Així treballa la Federació Catalana de futbol, així brilla la transparència del septuagenari Joan Soteras i la seva servil junta directiva. Val la pena recordar el camí recorregut per aquesta Comissió que hauria de vetllar per la integritat de tot el futbol català fins a arribar a no saber res sobre el seu funcionament.

La presidenta Mónica García va deixar el càrrec per ‘problemes personals’ -oficialment ningú va dir res-, encara que no té cap problema per a estar al capdavant de la Comissió d’Etica esportiva. Per a vigilar els moviments de la FCF no té temps, per a repassar les actuacions ètiques, sí. Això no significa que el futbol català conegui el seu veritable treball

UNA COMPLIANCE DIMITIDA

Diuen que és l’única directiva que NO cobra comissions tot i que les fonts consultades per aquesta Redacció prefereixen ignorar la situació.

La realitat és que la Sra García, vicepresidenta del CE L’Hospitalet, va dimitir cap a novembre i sembla que la seva successora és la omnipresent tresorera Montse Altimira. Seria interessant conèixer els informes que ha redactat sobre el ‘robatori’ de Cap d’Any .

LA FIGURA DEL LACAIO LLAÓ

La Comissió de Compliance de la FCF va ser creada, probablement no per convenciment propi, sinó per donar imatgel. I, arribat el moment, per atenuar possibles sancions i responsabilitats penals i civils de directius, delegats i empleats de la FCF.

El seu primer president va ser el desaparegut Josep Llaó, que, com a ‘gran obra’ del seu mandat, va decidir cessar alguns dels seus membres que l’ajudaven. Així, es complien els desitjos del totpoderós empleat general, per substituir-los per altres empleats afins, entre ells el mateix.

Una Compliance de la qual formen part alguns directius, el director, el secretari general i altres empleats. D’aquesta manera, es ‘garanteix’ la neutralitat i l’autonomia de qualsevol investigació que s’hagi de fer respecte a ells mateixos o als seus col·legues, perquè es compleixi la llei.

CESSATS ELS VOCALS QUE NO EREN AFINS

El lacai de l’amo, a la seva primera reunió ja com a membre de la Compliance (setembre 2020), i una vegada cessats els vocals que no eren afins ‘per falta de confiança’, va manifestar a l’advocat responsable de la Compliance, Sr. Cuatrecasas, davant la incredulitat de la resta de vocals, que no calia que s’afanyés.

 ‘No n’hi ha pressa’ van ser les seves paraules amb les investigacions en curs sobre una denúncia anònima falsa que estava afectant diverses persones vinculades a la FCF i en què s’havien filtrat dades privades de la pròpia Catalana. No es va fer ni una sola investigació interna seriosa de les filtracions i dels autors de la denúncia anònima. Per què Llaó/Soteras? Per ser aquelles persones “no afins al totpoderós? Pot ser que alguns podrien pensar: per què investigar el que és obvi?

QUI VA SER L’AUTOR DE LA DENÚNCIA FALSA DEL 2019?

Com ha passat ara amb el comunicat de la FCF explicatiu del robatori butroner del 31 de desembre de 2023, en aquella denúncia falsa, de desembre 2019 també va sortir l’Operació Soule!

Si el ‘omnipotent’ hagués fet servir el mateix temps i mitjans que ha dedicat en les investigacions a l’única ex directiva, Paquita Linares, per portar-la al jutjat penal per les justificacions econòmiques dels seus desplaçaments dels darrers anys. Segur que ja sabria qui va ser l’autor intel·lectual. I coneixeria també els que van redactar la denúncia falsa, i qui va sol·licitar internament les dades privades que es van escriure a la denúncia falsa de desembre de 2019.

LA COMPLIANCE PASSA DE TOT

Com no podia ser d’una altra manera, alguns dels vocals empleats que van assistir a aquesta primera reunió de setembre de 2020 també van ser ‘purgats’/‘convidats’ a presentar la dimissió de forma immediata i van ser col·locats al seu lloc altres empleats del gust del director Calle.

A tot això , la Compliance va decidir no intervenir davant dels múltiples casos que han sortit als mitjans de comunicació i que són als jutjats i tribunals, en què apareixen com a protagonistes directius, delegats i empleats de la FCF, quan alguns ja han tingut de passar pels jutjats i comissaries per explicar “la seva opinió”.

S’ACTIVARÀ DE NOU AQUESTA COMISSIÓ?

En resum: per què serveix la Compliance de la FCF? Segur que el septuagenari Soteras té la resposta. No hi ha dubtes que ara amb el ‘robobo de la jojoia’ de la nit de Cap d’Any s’activarà de nou aquesta Comissió i buscaran els responsables amb afany, per totes les il·legalitats que s’hagin pogut cometre.

The post La ‘Compliance’ de la FCF brilla per la seva absència appeared first on FutbolCatalunya.com.

Estem segurs que Soteras ja ha donat ordres precises a la presidenta de la Compliance, Mónica García Solanas, i al seu director Calle, perquè s’activi avui mateix aquesta comissió de la FCF.

Les greus acusacions de frau electoral i de falsificació de documents que ha denunciat Juanjo Isern mereixen la millor resposta de la presidenta en aquests marrons. Els altres membres de la Comissió (Camacho, Calle, Garrido, Guerrero, Puiggarí, Canals i Altimira), no posaran cap obstacle. I segur que donaran tot el seu suport a la presidenta perquè investigui tot el que ha passat a les eleccions de la FCF.

I LA RESPOSTA DE LA COMPLIANCE DE LA FCF?

Funciona la compliance? Potser la resposta la conegui detalladament el seu primer president, Josep Llaó, ja que va marcar el camí amb el seu encert en nomenar Calle com a vocal. A la seva primera reunió, el director ja va donar instruccions precises a tothom sobre el que s’havia de fer. A partir d’aquell moment en aquesta fantàstica comissió.

Alguns es pregunten si les denúncies, querelles i demandes que han anat arribant a la FCF d’ex directius i el cas dels treballadors acomiadats disciplinàriament passaven el filtre de la Compliance? Segur que sí.

CUATRECASAS, AL CARRER

El moment estel·lar de la Compliance va ser quan van decidir “posar al carrer”, l’advocat Fernando Cuatrecasas, que va fer moltes coses bones. Motius oficials? Perquè era un extern a la FCF. Per això, va ser substituït per una altra persona externa, especialista en Delictes de Sang i de Trànsit, María Barbancho. Algunes persones de la FCF encara no han entès el canvi de cromos.

El millor de tot és que la nova presidenta Compliance, l’advocada i “discreta” vicepresidenta de l’Hospitalet, no dubtarà en posar en marxa una investigació. Les denúncies de Juanjo Isern de frau i falsificació de firmes i actes posaran a cadascú al seu lloc. Benvinguda la ‘Sra’ Compliance !

The post La Compliance del Barça i la de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’última junta de la Federació Catalana de futbol no va comunicar oficialment cap destitució ni es va parlar de ‘la Compliance’. Es van dir moltes coses, però al carrer Sicília la transcomunicació domina per sobre de la transparència.

I per això va néixer en Novembre del 2019 aquesta Comissió; l’objectiu era “garantir l’aplicació de la llei dins la institució i en el món de l’esport” Ara arriba una depuració fosca.

José Domingo Valls, que continuarà com a assessor jurídic, Javier Latorre, director dels comitès federatius i Joan Anton Ruiz (empleat) deixen els seus llocs, o millor dit, se’ls ha mostrat la porta de sortida. Aquest passat divendres, sense avís ni tan sols una trucada, es van agrair els serveis prestats amb un correu. És el nou estil de comunicació.

DEFINICIÓ DE COMISSIÓ

Sota la presidència de l’únic vicepresident capaç de passar a la FCF una despesa personal per una factura pagada per l”exvice’ Juanjo Isern –ho va recordar dues vegades en la junta- no s’ha fet un sol pas clarificador.

L’advocat contractat per a fer aquest treball, Fernando Cuatrecasas -suma onze mesos al capdavant d’aquesta comissió- ha redactat un informe de 1.000 pàgines, però brilla per la seva absència d’informació.

El gran dubte que vola al carrer Sicília se centra en el possible filtrador de papers de la FCF a Ivan Carrillo o al seu denunciant anònim. L’exprecandidat, més pendent de les eleccions del FC Barcelona que de ‘mogudes’ federatives, no diu tampoc res. 

En qualsevol cas, ja saben la definició de Comissió que el nostre company Alfonso Azuara sempre va destacar i que ja vam apuntar la setmana passada. “Comissió és la reunió d’incompetents, nomenada per mandrosos per fer l’innecessari”.

TRES PER QUÈS?

I per què ara aquesta depuració? Per què retiren d’aquest grup a l’assessor jurídic de la pròpia Federació i a l’advocat director dels Comitès, un altre expert jurista? No hi ha estalvi econòmic, aquesta excusa no val. Facilitaran el resultat de la recerca a la caça del ‘xivato’?

Per què dues persones externes amb experiència en aquest àmbit han estat destituïdes per a incorporar en els seus llocs a dos treballadors de la casa per ‘molt de’ càrrec que tinguin?

Per què no es van donar els motius d’aquest triple cessament en la junta abans de ser aprovats?. La paraula ‘compliance’ ni es va citar. Es van aprovar i punt. Definitivament, ens creurem que ser ‘Compliance’ és una professió de risc

Mentrestant, prossegueixen el seu camí les diferents demandes que la mateixa Federació Catalana manté amb el president del Gavà, Ivan Carrillo, com la que el president del Pubilla Casas, Luis Dorado, va rebre mesos enrere des del carrer Sicília. Aquesta semana hi haurà notícies.

The post FCF: preocupants destitucions a la ‘Compliance’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fa molt temps, molt, al carrer Sicília, la Junta directiva de la FCF va aprovar un programa de ‘Compliance’, “un manual de compliment normatiu enfocat als riscos penals en els que la pròpia institució pot incórrer, analitzant-els i proposant contínuament mesures per evitar-els”. D’aquesta manera, “aquest reglament Intern de l’Òrgan de Compliance dins de la pròpia FCF, serà l’encarregat de dedicar-es activament i constantment a la millora del compliment normatiu de l’FCF”

Gairebé tres anys després, aquesta teoria segueix exposada com un simple text retòric. És més, el mes de desembre passat del 2019, una denúncia anònima, que va treure a la llum l’exprecandidat Ivan Carrillo, va encendre la flama del procés. Es va constituir una Comissió –”reunió d’incompetents per a debatre l’innecessari”, que diria el mestre Alfonso Azuara– per a ‘caçar’ el ‘filtrador’/ autor /inductor que li havia passat aquests papers al president del Gavà, i, encara que tothom assenyala al mateix protagonista celestial, amb veu baixa, ningú ha pronunciat el seu nom en veu alta.

És més, després d’encarregar-li a l’advocat extern, Fernando Cuatrecases, la direcció d’aquesta recerca, tot va tornar a la calma absoluta. El desgraciat coronavirus acaba amb tot, però a qui busca la llum no li deté res ni ningú. D’aquesta comissió presidida pel vicepresident Llaó i de la qual formen part José D. Valls, Albert Fernández, Alejandro Guerrero (‘el Bomba’, per als amics), el ‘cap del tresor’ Miquel Sellarès i Javier Latorre neda se sap. Res tret que s’ha reactivat la recerca, es trucaran a testimonis directes del dia a dia federatiu i s’intentarà deixar en evidència al ‘culpable’.

EN RESUM: 1) Qui va filtrar des de dins documentació. 2) Qui va redactar aquesta denuncia i 3) Qui la va lliurar en el seu domicili a Carrillo. Preguntes que necessiten les respostes del ‘compliance’ Cuatrecases

Mentrestant, s’espera la data de judici per la demanda interposada a Iván Carrillo pel president José Soteras, José Domingo Valls, Juan López Alegre i Javier Latorre.

Precisament aquesta setmana ha publicat la prestigiosa i rigorosa web IUSPORT un article, signat per Javier Latorre, secretari general Associació Espanyola Dret Esportiu, en el qual es repassa a la perfecció aquesta figura del ‘Compliance’ ara tan en qüestió. Imperdible

ARTICLE A CONSIDERAR

El futbol, ​​a més de comptar amb milers de llicències federatives i ser un esport mediàtic, s’associa amb freqüència a diverses finalitats extraesportives que mouen quantioses sumes de diners, quedant a vegades l’esport en segon pla.

Molts conceptes nous estan arribant al món de l’esport, i, especialment, el futbol. En els últims anys, sobretot des de les modificacions del Codi Penal en 2010 i 2015, es parla de la responsabilitat de les persones jurídiques, dels Programes de Compliment a les entitats esportives, siguin clubs o federacions, Integritat, Protecció de Dades, Transparència i Bon Govern, termes que s’inclouen en la seva normativa d’aplicació.

Aquesta terminologia “ven molt bé” i genera bona imatge i confiança en la institució corresponent. I dic això perquè aquells que volen incorporar-la en el funcionament de les seves entitats poden presumir que la seva gestió estarà presidida per l’ètica, per l’absència de corrupció, per les bones formes de fer i pel compliment de les normes, sigui per part de directius, de personal d’alta direcció i d’empleats. En teoria així hauria de ser. I en la pràctica també. Però també coneixem el refrany castellà que afirma que “del dicho al hecho, hay mucho trecho”.

Disposar d’un programa de Compliance seria equivalent a disposar de garanties en el compliment de les normes vigents en l’àmbit esportiu i, especialment, en l’àmbit penal. Però, en primer lloc, hem de preguntar-nos què és això del “Compliance” i qui és el “Compliance Officer”.

Doncs bé, a què ens referim quan parlem de Compliance? En paraules col·loquials, quan ens referim a Compliance (compliment normatiu, en català) ens estem referint a una eina clau perquè els clubs i federacions esportives “vagin per on han d’anar”. Dit d’una altra manera, cal protegir una entitat esportiva de la comissió de qualsevol fet delictiu per part de persones vinculades a la seva organització i el Compliance ajuda a evitar la seva comissió, alhora que enforteix a l’entitat en la seva estructura organitzativa, econòmica i social.

Com a exemple, en el futbol professional, els directors esportius ja no només fitxen basant-se en criteris subjectius sinó que, cada vegada més, es veuen obligats a justificar el fitxatge per qüestions econòmiques, tècniques, d’encaix dins de la plantilla, així com en anàlisi de Big Data per dilucidar si la decisió adoptada compleix amb les línies directrius de l’organització.

I una altra paraula que sona molt en aquesta època és la de Compliance Officer. No hi ha dubte que aquest càrrec ha adquirit tints més mediàtics en les últimes setmanes amb l’esdevingut amb l’anterior Compliance Officer del Futbol Club Barcelona, Noelia Romero, primer, suspesa de sou i feina, i posteriorment cessada en les seves funcions pel mateix club.

Quines són les funcions d’un/a Compliance Officer (responsable de compliment, en català)? És la persona responsable de garantir i supervisar el compliment del Programa de Compliance de l’entitat i, en general, depèn directament del seu òrgan d’administració.

Entre les seves principals funcions val la pena destacar les següents: identificar, analitzar i controlar els possibles riscos de comissió de delictes a l’entitat tant per personal propi com extern (professionals contractats, intermediaris, proveïdors, subcontractistes, etc.); formar i informar periòdicament a tot el personal en aquesta matèria; gestionar el canal ètic de l’entitat i les possibles denúncies que puguin presentar-se; assegurar que no es produeixin conflictes d’interessos per part del personal i directius de l’entitat; així com instruir i redactar la proposta de resolució en el cas d’expedients que hagin de tramitar-se.

En teoria, la persona que ocupa el càrrec de Compliance Officer hauria d’exercir les seves funcions amb total autonomia i independència de l’òrgan d’administració de l’entitat esportiva, i no hauria de córrer riscos de represàlies o sancions pel compliment de les seves funcions. Una altre questió seria que la seva actuació professional vulnerés les normes aplicables i la bona fe contractual. El/La Compliance Officer pot ser intern o extern, la qual cosa pot suposar una variació en qui és qui abona directament la seva retribució.

No estem parlant només del futbol professional, ja que les pràctiques il·legals poden afectar també al futbol aficionat. No és la primera vegada que sentirem parlar de possibles tripijocs, manipulacions de partits, xarxes d’apostes il·legals, blanqueig de diners, etc. en el futbol no professional.

S’entén que els gestors de l’entitat esportiva que implanten un Programa de Compliance són els primers defensors i creients en la bondat del sistema. De fet, es pot corroborar que és així perquè les pròpies institucions són les primeres que difonen a tercers la incorporació del programa de “no riscos delictius” en la seva organització, i, de forma simultània, ressalten la importància i condicions de la persona escollida per ocupar el càrrec de Compliance Officer. Això és com en els casaments i les llunes de mel: la vida és meravellosa, tot són bones intencions, bons propòsits de futur, etc.

Seguint amb el símil matrimonial, el problema ve després, amb la convivència, i, més en aquest àmbit esportiu, on el Compliance Officer és remunerat de manera directa o indirecta per l’entitat que prèviament ha contractat els seus serveis.

Com sempre, hi haurà gestors que defensaran “a capa i espasa” l’actuació d’un/una Compliance Officer en el desenvolupament de qualsevol investigació i tramitació de denúncies internes i/o externes, i existiran gestors que, quan vegin que poden ser afectats per les investigacions i expedients membres del seu equip directiu o d’administració, posin diverses traves a l’exercici de les funcions del Compliance Officer. Si passa això últim, no té sentit parlar de Compliance. Juguem a altra cosa.

Concloent amb la pregunta exposada a l’inici de l’article: “Compliance Officer, una professió de risc?”. Si els gestors d’un club o d’una federació esportiva creuen fermament en els Programes de Compliment, “caigui qui caigui”, el/la Compliance Officer podrà desenvolupar la seva tasca de forma independent i redundarà en benefici i imatge de l’entitat (n’oblidem que aquest era l’objectiu inicial de la seva implantació, ja que es pensa que “més val prevenir que curar”). Aquest serà un Programa de Compliance de veritat.

Però, utilitzant expressions col·loquials, si els gestors només creuen en el Compliance “de boquilla” o “de cara a la galeria”, el/la Compliance Officer tindrà data de caducitat, ja que les seves actuacions no seran ben vistes o bé compreses per “els que li paguen”, i pot ser que li toqui passar una llarga travessia en el desert per defensar-se de possibles incomprensions, obstacles en l’exercici de les seves funcions, i, fins i tot, en algun cas pot ser objecte de represàlies, en qualsevol de les seves possibles manifestacions, veient-se obligat a visitar els jutjats corresponents.

Com a conclusió final, desitjo que les entitats esportives que implanten els seus Programes de Compliance compleixin amb les seves finalitats, permetent que els procediments que se substancien puguin desenvolupar-se sense cap ingerència interna / externa i garantint sempre els drets de tots els afectats.

JAVIER LATORRE
Secretari General Associació Espanyola Dret Esportiu

The post El ‘compliance’ de la FCF pren impuls appeared first on FutbolCatalunya.com.