CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Molts el veuran com el salvador del futbol base del Reus, d’altres diran que hagués pogut fer més per salvar, també la SAD. El que queda clar és que després de 13 anys coordinant la masia roig-i-negra, en Xavi Castro no podia deixar morir la pedrera reusenca així com així. Ningú millor que, l’ara President de la Fundació, per entendre la importància del futbol base i la necessitat d’assegurar el seu futur i de no perdre els valors i el treball que els han portat a ser una de les millors pedreres de Catalunya. No ha estat un camí de roses però podem dir que, des del dimarts passat, la Fundació ja és una realitat.

Xerrem una estona amb en Xavi per saber més sobre aquest projecte i per conèixer les seves sensacions en un dels pitjors anys pels roigs-i-negres.

Sembla que el serial del Reus Deportitu no s’acaba mai. És optimista?

Ho veig complicat perquè és un tema de diners i, ara per ara, no veig que ningú pugui abonar aquests 221.000 euros per poder inscriure als jugadors i no quedar exclosos de Primera Catalana.

Aquesta possible exclusió, suposaria la liquidació de la SAD?

No. Una cosa és que els equips no competeixin i una altra que la SAD com a empresa anés a liquidació, això és un tema concursal i sincerament, no sé quines passes s’haurien de seguir perquè es produís aquesta liquidació.

“La continuïtat del Reus D. és un tema de diners”

Afectaria d’alguna manera a la Fundació aquesta liquidació?

Directament no. Nosaltres vam signar un conveni de 2 anys amb l’administrador concursal on la Fundació té la gestió de forma indefinida de tots els equips del futbol base. No obstant això, com a projecte seria important que hi hagués un primer equip.

I, després d’aquests 2 anys?

Si durant aquests 2 anys o després aparegués un inversor que vol recuperar el futbol base, ens asseuríem i parlaríem, sempre que ens garantís la continuïtat.

Parlava abans de la importància de tenir un primer equip. Han considerat alguna opció referent a aquest tema?

Com t’he dit, entenc que Reus ha de tenir un primer equip, encara que de moment no ens hem parat a pensar més enllà. Aquest any volem consolidar el projecte i després, veient com es van succeint les coses, decidirem.

Per algú com vostè que respira Reus pels 4 costats, suposo que ha estat molt dur aquest darrer any, oi?

La veritat que sí. No m’ha acabo de creure com s’ha malmès el nom de Reus d’aquesta manera, sobretot quan hem estat un club que s’ha caracteritzat per fer les coses bé, per tocar de peus a terra, per ser un club familiar. És dur veure com en tres i no res.

Fa encara més ràbia i pena la imatge que s’ha donat en aquestes últimes setmanes amb acusacions mútues, declaracions desafortunades…?

I tant. No sé si algú ha escrit aquest guió o si ha passat de forma natural però no es podia fer pitjor.

“És dur veure com en tres i no res”

Té la sensació que el Sr. Onolfo ha venut fum?
No ho sé. Simplement, crec que quan una persona s’involucra en un negoci i no s’informa, et crea dubtes.

Deixem de banda el tema de la SAD i entrem de ple en la Fundació. Dimarts 17 va ser la presentació oficial davant de l’afició amb el 1er Trofeu Ciutat de Reus Juvenil. Quines sensacions va tenir?

D’il·lusió, de satisfacció de veure a les famílies contentes, als nanos damunt del terreny de joc, En definitiva, la sensació que havíem arribat on volíem.

Quan sorgeix la idea de crear la Fundació Futbol Base Reus?

Més o menys sobre el febrer o març. Ens vam reunir uns quants veient el que estava passant al club (expulsió, multes…) i vam decidir intentar salvar el futbol base, separant-lo del primer equip.

A partir d’aquí, quins passos segueixen?

Primer que tot ens vam reunir amb l’alcalde, el qual ens va transmetre tot el seu suport i més endavant, ens vam asseure amb els serveis jurídics de la FCF amb Oriol Camacho al capdavant. En aquesta reunió se’ns assessora de què la fórmula més segura en cas que la SAD es liquidés era la constitució d’una Fundació, fent la gestió-cessió dels equips que depenien de la Federació i, així ho fem.

“Amb la Fundació tenim la satisfacció de veure famílies contentes”

S’han trobat amb molts entrebancs a l’hora de constituir-la?

Burocràticament, sí. No ha estat un camí fàcil, hem hagut de fer, fins a 3 vegades, els registre de la Fundació. Al final, una cosa tan simple com una coma mal posada t’obligava a començar de nou.

Com funciona la Fundació?

Té un patronat, el qual s’encarrega de fer complir els estatuts i, a partir d’aquí, vam crear una secció esportiva dins la Fundació.

Quin és l’objectiu?

Garantir la continuïtat del futbol base, del femení i del Genuine.

I les línies de treball que segueixen?

Bàsicament, són dos. Donar continuïtat al treball que s’ha portat a terme durant aquests anys i formar al jugador/a des d’una perspectiva global, és a dir, la vessant esportiva és important, tanmateix, la personal ho és encara més. Volem formar persones.

Després de 13 anys com a coordinador del futbol base, se sentia amb l’obligació de salvar la pedrera roig-i-negra?

Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar-lo. Són molts anys de treball, no només meu sinó de molta gent, per exemple l’expresident Llastarri o Ramon Alabart, per unificar tots els equips i que hi hagués un gran projecte de futbol base com per deixar-lo morir sense, almenys, lluitar per la seva salvació.

“Em sentia amb l’obligació moral d’intentar salvar el futbol base”

Un futbol base que nivell esportiu, com afronta aquesta temporada?

Afortunadament, tenim a tots els equips, excepte el Juvenil A, a les màximes categories possibles, per tant, afrontem aquesta temporada amb la idea de mantenir-les. L’únic que ens sap greu ha estat no poder salvar la categoria del Juvenil A.

Per què no l’han pogut salvar?

El Juvenil A depenia de la Federació Espanyola, llavors nosaltres decidim renunciar a Divisió d’Honor i Nacional perquè passés a formar part de l’estructura de la FCF, poder absorbir-lo amb la Fundació i jugar a Preferent, i quan fem tot això, la Federació ens diu que no té lloc a Preferent i hem de començar a Segona.

Com veiem, un camí amb moltes pedres, encara que, també amb molts suports per part de l’Ajuntament, de les empreses de la ciutat, de la FCF. S’imaginaven un moviment tan favorable?

No. Estem sorpresos molt positivament. La gent ha respost molt bé i més, tenint en compte que no demanàvem ajuda pel primer equip sinó pel futbol base.

Un projecte no exempt de crítiques com les del Sr. Onolfo qui posava en entredit les intencions de la Fundació respecte a la SAD. Entén aquests atacs?

Abans de tot, m’agradaria dir-los, tant al Sr. Onolfo com a tota la gent que critica el projecte que els que hem creat la Fundació som gent que estima el club, els seus colors, gent que anàvem a veure l’equip quan estava a Primera Catalana i que la nostra única intenció ha estat salvar el que es podia salvar. Respecte a les declaracions del Sr. Onolfo, evidentment que no les entenc, primer perquè el Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres, tot ho hem hagut de tractar amb l’administrador concursal i segon, perquè des de la Fundació, sempre hem estat disposats a ajudar en tot el que puguessim a la SAD, tanmateix, no podíem fer-nos càrrec del pagament dels 221.000 euros com ells volien, donat que no tenim aquests diners. T’asseguro que de tenir-los, no s’hagués arribat a aquesta situació.

“El Sr. Onolfo mai ha volgut seure-se amb nosaltres”

Fent-me ressò d’alguns comentaris a les xarxes i sense deixar el tema de les crítiques, no haurien pogut fer quelcom més per salvar la SAD?

No, donat que els 2 equips professionals (Reus Deportiu i Reus B Cambrils) i el Juvenil depenien de la Federació Espanyola i a nivell legal no podíem fer res.

Traient aquestes veus discordants, veu il·lusionada a la parròquia reusenca?

Potser les més il·lusionades són les famílies que veuen com els seus fills poden continuar amb la seva formació. Pel que fa a la resta de l’afició, hi ha gent que valora de manera positiva el projecte mentre que a d’altres només els hi interessa el primer equip.

The post Xavi Castro (President FF Base Reus): “Volem donar continuïtat al projecte” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’any 2016 no s’havien vist ni gols ni victòries de L’Hospitalet. Els riberencs jugaven una final a Montigalà i la van guanyar. Coro i Puerto, golejadors i líders, van treure l’equip del descens. El partit va seguir a la sala de premsa. Martí Cifuentes va dir que no entenia “situacions antiesportives del Badalona, com no tornar la pilota”. Manolo González, per la seva part, va afirmar que no havien tirat la pilota fora “perquè el jugador de L’Hospitalet no estava lesionat” i afegia que , en referència a Cifuentes. “No pots anar d’una cosa i ser una altra”, explicava el tècnic escapulat. Aquesta rivalitat ve de lluny.

I seguirà a la classificació, ja que Badalona (28 punts) i L’Hospitalet (26) lluiten pels mateixos objectius. Qui deixa de mirar cap a baix és el Barça B, després de quatre victòries consecutives. L’Olot en fa 9 que no guanya i és l’únic equip de la categoria que no coneix la victòria fora de casa. Moment delicat per a Rodri i una dada nefasta: 4 victòries en 24 partits.

L’Espanyol B tampoc havia guanyat com a visitant fins avui. El conjunt blanc-i-blau va superar per la mínima al Sabadell, gràcies a un gol de Pibe. Nova ensopegada dels arlequinats – segona consecutiva a casa – que els allunya de la zona alta. D’altra banda, el de Lluís Planagumà és el millor filial català de la categoria. I, com ja han recordat Miguel Álvarez i Manolo González, l’únic “de veritat”.

PRIMERA CRISI PEL REUS?

Per dalt, les coses no estan com sempre i això és notícia. El Villarreal B s’escapa a quatre punts del Reus, que perd pistonada. L’equip de Natxo González va ser golejat severament per l’Hércules. Va ser, de fet, la venjança del 0-3 de la primera volta al Rico Pérez, amb un resultt idèntic. Segurament, és el pitjor moment de la temporada per a un Reus que només ha guanyat un partit dels últims quatre.

No només ho ha aprofitat el filial groguet, sinó també la resta de perseguidors. Les distàncies s’escurcen i el Reus (46 punts) veu com Lleida Esportiu (41), Hércules (40) i Alcoyano (39) s’acosten. Els dos primers, van golejar en aquesta jornada i els de Palop van treure un empat meritori del Mini Estadi de Vila-Real.

SE’N VA LA LLUM A LLEIDA

Els blaus, que només han perdut un partit a casa, van fer valer el factor Camp d’Esports. El Lleida Esportiu va golejar l’Atlético Levante el dia del debut de Carlos Rodríguez. No van ser les úniques notícies a la terra ferma, ja que el partit es va veure interromput durant uns minuts. Les torres de llum de l’estadi van apagar-se. S’encén, i de veritat, l’opció de fer play-off d’un equip que, a diferència de la temporada passada, va de menys a més.

El mateix ens agradaria dir de la Pobla de Mafumet, però lamentablement no és així. El filial del Nàstic va caure per la mínima a Son Malferit i no surt del descens. La del debut, està sent una temporada difícil pels joves de Martín Posse. Encara més, des que Emaná ha pujat amb el primer equip. Però la Pobla seguirà remant, com la resta d’equips de la categoria en les 14 jornades que queden. Entrem a la recta final.

The post L’Hospitalet aguanta la tempesta i trenca la sequera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les mancances de la primera volta s’han vist resoltes amb el mercat d’hivern. Només el Lleida Esportiu i l’Espanyol B han mantingut les seves plantilles sense novetats. La resta, fins a vuit equips catalans, han incorporat cares noves. Una de les més sonades com Abraham està tenint rendiment immediat. El canari comença a recordar aquell jugador màgic que va meravellar a Badalona i va decidir un partit. Com en aquella època, amb un magistral llançament de falta. El Cornellà, que puja a la tercera posició, presenta candidatura seriosa al play-off i qui sap si a alguna cosa més. Amb 39 punts, ja no es pot aspirar només a la permanència?

Segur que fins que no s’arribin als clàssics 45 no es canviarà de discurs. En qualsevol cas, la temporada dels de Jordi Roger és per emmarcar. Només els dos líders, clarament distanciats, milloren el seu rendiment. El Villarreal B no afluixa i ha aprofitat la punxada del Reus a Olot. És cert que només Alcoyano i Barça B han pogut guanyar a la Garrotxa, però els roig-i-negres van tenir més opcions que no pas els locals.

Aquesta vegada, a diferència de moltes altres, els de Rodri no van ser millors que el rival. L’Olot només ha guanyat 4 partits de 23 i està vivint una temporada terrible. Idèntica dada presenta la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic, sense Emaná, és més vulnerable. Encara queda Varo, que va aturar un penal – això no és notícia – contra el Sabadell. Els de Posse no van desaprofitar el seu, però sí la oportunitat de guanyar. Finalment, empat a un.

EL LLEIDA SUSPÈN L’EXAMEN DEL RICO PÉREZ

Més val puntuar que perdre, està clar. El Lleida Esportiu acudia al Rico Pérez amb l’oportunitat de donar un cop sobre la taula, que finalment no va succeir. Dotze jornades després, els blaus van caure derrotats. La Segona B no perdona i un equip com l’Hércules, tampoc. Amb aquesta derrota, l’equip de la terra ferma queda fora dels llocs de play-off. La tercera i la quarta plaça aniran molt cares.

Hi podrà arribar el Barça B? El filial està a 10 punts del play-off, però amb les noves incorporacions ho veu tot possible. No n’hi ha per a menys després de tres victòries consecutives. L’última, contra un L’Hospitalet enfonsat, que ja està en descens i no troba el rumb. Els riberencs, que no guanyen des del 29 de novembre, cauen a la zona de descens.

I no només això. El gol està sent el gran problema per a l’equip de Cifuentes. 501 minuts sense marcar d’ençà d’aquella diana de Puerto al 39’ del partit contra l’Atlético Levante. Allò va ser el 20 de Desembre. 8 hores de futbol després, L’Hospitalet no ha pogut perforar el marc contrari. Contra el Badalona a Montigalà, l’equip i Martí Cifuentes es jugaran més que tres punts.

“L’ESPANYOL B ÉS UN FILIAL DE VERITAT”

No serà fàcil contra un equip escapulat que si per alguna cosa es caracteritza és per no baixar mai els braços. El Badalona va aixecar un 2-0 a l’Espanyol B gràcies a dos gols d’Óscar Muñoz, que debutava. Bon punt fora de casa i encara millor roda de premsa de Manolo González. El tècnic va dir que “l’Espanyol B és un filial de veritat”, felicitant l’aposta per la formació de joves que no s’està produint a la resta d’equips B de la categoria.

The post S’escalfa el grupo III de la segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“No hay nada nuevo bajo el Sol”, que diu la dita, al grup 3 de Segona B. Vila-Real B i Reus dominen amb mà de ferro, el Lleida segueix invicte, el Cornellà treu or de l’estratègia i l’Olot segueix sense guanyar fora de casa. I L’Hospitalet no ho fa a tot arreu. L’única tònica que ha canviat aquest cap de setmana ha estat la del Barça B. A cop de fitxatges, el filial de Gerard López ha sortit del descens… i és dotzè! Un exemple més de la igualtat d’aquesta lliga (això tampoc canvia) i de com d’ajustades estan les coses. Però, és una lliga de dos? És massa aviat per a fer tal afirmació? El temps ho dirà, però de moment poden fer les seves apostes.

No perdrien gaire patrimoni si fessin un ‘all in’ amb el Reus. Sense Natxo González, ni Colorado, ni Ángel, Marín, Rafa García, Moyano o Vaz els roig-i-negres van tirar de raça de campió per a superar L’Hospitalet. Dos gols d’Edgar – 11 ja del davanter de Gavà – i Vítor i una gran segona part van deixar el partit vist per sentència. L’alegria no va ser completa, ja que el Vila-Real B també va guanyar. De L’Hospi, millor no parlar.

Mala, nefasta dinàmica dels riberencs i pocs símptomes de recuperació. Res a veure amb el que s’està vivint al poble veí. El Cornellà ha deixat de ser una revelació per a convertir-se en una realitat. Com a Reus, un gol del capità David va donar una victòria de prestigi. I és que fins avui només Hércules i Lleida Esportiu havien guanyat a la Nova Creu Alta. Entre els dos està situat l’equip de Jordi Roger, amb 36 punts.

‘SUPER LLEIDA’, 12 JORNADES INVICTE

38 té un Lleida Esportiu que si no fos per l’estratosfèric rendiment dels dos líders estaria molt més amunt. Els blaus acumulen 12 jornades sense perdre i, a més, el seu joc va ‘in crescendo’. “Ens han sotmès”, deia Rodri en roda de premsa. No li faltava raó, ja que al final la victòria va caure pel seu propi pes. Va ser justa i merescuda. Serveix per a eixamplar la distància respecte l’Hércules a quatre punts. Un bon coixí per a afrontar la visita al Rico Pérez de la propera setmana.

El partit de la jornada a FutbolCatalunya no va decebre, però Idiakez no vol eufòries. Preguntat per FC sobre si s pot arribar a atrapar a Vila-Real B i Reus el basc va ser clar “Només penso en l’Hércules. En futbol, a la mínima que treus pit te’l destrossen”. Qualsevol cautela és poca després del que va passar fa menys d’un any. Aquest Lleida, però, té molt bona pinta.

GERARD LÓPEZ RESPIRA

No podem dir el mateix del Barça B, tot i que disposi de la, probablement, millor plantilla de la lliga. Els fitxatges han canviat la cara dels blaugrana, que van superar per la mínima l’Espanyol B en el derbi de filials. Els futbolistes van celebrar el gol de Cámara amb Gerard, fet que demostra la confiança en el tècnic. Ara la pregunta és: aquest equip arrasarà a la segona volta o les individualitats no ho són tot?

Ben diferent és la situació del Badalona. Amb el que pot, Manolo González ha armat un equip competitiu que manté la distància envers el descens. Cinc punts els separen ara de la zona fatídica i també de la Pobla de Mafumet, amb qui van empatar a zero a Montigalà. Les victòries a Segona B van cares i ningú regalarà res en una segona volta que ja està sent més que exigent.

The post Lleida Esportiu i Cornellà no volen una lliga de dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la notícia de la jornada a Segona B, per no dir de la temporada. El Sabadell no guanyava fora de casa des del 12 d’octubre del 2014, quan ho fa fer a Llagostera. Molt de temps, massa amb una llosa pesadíssima a sobre. 462 dies i 27 partits després, segons informava l’estadístic Miguel Ángel Rodríguez, els arlequinats han tornat a guanyar com a visitant. La victòria, històrica, serveix per a enganxar-se a la lluita dels millors. El Sabadell, amb 31 punts, s’acosta a Cornellà (33), Lleida Esportiu (35) i Reus (42). Cap dels tres van guanyar en aquesta jornada, la de la resurrecció del Barça B. Els fitxatges tenen rendiment immediat al filial blaugrana, especialment el bigolejador Dani Romera.

Però anem a pams. La Segona B s’estreny encara més. Cap dels quatre primers classificats ha guanyat aquesta jornada. El Reus va ser incapaç de superar un Espanyol B més afinat de cara a porteria. Dalmau, pitxitxi amb 12 gols, va veure porteria set jornades després. Natxo González va reservar als seus millors homes i la jugada li va sortir malament. El Reus perd pistonada, amb una victòria en els últims quatre partits.

La derrota dels roig-i-negres no va ser tan cara com podia semblar. El Vila-Real B va veure’s superat per un Olot ambiciós, que va merèixer més que un empat. És la tònica de la temporada pels garrotxins. Juguen bé, generen ocasions, són millors que el rival, però no ‘maten’. Sí ho va fer Carlos Martínez, que no va celebrar el gol per respecte a club i afició. El ‘killer’ ha marcat tres gols en dos partits contra l’Olot aquesta temporada. La norma dels ex mai falla.

EL LLEIDA NO PERD I L’HOSPI NO GUANYA

Tampoc ho fa el Lleida Esportiu, probablement l’equip més sòlid a aquestes alçades de competició. Els blaus, invictes en els últims 11 partits, només han encaixat tres gols en aquest període. Cap li va marcar L’Hospitalet, en un partit – un més – en el que els riberencs no van xutar a porteria. Cinquena jornada sense guanyar dels de Cifuentes, que tanquen la jornada dos punts per sobre del descens.

O, en altres paraules, a dos de distància de la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic va veure’s superat per un Barça B en el que comencen a funcionar els fitxatges. Dani Romera, un dels nouvinguts, va fer els dos gols. Alberto ­Perea i Xemi van debutar, mentre que s’espera en breu l’arribada de Salva Chamorro. Amb tot, Gerard López disposarà d’una de les millors plantilles de la categoria per a sortir del pou.

No té tanta fortuna – per no dir pressupost – el Badalona. Els escapulats van competir contra el Cornellà, però va ser insuficient. Els verds, amb 33 punts, segueixen fregant el play-off, però no van acabar d’aprofitar la derrota de l’Hércules contra l’Alcoyano al Rico Pérez. Un ex del ‘Deportivo’, precisament, va debutar al Municipal. Abraham Jesús Noé va jugar l’última mitja hora contra un Badalona on va triomfar. En aquest cas, la norma dels ex no es va complir.

The post El Sabadell guanya, per fi, fora de casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Sergi Masqué (1985) és més reusenc que el pal de la bandera de l’estadi Municipal. Va entrar al club amb 7 anys i va marxar amb 29. 22 anys va vestir la samarreta del Reus l’etern capità. El passat 31 d’agost, la seva història amb el club de la seva vida va tenir el seu punt i final. Natxo González no va comptar amb ell i va haver de buscar una ‘sortida express’. Tot i tenir contracte, va haver de buscar la millor opció i aquesta va ser Cornellà. Amb la samarreta verda, tornarà a casa en la primera jornada després de Nadal. El 2016 serà el primer any sencer sense vestir els colors que l’han marcat sempre.

Acaba el 2015 i començarà el 2016 pensant en el que passarà el 3 de gener.

Està clar que és un dia especial. Després d’onze anys al meu club vaig marxar fora i haver de tornar a casa és estrany. Estic a un altre club i ara he de centrar-me en el que toca, que és guanyar.

Després de tot això, li serà anormal ocupar el vestidor visitant.

Suposo que sí. Tampoc ho sé. De moment estic molt tranquil, però quan arribi el dia ja veurem. Sí serà estrany, però són etapes de la vida i no hi ha cap altra que adaptar-se.

S’espera un homenatge per part del club?

No m’espero res. Tot el que he fet ho he fet de cor. Ho he donat tot durant onze anys i crec que és el que tocava. Si creuen oportú fer-me alguna cosa jo encantat de la vida i si no, no passa res. No necessito cap homenatge perquè tampoc m’ho mereixo.

El comunicat oficial del Reus quan va marxar deia que se li faria un homenatge. Alguna novetat al respecte?

Des d’aquell dia tinc molt contacte amb els companys, però que jo sàpiga no faran res. No crec que mereixi res especial. Sóc jugador de la casa i no cal donar-li voltes a això.

Un jugador que porta 22 anys al Reus, que és de la ciutat, que sent els colors… Per què marxa?

Jo no vaig poder decidir molt. Volia seguir aquí, però l’entrenador no comptava amb mi i això no ho puc controlar. Sé molt bé el que vull i m’havia de buscar un altre camí. Em van dir que no comptaven amb mi tenint contracte vigent i vaig buscar la millor sortida possible.

Tenint contracte vigent també va facilitar les coses.

I què havia de fer? Tinc 30 anys i el que vull és gaudir jugant a futbol i en aquesta vida s’ha de ser feliç. No pots estar a un lloc on no et volen i no compten amb tu. Forçat, em va tocar decidir buscar una sortida. Al Cornellà estic molt content i era la millor opció.

Guarda rancor a la gent que no el va voler?

La vida són etapes i jo he estat aquí 11 anys, he vist passar jugadors, amics, i pel que van decidir ells la meva es va acabar. Està clar que jo personalment no ho he passat bé. No va ser una situació còmode per a mi, però no tinc rancor per a ningú. Tinc una relació molt cordial amb la gent del Reus i no cal donar-li més voltes.

Si marca diumenge un gol no el celebrarà?

Això és un clàssic. El jugador que estima un club li deu un respecte. El Reus m’ho ha donat tot i jo ho he donat tot pel Reus. En el cas que marqués, que és molt difícil (riu), no el celebraria per respecte a tota la gent que durant tants anys m’ha donat suport.

Deu haver tingut enveja sana per la Copa, però també li deu haver sabut greu les desgràcies amb Sellarès i Jaume Delgado. Com les veu?

Tinc una relació molt estreta amb el Marc i el Jaume. Els hi dono tot el meu suport. Són situacions fotudes, però el grup és fort i ho superarà.

A Cornellà li ha faltat continuïtat?

Els primers partits ho vaig jugar tot i després menys per a tornar a jugar els últims. El futbol va com va. No pots buscar històries perquè és així. Com tot jugador de futbol, vull jugar tots els diumenges. Estic content amb el club i quan se’m doni la oportunitat intentar aprofitar-la.

I el Cornellà ha estat un equip bipolar?

Sent realistes, l’inici del Cornellà no era normal. Sigui l’equip que sigui no és real. Després d’aquella ratxa positiva han vingut resultats negatius. Ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents. Hem de buscar un equilibri i fer-nos forts a casa per a ser regulars. Si treballem com ho estem fent acabarem estant a on ens mereixem.

El Cornellà ha de lluitar per a acabar a dalt o per a aconseguir la permanència?

La meva lectura és que sóc una persona ambiciosa. En la situació que estem i a la jornada actual hem de lluitar per acabar a play-off, que és on hem estat tota la primera volta. Si d’aquí 10 jornades estem lluitant per no baixar m’hauré de callar la boca.

Un jugador amb quasi 200 partits de lliga disputats a Segona B com vostè què opina del que ha passat amb Huracán Valencia?

És una situació molt fotuda. A Reus i també a Cornellà no he tingut cap problema d’aquest tipus. És una llàstima pel futbol i pels futbolistes. Que un club no pagui i el facin fora de la lliga ho trobo una situació molt lamentable. Si Huracán no paga als jugadors ha de tenir una represàlia, però la més justa no crec que sigui fer-lo fora de la lliga i deixar als jugadors sense equip. A Segona B passa molt i això s’ha de regularitzar moltíssim perquè nosaltres som treballadors. Mereixem el nostre sou i cada jugador d’Huracán tindrà la seva família o hipoteca. És greu i els hi dono el màxim suport.

El futbolista també té una vida, lògicament.

Moltes vegades etiquetem el futbolista com una persona que guanya molts diners, viu la vida i està al marge de tot. A Segona B som treballadors i el futbol té moltes coses bones, però també dolentes. La gent no és conscient d’això. Jo vaig deixar la meva feina a Valls pel futbol. He treballat vuit hores al dia i sé el que és treballar.

En el seu cas, quina perspectiva de futur té?

Visc amb la meva parella a Reus. No tinc fills ni estic casat. A nivell de feina vaig demanar una excedència fa tres anys degut a la professionalització del Reus. Tinc els meus estudis i quan acabi el futbol podria tornar a tenir la meva feina. Si ells volen, allà estaré.

Què li demana al 2016?

Em conformo amb poc. Amb ser feliç i tenir salut en tinc prou.

The post El retorn del ‘Maldini’ reusenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

217 dies sense promoció d’ascens és massa temps per a un club com el Lleida Esportiu. Els blaus, en línia ascendent, van tornar al seu hàbitat natural al mateix lloc on havien fet el ridícul perdent-lo. Ironies del destí. En qualsevol cas, guanyar a Cornellà suposar tancar una ferida oberta des d’aleshores i mirar el 2016 amb optimisme. Manu Onwu, que no va participar d’aquella desfeta, va ser l’heroi amb dos gols. El play–off canvia de mans. El Lleida se’l pren a un Cornellà bipolar en aquesta primera volta a la qual li queda una jornada per disputar.

El líder segueix sent el Reus Deportiu. L’experiència de la Copa no ha descentrat als roig-i-negres, amb una única derrota en lliga un llunyà 4 d’Octubre. A Xàtiva no es va poder guanyar. Tampoc es va perdre. Bon resultat per a l’equip més fiable de la competició. Si el Reus guanya el Cornellà la propera jornada serà campió d’hivern.

Ha de guanyar sí o sí, però. El Vila-Real B no dóna treva al Reus i la lliga, amb tota probabilitat, serà cosa de dos. El filial groguet va superar a una Pobla de Mafumet en plena forma. De res va servir el gol d’Emana davant la qualitat del rival. Carlos Martínez va tornar a ‘mullar’ i amb 10 gols ja amenaça al pitxitxi Dalmau (11).

El golejador blanc-i-blau no va marcar, però tampoc va fer falta per a què guanyés l’Espanyol B. Com tot filial té moments millors i pitjors, però l’equip de Lluís Planagumà ha demostrat seriositat i saber estar a la primera volta. Per això no ha arribat a patir de veritat. La distància de 4 punts respecte promoció i sis pel que fa al descens permet un cert marge de cara a la segona volta.

UN 2015 SENSE VICTÒRIES LLUNY DE SABADELL

No en té tant el Sabadell i, en gran part, és pel seu nefast rendiment fora de casa. L’equip arlequinat és el pitjor de la lliga fora de casa. No coneix la victòria i només ha sumat 3 punts de 27 possibles. El Valencia-Mestalla, penúltim, va imposar-se de la forma més cruel, amb un gol a l’últim minut. Miguel Álvarez i els seus tenen una clara assignatura pendent.

Tampoc va poder guanyar fora de casa el Badalona, que es complica la vida. L’Huracán, enfonsat pels impagaments, va tirar d’orgull per a remuntar contra el conjunt escapulat. Fa un mes que no guanyen els de Manolo González i el descens s’acosta a tres punts. Ja se sabia, però tocarà patir a Montigalà.

CIFUENTES: “PARLAR DE DIMISSIÓ ESTÀ FORA DE LLOC”

L’Hospitalet està en una situació similar. No ha ocupat posicions de descens, però l’ambient enrarit sobre l’equip riberenc ja no és cap secret. El de Cifuentes és el pitjor Hospi a aquestes alçades de lliga dels últims cinc anys. L’empat a casa contra el Llevant B, lluny d’invertir la dinàmica, ha creixentat els dubtes. El tècnic, per la seva part, va declarar que “hi ha cinc o sis equips més fotuts que nosaltres” i que “tots exagerem molt“.

A partir d’ara el calendari fa pujada per a L’Hospitalet. Ho està vivint l’Olot ara mateix. La visita de l’Hércules es va saldar amb un empat, que no és dolent però tampoc bo pels garrotxins. Després d’una primera volta complicada, tancar l’any fora del descens és una bona notícia.D’altra banda, amb el potencial de l’equip, la posició actual és del tot inesperada.

Què dir de la del Barça B? Després de 18 partits el filial de Gerard López no ha trobat el rumb… ni els punts. Segueix atrapat en el temps, sense reaccionar ni enllaçar la bona dinàmica. L’Eldense, amb els conceptes clars, va superar els blaugrana. El 2015 ha estat l’any del descens, però també el de no estar a l’alçada a Segona B.

The post El Lleida Esportiu tanca la ferida de Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Edgar Hernández Marcé (1987) és l’home de moda de l’equip de moda. La continuïtat que li ha donat el Reus ha retornat aquell davanter infal·lible que va meravellar al Narcís Sala. Aquesta temporada veu porta amb facilitat i és la referència ofensiva de l’equip. Sense anar més lluny, un gol seu va classificar els roig-i-negres pels setzens de Copa del Rei. Ara toca visitar el Vicente Calderón després de perdre l’anada (1-2). Festa o oportunitat? Edgar ho té clar i creu que s’ha de gaudir, però no descarta la classificació del seu equip. No veu impossible marcar dos gols a un estadi on només hi ha guanyat el Barça aquesta temporada.

Com afronta el Reus la cita històrica del Vicente Calderón?

És un partit il·lusionant. Tots sabem que aquest tipus de partits no es viuen sempre i segurament serà l’únic. Ho hem d’afrontar amb motivació per jugar en un estadi així. A partir d’aquí intentar equiparar les forces com vam fer aquí a casa i perquè no aprofitar les mínimes possibilitats que tindrem.

En el partit d’anada el Reus va gaudir competint. Per a la tornada el camí és aquest?

Aquest camí va ser el que ens vam marcar en el primer partit de l’eliminatòria a casa. Sabem que l’Atlético és millor físicament i tècnicament. Tenen més intensitat. Nosaltres amb motivació, il·lusió i ganes de fer-ho bé vam estar al nivell. La idea és la mateixa. És molt difícil, però per què no somiar i fer-ho bé?

Marcar dos gols i no encaixar-ne cap és un miracle?

És possible marcar dos gols i no encaixar-ne cap. Les opcions són mínimes, però pitjors situacions s’han vist. Ells saben que nosaltres competim bé i hem d’intentar ser sòlids defensivament i fer un golet que els hi fiqui la por al cos.

Li agradaria marcar-lo a vostè?

A mi i a qualsevol company li agradaria fer un gol en un escenari així. El més important seria no marcar jo i passar l’eliminatòria.

L’Edgar Hernández de Sabadell no té res a veure amb el de Reus. Què ha canviat?

El que canvia és la continuïtat, bon tracte i confiança que m’estan donant aquí. Això provoca que doni el meu nivell. Estic molt content tant per mi com per l’equip.

Quan Edgar Hernández va marcar el gol contra el Lleida Esportiu que classificava el Reus pels setzens va sortir aclamat de l’estadi. L’afició l’estima.

Em sento estimat des del primer dia que vaig arribar a Reus. Estic molt orgullós i aquesta és la il·lusió que em fa jugar cada partit com si fos l’últim. Per ells.

Play–off, setzens de Copa del Rei i lideratge sòlid a la lliga. Les gestes del Reus no són casuals?

Si es fan bé les coses en tots els àmbits arriben els resultats al camp. Nosaltres estem molt recolzats per la gent de la directiva i el que s’està fent el Club de Futbol Reus Deportiu és cosa de tots els que en formem part.

Natxo González va dir contra l’Eldense que el Reus no va ser el Reus. Ho comparteix?

Sí que és cert. Sabem que portem tres partits a casa que no estem donant el nivell que acostumàvem. Això del futbol al final és tornar a retrobar-se. Saber que l’entrenador exigeix ens farà encara més grans. Aquest és el camí que hem de buscar. Seguir buscant aquest joc que sempre s’ha fet aquí a Reus. El bloc que s’ha format des de l’any passat i la maduresa ens faran arribar a l’èxit.

Les desgràcies que van passar amb Marc Sellarès i Jaume Delgado han reforçat aquest bloc?

Exacte. Al final som una família. El vestidor és un conjunt molt fort, que s’ha fet encara més fort amb aquestes desgràcies que ningun company ni amic vol. Aquest grup tan fort del vestidor es veu reflectit al camp. Cada victòria és una satisfacció poder dedicar-se-la a ells. Les desgraciades notícies ens fan més forts, però hem de seguir endavant. Millorar per ell i per tothom.

Els seus nens de l’Sporting Gavà aniran a Madrid?

No poden venir. Més d’un volia, però l’escola i els entrenaments ho impedeixen. No és una data que els hi vagi bé a ells.

Segueix vivint a Gavà?

Sí. Ara estic amb la família. Tinc el fill, la dona i l’Sporting Gavà. Fa dos mesos va néixer el nen i tots estem molt contents. Ens dóna tot a tots.

Com es diu?

Es diu Dante. A la dona i a mi ens agradava un nom diferent i ens va convèncer aquest. També tinc tants nens a l’Sporting Gavà que no sabia quin nom posar per a què no coincidís amb ells.

Entre una cosa i l’altra està en plenitud.

Ara mateix és un dels millors moments de la meva vida, per no dir el millor. Ha nascut el meu primer fill, em trobo bé físicament, estimat al club i els resultats arriben.

The post “És possible marcar dos gols al Vicente Calderón” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Reus no renuncia a res. Només ha patit dues derrotes en 20 partits aquesta temporada contra l’Alcoyano (3-0) i l’Atlético de Madrid (1-2). La seva solidesa està fora de qualsevol dubte, però la magnitud del rival dificulta qualsevol proesa. Jugar-te-la al Vicente Calderón, on només el Barça campió del triplet ha pogut guanyar, no és una tasca fàcil. L’Atlético, que no perd des del 30 de Setembre, és un dels pitjors rivals. Però el Reus ja es va guanyar el respecte de Simeone i el món a l’anada. Tothom sap de què és capaç el líder del grup 3 i a Madrid no hi haurà complexes. Gaudir, aprofitar-ho i, per què no, aconseguir la gesta.

Uns 150 aficionats acompanyaran l’equip al Manzanares. La penya Redblacks ha organitzat un viatge que ha tingut una bona acollida entre la parròquia roig-i-negra. I és que no cada dia es juga contra un equip de Champions League. L’equip, per la seva part, ha fet avui l’última sessió d’entrenament a l’estadi i porta dies pensant en aquest partit.

Els de Natxo González no han cedit cap punt en els darrers partits. La Copa no ha descentrat a l’equip, però el tècnic, exigent com pocs, ha demanat tornar a ser l’equip d’abans. Segons el basc, contra l’Eldense el Reus no va ser el Reus. Símptoma que res s’ha aconseguit i tot està per fer. No s’admeten relaxacions, tot i estar protagonitzant ja una temporada històrica per a l’entitat.

UN PARTIT PER JAUME I SELLARÈS

Tot ha estat bo aquest 2015 a la capital del Baix Camp. L’històric play–off a Liga Adelante, la classificació per a setzens de Copa i el lideratge a la lliga aquesta temporada. Els únics lunars per a l’entitat roig-i-negre han vingut en forma de males notícies. Marc Sellarès no va poder disputar el play–off del curs passat per un càncer. El davanter igualadí el va superar i ara juga al Morell i col·labora amb l’staff tècnic del Reus.

Jaume Delgado, per la seva part, va haver d’anunciar la seva retirada fa uns dies per un motiu de salut. Cap dels dos ha pogut gaudir dins del terreny de joc, però sí fora. No es van perdre el partit d’anada. Aquest partit també és per ells. És per a tothom qui estima el Reus. Una festa per a una entitat modesta que cada dia que passa es fa més gran.

The post El Reus se’n va a Madrid sense complexos appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

I la data anhelada ha arribat. La màgia de la Copa ja ha envaït la capital del Baix Camp. El Reus, en estat de gràcia, es veurà les cares amb l’Atlético de Madrid. A doble partit, la classificació és pràcticament impossible, però ningú dubta que els roig-i-negres competiran. No pot ser d’una altra manera, ja que estem parlant del líder sòlid del grup 3. Fa un any que l’equip de Natxo González no perd en lliga a casa i la visita no serà un passeig militar pels matalassers. Es podrà guanyar o perdre. El que ja és una victòria és la resposta de l’afició: no hi haurà un seient lliure en aquesta cita històrica.

S’enfronten els dos grans murs de Primera i Segona B, respectivament. L’Atlético de Madrid és el menys golejat de la lliga BBVA, amb 6 gols encaixats en 13 partits. El Reus comparteix la condició a la seva categoria, on n’ha rebut 9 en 15 jornades. Serà un partit amb pocs gols? Veurem. En qualsevol cas, arribar ‘viu’ al Vicente Calderón el proper 17 de desembre ja serà tot un èxit.

NATXO GONZÁLEZ: “A VEURE FINS A ON ARRIBEM”

En aquest sentit, Natxo González va afirmar que és un partit per a “patir” i espera que el seu equip “demostri les qualitats que tenim en benefici del col·lectiu”. El tècnic, amb l’experiència a la Copa del 2012 amb l’Alabès recent, explicava que “s’ha de gaudir amb pilota” i “gestionar bé l’aspecte defensiu quan la perds”.

“Quan no pots tenir possessions llargues, cal agrupar-se, defensar junts i sortir ràpid”. La tàctica està clara i caldrà fer un partit perfecte per a no acabar engolits pel potencial de l’Atlético. Finalment, va criticar el fet de només poder convocar 16 futbolistes: “No sé què cony es busca amb això. Tinc clar que els futbolistes amb menys minuts competiran”.

SIMEONE: “EL REUS ÉS UN EQUIP ORDENAT”

Per part visitant, moltes de les estrelles matalasseres s’han quedat a la capital. Fernando Torres, Griezmann, Filipe Luis, Godín i el lesionat Tiago veuran el partit per la televisió (en obert, per cert, a TVE). Sí viatgen Koke, Vietto o Óliver. “La Copa va ser l’inici de coses molt importants per a nosaltres”, explicava Diego Simeone en roda de premsa.

No li falta raó, ja que aquell títol del 2013 contra el Real Madrid va ser el primer dels molts que van venir després. El tècnic argentí també va mostrar conèixer força sobre el Reus: “Fa un any que no perden com a local. Té un 4-4-2 bastant clar i aposten pel joc per banda i a la dreta té a Rico, que juga molt bé. És un equip ben ordenat i que treballa bé la pilota aturada”. Totes aquestes virtuts són les que els aficionats del Reus esperen veure el dimarts. Perquè, com deia l’artista Raphael, pot ser la seva gran nit.

The post Pot ser la seva gran nit appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fer-se fort a casa és una premissa bàsica per a ser un equip competitiu a Segona B. L’Olot, que compleix la mitjana anglesa en els últims partits, no perd des del 24 d’octubre. Guanya a casa i empata a fora. D’aquesta manera ha sortit del pou i comença a mirar cap amunt. La graderia, entusiasmada, també respon i anima als jugadors, com per exemple a Wilfred després d’encaixar un gol. Tot plegat, un esclat d’alegria a la capital de la Garrotxa. Un més, i ja en van quatre al fortí dels volcans. Un gran rival com l’Espanyol B va ser la nova ‘víctima’ de la màquina olotina.

L’Olot, amb 18 punts, escapa del descens. La Pobla de Mafumet, també. Com si fossin dues gotes d’aigua, segueixen camins paral·lels. El filial del Nàstic ja li ha agafat el pols a la categoria i ja fa jornades que competeix. Resultats de mèrit com l’empat al Rico Pérez així ho demostren. El gol d’Emana val el seu pes en or i confirma la bona línia del conjunt grana.

L’Hércules perd pistonada respecte el play–off, com el Lleida Esportiu. Els blaus fa setmanes que no perden, però no acaben de ficar-se de ple a les posicions de privilegi. La visita de l’Huracán, un rival llastrat pels impagaments però amb bons arguments futbolístics tant individuals com col·lectius, es va saldar en empat. Insuficient, està clar. En 7 dies, partit d’alçada a Elda.

Tampoc va guanyar el Cornellà. La revelació de la lliga no coneix la victòria des del 18 d’octubre… i ja van sis partits. Tot i això, segueix dins del play–off, a la tercera posició concretament. El bon inici va donar un coixí important, però els verds necessiten trencar aquesta dinàmica. A Buñol el gol d’Óscar va ser insuficient per a guanyar, però l’empat no deixa de ser positiu.

UNA LLIGA DE DOS?

Qui s’ha beneficiat de les ensopegades dels perseguidors són els dos líders de la lliga. Reus i Vila-Real B sí van complir i allunyen a l’immediat perseguidor a més de dues victòries de distància. La Copa no va descentrar els roig-i-negres, que van guanyar per la mínima a un bon Mestalla. Fa quasi un any que ningú ha conquerit el Municipal a la lliga. Podrà l’Atlético de Madrid el dimarts vinent?

Entre setmana també jugarà el Badalona, en aquest cas la Copa Federació. Els escapulats, amb una falta de gol preocupant, van sumar el segon empat a zero consecutiu a Montigalà. El Sabadell tampoc va ser capaç de guanyar fora de casa (i ja van més de 400 dies). Miguel Álvarez va afirmar merèixer la victòria, mentre que Manolo González, molest per la gestió dels lesionats, va declarar que “això és la Segona B i no una oficina on fas les teves hores i te’n vas”.

CRISI OBERTA AL BARÇA B

Amb problemes físics, el Badalona visitarà Son Malferit on s’hi trobarà un Atlètic Baleares en estat de gràcia. Els balearicos van posar el dit a la ferida del Barça B, sense rumb i en zona de descens. Els últims tres visitants del Mini Estadi s’han endut la victòria. Ja no és un tema de sensacions – que són dolentes – sinó de necessitat. Si no guanya, l’equip de Gerard López pot ficar-se en problemes. La decepció ja és un fet.

Les cares de tristesa s’han tornat en alegria a L’Hospitalet. La victòria al camp del cuer trenca la mala dinàmica dels riberencs. Martí Cifuentes i els seus agafen aire i es situen a la còmoda zona mitjana del grup 3. Queda molt per davant i res està fet. Un tòpic molt encertat per aquesta Segona B tan cruel amb uns i benigne amb els altres.

The post Erupció de felicitat a la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per segona vegada en poques setmanes, el públic de Sant Adrià ha gaudit de gols i espectacle. L’Espanyol B ha repetit contra L’Hospitalet el resultat que va propinar al Cornellà. Un quatre a zero inapel·lable que demostra el poder ofensiu del filial blanc-i-blau. Especialment, d’Adrià Dalmau que amb 11 gols es referma com a pitxitxi del grup 3. Els seus perseguidors ja estan a quatre de distància, que no és poca cosa.  L’Hospitalet, va ser l’altra cara de la moneda. Va patir la segona derrota consecutiva i confirma que és capaç del millor, però també del pitjor.

Aquesta va ser l’única victòria catalana d’una jornada marcada pels empats. Fins a set partits van acabar amb igualada! Quan no pots guanyar, almenys no perdis i seguint aquesta premissa el Reus va sumar un bon punt a Son Malferit. Li serveix per a seguir líder una jornada més i confirmar la seva fiabilitat. Només l’Alcoyano ha pogut derrotar els roig-i-negres i va ser un llunyà 4 d’octubre.

LA VICTÒRIA SE LI RESISTEIX AL CORNELLÀ

Els cinc primers classificats van empatar, pel que la zona alta segueix igual. Per tant, el Cornellà segueix ocupant la tercera posició. Un mes sense guanyar no ha apartat els verds del play–off, però la dinàmica obliga a reaccionar per a evitar desinflar-se. L’empat contra l’Hércules és un bon primer pas. La reacció al gol de Mariano va ser immillorable i es va sumar un punt que es pot donar per bo.

El del Lleida Esportiu a Paterna també. O no. El cas és que la visita al penúltim classificat es va saldar així. Els blaus sumen quatre jornades sense conèixer la derrota i han superat la crisi d’octubre. El play–off, però, es resisteix. De moment, és clar. El diumenge vinent al Camp d’Esports contra l’Huracán Valencia és una bona oportunitat d’assaltar-lo.

Ja a la zona mitjana, el Badalona segueix a la seva. Els escapulats no van ser capaços de guanyar el cuer a casa i van tornar a acusar la falta de gol. Els 7 marcats en 14 partits han donat 19 punts. Registres molt positius, tot i que no s’ha d’amagar que les poques dianes assolides són un aspecte a millorar per part dels de Manolo González.

ALBERTO PEREA GUIA L’INVICTE OLOT

Això no és un problema per a Olot i Pobla de Mafumet. L’espectacular empat a dos gols confirma les dinàmiques ascendents de dos equips que van començar fatal, però van a més. Alberto Perea suma la quarta jornada consecutiva marcant i s’ha erigit com el líder que necessitava Rodri. L’Olot, per la seva part, també acumula quatre jornades sense conèixer la derrota.

El Sabadell i el Barça B són l’altra cara de la moneda. Tots dos, en descens, no aixequen cap i el duel que els enfrontava no va suposar cap canvi. L’empat, insuficient, té millor gust pel filial, ja que va igualar un marcador advers per dues vegades. Pel que fa als arlequinats, esforç estèril. El Sabadell està en descens i necessita guanyar per a evitar problemes impensables a l’inici de la temporada.

The post Dalmau, l’as del pòquer de l’Espanyol B a L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per la Castanyada, Tots Sants o Halloween es diu que els morts tornen a la vida. Alguns al grup 3 ho estaven – en sentit figurat, és clar – i han aprofitat aquesta data per a treure’s un pes de sobre. És el cas de l’Espanyol B, que va golejar a un desconegut Cornellà gràcies a un hat–trick de Rufo (4-0). La victòria de l’Olot encara va ser més contundent i, poca broma, li va endossar una manera a l’Eldense (5-0). Tant o més important encara van ser els tres punts del Lleida Esportiu. Els jugadors van mostrar el seu suport a Imanol Idiakez celebrant els gols amb el basc.

Tot plegat, són grans notícies. La millor, sense cap mena de dubte, és que el líder segueix sent un equip català. El Cornellà ha cedit la primera posició al Reus, que sap a què juga i té un fortí al seu estadi. Ningú ha guanyat a la capital del Baix Camp. Tampoc el Barça B que, tot i jugar el partit més seriós de la temporada, va acabar derrotat per un detall.

L’únic que ha estat capaç de puntuar a Reus és el Vila-Real B, que puja a la segona posició. Per vint-i-tresena vegada consecutiva, el Sabadell va ser incapaç de guanyar com a visitant. Els arlequinats tenen un problema greu fora de casa i per això estan ara mateix en zona de ningú. Tot queda encomanat a la fiabilitat a la Nova Creu Alta… o a obrar el miracle de guanyar lluny de Sabadell.

RUFO, EL ‘MONSTRE DE HALLOWEEN’

Cal advertir que no és fácil guanyar com a visitant al grup 3. Pots posar-hi voluntat, però sortir escaldat. Això li va passar al Cornellà, que va acabar golejat a la Ciutat Esportiva Daniel Jarque. Menció especial per a Rufo, que amb el seu hat–trick va fer possible la victòria del filial. Dalmau en va marcar un altre i amb 8 és el pitxitxi del grup.

La de Sant Adrià podria haver estat la golejada de la jornada, però aquest honor va acabar marxant a la Garrotxa. Joan Agustí ja va dir a Futbolcatalunya que calia estar junts per a sortir-se’n… i l’Olot va endossar una maneta a l’Eldense per a trencar amb el pessimisme. El 5-0 final suposa reenganxar-se a la lluita per la permanència i sumar la segona victòria seguida a casa. Fer-se fort com a local és un primer pas per a sortir de baix.

Curiosament, tots els equips en descens, excepte el Llosetense, van guanyar aquesta jornada. Clara mostra de com de competit és el grup 3 de Segona B. L’Hospitalet jugava a casa i partia com a favorit, però els tres punts van volar a Xàtiva. L’Olímpic guanyava per la mínima i incrementa la irregularitat dels riberencs. L’equip de Cifuentes semblava haver trobat el camí, però aquesta derrota suposa una frenada en sec. En set dies, derbi atractiu a Cornellà.

ELS FUTBOLISTES DEL LLEIDA ESTAN AMB IDIAKEZ

A la terra ferma hi va haver una victòria que sap a glòria pel Lleida Esportiu. Els blaus van superar al Badalona per a trencar una dinàmica nefasta des de l’eliminació de Copa. Segons explicava el company Daniel Badia, a més, els futbolistes van celebrar els gols amb Imanol Idiakez. L’entrenador basc, molt discutit les últimes setmanes, agafa una mica d’aire de cara al que ve.

Va a més la Pobla de Mafumet, que ha sumat 7 punts dels últims 9. El futbol està fent justícia amb el filial grana, un dels equips en millor forma les darreres jornades. Els joves de Posse van guanyar a Lloseta per a allunyar a 9 punts el cuer i col·locar-se a les portes de la permanència. La setmana vinent poden sortir del descens per primera vegada en mesos si guanyen l’Espanyol B.

The post Olot, Espanyol B i Lleida Esportiu ressusciten per Tots Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada 10 va fer honor al seu nom i va suposar un gran cap de setmana pels equips catalans del grup 3 de la Segona B. La meitat dels nostres van guanyar i, en alguns casos, amb molt de mèrit. El Badalona va acabar amb el temible Vila-Real B, el Sabadell va reaccionar amb un bon partit contra l’Alcoyano i L’Hospitalet va conquerir Elda. Tot plegat, un conjunt de bones notícies. Per al Reus ja comença a ser rutinari, ja que des de l’eliminatòria de Copa del Rei viu una festa permanent. Només el Cornellà està ara mateix per sobre dels de Natxo González.

El Llosetense va ser la víctima que va seguir al Lleida Esportiu. El Reus, que va de golejada en golejada, va repetir el resultat del Camp d’Esports. No va ser un partit còmode, però. El cuer planta cara, però paga la recta final dels partits. I va ser aleshores, quan els roig-i-negres van rematar. Edgar Hernández, com Fernando fa set dies, va marcar dos gols. Tothom és feliç a la capital del Baix Camp.

Encara més després dels resultats dels seus rivals més directes. El Cornellà no va poder passar de l’empat contra una bona Pobla de Mafumet. El que podrien haver estat quatre punts respecte el segon van acabar sent dos. Jordi Roger, però, va acabar satisfet amb el resultat. “Quan no pots guanyar, has de saber empatar”, va declarar.

EL BADALONA BRILLA CONTRA ELS GRANS

Gran victòria també del Badalona contra un Vila-Real B que només havia perdut un partit… de nou. Per segona setmana seguida, els escapulats van superar a un dels favorits a la lliga. En aquesta ocasió, gràcies a un gol de Manu Balda. Quan pitjor estaven els de Manolo González, han tingut la millor de les reaccions.

I contra grans rivals com Alcoyano o Vila-Real B. El ‘tourmalet’ no s’acaba i en set dies toca visitar el Camp d’Esports. S’hi trobarà un Lleida Esportiu al que se li resisteix la victòria. Els blaus van ser millors al Mini Estadi, però no tan efectius com el Barça B. Remunta Gerard i s’enfonsa Idiakez. Les dinàmiques del futbol…

REACCIÓ DEL SABADELL A LA NOVA CREU ALTA

Pel que fa a les dolentes costa molt sortir-ne i molt poc entrar-ne. Ho sap el Sabadell, que no ho estava passant bé les últimes setmanes. L’equip arlequinat no guanyava des de feia un mes i, com aleshores, la Nova Creu Alta va ser decisiva. La quarta victòria en cinc partits a casa dóna tranquil·litat a Miguel Álvarez i els seus. Ara, només falta millorar el pèssim bagatge lluny del Vallès Occidental.

L’Hospitalet, en canvi, ja ha sumat dues victòries consecutives com a visitant. Molt meritòries, a més. Collado va fallar un penal a Elda, però va refer-se per a marcar el gol de la victòria poc després. Tres punts que saben a glòria pels riberencs, acomodats a la zona tranquil·la de la classificació.

L’OLOT SEGUEIX ENCALLAT

No es pot dir el mateix d’Olot i Pobla de Mafumet. Els garrotxins van trencar la barrera moral de la victòria fa set dies, però van acabar socombint a Torrent. Raúl Garrido va complir el tòpic ‘d’entrenador nou, victòria segura’ amb l’Olot com a víctima. Una victòria en 10 partits i quatre punts de distància respecte la permanència. Situació preocupant.

L’Espanyol B segueix en l’umbral de la zona perillosa i la tranquil·litat. No s’acaba de definir el filial blanc-i-blau, que és capaç del millor i del pitjor. A Xàtiva, contra un rival directe, es va sumar un punt més. El valor d’un empat a Segona B, com deia Jordi Roger, a vegades és gran. I és que quan no pots guanyar, millor no perdre.

The post Jornada 10 per a Reus, Badalona, Sabadell i L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per a dominar una lliga s’ha de guanyar. A casa i a fora. A tot arreu. Ser regular i evitar els mals dies o les ensopegades. És la premissa clara que el Cornellà compleix al peu de la lletra. La benzina del motor dels de Jordi Roger no s’acaba i sumen 7 victòries en 9 partits. Cap fins ara tenien Pobla de Mafumet i Olot. Dues situacions límit que, amb tres punts d’una tacada, es veuen de forma diferent. Si no, que s’ho diguin al Badalona amb la seva històrica victòria a El Collao o al Reus, que va golejar al Lleida. Això és el grup 3 i res es pot donar per impossible.

De fet, el lideratge del Cornellà n’és la mostra més clara. Ningú hauria apostat per la primera posició dels verds quan s’està a punt d’arribar al primer quart de competició. Però així és, tossudament real. El cuer, tot i avançar-se, va acabar sucumbint. La victòria contra el Llosetense retorna la primera plaça i, també, la confiança perduda pel cop a casa contra l’Eldense.

El Barça B hi va ajudar, amb l’empat in extremis al Mini Estadi del Vila-Real B. Cap equip havia estat capaç de puntuar a l’estadi del filial groguet… fins que van arribar els blaugrana. Millora ostensible, sens dubte, del filial. Els de Gerard López encara no enamoren amb el seu joc, però han après a competir. I això, a Segona B, és el més important.

PER FI, POBLA I OLOT!

Guanyar com sigui, però guanyar. Costa moltíssim i la Pobla de Mafumet i l’Olot en poden donar fe. S’acaba el malson, de moment, per als dos. El filial grana va imposar-se a l’Olímpic – també a la pomada del descens – gràcies a un gol d’Emana. Primera victòria no només d’aquesta temporada, sinó de tota la història de la Pobla a Segona B. Els garrotxins, per la seva part, van fer valer la superioritat numèrica per a superar el València-Mestalla. Quasi 1500 espectadors ho van veure.

Per a qui no hi ha manera és pel Sabadell. Preocupant la dinàmica arlequinada fora de casa, amb més d’un any sense conèixer la victòria en lliga. A Buñol, tampoc va ser el dia. No és un bon moment pels de Miguel Álvarez, que han sumat només 1 punt dels últims 9 en joc. La propera semana, contra l’Alcoyano a la Nova Creu Alta, és necessària una reacció.

VICTÒRIA ESCAPULADA A EL COLLAO

Els alacantins, precisament, es van veure sorpresos al seu propi camp. El Badalona és el primer equip que s’emporta tres punts del Collao aquesta temporada. La victòria mínima, gràcies al gol de Morgado, era més que necessària pels de Manolo González. De fet, feia més d’un mes que els aficionats escapulats no veien un triomf dels seus a la lliga.

El mateix que acumula l’Espanyol B sense guanyar. El filial blanc-i-blau, amb un 3-1 a favor, va acabar engollit per un Eldense en estat de gràcia. Cinc gols van marcar els de Galiana, que pugen fins a la tercera posició. Només Cornellà i Vila-Real B estan per davant d’una de les revelacions del grup 3 aquesta temporada.

EL REUS SEGUEIX DE FESTA A LLEIDA

El play–off el completa el Reus Deportiu, tercer, després d’una setmana pel record. Després d’arribar els setzens de Copa, la festa roig-i-negra va seguir al Camp d’Esports amb el Lleida com a convidat especial. No va tenir sort l’equip blau, al que li va faltar l’efectivitat que sí que van tenir els de Natxo González. Tot és bo al Baix Camp, mentre que sonen tambors de guerra a la Terra Ferma. Imanol Idiakez està en el punt de mira.

L’únic empat sense gols de la jornada va donar-se al Municipal de la Feixa Llarga. L’Hospitalet i l’Huracán van repartir-se els punts en un duel descafeïnat. Sense gols, ni emoció. La matinal va estar marcada pel debut de Raúl Garrido i el record de Francisco, aficionat riberenc, a tot l’estadi. Des d’aquí, li desitgem una ràpida recuperació.

The post Cornellà I ‘el conqueridor’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Copa del Rei ha somrigut al Reus i li ha girat l’esquena al Lleida Esportiu. Tots dos rivals ho van fer tot per a passar, però una final és una final i només en podia quedar un. Aquest va ser el Reus Deportiu, que ho va aconseguir de forma agònica a la pròrroga. La fe dels de Natxo González, representada en un suplent que va acabar sent decisiu com Edgar, va ser el factor clau. El divendres a Las Rozas es decidirà quin serà el proper rival a setzens de final. Els jugadors volen anar a la capital (Madrid), però de moment s’hauran de tornar a veure les cares amb el Lleida el diumenge vinent. Ja és tot un clàssic aquest partit.

I sempre regala tensió, gols i bon joc. Són dos equips de molta qualitat i al final – encara que soni a tòpic – els petits detalls decideixen. En aquest sentit, el Reus va començar i acabar millor el partit i això li va servir per a tenir premi. Vítor va obrir el marcador i Edgar Hernández va tancar-lo. La pissarra de Natxo González, encertadíssim en l’estratègia dels canvis, va superar la d’Idiakez. Amb l’afició, tot va ser més fàcil.

No va ser una entrada espatarrant, però sí prou bona. El Municipal feia patxoca, també per la presència d’una mica menys de 200 aficionats del Lleida Esportiu. No era un partit més. Era el partit. Ni roig-i-negres ni blaus es van reservar res i només els mals de panxa van poder amb Urko Arroyo i Óscar Rubio.

EDGAR I COLORADO DINAMITEN EL REUS

Per part local, el turmell posava en dubte la participació d’Edgar en el partit. L’esquinç obligava a ser prudent, però fins i tot d’això en va treure profit Natxo González. Quan més just de forces estava el Lleida Esportiu, van entrar Colorado i Edgar. Els dos màxims golejadors de l’equip van capgirar la dinàmica del partit. La inèrcia de l’empat de Pau Bosch, amb una gran rematada en planxa després d’un córner, va quedar en res.

Els penals són una loteria, però les pròrrogues sí que es poden controlar. El temps extra, marcat pel cansament i els desajustos, va ser un fet. En un d’aquests, Edgar Hernández va passar de referència a heroi gràcies a una rematada de cap que va acabar en gol. La pilota entrava al fons de la xarxa, Edgar i els companys celebraven i l’afició embogia. Un gol a la pròrroga sol ser decisiu.

Quedaven encara 23 minuts pel final del partit, però el destí ja estava escrit. Barça, Real Madrid, Atlético, València, Sevilla, Vila-Real o Athletic Club visitaran el Municipal de Reus. El proper divendres es coneixerà l’adversari a setzens. No serà el Nàstic, ja que els grana van caure eliminats a Almería (2-1). Reus, Espanyol i Barça són els representants catalans que segueixen vius a la Copa del Rei.

EL BADALONA, A LA FASE ESTATAL DE LA COPA RFEF

Només en queden dos a la Copa Federació. El Badalona va acabar amb la seva sequera golejadora i li va marcar quatre a la Pobla de Mafumet. El 4-1 final és balsàmic pels escapulats, que no passen pel seu millor moment. A partir d’ara, Manolo González i els seus futbolistes jugaran contra la resta de campions autònoms, juntament amb els equips eliminats a la primera ronda de la Copa del Rei.

The post Edgar Hernández escriu la història del Reus Deportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Reus va guanyar l’Atlético Levante amb gols d’Edgar i Colorado. Podria ser notícia, però cada vegada ho és menys. Primer, perquè els de Natxo González es mantenen invictes. Segon, perquè cada vegada és més habitual veure gols dels dos. Colorado ja ha igualat els que va marcar la temporada passada, mentre que Edgar està a només dos d’arribar-hi (6). Del seu encert, dependrà arribar als setzens de Copa del Rei i, qui sap, si aconseguir l’ascens a la Liga Adelante. L’objectiu del Reus aquesta temporada no és cap altre que jugar la promoció d’ascens.

I és que al Baix Camp van per feina. El Reus és l’únic dels favorits que està complint des del principi. Hércules, Lleida Esportiu, Huracán o Barça B no acaben d’arrencar, mentre que Alcoyano i Balears aguanten el tipus. Així està la lliga. Després de caure a Ferrol fa uns mesos, Natxo González i 14 futbolistes de l’any passat – sí, sí, 14 – busquen la revàlida. L’arribada de Fernando i David Haro no ha tret protagonisme golejador a Edgar i Colorado.

UNA FÀBRICA DE GOLS

Sigui qui sigui, parlar de gols a Reus no és nou. L’equip de la capital del Baix Camp sempre ha disposat d’atacants de nivell, amb estadístiques prou bones. Rafael Fernández Martínez, conegut futbolísticament com a Chumbi, en va fer 12 la temporada 2011-12. Ara juga al Llagostera, a la Liga Adelante.

Un altre davanter que ara és profesional com Sergio León (Elche) va arribar a la xifra de 18 la 2012-13. Un any després, Alex López (ara al Nàstic) en va fer 12. La temporada passada cap jugador reusenc va arribar als dobles dígits. Sembla que aquesta, Edgar i/o Colorado recordaran els grans davanters que van marcar l’etapa d’un senyor del gol, com Santi Castillejo.

The post Edgar i Colorado pacten pel gol appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les travesses d’agost donaven un selecte grup d’equips com a favorits. Molts podien apropiar-se aquesta condició, però no el Cornellà, amb qui ningú hi comptava. La realitat, és ben diferent. Dues victòries, quatre gols a favor i un en contra per al millor català a hores d’ara de la Segona B. Aquesta circumstància, que no deixa de ser anecdòtica, sí que deixa palès com han canviat els de Jordi Roger en només uns mesos. Segurament no mantindran la posició actual, però lluitaran com pocs per a competir. Tant, com a la sortida de vestidors que va descol·locar a Barça B i Badalona.

I és que el guió ha estat pràcticament calcat, la veritat. Dani Martí, que ja va marcar al minut 1 fa set dies, va tornar a veure porta als 40 segons de la represa. Casualitat o no, el que és cert és que el Cornellà entra com pocs als partits. Enric Gallego, al 55’, ho confirmava i el mateix Jordi Roger, en roda de prensa, també: “No m’agrada que als primers 20 minuts no passi res. Hem d’anar per feina. Intimidar al rival”. Els fets donen credibilitat a les seves paraules.

Tothom tenia por al Reus a principi de temporada. L’empat a la Pobla i el gol de Dalmau han despertat a la bèstia. Quan pitjor ho tenien, els de Natxo González han reaccionat. Edgar, amb dos gols en dos minuts, i David Haro van certificar la primera victòria aquesta temporada. La propera semana, a L’Hospitalet, es buscarà la segona.

Com el Reus, el Sabadell té 4 punts. No ha perdut a les dues primeres jornades, la qual cosa és destacable per a un recent descendit de Liga Adelante. Meritori, si més no. Com a Elda, el golejador va ser Pol Roigé. La seva diana va donar la victòria contra l’Olímpic en el primer partit de Segona B a la Nova Creu Alta des del 2011.

PATATAL AL CAMP D’ESPORTS

Al Camp d’Esports, s’hi va jugar un partit de futbol. Veient la gespa, era difícil. És habitual a l’estiu, però no per això deixa de ser destacable. El Lleida Esportiu, que va caure en el debut, va guanyar davant de la seva parròquia. Era la primera vegada que afició i equip es veien les cares des de la desfeta de Cornellà. L’Hospitalet, per la seva part, segueix a zero. Un gol a favor i cinc en contra en dos partits. Toca guanyar, que no jugar-se-la, contra el Reus. És molt aviat encara per a alarmismes.

La paciència és el més recomanable en aquests casos. Tres quarts del mateix pel Barça B. No és fàcil remuntar després de perdre la Liga Adelante i el filial de Gerard López ho està notant. A Cornellà va comprobar la duresa de la categoria, mentre que contra la Pobla va adonar-se que hi haurà pocs partits fàcils. Varo, que va aturar un penal a l’afegit, va amargar un partit als blaugrana que, ja de per si, va ser complicat.

UNA CITA AMB UN EX NO POT ANAR BÉ

Si dèiem que l’inici de L’Hospi ha estat horrible, també el de l’Olot. Els garrotxins, que viuen el tercer curs a Segona B, no han sumat cap punt. El final contra l’Alcoyano va ser cruel, com el retrobament amb Carlos Martínez. Com si el guió estigués escrit, l’ex va marcar els dos gols del partit. Les dues dianes que mai hagués volgut fer i que no va celebrar. Carlos lidera la classificació i l’Olot la tanca. Una de les moltes curiositats que deixa el grup 3 de Segona B.

The post El Cornellà comença com una moto sense frens appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Badalona comença la temporada com va acabar l’anterior: en plena forma. La màquina de competir que ha creat Manolo González no depèn de noms, sinó de defensar i creure en una idea. I així es va guanyar a la sempre difícil Murta. Els escapulats comencen la lliga amb bon peu, com Cornellà i Espanyol B. Olot, Barça B, L’Hospitalet i Lleida Esportiu ho fan a zero. La majoria dels favorits, també. Queda molta, moltíssima Segona B, però les sorpreses no han trigat a arribar.

Si algú mereixia marcar amb el Badalona, aquest era Facundo Ponzio. L’argentí, que va patir un calvari el curs passat, va ser l’heroi a Xàtiva. Com la temporada anterior, el Badalona comença guanyant per la mínima a la Murta. La gran incógnita és saber si es podrá repetir la gesta d’aleshores. També aniria bé conèixer on jugarà l’equip la semana vinent.

Montigalà no està preparat per a competir i el Badalona haurà de buscar un estadi alternatiu, que sembla que serà Can Peixauet. Allà, arribarà un Cornellà que va ensenyar al Barça B el que és la categoria de bronze. Gols al primer i l’últim minut, que van deixar en res l’empat de Dongou. El filial de Gerard López ha rebut el primer avís de que la Segona B no serà un camí de roses.

L’ESPANYOL B PATEIX, CONTRAATACA I GUANYA

Ho sap Lluís Planagumà que, tot i la seva joventut (35 anys), ja ha dirigit 117 partits a la categoria. Sap que cal patir, ho va dir en roda de prensa: “Ens hem d’adaptar a la categoria i saber que no sempre podrem tenir la pilota. Quan no la tinguem cal defensar fort”. Un resum del partit contra el Lleida Esportiu, que a la primera part va tenir un clar color blau i a la represa es va decidir. Dalmau, culminant un contraatac, va donar els tres punts al filial.

Aquestes van ser les tres victòries catalanes a l’estrena. Pobla de Mafumet i Reus no van guanyar, però tampoc van perdre. El derbi tarragoní va acabar amb taules. Bona arrencada per als de Posse, que juguen per primera vegada a Segona B. S’espera més dels roig-i-negres, als que tothom categoritza de favorit al títol. Caldrà sumar de tres en tres per a confirmar els pronòstics.

L’altre empat català de la jornada el va protagonitzar el Sabadell. Si una cosa va demostrar l’equip de Miguel Álvarez va ser persistència, després d’igualar per dues vegades un marcador advers. Bon punt de partida – valgui el doble sentit de l’expressió – per al retorn arlequinat a la Segona B. La propera setmana, a la Nova Creu Alta, contra l’Olímpic de Xàtiva s’ha de sumar la primera victòria.

EL VILLARREAL B NO PERDONA L’HOSPITALET

L’Hospitalet també necesita guanyar, però té un inici que fa por. El Villarreal B l’ha guanyat, però ara venen Lleida Esportiu, Reus i Barça B. Derrota clara contra el filial groguet, que és el primer líder de la lliga. El gol de David López va donar certes esperances, però el dia de L’Hospi no era aquest.

Tampoc el de l’Olot, que va estar de pega. De res va servir plantar cara a tot un Alcoyano, que va propinar als garrotxins un final cruel. Una lliçó més d’una Segona B que no perdona les errades, tampoc és espectacular però sí exigent. Això no ha fet més que començar i ja no s’aturarà fins al juliol del 2016. Gaudeixin!

The post ¡Facundo, qué bueno que persististe! appeared first on FutbolCatalunya.com.