JORDI MESTRES @jordimestres7

Ni els més optimistes podien esperar una matinal com la que es va viure al Joan Baptista Milà. Catalunya necessitava guanyar i va ser l’única que va buscar la victòria. Els catalans van estomacar Extremadura, sense cos ni ànima, entregada al rival. De principi a final només hi va haver un equip sobre el terreny de joc i vestia de quadribarrat. Fins a nou gols van marcar els homes d’Almendros, alliberats de la por a perdre i afamats per guanyar. L’experiència negra de Murcia 2015 ja està enterrada dos anys després. La CatUEFA ha tornat i ho ha fet amb fermesa. La gènesi d’un nou cicle és ja un fet.

Més enllà de tàctiques o pissarres, el futbol moltes vegades és una qüestió tan simple com voler anar a pel partit. Contra Navarra Catalunya va jugar amb massa respecte per la por a perdre, mentre que en el cas d’Extremadura es va sortir a guanyar. Toni Almendros, que ja havia advertit que anirien a mort des del minut 1, va confirmar el pla amb un sistema netament ofensiu.

Sense una referència clara en atac, arribava el torn dels velocistes. Nils, Sergi Moreno, Lledó i Velillas van tornar boja a la rereguarda rival per la seva mobilitat. Ocupaven els espais que deixaven els altres i n’alliberaven per la incorporació dels companys. Extremadura parava boja sense marques fixes i així van anar caient els gols. Un rere l’altre.

Velillas filava una teranyina constant entre línies, mentre que Nils Puchades es desplegava en profunditat. El jugador del Terrassa va ser un autèntic punyal per a Extremadura i va ser l’home del partit, amb un hat-trick. L’única mala notícia va ser la lesió de Diego, trencat muscularment i que serà baixa de 2 a 3 setmanes. Cap home d’Almendros escatimava esforços, entregats tots a una mateixa causa.

Extremadura, estomacada per KO

El partit va quedar decidit ben aviat, però ningú va relaxar-se. La Selecció Amateur va competir com un equip professional. Solidaris amb l’esforç i fins amb la pilota, els catalans van ensorrar a l’oponent. Extremadura, que venia de guanyar Navarra, en tenia prou amb un empat. Tot i això, l’actitud dels extremenys no va ser l’adequada i van abaixar els braços de forma escandalosa.

La primera part la victòria va ser mèrit de Catalunya, però la represa va ser un escarni golejador provocat per la falta d’intensitat dels extremenys. Sense desgastar-se, la CatUEFA anava fent. Els gols catalans venien de totes les formes. Per l’autopista de la banda esquerra, de penal, trencant el fora de joc, de jugades individuals… Un festival en tota regla.

I així va arribar el quart, el cinquè, el sisè… fins el novè. Podrien haver estat més, però Catalunya va posar el fre. L’equip d’Almendros va dedicar-se a conservar la possessió durant els últims compassos, sense acarnissar-se més amb un rival enfonsat. La missió estava complerta, amb sorpresa inclosa en forma de marcador d’escàndol. Ningú s’esperava que fos tan fàcil l’empresa de classificar-se.

El primer pas està donat, però queda un llarg camí per davant. Ho sap millor que ningú Catalunya, que ha guanyat dues fases estatals i ha arribat a una final europea. Aquesta generació es nega a cedir el seu tron. Murcia 2015 semblava el trist final a una gran història que, com s’ha vist, encara no ha acabat. Els fantasmes d’aquell fracàs s’han esvaït per a perseverar a la recerca de noves gestes.

The post Exhibició d’ambició d’una afamada CatUEFA (9-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.