El que era un pacte de col·laboració estable des de feia més d’una dècada (2011) entre la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la Federació Andorrana (FAF) ha saltat pels aire. La raó? una qüestió d’interessos electoralistes, segons ha pogut certificar Futbolcatalunya.

Segons els atestats dels Mossos d’Esquadra, José M. Calle, encara director de la FCF, va pressionar perquè el representant del FC Encamp –club de la FAF que competeix a Catalunya– baixés a votar a favor de Joan Soteras a les eleccions federatives del 13 de febrer de 2023. I ho va fer sense embuts, exigint que ho fes de forma pública, sense sala ni vot secret, per garantir la fidelitat.

LOUZÁN (RFEF) NO S’ASSABENTA

Aquest representant no era un qualsevol ja que es tracta de David Rodrigo, secretari general de la FAF; a més, màxim responsable tècnic del futbol andorrà i la persona encarregada dels vincles amb altres federacions. Tot i això, Rodrigo es va negar a votar en cap sentit, seguint les indicacions de la junta directiva de la FAF, un gest que li va costar car a la seva institució. Final: la FCF no va renovar el conveni de col·laboració amb la FAF vigent des de 2011, incomplint així la Disposició Addicional 1a dels Estatuts de la RFEF (Louzán). La Espanyola obliga explícitament la Federació Catalana a mantenir la col·laboració amb els clubs andorrans i la pròpia FAF.

Els missatges intervinguts pels Mossos no deixen lloc a dubtes. En un xat amb Xavier Alís, alcalde de Linyola i col·laborador de la delegació de Lleida, Calle ordena: “Encamp lo que haga falta” i demana “papeleta delante de Espasa y a urna OK?”, en referència a Josep Maria Espasa, delegat territorial de Lleida.

LA DELEGACIÓ DE LA FCF (LLEIDA) EMPASSA AMB TOT

Més endavant, en un altre xat amb Ramon Castellarnau, secretari de la delegació lleidatana, Calle mostra la seva indignació pel fet que Rodrigo “va con Isern” i acaba imposant:

“Pues déjale claro esta vez que si baja a votar de secreto nada tendrá que votar visto delante Xavi Alís, que lo tenga claro”.

També es detecta la implicació d’Israel López, director de l’Escola d’Entrenadors de la FCF -i també de la RFEF en aquell moment-. Calle li va obligar a deixar una classe del curs de Directors Esportius a Madrid -amb 140 alumnes- per ser present a la mesa electoral. L’àudio de Calle és claríssim:

“GENT AMB CONEIXEMENT I OUS”

“Modifica la estructura. En la mesa de Barcelona te necesito a ti. Me fío de muy poca gente para una mesa tan importante de gente que tanga personalidad, conocimientos y huevos”.

La seva actitud tèbia va tenir un preu. Soteras el va deixar caure de l’Escola Nacional d’Entrenadors davant l’estupefacció dels ‘barons’ territorials; una vegada més, el septuagenari no defensava un dels seus.

I la FCF, per primer cop des que els clubs andorrans competeixen a Catalunya, no renova el conveni de col·laboració amb la FAF. Es tracta d’un acord que incloïa les àrees d’arbitratge, escoles d’entrenadors i competicions. La humiliació institucional és majúscula. Recordem que la FAF és una federació reconeguda per la FIFA, manté relació directa amb la RFEF, i la seva vinculació amb la FCF és un mandat estatutari obligatori. Malgrat això, Calle fa prevaldre els seus interessos electorals per sobre de qualsevol obligació legal.

EL GOVERN ANDORRÀ NO ENTÉN RES

Aquest atac frontal al futbol andorrà arriba en un moment delicat a Andorra. Cal tenir en compte la figura d’Álvaro Montoliu, implicat en la presumpta trama de finançament electoral de la FCF, doncs ja havia provocat una gran polèmica.

La seva empresa (AMT Comunicación SL) va ser contractada pel Govern d’Andorra per dur a terme la campanya institucional d’adhesió a la UE (segons La Valira i el Diari Ara Andorra). En aquell cas, l’executiu andorrà va sortir a defensar la contractació de l’assessor personal de premsa del sabadellenc a càrrec del futbol català.

UNA REVENJA POLITICA CONTRA ANDORRA

Ara bé, després d’aquest gest de menyspreu institucional per part de la FCF, queda per veure si el Govern andorrà mantindrà el mateix posicionament. O, bé, alçarà la veu per defensar la seva federació, reconeguda per la FIFA i en estreta col·laboració amb la RFEF.

El resultat de tot plegat?. Un atac frontal a la neutralitat federativa, una revenja política contra Andorra. I, a més, una nova prova que el sistema estava pensat per premiar la submissió i castigar la dissidència.

The post FCF-FAF: si no hi ha vot, al carrer! appeared first on FutbolCatalunya.com.