Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, encara tenim capacitat de sorpresa. Resulta que un cop es va convidar l’anterior Cap d’Administració i Comptabilitat a abandonar “de bon rotllo” i “amb molta pasta” estan molt pròxim a la jubilació, a la FCF es va contractar un responsable de comptabilitat (Raúl), que al cap de poc temps va decidir abandonar el vaixell.

‘Miquelet’ no va ser gaire explícit en les raons de la seva marxa, però no pinta massa bé veient la seva incomoditat. Aleshores apareix de nou l’empleat i decideix que, encara que se n’ha anat el març d’aquest any, no ha de ser substituït, almenys de manera immediata, és a dir, ara no tocava fitxar un nou comptable.

UNA FCF SENSE COMPTABLE. PER QUÈ?

Per sorpresa de Sellarés i de qualsevol persona que conegui una empresa, es trobava ‘Miquelet’, responsable de la comissió econòmica que amb el maneig d’un pressupost aprovat a l’última assemblea de més de 30 milions d’euros, no tenia un comptable durant els darrers mesos. Una més …

No hi ha dubte que arribarà un dia en que qualsevol dels centres internacionals de negoci més reconeguts passaran pel carrer Sicília perquè l’empleat els expliqui com és possible gestionar de manera tan meravellosa una entitat que gestiona 30 milions d’ingressos i 30 milions de despeses, sense responsable de comptabilitat.

Bé, i amb personal que, com reconeix el mateix Sellarés a MD, no tenen experiència en la matèria. Aprofita l’ocasió també per recordar el cas del Director de Recursos Humans, una persona de la confiança de l’empleat, “que no ha passat per cap comitè de selecció i que no està preparada per a aquest càrrec”.

“POBRE GRAU DE FORMACIÓ I COMPETÈNCIA”

El més preocupant és quan l’ex vicepresident diu que ja toca anar-se’n i convocar eleccions, perquè ja no hi ha projectes per endur a la pràctica. Diu que el primer any de mandat van complir tots els seus projectes i que ara només s’està en mode electoral, preparant les eleccions següents. Recorda de forma angoixant el desistiment de funcions del seu amic de l’ànima “Juan”, quan va pretendre ser candidat a la presidència de la RFEF sense cap possibilitat per ser-ho, que va guanyar finalment Louzán, per la qual cosa va deixar “totes les claus en mans de Calle”. El més greu és quan afirma que el totpoderós ha aconseguit posar a la junta una majoria de fidels, per la qual cosa la situació continuarà enquistant-se.

Reconeix que avisava el seu amic Joan de la “nul·la experiència i del pobre grau de formació i competència que té aquesta persona, així com la incapacitat d’acceptar les crítiques”, qualificant-ho d’un simple “matón de barrio”.

TRES FASES DE “NETEJA”

Clar que assumeix errors en tota aquesta gestió del problema. Afegeix que a algú li haurà vingut bé que hi hagi aquesta figura a la FCF. Recorda que el president volia prescindir d’una sèrie de directius i és el que realment va passar després.

Són tres fases de “neteja” dutes a terme: primer, van ser uns quants directius, després molts empleats que van passar els acomiadaments per la comissió econòmica”; i, finalment, a la tercera fase van fora directius de confiança del mateix Joan: Bonet, Mallart, Güell, Cosano y el mateix.

Sellarés confirma que ha intentat influenciar d’alguna manera “Juan”, i que molta gent ho ha intentat, però el president se sent còmode amb Calle al capdavant de tot.

“EN EL FONS TOT VA DE PASTA”

Reconeix que “han deixat situar a la FCF molta gent que no tenen la preparació que haurien de tenir i a més, responen, d’alguna manera, als interessos molt personals d’una persona que està dirigint la FCF“.

El més sagnant és quan reconeix que “en el fons tot va de pasta” i recorda que tant Soteras com Calle, amb les seves remuneracions a la FCF i RFEF estan obtenint prop de 200.000 euros anuals cadascun, per la qual cosa entén que “és motiu suficient per allargar una legislatura quan ja no hi ha cap projecte per posar en marxa”.

“L’únic projecte que hi ha és estar en mode eleccions que és el que ha començat ara Calle, ja que els projectes ens els finalitzem el primer any”.

“EL PRESIDENT IN PECTORE ÉS CALLE”

La raó la veu clara, és l’única forma que té per mantenir el seu status quo actual, perquè fora de la FCF les seves remuneracions podrien ser 7 o 8 vegades inferiors. Arriba a ser contundent quan diu sobre l’empleat que “fora de la federació no val res, és a dir, val allò que val” i recorda la seva activitat laboral anterior.

Quan MD li pregunta davant aquestes dades si Soteras deu alguna cosa a Calle perquè suporti aquesta situació i li hagi donat el control absolut de la FCF, la resposta de Sellarés, el seu amic de l’ànima de tota la vida, no pot ser més significativa.

 “És una pregunta que m’hagués encantat que hagués respost ell. mandat. El president in pectore en aquests moments és Calle amb moltíssima diferència”, diu.

“CONTROLA MÉS DEL 50 % DE LA JUNTA DIRECTIVA”

I ara les traques finals, Sellarés recorda que “Calle, abans de posar la Comissió Econòmica pràcticament a les fosques, va posar la Comissió Executiva, i per a mi és un tema molt greu perquè és com un Consell de Ministres”.

“Si així ho ha decidit Joan, Joan té l’última responsabilitat. Ha començat a reemplaçar delegats i està posant gent que diu que ha professionalitzat la FCF, quan en realitat està situant persones de futbol sala que són gent seva. I el mateix està passant a la resta de Comitès, el de Compliance, el Femení, etc”.

L’escarni més gran es produeix quan Soteras li demana que dimiteixi i si no ho fa, li reconeix que Calle el farà fora perquè controla més del 50 % de la junta directiva.

DE 160.000 LLICÈNCIES (2017) A 230.000 (2025)

Sellarés també presumeix de comptes econòmics sota la seva gestió, amb diversos milions d’euros a caixa els últims anys, però curiosament s’oblida de recordar que el nombre de llicències i, per tant, la xifra d’ingressos s’ha disparat a totes les federacions territorials i, evidentment, la FCF no en seria una excepció.

D’unes 160.000 llicències l’any 2017 s’ha passat a més de 230.000 el 2025. I això és “molta pasta”. El que no ha aclarit Sellarés és quin és el mèrit d’aquesta Junta per a aquest increment de llicències i ingressos, ja que reconeix que el primer any de mandat és van acabar els projectes i ara únicament estan en “mode electoral”.

CONCLUSIÓ I FINAL

Acabem aquesta tercera part de la mateixa manera que la primera i segona: Ara els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme aquesta assemblea extraordinària, els clubs podran votar i dir JA PROU a aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària

NOTA (Veure)

FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)
FCF: l’empleat ridiculitza el president (2)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (i 3) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Resulta que Miquelet assegura que l’empleat-director li ha fet “bullying”. I en posa exemples, amb perdó, per descollonar-se. Ni al pati de l’escola es veuen aquestes fanfarronades. Diu que si ell assistia a reunions de la comissió econòmica (de la qual era president) o a reunions de la junta directiva (vicepresident), el totpoderós empleat renunciava a assistir pel seu compte. Sí, senyor, amb un parell…

S’imaginen vostès en alguna empresa on la direcció convoqui un empleat a reunions i aquest es negui a acudir perquè hi és present un directiu determinat?. A qualsevol lloc, el problema es resoldria de cop: acomiadament disciplinari i indemnització (zero euros) de l’empleat.

FENÒMENS PARANORMALS A LA FCF

Però al carrer Sicília els fenòmens normals no es contemplen. Es prefereixen fenòmens paranormals. El més sublim és quan Miquelet reconeix el “bullying” que li fa l’empleat, en una segona fase més “perillosa”. Segons diu, no li posen en còpia als correus vinculats amb la comissió econòmica en que ell mateix és el president.

Com a broma de mal gust, no està malament. Surrealista, irracional, absurd, inversemblant, incoherent, delirant, anormal, extravagant, estrany, desgavellat, desconcertant, etc.

Això és el que volen els clubs de la FCF? A qui van votar com a president, a “Juan” o al del presumpte “bullying”?.

FIRMANT COSES QUE NI ELL MATEIX CONEIXIA?

Gastaríem tot el vocabulari amb paraules que podrien denotar un estat de descomposició d’una entitat centenària, en altres temps i modèlica. Actualment, però, convertida ara en una ruïna de valors (només cal recordar les paraules de l’altre vicepresident 1r, Jordi Bonet, en la seva dimissió,).

Per arrodonir la xafogor, Sellarès reconeix que, com a president de la comissió econòmica que ell mateix va crear, té signatura per la qual cosa ell “signa els pagaments”, però que estava firmant coses que ni ell mateix coneixia. La veritat és que això de Miquelet no té nom, amb tot el seu bagatge intel·lectual i empresarial, signant coses econòmiques sense importar-li en aquests moments la possible responsabilitat en què podia incórrer.

Diu que ho va exposar al president. I a la junta? Van acceptar la situació durant tant de temps tots els seus companys directius? Com va dir aquell, “mana ous”… que això passi en una entitat centenària catalana requereix que urgentment el Conseller d’Esports, Berni Álvarez, mogui fitxa i no s’escudi en allò fàcil, dient que és una entitat privada.

AUTOR D’UN BULLING ODIÓS I SENSE DENUNCIAR?

No és normal que s’hagin de recordar a les autoritats quines són les seves funcions. I cal no oblidar que ‘Querellator’ Miguel Galán ja s’ha reunit amb membres d’alt rang del Consell Català de l’Esport. S’ha acabat això de mirar cap a una altra banda.

Sellarés no es talla i assenyala Calle com a autor de “bullying, que fa i que ha fet tantíssima gent”. Aleshores, hauríem de preguntar a Miquelet per què ho han permès durant tant de temps tots els directius, inclòs ell?. No és una forma indigna de ser directiu o directiva i d’incomplir les funcions assignades?

En un moment de l’entrevista, Sellarés llença pilotes fora, sobretot, quan li pregunten pel viatge de l’empleat i la seva família de vacances a Cantàbria, pagat per la FCF.

VIATGE DE PLAER A CÀRREC DEL FUTBOLCAT

Respon que ell no se’n va assabentar, perquè en realitat, només és informat de pagaments que superin els 10.000 euros i que del pagament de les despeses menors se n’encarrega la tresorera actual, Montse Altimira, que va ser col·locada per ell mateix a la junta. Aplaudiment per a la comunicació Miquelet -Altimira.

Potser llavors la pregunta s’hauria d’adreçar a aquesta tresorera, a la qual Soteras va col·locar també a la Junta de la RFEF en el mandat de Rocha ‘el breu’. Algú haurà d’explicar als clubs com és possible que es pagui amb diners federatius, és a dir, diners dels clubs, un viatge de descans i plaer per a la família d’un empleat, en l’organització del qual també va intervenir algun altre treballador de confiança, segons van revelar els Mossos d’Esquadra a l’atestat presentat al Jutjat de Sabadell.

Suposem que els 200.000 euros a l’any que diu Sellarés que cobra a l’any entre la FCF i la RFEF no han de ser suficients quan es tracta de pagar unes vacances familiars.

ELS NÚMEROS D’UN LLIBRE ‘HISTÒRIC’

Es veia Miquelet amb ganes de “cantar” i arriba un moment estel·lar a l’entrevista quan destapa que el Llibre del Centenari de la FCF ha finalitzat amb un pagament de 30.000 euros, facturats per una empresa de l’assessor personal del president “Juan”.

No està gens malament, segur que l’obra s’ho val, però ningú millor per facturar-lo que el mateix assessor del president. I aquí és quan Sellarés ja destapa el pot de les essències en el moment que MD li pregunta pel pagament de 70.000 euros al gendre del president per a un campus de cap de setmana per a nens amb necessitats especials.

“S’HA DE SER MÉS TRANSPARENTS”

No pot ser més clar quan recorda allò de la dona del Cèsar, que no només ha de ser honrada sinó semblar-ho. Diu que sent Joan un “càrrec públic”, aquestes coses s’han de mirar més i s’ha de ser més transparents, sent preferible que els diners reverteixin en els clubs, ja que “s’està administrant diners que no són teus i el que ha passat és un tema que a vegades li costa entendre”.

Ara, els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme una assemblea extraordinària, els clubs podran votar aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària.

VEURE 1A PART: FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Miquel Sellarés, ‘molt amic’ de Joan Soteras, extresorer, responsable de la comissió econòmica i vicepresident de la FCF, ha vist com el seu ‘estimat Juan’ li ha posat ‘les banyes’ i ara està al carrer.

Segons ha declarat a Encarna García, a Mundo Deportivo, el totpoderós empleat amb dots de director general, José M. Calle, va posar a Soteras “davant les cordes” com un boxejador a punt de ser noquejat o “entre l’espasa i la paret”: “O ell o jo…”.

UNA FCF PERDUDA ALS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

I com no podia ser d’una altra manera, ‘Joan I de Sabadell’, company de ‘Miquelet’ al Centre Esports Sabadell, a la FCF i de viatges familiars, va pensar que 30 anys junts ja era molt de temps. Evidentment era el millor moment per canviar de parella de ball i decantar-se per la “sàvia nova” d’un jove de cinquanta anys, que ha sabut amassar diners, poder i enemics com no seria capaç qualsevol altra persona.

A l’entrevista de Miquelet hi ha frases que escandalitzen qualsevol que sàpiga com funciona una empresa, un simple negoci, un club o una federació esportiva. Un empleat, el més qualificat de tots, sense dubte, mana, ordena, disposa, assenyala, executa, fa “bullying” (segons Sellarés), proposa el cessament de directius.

“SENSE CAP PREPARACIÓ NI EXPERIÈNCIA”

A més, nomena empleats per tenir-ho tot controlat a la vegada que expulsa treballadors que feia 30 anys que actuaven de forma modèlica al servei dels clubs. Sembla que és millor contractar fidels que truquen a la seva parella de matinada, dient-li: “Cariño, arribaré tard avui, estic falsificant signatures”.

O fidels encarregats de “viatjar “per les xarxes socials per posar a parir a qui no és del gust “de l’amo” (o no, Manolito Gafotas? i d’altres personatges covards, que surten a l’atestat dels Mossos d’Esquadra al Jutjat de Sabadell). Aquest és el nou perfil federatiu? Exemplar, sense dubte.

Com diu Sellarés, tot això sense disposar de cap preparació i cap experiència per part del director general ni dels seus fidels. Imaginem què seria possible si la tinguessin. Té mèrit, de veritat, que gairebé 30 directius i directives assisteixin impassibles a aquest escarni, i romanguin a les seves cadires, esperant que arribi el dia per cobrar els 300 euros al mes per reunió. Fora del carrer Sicília, fa molt fred, segur que pensa més de un directiu.

“QUI TÉ EL PODER REAL ÉS CALLE”

El més gran esperpent encara havia d’arribar. Sellarés diu que “Juan” (el presi) li va prometre que “guanyarien aquesta batalla” (aconseguir que Calle no imposi els seus capricis?). Però a quin món viuen aquests directius del carrer Sicília, permetent que un empleat els tingui controlats sota els seus peus, obeint les seves instruccions?.

Afegeix Miquel: “La realitat és que ‘Juan’ no mana, és un president més representatiu que una altra cosa; qui té el poder real és José Miguel Calle. Ho dic i ho sap tothom”.

Doncs si això és cert, no li ha de tremolar el pols a la Secretaria General de l’Esport català, on el “fidel” Abel García, segur que impulsarà al renovat TCE un expedient de cessament de tots aquests directius i directives, inhabilitant-los a tots i totes per desistiment de funcions com a directius de qualsevol entitat esportiva.

“CONDUINT LA FCF A UN DESCRÈDIT PREOCUPANT”

Costa entendre la posició del conseller Berni Álvarez i del secretari Abel García, quan assisteixen dia rere dia a la degradació de l’entitat esportiva més important de Catalunya i no fan absolutament res, o, si més no, això sembla.

Potser és el moment de recordar l’altre vicepresident 1r també cessat, en formes similars, el gironí Jordi Bonet que tant els defensava en públic en els darrers anys. Ara diu que: “estan conduint la Federació a un descrèdit preocupant, una crisi de reputació i una pèrdua de credibilitat que considero incompatibles amb els valors i la transparència que sempre haurien de guiar la nostra tasca”.

DECISIONS UNILATERALS I COACCIONS

Però no acaba aquí Bonet doncs posa fil a l’agulla: “Aquesta situació s’ha vist agreujada per la manca de coherència i honestedat en certes actuacions internes, així com per la concentració de poder en mans del director general, amb la tolerància i permissivitat del president, que ha fet perdre el rumb de la casa. Aquest factor ha permès que s’imposessin decisions unilaterals i, en alguns casos, amb actituds de coacció cap a altres membres de la Junta i fins i tot treballadors”.

Encara que després de llegir i escoltar Bonet i Sellarés, els hauríem de preguntar si han necessitat tants anys (7) per arribar a aquestes conclusions que es veien fins i tot amb les ulleres ben brutes. Bonet i Sellarés ara poden ser part de la solució, però ningú pot negar que també són part del problema i de la seva cronificació.

“TREURE LA PERSONA QUE TÉ LA FEDERACIÓ SEGRESTADA”

Tornant al Cap de la “caixa”, Sellarés, que no recorda si era tresorer en alguns moments puntuals, és víctima d’un dels ‘contes de la lletera’ tan habituals en els últims anys al carrer Sicília. Es va creure a ‘ulls clucs’ a ‘Juanito’ i va veure en primera persona com el seu amic de tota la vida li va prometre que ell tenia la clau de la ‘caixa de Pandora’.

“Miquel, no et preocupis, farem un pols i el guanyarem (pols a Calle?) (quins il·lusos)… però com va dir Sellarés a Encarna: “no hem guanyat res”. Sellarés pensa que “el més important en aquests moments és treure la persona que té la FCF segrestada i per això no hi ha gaires alternatives: o els clubs preparen una moció de censura o es plantegen de forma immediata unes eleccions”.

SENSE RESTRICCIONS PER PAGAR ADVOCATS

Tornem a l’inici, un empleat, amb càrrec de director general, cobrant gairebé 200.000 euros a l’any (igual que el president), segons diu Sellarés, posa al carrer a directius i treballadors i col·loca els seus peons a tot arreu del carrer Sicília, sense importar-li la seva experiència prèvia o idoneïtat per a la seva feina.

Això té gran mèrit: el món al revés, un únic empleat que passa per sobre de tots els seus caps, els fa callar, els dóna ordres, els fa fora, … i tot això, sense manca de temps.

Com diu Sellarés sembla que es passa la vida a Madrid (la RFEF) i als jutjats amb “tribulacions de Palau” que res importen als clubs catalans, amb els seus problemes interns, amb la seva dificultat per arribar a fi de mes, mentre que al carrer Sicilia no hi ha restriccions per pagar advocats d’alt llinatge que passen sucoses minutes mes a mes.

Els clubs no s’han assabentat que fins ara tots aquests capricis estan sent pagats amb els seus diners, que procedeixen en molts casos de les rifes com diu Antonio Morales, a qui van intentar ‘ajusticiar’ esportivament des d’un infame comitè destituït. Normal, què es pensaven? Era el moment de la seva substitució i gratificar als amics del tan nombrat ‘Informe Poncio’ difós per la UFEC de Gerard Esteva abans de la resolució del TCE.

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.