CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

De la il·lusió a la decepció hi ha un pas i, si no, que s’ho preguntin al Genís Soldevila. L’ídol del Balaguer ha passat de somiar amb un futur al club de La Noguera a sortir, gairebé, per la porta del darrere. Després d’un estiu convuls, el davanter ha trobat una nova motivació a l’Inter de la Primera Divisió d’Andorra on ha debutat el cap de setmana passat.

Amb la tranquil·litat que li ha donat aquest canvi d’aires, xerrem amb el “7” de com ha viscut els últims mesos, de la seva nova etapa al Principat i dels seus objectius futurs.

Fa uns mesos parlàvem de la il·lusió que et feia tornar al Balaguer i com estaves de content al club. De sobte, aquest estiu, et desvincules totalment. Que ha succeït?

Van ser un cúmul de circumstàncies i situacions que, després de parlar amb el president, la Junta i el cos tècnic em van portar a prendre la decisió d’abandonar el club.

Quines situacions?

Situacions completament surrealistes com per exemple arribar un dia al despatx, sent coordinador del futbol base i trobar-me amb les claus d’accés d’Intranet canviades o l’endemà no poder entrar perquè havien canviat el pany; que encara no hagi cobrat part de la temporada passada; que em prometin que em pagaran i més endavant al·leguin que no hi ha diners per fer-ho però si hi ha per pagar altres coses. En resum una falta de coherència total.

Dedueixo que la teva relació amb el club és nul·la, oi?

Completament nul·la. La meva relació amb l’entitat està trencada.

Estàs decebut?

Decebut i dolgut perquè ho he donat tot per aquest club, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi.

Què és el que més t’ha dolgut?

Moltes coses. El tracte que m’han donat a l’hora de marxar, la poca paraula d’algunes persones de la Junta que perquè tornés al Balaguer es van omplir la boca dient-me que era la nineta dels seus ulls i la seva joia i després veus que res de res i, sobretot, la desconfiança cap a la meva persona i l’escassa valoració que han fet del meu treball tant com a jugador com a entrenador i com a coordinador del futbol base.

A la darrera entrevista que et vaig fer em comentaves que el teu somni i el teu repte personal seria entrenar, en un futur, al Balaguer. Actualment, aquest somni està més llunyà que mai?

Ara mateix sí. M’hauria encantat continuar al club i algun dia entrenar-lo, donat que és l’equip de la meva terra, de la meva ciutat i al qual estimo però ara és inviable tornar. Per fer-ho s’haurien de donar una sèrie de condicions i canviar moltes coses.

“Ho he donat tot pel Balaguer, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi”

Que hauria de canviar?

Que certes persones que ara estan al club no estiguessin, que el projecte em motives, per damunt de tot que confiessin en mi.

Tot i els moments durs que has passat aquests mesos, has notat el suport de l’afició?

Sí, he parlat amb algun aficionat, amb gent del club, de la base i volien que em quedés. Tot i el caliu de la gent, com t’he dit, em dol. Tinc un cosí jugant al Balaguer i em feia il·lusió anar a veure’l entrenar i jugar i ara és més complicat fer-ho. Espero, també, que aquesta entrevista serveixi perquè la gent entengui la meva decisió.

Aires nous

Després de deslligar-te del Balaguer, arribes a l’Inter Club d’Escaldes. Com sorgeix aquesta opció?

Feia dos anys que estava parlant amb un dels seus directors esportius, sabia que hi havia molt d’interès perquè fitxés i un cop abandono el meu ex equip, reprenem les converses.

Necessitaves aquest canvi d’aires?

Sí, perquè a final d’any em sentia desil·lusionat, trist, amb poques ganes d’entrenar i era conscient que si volia seguir jugant, havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació.

Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte ambiciós amb l’objectiu principal de classificar-se per Europa, sigui anant a la Champions o a l’Europa League. Volien configurar un conjunt el més competitiu possible dins de les seves possibilitats.

Una vegada aterres al club, què és el que més et crida l’atenció?

La professionalitat. Des del president, passant pel director esportiu fins a la resta del personal són autèntics professionals.

Aquest cap de setmana debutes amb victòria. Explica’ns les teves sensacions.

Molt bones. Content pel triomf, il·lusionat amb el meu debut i amb ganes de continuar creixent, fent bons partits i, tant de bo, arribi el primer gol.

“Havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació”

Has trobat moltes diferències entre la lliga catalana i l’andorrana?

Potser en fases puntuals d’un partit el ritme és major però, a part d’això, no massa diferències més.

T’has adaptat bé, llavors?

Sí, gràcies als meus companys que m’ho han posat molt fàcil.

Retrobar-te amb companys com Virgili, t’ha facilitat, encara més, aquesta adaptació?

Abans d’iniciar les negociacions vaig parlar amb en Virgili per preguntar-li com era el club, com es vivia a Andorra, com era la lliga i ell em va parlar molt bé; està clar que el fet que estigués, no només ell sinó també Sergi Moreno, m’ha ajudat i ha facilitat i accelerat la meva adaptació.

A l’igual que en Virgili, només entrenes un dia a la setmana amb l’equip. T’havies trobat amb aquesta situació alguna vegada a la teva carrera?

No, i la veritat que és una situació rocambolesca. No obstant això, estic en permanent contacte amb el míster Adolfo Baines i durant la setmana entreno amb el filial del Lleida Esportiu per mantenir-me en forma.

Vas posar aquesta condició per fitxar?

Si, perquè ja havia donat la meva paraula per entrenar a un equip de la base del Lleida i tan sols podia pujar a Andorra un dia. En aquest sentit, he de dir que l’Inter m’ha donat totes les facilitats possibles com posar-me un hotel per quedar-me a dormir.

Entrenar, tan sols, un dia amb tot l’equip, et pot restar possibilitats a l’hora de ser titular?

No ho sé, això s’ho hauries de preguntar al míster (riures). Jo quan pujo a l’entrenament dono el 100% i la meva dedicació i les meves ganes són màximes per intentar que en Baines confiï en mi i em doni l’oportunitat de formar part de l’onze titular.

Com hem vist algunes coses canvien però d’altres no. Continues portant el ‘7’, oi?

Sí. Havia quedat lliure després que un jugador es retirés i el vaig agafar.

Què representa per a tu aquest número?

És el meu número de la sort, l’he portat d’ençà que era petit i, afortunadament, a la majoria d’equips on he estat i això ho fa especial per a mi.

Quin objectiu personal et marques aquesta temporada?

Ajudar als meus companys a assolir la classificació per Europa i marcar el màxim nombre de gols.

Experiències enriquidores

A part de jugar, ets entrenador del Cadet del Lleida de Preferent, coordinador de l’Escola Futbol Urgell, personal trainer i, fins fa uns dies, Educador Social a l’Ajuntament de Balaguer. Com pots arribar a tot?

Amb molta dedicació, molt d’esforç, molt de treball i fent molts quilòmetres però val la pena. El somriure a les cares dels nens o la nova il·lusió que tinc a l’Inter són la motivació per seguir.

Parla’ns una mica de la teva experiència com a Educador Social?

Una experiència molt satisfactòria i reconfortant. Veure com nens amb carències familiars o amb un dèficit d’atenció et fan sentir tan especial és increïble. I, més increïble encara, quan et trobes a aquests nens i als seus pares pel carrer i et saluden com si fos el primer dia, són petits detalls que t’omplen d’alegria.

Què has après?

A valorar molt més tot, la família, la gent que t’envolta, les petites coses com per exemple poder comprar una bossa de patates perquè he vist com alguns nens no s’ho podien permetre. Al final, et fan adonar del valor real de les coses.

Ja hem vist que, de moment no pares, però quanta corda et queda damunt dels terrenys de joc?

Quan no em senti motivat sabré que és l’hora de penjar les botes.

Com es veu en Genís dintre de 10 anys?

Lligat al futbol, espero que entrenant, ja que és un dels meus somnis, donant classes d’educació física a algun cole, ajudant als peques que m’encanten i, per què no, amb família.

The post Genís Soldevila: “Estic molt decebut i dolgut amb certes persones del Balaguer” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Fa dos anys i mig va prendre, potser, la decisió més difícil de la seva carrera esportiva. En Genís Soldevila va abandonar Ascó en direcció Balaguer. Pas enrere per a molts, una gran oportunitat de retornar al club de la seva vida a la desitjada Tercera Divisió, per a ell. Un temps on ha viscut de tot i ara, amb 31 anys recentment complerts i l’experiència que li dona l’edat, veu i viu el futbol d’una manera molt més madura.

Coneixem de la mà del balaguerí aquesta nova visió i moltes altres coses de l’equip i personals. Jugador del club, entrenador del Juvenil… i coordinador institucional de l’entitat. Dit d’una manera jocosa, es pot dir que ja només li falta pintar el camp.

Tornes al desembre del 2015 al Balaguer. Com vas viure la teva tornada?

Va ser un retorn a casa, a la meva infància, a sentir-me estimat al club de la meva ciutat i, sobretot amb l’objectiu d’ascendir amb el club a Tercera.

Deixes l’Ascó a Tercera per començar una nova etapa a Primera Catalana. Per què prens aquesta decisió?

Van ser un cúmul de circumstàncies. Estava a prop dels 30 i volia tornar a casa on tinc a la família i als amics. Per altra banda, ja formava part del futbol base del Balaguer com a entrenador, ajudava en tasques de coordinació i tenia ganes de formar part de la primera plantilla. També, que el llavors entrenador Jordi Cortés i la directiva apostessin per mi va influir.

“Encara que es pugui pensar que tornar al Balaguer va ser un pas enrere, la possibilitat de pujar era un al·licient i no hi dubto que vaig prendre la decisió encertada”

Després de gairebé 2 anys i mig al club asconenc amb qui et vas proclamar campió de Tercera i vas fer un playoff d’ascens a 2ºB, suposo que la decisió de marxar no va ser fàcil, oi?

Va ser difícil perquè el club m’havia rebut amb els braços oberts quan aterro i vaig viure allí una de les millors etapes de la meva carrera esportiva, sense anar més lluny, la temporada anterior a deixar el club sóc escollit un dels millors jugadors de la categoria i això em permet anar convocat amb la Selecció Catalana amateur.

Amb el pas del temps, t’has penedit algun dia de la teva decisió?

No, en cap moment. Encara que es pugui pensar que va ser un pas enrere, la possibilitat d’aconseguir pujar a Tercera amb el Balaguer era un gran al·licient per a mi i no tinc cap dubte que la meva decisió va ser l’encertada.

Parlaves abans que el teu bon moment a l’Ascó et va obrir, per segona vegada, les portes de la Selecció Catalana. Com recordes aquestes convocatòries?

Recordo que ho vaig viure amb molta il·lusió. Estava súper content, molt agraït amb el seleccionador Toni Almendros per la seva confiança i com a català, orgullós de representar al meu país. És una llàstima no haver estat convocat en les darreres eliminatòries però els hi vaig desitjar tota la sort del món, donat que amb molts dels jugadors mantinc una bona relació.

Precisament, un company teu a la Selecció i que també ha alternat entre Tercera i Primera Catalana, en Sergi Moreno, ens comentava que amb ell li va sobtar molt la diferència de nivell i de ritme entre les dues categories. Estaries d’acord amb aquesta afirmació?

Si i no. És veritat que si ens fixem en els equips de la zona baixa de Primera Catalana i els comparem amb els equips de Tercera el nivell és inferior, tanmateix i, des del meu punt de vista, entre els conjunts capdavanters de Primera i els de Tercera aquesta diferència no es percep.

Parlem del Balaguer. Com dèiem al principi tornes 4 anys després de la teva primera etapa. Has vist molt canviat el club?

Està clar que quan jo marxo la primera vegada el club està a Tercera i, òbviament, el pressupost era superior i l’ambient al Municipal era força diferent del d’ara. No obstant això, l’ambició, les ganes, el treball i l’esforç de l’equip segueixen sent els mateixos que llavors.

En la teva primera temporada i mitja us quedeu a les portes de la promoció d’ascens. Què li va faltar a l’equip per jugar-la?

Fa dos anys, els únics culpables vam ser nosaltres perquè ens vam confiar, ho veiem a tocar i en els moments claus no vam estar. Per contra, la temporada passada, la mort del nostre company Yerai ens va afectar moltíssim, ens va deixar tocats i les baixes que vam patir en defensa i en atac van dificultar poder lluitar pel playoff.

“Després de la derrota contra el Lleida Esportiu B, els veterans vam prendre la paraula i els hi vam dir que o posem més compromís i esforç o això costarà molt”

En l’actual temporada us esteu mostrant molt irregulars. Quines creus que són les causes?

Primer, les importants baixes que van haver a l’estiu on van marxar Asier, Massana, Feher i en l’àmbit de les Terres lleidatanes és difícil suplir-los i segon, la dificultat que tenim a l’hora de sentenciar els partits.

Una altra causa pot ser la facilitat amb la qual us fan gol?

Potser sí. Som un dels equips més golejadors, encara que també, un dels més golejats i aquesta temporada ens costa mantenir la porteria a zero. Amb això no vull culpar a la defensa però sí que ens hem de posar les piles, estar més concentrats en les jugades d’estratègia, treballar i sacrificar-nos més per l’equip.

En una temporada dura, es pot dir que el moment més complicat va ser la derrota 6-2 contra el Lleida Esportiu B?

Sí, sobretot per la imatge de poca professionalitat que va donar tot l’equip. Arribes amb moltes ganes al derbi, de batre al rival amb més entitat de Lleida i et remunten, et pinten la cara i te’n fan 6.

Va suposar un punt d’inflexió per a vosaltres?

Sí. Després de la derrota els veterans vam prendre la paraula i vam dir-los o posem més compromís i esforç o això costarà molt. A partir d’aquella xerrada, a Alpìcat es veu una altra actitud i als següents partits encadenem uns bons resultats.

Una derrota que acaba amb la destitució d’Edu March i l’arribada a la banqueta del seu segon, en Jordi Belló. Com està sent la seva tasca?

Força bona, tant en els entrenaments com els partits. Competim millor, sortim al camp més preparats, sabent com hem de jugar i com intentar batre al nostre rival.

Avui dia, sou onzens amb 32 punts. La permanència és l’únic objectiu?

Totalment. Malauradament aquest any ens toca viure aquesta realitat, intentar assegurar-nos la permanència com més aviat millor i, a partir d’aquí, que els joves tinguin minuts i demostrin la seva valia per la temporada que ve.

En quants punts creus que estarà aquesta salvació?

38-39 o potser menys.

L’inici tan dolent que vau realitzar, us està penalitzant a l’hora de lluitar per fites més altes?

Clarament, encara que va ser un inici una mica enganyós perquè en molts partits que anàvem guanyant t’acabaven empatant o remuntant però, està clar que amb aquests 7 o 8 punts que ens vam deixar, ara mateix estaríem lluitant per uns altres objectius.

“Pujar amb el Balaguer a Tercera i mantenir-lo almenys una temporada seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol”

Per contra, personalment les coses sí que estan rutllant. Portes 4 gols en els últims 6 partits, segona jornada consecutiva marcant i 8 gols en total. Travesses el teu millor moment de la temporada?

Sí. Porto tota la temporada jugant a dalt i em sento molt còmode al costat de Putxi, ens entenem molt bé i mai m’havia trobat tan a gust amb un company.

Et marques alguna xifra golejadora?

No, mai m’he marcat cap xifra perquè després t’entra l’ansietat. No sóc egoista en aquest sentit, vull guanyar com a equip, si marco genial però el més importat és la victòria.

A l’inici de l’entrevista deies que volies ascendir a Tercera amb el Balaguer. S’ha convertit en un repte personal per a tu?

Sí i tant de bo ho aconseguim. Per a mi pujar a l’equip i poder-lo mantenir, com a mínim una temporada a Tercera seria una bona manera d’acomiadar-me del futbol.

Una vida lligada a una pilota

Què significa el futbol per a tu?

És la meva vida, tant com a jugador com a entrenador. La veritat que des de petit he portat una pilota als peus.

Com d’important ha estat i segueix sent el Balaguer a la teva vida?

És casa meva. Vaig començar la meva trajectòria amateur al club i el dia que vaig tenir l’oportunitat de debutar amb 18 anys va ser una gran alegria. Imagina’t el molt que significa per a mi que casa meva està davant del camp.

A banda de jugar amb el primer equip, estàs entrenant al Juvenil A. Defineix al Genís entrenador.

Aposto pel treball, pel compromís, per les ganes de treballar, ho donc tot pels xavals, intento ser un més al vestidor, faig bromes… però sense que traspassin la barrera del respecte que per a mi és fonamental. Potser ara entenc més el futbol i això ho vull transmetre als meus jugadors. Pel que fa a l’estil, m’agrada el joc combinatiu i sortir amb la pilota jugada.

Com a entrenador coneixedor del futbol base del Balaguer, quina salut gaudeix la pedrera?

La base que puja és bona i crec que es poden portar a terme projectes molt interessants amb ella.

Hi ha hagut algun míster que hagi influït en la teva manera d’entrenar?

Emili Vicente, donat que la majoria dels entrenadors de les Terres de Lleida som de la seva escola i Jordi Cortés perquè, a banda de ser un gran entrenador, és un bon amic amb qui sempre parlo de futbol.

“El meu missatge als més joves? Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si al futbol i a la vida volen progressar, han de ser competitius i millorar cada dia”

Et veus en un futur entrenant al primer equip?

I tant, és una de les coses que em marco pel futur. Des de petit que he tingut l’aspiració d’entrenar al primer equip i tant de bo es compleixi algun dia.

Ja hem vist com és el Genís entrenador però… com és el Genís jugador?

Compromès, sé que he de menjar bé, no sortir, sóc molt supersticiós en aquest sentit; professional, súper competitiu, company dels meus companys, vull que se sentin estimats, sobretot els més joves. En definitiva, intento donar-ho tot.

Celebres d’alguna manera especial els teus gols?

Sí, faig una C dedicada a una persona especial i les pistoles, les quals ja porto temps fent-les.

Encara que no ho sembli, tens altres coses a la teva vida. Fa poc que has acabat Magisteri, t’ha ajudat la teva carrera a gestionar millor el vestidor?

M’ha ajudat a sintonitzar amb ells, a què em comprenguin millor i a què m’entenguin el que els vull transmetre.

No sé si alguna vegada hauràs coincidit amb un jugador teu del Juvenil A a una convocatòria del primer equip?

Sí que he coincidit.

I..?

Ha estat una situació atípica. No obstant això, ens ha enriquit als dos i també m’ha ajudat a veure que pot millorar amb el Juvenil.

Com a ídol que ets a Balaguer, quin missatge t’agradaria transmetre als més petits?

Que amb el treball, el sacrifici i la perseverança hi aniran a qualsevol lloc i que si volen progressar al futbol i a la vida en general han de ser competitius i intentar millorar cada dia.

Què has après en tots aquests anys de futbol?

He après moltes coses, tanmateix ara que veig més a prop el final de la meva carrera sempre busco la part positiva, tant quan jugo com quan no ho faig.

The post Genís Soldevila, la maduresa d’un símbol del Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després d’haver dirigit al CF Balaguer la temporada 2011-2012 a Tercera Divisió, al juny del 2015, Jordi Cortés iniciava la seva segona etapa a l’entitat de La Noguera amb l’objectiu de mantenir l’equip a Primera Catalana i, Déu n’hi do si ho ha aconseguit. Un any i mig més tard, trobem al conjunt balaguerí a la segona posició en una lluita aferrissada per l’ascens.

Avui coneixem millor a un tècnic enamorat de la seva feina, balaguerí de cor, ambiciós i amb molts somnis per complir que vol tornar al CF Balaguer allà on es mereix.

Esportivament, esteu signant una temporada molt bona. Quina és la clau per aconseguir aquests números?

El treball, la constància, no solament en els entrenaments sinó en els partits, el gran vestidor que tenim i la unió que regna dins i, per què no, també el fet que sigui la meva segona temporada amb els jugadors ajuda al fet que el model i els aspectes del joc estiguin més assimilats.

Parles d’un gran vestidor, el qual ha sofert molt en aquest inici d’any, sobretot amb la mort d’en Yerai. Com vas poder gestionar-lo després d’aquesta tragèdia perquè continués concentrat?

La veritat que ha estat el més traumàtic que he viscut i que viure com a entrenador. Pel vestidor també ha estat un cop duríssim però tenir al seu germà a l’equip ens ha ajudat molt. Els jugadors, simplement segueixen les petjades d’en Víctor i ell ens està guiant en aquest procés.

Tornant a la gran temporada que esteu fent i a les claus, el fet de  poder mantenir el bloc de l’any anterior ha estat important?

I tant. Està clar que les incorporacions d’Asier, de Miki Massana o de Putxi ens ha aportat un plus de qualitat. Tanmateix per a nosaltres era bàsic comptar amb gran part de la plantilla de la temporada passada.

Asier Eizaguirre s’ha convertit en un dels golejadors de la categoria. A part del gol, què aporta a l’equip?

Dins del vestidor, experiència i compromís total. Pel que fa damunt la gespa, és un jugador molt complicat de marcar i això allibera de molta marca a l’Adrià i també, va molt bé en el joc aeri, tan ofensiva com defensivament.

Una bona campanya que s’ha vist entelada per la pèrdua del liderat. Cinc punts menys en una setmana després de la impugnació de la Rapitenca i l’empat contra el Suburense. Creus què és justa la sanció?

Per una banda sí, perquè crec que ells es basen en un article que és real i que nosaltres desconeixíem. No obstant, penso que és podia fer una altra interpretació d’aquest article.

Penses que el teu equip s’ha relaxat veient la diferència de punts que portàveu respecte als rivals?

No. Han estat fets puntuals, amb la Rapitenca guanyem un matx que després perdem als despatxos i contra el Suburense, la falta d’efectivitat ens condemna.

Et preocupa aquesta falta d’efectivitat?

Sí, perquè aquesta mancança ens pot fer perdre més punts, encara que, si ho mirem des d’una altra perspectiva, tenim a Adri i Asier, els dos màxims golejadors del grup i estic convençut que els gols acabaran entrant.

Estem veient que qualsevol error et pot passar factura en un grup molt igualat. Creus que aquesta igualtat és més gran aquesta temporada que la passada?

No, crec que les dues temporades estan sent molt ajustades, l’únic que en aquesta, primer, hi ha camps on s’està fent molt difícil guanyar i segon, que tots els equips s’han reforçat amb algun jugador top, fets que estan apretant més el grup.

Després de totes les destitucions a les banquetes, et sents un privilegiat per poder seguir al Balaguer?

Sí, sense cap mena de dubte. Tinc la sort de treballar al costat de casa, amb jugadors de Balaguer, amb una junta directiva que es deixa la pell perquè el club sigui rendible i que confia amb la meva feina.

Continuaràs al club?

Tant de bo. És una plaça molt bona on em sento molt a gust.

Per qui no hagi vist jugar a l’equip, com juga el teu Balaguer?

El joc del Balaguer es construeix des d’una defensa sòlida on s’encaixin pocs gols. A partir d’aquí, defensar bé ens permet robar al mig del camp, muntar contraatacs i ser directes i verticals.

L’objectiu és l’ascens?

L’objectiu és estar entre els 4 primers a falta de 4 jornades pel final i poder-nos jugar l’ascens. Pujar de categoria tampoc és una obsessió.

L’estranger, un somni per complir

Defineix-te com a entrenador.

Passional, defensiu i atrevit, no m’importa assumir riscos.

Tens algun entrenador on t’has mirat?

Unai Emery, per l’exigència defensiva que imposa als seus equips i les jugades a pilota aturada, la qual cosa és molt important per a mi venint del futbol sala com vinc.

Diuen que el futbol sala és molt més tècnic. Els conceptes que vas assimilar com a jugador, t’han servit a l’hora d’entrenar?

En l’aspecte dels recursos tècnics sí, per exemple l’ús de la planta del peu o l’ús de la superfície de contacte amb la puntera per fer una finalització més ràpida. Intento explicar als nois, sobretot a la formació, que tots aquests detalls són recursos que utilitzats quan toca et poden fer millorar com a futbolista.

Ja fa uns quants anys que entrenes equips. Quina és la teva millor experiència?

Te’n diré 3. Poder mantenir al Balaguer a Tercera Divisió la temporada 2011-12, tot i la greu crisi i inestabilitat per la qual travessava el club. La segona va ser al cadet de la Bordeta, on també vam salvar la categoria (Cadet Divisió d’Honor) amb un conjunt humil, de gent obrera i l’últim, introduir-me al futbol femení, entrenant a l’AEM de Segona Nacional.

Principal diferència que vas trobar entre el futbol femení i el masculí.

El rigor que tenen en el moment d’aplicar els conceptes tàctics que els hi has ensenyat. En aquest sentit les noies són més obedients, mentre que els nois més anàrquics.

Aquest estiu has tingut l’oportunitat d’entrenar a les instal·lacions del Swansea. Com ha estat l’experiència?

He tingut la sort de poder viatjar amb nois d’aquí, poder utilitzar les instal·lacions, conviure amb entrenadors d’allí… Ha estat una experiència molt enriquidora pel tema de l’idioma i per les metodologies de treball, sobretot si saps filtrar el que et pot servir de cada una d’elles.

Hi ha hagut alguna cosa que t’hagi cridat l’atenció en la teva estada allí i exportaries cap aquí?

Exportaria la disciplina del jugador, no només del professional sinó del noi en formació. És una característica que m’ha sorprès de tots els llocs on he estat (Houston, Riga, Vilna).

Et plantejaries entrenar a l’estranger?

És un dels meus somnis. M’agradaria entrenar ‘full time’ i, de moment, veig més possibilitats de fer-ho fora que aquí.

Sou una família molt unida al món del futbol. El teu germà és seleccionador català sub-18 femení. T’agradaria que els teus fills seguissin les teves passes?

El que vull és que facin esport. Sóc conscient que, ara mateix, el futbol formatiu no és el millor exemple del que hauria de ser el futbol base, però si decideixen dedicar-se a això o a una altra cosa, els donaré suport al 100%

The post Jordi Cortés o com sobreposar-se a l’any més difícil del Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“Per a fer dues passes endavant a vegades toca fer una enrere”. Amb aquesta mentalitat Genís Soldevila ha tornat a casa. El seu club de sempre, el Balaguer, l’ha acollit amb els braços oberts per a pujar junts l’any del centenari. L’ex de l’Sporting Mahonés, el Lleida Esportiu, l’Olímpic de Xàtiva o l’Ascó vesteix la samarreta de la seva ciutat quatre anys després. Dos gols seus van donar la victòria contra el Vista Alegre i el liderat de Primera Catalana. Mentre acaba magisteri, entrena l’infantil del Balaguer i també un equip de futbol sala aquest balaguerí vol pujar a l’equip del seu cor a la Tercera Divisió.

El 10 de novembre va gestar-se la gran decisió. Genís Soldevila, que havia començat la temporada amb l’Ascó de Tercera, fitxava pel Balaguer de Primera Catalana. “Era el moment d’anar a Balaguer i implicar-me a l’any del centenari”, explica el balaguerí a Futbolcatalunya. Potser hi perd més que hi guanya, però arriscar pot tenir la seva recompensa.

Soldevila no té treva. Està acabant la carrera de magisteri i entrena a l’infantil del Balaguer i un equip de futbol sala d’una escola de la ciutat. És l’ídol dels més petits: “Vaig néixer aquí. La implicació s’ha de notar i la canalla s’adona que els entrena un jugador del primer equip”. Tot i això, resideix a Lleida amb la seva parella i no té fills.

Amb 28 anys, té marge ja que admet que els nens li agraden molt. Jugar a Primera Catalana podria haver estat un pas enrere, però el Balaguer d’ara no és del de fa uns anys: “Abans, arribava febrer i es deixava de pagar i hi havia molts problemes. La junta és nova i està aquí per amor als colors del Balaguer”. Aquesta és una de les grans raons que l’han convençut.

“EL MEU CLUB DE SEMPRE ÉS EL BALAGUER”

L’altra és que el Balaguer és el ‘seu’ club. Soldevila sent els colors i “des que tinc noció de jugar a futbol, els meus clubs sempre han estat el Balaguer i el Lleida però Balaguer és la meva ciutat”. Ha voltat molt, però. Primer a Maó, després a Xàtiva i finalment a Ascó. La decisió de canviar de prioritats ve donada perquè “pocs jugadors poden viure del futbol i jo mirava més pel meu futur dedicat a la docència”.

Tot i això, el ‘7’ balaguerí no ve a passejar-se. A més, admet que té sensacions similars a les del play-off de la temporada passada amb l’Ascó: “Estan passant coses inversemblants, senyals de que a final de temporada poden passar coses grans”. Remuntar un partit després d’encaixar el gol a la segona part, com el passat cap de setmana, una d’aquestes.

“FALTA UN TERCERA A LLEIDA”

Sens dubte, fora bo un ascens del Balaguer ja que “a Lleida falta un equip a Tercera Divisió. Els juvenils del Lleida Esportiu han de marxar al Fraga o al Binéfar perquè Barcelona és inviable”. Ha canviat molt, moltíssim el futbol en els últims anys. Genís Soldevila, en certa manera, es sent “afortunat d’haver jugat al Lleida Esportiu d’Emili i el de Seligrat”.

No vol, però, quedar-se amb cap entrenador. “De tots he après alguna cosa”, afirma, mentre que si li preguntem per un futbolista sí que es ‘mulla’: “El meu referent és Juanjo Tenorio, que amb 44 anys segueix posant les mateixes ganes amb el Balaguer”. Qüestió d’implicació, d’estima o de tot plegat. Per això ha tornat Genís Soldevila, per a aconseguir grans coses: “Jo no vinc a penjar les botes ni a divertir-me, sinó a pujar a Tercera Divisió amb el Balaguer”.

The post El ‘professor’ Genís Soldevila dóna lliçons a la Noguera appeared first on FutbolCatalunya.com.