El canari Chus Trujillo va arribar a Terrassa amb molts interrogants encara que la seva història parla de diversos ascensos inclòs un a la Primera RFEF a Ceuta. No era ‘massa’ cartell, però l’aposta de Constantinos Tsakiris ha donat bon resultat.

A només 2 punts de la promoció d’ascens, aquest entrenador canari, que va assaborir l’èxit al costat del nostre entranyable Manolo Márquez a Las Palmas, li ha faltat Lliga.

Amb l’objectiu d’assegurar la sisena plaça que faciliti jugar el pròxim curs la Copa RFEF i arribar a la Copa del Rei, Chus vol que a la segona sigui la vençuda.

AIXÍ PENSA CHUS TRUJILLO

Què tal per Terrassa?

Molt bé, molt a gust des del primer dia, molt ben acollit.

Esperava aquesta bona rebuda?.

És que jo he vingut molt a Catalunya. Soc fan de Bruce Springsteen i sempre que ha actuat aquí, he vingut des d’on ho fes. Vaig passar la lluna de mel a Salou i sabia que el que es ven dels catalans no era cert.

Per descomptat. Anem a l’esportiu: quina llàstima que s’acabi la Lliga ara!

Sí, ja que l’equip està recollint la collita. El nostre joc està sent brillant i emocionant i crec que, si no acabés ara, un altre ‘gall cantaria’.

SI NO ACABÉS JA LA LLIGA…”

Vostè arriba en la 6a jornada (octubre 2023), amb només 3 punts, penúltims, desesperats… ara, amb el temps a favor, sabia on es ficava?

Al final jo soc entrenador, em donen l’oportunitat de treballar i, si t’ho penses molt, igual et diuen que no. Sabia que era capaç de treure-ho i no ho vaig pensar, a més vaig veure l’equip i la qualitat dels jugadors no es corresponia amb la posició en la taula.

I com es pot ‘enganyar’ un professional que ha passat per clubs de l’illa com Goleta, Sant Antoni, Tamaraceite, Las Palmas C i Ceuta perquè vingui a Catalunya?

Perquè el propietari va veure els números i els dos ascensos seguits amb Tamaraceite i Ceuta. L’amo del Terrassa (Constantinos) és un enamorat dels números i de les estadístiques, va veure que eren apropiades i em va cridar.

“EM VAIG VEURE CAPAÇ DE TREURE AIXÒ”

Però també veuria que el Ceuta va disputar les 4 primeres jornades de la Lliga i, després, li van fer al carrer!

Sí, però era conscient que l’any anterior pugem a Primera RFEF i el món del futbol és així, està boig, i sempre paguem la immediatesa els entrenadors.

Com imaginar és gratis, mirem les 6 primeres jornades sense Chus Trujillo i mai podrem saber el que podria haver passat.

La veritat és que també hem tingut ocasions per a més, hem tingut fins a 7 empats a 2 en els últims minuts amb el partit guanyat. Pel que sigui, no vaig saber tancar aquests partits i fins i tot, com a La Nucia, vam perdre. No podem lamentar-nos molt venint d’on venim. No vam saber tancar aquests partits, repeteixo.

“NO HEM SABUT TANCAR ALGUNS PARTITS”

Això parla molt bé de vostè, però els partits els guanyen només els jugadors i els perden els entrenadors?

Jo sempre els dic que, si no destorbo molt, guanyarem el següent partit; el futbol és dels futbolistes. Tots tenim la nostra quota de responsabilitat en el que succeeix i està bé que així sigui. Sempre és millor focalitzar la derrota en una persona que en vint-i-dues.

“MANOLO MÁRQUEZ ES UNA RAÓ PER A ESTAR AQUÍ”

Treure a un equip de l’infern i col·locar-lo a les portes de la promoció d’ascens, és psicologia o futbol?

Són decisions i, a vegades, doloroses que la gent no pot comprendre. Ens veuen com a algú superior i els entrenadors no ho som: cal prendre decisions amb persones pel bé comú i es generen moltes situacions.

Parlem amb Chus Trujillo i ens sembla que el missatge és idèntic al d’un conegut comú com és Manolo Márquez.

Avui he parlat amb Manolo, ja que farem una cosa junts a Canàries aquest estiu. Márquez és bona part del motiu per a ser aquí al Terrassa, és molt bona persona. Vaig estar com segon tècnic a Las Palmas amb ell i sumem l’ascens a Segona.

“EM SENTO MOLT VOLGUT A TERRASSA”

Parlem una mica de la seva afició perquè n’hi ha poques, molt poques, com la del Terrassa que tant secundi i tant exigeixi als seus futbolistes

Es lliuren amb molta passió, la veritat, i ha estat una llàstima no poder donar-los el que es mereixen; en altres llocs podríem haver sortit esbroncats i amb mocadorades, no obstant això, aquí l’afició ens demanava donar la volta. Sempre han estat amb nosaltres i aquesta és una de les raons per les quals em sento molt volgut a Terrassa, molt identificat.

Cinc punts separen del primer al cinquè classificat i fins i tot quatre entre el sisè i l’onzè. És a dir: un s’ha de cabrejar molt perquè ha lluitat contra tot i s’han quedat a les portes.

“HEM FET UNA SEGONA VOLTA DE LÍDER”

Cabreja molt i només ho mitiga pensar que vam agafar a l’equip en una situació molt complicada, hem fet una gran segona volta que ens col·locaria com a líders i ens quedem amb això. Hem participat en el grup més complicat de segona i hem estat capaços de competir. Tot això ho tenim construït per a la temporada pròxima i no començarem de zero.

Segur que per al curs 2024-2025 continuarà comptant amb aquest porter ‘juvenil’ (Marcos) que ho ha jugat tot?

Comptaré un secret, ja que, quan vaig renovar, amb el primer que parli va ser amb Marcos i li vaig dir que li necessitava sí o sí. Cal destacar aquest acord amb el club, ha cedit molt per a estar amb nosaltres i estic encantat que vagi a seguir. Jo mai miro l’edat i Marcos lidera amb l’exemple, és el primer a treballar i ser crític pensant en el col·lectiu.

“MARCOS LIDERA DES DE L’EXEMPLE”

Per cert: ha parlat de la seva renovació amb tot just quatre mesos al Terrassa. Segur que va pensar que també estem una mica bojos a Catalunya!

Em pessigo, la veritat, perquè a Ceuta em volien renovar 7 anys i em van tirar als quatre partits. Aquí, sense estar salvats ,i sense saber quina seria la dinàmica, Constantinos i la junta va decidir renovar-me. Va ser un pujada de confiança i autoestima i veure que estava al lloc adequat.

Hem nomenat Marcos, però Trujillo ha comptat amb un número bastant fix de jugadors habituals (Gil Muntades, Buenacasa, Aythami, Lucas, Casals..) i una sèrie de relleus per a formar un bloc sòlid.

“AGRAEIXO DEL TREBALL DELS NO HABITUALS”

Tenim jugadors de molt de nivell i m’agradaria reconèixer a la gent de banqueta, als no habituals perquè, sense aquesta gent que recolça i accepta aquest paper, és complicat. Són les decisions doloroses de les quals parlava com els casos del nostre capità Àlex, a qui admiro, o Dani, Pau o Vinya.. futbolistes als qui cal reconèixer-los el treball. Si no es generés competència interna, estaríem morts i mai han deixat d’estrènyer.

Dues últimes qüestions. Una: vostè ha jugat contra tots així que a veure si ens diu com acabarà aquesta Lliga perquè això és un caos, els catalans s’han barallat tota la temporada i sembla que l’Hèrcules aconseguirà la primera plaça.

Crec que ja li toca, ha passat una llarga travessia al desert i el calendari li afavoreix. Veig campió a l’Hèrcules, segon el Lleida Esportiu, Badalona Futur, Europa i Sant Andreu.

“VEIG L’HÈRCULES CAMPIÓ”

Última: la pròxima temporada ja no serà Chus Trujillo ‘el salvador’ sinó que se li exigirà, mínim, l’ascens.

Ho sé. Tant el club com jo mateix sabem que cal fer les coses bé i seguir els passos que cal seguir. Cal, desgraciadament, donar baixes perquè entrin uns altres, fer una pretemporada concorde a l’entitat i a l’equip i a sortir a guanyar des del primer partit. No soc de vendre fum ni ximpleries perquè el Terrassa és un històric i té les seves urgències. No obstant això, la gent ha de saber que de 90 clubs de la categoria només pugen 10, 5 de manera directa i la primera dificultat és aquest número. Nosaltres lluitarem, això ho garanteixo, des del primer dia.

The post Chus Trujillo: “Em cabreja molt quedar-me a les portes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No se li pot demanar res més a l’equip de Chus Trujillo sinó mantenir aquesta intensitat per a la competició de Lliga. La Copa del Rei era un somni i es buscava el miracle i no va poder ser, ja que un únic error va condemnar al Terrassa enfront del Dep. Alabès.

Els egarencs, amb una entrada meravellosa que ja desitjarien per a qualsevol partit del cap de setmana, van sortir concentrats en un ambient extraordinari. Tenir davant a un equip de Primera no hauria d’impressionar encara que la mala sort és una altre enemic amb què cal comptar.

UN ERROR DE CÀLCUL

El visitant Ropero (13′) va avisar, ja que Alkain (21′) aprofitaria l’error de Jordi Palacios en un control dins de l’àrea. Va treure el porter Owono des de la seva àrea, va intentar dominar Palacios i només la hi va regalar al rival.

Aquesta desgràcia s’arrossegaria durant tot el partit, especialment a la segona meitat amb el cansament com a major inconvenient. La primera es va tancar amb major possessió local (55%) encara que això servís per a res.

Marcos Pérez va estar en la seva gran línia de sempre a xuts visitants en els minuts 23′ i 39′ (Ropero) mentre Cano va trobar el travesser (29′) en un centre-xut mancat de convicció. Només un tret llunyà de Neeskens va ser el balanç ofensiu, molt poca cosa.

EL CANSAMENT ES PAGA

L’entrada d’Adri Lledó per Jofre (45′) poc va canviar a un Terrassa al qual se li notava el cansament i la tensió de l’esforç. Pol Sánchez va obligar a aparèixer a Owono (56′) mentre Tenaglia (56′) va donar l’esglai a l’àrea del Terrassa.

Ni tan sols el triple canvi del minut 62′ (Cervera-Aythami-Pau Salvans) va girar el marcador. L’experiència és un grau i la diferència notable entre els dos rivals es va mantenir fins al final. Els de Luis García Plaza es van mostrar molt seriosos i organitzats i no van necessitar majors esforços.

L’important, ara, es diu Lliga i, concretament, At. Saguntino. Sumar els tres punts al Nou Camp de Morvedre ha de ser el punt d’inflexió per a sortir d’aquesta catorzena plaça.

The post Un únic error condemna al Terrassa contra l’Alabès appeared first on FutbolCatalunya.com.

The post “És una vergonya el que vam veure en el camp” appeared first on FutbolCatalunya.com.