta-Lloret que s’havia de disputar a la mateixa hora en motiu de l’horari unificat, segurament també serà aplaçat.

Des de Futbol Catalunya ens sumem a les mostres de dolor i volem traslladar el nostre condol a amics, familiars i al FC Andorra en aquests moments tants difícils. UNA ABRAÇADA MOLT GRAN, EMILI, ESTIGUIS ON ESTIGUIS

The post Mor Emili Vicente, tècnic del FC Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Una autèntica marató. Això és el que l’espera al FC Andorra des d’aquest diumenge i fins diumenge 11. Tres partits que poden significar que l’equip tricolor escali posicions fins a la primera plaça de la classificació del grup 1 de Primera Catalana, tot i que s’ho haurà de jugar en els tres encontres lluny de La Borda Mateu, l’escenari dels seus partits, tot i que un d’aquests encontres està pendent d’una reclamació del club per no poder jugar a casa, com marca en principi el calendari.

Aquesta acumulació d’activitat de l’entitat del Principat obeeix als capricis del calendari internacional, ja que la gran majoria de la seva plantilla és convocada habitualment als partits oficials que la selecció andorrana disputa en dates FIFA. En aquestes dates, la competició s’atura a les categories més altes dels països participants, però no així a les més modestes, amb la qual cosa l’Andorra ja ha hagut d’ajornar en aquesta Lliga fins a tres partits.

I no serà un calendari gens fàcil el d’aquest ‘tour de force’ dels d’Emili Vicente. L’esperen tres encontres complicats, contra rivals que no acostumen a perdre als seus terrenys de joc o que es juguen mantenir les seves posicions de privilegi o sortir del pou. Abans d’iniciar aquest període, l’Andorra ocupa la cinquena posició del grup, amb 21 punts. Fer el ‘9 de 9’ no només suposaria ser líder, sinó que també ho seria en solitari, amb tres punts d’avantatge sobre l’actual equip capdavanter, la UA Horta.

PRIMER REPTE: UN INVICTE A CASA

El primer plat d’aquest menú tindrà com a escenari la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau (diumenge 4, 17.00 h.). El Sant Cugat de José Alcaraz, que encara no ha perdut al seu camp –tres victòries i tres empats fins ara–, serà l’escull que haurà de superar l’equip d’Emili Vicente. Aquest partit correspon a la jornada 6 del campionat i s’havia d’haver jugat el 8 d’octubre. En aquella data, l’equip tricolor ja tenia un altre partit pendent, el de la jornada 1 contra l’Avià (2-1), que es va disputar l’1 de novembre.

SEGON REPTE: AMB PERMUTA POLÈMICA

Quatre dies després (dijous 8, 16.00 h.), un altre cop carretera i manta pels d’Emili Vicente. En aquest cas, l’excursió els durà al Municipal de Llagostera, on el ‘filialasso’ llagosterenc els posarà a prova. Aquest partit s’havia de disputar a la jornada 11, el passat 12 de novembre, i a La Borda Mateu. No obstant això, el partit es jugarà a Llagostera per decisió unilateral de la Federació Catalana. El motiu és que la instal·lació de La Borda Mateu està tancada a la jornada fixada pel partit i, el Comitè de Competició ha dictaminat un canvi d’ordre que provocarà la reclamació dels andorrans, que havien proposat disputar l’encontre en una altra data i jugant al seu terreny. Si la reclamació no prospera, aquell dia es jugarà a Llagostera i al mes d’abril es veuran les cares al Principat.  El Llagostera B és més irregular al seu terreny. En sis partits, ha viscut tres victòries, un empat i dues derrotes. La darrera, el 6 de novembre contra el Ripollet (1-3).

TERCER REPTE: CARA A CARA AMB EL LÍDER

I per acabar, partit de traca. Diumenge 11 (12.00 h.), la gran cita serà al Feliu i Codina. Si l’Andorra fa els deures als dos primers partits d’aquesta ‘setmana fantàstica’, es presentaria empatat a punts amb el seu rival, la UA Horta de Xavi Molist. En funció de la diferència general de gols (+11 per l’Horta i +6 per l’Andorra abans d’aquests partits), als andorrans els hi podria valer l’empat per acabar la marató a la primera posició. Si no és així, qui guanyi donarà un cop a la taula en aquest inici de desembre. I els tricolors no ho tindran gens fàcil: els blancs han guanyat els sis partits jugats al seu camp i només han encaixat quatre gols.

Tres partits en vuit dies. I tots tres, com a visitants. Una dura prova per l’Andorra. Objectiu, el liderat.

CONSULTEU TOTS ELS PARTITS AJORNATS O SUPSESOS AL NOSTRE TALLER

The post Andorra: Una marató per l’assalt al liderat de l’Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

No és qui alça més la veu, però sempre val la pena escoltar-lo. Emili Vicente és un home tranquil. Bona persona, que als seus 51 anys ha fet carrera al futbol. Com tants altres, ha viscut la crueltat d’un àmbit que baixa el nivell, però que exigeix cada vegada més als entrenadors. Dos anys sense entrenar són masses per una persona com l’Emili. D’alguna manera, com tot a la vida, s’ho pren amb perspectiva. Psicòleg, li diuen, encara que ell creu que un entrenador és molt més que això. No considera un error decidir fitxar per l’Andorra. Sobretot després de tant de temps sense equips picant a la seva porta. Recorrerà el poc menys de mitja hora que separa la seva Seu d’Urgell natal d’Andorra La Vella amb il·lusió. L’engresca aquest projecte a Primera Catalana.

Emili Vicente, amb 189 partits dirigits a Segona B, fitxa per l’Andorra de Primera Catalana. És un pas enrere?

No és cap pas enrere, és una etapa més. Tant valoro entrenar en una categoria com en una altra. Quan entrenes a un grup tens la mateixa responsabilitat i vius experiències semblants a totes les categories. No em condiciona massa entrenar a Primera Catalana. Vull aportar l’experiència que tinc a aquest club que ha confiat en mi.

Què l’ha portat a donar el sí a l’Andorra?

Sobretot perquè és una oportunitat de tornar a entrenar a jugadors sènior. En un club que té un potencial de creixement i vol fer les coses bé.

L’aturada sense entrenar ha estat per falta d’oportunitats?

Evidentment per falta d’oportunitats. El món dels entrenadors és difícil. Cada vegada n’hi ha més i més ben preparats. També estic en una zona geogràfica amb molts entrenadors i pocs equips. El descans ha anat bé, però volia tornar a ficar-me a un món que considero meu.

Tampoc va ser un fracàs la seva última temporada al Reus.

La categoria no va perillar en cap moment. Vam estar més a prop d’estar a dalt que una altra cosa. Si ho fas tot molt bé i estàs a dalt tens continuïtat. A vegades no cal fer-ho malament per a que hi hagin rotacions a la teva banqueta. Hi ha molta mobilitat. Igual que pot sortir una oportunitat sense mèrits, pots tenir dificultats per a trobar equip fent-ho bé. He aprofitat el descans per a fer altres activitats i estar amb la família.

Està vivint a Andorra?

Jo tinc família a la Seu d’Urgell. Hi viuen els meus pares i tinc domicili allà. Això facilita entrenar aquí.

També a Andorra, almenys a la lliga del país, es mouen molts més diners que no pas al futbol territorial català.

Ho desconec. Probablement, la lliga andorrana té un nivell econòmic per ser la Primera Divisió d’un país. Hi ha una aportació de la UEFA que el meu club no té, perquè competeix a Catalunya. També és un país on tot es fa legalment, amb contractes, impostos i pagaments a la Seguretat Social. En altres llocs, malauradament, no és així.

Està d’acord amb els que el defineixen com un psicòleg?

Tot entrenador ha de ser una mica psicòleg. Intento aplicar conceptes que hagi après per l’experiència i els meus estudis, però intento ser un entrenador. Gestionar un grup humà, saber construir entrenaments, portar els partits… Ser entrenador és alguna cosa més que ser psicòleg.

Per què en els últims 10-15 anys només hi ha el Lleida Esportiu com a gran i únic equip de la província?

Probablement també és una de les províncies amb menys volum de població. A veure, el Lleida per un penal no està a Segona A. Sí que hi ha un dèficit respecte quan jo jugava, sobretot a la Tercera Divisió. Aquí sí que hi falta. També s’ha de tenir en compte que es competeix amb els equips d’Aragó, de la franja. La crisi econòmica ha passat factura i les zones més poblades tenen més accés a jugadors. No crec que sigui una qüestió de fórmules màgiques. Es treballa bé i crec que arribarà el moment de tenir equips a Tercera. Tan de bo el Balaguer, l’Almacelles o l’Alpicat ho aconsegueixi.

Per a vostè és un honor ser l’últim entrenador de l’UE Lleida i el primer del Lleida Esportiu?

Per mi va ser un honor entrenar el Lleida. Després vam viure una etapa de transició i estic content d’haver pogut contribuir a que esportivament fos tranquil·la i sostenible. Més que l’anècdota del canvi de nom, sempre estaré agraït d’estar 4 anys al Lleida. Que no és fàcil, sobretot tenint en compte les dificultats econòmiques que vam viure.

Segurament, vostè va viure en aquells 4 anys experiències que alguns entrenadors no viuran en tota la seva carrera.

Sempre em vaig sentir ajudat pels diferents presidents. Recolzat en cada moment. Però sí que t’enfrontes a situacions que no són normals per un entrenador. La situació extraesportiva, les dificultats econòmiques i els dubtes ens van exigir a tots. També ens va fer viure moments emocionalment molt intensos que queden per tota la vida.

Què en pensa del que va passar la temporada passada al Lleida Esportiu esportivament i extraesportivament?

A nivell esportiu una autèntica pena. Poques vegades el futbol ha estat tan cruel i injust amb un equip com amb el Lleida Esportiu. Tot el que van treballar cos tècnic i jugadors va acabar en l’aire per un detall, com un penal. L’equip va competir en els moments més difícils i va ser molt dur i immerescut el que va passar. A nivell extraesportiu se m’escapa una mica. Quan hi ha dificultats econòmiques no és fàcil i el més important és que s’aprengui del que ha passat i en el futur no es repeteixi. S’ha d’aconseguir que els professionals del futbol pensin en el que han de fer només.

El Lleida té un aficionat a Andorra, doncs.

Per descomptat. Tinc el fill jugant allà, hi vaig jugar molts anys i en el que puc intento col·laborar. Ve un any il·lusionant. Amb dificultats, però s’ha configurat una bona plantilla. Costarà, però crec que l’afició es tornarà a enganxar.

The post “L’Andorra no és cap pas enrere, és una etapa més” appeared first on FutbolCatalunya.com.