Dels 172 equips que conformen les cinc primeres categories del futbol estatal només queden tres que contin els seus vuit partits a casa per victòries. Són l’Atlético de Madrid de Primera Divisió, el Castellón de Primera Federació i el Lleida Esportiu de Segona Federació. L’equip blau ha tornat a enganxar la ciutat i el bon futbol de local es veu recompensat amb resultats i assistència a les graderies.

I és que són vuit partits a casa, tots amb victòria. Remuntades vibrants contra Terrassa, Peña Deportiva o València Mestalla i també golejades als tres últims partits contra Torrent, Andratx i Cerdanyola. El Camp d’Esports ha vist de tot, però sempre els tres punts s’han quedat a casa.

VUIT GOLS DE CHULI AL CAMP D’ESPORTS

Són 21 gols a favor de local i set en contra. O el que és el mateix 2,1 del Lleida Esportiu per 0,87 dels seus rivals. En aquest sentit, el dels gols marcats, és especialment destacable que Chuli ha fet vuit gols en els vuit partits a casa. De fet, ha marcat a tots menys a la jornada 6 contra la Peña Deportiva.

Aquest rendiment de local ha portat l’equip d’Ángel Viadero a liderar el grup 3 de Segona Federació amb 35 punts, tres més que l’Hércules que és segon. A més, si guanya el proper partit de visitant també serà el millor fora de casa ja que acumula 11 punts de visitant per 13 de l’Hércules.

EL NOU SARDENYA, L’ALTRE FORTÍ

I el proper partit fora de casa és al Nou Sardenya, l’altre fortí de la categoria. L’Europa ha guanyat els seus set partits a casa i el vuitè és contra el Lleida Esportiu. Duel d’alçada, primer contra tercer, d’una categoria que està deixant grans imatges pels equips catalans aquesta temporada.

The post El Camp d’Esports és un autèntic fortí appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Lleida Esportiu 2023/2024 enganxa. És el líder del grup 3 de Segona Federació i ha guanyat tots els seus partits a casa, amb tres remuntades inversemblants contra Terrassa, Peña Deportiva i València-Mestalla. La ciutat torna a estar amb l’equip i l’assistència al Camp d’Esports s’ha quadruplicat els darrers mesos. Chuli és un dels culpables d’aquest fet.

L’andalús, amb 31 anys, és el màxim golejador de la lliga i ha marcat sis gols en deu partits. Ja són tretze en temporada i mitja a la Terra Ferma on afirma, sense dubtar, que és feliç.

“LA GENT DE LLEIDA COMENÇA A ENGANXAR-SE”

Crida l’atenció el rendiment de l’equip a casa, on el Lleida conta els seus partits per victòries.

Se’ns està donant bastant bé. La gent comença a enganxar-se amb nosaltres i la veritat que ens ve genial. Quan ens falten les forces tenir 4.000 o 5.000 persones amb tu sempre és un plus.

A més, amb partits que han tingut remuntades inversemblants.

La clau d’aquest equip és això. Que sap de les seves possibilitats i que no tira la tovallola mai. Sabem les nostres virtuts, el que hem de fer, estem compromesos i anem a cada pilota a mort i això es veu en els resultats.

Creu que han despertat l’afició del Lleida?

Em fa pena, la veritat. Sé que el Lleida sempre ha estat un club històric i Lleida una ciutat de futbol. Estan despertant i més que despertaran, perquè ho veig al carrer o quan porto a la nena a l’escola. Els nens ja hi van amb la samarreta del Lleida i això és el que més em motiva, el fet d’il·lusionar els nens i que vulguin ser del Lleida.

És en part responsabilitat seva i dels seus companys.

Entenc que quan es donen bons resultats i el boca a boca de les remuntades que hem fet fan que la gent vulgui viure el que la resta ha viscut amb nosaltres. Hem d’intentar seguir donant a l’afició el que els hi estem donant i que ens portin com fins ara.

“SÉ COM DE DIFÍCIL ÉS GUANYAR I PER AIXÒ HO CELEBRO TANT”

No sé si és el jugador més estimat, però la veritat és que ha rebut molt afecte.

És mutu. Estic gaudint moltíssim amb l’afició i hi ha sintonia entre ells i nosaltres. La veritat que em fa molt feliç veure que quan acaba el partit molts nens ens esperen per demanar-nos autògrafs, dir-me coses o donar-me un regal. Això, valgui la redundància, és un regal.

Hi ha unes imatges i vídeos de després del partit que demostren que embogeix una mica quan guanyen un partit a casa.

La meva carrera és molt llarga i sé com de difícil és guanyar. La gent creu que és molt fàcil, però és terriblement complicat. El futbol d’ara és molt igualat, tots els equips entrenen a un nivell altíssim. M’agrada donar-li el valor que té cada victòria. La gent pot pensar que les celebracions són desmesurades, però per mi no. Visc el moment dins del camp i també fora quan acaba el partit. Gaudeixo de la victòria, ho celebro i ho passo bé amb els meus companys.

El fet d’embogir no ho deia per dir, sinó perquè hi ha unes imatges on se’l veu llençant-se en planxa al vestidor.

Va anar sortint tot sense volver. Primer vam escollir una cúmbia per celebrar les victòries el dia de la Nucía de forma improvitzada. Tirar-me com una foca va venir perquè el Marc va dir “lliure” i ho vaig celebrar tirant-me així. Hem anat incorporant coses, la veritat i la porta a afegir-ne segueix estant oberta.

“SI LUIS PEREIRA NO FOS EL PROPIETARI NO HAURIA VINGUT”

Quan va arribar el moment del Lleida era molt diferent del d’ara. Sense Luis Pereira aquí no hagués vingut?

Per suposat. Sabem d’on venia el club i evidentment vaig tenir ex companys que havien estat aquí i si Luis no hagués estat el propietari no hauria vingut. Vaig venir de la seva mà i ens coneixem des que jo tenia catorze anys. Sé com treballa i que quan es proposa alguna cosa ho aconsegueix i també que és seriós en tot el que fa. Vaig venir per ell, efectivament.

Com ha canviat el Lleida Esportiu des de la seva arribada?

Quan vaig arribar no teníem l’annex, no estava arreglat encara el gimnàs. Luis estava començant a intentar fer “un club perfecte”, com ell diu. Crec que entrenar a l’annex per nosaltres és un plus, ja que abans havíem d’anar a Alguaire que està a 20 minuts. Això el que ha de fer és que valorem el que tenim ara. El gimnàs està al costat del vestidor i l’annex al costat de l’estadi i el club cada vegada funciona millor i de forma més professionalitzada. És un camí llarg, però estic molt content de poder viure’l en primera persona.

En algun moment va dubtar de venir per les històries que li arribaven de l’etapa anterior del Lleida Esportiu?

Coneixia a Luis i anava de la seva mà. Vaig parlar amb ell i em va donar la seva paraula i sé que la seva paraula té molt pes. Venia confiat i no tenia cap mena de por en aquest sentit perquè ell em va dir que es solucionaria tot i es faria un club modèlic.

“AL VESTIDOR DEL LLEIDA NO HI HA EGOS I AIXÒ ÉS CLAU”

Com s’explica el canvi de rendiment de l’equip d’una temporada a l’altra?

Mantenir un bloc i portar bons jugadors ha estat clau. Raúl Fuster ha encertat molt amb els fitxatges, ja que els futbolistes que han vingut encaixen bé al nostre sistema de joc de 5-3-2. Al vestidor del Lleida no hi ha egos i això és clau. Tots sabem el rol que tenim, tots sabem que podem ser titulars qualsevol perquè no és una plantilla llarga i tots donem el nivell. Per mi és un plaer venir a entrenar i cada vegada que jugo partits perquè és espectacular.

Seria agosarat dir que és el seu millor moment?

No m’ho esperava, perquè jo em vaig proposar als meus últims anys gaudir. Volia anar a un lloc on pogués assaborir cada moment i tenir una recta final dolça fos com fos la situació. Aquesta bona vibració i aquest pensament m’han anat bé. Anar i tornar d’Alguaire em feia gaudir, no tenir gimnàs em feia gaudir… llavors crec en això, que l’energia positiva fa que portin coses bones.

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”. El seu estat de whatsapp va una mica en aquest sentit.

I tant. La voluntat és el que fa que al final passin coses bones.

“LES SESSIONS AFE VAN SER UN PUNT D’INFLEXIÓ PER MI”

Valorar els bons moments sol venir després de tenir-ne de dolents. Les sessions AFE van ser un punt d’inflexió per Chuli?

Per mi va ser un punt d’inflexió sí. Aquella etapa vaig decidir gaudir i res més. No sé fer una altra cosa que jugar a futbol i no podia prendre-m’ho negativament com un càstig. Volia ser jo en cada moment dins i fora del camp. Abans sempre vivia més cohibit pel què diran, perquè era molt alegre i reia molt.

Ara mateix gaudeix marcant. Aquest cap de setmana hi ha duel pel pitxitxi amb Ernest Forgas.

He dit moltes vegades que per mi això va en funció de l’energia. El míster em demana que pressioni aquí i allà, que doni sortida a l’equip i tal, que m’ofereixi… Si fas tota aquesta feina bé la guinda és el gol i sol arribar quan fas la resta de coses bé.

Per què li diuen Chuli?

Em dic Manuel Jesús i de Jesuli es va quedar Chuli a l’escola des que tinc 8-9 anys. M’ha acompanyat tota la vida i fins i tot la meva mare em diu Chuli, menys quan s’enfada que llavors ja em diu pel meu nom i ja intento no mirar.

“SÓC CHULI DES QUE TINC 8-9 ANYS”

Mai ha estat més de dues temporades consecutives a un equip. El Lleida Esportiu serà el primer?

És més, crec que no he estat més d’un any i mig enlloc. Són circumstàncies, a vegades per H i altres per B. Tenia contracte de quatre anys amb el Getafe i em cedia cada any i era difícil estar a un lloc. A Lleida estic molt bé, la meva dona té feina, la nena a l’escola està encantada, jo estic molt bé, em sento a gust i important i la veritat que estic gaudint molt.

El resum seria això no: Chuli gaudeix i fa gaudir a Lleida.

A veure si ho puc allargar, al final el meu objectiu és allargar-ho el màxim possible

The post “Il·lusionem els nens i volen ser del Lleida E.” appeared first on FutbolCatalunya.com.