Però, de l’altra, autobombo, premis, gales de l’estrelles, rialles,… i quins dolents són els altres, etc. No hi ha sentit del ridícul?. Més allunyats a aquest mundanal soroll, els clubs i els federats, que tenen dificultats per “arribar a final de mes” i per pagar les quotes que els cobren per jugar a futbol, miren estupefactes tot aquest show. 30 directius i directives impassibles al ridícul i al sentit de la responsabilitat?

Una dada, eleccions setembre 2018: més de 950 avals d’un total de 1200 clubs pel candidat continuista Soteras, que substituïa a la FCF l’actual president del Mollerussa, Andreu Subies. Ningú discutia la unitat del Futbol Català. Què ha passat en aquests darrers cinc anys i mig?.

FCF: 30 DIRECTIUS I DIRECTIVES IMPASSIBLES AL RIDÍCUL

El que s’està coneixent amb el bolcat dels mòbils d’alguns alts executius de la FCF per Mossos d’Esquadra (Jutjat de Sabadell 2) serà posat com a exemple pels que parlin d’ètica, de compliance, de bon govern, etc. Un luxe de classes pràctiques, amb gran riquesa de detalls. De moment, el manual consta de 370 pàgines. Manquen els manuals més adequats per arribar al cum laude. Estan en camí.

Un diu a la seva parella que està “falsificant signatures”, l’altre va i diu a un amic, que ja no es president del club, sinó ex president. “Échale un par de huevos, coge el coche, vente tú y vota (…), que le den por el culo al otro”. Després arriba el més gran i diu que “no es premia ni poden arribar a les finals les persones “non grates”, i el seu adjunt diu que “allò d’ajornaments” de partits als “non grats” també s’ha acabat”. Espectacular !!!.

ÉTICA, COMPLIANCE, BON GOVERN… I UNA MERDA!

No ens estranyi que qualsevol dia surti alguna cosa sobre l’ús de les xarxes socials, de IP indetectables i de comptes X falses. I tot aixó, amb noms indesxifrables llevat que et posis unes “ulleres ben grans”, o d’horaris de partits per “escalfar millor”.

El que sabem que ja n’ha sortit és la presència (real o figurada?) de alguns polítics en aquesta salsa, això diu un alt càrrec federatiu. Potser estigui en joc una futura sortida d’alguns, si els jutges es posen durs, per “okupar cadires a ajuntaments”, a alguns potser els molarà més ser regidors als seus pobles.

ELS CLUBS ESPEREN AMB EXPECTACIÓ

També sabem que hi ha ànimes caritatives que “prometen no deixar ningú pel camí”, serà per allò de la “família unida”. A més, ofereixen contractes laborals i mercantils a canvi de deixar de ser “mosca collonera”?

Prescindint de totes aquestes anècdotes més pròpies de pati de col·legi molt tacat, algun dia demanaran perdó per tot el mal causat a la imatge del futbol català? No tenen res a dir els clubs? Aquell dia es pacificarà el futbol català i recuperarà els valors que s’han perdut des de finals del 2019.

The post El FutCat, la FCF i la necessitat de demanar perdó appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però la Jutgessa només veu indicis, indicis i més indicis, i tot apunta a l’acusació final. 88 persones dient que els han falsificat les firmes, això no passa ni en una república bananera. No es pot tenir tan poca traça perquè a més es descobreixin tantes firmes falses.

Els clubs de tota Catalunya (215) de passeig fins a la Notaria Simon-Navarro de Sabadell? Al final no hi va haver viatge de passeig. Sembla que això no cola per a la jutgessa.

EMPLEATS INVESTIGATS I ANGOIXATS

Avui no parlarem dels caps pensants de la FCF que surten “tan ben tractats” a la interlocutòria de la jutgessa. Ja en tenen prou amb lo seu…perquè a més multipliquen el seu temps a Madrid i no sabem si també el seu sou. Increïble, però cert, quina mala sort per Soteras i Calle, incendis a la FCF i incendis a la RFEF. Quan són junts, la mala sort s’imposa. No ho pot ser.

Avui parlarem dels treballadors investigats, als que un jutjat de Sabadell … els posa al “peu dels cavalls”. Suposem que han d’estar una mica angoixats i segur que no s’ho mereixen …
com sí que es mereixen un gran ‘premi’

Falsedat en document privat, falsedat en document públic i administració deslleial. Alguns d’ells pensaran “què he fet jo per merèixer això?”. O com deia aquell, “si ho sé, no hi vinc”.

A QUANTS ANYS DE PRESÓ EQUIVAL CADA DELICTE?

Segurament no pensaran res, com són bons treballadors, segur que han complert ordres del Cap i tot aquest embolic no els traurà el son. El que no se sap és si el seu Cap els ha dit a quants anys de presó equival cada delicte dels que posa la jutge a la seva interlocutòria. Només faltaria que a la jutgessa se li acudís acusar-los d’algun delicte més després de tota la investigació.

No hi ha cap “bonus” que resisteixi una acusació d’una jutgessa. L’endemà pot ser un “infern” per a qui pugui sortir acusat d’una broma capritxosa de mal gust de ments “benpensants”. Què diran a les seves famílies si algun en surt acusat?.

ACORDS INDIVIDUALS AMB FISCALIA?

Per preguntar que no hi quedi, què passarà si algun dels investigats comença a arribar a acords individuals amb fiscalia? No és la primera vegada que passa, i al final ningú vol llençar per la borda el seu futur i la seva família per un simple ‘bonus’ i els castells s’ensorren a l’aigua. Algun ja ha pensat com seria el seu dia a dia fora de la FCF?

Comencem a donar noms, actuals treballadors federatius, que tenen les mans tacades? Els donarem perquè han estat massa els acomiadats sense mediar una paraula perquè, quan es perd la decència, hom s’ofega a la seva pròpia merda.

The post El ‘paperot’ dels empleats investigats de la FCF tindrà ‘premi’ final appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fonts de la investigació que estan analitzant la cataracta d’anomalies i irregularitats i que se centren a la FCF no surten de la seva sorpresa. Les ‘enormes’ facilitats ‘regalades’ a Mossos el passat 5 de març només han servit per a anar descobrint un pastís impresentable.

El detall de les targetes de crèdit (o descrèdit) federatives és un aspecte més del funcionament d’aquesta directiva que passarà a la història. I ho farà per haver tingut un executiu que els insulta i els aixeca la veu i la seva resposta és el silenci. Poc, d’altra banda, per al que es mereixen.

L’EMBOLIC DE LES TARGETES

Sota el grandiloqüent títol de ‘protocol d’anticorrupció’, que, per descomptat, no s’ha llegit cap membre de la junta (felicitats a la seva autora), cadascú fa el que li ve de gust.

Política o estratègia són conceptes que sempre disposa l’encara director davant una junta ridiculitzada i muda.

Fins a 14 directius i 2 executius disposen d’aquest ‘luxe’ de plàstic que s’activa quan el ‘Duo sacapuntas’ Calle-Soteras comenca la seva particular carrera electoral. És més, la sorpresa seria majúscula, i no descartable, si alguna factura cobrés vida en plenes eleccions.

El totpoderós els ho ha dit en més d’una ocasió als interessats. A les targetes cal donar-li el seu ús en temps electorals per a anar a menjar o sopar amb alguns clubs. Si cal convèncer consciències o alterar conviccions res com una bona taula. I fins es podria entendre, una altra cosa és la moral i la filosofia de cadascú

ELS DELEGATS ES MOSQUEGEN

El problema ve quan el més llest del futbol sala mundial obliga a que aquests aperitius amb els clubs es paguin amb targetes personals; després, ja passaran les factures. I no deixen de tenir raó els afectats en la seva majoria covardes i servils. Per què han d’avançar aquests diners (ho fa encara que el cobrin en un mes o mes i mig? Ho fa el director, es pregunten?. Per què no usar la targeta federativa? Parlem de delegats, subdelegats i un parell d’executius.

Fa pocs dies es va viure l’anècdota de trobar-se cinc directius al mateix acte i haver de pagar un esmorzar de 10 persones. Ningú disposava de crèdit fins que va sortir un (sempre amable i amb sou) per pagar al comptat. Després va passar la factura, com ha de ser.

El cap ha manat ‘recular’ perquè ara no cal menjar-li el coco a ningú i, encara que Soteras tregui pit pels seus 2,3 milions de superàvit (2023) ha de mostrar la seva autoritat. Per cert, el septuagenari no té targeta federativa –“ni em fa falta”-; el que no diu són els 120.000 ‘pavos’ (aquest és el llenguatge que ara brilla a la FCF) nets anuals més dietes, quan viatja, i totes les despeses pagades. Per a un ’jubilat’ no està malament encara que potser no li arriba a final de mes.

The post Una Federació Catalana sense crèdit… ni de targetes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Poques vegades un directiu mostra el seu dolor i la seva impotència com han fet els delegats de la FCF, Manel Durán (Penedès-Garraf) i Toni Tañà (Osona). Dolor per una ‘pèrdua de confiança’ del president Joan Soteras, com va ocórrer amb els exvicepresidents Juanjo Isern i Jordi Terés.

Els dos van ser citats per Soteras a “una reunió personal’, però el vallesà es va absentar perquè, segons els interlocutors, no es trobava bé.

El vicepresident i Delegat de Tarragona, Josep Vives, i el secretari general, Oriol Camacho, van haver de donar la cara. Soteras podia haver anul·lat les convocatòries o ajornar-les, però no va ser ni una cosa ni una altra.

MANEL DURÁN, MOLT DOLGUT

Manel Durán, responsable del futbol català del Penedès-Garraf des de fa deu anys, i que va anul·lar una visita mèdica per a acudir a la trucada de Soteras, no ocultava el seu malestar, la seva impotència i el seu enuig. Un dels pocs directius que sempre ha parlat i ha dit el que ha estimat en les juntes amb notable respecte, es va buidar.

“No m’ho mereixo, fa 10 anys de directiu i, si ha perdut la meva confiança, jo fa temps que vaig perdre la seva. Van ser 56 clubs els qui em van donar la seva confiança cap a ell i no ha tingut ni la decència, ni el valor, ni el respecte de dir-m’ho a la cara. Estic molt decebut amb el president perquè jo m’he preocupat per ell quan tocava”, va comentar com a monòleg

Durán afegeix que fa pocs dies “li vaig escriure en un correu que estem en època de pandèmia i que feia falta un ERTO”, no obstant això va afegir que “els primers que han d’entrar en aquest ERTO són el president i els que més cobren. Igual no li va agradar“. Manel no dubte que “segur que es troba malament, però poc li costa dir que anul·la aquesta reunió.

En resum, Duran ho té clar. “Ha demostrat que no mereix el meu respecte perquè ell me l’ha perdut. On estem? Costa molt acceptar aquesta situació, he rebut moltes trucades de club i hi ha per a enviar-los….. En fi”.

TONI TAÑÀ, MOLT TRIST

El delegat d’Osona, Toni Tañà, també es lamentava per la poca delicadesa mostrada al carrer Sicília. “És una decisió davant la qual el president hauria d’haver donat la cara com jo he fet a Osona amb els clubs. Jo li vaig portar el 98% dels avals com perquè ara m’ho comuniqui un vicepresident i el secretari. És molt trist com a persona. No he pogut dir res”.

Atenció a Tañà perquè el silenci dels seus companys de junta té una raó de ser. “Ningú diu res perquè saben que, si es parla, els pot passar com a mi”. Personalment, aquest delegat, que també acumula 10 anys com a federatiu, està “‘mort’, de veritat. Tan complicat és donar la cara? No hi ha un vicepresident primer?”.

Ara caldrà esperar a la pròxima junta i avisa. “Fins que la junta no ho aprovi jo aniré a la Delegació. Crec que ho sotmetrà a votació en junta, però, atenció, perquè com a vocal seré allí, aniré a totes les juntes, a totes”, conclou.

The post Soteras expulsa dos delegats sense donar la cara appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

En aquest mitjà de comunicació, vam publicar dijous passat que quatre directius de la Junta Directiva de la FCF no havien votat a favor del nomenament del nou director general, José Miguel Calle. Aquesta notícia ha generat certa confusió i pretenem aclarir els fets.

A l’Assemblea General, només poden votar el president de la FCF, els presidents dels clubs (si aquests no poden, el seu vicepresident) i els representants dels estaments de jugadors, àrbitres i entrenadors. Llavors, la pregunta és per què voten a les assemblees també els directius de la FCF.

L’explicació és senzilla. Si no són ni el president de la FCF ni són els representants dels estaments, els directius només poden ser presidents d’alguns clubs (o els seus vicepresidents). Aquesta seria la raó per la qual quatre directius no van votar a favor del nomenament del Sr. Calle com a director general, no són ni presidents ni vicepresidents de cap club.

Però també podem preguntar-nos si és normal que un directiu de la FCF pugui votar representant a un club. Ningú ho impedeix, ni les lleis catalanes ni de la federació. Res a objectar si aquests directius compleixen les condicions per ser representants dels clubs pels quals voten.

Llavors es produeix una situació atípica. Dins de la Junta, uns directius poden votar i altres no (hem dit que no hi ha cap problema). Però la pregunta és si un directiu que pot votar representant a un club està en les mateixes condicions que qualsevol altre president o vicepresident que estava assegut a la pista esportiva de Blanes.

En la majoria d’assemblees d’anys passats, hem escoltat el raonament dels que s’han abstingut en el moment de les votacions. Han dit que s’abstenen perquè no tenen tota la informació per prendre la seva decisió. És a dir, sembla ser que és un tema de disposar de més o menys informació per formar-se una opinió del que es vota. I aquí no hi ha dubte que un directiu de la FCF està en una situació millor per valorar el que s’ha de votar que qualsevol altre president de club, excepte del què puguin representar.

Així que hem de dir que el que ha passat a l’Assemblea de Blanes és correcte, mentre les lleis catalanes i de la federació ho segueixin permetent, i, mentre tot segueixi així, els directius de la FCF que siguin presidents o vicepresidents de clubs podran seguir votant en les assemblees, sense que ningú els pugui dir que ho fan malament, i només podran votar els que representin algun club.

The post Poden votar els directius de la federació en una Assemblea General? appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Assemblea ordinària de la Federació Catalana de Futbol, que se celebrarà aquest pròxim divendres 28 a Tàrrega, decidirà si al president de la FCF, Joan Soteras, se li assigna un sou de 120.000 euros anuals, tal com va ocórrer en el mandat d’Andreu Subies. De fet, la junta que està prevista per a aquest dimarts 25 ho tornarà a debatre com a avantsala d’aquesta reunió de tots els clubs catalans en Assemblea.

La dada significativa és que el futur cobrament d’aquest sou amb dedicació exclusiva per a Soteras corre en un 80% a càrrec de la Federació Española perquè ja fa tres mesos que va ser aprovat per a tots els presidents de Territorials a Las Rozas per part del president Luis Rubiales i la seva junta. Detall important perquè només es tractaria, per tant, d’igualar la quantitat que en el seu moment va aprovar el #futbolcat pel treball de Subies.

El màxim mandatari del carrer Sicília va assegurar el setembre passat a la pregunta de “si tindria sou” que “com a president, ni un euro, en principi”, però mai va tancar aquesta possibilitat. Ara, aquesta aprovació de la RFEF, produeix aquesta conseqüència.

COMISSIONS DE TREBALL

Una altra de les novetats passarà perquè cobrin els seus membres directius per la seva presència en les diferents comissions de treball que estan establertes a la Federació. El límit el marquen en uns 8.000 euros anuals o, la qual cosa és igual, sobre uns 250.000 euros per la totalitat de directius.

En l’actualitat figuren 29 als quals es podrien afegir els diferents directors de Comitès i Àrees encara que aquest extrem no va poder ser confirmat per aquesta Redacció.

The post Sou de Soteras i cobrament ‘per presència’ per als directius appeared first on FutbolCatalunya.com.