CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Jove, lluitador, amb les idees molt clares i coneixedor del futbol base. Aquest és l’Albert Company. Un míster que després de viure la temporada passada, potser un dels pitjors moments de la seva carrera a nivell extraesportiu amb el Reus B, aquest juny va aterrar a la Pobla de Mafumet per agafar les regnes del filial del Nàstic. Sense renunciar a res, encara que amb els peus a terra, en Company vol inculcar uns conceptes futbolístics que, a poc a poc, es van veient en el conjunt pobletà i que, si res es torça, brindaran grans tardes de futbol al Municipal.

Pocs dies abans del debut a Tercera hem volgut xerrar una estona amb l’Albert perquè ens expliqui quines són les seves sensacions, com arriba l’equip o quin serà l’objectiu per aquesta campanya, entre altres coses.

“Estic convençut que he arribat a un gran club”

Què et va atreure del projecte de la Pobla?

Que podia continuar en un filial d’un club professional, tot i baixar de la LFP, que és la segona banqueta més important de la província de Tarragona i que els futbolistes estan a un pas de la professionalització i a tot això, no es pot dir que no. A part també, m’agrada treballar amb gent jove i aquest projecte em dóna aquesta oportunitat.

Quines són les teves primeres sensacions personals?

Des d’un principi, les sensacions han estat bones. Estic tranquil, satisfet i convençut que he arribat a un gran club.

Parles de tranquil·litat. La necessitaves després de la temporada tan complicada que vas viure al Reus B?

És veritat que a nivell extraesportiu la temporada passada va ser molt complicada però a nivell esportiu vam estar molt tranquils, el nostre dia a dia no era més difícil per tot el que succeïa lluny dels terrenys de joc. La diferència, avui dia, és que gaudim d’una tranquil·litat en tots els nivells.

Una temporada extraesportiva complicada, tot el contrari que l’esportiva on es van quallar uns grans resultats. Et sents pressionat perquè l’afició pobletana esperi el mateix?

No, són contextos diferents, clubs diferents, equips diferents, fins i tot jo sóc diferent perquè tots evolucionem. Nosaltres tenim unes idees concretes de joc que intentarem plasmar-les aquí, no obstant, seria un error buscar una còpia del Reus B.

“Esportivament seria un error buscar una còpia del Reus B”

Portes, gairebé, dos mesos i mig a la Pobla i has hagut de lidiar amb la marxa del teu segon Javi Robles. Què ha motivat aquesta baixa?

Tots tenim les nostres aspiracions i prenem les decisions personals que creiem millors i jo les respecto. En Javi és amic meu i li desitjo el millor i espero cobrir la seva baixa tan aviat com es pugui.

Centrem-nos de ple en el tema esportiu i en l’equip. Fes-nos una valoració de la pretemporada.

Ha estat una pretemporada, com crec que és habitual, de menys a més. T’he de dir que estem contents, primer amb la predisposició dels jugadors i segon perquè les lesions els estan respectant i, aquest és un aspecte molt important. La valoració és positiva, comencem a veure el que volem que sigui la Pobla i tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia.

La competitivitat és innegociable en aquest equip?

Totalment. A més, penso que aquesta competitivitat forma part de l’ADN del futbolista del Nàstic. El futbol base grana té un ADN híper competitiu i nosaltres volem potenciar-lo i barrejar l’agressivitat, la potència física, la rapidesa… que posseeixen aquests jugadors, amb la nostra manera de veure el joc.

“Tinc claríssim que aquests nanos competiran des del primer dia”

Quins altres aspectes són innegociables?

Actitud, ganes i il·lusió d’anar cap endavant. No tolerarem que un futbolista no tingui aquests valors i tampoc, com a cos tècnic podem estar darrere dels jugadors tirant d’ells constantment.

Estàs satisfet amb la plantilla que heu confeccionat?

Si, molt. Hem confeccionat una plantilla molt jove de l’any 99-2000 amb moltíssima qualitat i que compten amb els valors dels quals parlàvem abans, aquesta il·lusió, aquestes ganes de fer un pas endavant i, al final, això és el que desitja qualsevol entrenador. Ara, el que nosaltres intentarem és que els nois madurin per aconseguir que siguin els més competitius possible, al més aviat possible.

Et preocupa que aquesta joventut us pugui passar factura en moments puntuals de la temporada?

En absolut. Al contrari, fins i tot et diria que ho veiem com un factor positiu, ja que aquesta joventut i inexperiència els fa no pensar gaire, ser atrevits, valents, inconscients… i independentment que per aquest motiu puguem perdre algun punt, estic segur que també guanyarem molts.

“Tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit”

Comptes amb fins a 11 jugadors del juvenil. Confiança cega en la pedrera grana.

Totalment, a més no entenc la idea d’un filial d’una altra manera. Sóc coneixedor de tot el treball que hi ha darrere del futbol base i tota aquesta feina es quedaria en res si no hi confiéssim. En aquest sentit, tinc la sort que la direcció esportiva i jo remem en el mateix sentit.

Falta alguna peça per tancar la plantilla?

El mercat a Tercera està obert fins al gener i si hi ha un jugador que millora el que tenim, li veiem futur professional, és sub-23 i econòmicament és viable per al club, benvingut sigui. Encara que, nosaltres estem molt contents amb l’equip que hem conformat perquè tenim una plantilla àmplia i completa i, a més, podem comptar amb els nanos de la Pobla B i el juvenil.

Aquest dissabte debuteu a la lliga davant l’Horta. Com arriba l’equip?

Amb moltes ganes de realitzar un bon partit, amb moltes ganes de treure els 3 punts però conscients de la dificultat d’un rival atrevit i que vol la pilota. Tot i que penso que es veurà un bon matx, vistós i entretingut i que sortirem a posar en pràctica el que hem treballat amb la màxima il·lusió, no em preocupa en excés el que passi en aquesta primera jornada, donat que això és un projecte a llarg termini.

“Espero que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol”

Quins són aquests elements que heu treballat?

Sobretot, hem intentat inculcar la nostra manera d’entendre el joc, la nostra manera de fer les coses i com volem que sigui aquest equip.

I, com voleu que sigui?

Atrevit, valent, que vagi amb la pilota a dalt, que proposi un joc combinatiu, encara que sense renegar d’un contraatac, d’una transició ràpida, que sigui capaç, també, en determinats moments de defensar bé a l’àrea. En definitiva, que intenti dominar tots aquests aspectes i ser un equip equilibrat.

“Objectius; competir  i que arribin jugadors al Nàstic”

L’objectiu de la temporada és…

Posar-nos un objectiu classificatori a 9 o 10 mesos vista i sense haver-nos mesurat les forces amb ningú no té gaire sentit. Crec que en un filial hi ha 2 objectius bàsics: el primer és competir a la categoria on estem, això si, sense renunciar a cap classificació i el segon, un objectiu de màxims, és a dir, aconseguir que el màxim de jugadors que passin pel filial arribin a jugar amb el Nàstic al nivell més alt possible. Si es compleixen aquests dos objectius, la temporada es pot donar per bona.

Per tancar l’entrevista, no voldria que marxessis sense preguntar-te com estàs veient, ja des de la distància, tot el serial del Reus Deportiu.

Amb molta tristesa i ràbia, sobretot pels aficionats, simpatitzants i socis del club que no s’ho mereixen. Aquí estem parlant de sentiments i aquests estan per damunt de qualsevol cosa, entrenadors, presidents, jugadors… i aquesta situació no s’hauria de donar en els clubs actuals. Dit això, espero que hi hagi un final feliç i que la ciutat de Reus pugui continuar gaudint del futbol.

The post Albert Company: “Volem una Pobla Mafumet equilibrada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

L’estiu del 2017, en Josep Mir deixava la presidència del CF Pobla de Mafumet després de, gairebé 20 anys de tristeses i moltes alegries. Una presidència que, llavors va assolir l’Iván Carrasco. El llistó estava alt però ni la pressió ni l’ombra allargada que havia deixat un dels millors presidents del club pobletà van impedir que, a poc de complir 2 anys de la seva arribada, el nou president hagi portat l’estabilitat a l’entitat i s’hagi rodejat d’un gran grup humà que treballa per convertir a La Pobla en un conjunt referent de la província.

Parlem amb el màxim mandatari per conèixer una mica més a fons com funciona i quins són els objectius del filial del Nàstic.

Valoració d’aquests gairebé 2 anys com a president?

Positiva a tots els nivells i amb marge de millora en aspectes com poden ser el primer equip o futbol base, entre d’altres. Aquests són els que més es veuen. Ara bé, internament el club també ha millorat dotant-lo d’una estructura adaptada a les nostres necessitats.

Amb quina Pobla es troba quan agafa les regnes?

El club venia de grans temporades com la de l’ascens a 3ª Divisió i l’any de 2ªB. Realment el que hem fet conjuntament amb la Junta ha estat adaptar alguns aspectes de l’entitat a les exigències que ens demana el segle XXI. No hem sacsejat res, simplement, hem portat a terme petits retocs.

Quin diria què ha estat millor moment fins ara?

Quedar-me amb un únic moment seria difícil de dir. Ser president d’aquest club, treballar per l’entitat i el que comporta el dia a dia sempre és motiu d’il·lusió, ja que saps que el que estàs fent beneficia moltíssim a la gent.

“Jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia”

I el pitjor?

No el definiria com el “pitjor”, però sí que la temporada passada haver-nos quedat amb la mel als llavis de no jugar el play-off ens va deixar un regust agredolç. És futbol i, aquest esport un dia et brinda bons moments i d’altres que ho són menys.

Haver estat jugador amateur i conèixer aquest món des de dins, li ha facilitat el treball ara com a president?

No. La realitat és que jugar a futbol o exercir de president no té res a veure, és com la nit i el dia. Això sí, la presidència és un càrrec de responsabilitat i per sort treballo amb una Junta preparada i on tot es consensua. Veuen més quatre ulls que dos! (somriu)

Quins han estat els principals àmbits en els quals ha treballat des de la seva arribada a la presidència?

Tot està focalitzat en el primer equip i en la Fundació. Treballem sense fer soroll, val més fer petites passes i estables que grans que trontollin. Ara mateix estem en un moment de molta estabilitat i l’entorn ho agraeix.

Una de les primeres coses que van portar a terme va ser la renovació del conveni de col·laboració amb el Nàstic. Era una prioritat aquesta renovació?

Anar de la mà del Nàstic sempre ens ha donat bon resultat, a nosaltres i, també a ells. El que funciona bé no cal tocar-ho, aquesta és una màxima incontestable. El club té la seva independència i com comentava, anteriorment, les decisions amb el Nàstic es consensuen pel bé d’ambdues entitats.

La permanència al sac

Parlem una mica de l’equip a escala esportiva. La temporada 2017-18 amb Pavón a la banqueta, va ser molt bona. Per això, va sobtar que no continués aquesta temporada. Quina va ser la raó?

La feina que va fer Pavón, tot i arribar a mitja temporada, va ser molt bona com tu dius però conjuntament amb el Nàstic ens van decidir per un altre perfil d’entrenador per aquesta campanya.

Aquesta 2018-19, després d’un bon començament, l’equip ha travessat moments complicats a nivell esportiu. Suposo que la mala dinàmica del primer equip i que jugadors puntals (Brugué, Viti, Salva…) hagin pujat al Nàstic, ha acabat passant factura, oi?

Som conscients que som un filial i que aquest tipus de coses poden passar, que enguany futbolistes com Salva o Viti hagin estat partícips del primer equip i hagin tingut continuïtat és un orgull per a nosaltres.

“L’objectiu principal cada temporada és la permanència. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur. Però res a reprovar”

És un orgull com vostè diu i, a part, demostra que la feina s’està fent bé.

Efectivament, és el reflex de què el treball s’està fent amb bona nota i que el CF Pobla de Mafumet és un gran trampolí per als joves jugadors que aposten per estar amb la nostra entitat.

Parlàvem abans de la mala dinàmica del conjunt pobletà en els darrers mesos. Tenint en compte aquest fet, en algun moment ha rondat la idea de destituir l’entrenador?

Ha estat una campanya marcada per les ‘ratxes’ però mai ens va passar aquesta idea pel cap. L’aposta que ens vam marcar a l’inici de temporada era que l’ Alberto Gallego fos el nostre entrenador des del primer partit de lliga fins a l’últim i així està sent.

Avui dia, amb la salvació al sac i mirant enrere, l’objectiu al principi de la temporada era aquest o un altre més ambiciós?

L’objectiu principal cada temporada és la permanència, ja que pel club és important estar a 3ª Divisió. Un cop assolida, a somiar, a mirar amunt si és possible, sense oblidar que és una categoria molt competida. Que ens hagués agradat estar més amunt? Segur, a mi, a la Junta, a l’entrenador, als jugadors. Tanmateix, res a reprovar.

Setmana de derbi davant del Reus B Cambrils…

Sí, un derbi sempre és un derbi. És un dels partits més especials de la temporada i ens agradaria guanyar-lo. Serà un partit entre filials i hi haurà motivació per ambdues parts.

Espera la presència d’Onolfo a la llotja?

Si ve, serà benvingut a La Pobla, nosaltres als representants del Reus que vinguin els atendrem amb la cordialitat que ens caracteritza.

El Reus B Cambrils podria desaparèixer i la situació del Reus no està gens clara. Si això passa, el CF Pobla de Mafumet seria el segon equip de la província la temporada vinent. Com ho veu?

No puc valorar el que ha passat amb el Reus perquè no estic dins. No obstant, espero que tingui un bon final i que a Reus, l’any vinent continuï havent-hi futbol.

Mirant cap al futur

Per anar acabant l’entrevista, mirem una mica al futur. Quines són les fites a llarg termini que volen que l’equip assoleixi en l’àmbit esportiu?

Seguir formant jugadors és la nostra màxima. Enguany el nostre segon equip, el CF Pobla de Mafumet B ens ha nodrit de futbolistes a vegades pel primer equip. Al final, tot és una cadena.

I a nivell institucional?

Som una entitat de La Pobla que aglutina a prop de 200 jugadors i jugadores d’un planter que també ens representa com a institució i on abans que res, formem persones i, de retruc, futbolistes.

Què s’ha de millorar la temporada vinent per aconseguir-ho?

Ens agradaria enganxar més gent a les graderies cada diumenge. El públic és el dorsal número 12 i disposem d’una instal·lació que, recordem, va ser subseu dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Per tal de sumar més gent, previ a la pròxima temporada posarem en marxa una campanya per captar més abonats.

La Pobla té president per anys?

Els presidents mai hem de ser protagonistes de res, com menys se’n parli d’un president, millor vol dir que s’estan fent les coses. Sóc un més dins de la Junta Directiva a la qual pertanyo i n’estic orgullós de l’equip humà i de treball que hem format.

The post La ‘revolució silenciosa’ d’Iván Carrasco al CF Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Té 22 anys però si els sents parlar et dóna la sensació que en tingui uns quants més. Potser, va ser aquesta maduresa la que, primer, el va portar a ser un dels quatre capitans de la Pobla i més endavant a què Pavón li confiés el pes del vestidor. Un nou rol que l’Èric Vilanova ha acceptat encantat en la seva primera temporada al club pobletà. Després d’aconseguir, la temporada passada, l’ascens a 2ªB amb l’Olot, el migcampista olotí vol tornar a reviure l’experiència, aquesta vegada amb el filial grana.

Hem compartit una estona amb aquest jove estudiant de Magisteri conversant sobre el passat, el present i el futur de la Pobla i sobre les seves ambicions, inquietuds i somnis.

És la teva primera temporada a la Pobla. Quina valoració fas d’aquests mesos?

Molt positiva, tan personal com col·lectivament. Estic molt a gust dins de l’equip i la relació amb els companys és fantàstica des del primer dia que vaig arribar.

Tot i la teva joventut ets un dels jugadors amb més experiència. Aquest fet ha provocat que el teu rol dins del vestidor sigui diferent del que tenies a l’Olot?

Sí. Aquí, donada la joventut dels meus companys, m’ha tocat assumir un rol més madur i ajudar als nois que pugen del Juvenil.

Arribes el juliol passat provinent de l’Olot amb el qual aconsegueixes l’ascens a 2ªB. Com ho recordes?

Va ser un dels moments més feliços de la meva trajectòria esportiva, a més a més, era el segon ascens a 2ªB que aconseguia amb el club de la meva ciutat, amb el club que em va veure créixer i això ho va fer encara més especial.

Què et va fer decantar-te per la Pobla?

Principalment, quatre aspectes. Primer que ja coneixia en Rodri i l’Edu Vílchez; segon, la proposta que em van presentar; tercer, les ganes que tenia de sortir de casa i viure una experiència a un filial i quart, intentar fer el salt al futbol professional.

Sorprèn que en la teva primera temporada siguis un dels capitans de l’equip. Com es dóna aquesta circumstància?

A les votacions es van escollir els tres primers capitans i el cos tècnic em va triar com a quart capità. Quan Pavón va aterrar va creure que havia de portar el pes del vestidor, ajudar als meus companys i fer d’enllaç entre el vestidor i el mateix cos tècnic.

Suposo que és un orgull per a tu, oi?

Sí. Estic encantat i molt feliç de poder ajudar des de la meva curta però intensa experiència.

Personalment, les coses no et poden estar sortint millor. A part de ser un dels capitans, vas tenir l’oportunitat d’entrenar amb el primer equip. Com vas viure aquesta experiència?

Va ser una experiència inoblidable. Tenir la sort de conviure 2 mesos i mig o 3 amb la plantilla del primer equip, sentint-me un més, un jugador professional va ser una cosa inesperada per a mi però increïble al mateix temps.

Existien més possibilitats de fer el salt al primer equip quan Rodri entrenava al Nàstic?

Cada entrenador intenta treure el màxim rendiment a la seva plantilla, tanmateix, sí que és veritat que amb Rodri érem 2 o 3 jugadors que entrenàvem diàriament amb l’equip, ja ens coneixia i nosaltres sabíem el que volia i intentàvem donar el màxim als entrenaments i competir per fer-nos un lloc al primer equip. Ara, amb Nano, és més complicat. L’equip està vivint una situació complicada, lluitant per la permanència i això per a nosaltres és una barrera que ens impedeix fer el salt.

Parlem de la Pobla. Esteu quarts classificats en plaça de promoció d’ascens. S’ha d’acabar jugant aquesta promoció, sí o sí?

L’objectiu a principi de temporada era lluitar fins al final per estar entre els 4 primers i ara que estem allà, que l’equip està competint millor que mai no volem sortir d’aquestes places. Tant de bo aconseguim jugar el playoff perquè seria una experiència molt enriquidora, sobretot pels més joves que poguessin començar a viure situacions tan especials i moments inoblidables com els que es viuen en una promoció.

Dependre de vosaltres mateixos pot ser una arma de doble tall, us pot posar pressió al damunt?

Fa 15 dies quan vam rebre la visita del Figueres, vam notar aquesta pressió de la qual parles i vam acabar perdent el partit. No obstant això, crec que l’equip ha après la lliçó i sabem que hem de jugar tranquils, amb intensitat i amb l’estil que ens ha portat fins aquí.

El calendari, també us és favorable. Jugueu contra tres equips que no es juguen res: Santfeliuenc i Castelldefels a casa i Espanyol B a domicili.

Que no es juguin res no ens permet relaxar-nos. La jornada passada a casa d’un Santboià que tenia els deures fets ens va costar suor i llàgrimes sumar els tres punts. Al final, tots tenen l’ambició de vèncer al quart classificat i cadascú, per poc que sigui, es juga alguna cosa, ja siguin jugadors que volen renovar, aspirar a coses millors…

Seria una decepció no disputar la promoció?

Tant si la disputem com si no, estem molt orgullosos de la temporada que hem fet. A partir d’aquí, està clar que seria un cop molt dur perquè estem molt il·lusionats, estem competint molt bé i l’equip s’està mostrant molt ambiciós en aquest tram final.

Com es troba el vestidor el dia d’avui?

Millor que mai, unit i conjurat per aconseguir els tres punts partit a partit. Després, ja veurem on som, què podem fer i on podem arribar.

Hi ha cert neguit que la joventut de l’equip i la inexperiència en aquest tipus de situació acabi passant factura en aquests últims tres partits?

Comptar amb un equip on la majoria dels jugadors no arriben als 21 o 22 anys, sí que ens pot passar certa factura però hem d’intentar suplir aquesta manca d’experiència amb la força del grup, la solidaritat entre nosaltres i transformar aquestes virtuts en ganes de competir i en ambició.

T’imaginaves estar on esteu després de patir un inici tan complicat?

No, i menys si tenim en compte tots els contratemps a què hem hagut de fer front. La incorporació d’en Rodri i l’Edu Vílchez a la disciplina del primer equip va ser, potser, el moment més difícil que vam viure perquè ens havia costat assolir la seva metodologia, els seus conceptes, el seu estil de joc i quan ho havíem aconseguit, van marxar. Durant aquesta transició i fins a l’arribada d’en Pavón, el vestidor va naufragar una mica i, si a això, li sumem lesions d’homes importants i resultats adversos, el panorama no es presentava, precisament, idíl·lic.

Què us va ajudar a superar aquests contratemps dels quals parles?

La unió de l’equip.

La victòria contra el Vilafranca va ser un punt d’inflexió?

Sí, el triomf va suposar una gran dosis de moral. Ens vam prendre el partit com un ultimàtum, conscients que si perdíem, ens desenganxàvem de la part alta i vam saltar a la gespa endollats, a per totes culminant un matx molt seriós.

Què va canviar a partir d’aquell encontre per encadenar una dinàmica tan bona de resultats?

No crec que canviés res pel que fa al joc, simplement, vam començar a creure en nosaltres mateixos, en què podíem fer un pas endavant i, sobretot, vam trobar la regularitat que ens faltava, fent-nos forts, tant a casa com a domicili.

Com d’important a estat en Pavón en tot procés que heu patit?

Importantíssim, sense cap mena de dubte és un dels ‘culpables’ de què la Pobla estigui on està. La seva arribada ens va portat estabilitat, va saber introduir la seva metodologia de manera suau i transitòria i dins del vestidor és un míster molt proper. La veritat que per a mi és l’entrenador ideal per aquest equip.

Et veus la temporada que ve jugant a 2ºB?

L’objectiu de qualsevol jugador és estar a una categoria superior i anar escalant per arribar el més amunt possible però ja veurem.

I et veus a la Pobla?

Tinc contracte fins al juny i per la meva part estic molt content aquí, en un bon moment i realitzant una gran temporada, llavors per què no. Tanmateix, ens asseure’m amb les persones que s’encarreguen d’aquests temes i decidirem què fem.

El Xavi Hernández olotí

El futbol és…

La meva màxima passió. Res m’alegra més els dies que poder gaudir del futbol.

Si no fossis futbolista, series…

Professor. M’encanta la docència, estic estudiant Magisteri i espero exercir, algun dia, d’això.

Un migcampista

Xavi Hernández. És el meu ídol des de petit, el mirall en el qual mirar-me i intento assemblar-me.

Un entrenador

Eduardo Vílchez. És la meva debilitat i li estic molt agraït per tot el que ha fet per mi.

El millor moment que has viscut

Més que els ascensos em quedaria amb el playoff que vaig aconseguir amb el Figueres a la darrera jornada, precisament, contra la Pobla al seu camp i on em vaig sentir molt protagonista.

I el pitjor

En els meus inicis, les etapes en les quals no vaig poder participar amb regularitat a 2ªB amb l’Olot.

Un lema

Intento viure el present, gaudir del moment i agafar-me cada entrenament com un regal i com si fos l’últim.

Un somni

Arribar a ser futbolista professional.

The post Èric Vilanova: “La Pobla està millor i més unida que mai” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

L’octubre passat, Juan Manuel ‘Juanma’ Pavón, l’home “miracle” del Recreativo de Huelva, va acceptar el repte d’asseure’s a la banqueta de La Pobla. Lluny de casa, sol i amb l’obligació de continuar amb la bona dinàmica encetada pels seus predecessors, l’empresa no es presentava fàcil. No obstant això, i després de dues derrotes seguides, el míster andalús es va fer amb les regnes de l’equip i el treball, a poc a poc comença a donar els seus fruits.

Agraït, humil i amb els peus a terra, Pavón s’obre tant a nivell personal com esportiu i ens analitza com han estat els seus primers mesos a terres catalanes.

Vull començar recordant un moment especial com va ser la salvació del Recre la temporada passada amb vostè a la banqueta. Quines sensacions va viure en aquell moment?

Va ser un moment apoteòsic, fins i tot ara quan parlo se’m posa la pell de gallina. Sabíem que, no només era la salvació de la categoria sinó també la salvació del club. I, encara va ser més especial per la situació que es vivia amb pocs jugadors en algunes posicions, sense cobrar, amb unes instal·lacions no gaire adequades…

Quin va ser el secret d’aquella salvació?

Sense cap mena de dubte la nostra afició, la unió entre nosaltres i els jugadors que tot i la seva joventut van saber aguantar la pressió.

Ens centrem en la nova etapa que inicia el passat octubre a La Pobla. Quina valoració fa d’aquests gairebé 4 mesos?

Molt positiva. Tenia ganes de sortir de Huelva, em van donar aquesta oportunitat i estic molt content i feliç d’haver acceptat.

Una aventura que emprèn tot sol, sense el seu cos tècnic, sense els seus ajudants. Com ha estat la relació amb els integrants del club?

Excepcional. La relació amb tots és immillorable amb en Dani, el segon entrenador, amb l’Alberto, l’entrenador de porters, amb en Gerard, el preparador físic, amb la direcció esportiva amb Viqueira i Deus, amb els fisios, amb l’utiller, amb el delegat, amb la directiva. El tracte que estic rebent de tots ells és increïble, en tot moment estan pendents de les meves necessitats tant esportives com personals. Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya.

“Puc dir que aquesta és la meva família de Catalunya”

Hi ha hagut alguna cosa que li va cridar especialment l’atenció quan va aterrar aquí?

L’organització del club. Em trobo amb una entitat formada per professionals treballant cadascun a la parcel·la que li toca i això no ho vaig viure al Recreativo on hi existien massa problemes.

Un fet que sorprèn una mica és que per un equip com La Pobla que està a la zona mitja-alta de la taula hagin passat, amb vostè, 4 entrenadors. M’agradaria saber la seva opinió?

Per a mi és un cas excepcional que no ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip. Pel que tinc entès, Rodri es fa càrrec de la primera plantilla, llavors Vílchez es queda com a interí a Lla Pobla i a l’espera de notícies del Nàstic. Una vegada Vílchez també puja a la disciplina grana arriba el tàndem Cazorla-Xisco de forma puntual fins que es fa oficial el meu fitxatge.

“4 Entrenadors? Crec que ha estat fruit dels mals resultats ni del joc sinó d’una necessitat del primer equip?”

A la seva arribada, només compta amb tres sessions per preparar el pròxim partit. En quins aspectes incideix més en aquesta primera presa de contacte amb els seus jugadors?

Principalment en dos aspectes. Primer, mantenir el treball que s’estava portant a terme fins al moment i segon, l’aspecte psicològic. Era important que el canvi i trobar-se amb un entrenador nou al qual no coneixien no els afectés.

Nou entrenador, noves idees, nous aspectes. Quina ha estat la seva metodologia de treball?

Bàsicament, volia adaptar-me al que em demanava el club, a un joc semblant al que practicava Rodri i al que juga el Nàstic i buscar que el filial s’assembli el més possible al primer equip perquè quan els nois pugin a la primera plantilla estiguin familiaritzats amb la metodologia de treball.

Li va costar a l’equip adaptar-se al seu mètode?

En alguns aspectes sí, sobretot a la manera d’expressar-me i a la meva terminologia però ja és un tema superat i ara l’enteniment és total.

Com vol que sigui aquesta Pobla?

Competitiva, intensa, amb il·lusió, incòmoda pel rival, vertical, encara que sense possessions excessivament llargues. Volem atacar, tenir la pilota, arribar el més aviat possible a dalt, encara que sabent que moltes vegades ens haurem d’adaptar al joc del rival.

Un aspecte que defineix a l’equip és la solidesa defensiva. És primordial per a vostè aquest treball defensiu?

Sí. Treballem pensant que no només defensen el porter i els 4 del darrera sinó que el primer defensor ha de ser el davanter. Hem anat creixent en aquest sentit i ens hem consolidat com un equip fort defensivament, tot i que a vegades patim sobretot quan ens avancem al marcador o en els últims minuts quan els rivals apreten.

No reben gols però els costa molt marcar-los. Li preocupa aquesta mancança?

Sí, bastant. Tanmateix, gaudim d’ocasions i això és important, ja que ens facilita intentar marcar. S’està entrenant bé, incidint molt en les finalitzacions i ara falta plasmar aquest bon treball als partits. En aquest sentit, el pròxim encontre contra el Vilassar serà una bona prova per a nosaltres.

En aquest sentit, suposo que la lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur, oi?

Va ser molt dur, no només en l’àmbit esportiu sinó dins del vestidor on, com a capità és un mirall per a molts. Ho estem notant molt.

“La lesió d’Iván Vidal, pitxitxi de l’equip fins aquell moment, va ser un cop molt dur?”

Un altre nom propi del qual li volia parlar és Pol Ballesteros. Li sorprèn el rendiment que està donant?

No. És un jugador que a poc a poc amb el seu treball i esforç s’ha guanyat entrat a l’equip, està millorant defensivament que era una de les seves debilitats i està creixent ofensivament amb els seus gols.

Precisament, un gol seu va donar la victòria contra el Vilafranca. Aquest triomf ha retornat la confiança a l’equip?

Totalment. Crec que el futbol ens estava castigant, portàvem 4

partits sense guanyar, fet que per a mi era injust pel joc i les ocasions i aquesta victòria ens ha retornat a les bones sensacions.

Tres punts més que els allunyen del descens i els apropen a la zona de promoció. L’objectiu és jugar el playoff d’ascens?

A nivell de resultats l’objectiu és quedar el més amunt possible a la classificació i a nivell individual que els nois creixin dia a dia per poder arribar al primer equip.

Per anar acabant la primera part de l’entrevista, li volia preguntar sobre les altes i les baixes que hi hagut. Avui dia, té la plantilla que vol?

Estem molt contents amb tota la plantilla. Els darrers fitxatges, els quals han arribat de la mà de la direcció esportiva, estan responent bé i ens sap greu que alguns no juguin tot el que desitjarien però hi ha una gran competència.

Beneït problema la competència, oi?

I tant. Tot i que és molt complicat per a nosaltres fer una convocatòria i deixar jugadors fóra, com tu dius beneït problema. I que duri.

“Estaria encantat de renovar si el club vol?”

Acaba contracte el 30 de juny d’aquest any. Li agradaria renovar pel club?

Si m’ho preguntes avui, estaria encantat de renovar si el club vol, tanmateix queda molt per endavant.

Com a casa

Porta ja uns quants mesos instal·lat a la Pobla. Li agrada el poble? Es troba a gust?

El poble m’agrada molt, tinc la sort de tenir el camp al costat de cas i això em facilita el treball. Pel que fa a la gent és increïble amb mi i, tot i que trobo a faltar a la meva dona i la meva filla, puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa.

“Puc dir que aquí tinc la meva segona família i em sento com a casa”

Encara trobant-se a uns quants quilòmetres de casa, segueix l’actualitat del Recre?

Sí. Com a bon recreativista que sóc m’agrada estar al dia de les novetats del club i espero i desitjo que aviat resolguin els seus problemes.

A l’inici parlàvem de la salvació que va aconseguir. Diria que és el millor moment que ha viscut com a entrenador?

Sí, sobretot perquè va ser molt patida i també perquè és molt recent. Reconec que va ser una aventura excitant.

I com a jugador?

He viscut molts moments positius, donat que gairebé tots els anys s’han complert els objectius dels clubs on estava. Ascensos, permanències… de tot una mica.

Vestir-se de curt l’ha ajudat, ara, a entendre millor als seus jugadors?

Sí, moltíssim. T’ajuda a saber el que pensen, les sensacions que poden estar experimentant abans d’un partit.

En la seva trajectòria com a jugador, hi ha hagut algun entrenador que li hagi marcat?

Que ara estiguin a l’elit, Caparrós o Alcaraz i en categories inferiors Carlos Rios, de qui vaig aprendre molt i a vegades aplico alguns dels seus coneixements, José Luis Montes (mort fa uns anys) a l’Algerciras la temporada de l’ascens a Segona o Julio Peguero al Huelva.

” Vinc a intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina”

I ara a la banqueta, té el seu estil propi o es fixa en algun míster?

Crec que de tots els entrenadors s’aprèn encara que tinguin formes de joc molt diferents, per exemple, a mi m’agrada Marcelino però també l’Atlético de Simeone o la manera de gestionar un vestidor de Vicente Del Bosque. Al cap i a la fi, ens podem fixar en un o altre però tots els místers tenim el nostre estil.

Pateix més a la banqueta que quan jugava?

I tan, perquè moltes vegades vols actuar i saps que no pots. És el que passa quan el cor està per damunt de la ment.

Per finalitzar l’entrevista, quina fita es marca?

Treballar dia a dia, intentar fer-ho el millor possible amb La Pobla i sentir-me orgullós de la meva feina al final de temporada.

The post Juanma Pavón (CF Pobla): “La victòria contra el Vilafranca ha retornat la confiança” appeared first on FutbolCatalunya.com.

FRANCESC FÀBREGAS (ELTRAVESSER.CAT) @ffgaya

La jornada 12 de Tercera Divisió finalitza i per segona setmana consecutiva el líder, l’Espanyol B augmenta distàncies amb el segon, l’Ascó que tornava a empatar. El filial blanc-i-blau guanyava per la mínima el derbi barceloní davant l’Europa, en un duel molt disputat. Un gol de Doncel superada la mitja hora de joc era suficient per sumar els 3 punts. L’Ascó empatava per segona setmana consecutiva i aquesta vegada a casa, davant d’un Gavà, que tot i seguir en descens, puntúa trencant amb dues derrotes consecutives.

L’Hospitalet encadena tres partits sumant de tres en tres, fet que el deixa tercer a un marge de 4 punts respecte del quart classificat. En aquesta ocasió, superava al Santfeliuenc a les Grasses per 1-3. Manzi avançava als d’Hospitalet de Llobregat amb un gol al minut 11. A la represa, Velillas primer (52‘) i Ripoll després (76‘) deixaven el 0-3. Romo, a les acaballes maquillava el resultat final.

L’AE Prat aconsegueix tornar al play–off d’ascens en aprofitar la jornada. S’imposava al camp de la Pobla B que tornava a estrenar tècnic. Vïlchez marxava a formar part del cos tècnic del primer equip mentre que arribava Juanma Pavón, que debutava amb derrota. Ricarte i Poves feien els gols dels visitants que els deixa en quarta posició. El Reus Deportiu B encaixa la segona derrota i això els expulsa momentàneament del play–off d’ascens. Derrota a Sant Boi de Llobregat per la mínima (1-0). El gol d’Oriol Molins allunya provisionalment als del Baix Llobregat del descens (5 punts).

La victòria del Vilafranca a Palamós (1-2) situa als del Penedès a dos punts de la quarta posició. Els vilafranquins contrarestaven el gol inicial de Litus al primer minut de partit amb gols d’ Arnau Gaixas (14‘) i Àlex Pla (80‘). Amb la derrota, el Palamós segueix en descens i amb 8 punts.

El Terrassa es situa amb 19 punts (a 3 del play–off) després d’imposar-se al camp del Granollers per la mínima, en un duel molt disputat i que s’acabava decantant pels visitants gràcies a un gol de Jonathan Ferreira al minut 42 de partit.

Un dels dos empats de la jornada el protagonitzava el Sant Andreu i Cerdanyola, en un duel sense gols. El Sant Andreu, segon equip menys golejat, no podia endur-se els tres punts davant d’un Cerdanyola que lluita per evitar el descens i s’acabaria amb repartiment de punts.

I si el Santboià sumava una victòria important per la zona baixa, també la sumarien l’Horta i el Castelldefels. L’Horta protagonitzava la victòria més clara de la jornada. Doblet de Jota, de Sergi Arranz i un altre d’Edgar Tejada, davant d’un Vilassar de Mar que segueix com a cuer de Tercera Divisió. La UE Castelldefels marxava del municipal de Figueres amb els 3 punts sota el braç, fent valer el gol de Jordi Aumatell per donar la tercera victòria de la temporada als d’Els Canyars.

The post El Prat agafa alçada i aigualeix el debut de Pavón appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Als seus 21 anyets, l’Iván i en Gabri ja han viscut les dues cares del futbol, comprovant que de vegades aquest esport pot arribar a ser molt capritxós. Tristeses i alegries, fracassos i victòries a parts iguals que els han fet créixer, no tan sols com a futbolistes sinó també com a persones. Parlem amb aquests dos bessons ambiciosos, que saben el que volen i que lluiten per aconseguir-ho.

Aquest estiu heu tornat a La Pobla, on esteu cridats a ser dos dels homes importants de la plantilla. És una pressió per a vosaltres?

Gabri: No, tot el contrari. Volem gaudir al màxim de la nova oportunitat que ens ha donat La Pobla.

Iván: No, cap ni una de pressió. Volem jugar i retornar tota la confiança que, tant Viqueira com Posse han dipositat en nosaltres.

L’inici de la temporada està sent molt bo per a vosaltres. Tu Gabri, t’has fet amb la titularitat al lateral dret, tot i no ser la teva posició natural. T’ha costat molt adaptar-te al teu nou rol dins l’equip?

La veritat que no. Ja havia provat en aquesta posició fa dues temporades i sincerament em sento molt còmode, molt a gust i cada dia estic aprenent els moviments propis d’un lateral.

Per la teva banda Iván, portes dos gols i els dos sortint des de la banqueta. Podríem dir que ara mateix ets l’home revulsiu de la Pobla o aquesta etiqueta no t’agrada?

No em desagrada sempre i quan faci gols encara que és cert que a qualsevol jugador li agrada sortir des de l’inici i gaudir del màxim de minuts possibles. En el meu cas, sí això no pot ser doncs aprofitaré els minuts que em donin.

Sempre es parla d’un connexió especial entre els bessons i, sembla que en el vostre cas aquesta connexió es trasllada al camp. Sense anar més lluny, el cap de setmana passat, una jugada entre vosaltres va acabar donant els tres punts al filial. Com recordeu aquesta jugada?

G: Recupero una pilota a tres quarts de camp, aconsegueixo girar-me i encarar als 2 últims defenses intentant regatejar-los i el rebot, afortunadament, li cau al meu germà que fa el gol.

I: Veig que el meu germà està de mitjapunta i decideixo cridar-lo perquè veiés que estava sol. Llavors, es gira, encara al central, jo estava convençut que marxaria del seu marcador i m’apropo per si la pilota surt rebotada, amb la sort que al final així és. En aquell moment ni m ho penso i xuto.

Quan coincidiu al camp, sabeu en tot moment on es troba l’altre?

G: Depèn d’on rebi la pilota però sí que sé on està. És més, ho parlem a casa, als entrenaments, abans del partit… així recordem els moviments que se’ns donen bé i aprofitem aquesta petit avantatge que ens dóna coneixe’ns tan bé.

I: Sé el que farà el meu germà i això em permet escollir el millor moviment perquè em vegi al més aviat possible.

El bon començament que heu protagonitzat, s’ha vist recompensat aquesta setmana amb la titularitat en el partit de Copa Catalunya que va enfrontar al Sant Andreu i al Nàstic. Quines sensacions vau tenir?

G: Sensacions immillorables. Va ser un orgull poder jugar al primer equip després de tota una vida a l’entitat grana i per aquest motiu ens ho vam prendre com si fos un partit de màxim nivell.

I: Va ser una nit inoblidable on vaig gaudir com un nen, intentat en tot moment donar el millor de mi i deixar-me la pell al camp.

Què us diu Vicente Moreno abans de saltar al terreny de joc?

G: Que era un partit més, que juguéssim com ho fem habitualment a la Poba i sense pressió.

I: Ens va desitjar sort i sobretot que gaudíssim, no obstant el que més em va cridar l’atenció i em va motivar va ser la manera de tractar-nos, sense distincions entre els seus jugadors i nosaltres.

El camí fins a arribar a jugar amb el primer equip no ha estat fàcil amb anades i tornades constants, una d’aquestes anades us va portar fins al CE Europa, al gener del 2016 i on no vau gaudir de gaires minuts. Què traieu d’aquella experiència?

G: No va ser fàcil però ens va servir per créixer i saber com són les coses lluny de casa, de la família.

I: Ha costat molt. En el meu cas quan millor estava em vaig trencar el turmell i em cedeixen a l’Europa on no acabo de recuperar-me. Passar-ho tan malament m’ha servit per gaudir al màxim cada entrenament i cada partit.

A la pretemporada 2014-15 marxeu cedits a l’UD Torredembarra, vivint allí una situació completament oposada a l’anterior. Podríem dir que va ser la temporada on més vau créixer com a futbolistes?

G: Sí. Vam acumular molts partits i vam tenir la confiança de Vicente Izquierdo i d’Alberto, l’entrenador de la Torre en aquell moment. La suma d’aquests dos factors, al final, és el que et fa créixer com a futbolista.

I: Sí. Ens van donar tots els minuts possibles i al cap i a la fi, és als encontres on aprens i agafes ritme.

A part d’aquestes dues cessions, tu Gabri a l’inici de la campanya 2015-16 arribes al CE El Catllar en un moment institucionalment molt complicat per l’entitat. Com vas viure tot aquell ‘circ’?

Allò va ser un capítol a part. Aquell any les coses no es van fer bé però quan vaig prendre la decisió de fitxar pel club pensava que era el millor per a mi.

Per dos jugadors de la casa com vosaltres, és impossible debutar amb el primer equip a la Lliga 1|2|3?

G: Impossible no. Si aprofitem les oportunitats que ens dóna el Nàstic, ens veuen centrats i tenim un punt de sort, per què no?

I: No. Tenim el gran avantatge de jugar al filial i sempre que el Nàstic necessiti a algú mirarà cap a La Pobla.

Llavors, classificar-vos per les semis de la Copa Catalunya és una gran oportunitat per poder tornar a entrar en els plans de Moreno?

G: Sí, tant si anem nosaltres com altres companys serà una grandíssima oportunitat.

I: Volia que passéssim sobretot per poder tornar a viure tot això amb el Nàstic.

A nivell individual, què espereu d’aquesta temporada?

G: Seguir creixent com a lateral, aprendre i jugar el màxim nombre de partits.

I: Que em respectin les lesions, gaudir i ajudar a l’equip amb els meus gols.

LLIURES DIRECTES

 Què significa el futbol a les vostres vides?

G: Passió.

I: És la meva vida.

Amb un sol adjectiu, definiu-vos com a futbolistes.

G: Competitiu.

I: Ambiciós.

Quines virtuts dins del camp destacaríeu l’un de l’altre?

G: Per a mi l’Iván és el 9 que tot equip vol tenir; d’una jugada aïllada et provoca una ocasió de gol.

I: Sense cap mena de dubte, el Gabri és la barreja perfecta de potència i qualitat.

I els punts febles?

G: Potser hauria de ser més egoista i finalitzar algunes ocasions que no finalitza.

I: Ha d’aprendre a saber quan fer les coses, de vegades fa jugades que no taquen.

On està el vostre sostre?

G: No en tinc. M’exigeixo i dono el màxim a cada partit.

I: Arribar a Primera Divisió.

Per a vosaltres, quina és la clau de l’èxit en el món del futbol?

G: L’entrenament invisible, és a dir, cuidar-se fóra dels terrenys de joc, tenir el cap centrat,  una bona alimentació.

I: L’entrenament invisible. Per a nosaltres aquest any està sent clau cuidar-nos fora del camp.

The post Vidal & Vidal, al servei de La Pobla appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada de l’amor ha acabat suposant tot un desengany pel futbol català. Dels 10 equips de la categoria, el Barça B ha estat l’únic capaç d’aconseguir la victòria. Només ha estat una, però de prestigi. Els de Gerard López es van imposar al sempre complicat Rico Pérez, acabant el partit amb un home menys. Són ja cinc victòries consecutives, amb 8 gols a favor i cap en contra. Una ratxa basada en la revolució al mercat d’hivern, que ha portat l’equip del descens a la zona alta. El play-off està a només 6 punts del Barça B – contant els d’Huracán – quan en queden 39 encara per disputar. Arribaran? Qui sap. El que sí és un fet és que aquesta jornada cap dels quatre primers va ser capaç de guanyar. Les victòries comencen a ser molt cares.

Bé, sí ho va fer el Cornellà, però sense jugar. Els tres punts sumats per l’exclusió d’Huracán deixen els verds quarts, amb 42. El Reus, tot i estar en el seu pitjor moment, acaba la jornada millor que la va començar. L’empat a Buñol a l’últim minut escurça a tres punts la distància respecte el Villarreal B, que va perdre a Lloseta.

Preocupant la dinàmica dels roig-i-negres. 9 punts dels últims 24 és un bagatge molt pobre per a un aspirant a campió. Com la resta ensopeguen, no es nota tant. Ningú perdona res a la segona volta i el Vila-Real B-Reus del 28 de febrer ja apareix a l’horitzó. Segurament, aquest partit no decidirà la lliga, però sí que pot reforçar a dos líders que ja no semblen tant intocables com fa unes setmanes.

LLEIDA: UN PUNT GUANYAT, O DOS PERDUTS?

S’hi ha anat acostant mica en mica el Lleida Esportiu. Els blaus, tercers, ja fan notar el seu aler als dos equips capdavanters. L’alegria, però, no és completa. Si bé és un dels equips més regulars de la lliga, l’equip d’Idiakez va desaprofitar una altra oportunitat d’or per donar un cop sobre la taula. Com al Rico Pérez (2-1), a El Collao el Lleida no va guanyar. L’Alcoyano va jugar 20 minuts amb un home menys, però no hi va haver manera. En set dies, nova oportunitat. El Villarreal B visita la Terra Ferma.

Un altre filial, com l’Espanyol B, no va tenir el dia. L’experiència de l’Atlètic Balears es va imposar a la joventut de l’equip de Lluís Planagumà. Nova lliçó (una més) pel filial més jove de la categoria. Amb tot, els blanc-i-blaus segueixen a la zona cómoda. Potser no són els que sumen més punts, però cada partit és un nou aprenentatge.

COMBATS NULS A OLOT I L’HOSPITALET

No estan per aprendre, sinó per competir, altres equips. L’Hospitalet, incapaç d’enllaçar dues victòries consecutives, segueix amb el descens a rebuf. El Sabadell va avançar-se al feu riberenc i Miki Muñoz va establir la igualada definitiva. Un punt que serveix de poc als arlequinats, que fa un mes que no guanyen, i a l’equip de Martí Cifuentes, millor, però encara sota pressió.

El mateix desenllaç va tenir el xoc de la Garrotxa. L’Olot es jugava la vida, però va quedar-se a mitges per enèsima vegada. L’empat, el resultat més repetit aquesta temporada, condemna els de Rodri. De fet, l’Olot és, amb 12 igualades, l’equip que lidera aquesta estadística. El Badalona, com sol ser habitual, manté la distància envers l’infern. Encara podria haver estat més gran dels 5 punts actuals si Sekou no remata al pal a l’última jugada.

La pitjor notícia d’una jornada negra va ser la de la Pobla de Mafumet. El Valencia-Mestalla va atropellar al filial grana i el va golejar sense pietat. El zero a quatre final fa molt mal a l’únic equip català en zona de descens. La Pobla no reacciona i Martín Posse no troba solucions. Aquesta vegada, ni la presència d’Stephane Emaná va canviar res. Les properes dues setmanes – la propera toca descans – es faran eternes al Camp de Tarragona.

The post El Barça B enamora per Sant Valentí appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’any 2016 no s’havien vist ni gols ni victòries de L’Hospitalet. Els riberencs jugaven una final a Montigalà i la van guanyar. Coro i Puerto, golejadors i líders, van treure l’equip del descens. El partit va seguir a la sala de premsa. Martí Cifuentes va dir que no entenia “situacions antiesportives del Badalona, com no tornar la pilota”. Manolo González, per la seva part, va afirmar que no havien tirat la pilota fora “perquè el jugador de L’Hospitalet no estava lesionat” i afegia que , en referència a Cifuentes. “No pots anar d’una cosa i ser una altra”, explicava el tècnic escapulat. Aquesta rivalitat ve de lluny.

I seguirà a la classificació, ja que Badalona (28 punts) i L’Hospitalet (26) lluiten pels mateixos objectius. Qui deixa de mirar cap a baix és el Barça B, després de quatre victòries consecutives. L’Olot en fa 9 que no guanya i és l’únic equip de la categoria que no coneix la victòria fora de casa. Moment delicat per a Rodri i una dada nefasta: 4 victòries en 24 partits.

L’Espanyol B tampoc havia guanyat com a visitant fins avui. El conjunt blanc-i-blau va superar per la mínima al Sabadell, gràcies a un gol de Pibe. Nova ensopegada dels arlequinats – segona consecutiva a casa – que els allunya de la zona alta. D’altra banda, el de Lluís Planagumà és el millor filial català de la categoria. I, com ja han recordat Miguel Álvarez i Manolo González, l’únic “de veritat”.

PRIMERA CRISI PEL REUS?

Per dalt, les coses no estan com sempre i això és notícia. El Villarreal B s’escapa a quatre punts del Reus, que perd pistonada. L’equip de Natxo González va ser golejat severament per l’Hércules. Va ser, de fet, la venjança del 0-3 de la primera volta al Rico Pérez, amb un resultt idèntic. Segurament, és el pitjor moment de la temporada per a un Reus que només ha guanyat un partit dels últims quatre.

No només ho ha aprofitat el filial groguet, sinó també la resta de perseguidors. Les distàncies s’escurcen i el Reus (46 punts) veu com Lleida Esportiu (41), Hércules (40) i Alcoyano (39) s’acosten. Els dos primers, van golejar en aquesta jornada i els de Palop van treure un empat meritori del Mini Estadi de Vila-Real.

SE’N VA LA LLUM A LLEIDA

Els blaus, que només han perdut un partit a casa, van fer valer el factor Camp d’Esports. El Lleida Esportiu va golejar l’Atlético Levante el dia del debut de Carlos Rodríguez. No van ser les úniques notícies a la terra ferma, ja que el partit es va veure interromput durant uns minuts. Les torres de llum de l’estadi van apagar-se. S’encén, i de veritat, l’opció de fer play-off d’un equip que, a diferència de la temporada passada, va de menys a més.

El mateix ens agradaria dir de la Pobla de Mafumet, però lamentablement no és així. El filial del Nàstic va caure per la mínima a Son Malferit i no surt del descens. La del debut, està sent una temporada difícil pels joves de Martín Posse. Encara més, des que Emaná ha pujat amb el primer equip. Però la Pobla seguirà remant, com la resta d’equips de la categoria en les 14 jornades que queden. Entrem a la recta final.

The post L’Hospitalet aguanta la tempesta i trenca la sequera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les mancances de la primera volta s’han vist resoltes amb el mercat d’hivern. Només el Lleida Esportiu i l’Espanyol B han mantingut les seves plantilles sense novetats. La resta, fins a vuit equips catalans, han incorporat cares noves. Una de les més sonades com Abraham està tenint rendiment immediat. El canari comença a recordar aquell jugador màgic que va meravellar a Badalona i va decidir un partit. Com en aquella època, amb un magistral llançament de falta. El Cornellà, que puja a la tercera posició, presenta candidatura seriosa al play-off i qui sap si a alguna cosa més. Amb 39 punts, ja no es pot aspirar només a la permanència?

Segur que fins que no s’arribin als clàssics 45 no es canviarà de discurs. En qualsevol cas, la temporada dels de Jordi Roger és per emmarcar. Només els dos líders, clarament distanciats, milloren el seu rendiment. El Villarreal B no afluixa i ha aprofitat la punxada del Reus a Olot. És cert que només Alcoyano i Barça B han pogut guanyar a la Garrotxa, però els roig-i-negres van tenir més opcions que no pas els locals.

Aquesta vegada, a diferència de moltes altres, els de Rodri no van ser millors que el rival. L’Olot només ha guanyat 4 partits de 23 i està vivint una temporada terrible. Idèntica dada presenta la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic, sense Emaná, és més vulnerable. Encara queda Varo, que va aturar un penal – això no és notícia – contra el Sabadell. Els de Posse no van desaprofitar el seu, però sí la oportunitat de guanyar. Finalment, empat a un.

EL LLEIDA SUSPÈN L’EXAMEN DEL RICO PÉREZ

Més val puntuar que perdre, està clar. El Lleida Esportiu acudia al Rico Pérez amb l’oportunitat de donar un cop sobre la taula, que finalment no va succeir. Dotze jornades després, els blaus van caure derrotats. La Segona B no perdona i un equip com l’Hércules, tampoc. Amb aquesta derrota, l’equip de la terra ferma queda fora dels llocs de play-off. La tercera i la quarta plaça aniran molt cares.

Hi podrà arribar el Barça B? El filial està a 10 punts del play-off, però amb les noves incorporacions ho veu tot possible. No n’hi ha per a menys després de tres victòries consecutives. L’última, contra un L’Hospitalet enfonsat, que ja està en descens i no troba el rumb. Els riberencs, que no guanyen des del 29 de novembre, cauen a la zona de descens.

I no només això. El gol està sent el gran problema per a l’equip de Cifuentes. 501 minuts sense marcar d’ençà d’aquella diana de Puerto al 39’ del partit contra l’Atlético Levante. Allò va ser el 20 de Desembre. 8 hores de futbol després, L’Hospitalet no ha pogut perforar el marc contrari. Contra el Badalona a Montigalà, l’equip i Martí Cifuentes es jugaran més que tres punts.

“L’ESPANYOL B ÉS UN FILIAL DE VERITAT”

No serà fàcil contra un equip escapulat que si per alguna cosa es caracteritza és per no baixar mai els braços. El Badalona va aixecar un 2-0 a l’Espanyol B gràcies a dos gols d’Óscar Muñoz, que debutava. Bon punt fora de casa i encara millor roda de premsa de Manolo González. El tècnic va dir que “l’Espanyol B és un filial de veritat”, felicitant l’aposta per la formació de joves que no s’està produint a la resta d’equips B de la categoria.

The post S’escalfa el grupo III de la segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“No hay nada nuevo bajo el Sol”, que diu la dita, al grup 3 de Segona B. Vila-Real B i Reus dominen amb mà de ferro, el Lleida segueix invicte, el Cornellà treu or de l’estratègia i l’Olot segueix sense guanyar fora de casa. I L’Hospitalet no ho fa a tot arreu. L’única tònica que ha canviat aquest cap de setmana ha estat la del Barça B. A cop de fitxatges, el filial de Gerard López ha sortit del descens… i és dotzè! Un exemple més de la igualtat d’aquesta lliga (això tampoc canvia) i de com d’ajustades estan les coses. Però, és una lliga de dos? És massa aviat per a fer tal afirmació? El temps ho dirà, però de moment poden fer les seves apostes.

No perdrien gaire patrimoni si fessin un ‘all in’ amb el Reus. Sense Natxo González, ni Colorado, ni Ángel, Marín, Rafa García, Moyano o Vaz els roig-i-negres van tirar de raça de campió per a superar L’Hospitalet. Dos gols d’Edgar – 11 ja del davanter de Gavà – i Vítor i una gran segona part van deixar el partit vist per sentència. L’alegria no va ser completa, ja que el Vila-Real B també va guanyar. De L’Hospi, millor no parlar.

Mala, nefasta dinàmica dels riberencs i pocs símptomes de recuperació. Res a veure amb el que s’està vivint al poble veí. El Cornellà ha deixat de ser una revelació per a convertir-se en una realitat. Com a Reus, un gol del capità David va donar una victòria de prestigi. I és que fins avui només Hércules i Lleida Esportiu havien guanyat a la Nova Creu Alta. Entre els dos està situat l’equip de Jordi Roger, amb 36 punts.

‘SUPER LLEIDA’, 12 JORNADES INVICTE

38 té un Lleida Esportiu que si no fos per l’estratosfèric rendiment dels dos líders estaria molt més amunt. Els blaus acumulen 12 jornades sense perdre i, a més, el seu joc va ‘in crescendo’. “Ens han sotmès”, deia Rodri en roda de premsa. No li faltava raó, ja que al final la victòria va caure pel seu propi pes. Va ser justa i merescuda. Serveix per a eixamplar la distància respecte l’Hércules a quatre punts. Un bon coixí per a afrontar la visita al Rico Pérez de la propera setmana.

El partit de la jornada a FutbolCatalunya no va decebre, però Idiakez no vol eufòries. Preguntat per FC sobre si s pot arribar a atrapar a Vila-Real B i Reus el basc va ser clar “Només penso en l’Hércules. En futbol, a la mínima que treus pit te’l destrossen”. Qualsevol cautela és poca després del que va passar fa menys d’un any. Aquest Lleida, però, té molt bona pinta.

GERARD LÓPEZ RESPIRA

No podem dir el mateix del Barça B, tot i que disposi de la, probablement, millor plantilla de la lliga. Els fitxatges han canviat la cara dels blaugrana, que van superar per la mínima l’Espanyol B en el derbi de filials. Els futbolistes van celebrar el gol de Cámara amb Gerard, fet que demostra la confiança en el tècnic. Ara la pregunta és: aquest equip arrasarà a la segona volta o les individualitats no ho són tot?

Ben diferent és la situació del Badalona. Amb el que pot, Manolo González ha armat un equip competitiu que manté la distància envers el descens. Cinc punts els separen ara de la zona fatídica i també de la Pobla de Mafumet, amb qui van empatar a zero a Montigalà. Les victòries a Segona B van cares i ningú regalarà res en una segona volta que ja està sent més que exigent.

The post Lleida Esportiu i Cornellà no volen una lliga de dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la notícia de la jornada a Segona B, per no dir de la temporada. El Sabadell no guanyava fora de casa des del 12 d’octubre del 2014, quan ho fa fer a Llagostera. Molt de temps, massa amb una llosa pesadíssima a sobre. 462 dies i 27 partits després, segons informava l’estadístic Miguel Ángel Rodríguez, els arlequinats han tornat a guanyar com a visitant. La victòria, històrica, serveix per a enganxar-se a la lluita dels millors. El Sabadell, amb 31 punts, s’acosta a Cornellà (33), Lleida Esportiu (35) i Reus (42). Cap dels tres van guanyar en aquesta jornada, la de la resurrecció del Barça B. Els fitxatges tenen rendiment immediat al filial blaugrana, especialment el bigolejador Dani Romera.

Però anem a pams. La Segona B s’estreny encara més. Cap dels quatre primers classificats ha guanyat aquesta jornada. El Reus va ser incapaç de superar un Espanyol B més afinat de cara a porteria. Dalmau, pitxitxi amb 12 gols, va veure porteria set jornades després. Natxo González va reservar als seus millors homes i la jugada li va sortir malament. El Reus perd pistonada, amb una victòria en els últims quatre partits.

La derrota dels roig-i-negres no va ser tan cara com podia semblar. El Vila-Real B va veure’s superat per un Olot ambiciós, que va merèixer més que un empat. És la tònica de la temporada pels garrotxins. Juguen bé, generen ocasions, són millors que el rival, però no ‘maten’. Sí ho va fer Carlos Martínez, que no va celebrar el gol per respecte a club i afició. El ‘killer’ ha marcat tres gols en dos partits contra l’Olot aquesta temporada. La norma dels ex mai falla.

EL LLEIDA NO PERD I L’HOSPI NO GUANYA

Tampoc ho fa el Lleida Esportiu, probablement l’equip més sòlid a aquestes alçades de competició. Els blaus, invictes en els últims 11 partits, només han encaixat tres gols en aquest període. Cap li va marcar L’Hospitalet, en un partit – un més – en el que els riberencs no van xutar a porteria. Cinquena jornada sense guanyar dels de Cifuentes, que tanquen la jornada dos punts per sobre del descens.

O, en altres paraules, a dos de distància de la Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic va veure’s superat per un Barça B en el que comencen a funcionar els fitxatges. Dani Romera, un dels nouvinguts, va fer els dos gols. Alberto ­Perea i Xemi van debutar, mentre que s’espera en breu l’arribada de Salva Chamorro. Amb tot, Gerard López disposarà d’una de les millors plantilles de la categoria per a sortir del pou.

No té tanta fortuna – per no dir pressupost – el Badalona. Els escapulats van competir contra el Cornellà, però va ser insuficient. Els verds, amb 33 punts, segueixen fregant el play-off, però no van acabar d’aprofitar la derrota de l’Hércules contra l’Alcoyano al Rico Pérez. Un ex del ‘Deportivo’, precisament, va debutar al Municipal. Abraham Jesús Noé va jugar l’última mitja hora contra un Badalona on va triomfar. En aquest cas, la norma dels ex no es va complir.

The post El Sabadell guanya, per fi, fora de casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

217 dies sense promoció d’ascens és massa temps per a un club com el Lleida Esportiu. Els blaus, en línia ascendent, van tornar al seu hàbitat natural al mateix lloc on havien fet el ridícul perdent-lo. Ironies del destí. En qualsevol cas, guanyar a Cornellà suposar tancar una ferida oberta des d’aleshores i mirar el 2016 amb optimisme. Manu Onwu, que no va participar d’aquella desfeta, va ser l’heroi amb dos gols. El play–off canvia de mans. El Lleida se’l pren a un Cornellà bipolar en aquesta primera volta a la qual li queda una jornada per disputar.

El líder segueix sent el Reus Deportiu. L’experiència de la Copa no ha descentrat als roig-i-negres, amb una única derrota en lliga un llunyà 4 d’Octubre. A Xàtiva no es va poder guanyar. Tampoc es va perdre. Bon resultat per a l’equip més fiable de la competició. Si el Reus guanya el Cornellà la propera jornada serà campió d’hivern.

Ha de guanyar sí o sí, però. El Vila-Real B no dóna treva al Reus i la lliga, amb tota probabilitat, serà cosa de dos. El filial groguet va superar a una Pobla de Mafumet en plena forma. De res va servir el gol d’Emana davant la qualitat del rival. Carlos Martínez va tornar a ‘mullar’ i amb 10 gols ja amenaça al pitxitxi Dalmau (11).

El golejador blanc-i-blau no va marcar, però tampoc va fer falta per a què guanyés l’Espanyol B. Com tot filial té moments millors i pitjors, però l’equip de Lluís Planagumà ha demostrat seriositat i saber estar a la primera volta. Per això no ha arribat a patir de veritat. La distància de 4 punts respecte promoció i sis pel que fa al descens permet un cert marge de cara a la segona volta.

UN 2015 SENSE VICTÒRIES LLUNY DE SABADELL

No en té tant el Sabadell i, en gran part, és pel seu nefast rendiment fora de casa. L’equip arlequinat és el pitjor de la lliga fora de casa. No coneix la victòria i només ha sumat 3 punts de 27 possibles. El Valencia-Mestalla, penúltim, va imposar-se de la forma més cruel, amb un gol a l’últim minut. Miguel Álvarez i els seus tenen una clara assignatura pendent.

Tampoc va poder guanyar fora de casa el Badalona, que es complica la vida. L’Huracán, enfonsat pels impagaments, va tirar d’orgull per a remuntar contra el conjunt escapulat. Fa un mes que no guanyen els de Manolo González i el descens s’acosta a tres punts. Ja se sabia, però tocarà patir a Montigalà.

CIFUENTES: “PARLAR DE DIMISSIÓ ESTÀ FORA DE LLOC”

L’Hospitalet està en una situació similar. No ha ocupat posicions de descens, però l’ambient enrarit sobre l’equip riberenc ja no és cap secret. El de Cifuentes és el pitjor Hospi a aquestes alçades de lliga dels últims cinc anys. L’empat a casa contra el Llevant B, lluny d’invertir la dinàmica, ha creixentat els dubtes. El tècnic, per la seva part, va declarar que “hi ha cinc o sis equips més fotuts que nosaltres” i que “tots exagerem molt“.

A partir d’ara el calendari fa pujada per a L’Hospitalet. Ho està vivint l’Olot ara mateix. La visita de l’Hércules es va saldar amb un empat, que no és dolent però tampoc bo pels garrotxins. Després d’una primera volta complicada, tancar l’any fora del descens és una bona notícia.D’altra banda, amb el potencial de l’equip, la posició actual és del tot inesperada.

Què dir de la del Barça B? Després de 18 partits el filial de Gerard López no ha trobat el rumb… ni els punts. Segueix atrapat en el temps, sense reaccionar ni enllaçar la bona dinàmica. L’Eldense, amb els conceptes clars, va superar els blaugrana. El 2015 ha estat l’any del descens, però també el de no estar a l’alçada a Segona B.

The post El Lleida Esportiu tanca la ferida de Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fer-se fort a casa és una premissa bàsica per a ser un equip competitiu a Segona B. L’Olot, que compleix la mitjana anglesa en els últims partits, no perd des del 24 d’octubre. Guanya a casa i empata a fora. D’aquesta manera ha sortit del pou i comença a mirar cap amunt. La graderia, entusiasmada, també respon i anima als jugadors, com per exemple a Wilfred després d’encaixar un gol. Tot plegat, un esclat d’alegria a la capital de la Garrotxa. Un més, i ja en van quatre al fortí dels volcans. Un gran rival com l’Espanyol B va ser la nova ‘víctima’ de la màquina olotina.

L’Olot, amb 18 punts, escapa del descens. La Pobla de Mafumet, també. Com si fossin dues gotes d’aigua, segueixen camins paral·lels. El filial del Nàstic ja li ha agafat el pols a la categoria i ja fa jornades que competeix. Resultats de mèrit com l’empat al Rico Pérez així ho demostren. El gol d’Emana val el seu pes en or i confirma la bona línia del conjunt grana.

L’Hércules perd pistonada respecte el play–off, com el Lleida Esportiu. Els blaus fa setmanes que no perden, però no acaben de ficar-se de ple a les posicions de privilegi. La visita de l’Huracán, un rival llastrat pels impagaments però amb bons arguments futbolístics tant individuals com col·lectius, es va saldar en empat. Insuficient, està clar. En 7 dies, partit d’alçada a Elda.

Tampoc va guanyar el Cornellà. La revelació de la lliga no coneix la victòria des del 18 d’octubre… i ja van sis partits. Tot i això, segueix dins del play–off, a la tercera posició concretament. El bon inici va donar un coixí important, però els verds necessiten trencar aquesta dinàmica. A Buñol el gol d’Óscar va ser insuficient per a guanyar, però l’empat no deixa de ser positiu.

UNA LLIGA DE DOS?

Qui s’ha beneficiat de les ensopegades dels perseguidors són els dos líders de la lliga. Reus i Vila-Real B sí van complir i allunyen a l’immediat perseguidor a més de dues victòries de distància. La Copa no va descentrar els roig-i-negres, que van guanyar per la mínima a un bon Mestalla. Fa quasi un any que ningú ha conquerit el Municipal a la lliga. Podrà l’Atlético de Madrid el dimarts vinent?

Entre setmana també jugarà el Badalona, en aquest cas la Copa Federació. Els escapulats, amb una falta de gol preocupant, van sumar el segon empat a zero consecutiu a Montigalà. El Sabadell tampoc va ser capaç de guanyar fora de casa (i ja van més de 400 dies). Miguel Álvarez va afirmar merèixer la victòria, mentre que Manolo González, molest per la gestió dels lesionats, va declarar que “això és la Segona B i no una oficina on fas les teves hores i te’n vas”.

CRISI OBERTA AL BARÇA B

Amb problemes físics, el Badalona visitarà Son Malferit on s’hi trobarà un Atlètic Baleares en estat de gràcia. Els balearicos van posar el dit a la ferida del Barça B, sense rumb i en zona de descens. Els últims tres visitants del Mini Estadi s’han endut la victòria. Ja no és un tema de sensacions – que són dolentes – sinó de necessitat. Si no guanya, l’equip de Gerard López pot ficar-se en problemes. La decepció ja és un fet.

Les cares de tristesa s’han tornat en alegria a L’Hospitalet. La victòria al camp del cuer trenca la mala dinàmica dels riberencs. Martí Cifuentes i els seus agafen aire i es situen a la còmoda zona mitjana del grup 3. Queda molt per davant i res està fet. Un tòpic molt encertat per aquesta Segona B tan cruel amb uns i benigne amb els altres.

The post Erupció de felicitat a la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per segona vegada en poques setmanes, el públic de Sant Adrià ha gaudit de gols i espectacle. L’Espanyol B ha repetit contra L’Hospitalet el resultat que va propinar al Cornellà. Un quatre a zero inapel·lable que demostra el poder ofensiu del filial blanc-i-blau. Especialment, d’Adrià Dalmau que amb 11 gols es referma com a pitxitxi del grup 3. Els seus perseguidors ja estan a quatre de distància, que no és poca cosa.  L’Hospitalet, va ser l’altra cara de la moneda. Va patir la segona derrota consecutiva i confirma que és capaç del millor, però també del pitjor.

Aquesta va ser l’única victòria catalana d’una jornada marcada pels empats. Fins a set partits van acabar amb igualada! Quan no pots guanyar, almenys no perdis i seguint aquesta premissa el Reus va sumar un bon punt a Son Malferit. Li serveix per a seguir líder una jornada més i confirmar la seva fiabilitat. Només l’Alcoyano ha pogut derrotar els roig-i-negres i va ser un llunyà 4 d’octubre.

LA VICTÒRIA SE LI RESISTEIX AL CORNELLÀ

Els cinc primers classificats van empatar, pel que la zona alta segueix igual. Per tant, el Cornellà segueix ocupant la tercera posició. Un mes sense guanyar no ha apartat els verds del play–off, però la dinàmica obliga a reaccionar per a evitar desinflar-se. L’empat contra l’Hércules és un bon primer pas. La reacció al gol de Mariano va ser immillorable i es va sumar un punt que es pot donar per bo.

El del Lleida Esportiu a Paterna també. O no. El cas és que la visita al penúltim classificat es va saldar així. Els blaus sumen quatre jornades sense conèixer la derrota i han superat la crisi d’octubre. El play–off, però, es resisteix. De moment, és clar. El diumenge vinent al Camp d’Esports contra l’Huracán Valencia és una bona oportunitat d’assaltar-lo.

Ja a la zona mitjana, el Badalona segueix a la seva. Els escapulats no van ser capaços de guanyar el cuer a casa i van tornar a acusar la falta de gol. Els 7 marcats en 14 partits han donat 19 punts. Registres molt positius, tot i que no s’ha d’amagar que les poques dianes assolides són un aspecte a millorar per part dels de Manolo González.

ALBERTO PEREA GUIA L’INVICTE OLOT

Això no és un problema per a Olot i Pobla de Mafumet. L’espectacular empat a dos gols confirma les dinàmiques ascendents de dos equips que van començar fatal, però van a més. Alberto Perea suma la quarta jornada consecutiva marcant i s’ha erigit com el líder que necessitava Rodri. L’Olot, per la seva part, també acumula quatre jornades sense conèixer la derrota.

El Sabadell i el Barça B són l’altra cara de la moneda. Tots dos, en descens, no aixequen cap i el duel que els enfrontava no va suposar cap canvi. L’empat, insuficient, té millor gust pel filial, ja que va igualar un marcador advers per dues vegades. Pel que fa als arlequinats, esforç estèril. El Sabadell està en descens i necessita guanyar per a evitar problemes impensables a l’inici de la temporada.

The post Dalmau, l’as del pòquer de l’Espanyol B a L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Per la Castanyada, Tots Sants o Halloween es diu que els morts tornen a la vida. Alguns al grup 3 ho estaven – en sentit figurat, és clar – i han aprofitat aquesta data per a treure’s un pes de sobre. És el cas de l’Espanyol B, que va golejar a un desconegut Cornellà gràcies a un hat–trick de Rufo (4-0). La victòria de l’Olot encara va ser més contundent i, poca broma, li va endossar una manera a l’Eldense (5-0). Tant o més important encara van ser els tres punts del Lleida Esportiu. Els jugadors van mostrar el seu suport a Imanol Idiakez celebrant els gols amb el basc.

Tot plegat, són grans notícies. La millor, sense cap mena de dubte, és que el líder segueix sent un equip català. El Cornellà ha cedit la primera posició al Reus, que sap a què juga i té un fortí al seu estadi. Ningú ha guanyat a la capital del Baix Camp. Tampoc el Barça B que, tot i jugar el partit més seriós de la temporada, va acabar derrotat per un detall.

L’únic que ha estat capaç de puntuar a Reus és el Vila-Real B, que puja a la segona posició. Per vint-i-tresena vegada consecutiva, el Sabadell va ser incapaç de guanyar com a visitant. Els arlequinats tenen un problema greu fora de casa i per això estan ara mateix en zona de ningú. Tot queda encomanat a la fiabilitat a la Nova Creu Alta… o a obrar el miracle de guanyar lluny de Sabadell.

RUFO, EL ‘MONSTRE DE HALLOWEEN’

Cal advertir que no és fácil guanyar com a visitant al grup 3. Pots posar-hi voluntat, però sortir escaldat. Això li va passar al Cornellà, que va acabar golejat a la Ciutat Esportiva Daniel Jarque. Menció especial per a Rufo, que amb el seu hat–trick va fer possible la victòria del filial. Dalmau en va marcar un altre i amb 8 és el pitxitxi del grup.

La de Sant Adrià podria haver estat la golejada de la jornada, però aquest honor va acabar marxant a la Garrotxa. Joan Agustí ja va dir a Futbolcatalunya que calia estar junts per a sortir-se’n… i l’Olot va endossar una maneta a l’Eldense per a trencar amb el pessimisme. El 5-0 final suposa reenganxar-se a la lluita per la permanència i sumar la segona victòria seguida a casa. Fer-se fort com a local és un primer pas per a sortir de baix.

Curiosament, tots els equips en descens, excepte el Llosetense, van guanyar aquesta jornada. Clara mostra de com de competit és el grup 3 de Segona B. L’Hospitalet jugava a casa i partia com a favorit, però els tres punts van volar a Xàtiva. L’Olímpic guanyava per la mínima i incrementa la irregularitat dels riberencs. L’equip de Cifuentes semblava haver trobat el camí, però aquesta derrota suposa una frenada en sec. En set dies, derbi atractiu a Cornellà.

ELS FUTBOLISTES DEL LLEIDA ESTAN AMB IDIAKEZ

A la terra ferma hi va haver una victòria que sap a glòria pel Lleida Esportiu. Els blaus van superar al Badalona per a trencar una dinàmica nefasta des de l’eliminació de Copa. Segons explicava el company Daniel Badia, a més, els futbolistes van celebrar els gols amb Imanol Idiakez. L’entrenador basc, molt discutit les últimes setmanes, agafa una mica d’aire de cara al que ve.

Va a més la Pobla de Mafumet, que ha sumat 7 punts dels últims 9. El futbol està fent justícia amb el filial grana, un dels equips en millor forma les darreres jornades. Els joves de Posse van guanyar a Lloseta per a allunyar a 9 punts el cuer i col·locar-se a les portes de la permanència. La setmana vinent poden sortir del descens per primera vegada en mesos si guanyen l’Espanyol B.

The post Olot, Espanyol B i Lleida Esportiu ressusciten per Tots Sants appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada 10 va fer honor al seu nom i va suposar un gran cap de setmana pels equips catalans del grup 3 de la Segona B. La meitat dels nostres van guanyar i, en alguns casos, amb molt de mèrit. El Badalona va acabar amb el temible Vila-Real B, el Sabadell va reaccionar amb un bon partit contra l’Alcoyano i L’Hospitalet va conquerir Elda. Tot plegat, un conjunt de bones notícies. Per al Reus ja comença a ser rutinari, ja que des de l’eliminatòria de Copa del Rei viu una festa permanent. Només el Cornellà està ara mateix per sobre dels de Natxo González.

El Llosetense va ser la víctima que va seguir al Lleida Esportiu. El Reus, que va de golejada en golejada, va repetir el resultat del Camp d’Esports. No va ser un partit còmode, però. El cuer planta cara, però paga la recta final dels partits. I va ser aleshores, quan els roig-i-negres van rematar. Edgar Hernández, com Fernando fa set dies, va marcar dos gols. Tothom és feliç a la capital del Baix Camp.

Encara més després dels resultats dels seus rivals més directes. El Cornellà no va poder passar de l’empat contra una bona Pobla de Mafumet. El que podrien haver estat quatre punts respecte el segon van acabar sent dos. Jordi Roger, però, va acabar satisfet amb el resultat. “Quan no pots guanyar, has de saber empatar”, va declarar.

EL BADALONA BRILLA CONTRA ELS GRANS

Gran victòria també del Badalona contra un Vila-Real B que només havia perdut un partit… de nou. Per segona setmana seguida, els escapulats van superar a un dels favorits a la lliga. En aquesta ocasió, gràcies a un gol de Manu Balda. Quan pitjor estaven els de Manolo González, han tingut la millor de les reaccions.

I contra grans rivals com Alcoyano o Vila-Real B. El ‘tourmalet’ no s’acaba i en set dies toca visitar el Camp d’Esports. S’hi trobarà un Lleida Esportiu al que se li resisteix la victòria. Els blaus van ser millors al Mini Estadi, però no tan efectius com el Barça B. Remunta Gerard i s’enfonsa Idiakez. Les dinàmiques del futbol…

REACCIÓ DEL SABADELL A LA NOVA CREU ALTA

Pel que fa a les dolentes costa molt sortir-ne i molt poc entrar-ne. Ho sap el Sabadell, que no ho estava passant bé les últimes setmanes. L’equip arlequinat no guanyava des de feia un mes i, com aleshores, la Nova Creu Alta va ser decisiva. La quarta victòria en cinc partits a casa dóna tranquil·litat a Miguel Álvarez i els seus. Ara, només falta millorar el pèssim bagatge lluny del Vallès Occidental.

L’Hospitalet, en canvi, ja ha sumat dues victòries consecutives com a visitant. Molt meritòries, a més. Collado va fallar un penal a Elda, però va refer-se per a marcar el gol de la victòria poc després. Tres punts que saben a glòria pels riberencs, acomodats a la zona tranquil·la de la classificació.

L’OLOT SEGUEIX ENCALLAT

No es pot dir el mateix d’Olot i Pobla de Mafumet. Els garrotxins van trencar la barrera moral de la victòria fa set dies, però van acabar socombint a Torrent. Raúl Garrido va complir el tòpic ‘d’entrenador nou, victòria segura’ amb l’Olot com a víctima. Una victòria en 10 partits i quatre punts de distància respecte la permanència. Situació preocupant.

L’Espanyol B segueix en l’umbral de la zona perillosa i la tranquil·litat. No s’acaba de definir el filial blanc-i-blau, que és capaç del millor i del pitjor. A Xàtiva, contra un rival directe, es va sumar un punt més. El valor d’un empat a Segona B, com deia Jordi Roger, a vegades és gran. I és que quan no pots guanyar, millor no perdre.

The post Jornada 10 per a Reus, Badalona, Sabadell i L’Hospitalet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fa set dies tot semblava negre al Lleida Esportiu. Els cinc gols que li va endossar el Vila-Real, un fet insòlit, van ser un cop molt dur. El dèbil Llosetense ha pagat els plats trencats al Camp d’Esports. No va perdonar-lo l’equip d’Idiakez, necessitat de gols, moral i confiança de cara a una setmana crucial pel seu futur. La incògnita ara és si la millora és puntual o una realitat. Si és qüestió d’un dia o ha estat una conjura per a dir ‘mai més’ al que va passar a La Plana. El Reus, a la Copa i a la lliga, serà el jutge per a mesurar fins a on pot arribar aquest Lleida.

De moment, ha recuperat posicions a la lliga i és sisè amb 12 punts. Set per darrere del líder, Vila-Real B. Tot plegat, gràcies a l’empat del filial groguet a la capital del Baix Camp. Dos bons equips es van trobar sobre la gespa del Municipal i les defenses es van imposar als atacs. El Reus segueix sense perdre a casa i ara espera al dimecres que ve, quan es jugarà el passi a setzens de final de Copa del Rei contra el Lleida Esportiu.

El Cornellà, que la temporada passada va jugar contra el Real Madrid, busca hereu. Els verds ara se centren en la lliga. I fan bé, tal com reflecteix la classificació. Una golejada a Xàtiva va fer oblidar l’ensopegada a casa contra l’Eldense. Menció especial mereix Pep Caballé que, en el seu partit 200, va marcar. Només el goal average – +13 del Vila-Real per +8 del Cornellà – priva l’equip de Jordi Roger de la primera posició.

ESGARRAPADA DE GATO A SABADELL

Trobar-te amb un ex no sol ser bo i això li va passar al Sabadell. Gato, amb el seu gol, va propinar la primera derrota a la Nova Creu Alta. Fins ara, els arlequinats ho havien guanyat tot a casa però sempre hi ha una primera vegada. També, per a trencar la ratxa com a visitant. Ja fa un any que el Sabadell no guanya fora i està obligat a fer-ho a Buñol si no vol complicar-se la vida.

No s’acaba de definir si l’Espanyol B mira cap a dalt o cap a baix. L’empat a Torrent el dia de la dimissió de Toni Seligrat tampoc ajuda a saber-ho. Mira cap al descens L’Hospitalet, que va acabar engolit pel Mestalla a Paterna. Puerto, en un estat de forma admirable, va avançar els riberencs però el filial de Curro Torres va remuntar. Un altre ex, com Iván Salvador, també va condemnar els seus antics companys. En aquest cas de forma cruel, en el temps afegit.

5 DELS 7 ÚLTIMS SÓN CATALANS

És bastant preocupant que la zona baixa està plena de catalans. L’Hospitalet i el Barça B se salven, per poc, del perill, el Badalona està en promoció i la Pobla i l’Olot en descens. Trist panorama, tot i que encara queda tot un món per a canviar-ho. Va fer un primer pas el filial de Gerard López, que va superar un bon Alcoyano per la mínima.

Primera victòria blaugrana al Mini Estadi. Fer-se fort a casa és una obligació per anar cap amunt. I el Badalona, que va perdre contra l’Atlético Levante a Montigalà, no compleix amb aquesta premissa. Desinflada alarmant dels escapulats, que acumulen 1 empats i 3 derrotes en l’últim mes. Pot ser que la Copa Federació estigui passant factura?

La Pobla de Mafumet, l’altre finalista de la fase autonòmica de la competició, tampoc li va molt millor. Va caure de forma cruel a Elda, amb un gol encaixat al minut 90. De res va servir el de Toni Vela, que avançava els grana. Sigui com sigui, delicada situació tant per la Pobla com per a Martín Posse. Superar l’Olímpic de Xàtiva a casa la propera jornada és una obligació… per a no enfonsar-se.

Encara que no hi hagi dubte de la seva voluntat, l’Olot no aconsegueix guanyar. Altre cop, ho va fer tot per a estrenar el seu registre de triomfs però no va poder. Son Malferit no perdona i l’Atlètic Balears tampoc. Bon punt, si no fos per les circumstàncies dels garrotxins. Així va acabar una jornada, la setena, marcada per l’absència de duels entre catalans. Ja té mèrit, donat que la meitat de la lliga (10) són equips marca #futbolcat.

The post ‘Maneta’ analgèsica del Lleida Esportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

En un cap de setmana decisiu per al futur de Catalunya, a Segona B s’ha disputat una jornada més de lliga. La sisena, va ser la de la primera ensopegada del Cornellà, la confirmació del Reus com a candidat i la de l’explosió del Sabadell. La Nova Creu Alta ha vist tres victòries arlequinades, amb 5 gols a favor i cap en contra. La més contundent, contra L’Hospitalet (3-0). Un fortí, sense cap mena de dubte, que manté als de Miguel Álvarez a la zona alta. Ara només cal millorar fora de casa, on encara no s’ha guanyat cap partit. Tindrà l’oportunitat de fer-ho en set dies a la Garrotxa.

En qualsevol cas, el Sabadell va pel bon camí. L’Hospitalet, que venia de sumar 7 punts dels últims 9, va caure golejat a la Nova Creu Alta. Pol Roigé – quatre gols a la lliga – va marcar i assistir fins que el seu turmell va dir prou. Contra 10, Ernest Forgas va tancar una golejada que podria haver estat més àmplia. L’escarni no es va produir per falta d’encert.

El Sabadell té 10 punts, quatre menys que un Reus que va a més. Els del Baix Camp es mantenen invictes, amb 4 victòries i 2 empats, després de guanyar l’Atlético Levante. Victòria treballada amb gols d’Edgar i un Colorado que, tots dos, han marcat 4 dianes en 6 jornades. 8 dels 12 del Reus.

Amb 13, el Cornellà és el màxim realitzador de tota la lliga, empatat amb el Villarreal B. A la sisena, els verds van perdre els primers punts. Un empat a San Gregorio, però, mai és un mal resultat. El golàs de Xemi deixava entreveure una nova victòria verda, però Huracán, tot i no haver començat de la millor manera, és Huracán.

EL LLEIDA ESPORTIU AIXECA UN MUR…

I el Lleida Esportiu, també. Els blaus, penalitzats pels empats, en van sumar un més contra l’Alcoyano. A zero, en aquest cas. No és un fet estrany, ja que només la Hoya de Lorca (1 gol) ha encaixat menys que els d’Idiakez (2) a tota la Segona B. La lectura és fàcil, doncs. El nivell defensiu de l’equip frega l’excel·lent, mentre que falta gol (4 en 6 jornades).

A Dalmau, en canvi, li sobra. Sisè del pitxitxi, que empata al capdamunt de la taula de golejadors amb Enric Gallego. Aquesta vegada, l’encert del blanc-i-blau no va ser suficient per a l’Espanyol B. L’Atlètic Balears – compte, que apunten alt – va imposar-se. I bé. Play–off pels baleáricos i bipolaritat als de Planagumà. Ho guanyen tot a casa i no coneixen la victòria fora.

… I 7 EQUIPS MÉS TAMBÉ

Dèiem que el Lleida aixeca un mur. No és l’únic, almenys aquesta jornada. I és que 4 dels 10 partits d’aquest cap de setmana s’han resolt amb empat a zero. Badalona i Olot no el van poder desfer a Montigalà. Els garrotxins, amb 2 punts de 18 possibles, segueixen com a cuer mentre que els escapulats es refermen a la zona còmode de la taula.

El Barça B surt del descens, però queda en promoció. Els de Gerard López no coneixen la victòria al Mini Estadi i van empatar a zero amb un Hércules que no està molt millor. Idèntic resultat per a la Pobla de Mafumet, que segueix amb problemes. La igualada contra el Mestalla no treu els de Martín Posse del descens. La primera victòria de la historia a Segona B es resisteix.

The post El Sabadell guanya per majoria absoluta appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El futbol català està d’enhorabona. Cornellà i Reus són els únics equips que no coneixen la derrota al grup 3 de Segona B. Liderat pels verds, amb un punt de marge sobre el Villarreal B, i tercera posició pels del Baix Camp. La victòria al Rico Pérez van ser més que tres punts tant per l’escenari com per la forma. I és que va arribar a l’últim minut. No va ser menys el triomf del Cornellà. Partit boig, victòria i lideratge en solitari pels de Jordi Roger. 15 punts de 15. Allò quasi mai vist a Segona B.

L’extàsi del golàs de Joel va ser el desenllaç d’un partit que va tenir de tot. Cinc gols, penals, expulsions i emoció, molta emoció. Del possible mal d’altura pel lideratge en solitari i un 2-0 a favor es va passar a un partit complicat. Bé està el que bé acaba i el Cornellà és el líder en solitari després de l’ensopegada del Villarreal B a Alcoi. L’Huracán i Torrent posaran a prova la solidesa dels verds.

Un escenari difícil, com també el Rico Pérez. L’Hércules no està en el millor moment, però guanyar-lo a casa no està a l’abast de qualsevol. El Reus ho va fer, a base de persistir. Va avançar-se, li van empatar i va rematar la victòria a l’afegit. David Haro, que comença a justificar el seu fitxatge, col·loca els roig-i-negres al play–off. Només Cornellà i Villarreal B estan per sobre.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ PEL BARÇA B

Una de les notícies de la jornada, sense cap mena de dubte, va ser la primera victoria del Barça B. Maxi Rolón va sentenciar a un Olot que proposa, genera i elabora però no acaba de matar els partits. Tampoc ho feia el filial blaugrana fins aquesta jornada. Amb l’aigua al coll, Gerard López i els seus van poder respirar. Sense confiar-se, això sí, ja que segueixen en zona de descens.

Amb l’Olot, que és cuer. L’únic punt dels garrotxins va ser el que van sumar a casa contra el Lleida Esportiu. Els blaus van guanyar el primer partit lluny del Camp d’Esports i s’enfilen a la setena posició, amb 8 punts. L’ex Pobla Mia Guasch va donar-ne tres a Bunyol. El punt fort dels blaus, però, és la defensa. Amb 2 gols encaixats en 5 partits, el Lleida Esportiu és el menys batut de la lliga. Iván Crespo ha fet oblidar a Pau Torres. De moment.

MILLORA L’HOSPITALET, NAUFRAGA LA POBLA

És curiós com poden canviar les coses al grup 3 en només una setmana. L’Hospitalet de Martí Cifuentes ha passat d’estar al pou a respirar tranquil. Dues victòries consecutives són el motiu. L’última, contra el Badalona, va venir donada pel decisiu gol de Miki Muñoz. No en van fer falta més contra uns escapulats que, amb superioritat numèrica, van pagar el seu desencert. El proper dimecres tercer partit entre riberencs i badalonins a la tornada de les semifinals autonòmiques de la Copa Federació.

Si al Badalona li va faltar gol, el mateix podem dir del Sabadell. Batanero va fer un pal i a l’acció següent Dalmau, que ha marcat cinc gols, sentenciava a l’equip arlequinat. Molta pilota i poques idees pels de Miguel Álvarez, que no van ser capaços de donar feina a un Andrés molt tranquil. Tercera victòria en tres partits a casa del filial de Lluís Planagumà i cap punt lluny de Sant Adrià. Ja veuen on està el punt fort d’aquest equip.

El de la Pobla de Mafumet, fins fa poc, era la seva solidesa defensiva. No havia encaixat mai més d’un gol per partit el filial del Nàstic… fins que va arribar l’Atlètic Balears i li va marcar tres. Sever correctiu per als joves de Posse, que no han guanyat cap dels cinc partits disputats. Trist honor, que comparteixen amb Olot i Llosetense. Tots tres, juntament amb el Barça B, ocupen posicions de descens aquesta jornada.

The post ‘Invictus’ Reus i Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Ni els més optimistes podrien haver imaginat el balanç del #futbolcat fins al moment a la Copa del Rei. Reus i Lleida Esportiu ho tenen tot a favor per a fer historia – i també calaix – a la competició del KO. Només han de guanyar un partit més i així serà. Els blaus van imposar-se amb solvència al Guijuelo en un Camp d’Esports que cada vegada presenta millor aspecte (2-0). Per part reusenca, una golejada a Aranda del Duero va servir per a certificar un passi brillant (2-4). Tots dos, de ben segur, esperaran quedar exempts al sorteig del proper 18 de Setembre.

Seria el més còmode, però amb les prestacions fins ara a la Copa del Rei no cal témer res. Més aviat el contrari. El Reus, que jugava fora de casa contra la sempre complicada Arandina, ho va demostrar. A Sòria ja ho van passar malament l’Europa o l’Olot, però els roig-i-negres van anar per feina. Van remuntar el gol inicial amb dianes de Vaz, Folch, Haro i Fernando. Tot plegat per a guanyar amb una golejada (2-4) que deixa l’equip a les portes de fer història.

El Lleida Esportiu, no va ser menys. En un Camp d’Esports ostensiblement millor pel que fa al terreny de joc – no era gaire difícil – els d’Idiakez van cumplir. Com fa 7 dies contra l’Hércules, els blaus van saber ser pragmàtics i, en definitiva, millors que el rival. Marc Martínez i Colinas, a la segona part, van donar la victoria als de la Terra Ferma.

L’HOSPI TIRA D’ÈPICA A LA COPA RFEF

En una altra Copa – la de la Federació, en aquest cas – aquesta setmana s’ha jugat l’anada de les semifinals autonòmiques. Martí Cifuentes ha aconseguit la primera victòria com a entrenador de L’Hospi i, a més, amb una remuntada. Dos gols al 88’ i al 90’ que servien per a donar avantatge als riberencs (2-1). La tornada a Montigalà, però, no serà fàcil. Manolo González i els seus prometen guerra.

Més oberta encara està l’altra eliminatòria de filials. Pobla de Mafumet i Espanyol B van igualar a un a Tarragona i tot s’haurà de decidir a la tornada. Varo, en aquest cas, no va fer miracles. Va anar convocat amb el primer equip que, per cert, va superar el Girona als penals a la Copa del Rei. El proper cap de setmana a Sabadell, proper recital de l’Àguila (o no).

The post Una altra ronda per a Reus i Lleida Esportiu appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El que està fent Alberto Varo en aquesta arrencada de lliga comença a quedar-se sense adjectius. Fa set dies al Mini Estadi va aturar un penal a l’afegit. Contra el Badalona, també ha salvat una pena màxima i, a més, ha marcat el gol de l’empat al temps extra. Està sent l’heroi d’una Pobla de Mafumet que encara no ha perdut, però tampoc ha guanyat. Sí ho ha fet el Cornellà, que conta els seus partits per victòries. És colíder amb un excels Villarreal B, que va guanyar 0-4 al Rico Pérez. Sens dubte, va ser una jornada de gols. Fins a 31 a un grup 3 que no decep des de l’inici.

Només aquí s’hi pot veure a un porter aturant un penal i marcant el gol de la victòria. Se les prometia molt felices el Badalona, que amb el gol d’Amantini controlava el partit. Podria, fins i tot, haver ampliat l’avantatge, però Manu Balda va fallar la pena màxima. A partir d’aquí, ja ho hem explicat. Alberto Varo va voler tornar a ser l’heroi i ho va aconseguir.

ESPECTACLE A CORNELLÀ I SANT ADRIÀ

N’hi va haver dos més aquesta jornada. Adrià Dalmau a Sant Adrià i Enric Gallego a Cornellà. Dos gols de cadascú, van valer una victòria. Especialment destacable la de l’Espanyol B, que s’imposava en un derbi vibrant al seu etern rival (3-2). Victòria que val per dos, ja que referma els blanc-i-blaus i enfonsa els blaugrana. El Barça B, amb 1 punt de 9, no coneix la victòria.

El Cornellà va ser el seu primer botxí. Com aleshores, aquest cap de setmana també ha guanyat a casa. Ha oposat més resistència un Sabadell, que si alguna cosa té és honor. Els arlequinats es van posar per davant, van veure’s remuntats i van persistir fins al final. Però els de Jordi Roger estan de dolç. Ho han guanyat tot i només l’impressionant Villarreal B aguanta el seu ritme.

Estan sorprenent tots dos, com també el Baleares i el Llevant B. Pocs comptaven amb ells. Sí que entrava a moltes travesses el Lleida Esportiu. Inici que ha tingut de tot pels blaus. A Olot van fer bo allò de “quan no pots guanyar, almenys no perdis”. I així va ser contra un Olot que va sumar el seu primer punt (1-1). Amb 4, el marge de millora dels d’Idiakez és gran. El de maniobra, també. Ara toca pensar en la Copa del Rei el dimecres vinent contra el Guijuelo.

L’HOSPI GUANYA UN PUNT MOLT CAR

L’altre català viu a la competició va tenir un idèntic resultat. El Reus, que va veure’s superat per L’Hospi, va salvar un punt que es pot donar per bo. Va ser el millor partit dels riberencs a la lliga, el més intens, però va acabar sense premi. Un penal a cinc minuts pel final va acabar sent fatal. Podria haver estat pitjor. O no. I és que Víctor va lesionar-se de gravetat al genoll i sembla que és greu. Mala noticia per a un Hospi que, juntament amb Barça B, Eldense, Llosetense, Olot i Olímpic encara no coneix la victòria.

The post Alberto Varo ho fa tot bé a la Pobla de Mafumet appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Les travesses d’agost donaven un selecte grup d’equips com a favorits. Molts podien apropiar-se aquesta condició, però no el Cornellà, amb qui ningú hi comptava. La realitat, és ben diferent. Dues victòries, quatre gols a favor i un en contra per al millor català a hores d’ara de la Segona B. Aquesta circumstància, que no deixa de ser anecdòtica, sí que deixa palès com han canviat els de Jordi Roger en només uns mesos. Segurament no mantindran la posició actual, però lluitaran com pocs per a competir. Tant, com a la sortida de vestidors que va descol·locar a Barça B i Badalona.

I és que el guió ha estat pràcticament calcat, la veritat. Dani Martí, que ja va marcar al minut 1 fa set dies, va tornar a veure porta als 40 segons de la represa. Casualitat o no, el que és cert és que el Cornellà entra com pocs als partits. Enric Gallego, al 55’, ho confirmava i el mateix Jordi Roger, en roda de prensa, també: “No m’agrada que als primers 20 minuts no passi res. Hem d’anar per feina. Intimidar al rival”. Els fets donen credibilitat a les seves paraules.

Tothom tenia por al Reus a principi de temporada. L’empat a la Pobla i el gol de Dalmau han despertat a la bèstia. Quan pitjor ho tenien, els de Natxo González han reaccionat. Edgar, amb dos gols en dos minuts, i David Haro van certificar la primera victòria aquesta temporada. La propera semana, a L’Hospitalet, es buscarà la segona.

Com el Reus, el Sabadell té 4 punts. No ha perdut a les dues primeres jornades, la qual cosa és destacable per a un recent descendit de Liga Adelante. Meritori, si més no. Com a Elda, el golejador va ser Pol Roigé. La seva diana va donar la victòria contra l’Olímpic en el primer partit de Segona B a la Nova Creu Alta des del 2011.

PATATAL AL CAMP D’ESPORTS

Al Camp d’Esports, s’hi va jugar un partit de futbol. Veient la gespa, era difícil. És habitual a l’estiu, però no per això deixa de ser destacable. El Lleida Esportiu, que va caure en el debut, va guanyar davant de la seva parròquia. Era la primera vegada que afició i equip es veien les cares des de la desfeta de Cornellà. L’Hospitalet, per la seva part, segueix a zero. Un gol a favor i cinc en contra en dos partits. Toca guanyar, que no jugar-se-la, contra el Reus. És molt aviat encara per a alarmismes.

La paciència és el més recomanable en aquests casos. Tres quarts del mateix pel Barça B. No és fàcil remuntar després de perdre la Liga Adelante i el filial de Gerard López ho està notant. A Cornellà va comprobar la duresa de la categoria, mentre que contra la Pobla va adonar-se que hi haurà pocs partits fàcils. Varo, que va aturar un penal a l’afegit, va amargar un partit als blaugrana que, ja de per si, va ser complicat.

UNA CITA AMB UN EX NO POT ANAR BÉ

Si dèiem que l’inici de L’Hospi ha estat horrible, també el de l’Olot. Els garrotxins, que viuen el tercer curs a Segona B, no han sumat cap punt. El final contra l’Alcoyano va ser cruel, com el retrobament amb Carlos Martínez. Com si el guió estigués escrit, l’ex va marcar els dos gols del partit. Les dues dianes que mai hagués volgut fer i que no va celebrar. Carlos lidera la classificació i l’Olot la tanca. Una de les moltes curiositats que deixa el grup 3 de Segona B.

The post El Cornellà comença com una moto sense frens appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Un penal aturat per Alberto Varo va donar l’ascens a la Pobla de Mafumet. Ironies del destí, una altra pena màxima resolta pel porter ha significat el segon punt de la història a Segona B. L’equip de Posse va oferir una bona imatge al Mini Estadi. Tot i això, podria haver perdut. També guanyat. En un duel de filials pot passar de tot. Ningú ho discuteix. El que sí és veritat és que l’inici és immillorable per la Pobla i preocupant pel Barça B.

Hi va haver molta calor i poca presència de públic en els primers minuts a Segona B del Mini Estadi des del 2009. El Barça B, ex equip de Liga Adelante i la Pobla de Mafumet, que ve de Tercera Divisió. Ningú ho diria, veient la primera part. Tots dos equips van començar perdent a la primera jornada i, potser per això, l’inici va estar marcat per la prudència.

Atac posicional, lent i sense ritme. Calia esperar a que algú s’atrevís a fer un pas endavant. Ho va fer Dongou, golejador fa set dies. El camerunès volia repetir, però aquesta vegada la seva brillant acció individual la va culminar Cámara. A l’altra àrea, el seu compatriota Emaná jugava bé amb i sense pilota.

Cada vegada ho veien més espectadors – el primer equip jugava a les 20:30hrs contra el Málaga – i els xavals de Gerard López, amb ganes d’agradar, van anar a més. El Barça B va ser millor durant molts minuts, però va topar amb un Varo tant jove com expeditiu. Va ser un malson per a Dongou i Cámara, que van ser els més incisius.

EL BARÇA B ES DESCENTRA

Tot feia indicar que, de seguir així, el partit cauria pel seu propi pes. D’un filial, però, se’n pot esperar qualsevol cosa tant per bé com per mal. El criteri de l’àrbitre amb les amonestacions va descentrar als joves del filial i també a Gerard López, que va ser amonestat. Hi havia raons? Potser sí. Però això no hauria de desviar a un equip del camí marcat.

La Pobla, més veterana en aquest sentit, va aprofitar-se’n. Sense desguarnir la defensa, els de Posse s’ho van creure cada vegada més. Sobretot després del travesser de Kike Tortosa, que es va atrevir a provar el gol olímpic. La confiança del filial del Nàstic, reflectida en el pundonor de Calavera o les rematades d’Álvaro, va anar ‘in crescendo. Tant, que al descans l’equip de Posse va arribar amb més possessió i rematades que el rival.

L’estadística va canviar a la represa. El Barça B va disposar de xuts, poc clars, però ocasions al cap i a la fi, mentre que la Pobla incrementava la possessió. Quedava molt per davant, però poques coses van passar. Van faltar físic i idees per a decantar un marcador que semblava destinat al doble dònut. S’havia de moure l’equip. No quedava una altra.

Aitor va entrar per Godswill. Canvi ofensiu de Gerard, però insuficient per a variar el panorama. Dels badalls es va passar a l’esglai quan l’àrbitre va anul·lar un gol a Emaná al 75’. El camerunès no s’ho creia. Aquest seria l’únic ensurt d’un final de voler i no poder per part del Barça B i de suficiència de la Pobla de Mafumet.

VARO, EL PILAR DE LA POBLA

Però quedava una sorpresa pel final. L’àrbitre va veure unes mans de Denis Coch i no va dubtar. Assenyalava penal quan s’entrava al temps afegit. Grimaldo contra Varo, Varo i Grimaldo i va guanyar el porter. El xut centrat del capità blaugrana va ser refusat – de forma espectacular, per cert – pel guardià de la Pobla.

I es va arribar al final amb un empat amb regust a victòria pels uns i d’oportunitat perduda pels altres. La Pobla de Mafumet només té un punt més que el Barça B, però el supera amb escreix pel que fa a les sensacions. Ve de Tercera i no ha perdut contra dos ‘galls’ com el Reus i el filial blaugrana. Aquest últim, favorit per la seva condició d’equip descendit, està patint l’habitual problema dels que acaben d’arribar: no s’ha adaptat encara a la categoria.

The post Varo manté invicta a la Pobla de Mafumet (0-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Badalona comença la temporada com va acabar l’anterior: en plena forma. La màquina de competir que ha creat Manolo González no depèn de noms, sinó de defensar i creure en una idea. I així es va guanyar a la sempre difícil Murta. Els escapulats comencen la lliga amb bon peu, com Cornellà i Espanyol B. Olot, Barça B, L’Hospitalet i Lleida Esportiu ho fan a zero. La majoria dels favorits, també. Queda molta, moltíssima Segona B, però les sorpreses no han trigat a arribar.

Si algú mereixia marcar amb el Badalona, aquest era Facundo Ponzio. L’argentí, que va patir un calvari el curs passat, va ser l’heroi a Xàtiva. Com la temporada anterior, el Badalona comença guanyant per la mínima a la Murta. La gran incógnita és saber si es podrá repetir la gesta d’aleshores. També aniria bé conèixer on jugarà l’equip la semana vinent.

Montigalà no està preparat per a competir i el Badalona haurà de buscar un estadi alternatiu, que sembla que serà Can Peixauet. Allà, arribarà un Cornellà que va ensenyar al Barça B el que és la categoria de bronze. Gols al primer i l’últim minut, que van deixar en res l’empat de Dongou. El filial de Gerard López ha rebut el primer avís de que la Segona B no serà un camí de roses.

L’ESPANYOL B PATEIX, CONTRAATACA I GUANYA

Ho sap Lluís Planagumà que, tot i la seva joventut (35 anys), ja ha dirigit 117 partits a la categoria. Sap que cal patir, ho va dir en roda de prensa: “Ens hem d’adaptar a la categoria i saber que no sempre podrem tenir la pilota. Quan no la tinguem cal defensar fort”. Un resum del partit contra el Lleida Esportiu, que a la primera part va tenir un clar color blau i a la represa es va decidir. Dalmau, culminant un contraatac, va donar els tres punts al filial.

Aquestes van ser les tres victòries catalanes a l’estrena. Pobla de Mafumet i Reus no van guanyar, però tampoc van perdre. El derbi tarragoní va acabar amb taules. Bona arrencada per als de Posse, que juguen per primera vegada a Segona B. S’espera més dels roig-i-negres, als que tothom categoritza de favorit al títol. Caldrà sumar de tres en tres per a confirmar els pronòstics.

L’altre empat català de la jornada el va protagonitzar el Sabadell. Si una cosa va demostrar l’equip de Miguel Álvarez va ser persistència, després d’igualar per dues vegades un marcador advers. Bon punt de partida – valgui el doble sentit de l’expressió – per al retorn arlequinat a la Segona B. La propera setmana, a la Nova Creu Alta, contra l’Olímpic de Xàtiva s’ha de sumar la primera victòria.

EL VILLARREAL B NO PERDONA L’HOSPITALET

L’Hospitalet també necesita guanyar, però té un inici que fa por. El Villarreal B l’ha guanyat, però ara venen Lleida Esportiu, Reus i Barça B. Derrota clara contra el filial groguet, que és el primer líder de la lliga. El gol de David López va donar certes esperances, però el dia de L’Hospi no era aquest.

Tampoc el de l’Olot, que va estar de pega. De res va servir plantar cara a tot un Alcoyano, que va propinar als garrotxins un final cruel. Una lliçó més d’una Segona B que no perdona les errades, tampoc és espectacular però sí exigent. Això no ha fet més que començar i ja no s’aturarà fins al juliol del 2016. Gaudeixin!

The post ¡Facundo, qué bueno que persististe! appeared first on FutbolCatalunya.com.