Amb gairebé 15 anys com a president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez segueix sense oblidar el passat curs quan el primer equip es va quedar a la riba d’un ascens. Per tercera vegada consecutiva, els badalonins van perdre la baralla per pujar de categoria i ningú eludeix responsabilitats.

I no ho fa Sánchez ja que no evita respostes incòmodes sinó que admet errors com la destitució del tècnic Pedro Dólera. De res val pensar en una altra solució, ja que el temps ja ha passat i ara el present està en mans de la plantilla de Genís Sampietro.

PARLA EL PRESIDENT DEL CF BADALONA

Han assumit ja la impossibilitat de comprar una plaça per a 2a Federació?

Sí. Des del CF Badalona hem intentat fins a l’últim moment aconseguir una plaça a Segona Federació mitjançant el procediment establert per a la cobertura de vacants, assumint el pagament del deute generat per altres clubs. Érem conscients que era un procés molt complicat, a causa de l’interès i la participació d’entitats com el Reial Madrid Castella, el Castelló, el Lleida i el Cornellà, entre altres clubs que també aspiraven a obtenir la plaça.

Tot i la dificultat i les escasses possibilitats, considerem que era la nostra obligació intentar-ho. Per aquest motiu, el CF Badalona va arribar a dipositar l’import corresponent al compte de la Federació, Finalment, no ha estat possible, però el club ha demostrat una vegada més la seva voluntat d’aprofitar totes les oportunitats disponibles per competir a la categoria que, per història, ciutat i estructura professional, entenem que mereix. Seguirem treballant amb la mateixa determinació per assolir els nostres objectius esportius i tornar al CF Badalona al lloc que li correspon.

No acaba una temporada i ja comença una altra.

Sí, comencem una nova temporada amb l’exigència de sempre i amb la il·lusió renovada. És veritat que encara tenim molt present l’ocorregut el curs passat, perquè vam estar prop de l’objectiu, però també hem de valorar que l’equip va tornar a competir per pujar fins al final.

Encara no s’ha oblidat el KO de la promoció d’ascens?

Ha estat un cop dur, evidentment. Quan arribes a una promoció d’ascens i no aconsegueixes l’objectiu, sempre queda aquesta sensació d’oportunitat perduda. Però també cal analitzar-ho amb perspectiva: el Badalona ha disputat tres play-offs consecutius, i això significa que l’equip és competitiu, que el club és a prop i que s’estan fent moltes coses bé.

“TRES PLAY-OFFS CONSECUTIUS CONFIRMEN QUE EL PROJECTE TÉ UNA BASE SÒLIDA”

Insisttim: tres play-offs consecutius!

Exacte, i això no és casualitat. Tres play-offs consecutius demostren regularitat, ambició i capacitat per a estar a dalt. Evidentment, a Badalona no ens conformem amb participar en la promoció; volem pujar. Però estar tres anys continuats barallant per l’ascens també confirma que el projecte té una base sòlida. El play-off és una competició molt exigent, amb molta pressió i amb eliminatòries molt igualades. L’èxit final només l’aconsegueix un, però per a arribar aquí cal fer moltes coses bé durant tota la temporada.

Quin ha estat el major error comès per aquesta junta directiva?

Possiblement, no reforçar l’equip de la manera que necessitàvem en el mercat d’hivern. Ja teníem alguns símptomes i el cos tècnic ens demanava algun reforç amb més jerarquia, especialment en posicions concretes. No era senzill trobar jugadors diferencials en aquest moment, però potser aquí ens va faltar fer un pas més. En qualsevol cas, quan un equip competeix per l’ascens fins al final, els errors s’analitzen des de la màxima exigència. I això també és positiu, perquè significa que el club s’exigeix estar a dalt.

“DÓLERA ÉS DELS MILLORS TÈCNICS I AMB NIVELL PER A CATEGORIES SUPERIORS”

Destituir un entrenador mancant quatre jornades, havent estat sempre en zona de play-off i moltes setmanes com a líder, no va ser una ‘ficada de pota’ important?

Va ser una decisió molt complicada i presa en un context de molta tensió competitiva. L’equip no estava transmetent les sensacions que necessitàvem en el tram decisiu i es va buscar una reacció.

La pregunta és si no va ser una ‘ficada de pota’?

Pot haver estat una ficada de pota, sí. Vist amb perspectiva, segurament es poden valorar altres alternatives. Pedro Dólera és un gran entrenador, un dels millors de la categoria i fins i tot amb nivell per a categories superiors. Sap perfectament què necessita un equip per a competir per un ascens. Però en aquell moment l’equip arrossegava una dinàmica complicada i vam entendre que calia provocar un canvi. Les decisions esportives sempre es prenen pensant en el millor per al club, encara que després el temps pugui demostrar que potser no van ser les més encertades.

“FER FORA DÓLERA POT HAVER ESTAT UNA ‘FICADA DE POTA’”

No hauria estat més fàcil apartar a tres jugadors que no estaven entrant en la dinàmica?

És una possibilitat. A ‘misses diteS’ sempre apareixen alternatives que potser podrien haver-se valorat. Però en el futbol les decisions es prenen amb la informació, la pressió i el context del moment. L’important és aprendre de tot l’ocorregut. El club ha competit tres anys seguits per pujar i ara hem de convertir aquesta experiència acumulada en fortalesa per a fer el pas definitiu.

Com afronta el club tenir un dels pressupostos més alts de Tercera aquesta nova temporada?

Ho afrontem amb naturalitat i responsabilitat. El Badalona és un club important, representa a una ciutat important i ha de tenir ambició. Es parla molt del nostre pressupost, però hi ha altres clubs com Cornellà, L’Hospitalet, Manresa i algun més que també tenen projectes molt forts.
No ens amaguem. Volem barallar per l’ascens directe. Venim de competir tres play-offs consecutius i això ens obliga a continuar creixent. L’exigència és alta, però també ho és la il·lusió.

“INTENTAREM LLUITAR PER L’ASCENS DIRECTE”

Sap que tornen a començar amb l’obligació pràcticament absoluta de pujar directament?

Sabem que el Badalona sempre genera expectativa. Qualsevol jugador que ve aquí ha d’entendre que aquest escut exigeix competir al màxim. Però no hem de viure aquesta pressió com una angoixa, sinó com una motivació.

Després de tres play-offs consecutius, el missatge ha de ser positiu: som a prop, som competitius i hem de transformar aquesta continuïtat en l’ascens que tots volem.

El Cornellà té darrere a Messi, L’Hospitalet a Jordi Alba… i vostès?

Nosaltres també tenim darrere un grup inversor potent, compromès i amb voluntat de fer créixer el club. S’estan fent les coses amb serietat, professionalitzant àrees i empenyent perquè el projecte tingui recorregut. L’objectiu és que tot el club avanci: primer equip, futbol base, estructura, gestió i relació amb la ciutat.

“DARRERE TENIM UN GRUP INVERSOR POTENT”

Però aquest grup també ha estat responsable de decisions com la destitució de l’entrenador mancant quatre jornades i de no haver aconseguit l’ascens.

Tots tenim responsabilitat. La té el president, la direcció esportiva i també la propietat. En un club professionalitzat, les decisions esportives corresponen a la direcció esportiva, però tots formem part del projecte i tots hem d’assumir la nostra part. L’important és que existeix autocrítica, però també confiança. No hem aconseguit l’objectiu final, que era pujar, però el Badalona porta tres anys competint per fer-ho. Aquesta continuïtat ha de servir-nos per a millorar, no per a destruir el construït.

“GENÍS ÉS UN TÈCNIC TOP”

L’aposta per Genís Sampietro sembla un encert si es mira la seva trajectòria, però ara toca mirar el present i el futur immediat.

Genís ha demostrat que és un entrenador TOP dins de la categoria. Té un model de joc atractiu, una idea clara i una gran capacitat per a treballar amb jugadors joves i amb talent. A més, ve de fer una gran feina i coneix molt bé la Tercera Federació. La seva trajectòria amb equips formatius també parla molt bé d’ell. Va ser capaç de portar a un equip juvenil a una final four per davant de clubs com Barça, Madrid, Atlètic o Sevilla, i això demostra personalitat, mètode i coneixement.

“SAMPIETRO ESTÀ PREPARAT PER A LIDERAR AQUEST PROJECTE”

Això significa que haurà de treballar també amb molts juvenils?

No necessàriament. Genís té sensibilitat per a treballar amb joves, però el Badalona necessita una plantilla equilibrada. Necessitem jugadors amb energia, talent, experiència, lideratge i caràcter competitiu. La Tercera Federació és una categoria molt complicada. Hi ha camps difícils, rivals molt treballats i molta igualtat. Per això necessitem futbolistes amb personalitat, jugadors amb braçalet, que sàpiguen competir en tota mena d’escenaris.

“TERCERA ÉS UNA CATEGORIA COMPLICADA”

Genís pot estar tranquil que aquesta és una aposta seriosa per a la banqueta? És a dir, si arriben els nervis en la quarta jornada, no hi haurà un relleu precipitat?

L’aposta per Genís és seriosa. Creiem en ell i creiem en el projecte. També és cert que en el futbol els resultats manen, però volem donar-li estabilitat, confiança i temps perquè l’equip creixi.
Venim de tres play-offs consecutius i això ens dona una base competitiva important. Ara hem de construir des d’aquí, no començar de zero. Genís arriba per a donar continuïtat a aquesta ambició, però també per a aportar el seu segell, la seva idea i la seva manera d’entendre el joc. Confiem plenament en ell i estem convençuts que ens donarà molt.

“AQUESTA CIUTAT MEREIX ESTAR MÉS AMUNT”

Quinze anys en la presidència no són pocs. Per què segueix?

Perquè existeix un sentiment molt profund cap a la ciutat, cap a l’escut i cap a l’entitat. El Badalona forma part de la meva vida, i segueixo convençut que aquest club té molt recorregut per davant. Quan miro enrere, veig molts anys de treball, etapes difícils i també moments molt positius. Però, per sobre de tot, veig un club viu, competitiu, amb ambició i amb una massa social que mereix tornar a il·lusionar-se. Ara hem de fer aquest pas que ens falta. Haver disputat tres play-offs consecutius demostra que som a prop, que el camí és el correcte, però el nostre objectiu és culminar-lo. Aquesta ciutat i aquest club mereixen estar molt més a dalt.

“TENIM UN ALCALDE QUE CREU EN NOSALTRES”

Badalona mereix molt més, president!

Sens dubte. Badalona és una ciutat de més de 220.000 habitants, una de les ciutats més importants de Catalunya, i té potencial per a tenir al seu club en categories superiors. A més, l’ascens del Juvenil A a la màxima categoria del futbol nacional demostra que hi ha treball, talent i estructura. Tenim una base que ens permet mirar al futur amb optimisme. L’objectiu és que el primer equip també pugui estar on creiem que mereix estar.

No es podrà queixar del suport de l’Ajuntament. No tots els alcaldes tracten així al primer equip de la seva ciutat.

Clar que no. Tenim un alcalde que creu a la ciutat, en l’esport i en el futbol de Badalona. La inversió superior als quatre milions d’euros per a instal·lar gespa natural i modificació estructural en els dos camps és una mostra clara d’aquest compromís. Aquest suport és molt important per al club i per a tot el futbol de la ciutat. Quan les institucions, el club i l’afició caminen en la mateixa direcció, el projecte s’enforteix. Estem molt satisfets que es valori el treball de l’entitat. Ara ens correspon respondre amb serietat, compromís i resultats esportius.

“EL FUTBOL CATALÀ NECESSITA ESTABILITAT I TRANSPARÈNCIA”

Última pregunta: Soteras, encara president de la FCF, hauria de marxar-se ja?.

Crec que cal ser prudents i respectar els temps de la justícia. Si finalment la justícia determina que ha de marxar-se, evidentment haurà de fer-ho. No és positiu que una institució estigui constantment en els mitjans per assumptes judicials o per problemes interns. El futbol català necessita estabilitat, transparència i una imatge forta.

La pregunta era si s’havia d’anar-se ja o no.

Amb tantes causes obertes, si finalment acaben on sembla que poden acabar, haurà de marxar-se. L’important és que la Federació estigui per sobre de les persones i que el futbol català tingui una institució sòlida, respectada i centrada en ajudar als clubs.

The post “Tots som responsables al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només 3 jornades per al final de la Fase regular, és normal que els nervis apareguin i s’encenguin les alarmes. No obstant això, val la pena recordar temps pretèrits i resultats que, a vegades, en el món del futbol es repeteixen. Un empat i dues derrotes consecutius han precipitat la confusió a Badalona.

Per contra, a Manresa són líders, en exclusiva, i amb tres punts d’avantatge, malgrat caure 2-0 a Nou Barris.

I aquest pròxim diumenge (12.30 h.), a El Congost, Manresa-Badalona, amb arbitratge de Josep Ollé Lladó (28 anys, comitè Tarragona), responsable del partit CE L’Hospitalet-Badalona (0-0) de la primera volta.

“DÓLERA ÉS UN GRAN GESTOR DE GRUPS”

Però anem a pams, ja que l’actual situació del CF Badalona, acostumat a ser líder habitual de la categoria aquest curs, planteja algun dubte. Per a alguns pot ser així, però no per al seu president, Miguel Ángel Sánchez. “El treball d’enguany estic segur que donarà el seu fruit. Malgrat l’actual dinàmica negativa de l’equip, Pedro és un gran gestor de grups i capaç de revertir situacions com aquesta perquè ja ho ha fet anteriorment”.

Sánchez afegeix al seu missatge paraules de gratitut per a la seva afició. “Mereix un 10 pel reconeixement de l’esforç econòmic i titànic que s’ha fet enguany per a intentar arribar a la Segona Federació. Dissabte passat van ser gairebé 100 persones a l’entrenament per a donar suport als jugadors i això és d’agrair”.

DOBLE EXAMEN PER AL BADALONA

Amb 9 punts en joc, sembla clar que el diumenge seran més que 3 punts els que estiguin en joc entre Manresa i Badalona. I, atenció, al Cornellà perquè està només a 1 i va al Nou Sardenya.

Recordem que en la primera tornada escapulats i bagencs van empatar a 1. Els de Dólera, amb 4 gols encaixats en els seus últims 3 partits i cap marcat, han de trencar aquesta pèssima ratxa i aquesta setmana hi ha hagut conjura al vestuari. No ho tindran fàcil davant un Manresa que només ha deixat escapar 16 dels 45 punts a casa seva. I després tocarà L’Hospi, però aquest serà el següent capítol.

The post Hi ha raons per a l’alarma a Badalona? appeared first on FutbolCatalunya.com.

No es tracta d’infravalorar, ni molt menys descartar, a ningú, però la temporada 2025-2026 de Tercera Federació ofereix una primera imatge amb dues grans opcions de poder (L’Hospitalet de Cristian Gómez-Alba-Thiago o el Badalona de Pedro Dólera-Alberto Padilla). Qui ocuparà la primera plaça que el curs passat va dominar el Reus FC Reddis? O els anteriors: Olot, Europa i Manresa?.

Per a aquesta resposta tindrem, en principi, que esperar el pròxim 10 de maig del 2026, data final per a la Fase regular de la Lliga. 34 jornades, amb dues de descans (30 de novembre i 28 de desembre d’aquest 2025) i una segona fase totalment injusta i inqualificable per ‘la influència’ a la RFEF de Joan Soteras i el seu grup. Triple eliminatòria d’ascens per a una plaça que el maig passat es va endur el Girona B.

UNA TERCERA MOLT RENOVADA

Així ho demostra un repàs al MERCAT d’una Tercera amateur que cada dia ofereix més equips treballant al matí. Amb la inclusió del Vilassar per ‘La Fúria del Mar’ (Som Maresme), dos equips (Vilassar Mar, 25) i Lleida (23), són els qui més han fitxat. Mentre els primers s’aprofiten de l’acord de filiació amb l’Espanyol B, els segons es veuen obligats a un ‘reset’ total.

Més o menys, la resta de participants s’han reforçat també de manera important per sobre de la dotzena de cares noves. Manresa (20), Cerdanyola i Montañesa (18), L’Escala (17), Cornellà i Peralada (15), Mollerussa (16), Vilanova (14) o San Cristóbal (13) són diferents exemples.

VILASSAR MAR I LLEIDA CF

De fet, els qui menys futbolistes segueixen al mateix equip que la temporada passada són Vilassar (0), Lleida (1), Manresa i Cornellà (5), L’Hospitalet (7), Badalona (8) o FE Grama (9).

Per contra, Can Vidalet (14), Europa B (15) Tona (13), Mollerussa i Peralada (11) o ‘SanCris’ (10) s’han fiat més del conegut.

FAVORITS: DOS O MÉS?

En principi cal pensar que seran més que CE L’Hospitalet i CF Badalona. Els seus pressupostos els llancen a aquest pols encara que caldrà considerar Cornellà, FE Grama, Manresa, Tona i Vilassar-Espanyol. Per cert: en aquesta pretemporada, els de Dólera, que han prioritzat rivals de 2a RFEF, han jugat 9 partits de preparació (5/3/1). D’altra banda, els de Cristian Gómez, que s’han enfrontat a 3 contraris de 1a RFEF i 3 de 2RFEF, han estat 10 (6/1/3).

L’últim campió (Reus FC Reddis) va obtenir 71 punts en 34 partits de la Lliga (22/5/7/ amb 58 gols a favor per 28 en contra. D’altra banda, el cinquè classificat va ser el Badalona a 16 punts dels roig-i-negres. La primera plaça de descens va ser per als mariners de Peque amb 33 punts.

8 TÈCNICS NOUS A LES BANQUETES

En el capítol de tècnics hi ha 8 cares noves. Pedro Dólera (Badalona), Senabre Begur (Cornellà), Joan Piñol (Europa B), David Gurillo (L’Escala), Cristian Gómez (L’Hospitalet), Jordi Cortés (Lleida), Edu Fortet (Tona) i Dani Pérez (Vilassar).

Es mantenen després d’aconseguir ascensos, Genís Sampietro (Vilanova), Ramon Carrascal (Vic) i Fran Rubio (Can Vidalet). I segueixen perquè li ho han guanyat a pols uns altres com Santi Alvarez (Cerdanyola), Roberto Morales (FE Grama), Sergi Trullàs (Manresa), Kiku Parcerisas (Mollerussa), Axel Vizuete (Montañesa), Alex Marsal (Peralada) i Cristian García (San Cristóbal).

MOLTS NOMS A SEGUIR

L’elecció de futbolistes a seguir seria innombrable, però diferents tècnics consultats s’han inclinat per aquests 15. Adrià Padillo (FE Grama), Javi Serra, Castillo i Pele (L’Hospitalet), Nil Garrido i Chema Moreno (Vic), Pime, Ayala i Larrosa (Badalona), Barnils (Tona), Moha Ezzarfani (Manresa), Marc Fernández Cornellà), Dani Peña (Tona), Dani Gómez (Peralada), Yahir i Ferran Sarsanedes (Vilanova).

The post Una Tercera de Primera o només de dos? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Important triomf de la UE Tona a Olot que deixa als de Ricard Farrés a 1 punt de la promoció d’ascens. I d’latra banda, deixa també i al líder a l’espera de cantar el seu títol.

Pocs esperaven aquest passat diumenge el KO de la UE Olot al seu camp enfront de la UE Tona. Cert que la llegenda parla que, quan es preparen moltes festes, algunes vegades salta la sorpresa. I en aquesta ocasió va saltar per a tristesa momentània dels garrotxins que ho tenien tot preparat com mereix el títol de campió.

Els de Pedro Dólera van sumar la seva tercera derrota en aquesta igualada Lliga i només han fet que veure com es retarda la gran alegria. Aquest diumenge pot ser que Riudarenes (Dissabte, 16 hores) visqui una data per a la història encara que ara ningú a Olot pensa en una altra cosa que no sigui guanyar o guanyar i després ja es veurà.

OLOT ES RENDEIX DAVANT EL TONA

Amb el record d’un 0-5 dolorós a la primera volta, que la majoria ha oblidat, però no l’equip osonenc, els visitants mantenen, entre cella i cella, lluitar per la promoció d’ascens. “No veníem a Olot amb la idea d’aigualir cap festa”, va afirmar a LaXarxa TV, Ricard Farrés, tècnic de la UE Tona.

És més, el Tona arribava a Olot “a mirar pels nostres interessos i sabíem que, si volíem guanyar aquí, havíem de fer un partit excel·lent. És cert que hem canviat una mica l’estructura, però primer hem cregut en el treball de tota la setmana i en el sacrifici de tots els jugadors”. I ara “aquest triomf ens reforçarà molt més perquè ens dona més garanties a nivell anímic”.

DÓLERA I ‘LA FESTA’

D’altra banda, el tècnic olotí Pedro Dólera admetia que “només ens queda que felicitar el Tona, això va de gols, ens hem despistat i el rival ho va aprofitar. Cal donar-li valor a aquesta Tercera Divisió”.

El pratenc no té paraules per a definir a l’afició local que sobre els 1600 van acudir al camp per a presenciar el partit. “Ha estat brutal, com sempre, i ens sap greu per ells així que a veure si som capaços de donar-los aquesta alegria. Les festes cal celebrar-les quan siguin”

The post “No veniem a Olot a aigualir cap festa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segueix la UE Olot amb la seva excel·lent temporada 2023-2024 i augmentant el seu avantatge respecte al segon classificat a 12 punts, el CE L’Hospitalet després de guanyar el Prat per 1-2. Els gols del clàssic Marc Mas i de Forés van remuntar l’inicial de Ferran Sarsanedas (24′).

Amb una segona meitat molt encertada de cara a la meta contrària, els garrotxins van deixar que el seu Pitxitxi augmentés el seu compte personal (48′). Posteriorment, Arnau Forés va donar els tres punts al tècnic pratenc, Pedro Dólera al Sagnier.

A falta de 7 jornades per al final, els 21 punts pendents no s’asseguren aquesta primera plaça privilegiada per als olotins encara que el marge actual de 12 és un comodí magnífic.

The post Imparable UE Olot, a 12 punts de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.

DECLARACIONS

PEDRO DÓLERA

“És una putada, no se’ns pot escapar el partit així. Hi ha errades que es paguen, marxo bastant enfadat. Hi ha situacions on hem de ser més contundents”

“Això va de detalls i de centímetres. El vent ha estat un handicap tot el partit, hem fet el més difícil i ens hem deixat empatar”

“Quan no falles estàs a dalt i quan falles et deixes punts. Teníem el partit a la mà i no se’ns pot escapar. Li hem de donar molt valor al que estàvem fent abans”

URI AYALA a RÀDIO OLOT

“A la primera part ens hem sentit còmodes i teníem el control del partit. És molt difícil jugar amb aquest vent”

DAVID BIGAS A RÀDIO OLOT

“Emprenya molt aquest empat, no poden posar excuses. Hi ha coses que s’han de polir, amb el 0-2 hem de saber matar el partit”

MARC MAS A RÀDIO OLOT

“Ens posem per davant 0-2 en un camp difícil, no ens poden remuntar. Era un partit d’estar atent als rebots i a les segones jugades”

918

The post “És una putada, no se’ns pot escapar el partit així” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’últim partit que es va disputar al grup 3 de Segona B van ser el Barça B-Llagostera, el Castellón-Prat i La Nucía-Nàstic. Tots tres es van jugar el passat 8 de Març a les sis de la tarda. Des d’aleshores han passat 19 dies sense entrenaments ni competició. Els jugadors estan confinats i els entrenadors també. La rutina ha canviat i els tècnics expliquen com viuen la nova situació, si han necessitat ajuda i també la seva opinió respecte com hauria d’acabar la competició a Segona B. La RFEF decidirà, però cadascú té una opinió ben diferent. Tots, això sí, coincideixen en assegurar que la salut és fonamental i no volen tornar a jugar si no hi ha plenes garanties per a fer-ho.

Com porta el confinament? Què fa un entrenador en aquestes circumstàncies?

Raúl Garrido (UE Olot): “Porto bé el confinament. Normalment estic lluny de la família i ara estic amb ells i això ajuda. Mica en mica vaig reprenent l’activitat d’entrenador visualitzant entrenaments i partits i estant molt pendent de l’actualitat. Parlo amb club, jugadors i cos tècnic per a no desconnectar-nos. Poc més es pot fer”.

Manolo González (CF Badalona): “El confinament és complicat. Sempre que una cosa no es fa per voluntat pròpia doncs la veritat és que es fa difícil. En el meu cas veig els rivals encara més del que és habitual. Miro futbol de tot tipus i intento aprendre tot el que puc ara que tinc temps”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “El confinament a nivell de família particular molt bé perquè estem bé de salut. Estem preocupats pel que passa a fora. La gent està morint i la vida és el bé més preuat per a tothom. Un entrenador no pot fer gaires coses en aquestes circumstàncies. Ahir vaig parlar individualment amb tots els meus jugadors i amb el cos tècnic. Intentem que facin bondat, que es cuidin al màxim i que tinguin molta prudència per a no sortir de casa”.

Pedro Dólera (AE Prat): “La veritat és que estar tancar és dur. Són moltes hores i intento fer la lectura positiva del temps que puc passar ara amb la família, que en condicions normals no podem. Intento no desconnectar i estar actiu. Veure partits nostres i repassar coses a millorar, com analitzar rivals, etc. Hi ha molt temps per a fer coses ara mateix”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “El confinament el porto bé, ja que disposo d’espai i tinc material per distreure’m. Jo aprofito un petit jardí que tinc per a fer exercici i prendre l’aire. Després, llegir, veure esport a la televisió, partits gravats, documentals sobre esports i preparar alguna dinàmica per fer per skype amb els jugadors”.

Fernández Romo: “Estic molt preocupat”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Estic molt preocupat per la situació que tenim i responsabilitzat socialment per complir amb les normes i desde la distància esperant que la meva família estigui bé. Segueixo en contacte diari amb els jugadors i cos tècnic. Hem posat eines diàries per a que els jugadores es mantinguin actius físicament i mentalitzats en el que queda per fer. D’altra banda analitzo també els equips rivals”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Porto el confinament de la millor manera que puc. Vaig poder baixar a Almería per estar amb la meva dona i la meva filla i això em tranquil·litza bastant. Estic preocupat pel que està passant i intento seguir les normes que ens indiquen les autoritats. Com entrenador vam tenir una reunió amb el cos tècnic i vam muntar entrenaments virtuals pels matins. Hi ha apartats físics, tàctics i lúdics. Intentem fer-los amb enginy per a crear estímuls als jugadors de cara a que ho facin”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “De moment tinc salut meva i de la meva família, que en aquesta situació és el més important. Porto el confinament com puc i el més important és la salut de les persones. La resta queda en un segon pla”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “El confinament l’estic portant bé acompanyat per la meva dona i la meva filla. Treballo des de casa i mantinc contacte permanent amb tot el meu staff i els jugadors i segueixo diàriament els seus entrenaments i la seva alimentació”.

Nacho Castro (FC Andorra): “Estic en contacte amb el departament de preparadors físics i readaptadors per a que els jugadors segueixin el treball que els hi hem enviat amb les limitacions que existeixen pel confinament”.

Ha trobat a faltar algun psicòleg? O amb vostè ja n’hi ha prou?

Raúl Garrido (UE Olot): “En el nostre cas tenim una persona dins del cos tècnic que complementa el treball a nivell emocional entre jugadors i entrenadors. Aquesta persona està en permanent contacte amb els jugadors per mantenir el vincle humà que teníem. No trobo a faltar aquesta figura perquè nosaltres ja la tenim i el nostre grup és madur i cohesionat”.

Manolo González: “Estem fent el mateix que fa tothom”

Manolo González (CF Badalona): “No hi ha cap psicòleg i al final no crec que faci falta perquè no crec que en aquestes condicions pugui fer gaire cosa. Al final estem fent el que fa tothom ara mateix”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “És una qüestió molt personal. Cada futbolista i persona és diferent. Alguns el necessitarien i altres no. És un tema individual i no col·lectiu i no s’ha de generalitzar”.

Pedro Dólera (AE Prat): “Jo sóc dels que pensa que un psicòleg és bàsic per a mantenir-te ajustat sempre i per ajudar a muntar estratègies que et permetin sortir de moments complicats com aquest. Jo tinc la sort de tenir al meu costat a Xavi Lucas, que és un gran amic i gran professional alhora”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “No he trobat en falta la figura d’un psicòleg, ja que disposem d’un al nostre cos tècnic. També segueix en contacte amb els jugadors i intervé en les dinàmiques que fem per Skype”.

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Els jugadors poden optar a aquests professionals sempre que ho considerin. El meu paper com entrenador en aquest grup els hi permet comptar amb mi si tenen alguna circumstància especial, com així ha estat. Estic amb ells de la mateixa manera que abans, encara que sigui per telèfon”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “A dia d’avui no ens fa falta. La feina amb els futbolistes està sent bona i tenim molta comunicació amb ells. La gent la veiem bé i no estem tenint gaires problemes. Sí que és cert que si la situació s’allarga en excés pot ser que el que passa ens superi a tots i llavors sí que faria falta. Hem d’estar preparats pel que vingui com a societat en si. Aquesta crisi marcarà un abans i un després i com afrontem el que vingui després marcarà el nostre futur”.

Seligrat: “No em preocupo pel que no puc controlar”

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “No he necessitat mai cap psicòleg. Suposo que va prou bé el que sempre he fet. No preocupar-me ni pensar massa en coses que un no pot controlar. No sabem quan de temps durarà la situació ni com quedarà tot quan acabi. Anem a esperar, a mantenir la salut i que quan arribi el moment estar en les millors condicions físiques i mentals per a tornar a començar i a tirar cap endavant”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Psicòleg, no. No cal. Estem tot el meu staff tècnic molt a sobre dels jugadors diàriament. És molt important parlar amb ells, com venim fent. Els hi expliquem la importància de l’entrenament a casa. I, després, entre nosaltres, els membres del cos tècnic, parlem molt a diari. És la millor manera de mantenir-nos units com a grup des de la distància”.

Nacho Castro (FC Andorra): “No crec que faci falta un psicòleg en aquestes situacions. Hi ha molta gent que té necessitats més grans que les que rodegen l’entorn del futbol, que sí que necessiten més un psicòleg, una ajuda per a poder sobreviure a aquesta situació”.

Creu que es reprendrà la competició? Com creu que s’hauria de fer?

Raúl Garrido (UE Olot): “Espero que es pugui reprendre la competició. És el meu desig. Posarem tots els esforços perquè així sigui. Si s’ha de jugar entre setmana ho farem. Les notícies no són optimistes, però miro de pensar poc. Crec que aquesta temporada s’ha d’acabar com sigui. El que afectarà sobretot serà de cara a la vinent pel que fa a la competició i les normes. Allà haurem de ser conscients que l’esforç d’ara pot perjudicar-nos de cara al futur. Ens hem d’adaptar i esperar que el sacrifici sigui per a bé”.

Raúl Garrido: “Aquesta temporada ha d’acabar”

Manolo González (CF Badalona): “No sé si es reprendrà la competició, ja que és molt complicat saber-ho. En cas que es reprengui la competició està clar que hauria de ser amb una mini pretemporada per posar a to físic tots els equips”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “No entenc la incertesa de si es reprendrà la competició o no. No es pot treballar ni a mig ni a curt termini. S’hauria de ser valent i prendre decisions. Jo particularment l’hauria suspès. La responsabilitat pertany als que ho han de decidir, els que manen i cobren per fer-ho. Facin el que facin algú no hi estarà d’acord o que se sentirà perjudicat. S’està dient que es pensa en jugadors, cos tècnic i afició i en això no s’està dient la veritat. S’està pensant en els diners i no en les persones. Si realment es pensés en les persones això ja s’hauria d’haver suspès. Si pensen així que diguin perquè és, no que ho encobreixin en el bé dels futbolistes. En altres esports s’han suspès competicions, com per exemple amb les Olimpíades”.

Alsina: “Jo hauria suspès la lliga”

Pedro Dólera (AE Prat): “Ho veig molt complicat. Els experts diuen que encara no hem arribat al pic de la pandèmia i per tant això té pinta d’anar per llarg. Jo no crec que abans de primers de Maig com a mínim hi hagi opció i després els jugadors han d’entrenar i agafar la forma. No podem arribar i jugar la mateixa setmana encara que facin feina a casa no és el mateix que moure’t al camp, córrer o xutar. El risc pels jugadors seria molt alt. És una situació única i extrema, que mai s’ha donat a la història. Res del que facin serà just per a tots, però la solució amb més sentit seria donar per acabada la temporada. Que la declarin nul·la i comencem a jugar la vinent”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “Desgraciadament veig improbable reprendre la competició. No hem estat capaços de controlar l’expansió del virus ni tampoc de tallar-la i em temo que estarem un temps més. Qualsevol solució que les autoritats decideixin sobre la competició serà injusta, ja que perjudicarà algun equip i beneficiarà un altre. La única justa és reprendre les jornades restants i això ara està lluny de que pugui passar”.

Gay: “Veig improbable que es reprengui la competició”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “En aquests moments de tanta preocupació i incertesa el futbol està en una dimensió molt petita. No sé què passarà ni puc valorar com es torna a jugar. Els organismes oficials seran els que ho dictaminin i així ho acceptarem”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Crec que aventurar-se a dir si tornarem a jugar o no seria un cara o creu. Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. Ara mateix el futbol queda en un segon pla i les nostres forces les hem de centrar en acabar això com més aviat millor. Per a mi el que voldria és acabar la temporada. Ja sigui d’aquí un mes o dos mesos. Tot el que sigui no acabar-la seria injust. S’ha de fer tot el possible per acabar-la”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “Quan tornem no depèn de mi, sinó de les autoritats. El tema competitiu és una altra incògnita. No tinc ni la menor idea. Els que són responsables de les competicions espero que s’ho agafin seriosament i apliquin el sentit comú, que ja se sap que és el menys comú de tots els sentits. S’ha d’intentar ser el més just possible i s’haurà d’acceptar la decisió”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Nosaltres, òbviament, treballem pensant en que tornarem i que acabarem la competició. Això sí, quan les autoritats sanitàries ho considerin oportú”.

Nacho Castro (FC Andorra): “És difícil saber què passarà amb les competicions i sorgeixen dubtes per la situació. El més just és que es torni a jugar des de la jornada aplaçada, però amb uns mínims de preparació prèvia per a tornar a competir”.

Nota: L’entrenador del CE Sabadell, Antonio Hidalgo, ha volgut mantenir-se al marge de l’enquesta perquè la situació és delicada i no vol pronunciar-se amb escenaris tan incerts.

The post Com viu el present i veu el futur un entrenador de Segona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA

Temporada espectacular la de la Penya Barcelonista Terlenka en el Grup 8 de Tercera Catalana. Ningú com aquest equip pratenc amb record permanent per a l’antiga Escola Futbol Prat Blaugrana i que aquesta temporada 2019-2020 lidera la classificació de manera incontestable: 18 victòries en 18 partits, amb 52 gols a favor per només 10 en contra el conjunt que dirigeix un encertat Raúl Muñoz i presideix Josep Dólera, pare de l’actual tècnic del Prat,  Pedro Dólera

Fundat en 1952, la Terlenka ja compta amb 28 equips (2 amateurs, 25 futbol base (2 femenins) i un inclusiu. Amb més de 420 futbolistes repartits en totes les categories, el tècnic del primer equip, Raul Muñoz, combina aquest càrrec amb la direcció esportiva de l’entitat. “La nostra marxa és impressionant i impensable a principis de temporada i el mèrit és dels 25 jugadors”, admet Muñoz a Futbolcatalunya.

L’entrenador reconeix també que “canviar-nos del grup X al VIII també ens ha beneficiat perquè ens hem trobat amb camps més grans. Estem en un grup amb un nivell molt alt encara que ens hem sabut adaptar ràpidament”.

Amb 52 gols a favor –Nico Martínez i Marc Pacheco amb 6 són els seus màxims realitzadors- i 10 en contra, la Terlenka lluitarà per l’ascens encara que també cal comptar “amb la Penya Recreativa, Sant Vicenç 2014 i Viladecans B. Clar que tampoc volgués oblidar-me de Vinyets ni de la P UD Màlaga“

The post Tela amb la gran Terlenka appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres eliminatòries llarguíssimes, amb volta a domicili, i amb una plantilla molt tocada per les lesions no han estat inconvenient perquè la AE Prat torni a la Segona Divisió B tres anys després.

Tercer ascens per als potablava en la seva història que sempre es recordarà (i que valgui com a anècdota) pel gol en pròpia porta del local Txopi. El global de 3-2 fica als de Pedro Dólera en una #2bg3 ‘molt catalana’.

I no va poder començar pitjor el partit de tornada a La Florida amb 300 seguidors visitants en la graderia. Al quart d’hora va caure l’únic gol del Portugalete gràcies a una pilota que va guanyar Galder i va superar a Andrés. La reacció pratenca va ser immediata amb el davanter Pedro Bravo encara que es va notar la incomoditat de l’equip en una superfície d’herba natural al estadi biscaí.

Corregits els errors en el descans, el panorama va canviar en el segon període. Cert que la fortuna va ajudar, però també alguna vegada toca. Un llançament de falta indirecte (treballat) el va copejar amb pèssima fortuna Txopi (50′) per a desconsol local i seria definitiu perquè només l’emoció va aparèixer en un camp en el qual va guanyar qui millor va saber aprofitar cada moment. I aquest equip va ser el Prat.

A #2bg3 amb premi repartit

Aquest ascens significa moltes coses més: l’Igualada és nou equip de #3div5, La Jonquera ho farà en #1cat1, el Cassà estarà en #2cat i el Celrà en #3cat. Enhorabona a tots.

El dubte de Dólera

Després de festejar un nou ascens amb aquestes paraules -“El mèrit és increïble, amb tres eliminatòries molt difícils. Vam creure des del minut zero, no vam saber llegir el partit al principi, però el seu gol ens ha anat molt bé ja que hem començat a ser nosaltres”-, el tècnic Pedro Dólera va deixar el seu futur en suspens.

A veure el que vol el club, serem el menor pressupost i a veure el que volen fer”, va afegir.

The post Txopi se suma a l’ascens del Prat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pedro Dólera viurà una jornada especial, ja que vol guanyar o guanyar. Li treu 4 punts al segon (Sabadell B), 9 al tercer (Montañesa),11 al quart i cinquè (Vilafranca i Manlleu) i… 14! al seu ex, el CE Europa. Aquest proper diumenge visitarà, per primera vegada, la que va ser la seva casa durant sis temporades.

És l’entrenador amb més partits a l’esquena com escapulat (249), amb 3 play-off, una Copa Catalunya i diverses eliminatòries de pel·lícula. Però tot això, ara no val sinó més que per recordar. Aquest passat estiu es va anar al Prat, on va néixer i va créixer, i ara vol triomfar des de la banqueta.

Abans de començar el diàleg val la pena recordar que el Nou Sardenya acull a un líder poderós, amb 38 gols a favor (màxim realitzador) i només 16 en contra (segon equip menys golejat, amb tres més que el Sabadell B). Fora del Sagnier només ha caigut 1 vegada (a Rubí) mentre que ha arrencat 4 empats i 5 victòries. En el duel de la primera volta, el Prat va derrotar a l’Europa per 2-0, gols d’Aitor Lario (41’) i Jordi Sánchez (51’).

Pel que fa al conjunt d’Albert Poch, els locals, que han sabut remuntar en les últimes 5 jornades (4 triomfs i 1 empat), s’han col·locat novens a 3 punts de la quarta plaça de promoció. A casa seva han fet 13 dels 27 punts disputats.

DÓLERA: “VULL UN EQUIP COMPETITIU I VALENT”

Nois bé, moral òptima? Tots en condicions?

Sí, sí. A Toni Texeira li han tret una vermella, podrà jugar, i tant Fernando, Jordi com Ricarte arribaran. A Collado li queda una mica més d’un mes, ja que va passar pel quiròfan.

Quantes vegades ha viscut ja mentalment aquest retorn al Nou Sardenya?

M’he apropat al que podria ser. Serà complicat ja que són un gran equip i, si no sortim concentrats, ens poden guanyar. Molts jugadors de l’Europa saben el que penso i sabran contrarestar aquestes coses. El que jo vull és ser un equip competitiu i valent

No ens dirà ara que és un partit més!

No, en l’àmbit emotiu, no és un partit més, però, esportivament, sí. És com casa meva perque vaig estar sis anys. Mira, la meva filla petita té 7 anys i amb la gran sempre han estat de l’Europa. Van viure els tres playoff, la Copa Catalunya i moltes situacions que mai s’obliden. No entenien per què m’anava al Prat. Bé, jo desitjo el millor a l’Europa. Tant de bo quedi segon, per darrere nostre, clar, això seria ideal.

Sorprès per la trajectòria impecable del seu equip?

Només per l’equilibri que hi ha en la categoria. Vaig llegir que l’equip que més punts havia fet en Tercera en la primera volta havia estat l’Olot (45). Jo vaig fer 41 amb l’Europa. Són molts i jo només havia estat amb 5 jugadors del meu equip. La gran competència que hi ha ajuda a l’equip.

“CAL MARCAR TOTS ELS GOLS POSSIBLES”

Quina afició exigeix més, la escapulada o la potablava?

Per història, la de l’Europa, és normal. Molta gent no oblida el seu pas per Primera o Segona i això els fa ser molt crítics amb l’equip. Jo vaig estar molt bé allà i agraeixo el suport que sempre em van donar els escapolats. Al Prat és una altra cosa. Mai ens ha fallat i fa molt poc s’alegraven pel fet de portar més d’un any sense perdre allà. Això ho aconsegueix també l’afició

Als seus jugadors els dirà que amb 0-1 és suficient o que cal anar a ficar 7?

M’agrada ser respectuós amb tothom i ser-ho és sortir a guanyar pel màxim número de gols possible. Això no és anar a buscar el mal de ningú. En el futbol cal ser egoista. Jo vaig perdre dos play-off per un gol i el Prat no ho va aconseguir l’any passat per un gol a l’últim partit.

Vostè s’explica la irregularitat d’aquest Europa?

La veritat és que tenen molta qualitat. Són capaços del millor i del pitjor, però segur que al final estaran a dalt. Ja veurem quina cara ofereixen el diumenge, però costarà moltíssim

“EL PÚBLIC TÉ MOLT A DIR AQUEST DIUMENGE”

I entén tantes crítiques a un Albert Poch que sempre ha apostat per un futbol atrevit?

Això és segons com es ‘venen’ les coses. Jo ‘vaig rebre? molt també a l’Europa. És un club molt mediàtic i la gent està molt a sobre. La veritat és que tampoc estic dins de l’equip i poc més puc dir tret que són un gran grup. Aquest Europa no té res a veure amb el del principi de Lliga, doncs ara són més directes. El públic té molt a dir el diumenge.

Hi haurà salutació especial a la seva arribada al Nou Sardenya?

Saludaré a tothom, serà una situació estranya per mi, però caldrà sobreposar-se.

Aquest tipus de partit no els guanyen també els entrenadors?

Els entrenadors mai decidim els partits. D’això s’ocupen els jugadors. Sí que crec que els primers minuts poden ser determinants així com l’estratègia. Espero un gran partit.

The post Primera visita del pratenc Pedro Dólera al Nou Sardenya appeared first on FutbolCatalunya.com.