“El futbol me’l prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida”. Questes paraules d‘Edgar Hernández ho diuen tot. Les últimes tres temporades del Sabadell han estat una muntanya russa d’emocions. En totes ha estat Edgar Hernández amb el número 10 a l’esquena.

Primer a l’agònica permanència d’Olot, després a l’ascens a Segona de Marbella i per acabar a la temporada del retorn al futbol professional. El descens de Miranda és un final amarg per un futbolista que no volia marxar.

A la Nova Creu Alta, Edgar ha trobat una segona casa. Com ja va passar a Reus i també a Sant Andreu. El davanter de Gavà és un jugador compromès, que deixa empremta allà per on passa. La seva segona etapa d’arlequinat es tanca amb 90 partits i 14 gols. Però pel que es recordarà a Edgar, sobretot, serà pel seu compromís en totes i cadascuna de les seves aparicions amb aquesta samarreta.

Ha sortit del Sabadell. Expliqui això.

“VULL TROBAR UN NOU REPTE DE FUTBOL COMPETITIU”

Sí, he sortit d’allà. És un fi de cicle i la veritat que els primers dies trist, evidentment. Després amb el pas del temps te n’adones de la magnitud del que hem fet aquests anys, que han estat espectaculars. El final ha estat una mica tràgic, però estic content perquè vull trobar un nou repte competitiu. Em veig amb ganes, il·lusió i força per tenir-lo.

La sortida ha estat pactada? O volia seguir?

Jo volia seguir molts anys al Sabadell, però al final te n’adones que s’han de separar els camins. No hi ha un mutu acord i ells preferien un fi de cicle.

I quin cicle…

Exacte. Per mi han estat dos cicles. Vaig venir aquí com un nano molt jove i em van donar la oportunitat de debutar al futbol professional fa 8 anys. Després vaig tornar al club amb ganes de retornar-lo on el vaig deixar. Ho vaig aconseguir, però aquest any no ha acabat com tots volíem. Content per tenir aquest sentiment de pertinença, de passió i de responsabilitat de ser un dels capitans. La sensació d’estimar el club i que t’estimin a tu, aquest compromís és difícil de trobar-lo. Una de les meves virtuts és que a cada club al que vaig dono el màxim i m’involucro.

Això li anava a dir, que en el seu cas no és només a Sabadell. Aquest vincle l’ha tingut a Sabadell, Reus i Sant Andreu.

“UNA DE LES MEVES VIRTUTS ÉS QUE A CADA CLUB AL QUE VAIG DONO EL MÀXIM”

És una sensació de tenir un vincle molt fort. En això em baso jo, perquè sinó el futbol no seria la meva passió. Seria estar de passada per aquí. Jo m’ho prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida.

En aquesta història amb el Sabadell no hi ha hagut una temporada tranquil·la. Cada any ha passat alguna cosa.

I això encara em fa tenir més vincle. El primer any va ser complicat, on no vam tenir bon feeling amb Seligrat. Al final va arribar l’Antonio i vam acabar l’any amb l’Olot arlequinada. Tots ens vam deixar la vida fins l’últim minut i ho vam aconseguir. El segon va ser diferent, tot el contrari. Va passar el que tothom esperava que passés el primer any. Tot va anar rodat i va ser tot més com havia de ser. L’adrenalina arlequinada va seguir fins el final. Vam aconseguir un ascens màgic i ens plantem a la Segona Divisió, on tots volíem estar. Comences malament i ja tens aquest handicap tota la temporada. Anar remant i remant fins l’últim segon de Miranda, competint fins el final.

“NO CANVIO RES DEL QUE HE VISCUT AQUÍ”

Sí que hi ha un denominador comú en aquesta història i és que l’equip en totes les temporades ha estat bastant similar. No puc imaginar el que s’ha viscut en aquell vestidor.

El club, els jugadors i l’afició hem tingut el sentiment de que ens va la vida pel club i ens deixem tot pel Sabadell. Aquesta sensació de pertinença és una passada. Anem tots de la mà a les bones i a les dolentes. Passar per anys tan bonics com aquests és espectacular. La sensació al final d’aquest any va ser de pena, però després penses la resta i jo no canvio res del que he viscut aquí. Em sento un privilegiat de formar part de la història del club i de deixar-lo més viu que mai. Hem aconseguit que el Sabadell estigui com a club en el millor moment dels últims anys.

Li sap més greu encara el fet de marxar sense poder acomiadar-se de l’afició al camp?

Sí, l’altre dia quan vaig fer el vídeo de comiat em vaig emocionar perquè em feia molta pena no tenir les 4000 persones de sempre al camp. Algun dia quan torni a la Nova Creu Alta espero poder acomiadar-me d’ells. Els hi agrairé de per vida l’estima que m’han tingut.

“EM FA MOLTA PENA NO ACOMIADAR-ME DE L’AFICIÓ”

Després de la primera etapa quan va tornar tenia la sensació que tenia un deute pendent amb el Sabadell?

L’any passat em vaig treure aquest pes de sobre i ara torno a sentir-me en deute. No hem aconseguit que el club segueixi al futbol professional, però sé que tornarà a intentar-ho aquest any i ho aconseguirà. La gent del club té un nivell humà enorme i sap com va això.

I Edgar Hernández ara què? Parlava de nous reptes… però té decidit el seu futur?

Primer m’he centrat en el Sabadell i un cop m’han donat la notícia estem començant a buscar un repte competitiu, de sentir-me important a un equip, i, evidentment, tinc la màxima il·lusió pel que ve.

I una edat que li dona una experiència i també una confiança que s’ha vist en les faltes, per exemple. Jo no el recordava marcant tantes com a Sabadell.

Com que no? (Riu).

“LA GENT DEL CLUB (SABADELL) TÉ UN NIVELL HUMÀ ENORME”

Ja m’entèn. A aquest nivell jo diria que no.

És una especialitat que tinc. A Reus és veritat que no en vaig tirar masses, perquè teníem el Colorado que ho feia molt bé. M’agrada marcar gols de falta, d’empentar-la o de penal. Com sigui. Allà on vagi la meva intenció és seguir fent gols, aportant el gra de sorra d’experiència, el treball i el compromís. Si ho dones tot, no et pots retreure res.

Amb dos ascensos a Segona i una Copa RFEF, què li queda per fer al futbol?

Un ascens a Primera. Estic molt content de tot el que m’ha donat la meva passió i no em puc queixar. La constància i aixecar-te de les clatellades et dona això i et fa millor. Em veig amb força, cames i il·lusió de reenganxar-me a un projecte fort.

A part segueix amb el seu Sporting Gavà.

“L’SPORTING GAVÀ ÉS UNA GRAN FAMÍLIA”

Portem vuit anys i estic molt content. És una via de sortida del treball fort del futbol. Veure com creix el club, que hem aconseguit 4 o 5 ascensos. Tenim un primer equip a Segona Catalana i és una passada. Tinc els dos millors amics meus i els nostres pares aquí. Hem creat una gran família i això és molt bonic.

Si li pregunto quin és el seu club tindria un dilema?

El meu club és l’Sporting Gavà i els millors anys de la meva carrera esportiva han estat al Sant Andreu, que em va donar la oportunitat de consolidar-me a Segona B. Un tros és quadribarrat mentre que un altre és roig-i-negre i un altre molt gros és arlequinat, a més, l’Sporting és una cosa meva, personal i la meva escola de futbol.

A mig termini podria acabar la seva carrera aquí, no?

Pot ser, ja et dic que l’acabarem aquí tot i que espero que sigui amb 40 o 41 anys ja que em sento amb molta força.

The post “El futbol me’l prenc amb el cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Sabadell va guanyar l’AE Prat i ha recuperat el liderat. Les bones sensacions i la comunió entre afició i jugadors és la tònica habitual. Édgar Hernández, l’autor del golàs de falta que va obrir el marcador, es va mostrar molt content per la victòria, el gol i “el gran treball que ha fet l’equip”.

Una de les claus d’aquest Sabadell és la solidesa defensiva i, davant els potablava, els d’Hidalgo van tornar a mantenir la porteria a zero. “El treball defensiu de l’equip és espectacular, cal destacar tenir un altre cop la porteria a zero”, va declarar el davanter gavanenc.

Amb aquesta victòria, el Centre d’Esports suma cinc victòries consecutives a la Nova Creu Alta, on el dissabte rebran el Lleida Esportiu amb la intenció de sumar el sisè triomf. Édgar va voler remarcar la “dificultat que té el que està fent el Sabadell”, i això ve precedit pel “treball diari, l’ambició i l’il·lusió”. El duel davant el Lleida és un partit entre dos equips “que estan fent les coses bé” i des del vestidor arlequinat tenen “moltes ganes que arribi el dissabte”.

Crida a omplir l’estadi

El partit de dissabte vinent és molt important pels interessos d’ambdós equips i, des del vestidor arlequinat, han volgut fer “una crida per a que vingui molta gent a recolzar l’equip fins l’últim minut”. “Com més arlequinats siguem davant el Lleida, més força farem”, va declarar Édgar.

El gol d’Édgar que va obrir la llauna va arribar just abans del descans, cosa que l’autor del gol va voler destacar: “Estem en una situació on els gols arriben en moments crucials per a que l’equip rival no reaccioni”. Boris Garrós va estrenar-se com a golejador, i el seu soci ofensiu va voler valorar-ho molt positivament, ja que “treballa molt i es mereixia marcar”.

El retorn de Jurgi

El Sabadell va recuperant efectius de cara a la segona meitat de temporada que resta. Davant l’AE Prat, Jurgi Oteo va poder gaudir d’uns minuts sobre la gespa després d’una ruptura del menisc extern del genoll esquerre que l’ha mantingut apartat dels terrenys de joc des de principis de setembre. Jurgi es va mostrar molt content per debutar després de la lesió i el procés de recuperació, que ha tingut “alts i baixos”.

El jove futbolista basc va coincidir amb Édgar en que “l’equip està molt bé” i això és fruit del “treball”. Al mateix temps, va explicar la dificultat que suposa entrar a l’onze ja que “tothom està en forma i bé”, però “toca lluitar per entrar-hi.”

The post Édgar: “El que està aconseguint el Sabadell és molt difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Quan et sents amb l’aigua al coll pots arribar treure el millor de tu mateix. El Sabadell va demostrar la passada temporada que una situació, per molt adversa que sigui, sempre té solució abans de la jornada 38. El conjunt arlequinat, el tercer equip català històricament, va salvar la categoria i el seu futur a Olot. Els dos gols de Pol Ballesteros van confirmar una permanència agònica i també la viabilitat del club de cara al futur. Tothom vol passar pàgina a la Nova Creu Alta. També un Edgar Hernández que no ho va passar gens bé.

El davanter de Gavà no va tenir continuïtat i va marcar només dos gols a la recta final del campionat. En la temporada actual ja ha vist porta i n’ha fet un, que va servir per a sumar tres punts al camp de l’Atlético Levante. La primera victòria, un bon punt de partida per a evitar maldecaps que tots els arlequinats desitgen que quedin en una mala experiència passada.

Després d’un any duríssim, gol i victòria al segon partit. Aquest és un altre Sabadell?

La temporada passada va ser un any per oblidar. Va ser la pitjor temporada de la meva carrera esportiva, tant a nivell individual com col·lectiu. Comencem la nova temporada amb totes les alertes posades i intentarem fer un any a l’alçada. Hem fet una pretemporada bona i a nivell personal jo també i això m’ha donat tranquil·litat per començar l’any. L’altre dia vaig tenir la sort de fer el gol i donar la victòria, però el conjunt de totes les situacions del partit és el que fa que guanyem tres punts. Un altre Sabadell? Venim de les últimes sis jornades amb el míster l’any passat i està clar que hem de millorar i avançar i això estem fent. Som un Sabadell renovat perquè han vingut molts fitxatges i mica en mica estem agafant el to competitiu.

La temporada passada va ser la més dura de la teva vida? Expliqui com la vau viure, sobretot per la responsabilitat de tenir el futur del club als vostres peus.

Com bé t’he dit abans és la temporada més dura que m’ha tocat viure a la meva carrera esportiva. Pels resultats, per la situació personal de tenir pocs minuts. Aquesta desconfiança que vaig tenir em va fer que costés molt, tant a mi com a nivell col·lectiu. Després els resultats ens van permetre salvar-nos a l’última jornada. Salvar l’equip perquè el club tirés endavant és una responsabilitat que es notava, però gràcies a Déu ho vam aconseguir i estem altre cop a Segona B amb el Sabadell amb uns altres aires i altres objectius.

El Sabadell és un club diferent a la resta? Per què?

Està clar que el Sabadell és un club amb molta tirada, molta història i una afició darrere espectacular. Es va veure reflectit l’any passat, que gràcies a ells vam fer el primer gol en els últims 2-3 partits. Al final això et fa posar-te els peus a terra i penses que estàs en un club que val la pena. Aquí es respira futbol de veritat i volem aconseguir coses importants. Setmana a setmana esperem arribar a final d’any amb opcions de fer alguna cosa gran.

Ser davanter a Segona B és ingrat? Als davanters se’ls valora només pels gols?

En totes les categories se t’exigeix tenir gol sent davanter. És cert que Segona B és una categoria complicada, en la que vas a camps difícils. De totes les superfícies, on toca treballar com un animal. Tot ve del treball. Quan tens confiança de cara a gol tot és més fàcil, però és la constància al partit i als entrenaments el que et fa marcar o no.

El gol es té o s’entrena?

Això jo crec que s’entrena. Ho tinc clar. Si tu entrenes i ho fas bé, al 100%, tot arriba. Quan tens confiança sembla més fàcil i veus la porteria més gran. El treball diari i el col·lectiu de l’equip són el que fan que tinguis ocasions de gol i també que les marquis.

Tens una escola de futbol base a l’Sporting Gavà. Ara es pensa més en els resultats que en la formació? En saber guanyar sense acceptar perdre? A atacar i no treballar l defensa?

Estem molt contents de com està funcionant tot. S’està veient reflectit el treball i la filosofia que volem inculcar als nens. Una filosofia formativa, d’oblidar-se de competir i guanyar. Volem que els nens aprenguin a jugar a futbol i valors com la disciplina. Aquesta serietat no pot faltar. Tenim vora de 500 nens i vam fer un primer equip perquè tinguessin sortida els juvenils d’últim any i va ser un èxit, ja que va pujar de Quarta a Tercera Catalana.

Ens hem format una mica amb el tema del femení. Vam crear un primer equip femení fa 3-4 anys i ara apostem pel futbol base femení també. Les nenes ens ho demanen i tenen moltes ganes de jugar a futbol. Tothom ha de jugar a l’esport que li agrada i millorar com a persona i futbolista. Apostem per una vessant formativa, no en si ataques bé o defenses malament. Estem creant jugadors i persones.

Ets un ídol a Reus. Com veus tot el que ha passat? Sap greu que amb el que va costar arribar a Segona el club hagi acabat així?

Tinc un sentiment de molta tristesa, de molt de dolor, de molta impotència de no poder ajudar en res en aquest moment. Tinc molts amics allà i la ciutat i l’afició em va acollir com si fos un més d’ell. Al Reus vaig viure els millors anys de la meva vida. Estic molt trist i vaig parlant amb companys i amics que m’expliquen com està allà. És una pena que tot el que vam fer en aquells quatre anys se’n vagi a norris i acabi d’aquesta manera tan sobtada. No entenem que ha pogut passar allà. Surten coses de que sembla que es soluciona, després que no. Espero i desitjo que es solucioni com abans millor i que el Reus pugui tornar a competir i sigui un referent al futbol català.

The post “Tenim les alertes posades i aquesta vegada esperem estar a l’alçada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El projecte del Sabadell té bona pinta. La base de l’any passat s’ha reforçat amb fitxatges contrastats, com per exemple Gato, Valentín o Edgar Hernández. Aquest últim arriba amb la missió de marcar gols, la principal lacra arlequinada la temporada passada. Toni Seligrat l’ha escollit per a la davantera i Edgar, que ve de dos anys amb poca continuïtat a Reus, té fam de fer les coses bé. No promet gols ni cap estadística, però sí treball per a fer les coses bé. Als seus 31 anys, ho té tot a favor per a engreixar la xifra de 47 gols a Segona B.

“Espero moltíssim. Vull agraïr al club i el cos tècnic la confiança per tornar aquí”, afirmava un Edgar Hernández que no dubtava a dir que “el Sabadell era la meva primera opció”. El davanter de Gavà ja va vestir d’arlequinat entre el 2013 i el 2015 i ara està “molt il·lusionat, fins i tot més que quan vaig venir a la primera etapa a Segona Divisió, pon tenia un altre rol”.

Edgar, que pensa més en el col·lectiu que no pas en ell individualment, declarava que “tenim un vestidor molt unit i disposat a fer coses boniques”. Només porta una setmana entrenant amb el seu nou equip, amb el que retorna a Segona B, on ha marcat 47 dels seus 50 gols al futbol professional.

“Marcar gols és qüestió de confiança”

A Segona no li ha anat tan bé i en referència a això comentava que “marcar gols és qüestió de confiança. Me n’han donat més a Segona B que a Segona i no m’haig de reivindicar davant ningú”. Edgar vol “tornar el club on el vaig deixar” i pujar a Segona és, sense embuts, un objectiu.

Ara té 31 anys i no 26 com quan va arribar per primera vegada. “Sóc molt més madur que quan vaig marxar d’aquí”, declarava i també afegia que “no sóc un jugador individualista i no vaig a la meva. El bloc és el més important”. L’entrenador, també: “Toni Seligrat va ser qui em va trucar a mitjans de juny i jo ja tenia entre cella i cella venir aquí. El seu interès va ser el pas definitiu”.

The post Edgar Hernández: “El Sabadell era la meva primera opció” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’esforç de tota una temporada pot esfumar-se en un sol moment. El Reus, que sempre s’ha mantingut a l’estela del Villarreal B, va veure perillar una segona posició que ja es donava per feta. I, en conseqüència, les opcions de campionat. El partit, més que notable, no servia per a derivar un mur com els de Saetabis, Xàtiva a l’època romana. Si hi ha un equip competitiu a Segona B aquest és l’Olímpic. Experimentat com pocs, sempre ha sabut sobreviure a les situacions límit. D’aquí que faci 8 anys que no abandona la categoria. Els guerrers de Garrido no comptaven amb una aparició inesperada. Èdgar Hernández, suplent i queixat darrerament pels problemes físics, tornava a vestir-se d’heroi. Va creure per a empènyer al fons de la xarxa la pentinada de Moyano al primer pal. Embogia, com els 4.000 presents a l’estadi, conscient que aquest gol trencava la banca. Situació coneguda pel protagonista, que també va ser l’autor del que tombava el Lleida Esportiu a la Copa. Èdgar Hernández ja es pot considerar el nou fill predilecte de Reus.

Té mèrit, ja que va arribar-hi en el seu pitjor moment. A la Nova Creu Alta va perdre l’olfacte, la sort i la confiança. Només va marcar un gol i el dia després d’aconseguir-lo s’acomiadava del Sabadell i del futbol professional. Un canvi d’aires necessari, sense cap mena de dubte. Un pas enrere que a la fi li ha servit per a retrobar-se.

I és que Èdgar es troba ara mateix en plenitud. Ha viscut un play-off a Reus i se n’acaba d’assegurar un altre. Lluitarà pel títol de campió de lliga fins l’última jornada i va viure una experiència pel record contra l’Atlético de Madrid a la Copa. Més enllà de tot això, als seus 29 anys, viu en plenitud. El seu fill Dante ha estat el seu millor gol.

Els nens de l’Sporting Gavà, el seu suport. Quan la cosa funciona, més val no tocar-la i Èdgar ha trobat el seu lloc a Reus. No canviaria res. Només la categoria si s’assoleix l’ascens. Perquè dóna i rep felicitat. Més no pot demanar a dia d’avui. Bé, potser sí. Un últim esforç per a campionar a l’última jornada. Per a fer-ho caldrà guanyar a Cornellà.

The post El ‘fill predilecte’ de Reus appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Edgar Hernández Marcé (1987) és l’home de moda de l’equip de moda. La continuïtat que li ha donat el Reus ha retornat aquell davanter infal·lible que va meravellar al Narcís Sala. Aquesta temporada veu porta amb facilitat i és la referència ofensiva de l’equip. Sense anar més lluny, un gol seu va classificar els roig-i-negres pels setzens de Copa del Rei. Ara toca visitar el Vicente Calderón després de perdre l’anada (1-2). Festa o oportunitat? Edgar ho té clar i creu que s’ha de gaudir, però no descarta la classificació del seu equip. No veu impossible marcar dos gols a un estadi on només hi ha guanyat el Barça aquesta temporada.

Com afronta el Reus la cita històrica del Vicente Calderón?

És un partit il·lusionant. Tots sabem que aquest tipus de partits no es viuen sempre i segurament serà l’únic. Ho hem d’afrontar amb motivació per jugar en un estadi així. A partir d’aquí intentar equiparar les forces com vam fer aquí a casa i perquè no aprofitar les mínimes possibilitats que tindrem.

En el partit d’anada el Reus va gaudir competint. Per a la tornada el camí és aquest?

Aquest camí va ser el que ens vam marcar en el primer partit de l’eliminatòria a casa. Sabem que l’Atlético és millor físicament i tècnicament. Tenen més intensitat. Nosaltres amb motivació, il·lusió i ganes de fer-ho bé vam estar al nivell. La idea és la mateixa. És molt difícil, però per què no somiar i fer-ho bé?

Marcar dos gols i no encaixar-ne cap és un miracle?

És possible marcar dos gols i no encaixar-ne cap. Les opcions són mínimes, però pitjors situacions s’han vist. Ells saben que nosaltres competim bé i hem d’intentar ser sòlids defensivament i fer un golet que els hi fiqui la por al cos.

Li agradaria marcar-lo a vostè?

A mi i a qualsevol company li agradaria fer un gol en un escenari així. El més important seria no marcar jo i passar l’eliminatòria.

L’Edgar Hernández de Sabadell no té res a veure amb el de Reus. Què ha canviat?

El que canvia és la continuïtat, bon tracte i confiança que m’estan donant aquí. Això provoca que doni el meu nivell. Estic molt content tant per mi com per l’equip.

Quan Edgar Hernández va marcar el gol contra el Lleida Esportiu que classificava el Reus pels setzens va sortir aclamat de l’estadi. L’afició l’estima.

Em sento estimat des del primer dia que vaig arribar a Reus. Estic molt orgullós i aquesta és la il·lusió que em fa jugar cada partit com si fos l’últim. Per ells.

Play–off, setzens de Copa del Rei i lideratge sòlid a la lliga. Les gestes del Reus no són casuals?

Si es fan bé les coses en tots els àmbits arriben els resultats al camp. Nosaltres estem molt recolzats per la gent de la directiva i el que s’està fent el Club de Futbol Reus Deportiu és cosa de tots els que en formem part.

Natxo González va dir contra l’Eldense que el Reus no va ser el Reus. Ho comparteix?

Sí que és cert. Sabem que portem tres partits a casa que no estem donant el nivell que acostumàvem. Això del futbol al final és tornar a retrobar-se. Saber que l’entrenador exigeix ens farà encara més grans. Aquest és el camí que hem de buscar. Seguir buscant aquest joc que sempre s’ha fet aquí a Reus. El bloc que s’ha format des de l’any passat i la maduresa ens faran arribar a l’èxit.

Les desgràcies que van passar amb Marc Sellarès i Jaume Delgado han reforçat aquest bloc?

Exacte. Al final som una família. El vestidor és un conjunt molt fort, que s’ha fet encara més fort amb aquestes desgràcies que ningun company ni amic vol. Aquest grup tan fort del vestidor es veu reflectit al camp. Cada victòria és una satisfacció poder dedicar-se-la a ells. Les desgraciades notícies ens fan més forts, però hem de seguir endavant. Millorar per ell i per tothom.

Els seus nens de l’Sporting Gavà aniran a Madrid?

No poden venir. Més d’un volia, però l’escola i els entrenaments ho impedeixen. No és una data que els hi vagi bé a ells.

Segueix vivint a Gavà?

Sí. Ara estic amb la família. Tinc el fill, la dona i l’Sporting Gavà. Fa dos mesos va néixer el nen i tots estem molt contents. Ens dóna tot a tots.

Com es diu?

Es diu Dante. A la dona i a mi ens agradava un nom diferent i ens va convèncer aquest. També tinc tants nens a l’Sporting Gavà que no sabia quin nom posar per a què no coincidís amb ells.

Entre una cosa i l’altra està en plenitud.

Ara mateix és un dels millors moments de la meva vida, per no dir el millor. Ha nascut el meu primer fill, em trobo bé físicament, estimat al club i els resultats arriben.

The post “És possible marcar dos gols al Vicente Calderón” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Reus va guanyar l’Atlético Levante amb gols d’Edgar i Colorado. Podria ser notícia, però cada vegada ho és menys. Primer, perquè els de Natxo González es mantenen invictes. Segon, perquè cada vegada és més habitual veure gols dels dos. Colorado ja ha igualat els que va marcar la temporada passada, mentre que Edgar està a només dos d’arribar-hi (6). Del seu encert, dependrà arribar als setzens de Copa del Rei i, qui sap, si aconseguir l’ascens a la Liga Adelante. L’objectiu del Reus aquesta temporada no és cap altre que jugar la promoció d’ascens.

I és que al Baix Camp van per feina. El Reus és l’únic dels favorits que està complint des del principi. Hércules, Lleida Esportiu, Huracán o Barça B no acaben d’arrencar, mentre que Alcoyano i Balears aguanten el tipus. Així està la lliga. Després de caure a Ferrol fa uns mesos, Natxo González i 14 futbolistes de l’any passat – sí, sí, 14 – busquen la revàlida. L’arribada de Fernando i David Haro no ha tret protagonisme golejador a Edgar i Colorado.

UNA FÀBRICA DE GOLS

Sigui qui sigui, parlar de gols a Reus no és nou. L’equip de la capital del Baix Camp sempre ha disposat d’atacants de nivell, amb estadístiques prou bones. Rafael Fernández Martínez, conegut futbolísticament com a Chumbi, en va fer 12 la temporada 2011-12. Ara juga al Llagostera, a la Liga Adelante.

Un altre davanter que ara és profesional com Sergio León (Elche) va arribar a la xifra de 18 la 2012-13. Un any després, Alex López (ara al Nàstic) en va fer 12. La temporada passada cap jugador reusenc va arribar als dobles dígits. Sembla que aquesta, Edgar i/o Colorado recordaran els grans davanters que van marcar l’etapa d’un senyor del gol, com Santi Castillejo.

The post Edgar i Colorado pacten pel gol appeared first on FutbolCatalunya.com.