El director del Comitè Tècnic d‘Àrbitres, Xavi Moreno Delgado, es va reunir aquest passat dissabte 26 a la delegació de Granollers amb una vintena de col·legiats de la zona. La novetat és que ho va fer adornat amb un mocador al cap i una arma blanca en la boca, com ‘Rambo’; d’aquesta manera, volia expressar així la posició arbitral de cara a les pròximes eleccions.

Les versions entorn d’aquesta cita vallesana situen a Moreno Delgado com l’instigador d’un suport total per a Soteras, detall que va ser negat pel mateix director a aquesta Redacció.

‘RAMBO’ NO PARLA

Per cert, algun dels presents també van destacar que se’ls va obligar a deixar el telèfon a la recepció per a evitar futures captures. Aquest aspecte també va ser negat a FC per part de Moreno, al punt que, segons sembla, sí que va haver-hi foto encara que va ser esborrada immediatament.

L’estranyesa del dirigent català davant la nostra trucada va ser total perquè el responsable dels àrbitres catalans no vol donar més importància. El que és indubtable és que ni els uns ni l’altre han volgut exposar públicament aquesta circumstància.

ELS PREPREPRECANDIDATS HO SABEN

Més curiositats: el precandidat Alex Talavera i el ‘prepreprecandidat’ Juanjo Isern, ja que no ha obert la boca encara, són coneixedors d’aquesta penosa reacció encara que han escollit també el silenci. Temps tenen per a opinar i denunciar, si el consideren oportú.

Ara com ara, l’única cosa que sabem és que, segons Moreno Delgado, no va prohibir els telèfons a la sala ni va sol·licitar suport electoral a Soteras.

The post Moreno Delgado, el ‘Rambo’ del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

La mala sort és la pitjor aliada de l’àrbitre mataroní Òscar Sauleda, i en particular el seus tendons d’Aquil·les, encara que la seva reflexió final val la pena subratllar-la: “Il·lusió, ganes i treball per a tornar no em faltaran”. El període de baixa es calcula entre sis o vuit mesos.

La història l’explica el mateix Sauleda. “Ja són 13 mesos així. Em vaig lesionar en el partit Reial Societat B-Salamanca, novembre 2019, em van fer factors de creixement, vaig començar a córrer i es va acabar de trencar baixant unes escales. Em van operar l’Aquil·les esquerre (trencat totalment) i, quan em vaig començar a recuperar, em dolia molt la dreta. Després van veure que tinc el mateix problema, hi havia un trencament parcial, però molt gran i ha requerit cirurgia”. Aquesta
és la història d’Òscar Sauleda i el seu tendó d’Aquil·les.

UN TENDÓ D’AQUI·LES CAPRITXÓS

I d’això s’ha encarregat l’equip mèdic del doctor Ramon Cugat i, en particular, el doctor Gilbert Steinbacher a qui aquest àrbitre català, professor i llicenciat en Estadístiques està molt agraït. “És una situació fotuda. Ara em toca estar gairebé dos mesos amb l’escaiola i un mínim de sis a vuit mesos de baixa. He rebut moltes trucades de companys i dels mateixos clubs fins i tot els delegats. A Catalunya també fins i tot Carlos Velasco Carballo, estic molt agraït”, diu Òscar Sauleda

Amb gairebé 100 partits dirigits a la Segona B des que debutés en el 2011 encara li queda molta carrera per davant

The post Òscar Sauleda i el ‘ maleït’ tendó d’Aquil·les appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Municipal de Badalona acollirà el cap de setmana corresponent al 18 i 19, els dos primers partits, i el dissabte 25 del present mes de Juliol, la final de la promoció d’ascens a Segona B. Una plaça és l’objectiu per a L’Hospitalet, Terrassa, Europa i Sant Andreu i tindran als millors col·legiats de la categoria, segons les qualificacions del col·lectiu arbitral.

Ainara Acevedo (Barcelonès) obrirà foc en el primer partit L’Hospitalet-Sant Andreu (dissabte 18, 20 hores), Joan Masip Vidal (Lleida) dirigirà el segon entre Terrassa i Europa (diumenge 19, 20 hores) mentre que la gran final entre els dos guanyadors del primer encreuament tindran al número 1 de la temporada, Bruno Montoro Ferreiro (Barcelonès).

POQUES SORPRESES

Segons les dades originades aquesta temporada 2019-2020 (27 partits), Acevedo ha dirigit a dos dels 4 participants, amb victòries per a Terrassa i Sant Andreu, Masip ho ha fet una vegada a cadascun amb derrota europeista a Vilafranca, i tres triomfs en la resta mentre Bruno Montoro va ser el col·legiat que s’ha trobat dues vegades l’Europa (golejada a L’Energia i KO al Nou Sardenya davant el Sant Andreu).

En resum: serà la primera vegada que Ainara xiuli a l’Hospi aquesta temporada i la segona al Sant Andreu i la segona ocasió que ho faci Joan Masip a Terrassa i Europa. Bruno Montoro espera per al xoc decisiu.

The post Els millors àrbitres per a la promoció d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

El director del CTA de l’FCF, Xavier Moreno, té molt clar que s’està produint “una bona resposta per les campanyes de la Federació i pel reconeixement que ara perceben”. La veritat és que, mentre en el passat 2019, van anar 848 aspirants els qui van optar a aquesta elecció, aquest 2020 s’iniciarà (quan es pugui, per descomptat) amb 1.003 candidatures.

Interessant càsting de futurs col·legiats “amb una edat mitjana entre 14 i 24 anys” per a entrar en una bossa que ja arriba “als 2.000. Això significa que, quan s’iniciïn les definitives proves físiques, haurà de quedar un final de 300, així ha passat en els últims anys. Hi ha molta més competència, hi ha més igualtat i això va millor per a l’arbitratge”

El procés s’inicia “amb entrevistes personals” –queden 800-, es realitza examen de cultura general –la xifra baixa a 500- i, finalment, el CAR de Sant Cugat posa a prova als atletes dels quals entraran a substituir les baixes que corresponguin a la temporada. “Crec que és una altra manera de fer esport, de poder entrar a formar part d’un grup molt solidari”, afegeix Moreno qui aquest dimarts festeja el seu 52 aniversari.

Satisfacció per Estrada Fdez.

Per cert, la decisió del Comitè Tècnic Nacional d’Àrbitres de prolongar l’edat de 45 anys confirma una petició eterna dels col·legiats perquè es veien obligats a posar punt final a la seva carrera quan, en molts casos, estaven en el millor moment de la seva carrera. És el cas del lleidatà Xavi Estrada Fernández qui d’aquesta manera podrà continuar dirigint partits en l’elit; si es reprèn la competició, el català serà el responsable de xiular la final de la Copa del Rei entre Athletic i Reial Societat. El Barça se l’ha impedit sempre

The post Per què tothom desitja ser àrbitre? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Moreno Delgado sempre fa gala de la mateixa serenitat que va mostrar en la seva etapa d’àrbitre en un terreny de joc. Al costat dels col·legiats catalans Ainara Acevedo i Marc Oltra va participar aquest dimecres en una entrevista sobre l’arbitratge català, sota el títol de ‘Com és això de ser àrbitre?’, la nova normativa i la importància de les campanyes mediàtiques per a lluitar contra la violència en el futbol. Excel·lent repàs per part dels companys de RAC1 i excel·lent oportunitat per a conèixer una mica més un arbitratge més normal del que pensem.

“Jo vaig ser àrbitre per a fugir-me de la mili. Vaig coincidir amb Amor, Tito Vilanova i Parralo, entre altres, en 1986, amb 18 anys, i allí ja em vaig decidir per l’arbitratge”, va comentar com a introducció un de les actuals ‘caps’ de l’arbitratge espanyol per a qui tota la polèmica amb la Circular 4 –sobre les entrades per darrere- “no és nova. Així ha estat sempre i els àrbitres ho tenen molt clar”.

És més, segons Moreno “els àrbitres no pinten res en això del VAR sinó que ha estat LaLiga i l’RFEF els qui ho han implantat. No obstant això, qui pot estar en contra del VAR? Ningú. Tothom coincideix que se solucionen molts errors, no?”. El cap dels col·legiats de Catalunya va admetre també que “de molt petit era del Barça”, però “ara el veig amb molt poca passió, sóc molt fred”. Ah!!!, Moreno Delgado “no he sentit mai el favoritisme arbitral cap al Reial Madrid”.

Tasca de formació i prevenció

Ainara i Marc observaven amb atenció al director de l’arbitratge català. La triple coincidència es va donar a l’hora de parlar sobre la prevenció i les campanyes d’informació contra la violència. “El problema són els pares en alguns casos de Futbol 7 i aquí nosaltres hem de fer pedagogia; en amateurs, cal guanyar-se el respecte”, va assegurar Oltra qui compleix la seva setena temporada, amb només 22 anys i ja en Tercera Divisió.

També són part important “els clubs perquè estan fent una bona feina com a prevenció. Crec que algunes crítiques són més per la figura de l’àrbitre que per ser dona”, comenta la internacional Ainara Acevedo, col·legiada de Tercera (Grup V) i de la Primera Divisió femenina.

The post Moreno Delgado: “Qui pot estar en contra del VAR?” appeared first on FutbolCatalunya.com.

HELDER MOYA

Nascut a Alcanar ara fa 29 anys, la progressió del col·legiat Josep Subirats està sent meteòrica, ja que l’any 2010 només xiulava encontres de futbol 7. Aquesta campanya era la segona consecutiva en que Subirats militava al grup V de Tercera divisió.

Josep serà el únic àrbitre principal del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Tarragona a 2ªB. Cal destacar que Jesús Mira i Julián Villaseñor, àrbitres assistents -i també de les nostres comarques- també militen a 2ª B.

Fernando García, delegat del Comitè d’Àrbitres de Tarragona ha volgut destacar ‘la felicitació i l’orgull que tenim tots els àrbitres per l’ascens del Josep. Ningú li ha regalat res i estem satisfets de que el treball vagi donant els seus fruits poc a poc’. Amb aquest ascens, el Comitè d’Àrbitres de Tarragona comença a ser un referent en el desenvolupament i formació d’àrbitres arreu de Catalunya.

The post El tarragoní Josep Subirats xiularà la pròxima temporada a 2ªB appeared first on FutbolCatalunya.com.

El que era un problema seriós per al futbol català fa alguns anys, s’ha convertit en un interessant excedent en el qual es corre el perill de buscar atletes i no àrbitres. Aquesta una realitat tan òbvia com que el Comitè Tècnic, que presideix Xavi Moreno Delgado, ha d’assumir la responsabilitat de guiar a 1.954 àrbitres, a més de 50 àrbitres assistents i a 120 informadors que formen part d’aquesta gran família. La crisi és un bon justificant perquè es preinscriguin més de 802 aspirants el curs passat i tot apunti al fet que aquest proper febrer del 2015 se superi la xifra. Però hi ha molt més, moltíssim més que Futbolcatalunya ha intentat esbrinar amb alguns d’ells.

La mostra de protagonistes és mínima, però volíem saber què és el que mou a una família a involucrar-se de ple en una activitat molt més ingrata que feliç. Almenys per a la majoria dels mortals. Les agressions tan físiques com verbals estan a l’ordre del dia encara que, bé és cert que han baixat en quantitat. Les campanyes de conscienciació han servit per a alguna cosa o no?. De tot això parlem amb tres ‘trios’ familiars que dirigeixen partits a Catalunya. Les famílies de Juan José Ruiz (pare i dos fills), a Lleida, els tres germans (inclosa Núria) del Baix Llobregat i els Gómez Meneses/Navas Meneses, de Barcelona. Tots ells ens van explicar algunes inquietuds que envolten a un col·lectiu que no té afició que els animi sinó que porten aquest suport incorporat a si mateixos.

MÀXIMA EXIGÈNCIA

“Vaig començar una mica tard (29 anys)” afirma, des de Lleida, Juan José Ruiz, ara en situació especial encara que lligat al futbol base i “me’n alegra moltíssim que els meus fills Juanjo (20) i Jaume (21 anys) siguin àrbitres. Tenen molta il·lusió i han de preparar-se molt bé, doncs el nivell d’exigència és màxim. La competència cada dia és major i això es nota”. Ruiz creu que “l’accidentalitat en els camps és mínima a Lleida, ja que s’han donat molts passos cap endavant” encara que sap que és un mal que va molt més enllà d’un terreny de joc. És més, en els camps només es veu el reflex de la societat.

”A càmera lenta es veu molt bé tot, però també cal parlar de periodistes desfasats, que desconeixen el canvi de reglaments, això també cal dir-ho”, comenten els més veterans dels presents en la cita que Futbolcatalunya va mantenir amb els sis col·legiats (Ruiz va ser per telèfon) en la Delegació del Baix Llobregat. Alex Gómez Meneses (26) i Javi Pazo Mora (25) porten la veu cantant. Són els majors i en el cas de Javi va arribar a xiular en Tercera Divisió durant dos anys. “Els àrbitres tenim el criteri molt clar, primer a Santander i després aquí, ens imparteixen totes les novetats i intercanviem idees”, afegeix Álex qui, com tots, combina estudis o treball amb arbitratge. “A la premsa li interessa que els àrbitres s’equivoquin”, deixa anar un dels presents convençut que els mitjans de comunicació també xiulen. “Al nostre món, com en qualsevol professió, hi ha àrbitres més o menys ‘xulos’ encara que nosaltres hem de fer sempre oïdes sordes”, mitjana tot un futur enginyer industrial com és Héctor Gómez (20).

Cristian Pazo (18) i Gerard Navas (18) són els més joves del grup. En el cas del segon alterna el xiulet amb un lloc en el juvenil del Sant Andreu; interessant debut per al xaval aquest passat dissabte amb el Barcino com a protagonista mentre que el primer ho farà a Sant Feliu de Llobregat en el camp de la Penya Recreativa. Els dos coincideixen: “una mica nerviosos sempre estem ja que hem de dirigir a gent gran que nosaltres, encara que tirarem endavant”. Estudiants d’un grau superior d’Esports (Cristian) i futur Administrador d’empreses (Gerard) saben que l’arbitratge “ens ajuda econòmicament, clar, però també ens agrada i ho passem bé”.

LA FERMA DECISIÓ DE NÚRIA

Núria Pazo va ser l’única representant femenina en la reunió, una de les moltes col·legiades que ja no són notícia en el futbol català, doncs estan més que incorporades. Treballadora en un centre comercial de Sant Feliu, no va tenir cap problema a l’hora d’admetre que “jo he passat por en un camp”. Ho passaria ella i qualsevol, per descomptat. Està en quarta catalana i “alguna vegada se m’ha encarat algun futbolista major i es passa malament”. Això no impedeix que “jo segueixi amb una cosa que m’agrada i amb el que gaudeixo”. Noms com Ana Zardaín, Victoria Petrova, Ainara Acevedo , Ester Parragón o Marta Bosch ja són habituals en totes les categories. L’important seria que fessin un pas més i en això està un Comitè la major lluita del qual es diu col·laborar perquè tots puguin treballar amb la serenitat més gran possible.

‘RESPECTE’, PERÒ DE DEBÒ

Juan José Ruiz ens refresca la memòria des que va començar al 1995 en el Baix Llobregat. És cert que tot ha canviat molt encara que hi ha molts problemes ara per ara entorn d’àrbitres que són marcats en els camps de futbol. Aquestes campanyes de ‘Respecte’ són molt encertades encara que “cal aconseguir una major empatia amb els àrbitres”. La coincidència de tots els nostres protagonistes és absoluta. “El pitjor són els pares, alguns pares. Alguns no se’n adonen, o no es volen adonar, que els nens només repeteixen el que veuen i el problema de la violència cal eradicar-ho des de baix”. Aquesta unanimitat també planteja solucions com “multar als qui no compleixin amb la llei i expulsar-los dels recintes encara que també la presència de més informadors en els camps ajudaria. Tot costa diners, però, si algú se n’adona del que passa en els camps, poden arribar les solucions”.

Queda dit. Algú hauria de prendre nota. Ho diuen àrbitres joves que volen arribar lluny malgrat tots els inconvenients. Amb la referència de professionals com Undiano, Gil Manzano, Mateu Lahoz i Alvarez Izquierdo, aquest grup de col·legiats també col·laboren amb la seva gran part al desenvolupament d’un esport que aixeca passions.

The post La família arbitral de Catalunya SÍ xiula appeared first on FutbolCatalunya.com.