CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

A mitja tarda saltava la sorpresa i el CF Igualada feia pública, mitjançant un comunicat, la dimissió del fins ara entrenador blau, Dani Gimeno. Poca cosa ha transcendit fins al moment, excepte que es tracta d’una decisió propiciada estrictament per motius personals.

D’aquesta manera, Gimeno es converteix en el cinquè míster en caure en les onze primeres jornades de la present temporada. Abans d’ell ja havien pres aquest camí, Edu March al CF Balaguer, José Miguel López a la Unió Esportiva Valls, Àngel García al CD Tortosa i l’últim, Germán Inglés a UE Rapitenca. (VEURE MERCAT)

Clars-obscurs

Una dimissió que posa punt final a, gairebé, un any de relació entre el club de l’Anoia i el míster vilanoví. Després d’un adéu polèmic del Vilanova va arribar a Igualada per reconduir una situació difícil. Bon futbol i moltes ganes van portar a l’equip a finalitzar la temporada a la zona mitja-alta de la classificació, fet que va suposar la seva renovació.

La present temporada es presentava, si més no, il·lusionant amb el propòsit de lluitar per les places capdavanteres. Un inici irregular va fer que apareguessin els primers núvols sobre Igualada, els quals es van esvair gràcies a una dinàmica positiva de resultats. Semblava que la tranquil·litat havia tornat al club però la darrera derrota contra el Balaguer i, sobretot, la denúncia pública de l’entrenador de l’EFAC, Pedro Petreñas on acusava Gimeno d’una suposada agressió a un dels seus jugadors i a la seva pròpia persona han enrarit l’ambient de nou. Serà aquesta una de les causes de la dimissió? El temps ens ho dirà.

The post Dani Gimeno abandona la banqueta del CF Igualada appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La cita, diumenge a les 17.00 hores a l’Alumnes Obrers. Vilanova i Igualada, dos conjunts necessitats de punts, disputaran més que un partit. Qui guanyi podrà respirar més tranquil, qui perdi es complicarà, encara més, la seva permanència al grup 2 de Primera Catalana. Però, sense cap mena de dubte i per damunt de necessitats i punts, hi haurà un protagonista clar, Daniel Gimeno.

Tot i el seu polèmic adéu al Vilanova i posterior creuament d’acusacions, l’ara entrenador de l’Igualada no pensa en venjances i afirma no tenir “cap mena de sentiments de venjança ni rancúnia” cap al club del Garraf. La cordialitat sembla la tònica predominant a 48 hores del partit, no obstant això, el Dani més competitiu veuria el triomf del seu equip com una bona oportunitat per reivindicar-se: “m’agradaria guanyar per refermar el joc que vam practicar al Vilanova, la nostra manera de fer i demostrar que jo no era el problema”.

Tranquil·litat i cordialitat

Gimeno tornarà a ocupar una banqueta en un camp que coneix a la perfecció. Tanmateix, aquesta vegada s’asseurà al lloc destinat a l’equip visitant. De segur, molts records passaran pel cap del míster en un matx “molt especial, per la meva polèmica sortida de l’entitat i  sobretot, perquè torno a casa a meva, al club on he estat molts anys”, com ell mateix confirma.

Un encontre on tots dos necessiten la victòria i no poden fallar; en aquest sentit, Gimeno es mostra contundent: “el meu equip no pot especular, necessitem els punts sí o sí i anirem per ells”.

El compte enrere ja ha començat. Diumenge serà una tarda plena d’emocions, dins i fora del terreny de joc i on esperem que una vegada l’àrbitre xiuli l’inici, el protagonisme se l’endugui, única i exclusivament, el FUTBOL

The post Gimeno: “Vull demostrar a Vilanova que jo no era el problema” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Horari de Champions per disputar el partit ajornat de la jornada 13 al grup 2 de Primera Catalana ntre Suburense i Igualada. Matx entre dos rivals directes que no ha defraudat als espectadors que, tot i el fred, s’han apropat fins al Municipal d’Aiguadolç.

Primers 45 minuts intensos, lluitats, competits i amb ocasions per tots dos equips amb un gran inici dels visitants. Els de Gimeno han sortit per totes, conscients de la importància del partit i dels tres punts en joc. Després de diverses arribades amb cert perill, els igualadins han trobat la recompensa amb el gol de Martí al minut 15.

Si fins aquest moment el domini era pels de l’Anoia gràcies a una bona pressió sobre la sortida de la pilota del Suburense, el gol ha despertat als sitgetans. A poc a poc els del Graraf s’han fet amb l’encontre gaudint d’oportunitats clares per igualar el marcador però, unes vegades la mala punteria i unes altres el porter Felipe ho han impedit. Minuts abans del descans el linier ha anul·lat un gol al local Omar per fora de joc, en el que suposava l’1-1.

Tot i el domini dels de Josu Julián, l’última de la primera meitat l’ha tingut Eric, qui ha estavellat al pal una falta molt ben executada. Amb el 0-1 s’ha arribat al descans.

A la represa, els locals han començat mossegant a la caça de l’empat amb aproximacions molt clares que no han sabut aprofitar. Mentrestant, el seu rival intentava portar perill a la contra i sentenciar l’encontre.

Després d’uns minuts amb moltes pèrdues al mig del camp, de nervis per part de tots dos conjunts i on el partit no tenia un clar dominador, els igualadins han passat a controlar la pilota amb triangulacions, tocs i bon joc. Aquest bon joc s’ha traduït en oportunitats, com la que ha pogut convertir Anselm i que ha tret Nito en una gran intervenció o el gol que no ha pujat al lluminós per fora de joc.

Amb un marcador tan ajustat i l’empenta de la grada, no gaire contenta amb les decisions arbitrals, els sitgetans han apretat de valent a la recerca de la igualada, encara que el marcador ja no es mouria.

Victòria important pels de Dani Gimeno que els permet seguir amb la seva dinàmica positiva i allunyar-se de la zona calenta. Per la seva banda, els del Garraf acaben l’any en zona de descens i veuen com el seu rival d’aquest dimecres se’ls escapa.

The post L’Igualada s’acomiada de l’any… i de la zona de descens appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La setmana ha estat agitada a Igualada. Dimissió de Ton Major,  arribada de Dani Gimeno a la banqueta igualadina i poc temps per preparar un partit difícil contra un Vila-seca crescut. Tot i la voràgine viscuda, les coses no han pogut sortir millor i aquesta vegada sí que es pot dir allò de: “entrenador nou, victòria segura”.

Els aficionats reunits a Les Comes van veure un gran partit dels seus, que es van avançar ben aviat al marcador quan Anselm Pasquina, al minut 2, va foradar  la porteria visitant. Encara que els blaus van gaudir d’ocasions de gol, no va ser fins al 63 que van poder ampliar el resultat, va ser Martí Just després d’aprofitar una bona passada d’Anselm. Iker al 80 va sentenciar l’encontre al minut 80.

Gimeno comença de manera impecable el seu camí al conjunt de l’Anoia. Tres punts vitals que permet als igualadins agafar aire després de 5 derrotes consecutives.

PUNXEN ELS 5 PRIMERS

Cada jornada que passa veiem com la competició s’estreny i als equips, fins i tot als més forts, se’ls fa difícil guanyar. Això és el que ha succeït aquest cap de setmana on cap dels 5 primers classificats han pogut aconseguir un triomf. Una punxada que encara ajusta més la classificació.

El líder Balaguer, no va poder passar de l’empat a 1 contra un gran Viladecans. Els visitants van avisar als minuts 10 i 12 però, va ser Miguel al 14 qui va obrir la llauna i obligava als locals a suar per poder empatar. Aquest empat es va fer esperar, concretament 65 minuts, quan Asier Eizaguirre va enviar la pilota al fons de la xarxa. Un punt que, juntament amb els altres resultats, permet als de Jordi Cortés continuar com a líders en solitari.

EMPAT DE REVELACIONS

Un altre partit, un altre camp i un mateix resultat. A Terrassa es van veure les cares dos dels equips revelació d’aquest inici de lliga. San Cristóbal i Sant Ildefons van signar un empat a 1 en un matx igualat en molts moments. Un gol d’Ao a passada de Marc al minut 32, va posar per davant als locals que van apretar buscant el segon gol i la sentencia, no obstant amb l’1 a 0 es va arribar al descans. A la represa, els visitants van posar una marxa més i van veure com la seva insistència es va veure recompensada amb el gol de Pedro Bilbao al 65.

L’últim empat a 1 de la jornada es va produir al Municipal d’Almacelles. L’EFAC va rebre al Suburense amb ganes de refer-se de l’empat de la setmana passada i sumar tres punts valuosos. La cosa no va començar gens malament pels lleidatans, els quals van veure com Chiné al minut 16 batia  Nito fent l’1 a 0. El gol inicial dels locals va ser neutralitzat per De la Calle al 65 que va deixar als de David Giménez amb la mel als llavis.

VISTA ALEGRE, SANTBOIÀ TRIST

Si els tres primers van punxar ‘a mitges’ amb els seus empats, potser el conjunt més perjudicat dels cinc va ser el Santboià, qui va patir una dura derrota a casa. Els de Sant Boi es van enfrontar a un Vista Alegre que volia acabar amb la ratxa de dues derrotes seguides i Déu n’hi do si ho va aconseguir. Un gran partit dels visitants que es va reflectir en el 0-3 final. Àlex Cano al 67, Omar, en pròpia porta, al 75 i Naoufal el Ghrim al 88 van ser els artífexs d’una de les golejades de la jornada. Tres punts menys que allunyen una mica als de Juan Camilo del lideratge i per contra, consoliden als de Castelldefels a la zona mitjana-alta de la taula.

El Vilanova tancava el pòquer de conjunts de la zona privilegiada i tampoc ha pogut aprofitar les ensopegades dels de dalt. Un bon empat per un Alpicat que ha sabut patir per emportar-se un punt de l’Alumnes Obrers.

I això que l’encontre es va posar de cara ben aviat pels visitants quan Padrones al minut 2, a passada de Toje, va obrir el marcador. L’alegria va durar poc, ja que al 18 Víctor Morillas , després d’una gran jugada de Sergi Moreno, va igualar el matx. Amb l’1 a 1 es va arribar al final dels primers 45 minuts. Al minut 50 Carlitos Henarejos va capgirar el resultat posant per davant als del Garraf però cinc minuts més tard, Brezmes va col·locar el 2-2 definitiu. Al minut 71 el conjunt alpicatí es va quedar amb 10 per l’expulsió d’Amo per doble groga. Tot i aquest contratemps els de Mena no van abaixar els braços i van estar a punt de fer-se amb els tres punts però Vendrell, tot sol, va enviar la pilota fregant el pal.

URGÈNCIES A DELTEBRE

Aquesta jornada es veien les cares a L’Aube el Jesús i Maria i el Morell, dos conjunts amb moltes necessitats i amb un objectiu en comú: la victòria. Alberto Izquierdo, aquesta setmana sí que es va poder asseure a la banqueta morellenca però això, no va ajudar als seus a sumar la primera victòria de la temporada.

Els visitants es van avançar al minut 32 amb un gol de Cunillera, tanmateix, Adrià Valsells amb un doblet al 33 i 43 va donar la volta al marcador abans del descans. El nou fitxatge del Morell, Fermí Recasens, es va estrenar amb un gol al minut 90 que permet salvar un punt in extremis.

AIRE PELS FILIALS

Dos triomfs importants per als dos filials de Primera Catalana que els dóna més aire i que els va pujar posicions a la classificació, allunyant-se del descens.

El filial del Reus va tornar a guanyar amb espectacle i, sobretot gols, en un inici de lliga on sembla que els d’Albesa s’han abonat a les golejades i aquesta jornada no va ser menys, com reflecteix el 4-2 a la Rapitenca. Al minut 8 els reusencs ja guanyaven 2-0 gràcies als gols de Lora i Víctor Garrido. Al 34 Páez va retallar diferències i, ja a la segona meitat, concretament al minut 60, Sergi José convertia un penal, empatant l’encontre. Els locals no s’han donat per vençuts i Ametllé amb dos gols al 83 i al 89, van sentenciar el matx. Bona primera meitat i segons 45 minuts molt treballats dels roig-i-negres.

En l’últim partit, el filial del Lleida va aconseguir remuntar un marcador advers contra un Rubí, a la banqueta del qual es va asseure Dani Granado, el fins ara segon entrenador i que de moment es fa càrrec de l’equip.

Encontre amb ocasions per tots dos conjunts, sobretot a la segona part i on els porters van ser els protagonistes. Iván Peralta al 25 va batre la porteria del porter lleidatà Albert. Marcel al 55 de rematada de cap i Martínez al 87 van donar el tomb al resultat, permetent que els tres punts es quedessin al camp de Gardeny.

The post Dani Gimeno, arribar i moldre a Igualada appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Al juny del 2015, Gabriel Sánchez, president del Vilanova, presentava a Dani Gimeno com a nou entrenador del club del Garraf. Aquell dia tot eren somriures i bons propòsits. 366 dies més tard, les coses són radicalment oposades. La relació entre el president i el tècnic està més trencada que mai i l’adéu d’en Gimeno ha passat de ser un secret a veus a ser un fet consumat.

El club va dir els motius mitjançant un comunicat però ara volem saber què en pensa de tot això l’altre protagonista d’aquesta història. Parlem amb en Dani perquè ens doni la seva versió dels fets i que ens aporti alguna pista sobre el seu futur més immediat.

Després de veure el rendiment esportiu i dels excel·lents resultats obtinguts, el teu cos tècnic i tu mereixíeu aquest adéu?

No ens el mereixíem però la relació amb la junta directiva no és bona i és obvi que s’ha produït un divorci. Hem aguantat situacions extraesportives que no tocaven, que aquí s’han engrandit massa i hem rebut atacs constants contra la forma de jugar de l’equip; en definitiva, tant ells com nosaltres teníem clara quina era la realitat i com acabaria això.

“Aquests senyors pretenen viure de la història del caràcter d’en Dani”

En el comunicat que fa públic el club es parla de “començar un nou projecte esportiu basat en una millor gestió dels recursos humans i que redueixi considerablement el cost i la quantitat de membres del cos tècnic”. És tan elevat el cost del cos tècnic?

Nosaltres estem cobrant el mateix que el cos tècnic de la temporada passada, i això que en el meu cos tècnic hi ha dues persones més. És a dir, més gent pel mateix import. Per això no poden parlar del cost del cos tècnic i més tenint en compte que part d’aquest cost ha estat pagada per mi. Del meu sou es descomptava dos entrenadors que no tenien fitxa ni cobraven.

Últimament s’està parlant del teu caràcter com un dels factors per la teva no renovació. Realment creus que aquest caràcter ha estat clau en la decisió de la junta de què no continuïs?

Esportivament crec que el meu caràcter ha estat excel·lent, he vist 5 targetes grogues i només m’han expulsat una vegada en tota la temporada i ha estat en l’últim partit de lliga i quan l’encontre ja havia finalitzat. En aquest sentit no he rebut cap crítica, ni tan sols per part de la premsa d’aquí que pensàvem que saltaria algun dia. El problema és que aquests senyors pretenen viure de la història del caràcter d’en Dani. El meu caràcter surt quan hi han mentides, enganys, intents de desestabilitzar als meus jugadors. Hem viscut situacions que no es poden permetre ni a final ni durant la temporada, jugadors sense cobrar, sense poder menjar, sense roba per entrenar; he tingut jugadors vivint a casa meva i el president sempre s’ha amagat.

CRÍTIQUES I ENFRONTAMENT

Una vegada finalitza el partit contra el Torredembarra, fas unes declaracions on parles d’un ambient enrarit dins del club. Què estava passant en aquell moment dins l’entitat?

S’estava vivint un ambient tens, des del moment que part de la junta, concretament el vicepresident, comença a llençar crítiques sobre l’equip, sobre el joc, parlar malament dels jugadors, del tècnic, dir que no es fa prou per guanyar els encontres… Tot això, juntament amb què hi han maneres diferents de treballar i que jo no permeto que ningú entri al meu vestidor a boicotejar als meus jugadors, a molestar o a dir-me qui ha de jugar o qui no, fa que sorgeixi un enfrontament, donant pas a aquest ambient enrarit del qual parlo.

“He tingut jugadors vivint a casa meva i el president sempre s’ha amagat”

La teva relació amb la directiva, o amb part d’ella, des d’un principi no ha estat bona però, quin ha estat el detonant o detonants del trencament total?

No ha estat bona perquè ells no compten amb mi. Jo arribo a la banqueta impost pel president i això no senta bé en la junta directiva. El detonat arriba quan es comença a mentir i s’utilitza el meu caràcter com a justificació de tot. Ara el més fàcil arremetre contra el tècnic per treure’s la palla.

Avui en dia quina és la teva relació amb el president?

Cap ni una. És més, ni tinc relació ni la vull tenir.

En moments claus per l’equip, el vestidor ha trobat a faltar el suport de la junta directiva?

Penso que un equip que ha estat tota la temporada dalt com nosaltres, mereixíem tenir més suport i mai hem comptat amb aquest suport de la junta. Ara es poden excusar dient que jo no he deixat entrar ningú al vestidor però no és veritat. Al contrari, he estat jo qui va parlar amb el president perquè baixés i donés un copet a l’esquena als nanos, sobretot en aquest tram final de la competició. No té ni cap ni peus pensar que un entrenador no deixi entrar al president dins del vestidor.

“Com millors resultats teníem, més entrebancs ens posaven. Hem estat sempre en el punt de mira”

De tot el que ha succeït, què és el que pitjor t’ha sentat?

El maltractament i la traïció. Trobo lògic que a un equip que va malament se li puguin posar pals a les rodes però aquí ha estat al revés, com millors resultats teníem, més entrebancs ens posaven i més crítiques rebíem. Hem estat sempre en el punt de mira.

Escoltant les teves declaracions, es pot entendre que tu tampoc volies continuar aquí?

Tinc claríssim que mentre aquesta junta directiva continuï dins l’entitat, el Vilanova no podrà comptar amb mi. M’agrada treballar tranquil i aquí no ho he pogut fer, m’he sentit pressionat i examinat amb lupa.

D’altra banda, has rebut moltes felicitacions per part de l’afició. Aquest reconeixement et farà sentir orgullós del treball que has portat a terme, oi?

Recordo que a l’últim partit a casa l’afició deia “Dani queda’t”. Això demostra que la gent que no sap el perquè i que només es fixa en el rendiment esportiu vol que el cos tècnic continuï.

I ara què? Quin és el teu futur?

Ara esperaré a veure si surt algun equip on pugui treballar tranquil i intentaré que sigui un club de fora de Vilanova.

The post Dani Gimeno acusa a la junta del Vilanova de “mentides i enganys” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després de 7 anys vestint la samarreta vilanovina, ara en Dani Gimeno dirigeix a l’equip des de la banqueta i sembla que no se li dóna gens malament; en poc més de 6 mesos ha aconseguit portar a aquest grup de jugadors a liderar el grup 2 de Primera Catalana. No obstant això, un home exigent com ell no es conforma amb això i lluitarà per conquerir fites més altes.

En algun moment t’imaginaves poder liderar la classificació amb una plantilla tan jove?

Una vegada arribo i valoro l’equip sabia que tenia un conjunt, almenys, per canviar la dinàmica que es portava en els últims 4 anys. Ara amb el pas de les jornades estic segur que estarem en les posicions capdavanteres.

Una de les claus d’aquest èxit pot ser els bons resultats obtinguts a casa, on heu convertit l’estadi en un fortí?

Sí, per nosaltres és fonamental guanyar gairebé tots els partits a casa ja que ens dóna força.

“Inicialment l’objectiu era no passar dificultats i ara és pujar sí o sí”

Quines altres claus creus que us han portat a estar a dalt?

El treball i la constància. Un treball de tots, cos tècnic, jugadors i directiva. No estem on estem per sort o casualitat, sinó perquè hem mantingut el nostre criteri, hem tingut paciència i els resultats han acabat arribant.

Quines virtuts destacaries de l’equip?

Sobretot que el vestidor és com un grup d’amics i on poc a poc tots s’han anat assentant. A part d’això tenim peces molt importants com poden ser el porter Javi, Carricondo i Oriol Codina i jugadors que estan despuntant com Morillas, Adri Alonso, Toño, Juan Cano o Contreras.

Què milloraries?

Tot es pot millorar i tot el que fas té un esglaó més per pujar.

Com juga el Vilanova de Gimeno?

Tenim un estil molt definit. Ens agrada tenir la pilota, la possessió, fer moviments tàcticament correctes, generar moltes ocasions de gol i intentar finalitzar-les.

Veient l’evolució de l’equip i amb el lideratge a la butxaca, l’objectiu inicial ha canviat?

Sí, per descomptat. Inicialment l’objectiu era no passar dificultats i ara és pujar sí o sí.

El primer pas per assolir aquest nou objectiu, passa per guanyar el pròxim partit contra un Reddis en descens i necessitat de punts. Com veus el partit?

És un partit perillós. Ells s’estan jugant la vida i són capaços de fer el millor i el pitjor i nosaltres intentarem mantenir el nostre nivell de joc i emportar-nos els tres punts.

Després de l’empat contra el Castelldefels, a la roda de premsa, a banda de demanar reforços, poses sobre la taula la falta d’intensitat d’Amegnaglo i Nanitelamio. Va ser una decisió encertada posar en el punt de mira públicament a aquests jugadors?

Crec que la meva decisió va ser correcta perquè primer ho vaig parlar amb ells directament. Pel que fa als reforços, és obvi que no es pot afrontar un partit contra un gran conjunt com el Castelldefels amb 16 jugadors com vaig haver de fer. Són aquestes mancances les que provoquen l’acomodament d’alguns com va passar amb els dos jugadors mencionats.

“Segueixo sent temperamental, però amb més edat, més experiència i més paciència”

Has notat un canvi de xip en l’actitud dels dos?

Sí, a la setmana següent ja van tornar a estar a tope. Els jugadors saben quan no estan bé i ells sabien que tenia raó.

T’han arribat els reforços que demanaves?

Sí, vam signar a un porter i un migcampista serbis, un altre migcampista hondureny i hem pogut recuperar a 2 lesionats.

Com veiem, alguns dels reforços arriben de fóra. Per tu ha estat un inconvenient tenir estrangers a la plantilla després dels problemes que vau tenir amb les fitxes?

Un inconvenient no, però és veritat que el producte que més funciona aquí és el nacional i més concretament els jugadors de la ciutat que estan sent una sorpresa per a tots.

Si tot continua com fins ara, et veurem assegut a la banqueta del Vilanova la temporada que ve?

No ho sé, el temps ho dirà. És el club que estimo, de casa meva i si el club vol perquè no, encara que d’altra banda també vull estar el més amunt possible.

AMIC DELS SEUS JUGADORS

És la teva primera experiència com a primer entrenador. Com valoraries aquests mesos?

Molt positivament. Poder-me fer càrrec del que ha estat el meu club durant anys i que les coses estiguin sortint tan bé és impressionant.

Per un home tan vinculat amb el club i la ciutat, ha de ser especial asseure’s en aquesta banqueta oi?

Com a jugador vaig passar les meves millors etapes aquí, llavors entrenar al CF Vilanova és molt especial per a mi, a part de ser una experiència maquíssima.

Què et va atreure del projecte per acceptar el càrrec?

Sempre que hi havien problemes sonava el meu nom per dirigir el vestidor, no obstant l’arribada del nou president i la confiança cega que va dipositar en mi des del primer moment i poder donar un cop de mà a l’equip van fer que em decidís.

Com a jugador eres molt temperamental. Què queda d’aquell Dani?

Segueixo sent temperamental però amb més edat, més experiència i més paciència. En 24 jornades només he vist una groga, això demostra que he crescut com a persona i, tot i que en moments concrets la tensió es pot disparar, he comprès que hi han actituds que no et porten enlloc.

Com et definiries com a entrenador?

Proper al vestidor. Intento ser amic dels meus jugadors.

Haver estat jugador, ha influït en la teva manera d’entendre’ls?

Sí, és bàsic. Si no coneixes un vestidor o no has estat jugador és difícil entendre o valorar algunes coses.

Tens algun entrenador referència?

Sempre intento buscar detalls que m’agraden de tots els entrenadors, encara que potser un referent seria Luis Enrique, pel seu caràcter, la seva proximitat amb els jugadors i perquè sap que ha de fer dins del camp. Tampoc em vull oblidar de Miguel López amb qui vaig coincidir com a jugador i entrenador i a qui valoro molt, li agraeixo tot el que va fer per mi i li tinc una gran estima.

The post Dani Gimeno, un tècnic líder amb ànima de futbolista appeared first on FutbolCatalunya.com.