Hi ha futbolistes als quals els costa baixar de categories per seguir jugant i per trobar motivacions. No és el cas d‘Ismael Moyano, que arriba il·lusionat al CF Montañesa des del Badalona per competir a Primera Catalana i intentar l’ascens a Tercera RFEF.

Tot plegat amb 38 anys i després de 17 anys de trajectòria a una Segona B que arriba al seu final. El futbolista de Mollet explica la seva situació i vivències a FutbolCatalunya abans d’iniciar una nova temporada.

És un dels jugadors amb més partits disputats a Segona B i, finalmente, al Badalona. Com veu la reestructuració del futbol semiprofessional i la desaparició de la categoria?

La Federació ha fet una reestructuració ràpida sense tenir en compte els equips i sense massa informació. També serà més complicat pels equips de Primera Catalana i Tercera RFEF, que si pugen els demanen uns mínims de capacitat, llum, etc. molt difícils d’assumir. Aquesta reestructuració és un pegat i no crec que duri massa. A nivell personal, que s’hagi canviat de categoria fa que a les estadístiques sigui el segon jugador amb més partits a Segona B en actiu i el tercer en la història de la categoria, i això fa certa il·lusió.

“M’HAURIA AGRADAT ACOMIADAR-ME DE L’AFICIÓ DEL BADALONA AL CAMP”

Creu que la nova Primera i Segona RFEF ajudaran a professionalitzar-ho més, o no canviarà massa?

En tinc dubtes. Hi ha equips de Segona B que l’any passat van fer una inversió enorme per poder ser a Primera RFEF contant que rebrien uns ingressos que seran molt menys del que s’havia dit en un principi.

Des del Badalona van decidir no renovar-li el contracte. Es veies amb forces i ganes de seguir al club i a la categoria?

La meva idea era complir un any més a Badalona i retirar-me al club d’una manera bonica després de cinc anys amb bons i mals moments, però des de la secretaria tècnica del club van prendre la decisió de no comptar amb mi. Em veia amb forces de seguir i m’hauria agradat acomiadar-me de l’afició al camp, però respecto la decisió.

Ha sigut un any difícil.

“AMB CAP CENTRAL M’HE ENTÈS TAN BÉ COM AMB ROBUSTÉ”

Ha sigut molt fred i molt estrany tot. Al principi sense públic, després amb públic però amb molta menys gent… A més, ja de per si la Segona B és una categoria freda.  

Costarà no veure més la parella Moyano-Robusté…

Ja ens intuíem que aquest moment arribaria, que algú dels dos acabaria marxant del Badalona. Per edat, em tocava a mi. Cap central en tota la meva carrera m’entenia tan bé com ell. Quan saltava ja sabia si s’emportava la pilota o no, a l’hora de fer les cobertures… Després de cinc anys, m’emporto un gran company i amic.

“MANOLO GONZÁLEZ HA SIGUT EL MILLOR ENTRENADOR QUE HE TINGUT”

Com ha sigut estar a les ordres de Manolo González?

Ha sigut el millor entrenador que he tingut. Miguel Álvarez i Natxo González també van ser importants, però amb Manolo ha sigut una evolució constant. Ha anat creixent com entrenador en la manera d’actuar, tàcticament… Només li falta que un equip gran li doni l’oportunitat i surti bé, perquè té potencial i ganes de ser entrenador gran.

Després de tants anys, què és el que el fa seguir a la cerca de nous reptes?

La gent es pensava que ja em volia retirar, però jo no ho volia deixar així. Aquest any, de 22 partits n’he jugat 16, he tingut minuts i em trobo bé físicament. Hagués sigut molt diferent si no hagués tingut minuts. Buscava un projecte on em sentís valorat i la Montañesa ha sigut l’equip que més s’ha interessat en mi, m’ho han posat tot molt fàcil i he signat per dues temporades. La categoria m’és igual, volia un projecte interessant.

“LA CATEGORIA M’ÉS IGUAL, VOLIA UN PROJECTE ON SENTIR-ME VALORAT”

No tots els jugador estan disposats a baixar de Segona B a Primera Catalana…

A aquestes alçades de la meva carrera buscava una il·lusió. Primera Catalana és una categoria dura, però s’està fent un equip competitiu per intentar l’ascens a Tercera Divisió. La pilota ha d’entrar, però l’ambició és pujar. Calderé sap a què es pot jugar i a què no, els seus equips sempre són durs i competitius.

Ramon Calderé ha sigut un dels motius per fitxar per la Monta.

Sí. Els primers contactes van ser amb el president, Pedro García, i amb el director esportiu, Toni Pérez. En un principi pensaven que no estava disposat a baixar a Primera Catalana. Un cop van veure que el meu interès no era la categoria, tot va anar rodat, ens vam posar d’acord ràpid. Calderé també em va transmetre el seu interès en mi i el que espera que aporti, va ser una decisió fàcil.

Tirem una mica enrere… Va debutar amb el Gramenet el 2004, però com va ser abans del debut al primer equip? Va començar a Mollet?

Vaig començar als benjamins de Mollet, a edat de cadet vaig anar al Mercantil i allà hi vaig ser fins a juvenils, quan Julià Garcia, en aquell moment entrenador de la Grama B, em va fitxar. Llavors Julià va pujar al primer equip i ens va pujar a uns quants amb ell. A partir d’allà, ha vingut tot. Al final, tota la meva carrera ha estat a Catalunya, i crec que ha estat prou maca i exitosa.

“CAL TENIR CULTURA DE TREBALL, ESFORÇ I ESPERAR LA TEVA OPORTUNITAT”

Com és Segona B per un jove que debuta?

El futbol ha evolucionat molt des del meu debut. Sobretot cal tenir cultura de treball, esforç i esperar la teva oportunitat. Des de l’inici, els veterans de la Grama em van acollir i em van ajudar molt. Juanma Pons, Julio Puig, Emiliano, Roberto…

Aquests últims anys el paper de veterà l’ha exercit vostè.

Sí, sobretot aquest any al Badalona, que hem tingut molts nois joves com Goyo, Josep Jaume, Aparicio… Jo he estat encantat, han vingut amb moltes ganes d’aprendre i són molt agraïts. Com a veterà els hi has d’aportar la calma i estabilitat que quan ets jove no tens, sobretot als partits més complicats on senten la pressió i els nervis.

“TANT DE BO EM RETIRI DEIXANT LA MONTA A TERCERA”

Molta gent donava per feta la seva retirada. La veus lluny encara?

No. Tinc clar que com a jugador tens una data de caducitat. Espero complir el meu contracte de dos anys amb la Monta i llavors ja segurament ho deixaré amb 40 anys. Tot i així, ara per ara em noto bé físicament i amb molta motivació. Tant de bo em retiri deixant l’equip a Tercera RFEF.

The post “Em veia amb forces de seguir al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Disset anys damunt d’un terreny de joc donen per a molt, i si no, que s’ho preguntin a en Pedro García. Un autèntic rodamón del futbol que fa sis temporades es va establir a Nou Barris on es deixa la pell damunt de la gespa i el cervell als despatxos. Una vida lligada a un esfèric que, de moment, sembla no tenir data de caducitat i, de la qual, el davanter barceloní, s’està encarregant d’escriure un nou capítol.

Parlem amb el 10 per conèixer més a fons a un dels referents del futbol català i a una de les veus autoritzades de la Monta.

Sisena temporada a la Montanyesa. Quina valoració fas d’aquests anys?

Molt positiva, estic contentíssim. Els dos primers anys van ser espectaculars, el primer vaig anotar 17 gols i al segon vam aconseguir fer playoff d’ascens a Segona B. Llàstima que una temporada després, es va consumar el nostre descens a Primera Catalana i ara estem lluitant per tornar l’equip on es mereix que és a Tercera. Aprofito l’oportunitat per donar-li les gràcies al President del club, l’Emilio Llamas.

“Aprofito per donar-li les gràcies al President, l’Emilio Llamas”

Uns anys on compagines la faceta de jugador amb la de director esportiu. Com portes conviure al vestidor amb jugadors que tu has fitxat?

Tinc molt clar que una vegada entro al vestidor deixo de banda la meva faceta de director esportiu i sóc un jugador més. Fins al moment, ho estic portant molt bé perquè els meus companys, també, ho saben diferenciar i això em facilita la feina.

La temporada passada us quedeu a les portes del playoff d’ascens. Creus que ser tan irregulars fora de casa us va penalitzar?

Potser aquest, va ser un dels factors. Encara que, l’aparició de Piqué a l’Andorra, la por escènica en moments puntuals i alguns mals resultats a casa davant rivals de la zona baixa de la taula, ens van acabar allunyant de l’ascens. Clarament, vam anar de més a menys.

“Piqué i l’Andorra? No sóc ningú per a criticar-ho”

Una aparició, la de Piqué, molt criticada. Què en penses tu?

El futbol és futbol i, tot el que signifiqui una millora per a les plantilles i per al club i estigui dins dels paràmetres de l’esportivitat, per a mi està bé. A més, jo no sóc ningú per a criticar-ho.

Tornant als números lluny de Nou Barris, suposo que si voleu assolir fites importants, aquestes estadístiques s’hauran de capgirar, oi?

Més que millorar els números fora de casa, la clau es continuar sent forts al nostre estadi com ho estem fent fins ara. Està clar que lluny haurem de rascar algun punt però si ets sòlid com a local, tens molt guanyat.

Per què és tan complicat pels rivals guanyar a la Bombonera?

Perquè la nostra afició és el jugador número 12. És espectacular el suport que ens dóna des del primer minut fins al xiulet final, els jugadors notem aquesta escalfor i és un plus per a nosaltres quan, per exemple, les cames ja no donen. Tot el contrari li passa al rival, el qual viu un infern sempre que ve a Nou Barris.

“La nostra afició és espectacular”

Viatgem fins al present on us mostreu intractables, 8 de 8. Us imaginàveu aquest inici?

Imaginar-ho no, sobretot per la gran igualtat que existeix a la categoria però somiar.-ho, ho hem somiat tots. No hem pogut començar de millor manera i estic molt orgullós de l’equip.

Ara per ara, teniu la sensació que sou l’equip a batre?

Claríssimament. Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos, tanmateix nosaltres pensem en nosaltres, anem partit a partit i seguirem treballant com fins ara.

“Tots volen veure qui és el primer a derrotar-nos”

Què ha millorat respecte a la temporada passada per signar aquest gran començament?

El gol. La temporada passada ens mancava gol i gent dalt i, en aquest sentit, hem fet un pas endavant.

Sé que és molt aviat, no obstant això, l’objectiu és l’ascens?

Sí, sense cap mena de dubte. Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures.

Seria un fracàs no fer-ho?

No, si ho donem tot i ens deixem la pell al camp. Fracàs seria quedar a la part mitja-baixa de la taula i no tenir opcions de lluitar per l’ascens.

“No pujar no seria un fracàs, si ho donem tot”

Les coses estan rutllant, no només a nivell d’equip sinó també a nivell personal, on estàs tenint molta més presència. Què ha canviat en el Pedro de fa uns mesos al Pedro actual?

Era coneixedor de la gran competitivitat de la plantilla i sabia que per estar a l’altura havia de fer un canvi i, així va ser. Em vaig posar les piles, aprimant-me 9 quilos per arribar a punt a la pretemporada on vaig treballar a tope. Al final, l’esforç s’ha vist recompensat i li dono les gràcies al míster per la confiança que ha dipositat en mi.

Portes 3 gols en 8 partits, t’agradaria acabar lluitant pel pitxitxi?

Tinc clar que el grup és el més important, marqui qui marqui, això no significa que no gaudeixi anotant gols però, també, ho faig donant la darrera passada. En aquest sentit, sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi.

A banda del gol i d’aquesta darrera passada, quines altres coses pots aportar a l’equip?

Sóc un davanter treballador, tinc bon joc d’esquenes, em moc bé en els espais, dono continuïtat al joc i m’associo bé amb els companys.

“Sóc poc egoista i mai ha estat una obsessió ser pitxitxi”

Un gol més que tu i com a màxim golejador de l’equip, juntament amb Baldé, trobem a Velillas. Un encert el seu fitxatge.

Sí. Ha estat un dels fitxatges més il·lusionats, el retorn d’un jugador del barri, molt estimat per la nostra afició i crec que serà clau aquesta temporada. De moment, està rendint a un gran nivell i estem molt contents amb ell.

A l’abril compleixes 500 partits com a futbolista. Com vas viure aquell moment?

Va ser molt emotiu. Es van barrejar moltes emocions, per una banda havia complert el somni de què els meus fills em veiessin jugar però per l’altra, vaig veure el final a prop perquè el físic no m’acompanyava. Per sort, ara estic millor que mai i espero complir molts més partits.

Diries que estàs vivint una segona joventut futbolística?

Es podria dir que sí. Les coses no poden anar millor, he jugat el meu quart partit consecutiu com a titular, l’equip està guanyant, físicament, com t’he dit, estic en plena forma…

Quanta corda que et queda?

Avui dia, tinc corda per estona.

“De tots els meus entrenadors tinc un gran record”

D’aquests 500 partits dels quals parlàvem, quin recordes amb més estima?

Molts, encara que potser, el que sempre recordaré amb especial afecte és el dia del meu debut amb 18 anys contra l’Osca a Segona B amb Patxi Salinas com a entrenador. Vaig saltar a la gespa a la segona part i al minut 92 vaig marcar el gol del triomf. Aquell partit em va permetre tenir continuïtat a Segona B i, posteriorment, fitxar per les categories inferiors del Barça.

Podríem dir, llavors, que Patxi Salinas és el míster que més t’ha marcat?

En aquella època de la meva vida si, tanmateix, de tots els meus entrenadors tinc un gran record, m’han ensenyat i he après moltes coses i això, m’ha fet madurar i créixer, tant en l’àmbit personal com en el futbolístic.

Des d’aquell debut fins avui han passat 17 anys. Si haguéssis d’escollir un o varis moments, quins serien?

Hi ha hagut molts. El meu fitxatge pel Barça, el playoff d’ascens a Segona A amb la Grama contra el Salamanca, partits memorables amb la Montanyesa, gols decisius, poder gaudir de camps plens…

I el pitjor?

El descens a Primera Catalana amb la Monta.

“El meu somni és retornar la Montanyesa a Tercera”

Et queda algun somni per realitzar?

Retornar a la Montanyesa a Tercera Divisió.

Et sents estimat a Nou Barris?

Totalment. Per a mi, el club s’ha convertit en una segona família. Quan les coses no han anat bé, he sentit l’afecte, el suport, els ànims, l’escalfor de la gent i, això, com a persona i com a futbolista ho valores molt. En definitiva, em tracten genial i em sento molt a gust aquí.

The post Pedro García: “Tot el que no sigui pujar, es que no hem fet els deures” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Si fins ara la graderia del Guinardó s’havia mostrat força tímida, a excepció del segon dia, quan un reduït nombre de valents seguidors del Júpiter van fer acte de presència al feu dels diables vermells, el Grup 4 és el que ha animat els seients del Guinardó. La Montañesa, fins i tot, amb bombo inclòs.

Però van ser els locals qui es van endur el premi gros. Van eliminar a tot un Hospitalet, que aquest any tornarà a intentar l’ascens a Segona Divisió B, i van mostrar una gran versió al Torneig dels Històrics.

La gran aposta del tècnic Miguel López en els dos partits de 45′ van donar el seu fruit i els amfitrions estan prop de poder lluitar per la gran final. Els del Guinardó van oferir un joc vistós i, tot i disposar de dues alineacions diferents en els dos duels, van competir com si d’un partit oficial es tractés. En el primer es van desfer de la Montañesa tirant d’eficàcia i, en el segon, van empatar amb tot un Hospitalet, quan els riberencs van posar en joc el seu onze amb més titulars.

Amb l’afició a favor, s’enfrontaran, en la segona semifinal de dissabte, al Sant Andreu, vencedor del Grup 3. Recordem que primer s’enfrontaran aquest proper dissabte (17 hores) Sants i B adalona mentre que després (19 h.) ho faran els ‘diables vermells’ enfront dels andreuencs

Quin cacau, Marçal!

El Martinenc va vèncer per la mínima la Montañesa en el partit que inaugurava el Grup 4 del Torneig dels Històrics 2018, fet que el convertia en un seriós candidat a convertir-se en semifinalista de la competició. Marçal Lledó, quan encara estava arribant gent a les graderies, va obrir la llauna amb un potent servei de falta, que va tocar el travesser i l’esquena de Víctor Colchero abans de perforar la porteria de l’equip de Nou Barris. Era el minut 12 i seria el gol que decidiria el matx.

Tot i que el conjunt de Toni Pérez va ver un pas endavant, els diables vermells es van mostrar molt còmodes amb la defensa de tres centrals amb dos carrilers molt llargs. Especialment perilloses van ser les internades de Kilian.

Pedro García, capità de la ‘Monta’, va deixar detalls de la qualitat que té als peus, però se’l va veure més centrat en treure del partit els seus marcadors que en generar ocasions pel seu equip. Va tenir picabaralles amb la meitat de la defensa vermella (Kilian, David López i Villegas) i ell mateix, massa aïllat i trobant a faltar l’ajuda dels seus companys, també va acabar sent amonestat.

La Monta té un mur a la porteria

El favorit del Grup 4, l’Hospitalet, debutava al Torneig dels Històrics 2018 davant la Montañesa, que també va caure derrotada en la tanda de penals enfront del Martinenc (3-2). Però el partit va tenir un indiscutible protagonista. El meta del conjunt de Nou Barris, Ayoud, ho va aturar tot i va acabar amargant el primer minipartit de l’Hospi, a qui només li valia la victòria en el darrer matx del dia.

Qui més ho va intentar per part riberenca va ser David Jiménez, però l’atacant no va estar encertat de cara a porteria. Xavi Molist no deixava d’escridassar els seus jugadors, amb la forma tant particular que té el l’ex davanter de viure els partits.

El duel va romandre aturat uns cinc minuts pel fort cop que es va endur el lateral riberenc Jodar, que va sortir amb el cap embenat del Guinardó. El jove lateral Eduald el va haver de substituir. L’Hospi, això sí, va fer mèrits suficients com per obrir el marcador, però Ayoud, que va passar per les categories inferiors de l’Espanyol, va realitzar fins a quatre intervencions de prestigi i no ho va permetre.

Roland Garros: gol, set i semifinal

En el seu segon partit, Xavi Molist va apostar per un onze amb més cares conegudes i, a priori, més similar al que pot formar en la primera jornada de lliga. I és que als riberencs només els servia la victòria per accedir a les semifinals que els enfrontarien davant el Sant Andreu (dissabte, 19h). El Martinenc, en canvi, tenia suficient amb un empat. I amb aquest resultat va acabar el matx.

L’Hospitalet, exercint la seva condició de favorit, va sortir a dominar el partit. A través de combinacions curtes i ràpides va aconseguir crear perill per banda, però la defensa del Martinenc va romandre ben col·locada i va concedir escasses opcions. I en les poques que va concedir, Cheikh no va trobar el camí del gol.

En la primera aproximació dels diables vermells, Roland Garros va avançar el Martinenc, definint com un autèntic ‘killer’ sobre la sortida d’Aliaga. L’Hospi, amb 25 minuts per davant i la necessitat de fer dos gols, no es va rendir. I és que ningú no vol quedar eliminat del Torneig dels Històrics.

Canario va agafar les regnes dels riberencs i els de Xavi Molist van fregar el gol en diverses ocasions. El va trobar, sí, però al 38’, obra de Jandro, després d’aprofitar un cop de cap de Juste. El Martinenc es va mantenir serè i jugarà la semifinal de dissabte davant el Sant Andreu dissabte a les 19h.

The post El Martinenc s’imposa al favoritisme de l’Hospi appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Un derbi no és un partit més. Importa poc com arriben els equips i no hi ha favorits. Aquests, i tants tòpics que envolten un partit especial com és un Montañesa-Júpiter. Encara més interessant quan estem parlant de dos dels millors equips de la categoria. Els de la ‘Prospe’ són tercers, amb 38 punts, mentre que els de la Verneda n’acumulen 34. Quatre de distància i la promoció d’ascens en joc. És el partit de la jornada i un dels molts derbis amb Europa, Sant Andreu, Montañesa i Júpiter. Els anteriors no han decebut i el del proper diumenge a les 12 del migdia segur que tampoc ho farà.

Al Hueco i els Reducte Gris Grana no s’ho perdran. Els Tato Burgada, Velillas, Pau Darbra o Mechi, tampoc. Arriba millor la Montañesa, que cada vegada és menys revelació per a confirmar-se com a realitat. Com un dels grans de la categoria. Amb Escudero, els de Nou Barris viuen una temporada dolça, d’aquelles que es gaudeixen.

Estan ara mateix en el seu millor moment. La ‘Monta’ fa set jornades que no perd i només ha patit una derrota a ‘La Bombonera’. No té un referent clar, però és un bloc sòlid. I regular, sobretot això. Només ha patit dues derrotes seguides un cop i això diu molt de la solvència dels homes d’Antonio Escudero.

EL JÚPITER, A CONFIRMAR LA RECUPERACIÓ

La bassa d’oli de Nou Barris no té res a veure amb la muntanya russa que s’ha viscut a la Verneda. El Júpiter, nouvingut a la lliga i amb la permanència com a objectiu, va protagonitzar un inici històric. Només va perdre un partit dels primers deu. Després, davallada. Només se n’han guanyat dos dels últims dotze. La lesió de Kuku, que estarà absent a Nou Barris, ha estat una de les causes.

12 gols dels 34 del Júpiter han estat del ‘9’. L’altra lectura és que s’han guanyat dos partits dels últims tres, inclòs un derbi contra el Sant Andreu. Encara es recorda el 4-5 davant l’Europa. Amb aquests precedents, és recomanable no perdre’s el matx de diumenge a Nou Barris. Promet ser tot un espectacle.

The post Derbi barceloní d’alçada a Nou Barris appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Hospitalet és el quart classificat per a semifinals del Torneig d’Històrics 2015. Per primera vegada en aquesta edició, el cap de sèrie ha complert com a favorit. Els riberencs, a més, guanyant els seus dos mini partits. Un fet insòlit, ja que fins ara no havia passat en aquesta setmana tan igualada. Júpiter-Granollers (18h) i Sants-L’Hospitalet (20h) seran les semifinals de dissabte. Agafin aire el divendres, que l’Històrics promet (tornar a) donar més emocions fortes.

Aquest torneig, precisament, ha estat l’analgèsic perfecte per a un Hospi que no estava passant-ho bé aquesta pretemporada. Al cinquè partit, l’equip de Martí Cifuentes va trobar la victòria. I per partida doble. Injecció de moral pels riberencs, que es postulen com a clar favorit, donada la seva condició d’equip de Segona B. El Sants, de Primera Catalana, serà el seu rival. Ja saben el que diu la lògica, però els pronòstics – i més en aquest Històrics – no sempre es compleixen.

FC MARTINENC 0-1 CF MONTAÑESA

El dijous no era un dia qualsevol al Torneig d’Històrics. Jugava l’amfitrió, el Martinenc, i també la Montañesa, que allà on va és com si també ho fos. Al Hueco no va faltar a la seva cita habitual amb l’equip i el partit a la grada del Guinardó tenia un clar color groc-i-negre. Però el que importa, al final, és el que passa al verd. I a la gespa va ser el Martinenc qui va donar el primer ensurt. Xavi Torrent va fer tremolar el pal de la porteria en una acció claríssima de gol. Es complia el quart d’hora i s’intuïa que, novament, hi podia haver sorpresa.

No cada dia és diumenge, però – encara que fos dijous – i Fran Fuentes es va encarregar de demostrar-ho. Golàs imparable del lateral de la Montañesa, molt similar al de Sergi Estrada a la jornada de dimecres. L’Històrics, com veuen, assegura espectacle. La Montañesa, amb la inèrcia positiva del gol, podria haver sentenciat… si Juanlu hagués estat més fi. En qualsevol cas, el que importen són els tres punts i les errades queden en anècdota si s’aconsegueixen els tres punts. Ho sap Puchi, que no s’ha perdut cap de les quatre jornades de grups de l’Històrics. Un gran.

CE L’HOSPITALET 3-0 FC MARTINENC

El Martinenc, doncs, es veia obligat a guanyar a L’Hospitalet per a seguir viu. Havia de superar un equip de Segona B – de dues categories per sobre – i no era bufar i fer ampolles. De fet, es va veure des del principi que era missió impossible. Javi Pérez, que debutava com a riberenc, estrenava el marcador als sis minuts. Quan es complia el quart d’hora, Carreras ampliava l’avantatge. Semblava que – a la cinquena – la primera victòria de Martí Cifuentes amb L’Hospitalet era a tocar.

D’ansietat, ni rastre. Amb el marcador a favor, els riberencs es van agradar i van fer córrer a un Martinenc massa esgotat, tant per a defensar com per a atacar. Així van anar passant els minuts, fins que al 38’ Ruibal feia més gran l’avantatge. El partit amb més diferència de categories entre els rivals acabava convertint-se en la golejada més gran de l’Històrics 2015. La lògica es va imposar i, aquesta vegada, no hi va haver sorpreses. L’Hospitalet i Montañesa es jugarien la classificació.

CE L’HOSPITALET 1-0 CF MONTAÑESA

Una vegada més, l’emoció es mantenia fins al final. La Montañesa necessitava guanyar sí o sí, mentre que L’Hospitalet en tenia prou amb un empat o una victòria. Tot i això, qui va donar primer va ser l’equip riberenc. Guzmán va tenir més fe i cames que el seu marcador i la jugada va acabar amb un penal que transformava David López. La ‘Monta’ necessitava dos gols per a passar. Una muntanya – no ho diem pel seu nom – que seria molt difícil de superar. L’Hospitalet, gat vell, va saber gestionar l’avantatge i, fins i tot, va disposar d’opcions d’ampliar-lo.

També la Montañesa, que va rematar dues – sí, dues – vegades al travesser. No va tenir sort l’equip d’Escudero, però va deixar bona imatge sobre la gespa del Guinardó. Però no va poder clasificar-se per a unes semifinals de dissabte que ja estan definides. Júpiter-Granollers (18h) i Sants-L’Hospitalet (20h). El conjunt riberenc ha estat l’únic dels quatre semifinalistes que ha guanyat els seus dos mini partits. El favorit del dijous ha complert i se cita amb les tres revelacions. A semifinals, hi haurà sorpreses o es complirà el pronòstic? Jutgin vostès mateixos.

The post L’Hospitalet no admet sorpreses i confirma la realitat appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mai aquesta instal·lació havia estat com a la tarda d’aquest diumenge 26 de juny. Seguidors anònims vinguts de tot arreu, com els membres del Racó Targarí que somiaven amb què la ‘Munta’ impulsés al Tàrrega a Tercera. Actors veïns de la barriada com Carles Flavià, qui ja es va deixar veure en el partit contra el Rayo Cantabria. Polítics com Alberto Fernández Díaz, sorprés pel que passava a la porta principal minuts abans de l’inici. Entrenadors de totes les categories –Nando Manresa passejava per la zona de general a la mitja part- i titulacions. Nombrosos representants dels mitjans de comunicació que volien ser al costat dels de Nou Barris. I per sobre de tots, una afició gloriosa, exemplar, incansable, capitanejada pels incombustibles de la Peña Al Hueco, dirigint la coral groc-i-negra des de la zona de tribuna i silenciant als seguidors vinguts de Sestao fins que, al final, es van fondre en una abraçada simbòlica en acabar el partit.

INICI ESPERANÇADOR

Els balcons dels edificis veïns també havien posat el cartell de ‘no hi ha localitats’. Quina bogeria! Fantàstica bogeria pel futbol modest, exemple a seguir. Tots van vibrar quan Edu Sanjosé va transformar el primer penalti del partit, per mans de Basagoiti, en els primers minuts, enganyant al desafiant porter sestaoarra Álvaro. Era el gol somiat. El gol que posava matemàticament a la Montañesa entre els 80 clubs de la nova Segona B.

El partit avançava amb bones vibracions pels de Carrillo, tot i les protestes dels visitants per unes possibles mans en l’àrea local abans del descans que l’àrbitre no va veure. I sí que va veure les de l’inici de la segona part, per part del mateix futbolista que havia comés el primer penalti. Navarro Collados li va perdonar la segona groga a Basagoiti… i Edu Sanjosé va estavellar la pilota al pal.

Aquesta errada ha estat el preludi del que ningú –tret dels seguidors del Sestao- volia que passés. Hernáez, en un xut de falta, ha establert l’empat i quatre minuts després Sergio Francisco ha capgirat la truita. L’ascens viatjava a terres basques perquè a la ‘Monta’ li feien falta tres gols, amb només 20 minuts per davant.

L’expulsió de Villegas amb vermella directa per perdre els nervis amb una empenta a l’àrbitre va precedir el gol de l’empat final, en un cop de cap de Xavi Valls després d’un córner botat per Edu Sanjosé. Un empat que no va ser suficient perquè la Montañesa assolís el seu objectiu. Malgrat tot, la glòria és groc-i-negra perquè a Nou Barris molts han pogut gaudir d’una experiència única de la mà de Miki Carrillo i el seu gran grup. Un grup que ha presentat les seves credencials de cara al futur i que, si no hi ha desbandada, promet fer història en els propers anys.

DOS ASCENSOS DE QUATRE

Així doncs, la fase d’ascens a Segona B es tanca amb dos ascensos pel que fa als quatre clubs catalans que aspiraven a la nova categoria. El campió Llagostera ho va aconseguir a la primera, guanyant al Cerceda, mentre que el Reus va deixar fora de competició a Universidad de Oviedo, Náxara i Comarca de Níjar, amb l’inconvenient de jugar sempre la tornada com a visitants. El Pobla de Mafumet es va veure fora de competició en els despatxos per la reclamació d’un Constancia que va quedar eliminat a la segona ronda. I la Montañesa ha tingut l’ascens als dits després d’eliminar al Cartagena La Unión i al Rayo Cantabria. El Sestao l’ha tancat el pas.

Els quatre equips que aspiraven a l’ascens de categoria si la ‘Monta’ pujava (Tàrrega, Horta, FE At. Vilafranca i La Planada) s’han quedat sense celebrar el retruc. No obstant això, els dos últims hauran d’estar atents a la situació del Mataró ja que, com avançava Mundo Deportivo divendres passat, el Mataró podria retirar-se de la competició de Segona Catalana.

FOTO: Twitter @J_David_Munoz

The post Montañesa: El somni s’acaba amb el cap ben alt appeared first on FutbolCatalunya.com.