JORDI MESTRES

El gegant adormit ha despertat. Després de tres temporades al purgatori la Segona B el Nàstic ha tornat a on desitjava, al futbol professional. No és només la fita assolida, sinó com s’ha aconseguit. El conjunt grana va passar per sobre del Huesca a la segona meitat, amb la mateixa autoritat amb la que va campionar al grup 3. Pocs ascensos és poden qualificar com a més justos que aquest. Llagostera no va ser un punt i a part, sinó un punt i seguit. El Nàstic, l’equip de Tarragona, ha contagiat a la ciutat de la seva empenta. Jugarà la temporada vinent a la Liga Adelante.

Vista la solidesa dels resultats qualsevol podria pensar que ha estat relativament senzill. No és així. El Huesca, campió del grup 2, va deixar arguments del per què d’aquesta condició. Sobretot en un primer temps que va tenir dues cares. L’inici, marcat per la testosterona a ambdues bandes, va ser boig.

El Nàstic necessitava guanyar i el Huesca fer un gol. Qualsevol dels dos podria haver encarat els seus respectius objectius. Intensitat dins del terreny de joc i pressió ambiental a fora. Era un partit de play-off en tota regla. Un travesser del Huesca va posar l’ai al cor al Nou Estadi, que va recobrar forces amb una canonada del pitxitxi Rayco.

Aquesta vegada no va marcar el canari, però tampoc va fer falta. A la primera meitat, això sí, s’hi van trobar a faltar els gols. De l’excitació inicial es va passar a la prudència. El control frustrava la profunditat de les dues davanteres i, com no podia ser d’una altra manera, es va arribar al descans amb empat a zero. I amb una sensació estranya. Tot estava obert, però si no canviava alguna cosa l’empat a zero no perillaria.

LAGO JÚNIOR OBRE LA LLAUNA

Quan el joc col·lectiu no rutlla, sempre queden les individualitats. Els jugadors que marquen la diferència. Lago Júnior, un d’ells, va decantar el partit i l’eliminatòria a favor del Nàstic. L’ivorià va trencar per l’eix, va alçar el cap i va col·locar el seu xut a la base del pal. La pilota va impactar a la fusta i va acabar entrant. Més ajustat, impossible.

Era la primera gran alegria d’una calorosa i solejada matinal a Tarragona. La segona, la va revelar el vídeo marcador poc després. 13.791 espectadors van assistir a una cita que acabaria sent històrica per a la ciutat. La gran majoria – per què també hi havia una notrida representació visitant – van gaudir d’una segona part antològica del seu equip.

Les pèrdues de pilota anteriors van deixar pas a un criteri que no s’havia vist al primer temps. En aquestes circumstàncies, va aparèixer David Rocha per a governar el partit. I no només això. L’extremeny, arribant de segona línia, va marcar el segon gol. El de la tranquil·litat pel Nàstic. Com les alegries mai venen soles, acte seguit Manolo va ser expulsat. 2-0, un jugador més i mitja hora per davant.

La Segona A s’olorava, però encara no estava confirmada. Calia un últim esforç, més defensiu que no pas ofensiu, però últim esforç al cap i a la fi. Després d’una llarga estona en que l’atenció es centrava a la graderia, amb un ambientàs, les mirades van tornar a centrar-se en el verd.

EL GOL QUE VOLIA MARCOS

Marcos De La Espada, sancionat en els últims partits de lliga, ingressava al terreny de joc. Només va trigar sis minuts a foradar el marc contrari. Va quedar-se sol davant del porter i amb una vaselina memorable va establir el 3-0 al 81’. Ara sí, tothom dins i fora del camp ja era conscient que l’ascens estava pràcticament assolit.

Ni el gol de Mainz al 92’ va fer pensar en una possible remuntada, ja molt difícil donades les circumstàncies. El Nàstic, que l’any passat es va quedar a un gol de la glòria, tornava a la Segona A. Ara sí. I ho feia amb solidesa i merescudament. Un resum del que ha estat la seva temporada i, sens dubte, un bon punt de partida per a reprendre glòries no tant passades.

The post Tarragona és de Segona appeared first on FutbolCatalunya.com.

90 minuts separen el Nàstic de Tarragona del futbol professional. Un partit que pot valer una temporada i també per tres anys de purgatori a la Segona B. Molt han canviat les coses en 365 dies al Nou Estadi. De la decepció de quedar-se a la porta d’entrada de la Liga Adelante s’ha passat al convenciment de fer-ho amb totes les de la llei. David Rocha, el tot terreny grana, representa aquest sentiment. El ‘8’ no vol tornar a quedar-se de vuit després de quatre anys de play-off. Anhela arribar al futbol professional per a seguir defensant la samarreta del Nàstic.

“És el partit més important que ha jugat la majoria de l’equip fins ara. L’ascens davant la nostra afició és el que hem estat buscant tot l’any”, comenta David Rocha quan li preguntem per les sensacions de cara a aquesta final. “Hem de sortir a guanyar”, no hi ha dubte tot i que “s’ha de tenir precaució de no cometre errors, però farem el mateix que fins ara”.

“A casa segur que tindrem més presència ofensiva que la que vam tenir a Huesca”, on cap dels dos equips va aconseguir perforar el marc contrari. Huesca i Nàstic, en certa manera, viuen eclipsats per l’altra eliminatòria d’ascens directa. Està en boca de tothom, però “m’és igual que parlin d’Oviedo o Cádiz. No tenim res a enveja’ls-hi. A Tarragona sempre hi ha cues per aconseguir entrades”.

“VOLEM EL PREMI QUE L’ANY PASSAT ENS VAN ROBAR”

L’extremeny destaca a la seva afició i no té “cap dubte” que “diumenge el camp estarà ple i els nostres aficionats s’hi deixaran la veu”. Suport important, però no imprescindible per a un equip que rendeix tant a casa com a fora. La causa resideix als peus, però també al cap: “Mentalment tenim una fortalesa que pocs imaginaven. Llagostera va ser un pal dur, però a base d’implicació vam remuntar”.

El compromís és el factor amb el que justifica Rocha la marxa de l’equip. I és que “molts jugadors podríem haver abandonat el Nàstic, però no ho hem fet. Volem el premi que l’any passat ens van robar”. Per si no ho saben, li vam preguntar al mateix protagonista que matises aquestes paraules i va dir el següent: “Extraesportivament van passar coses determinants. Amb els tres punts de Tomeu haguéssim estat campions de grup i a Llagostera ja es va veure el que vam viure”.

De fet, “el Llagostera no va tractar a la nostra afició com es mereixia. Molts es van quedar fora”. Allò ja és aigua passada i el que importa ara és el present. Un present que revela el Nàstic com a campió de grup i que depèn d’ell mateix per a pujar: “A la jornada 19 ens vam posar líders i no hem deixat de ser-ho. Diu molt de la professionalitat de l’equip”.

“SI GUANYEM, LA MEVA INTENCIÓ ÉS SEGUIR”

El futur depèn d’aquest ascens. Almenys, en el cas de Rocha que no amaga que “si guanyem diumenge la meva intenció és seguir i la del Nàstic també”. És més, “m’hi sento com a casa a Tarragona. El sentiment de l’estima de l’afició és recíproc per part meva”. Per tant, no hi ha d’haver problema per a allargar el vincle.

D’ell i de molts altres de la plantilla, un dels punts forts de l’equip: “Una de les claus del nostre èxit és que quan hi ha hagut lesions, els substituts han respost. La competivitat interna és gran”. Rocha, per la seva part, espera que aquesta oportunitat sigui la bona després de dos intents frustrats amb l’Albacete i un amb el Nàstic.

“Estic convençut que aquest serà l’any de l’ascens després de tres intents”, explica. En castellà, això sí. Amb el català encara no s’atreveix, però “estar Castelló em va ajudar a entendre’l, però no m’atreveixo a parlar-lo”. La fixació de l’extremeny per Catalunya ve de lluny. Ja s’hi fixava quan Laudrup, el seu ídol d’infància, vestia de blaugrana.

Rocha, com el danès, també és migcampista. El seu perfil, però, és diferent. És un tot terreny que acostuma a jugar-ho tot i viu ben acompanyat per la seva parella a Tarragona. De moment, no es planteja tenir fills ni mascota però sí un desig: “Si marco el gol de l’ascens seria l’home més feliç del món amb molta diferència”. Un desig que David Rocha porta a la sang des del 2012.

The post Un desig que es porta a la sang appeared first on FutbolCatalunya.com.