@JordiGrifol

El CE Sabadell va haver de tornar a la tanda de penals i, després de fins a quinze penes màximes amb Ian Mackay parant-ne dos, el conjunt arlequinat ja és a la final dels playoffs. El patiment va ser màxim, perdonant ocasions a la primera meitat i veient com la Cultural remuntava a falta de cinc minuts. Els d’Hidalgo, però, ben acostumats a situacions límits, van tornar a mostrar del que són capaços.

La Cultural Leonesa va començar el partit hiperactiva, buscant des del principi verticalitat. En canvi, el Sabadell va apostar per un joc més calmat, i per construir des del darrere amb tranquilitat i amb la posessió com a clau. Construir amb Ian Mackay sota pals es fa més fàcil. No és novetat, porta tota la temporada a un gran nivell, però ho va tornar a demostrar.

Passats els deu minuts, una falta lateral favorable al Sabadell va facilitar el plantejament d’Antonio Hidalgo. Néstor Querol aprofitava una escletxa a la tanca defensiva per fer gol (12′). Al primer partit va ser Édgar, ara Querol. Dos gols de falta directa en aquests playoffs d’ascens.

A partir de posar-se per davant, tot va anar de cara pels catalans, que es van acabar d’alliberar i el control del partit es va fer més notori. Les poques arribades dels lleonesos, eren fàcilment neutralitzades. Passaven els minuts i la sensació de superioritat del conjunt arlequinat es feia més clara, però als playoffs val més aprofitar-ho.

Aarón Rey va poder culminar una gran primera meitat a títol individual, però no va poder ampliar el marcador. Primer, va estavellar la pilota al pal amb un xut des de fora l’àrea i, després, una centrada seva acabava amb Édgar perdonant a escassos centímetres de la porteria.

Els lleonesos van fer una passa endavant durant la segona meitat. Necessitaven marcar, i el Sabadell es mostrava amb més cautela i menys pressió. Això es va notar, i a part d’alguna ocasió arlequinada, el domini va ser dels rivals. Una jugada per banda dreta de Kawaya acabava en gol (62′). Héctor Hernández rematava des de dins l’àrea per empatar. L’avantatge del Sabadell s’esfumava i la sensació d’haver perdonat rondava pels caps dels futbolistes.

Hidalgo va intentar sacsejar l’equip, donant entrada a Boris Garrós i a Héber Pena. Va poder donar resultats, ja que l’equip va tornar a estirar-se més, i a mostrar-se més actiu en atac. Malgrat això, mentre es consumien els minuts, va arribar una gerra d’aigua freda que podia haver sigut sentenciadora. Menudo efectuava la remuntada amb un bon xut (86′).

Quan l’eliminatòria semblava ja perduda pel Sabadell, va arribar l’èpica, de nou. Boris Garrós aconseguia empatar empenyent a dins la xarxa un xut d’Óscar Rubio des de l’àrea (92′). Una vegada més, contra les cordes, el Sabadell aconseguia agafar impuls per aixecar-se de nou.

Les cames pesaven molt, la forta exigència del partit durant els 90 minuts es va notar a la pròrroga. Això, sumat a la cautela i a la por a cometre errors va fer que les aproximacions fossin molt tímides. La segona part de la pròrroga es va animar més i, de fet, l’àrbitre va tenir feina. Ángel Martínez veia la tarjeta vermella des de la banqueta i Iván González veia la segona groga per aturar el contracop final. Leandro, el porter de la Cultural, va ser providencial en l’última acció del partit. Falta directa de Lanza directa a l’escaire i estirada de Leandro que evita el gol. A penals.

La tanda de penals té nom i cognom. Encara que es podria concloure que tot el partit el va tenir. Ian Mackay. Dues parades en una llarga tanda de fins a quinze penals va acabar donant el passi a la final al Centre d’Esports. Dos de dos en tandes de penals per passar a la gran final. Ara sí, el Sabadell és a 90 minuts de l’ascens a Segona Divisió. El Barça B de García Pimienta serà el rival. Diumenge, el dia definitiu.

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Pedro Capó (Lanza, min. 88), Aleix Coch, Grego Sierra; Óscar Rubio, Adri Cuevas (Boniquet, min. 75), Ángel (Jurgi, min. 88, Josu; Aarón Rey (Beitia, min. 91), Néstor Querol (Héber, min. 66); Édgar (Boris, min. 66).

Cultural Leonesa: Leandro; Aitor, Iván Glez, Rodas, Castañeda (Araújo, min. 75 – Benito, min. 105); Pichín (Gudiño, min. 45), S. Marcos (Martínez, min. 84), Éric Montes, Kawaya (Alfonso, min. 89); Héctor Hdez (Menudo, min. 75), Dioni

Àrbitre: Rubén Ruiperez Marín (comité castellanomanxec) amonesta a Iván González (min.10), Héctor Rodas (min.11), Édgar (min. 44), Néstor Querol (min. 50), Aleix Coch (min. 57), Aitor (min. 60), Gudiño (min. 93), Grego Sierra (min. 106), Lanza (min. 110), Josu (min. 118). Expulsats Ángel Martínez, Iván González.

The post Ian Mackay deixa el Sabadell a un partit de la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Hi ha premisses que s’han de complir en un play-off, un decàleg que és obligatori si es vol tenir èxit. La Cultural Leonesa el té ben après. La condició si ne qua non és ser contundent a les àrees, efectiu de cara a gol i sòlid al darrere. Marcar i no encaixar. Així, els lleonesos va endur-se mig ascens al Mini Estadi. Es va jugar al partit que indicava la pissarra de Rubén De la Barrera. L’embranzida final d’un Barça B amb més cor que cap va ser un esforç inútil. Cap gol pels blaugrana i dos pels blancs. El zero a dos final és un resultat nefasts pels interessos dels de Gerard López, encara més impossible de remuntar contra un rival tan hermètic com aquest. El Barça B necessita una gesta al Reino de León per a pujar a Segona A.

Un partit de bronze tenyit de plata, d’aquells típics de play-off es jugava al Mini Estadi. Es veien les cares els dos equips amb més puntuació dels 80 de la Segona B. No va ser un espectacle estètic, però sí una lluita ferotge. La Cultural es va dedicar a jugar i també a competir i des del principi va erigir-se com un mur infranquejable pel Barça B.

Primera esgarrapada de Gallar

Dues internades de Cucurella picaven pedra, però la muralla no queia. Intents massa esporàdics per a esquerdar-la. Les de la Cultural van ser letals. Gallar no va perdonar el gol la primera vegada que els visitants trepitjaven l’àrea. El Barça B, atordit per un possible penal de Gumbau, no va tancar bé la defensa i Varo tampoc va encertar a treure la bimba de la línia de gol. Per poc, però va entrar.

Tocava remar contracorrent pels blaugrana. S’obria la porta del paradís pels lleonesos. El panorama ideal pel plantejament de Rubén De La Barrera, un 4-2-3-1 amb els extrems per dins a l’esquena de Gumbau i Sarsanedas. Igualment, la teranyina que envoltava Aleña l’impedia brillar en la organització del joc. Si el talent blaugrana superava el marcador, apareixia un altre company. Ajudes permanents. Efectitivitat 100% de cara a gol.  Ofensiva i defensivament, el plantejament dels lleonesos va funcionar de meravella.

Tot plegat va treure el Barça B del partit. L’innegable talent del filial no va aparèixer, ja que la concentració en la recta final de la primera part anava cap a una altra banda. Una que vestia de groc precisament, Óscar Herrrero Arenas. L’àrbitre va desquiciar l’esquadra blaugrana, fins al punt de no treure la primera targeta fins a la hora de partit. Permissiu, l’aragonès va afavorir l’intens joc d’una Cultural Leonesa amb ofici per a tallar qualsevol intent local.

Les poquíssimes ocasions dibuixaven el panorama perfecte pels visitants. El poc que es jugava era lluny de la seva àrea i en tota la primera part el Barça B no va poder posar a prova a Palatsí. Li tocava intervenir a Gerard López, ja que tàcticament el seu equip estava superat. L’entrenador blaugrana ho va fer, però massa tard.

Toni Villa intervé abans que Gerard López

Just després de la segona estocada de la Cultural Leonesa. Toni Villa va traçar una diagonal fins la frontal i va etzibar un xut imparable per a Varo. Si el Barça B havia de pujar un turó, ara li tocava superar tota una muntanya. En dues arribades, el rival havia marcat dos gols, amb el que això penalitza si són fora de casa. Ja marcat pel resultat, Gerard López, ara sí, donava entrada a Dani Romera per Sarsanedas.

El canvi va dinamitzar l’equip, en certa manera. El partit es va obrir mínimament quan es complia l’hora de partit, amb intents de Gallar i Alfaro. Alberto Perea, per la seva part, anava a la guerra sol. Ho va intentar tot sense cap mena d’encert fins que el va substituir Xemi. El manxec no va desbordar ni una vegada el seu marcador, ni per l’esquerra ni per la dreta.

El gol se li nega al Barça B

Justament quan el rival estava més cansat, va marxar. I és que la recta final sí que va ser del Barça B. Els visitants van donar tres passos enrere i el filial va collar el rival. Des de fora, amb Gumbau, a pilota aturada gràcies a Fali i atent a les errades amb Marc Cardona. Cap de les tres opcions va tenir èxit. Mereixia gol per la persistència l’equip blaugrana. Quan millor estava, sigui per inexperiència pròpia o ofici rival, es va deixar de jugar.

Tres amonestacions consecutives per a un Barça B nerviós, que va sortir del partit. Això, juntament amb un reguitzell de canvis, van trencar qualsevol intent de recuperar el ritme. I així, lentament, es va arribar al final. L’electrònic reflectia un 0-2 que potser no era just, però sí merescut per a una Cultural més encertada en els detalls. Que va saber com jugar cada fase del partit i va fer-se forta a les àrees. Aquesta vesprada el Barça B va aprendre al Mini Estadi què és un play-off.

The post La Cultural Leonesa ensenya al Barça B què és un play-off (0-2) appeared first on FutbolCatalunya.com.