El cap dels àrbitres de Catalunya, Xavi Moreno Delgado, no sembla molt preocupat per les últimes declaracions de l’advocat de l’actual col·legiat de VAR, Xavier Estrada Fernández. El lletrat de l’ilerdenc, Jorge Culleré, va afirmar a MARCA que el seu representat sol·licitava al jutge la presència de Moreno per a aclarir diversos conceptes de cobrament i responsabilitats.

En concret, sol·licita que el jutjat número 1 reclami la presència del director del CTCAF i encara vicepresident del CTA nacional la dimissió del qual – (com va avançar Futbolcatalunya)- es concretarà a la fi de juny.

ESTRADA FERNÁNDEZ DEMANA

L’escrit que gira sobre el ‘cas Negreira’ pretén que respongui a tres preguntes. Una: per què es van pagar 12 factures a l’exvicepresident arbitral, a través de la seva empresa Dasnil, i que l’acrediti. Dos: si, després d’aquesta data, s’han continuat efectuant més pagaments. I tres: que certifiqui si la FCF no va signar cap contracte amb Enríquez, com va declarar el secretari general, Oriol Camacho.

MORENO DELGADO RESPON

“Estrada em preocupa zero, zero, zero”, respon obertament Moreno a la trucada de Futbolcatalunya. Encara més, especifica que no van ser 12 factures sinó 5 per valor de 3.000 euros per diferents assessoraments. I aquesta relació va acabar quan va començar la d’Enríquez i el seu fill amb Mundo Deportivo.

“A la segona pregunta, res de res, zero, no té cap recorregut”, afegeix com a “segona mentida” i finalitza amb una altra resposta categòrica que reafirma a Camacho. Sobre la seva tercera pregunta, no tenia res signat –“zero”- amb la Federació.

Això sí, no sols eludeix qualsevol responsabilitat personal sobre aquestes factures abonades a Enríquez Negreira sinó que també assenyala a qui va efectuar el pagament, el president septuagenari Soteras. Els tres noms que assenyala són “José Domingo Valls (exassessor jurídic), Lluís Broto (cap administració) i Joan Anton Ruiz (cap de compres), els gerents”.

Moreno no descarta, per descomptat, també querellar-se contra Estrada o contra qui consideri oportú en el cas de no dir la veritat.

The post “Estrada em preocupa zero, zero, zero” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Ruiz Pueyo i Agustín Pujibert ‘Puchi’ estan units per l’amistad, guarden moltes coses en comú i de les grans qualitats del mestre d’entrenadors parla el nostre protagonista. Àrbitre i entrenador figuren en el nostre futbol català per mèrits propis encara que pocs mantinguin nítid el seu record.

“Actualment segueixo vinculat al CTA de la FCF després de 43 anys exercint les funcions de representant del CTA a la delegació del Bages-Bergada i Cerdanya“, comenta Ruiz Pueyo.

L’exàrbitre català combina aquesta actual funció amb “informes des de 2 divisió B per a la RFEF com en l’àmbit autonòmic amb informes als respectius àrbitres en totes les categories”.

UNITS PER L’AMISTAT

La relació entre els dos protagonistes va començar “l’any que Puchi va començar a entrenar i jo a arbitrar; el tenia 22 anys i jo, 14 anys”.

Pueyo marca “una trajectòria que es va iniciar des dels camps de barri, és a dir, Poble Sec,Besonense, Trajana, Sants i molts més, passant per totes les categories territorials”.

Per cert, per a acabar “en Tercera divisió, la mateixa que Puchi. Record els seus últims passos pel Vilafranca”.

La gran alegria del nostre protagonista que es va endur fa uns dies a Les Fontetes de Cerdanyola és indescriptible. “A pocs metres estava Puchi i el seu fill que el va acompanyar a causa de la seva ceguesa i en el descans vaig passar a saludar-lo”, comenta.

La reacció d’en Puchi “només dir-li el meu nom, va ser la seva enciclopèdia particular i em va recordar anècdotes que ni jo m’acordava”. En resum: Ruiz Pueyo i Puchi, units per l’amistat

Recuperar “aquesta il·lusió i l’emoció que va suposar tornar a trobar Puchi no es pot descriure amb paraules” ho manté intacte en la seva memòria.

Pueyo va debutar com a jutge de línia a la Primera divisió la temporada 1984-1985, amb 20 anys. Desprès va ocórrer en un Zaragoza -Santander al costat de Francesc Casajoana Rifà i Tio Torras i no se n’oblida tampoc d’un equip càntabre on estava un tal Quique Setién.

The post Ruiz Pueyo i Puchi, units per l’amistat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Antonio Berzosa xiularà aquesta propera temporada 2019-2020 en Primera Catalana i moltes fotos les realitzarà el nostre etern Eduardo Berzosa qui ha tingut oportunitat de xerrar amb aquest tarragoní de 24 anys (15-05-1995).

El nou col·legiat de 1a és molt generós en el capítol d’agraïments. “S’ho dedico als meus pares, a la resta de la meva família, a la meva parella, que la deixo sola molts caps de setmana i a tots els meus companys, que m’han donat suport sempre”.

Tota una historia

Antonio explica la seva vida esportiva amb tot luxe de detalls: “Vaig començar a arbitrar la temporada 2013/14 en la qual vaig aconseguir l’ascens a 3a Catalana, després vaig estar un parell d’anys que no em prenia de debò aquest món perquè no sabia el que suposava per a mi l’arbitratge. En la 2016/17 vaig presentar-me a les proves d’ascens per a Segona Catalana i vaig suspendre l’examen teòric; aquest mateix estiu em vaig adonar que estava deixant passar el temps i oportunitats, seguia estancat en el mateix lloc, veia que hi havia companys que pujaven de categoria i gaudien”.

The post De Berzosa a Berzosa… i directe a 1a Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Centenari del Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya havia de ser una nit de festa i ho va ser fins que, poc a poc, van anar arribant les notícies de la massacre terrorista a París. Pendents de qualsevol informació que els més de 800 assistents a l’acte rebien de manera constant, els àrbitres de Catalunya van posar el fermall final a un any espectacular i inoblidable.

Va ser una reunió de grans amics on molts van poder encaixar la mà d’altres companys admirats i que dirigeixen en categories superiors, una cita en la qual més d’un va poder saludar grans referències com Victoriano Sánchez Arminio, José Mª Enríquez Negreira, Miguel Pérez, Miguel Sust, Francesc Casajoana o Jordi Ezquerdo, entre altres.

L’actual president del CTAC, Xavi Moreno Delgado, va tancar un gran any i així ho va agrair a tots els presents. De manera especial, a “Gaspar Pintado”, expresident del col·lectiu, i a “Casajoana”, present en un sopar les paraules d’elogi del qual es van dirigir al sector femení, ja que “per a vosaltres és molt més difícil xiular. No obstant això, amb el vostre esforç, segur que arribaran els resultats. Us demano que somieu en gran”, va afegir.

A Moreno li va seguir el ‘cap’. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comitè Nacional, a qui els anys no canvien, va poder “saludar a molts grans amics” i ho va agrair de manera especial. Encara que no va realitzar declaracions, sí que va admetre a Futbolcatalunya que el col·legiat ilerdenc Xavi Estrada Fernández “és un crack”. El mític Arminio es va emocionar.

L’exquisitat de Tibau

El secretari general d’Esports, Iban Tibau, va regalar quatre minuts excepcionals. Pocs dirigents, o gairebé cap, és capaç de recordar que “l’any passat es van dirigir 110.000 partits oficials i més de 23.000 amistosos en la temporada”, pocs dirigents, o gairebé cap sap que hi ha “2.800 àrbitres inscrits i us agraeixo moltíssim el vostre esforç”. Tibau mesura els seus discursos i com a bon esportista sap el que els agrada o no agrada als esportistes i els discursos no agraden massa.

Andreu Subies es ‘creix’

No obstant això, si algú es va créixer durant l’acte va ser el president de la Federació Catalana, Andreu Subies. Sabia que a París es vivia una tragèdia amb la qual el futbol català es solidaritza, per descomptat, però des d’aquí poc podien fer.

Poc o gens excepte agrair al col·lectiu arbitral –“el Comitè més important de qualsevol Federació i al que sempre defensaré”, la seva dedicació. “Aquest Centenari dignifica el que és aquest Comitè. No és fàcil entendre el món arbitral, però tots hem après de tots”, va comentar Subies alhora que va recordar el respecte que sempre ha desitjat mantenir amb els qui tenen la responsabilitat de dirigir partits de futbol.

Punt final al Centenari d’un Comitè sempre especial que mereix també un aplaudiment especial. Com ho mereix Xavi Estrada Fernández, ja que l’internacional català va signar més autògrafs que una estrella pop mundial.

The post Cent anys inoblidables per a l’arbitratge català appeared first on FutbolCatalunya.com.