Segons la resolució administrativa recorreguda —datada el 18 de març de 2025—, el CSD considera procedent el reintegrament de la subvenció atorgada al Badalona per adaptar instal·lacions per a la competició, i reclama al club la devolució del principal (994.648,55 €) més interessos de demora. En el seu escrit de justificació i en el recurs posterior, el club assegura que la inversió de la subvenció es va dedicar a instal·lacions que no són titularitat de l’entitat, un fet que, diu, ja ha quedat acreditat i no ha estat qüestionat per l’Administració. 

A més de la xifra principal, la documentació judicial remarca que l’execució immediata de la resolució provocaria un esforç de pagament molt superior quan s’hi afegeixin interessos i recàrrecs derivats de l’aplicació dels procediments de recaptació. El club estima que la suma a satisfer immediatament ascendiria —segons la seva comptabilitat presentada— a més d’un milió d’euros entre principal i interessos, i cita també recàrrecs del constrenyiment, que empitjorarien la situació financera. 

L’AUDIÈNCIA NACIONAL REBUTJA MESURES CAUTELARÍSSIMES

El Levante Las Planas va interposar recurs contenciós i, alhora, va sol·licitar la suspensió urgent de l’execució de la resolució per evitar efectes immediats. L’Audiència Nacional, en Auto de 24 de novembre de 2025, va rebutjar aquesta demanda d’urgència i va ordenar tramitar el procediment cautelar per la via ordinària, sense adoptar la suspensió inmediata sol·licitada. La Sala exposa que no s’ha acreditat la “circumstància d’especial urgència” necessària per actuar sense escoltar la part contrària, el CSD.

En el seu relat davant l’Audiència Nacional, el club va exposar dades comptables que il·lustren l’extrema fragilitat: fons propis negatius en l’exercici auditat 2023/24 (−274.578,87 €) i un procés de constitució d’una SAD amb un capital subscrit, però encara indisponible que, segons l’entitat, quedaria frustrat si cal pagar la quantitat reclamada ara. El club al·lega que l’execució immediata podria forçar la sol·licitud de concurs de creditors i la pèrdua de l’activitat esportiva.

CONTEXT PÚBLIC I POLÈMICA PRÈVIA A BADALONA

La reclamació del CSD se suma a una polèmica prèvia sobre subvencions i ajudes al club, que va encendre el debat sobre la transparència i la destinació dels fons públics vinculats a projectes d’adaptació d’instal·lacions. El govern municipal de l’Ajuntament de Badalona, del popular Xavier García Albiol, va concedir una subvenció de 350.000 euros al Badalona Women el passat mes d’abril, amb l’oposició en ple de la resta de grups polítics, que ho consideraven un greuge per l’històric CF Seagull.

Paral·lelament, el club ha viscut una reordenació institucional i d’identitat: el projecte ha passat per canvis de seu i denominació —en els últims mesos l’equip ha adoptat el nom FC Badalona Women i ha tancat una aliança amb Nike com a proveïdor tècnic— fet que ha generat més atenció mediàtica sobre la seva trajectòria i el model de finançament.

CONSEQÜÈNCIES ESPORTIVES I SOCIALS

Si l’execució de la devolució es fes efectiva, segons ha pogut saber Futbolcatalunya, l’entitat sosté que la seva viabilitat es veuria greument compromesa: redundaria en acomiadaments o retallades (personals i plantilla), impossibilitat d’inscriure equips o de complir amb exigències federatives (presents en la normativa de la RFEF i la LPFF), i, potencialment, l’obertura d’un procediment concursal que podria truncar la continuïtat del club i la seva estructura d’esport base. Aquest escenari afectaria jugadores, tècnics, proveïdors, i l’ecosistema esportiu local.

QUÈ POT PASSAR ARA?

El litigi continuarà per la via contenciosa ordinària. L’Audiència Nacional ha ordenat la tramitació de les mesures cautelars, amb coneixement del CSD i possibilitat que presenti al•legacions. Si l’Administració insisteix en l’execució del constrenyiment, el club estaria condemnat a desaparèixer.

La Federació Catalana de Futbol, com és habitual, calla i no explica absolutament res. Com els atestats dels Mossos d’Esquadra aportats al Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell van desvetllar, els clubs que van votar Juanjo Isern, “ayuda cero” (deia l’encara director, José M. Calle). Tampoc sembla que els que sí van votar Joan Soteras, surtin millor parats.

El poder del que farda Soteras a la RFEF, sembla que ni hi és ni se l’espera. El CE Europa pendent d’on haurà de jugar a partir de gener. L’exclub del seu gendre, el Som Maresme, condemnat a no competir. Ara el Badalona Women, abocat a desaparèixer. Quin serà el següent?

The post El CSD reclama al CF Badalona Women el reintegrament d’1 milió d’euros appeared first on FutbolCatalunya.com.

Altra vegada, la FCF i, evidentment, la RFEF (Louzán). Per no fer-ho gaire llarg, es resumeix en quatre punts claus, que costa de creure que puguin ser realitat:

– Instruccions a empleats de la FCF per presentar una denúncia anònima falsa contra el president del FS Castelldefels. Mentre, s’investiga la denúncia, se’ls bloqueja la subvenció RFEF.

– Paralitzar la subvenció de la RFEF a la UE Sants per la queixa que va presentar aquest club sobre Rubiales en el cas Jennifer Hermoso i el “piquito”.

UNA FCF QUE IMPORTA MOLT POC ALS SEUS DIRECTIUS

– No regalar pilotes de competició al FS Santboià, perquè no els van votar.

– Assignar els horaris “complicats” als clubs que no els han votat, coincidint amb hores de molta calor, per exemple, a les 4 de la tarda.

Només faltava que en una època en què s’ha discutit amb molta polèmica els horaris ‘professionals’, ara, més. Sí, ja que es reveli que també al futbol català, “presumptament”, s’assignin horaris per perjudicar els clubs que “no són del règim“.

A LOUZÁN LI INCOMODA LA MALA IMATGE DE SOTERAS

Estem parlant de subvencions de la RFEF a clubs que necessiten diners per participar a la competició, que afavoreixen els federats i el futbol base català. I també estem parlant de la salut dels futbolistes.

A quina ment recargolada se li podria acudir perjudicar els jugadors jugant en hores de màxima calor només perquè el seu club no hagi votat Soteras? Segur que a ningú, però surt a la notícia.

El president de la RFEF, Rafael Louzán – a qui li incomoda molt la mala imatge del sabadellenc-, i els seus vicepresidents Javier Tebas (LaLiga) i David Aganzo (AFE), alguna cosa hauran de dir, o no? Els dos màxims executius de la FCF, protagonistes de les darreres noticies, són els seus companys de viatge. Pel que sembla, ara es tracta presumptament de paralitzar subvencions que arriben de la RFEF, casa de Louzán, Tebas i Aganzo, entre d’altres.

Louzán informarà segur sobre què faran els seus departaments d’ètica i compliance a Las Rozas una vegada coneguda aquesta notícia.

NO HI TENEN RES A DIR, LA RFEF I LA ’GENE‘?

També la pregunta la fem al conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, i al Secretari General d’Esports, Abel García. Tampoc val la pena actuar ara?

No s’hi val allò que ja van dir a futbolcatalunya.com, sobre que no faran res fins que hi hagi sentència dels tribunals i que la FCF és una entitat privada.

Si volen els Srs. Berni i Abel, els recordarem que sí, que ja ha actuat la Generalitat, ja que han assentit a la demanda de Juanjo Isern. Si no teniu el vostre escrit d’aplanament a mà, en un proper lliurament us informarem perquè recordeu que fa 13 mesos Presidència de la Generalitat va demanar al TSJC l’exclusió immediata dels directius actuals de la FCF, recordant que la seva actuació podria acabar en inhabilitació a perpetuïtat.

URIBES I LES ‘SEVES’ MESURES CAUTELARS

Quan sembla que està en joc la salut dels esportistes de Catalunya, no mereix ni una sola actuació per part seva? Hi haurà d’haver alguna desgràcia en un camp de futbol perquè els polítics decideixin actuar una vegada? No seria lògic que el futbol català hagi de demanar més explicacions a les autoritats esportives que als que actuen de manera incorrecta.

Per què no s’actua ja amb les denúncies presentades pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho, i pel president de l’Associació Transparència i Democràcia a l’Esport, Miguel Galán?

RESPONSABILITAT? RESPONSABLES?

Fa unes quantes setmanes el secretari d’Estat per a l’Esport, Rodríguez Uribes, va concedir una mesura cautelar per “protegir la carrera esportiva” de dos jugadors catalans professionals. Si fos cert que s’assignen horaris quan hi ha molta calor per perjudicar clubs que “no són del règim”, també actuarà el Sr. Uribes actuant d’ofici amb una altra mesura cautelar per a esportistes que no cobren sinó que paguen per jugar? O demanarà explicacions a Louzán sobre el futbol català?

Dels directius i directives de la FCF, no cal dir gaire més. No ens consta que hagin fet res amb els treballadors que han incomplert el deure de neutralitat que ells mateixos van exigir en el procés electoral, ni consta que hagin actuat contra el treballador que va insultar greument un company directiu en una reunió de junta directiva.

Tampoc faran res ara quan s’estaran assabentant que un criteri per perjudicar els ‘díscols’ era presumptament posar partits en horari de màxima calor? Algú els haurà d’explicar algun dia la responsabilitat en què poden caure

The post Louzán, Tebas, Berni, Abel, FCF, Uribes… Quo vadis futbol? appeared first on FutbolCatalunya.com.