A falta de dues reunions de junta directiva per a recollir el lot de Nadal, Soteras i el seu fidel escuder Calle continuen dissenyant el futur a la seva conveniència. Sabedors que el Parlament de Catalunya serà un altre episodi laxant per a la seva història, els preocupa molt més la intenció de recollir signatures i l’arribada d’una Assemblea extraordinària que pugui precipitar esdeveniments. No es presentarà una Moció de censura sinó que s’intentarà provocar un nou procés electoral (aclariment).

Pendents del Jutjat de Sabadell número 2 -responsable de la presumpta falsificació de documents i de signatures electorals-, i de més d’un judici, encara que segons el septuagenari sempre gana, la inquietud es transmet al carrer Sicília.

CARTA D’AMOR’ DES DE VILAFRANCA

Però anem a pams. Aquest dimarts està previst que el poderós Soteras, que no troba escenari per a un Catalunya-Palestina, torni a visitar Vilafranca. Molt ha canviat la delegació des que el sensacional Manel Duran va sortir d’aquell forat. Va passar el locutor, amb més pena que glòria, i va aterrar Joan Estruch, un altre ‘excel·lent’ periodista que ha fet carrera. Des del gabinet de premsa va passar a ser delegat i ara també Cap de Presidència perquè el periodisme val per a tot. Fins i tot per a escriure cartes als clubs amb miserable pudor de piloteig.

ESCRIU ESTRUCH

Reproduim part d’aquest escrit enviat als clubs gràcies al seu accés a les adreces que li serveix la FCF. “Segur que no heu rebut res del CAS SOULE, ni del judici obert de l’exdirectiva, ni que TOTS ELS JUDICIS QUE L’FCF han sortit a favor, ni la resolució sobre les eleccions del Tribunal. Ara anirem al Parlament de Catalunya i s’explicarà, en detall, tot el que vulguin. Només s’expliquen les dimissions que hi ha, però no s’informa amb detall de qui són i que amb això s’està beneficiant L’FCF amb una Junta nova i actual”, diu.

I afegeix: “Només us demano que reflexioneu abans de firmar. Signar no és només anar en contra del president Joan Soteras, sinó també en contra de l’estructura i això implica delegats i delegacions”. Ho demana un gran protagonista del futbol català a qui li va el sou en el ‘partit’.

Estruch no es documenta sinó que simplement fa campanya, s’agenolla, i empassa. Aquest dimarts, quan arriba el cap, ja sap….

30.000€ PER COORDINAR

Un altre periodista, encara que mai hagi treballat en una redacció, Alvaro Montoliu, continua fent carrera en el futbol català gràcies a portar-li la maleta a Soteras. Ara s’ha sabut també que va cobrar 30.000€ per la coordinació del ‘manuscrit’ del futbol català en el seu 125 aniversari. Ho va percebre a través de l’empresa de la seva dona, cosa que no és il·legal, encara que pugui semblar poc decorós. És clar que ja ho va fer el director anys enrere i, després de pagar la multa, va arribar al càrrec de general.

Atenció perquè la Comissió Econòmica no va aprovar aquest pagament encara que tampoc va haver-hi problema, ja que se li va abonar igualment al fidel servidor del futbolcat.

Felicitats a l’assessor personal de comunicació de Soteras que va arribar al carrer Sicília sent ningú i ho faran fora sent un ‘pilota’ per 6.000€ mensuals.

DIMISSIONS PENDENTS

Mentre els uns i els altres es debaten entre el nerviosisme, els dubtes i les intrigues, el nou vicepresident Antonio Escudero, a qui mantenen d’amagat, segueix al seu. Poc amic d’exhibir-se públicament, el directiu gironí pren nota i planifica perquè, quan hagi d’executar, no li tremolarà la mà.

Per cert: ens diuen que per a la propera junta de novembre hi hauràs més dimissions per a “benefici de la FCF”, segons el pluriempleat Estruch.

The post Signatures, Assemblea, cartes meritòries i dimissions appeared first on FutbolCatalunya.com.

És un dels directius amb més elegància i senyoriu de la junta directiva de la FCF i així se n’ha anat. Pep Graus ha decidit deixar la seva posició com a vocal “tip de guerres” i abans que hagués de posicionar-se a favor de qualsevol candidat. Propietari de l’hotel Berga Park, no li fa falta ni comissions ni quilometratges per a continuar endavant i ha decidit separar-se abans de l’‘explosió’ final.

“Segur que s’està millor lluny que dins de la Federació, més tranquil, com a mínim. Em sap greu utilitzar la paraula ‘guerra’ però hi ha gent que no estem d’acord amb la situació i prefereixo anar-me’n”, afirma a Futbolcatalunya, Graus.

GRAUS PARLA CLAR

El ja exdirigent, que ha acudit aquest dijous a la gran ‘mentida’ de presentació de temporada amb mitjans i periodistes ‘il·lustres’, ha decidit sortir en l’última foto com a integrant del grup. Per cert: un grup on destaca l’absència de directives, ja que, encara que són només 3, cap de les tres o no han pogut o no han volgut ser presents. Com tampoc ho han fet autoritats de primer nivell ni tan sols el ‘lleial’ ‘Poncio’ Gerard Esteva’. Ha acudit el representant territorial a Barcelona del Departament d’Esports de la Generalitat, César Thovar, amb un discurs que no passarà a la història.

“He estat molt al marge de tot, ja que sempre m’he limitat a escoltar i no m’he ficat amb ningú”, afegeix Graus qui sempre ha ofert el seu hotel de manera molt ‘generosa’ a molts membres de la Catalana.

LA LLISTA DE BAIXES

Pep Graus deixa la FCF amb “Soteras com a president i té la seva responsabilitat, però aquí qui mana és Calle. És director o no sé què, exactament, és el que mana”. Se’n va amb la consciència tranquil·la doncs “jo em continuo parlant amb antics companys i amb els actuals. Jo no necessito cap càrrec ni vull guerres -estic tip-, així que me’n vaig ”.

La dimissió de Graus s’afegeix a: Manel Duran, Paquita Linares, Jordi Terès, Josep Vives, Josep Llaó, Abella, Manuel Martín, Toni Tanyà, Rafa Pinedo, Ricardo Pacheco, Jordi Soler, Juanjo Isern, Francesc Folguera, Del Pino, Mónica García, Jordi Pifarré i Carles Mallart.

Rebaixats de càrrec o expulsats de comissions: Jaume Plaza, Miquel Piñol, Juan Núñez, Jordi Bonet i Víctor Güell.

També han caigut dels seus llocs de confiança Raul Sus i Regina Salisachs (excap de comunicació de presidència). D’altra banda, ha deixat plaça com cap de presidència, Alberto Prieto, capaç ara de combinar la presidència del Santfeliuenc amb un càrrec al Ceuta.

Recordem que amb 17 baixes es precipitarien unes eleccions a la presidència que difícilment arribaran al 2027.

The post Pep Graus deixa la FCF “tip de guerres” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Suma gairebé 50 anys dedicats al món del futbol als seus 72 actuals, tota una vida. Antonio Morales (Santiago de Calatrava) és un referent del futbol català que sempre ha fet bandera de Sta. Coloma a través de la històrica UDA Gramenet, el RCD Espanyol i l’actual FE Grama.

Ferm defensor de les seves conviccions i dels seus amics, el que pitjor porta és la traïció, l’engany o la mentida i l’exemple es diu Joan Soteras. El seu defensa a l’encara president de la FCF va ser exemplar, per això ara no es frena per a demanar la seva dimissió. Raons li sobren.

MORALES I SOTERAS

Quin és el seu punt de vista sobre el futbol català?

A Catalunya s’han fet moltes ximpleries últimament i hem oblidat moltes coses. Exemples: el món solidari, l’empresarial o la unitat. No s’han fet els deures en moltes plataformes i això que tenim una Catalunya única.

Aquí fica a tothom? FCF, clubs, directius….

La FCF és una altra cosa, és un xoc de trens. S’hi ha creat un caciquisme absurd i, si mai apareix algun crític, a aquest se l’acomiada. Ningú accepta les crítiques. El nostre futbol català viu en la pitjor de les misèries amb els clubs encara pendents de loteries i sortejos o demanant ajuda als petits comerciants per a subsistir. I, ara, uns senyors, als qui hem posat nosaltres mateixos, que són els nostres empleats de la FCF formen una colla i es creuen tan prepotents que es posen uns sous similars als dels directius de multinacionals.

“ALGUNS EMPLEATS DE LA FCF TENEN SOUS DE MULTINACIONALS”

Sí, però el que ens costa entendre és que a Antonio Morales se’l pugui enredar i a vostè Joan Soteras l’ha enganyat?

Sí, l’únic que m’ha enganyat és Joan Soteras perquè a la resta ni els conec. Calle no sé qui és encara que crec que s’emporta 15.000€ mensuals.

Vaig creure en Soteras perquè me’l va avalar un amic en comú (periodista) i els vaig dir a Isern i Talavera que votaria a Joan, donat que li vaig donar la meva paraula perquè creia que era una persona honesta. Mai he volgut que cap persona del meu club vagi a treballar a la FCF ni jo mateix vull formar part de cap junta; ni tan sols de la RFEF, que també m’ho han ofert diverses vegades.

Quant fa que no parla amb Soteras?

Des que vaig veure les falsificacions de signatures.

“EM VAN FALSIFICAR SIGNATURA I CÀRRECS”

Quan Morales va ser a Mossos per a declarar va ser un dels seus pitjors moments com a directiu?

Els mossos d’Esquadra em van presentar un ‘paperot’ i em van preguntar si era la meva signatura i, per descomptat, NO ho era. A més, també ho van fer amb la de Manolo García, el nostre vicepresident, apareixia com a secretari i tresorer. Van falsificar càrrecs i signatures  i li vaig enviar una còpia a Soteras on li deia, a més, que no era digne de la meva amistat. Mai més he tornat a agafar-li el telèfon.

Per què no s’ha querellat?

Ho he fet. M’he querellat posant una denúncia pública dies enrere. Vaig fer costat Soteras perquè creia en ell, però m’ha pres el pèl.

“NO CAL ANAR A NOVES ELECCIONS”

I ara la solució?

En un partit juguen dos i només pot guanyar un; si resulta que hi ha alineació indeguda, guanya l’altre. Si el Sr. Isern no ha fet trampes, no caldria anar a eleccions noves perquè els altres s’han desqualificat sols..

Què li diria cara a cara?

Ja ho vaig dir: m’he sentit manipulat i enganyat per Soteras.

Mai he volgut res, fins i tot quan vam crear l’Associació de Clubs, mai he volgut càrrecs. No he consentit que cap membre de la meva Junta participés a la Junta que es va crear. Són poques les persones que s’han permès el luxe de prendre’m el pèl, mentir-me i fins i tot falsificant la signatura. Tot i això, crec en la justicia i els actes de suposat delicte, tard o d’hora, passaran factura a ell i al seu entorn.

“LI DIRIA A LA CARA A SOTERAS QUE DIMITÍS”

Insistim: què li diria a Soteras?

Ja li vaig dir: “Per la dignitat del futbol i la teva, dimiteix”, però els seus assessors, amb un tal Calle al front, li aconsellen el contrari

I als seus companys presidents de clubs?

Els diria que som part de la RFEF i de la FCF. Soteras i els seus directius se n’han d’anar per dignitat pels suposats delictes greus que se’ls imputenper. Mai m’he aprofitat del futbol en gairebé 50 anys i tot i què un senyor m’ha près el pel, el fer una repetició d’eleccions perquè surti un altre de la mateixa banda em faria sentir pitjor.

Quan sent TCE, TSJC, què pensa?

Jo crec en la justícia politica a l’esport, però també crec que haurien d’haver intervingut ja i
no sé perquè encara no ho han fet. Si que sé que aquells que porten la investigació fan les
passes corresponents i que, tard o d’hora, tots (inclosos els notaris) hauran d’explicar-se. He parlat amb altres clubs que no van anar a votar i els han mostrat actes notarials.

“MAI HE VOLGUT UN CÀRREC A LA RFEF O A LA FCF”

Anirà a l’Assemblea de Sant Cugat? Encara recordem les seves ‘batalles’ amb Joan Gaspart o Antonio Pujol, per exemple.

Aquests senyors mereixien tota la meva consideració. Discutíem, però després parlàvem com a gent del futbol. Ara, en una assemblea en dia feiner, se l’aplaudirà , per a això té els seus acòlits afins. La Justícia és lenta, però no oblideu que sempre arriba. Les Territorials representen el futbol modest i els clubs, a dia d’avui, seguim subsistint amb sortejos, rifes, quotes de futbol base, patrocinadors i amb els nostres diners; mentre que els dirigents s’emporten sous de responsables de multinacionals, com he dit anteriorment.

En resum

Tampoc no hauria de ser -i això és de riure- que poc més d’un centenar de persones repartides per totes les Territorials d’Espanya -posats a dit pels presidents malgrat que es digui el contrari- elegeixin el president de la RFEF quan en un minut , per Internet, podria votar tots els adscrits a ella a través dels portals d’Intranet. Això sí… les eleccions es duen a terme quan es desplaça els presidents de les Territorials i aquests vots delegats són els que, després de negociar càrrecs i subvencions -juntament amb altres prevendes- ratifiquen en el càrrec el president. És per això que no són per errors o delictes que la Justícia descobreix els que el fan dimitir.

The post “Soteras ha de dimitir per dignitat” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fins a 12 representants del futbol català van ser presents aquest passat divendres a Las Rozas per a aplaudir i bavejar davant Luis Rubiales

Apuntin: Soteras, 4 ‘vices’ (Bonet, Sellarès, Quiñonero i Espasa). García Verdura -després se’n va anar a Cadis a xiular-, els representants de Cornellà (Jan Gelabert) i Santfeliuenc (l’empleat Prieto). L’exfutbolista Putxi, els ‘alts’ càrrecs Calle i Camacho i “el meu director de premsa personal”, Ontoliu van completar la llista a càrrec del futbol català. A l’amic Sergio Lozano (futbol sala) li deixem en pau.

Ningú va obrir la boca, tothom va treure foc de les seves mans quan Rubiales va udolar, tots van eludir les fotos. Van esmorzar junts i van retornar junts menys el Sr Calle, ja que ho va fer abans perquè era indispensable la seva presència per a la final de la Copa Catalunya.

“ÉS LA MEVA LÍNIA VERMELLA AMB RUBIALES”

El xou del crack de Motril, al qual adoraven fa dos mesos al carrer Sicília, va provocar la indignació interior de la majoria dels nostres representants. Ningú ho va exposar públicament, per descomptat. “Ha donat explicacions creïbles” va declarar el septuagenari sabadellenc a pregunta del seu servil comunicador.

I, per si hi havia algun dubte, va dir en infinitat d’ocasions que “mai demanaria la dimissió de Rubiales, és la meva línia vermella”. Amb un parell de ‘collons’, com acostuma a destacar en el seu particular verb.

Els vicepresidents presents (els quatre) li van intentar fer veure que no era el camí, que calia demanar la dimissió del ‘diví calb’. Ho van intentar tot, però la seva fidelitat és infinita… ara com ara. No li estranyin que el dilluns faci el contrari com De la Fuente o el mateix Vilda. I ara després de la sanció de la FIFA?

TENSIONS AMB EL GOVERN

El que és clar és que l’encara màxim dirigent de la Catalana té unes hores molt calentes sota el malestar del Govern i de la seva pròpia junta. Sobre els primers queden claríssimes les paraules del president Aragonés i de la secretària Caula mentre que, sobre els segons, augmenta la desconfiança i el menyspreu.

A tot això segueixen els preparatius per a la incorporació del mut Alex Talavera de la mà de Calle, Prieto i Quiñonero. El mateix director del futbol sala català, que somiava a assumir aquesta responsabilitat a Madrid, però que li ha caigut amb l’arribada del seu enemic Pedro Rocha (si el va fer fora una vegada, pot haver-hi una segona) ja havia dissenyat l’arribada de Soteras en el lloc de Rubiales.

Si el rumor és l’avantsala de la notícia, ja hi ha qui s’encarrega de vendre que el pacte Soteras-Calle –”per tí mato a 50″- té caducitat molt pròxima. Talavera calla, plora, i medita tàctiques, Sellarès continua perdut i a Bonet li tenen agarrat per on més fa mal.

DIMARTS 29, NOMÉS EXECUTIVA

Així doncs, mancant sorpreses, que sempre hi ha, aquest dimarts reunió de l’executiva. Soteras, Altimira, Sellarès, Bonet, Quiñonero, Espasa, Montull i els empleats Calle i Camacho se citen per a esmorzar. De pas, tots li demanaran al ‘rubialista’ Soteras una comunicació categòrica amb la dimissió del’amic Luis’. O? O, què?

Què passa si Soteras es manté i no passa aquesta línia vermella?. Només els queda als vicepresidents dimitir, ja que els clubs ho sol·liciten a crits. Encara més: han estat els mateixos clubs de Lleida, per exemple, els qui ho han expressat radicalment en xarxes.

I, ara, l’endemà passat, ‘mossèn’ Josep María Espasa se suma a l’ona i també clama a través del Segre.

La resta de la junta directiva? No pinta res, no els informen de res i tampoc els importa molt. L’important es tradueix a la butxaca.

The post “No demanaré la dimissió de Rubiales” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé una setmana després i, només després de comunicar oficialment la FIFA la “suspensió provisional de Luis Rubiales“, ha decidit Joan Soteras i la seva junta obrir la boca. I, per descomptat, la nova trans-comunicació federativa només ha servit per a tornar a exposar la seva enorme capacitat de ridícul, covardia i penúria.

Lluny de la rotunditat que han manifestat molts dels seus clubs afiliats durant aquests dies, Joan Soteras, que ha venut ‘dimissió’ com a vicepresident de la RFEF, quan va ser destitució, no pot dissimular la seva idolatria econòmica (aplaudiments inclosos) a Rubiales.

SOTERAS DONA LA NOTA

Vuit línies buides on no acusen el seu encara ‘cap’ del futbol espanyol sinó que se sumen a la decisió de FIFA ja li valen per a sortir del pas. Això sí, “en col·laboració amb la RFEF es continuarà treballant i potenciant el futbol femení català”.

Soteras satisfà amb aquesta nota ridícula i miserable les inquietuds que alguns directius espantats li han fet arribar. Molt poques veus s’atreveixen a ‘aconsellar’ al septuagenari o al seu escuder encara que sempre hi ha algun (Esteve Olivella -‘Nació Manresa’-) que parla en el seu cercle encara que no té ni idea de què va la història.

EXECUTIVA PER AL DIMARTS

“La FCF decidirà aquest dimarts si sol·licita la dimissió de Rubiales” va declarar el delegat del Bages-Berguedà-Cerdanya. Olivella oblida que només es reuneix la Comissió executiva (Bonet, Sellarès, Espasa, Quiñonero, Altimira i Montull). Cal incloure els empleats Calle i Camacho. La resta de la junta, que se sàpiga, haurà d’esperar novetats i Olivella no ha destacat per la seva capacitat crítica en els seus mil anys present al carrer Sicília.

“BLANQUEJAR EL MASCLISME”

D’altra banda, el notable nerviosisme del president septuagenari per les pressions de clubs i entitats s’ha acrescut, a més, amb les declaracions del Govern. “”Esperem una posició molt més contundent dels representants del futbol català. Els valors esportius s’han de defensar al camp, a les graderies i a les assemblees federatives. Així, no” va escriure Pere Aragonès, president de la Generalitat, i més d’un s’ha ‘fet caca’.

I després l’omnipresent Secretària general de l’Esport, Anna Caula. Directa i indirectament no ha ocultat mai la seva nul·la sintonia amb els rectors del carrer Sicília i aquest dissabte va tornar a treure el fuet. La màxima responsable de l’esport català ha acusat Soteras i a la FCF de “blanquejar el masclisme i defensar un personatge que a hores d’ara ja hauria d’haver plegat”.

The post Soteras eleva la seva capacitat de ridícul appeared first on FutbolCatalunya.com.