Amb més de 20 anys als camps de futbol, en equips des de l’Alzamora i la Damm passant per Barcelona com Mallorca B, Sant Andreu i, especialment, Cerdanyola i Martinenc, Pitu Plazuelo se’n va. Després de tota la seva vida entre Nou Barris i Sant Andreu, ara li espera el Pais Valencià amb la seva dona i el gol més important de la seva vida, el seu fill.

Es jubila diumenge? Digui’ns que no.

Sí, ho deixo. La decisió no és perquè no vulgui acabar el projecte. De fet, després de la lesió tan greu que vaig tenir a Cerdanyola, -alguns van dir que no tornaria a jugar- va aparèixer l’ego que tenim tots una miqueta i em va dir que no mereixia sortir així sinó dins del terreny de joc.

APLAUDIMENT MAJÚSCUL PER A PITU

I va arribar la trucada de Toni Carrillo?

Sí. Amb Toni sempre hem tingut una relació d’amor i el contrari, perquè en moments ens hem separat. Me’n vaig anar a Vilassar, vaig tornar… després Cerdanyola i, quan apareix el projecte del Martinenc, em va dir que si volia formar part d’aquest projecte. La veritat és que al Martinenc li tinc molta estima perquè ja havia estat en una altra etapa i era com tancar el cercle, un club prop del meu barri.

‘Només’ té 38 anys, a on va?

No me’n vaig per un tema d’edat ni perquè no em vegi amb força per a continuar jugant, és per un tema familiar. En el 2024 vaig ser pare, la meva dona és de València, ens hem comprat un pis a Ontinyent i creiem que per a la nostra unitat familiar el millor és anar-nos-en I, bo, jo he sol·licitat una excedència en el meu treball (director dels centres VivaGym) perquè m’estic perdent el creixement del meu fill, vaig a un ritme que la meva empresa actual no m’ho permet.

Però gens de futbol?

No, de futbol, a un 100% a nivell competitiu, res. Si torno a jugar algun dia és potser amb amics o en una categoria molt diferent del que som ara. Ara tanco ja aquesta etapa i, si algun dia em poso les botes, serà un mode amistós.

“NO ME’N VAIG PER UN TEMA D’EDAT”

I què farà el diumenge 1 de febrer ja retirat?

Doncs, el trasllat i gaudir del meu petit, perquè al final el nen ha començat a caminar. Soc un pare molt involucrat, ja que vaig tots els caps de setmana cap a Ontinyent i faig moltes bogeries. Potser m’aixeco a les 5 del matí per a arribar al camp del Martinenc a les 10 i després competir a les 12. He arribat a sortir divendres després de l’entrenament a les 10 de la nit per carretera per a arribar potser a les 2 de la matinada i poder gaudir del meu fill. Si es desperta durant la nit li faig un petó i em torno.

I ara que farà Toni Carrillo? I el Martinenc que farà ara? No hi ha ascens o què?

Sí, clar que viurà el play-off, segur. I després ja saps que els equips de Toni sempre competeixen, a casa són molt forts i en les eliminatòries tot pot passar. Aquesta Lliga Elit està molt igualada i hi ha equips històrics, equips de Tercera Divisió amb un nivell molt bo, és a dir que pot passar de tot.

Segur que molts ens recordem d’aquell cadet del FC Barcelona amb Piqué, Messi, Víctor Vázquez i, per descomptat, Pitu Plazuelo..

Correcte, sí, sí. De fet, l’altre dia em va dir VV ara que ‘em retiro jo i també te’n vas tu’!. Home, jo no seré president-entrenador, com és Víctor a Santa Coloma.

“SEGUR QUE EL MARTINENC VIURÀ EL PLAY-OFF”

Sembla una moda… Víctor Vázquez, Gerard Piqué…

Sí. La meva relació amb Víctor, part des de la Damm amb aquell camp de terra, el del cementiri de Sant Andreu, a la Bombonera. Petitó, petitó, abans d’anar-se’n fins i tot al camp de l’Horta.

Doncs, això, la generació dels presidents!

No crec. Si em toqués alguna cosa, igual invertiríem en futbol, però ara mateix jo no em veig en aquesta faceta. Aquell cadet sí que era bo, va ser el millor cadet de la meva vida. Teníem molt bon equip, la veritat que sí.

La màxima categoria per la qual ha passat ha estat Segona B, no?

Segona B. sí.

Ja no hi ha jugadors com a Pitu Plazuelo. Ja no hi ha jugadors com tu, hi ha un altre tipus de jugadors amb l’excusa del futbol modern. O es neix així o no hi ha res a fer. No continuarà lligat d’alguna manera com a tècnic o director tècnic?

VÍCTOR VÁZQUEZ, PIQUÉ, MESSI…

Suposo. Al final, quan has ‘mamat’ futbol ho portes aquí dins és una cosa innata i ens hem convertit en les persones que som. Aquesta convivència , aquesta disciplina o aquesta educació es troben a faltar. Jo em recordo d’arribar al camp de la Damm i saludar a tothom donant-li la mà, mirant-li a la cara… era diferent. Però bé, ara també n’hi ha menys vergonya. Nosaltres teníem més futbol de carrer, no hi havia cap cartell que posés prohibit jugar la pilota i avui dia el veus. És un futbol diferent amb joves de molt de talent.

No el molestem més: quin missatge li transmetrà aquest diumenge a l’afició?

Sobretot agraïment, perquè segur diumenge tindré aquí a la meva gent, a la família que ha passat moments en els quals un igual ha estat fins i tot fins a injust per ells. Segur que he pagat amb ells les meves frustracions i han estat en les bones i en les dolentes. També gràcies a l’afició, a les institucions que he defensat i que continuïn fent costat a clubs centenaris perquè no s’ha de perdre aquest futbol.

Pitu Plazuelo se’n va, però ha deixat el seu segell al futbol català i això no tothom ho pot dir. Li desitgem el millor.

Gràcies.

The post Pitu Plazuelo, un gran del futbol català penja les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Prefereixen fer-ho tot en el mateix pagament”. “No hi ha pressa, ja que tampoc impedeix jugar a ningú ni disposar de la Mutualitat corresponent en cas de lesió”. Són els dos arguments utilitzats pels diferents directors esportius consultats per la redacció de Futbolcatalunya. Zero inscripcions, zero futbolistes.

En el cas de futbolistes que hagin estat en actiu la temporada anterior, els cobreix l’assegurança federativa mentre que els nous han hagut d’abonar un pagament de 10 euros. Després seran descomptats una vegada s’aboni la totalitat. És a dir: Portal del Federat, revisió mèdica , Mutualitat i fitxa ja que el contracte és previ a tot.

DE ZERO FITXES A 22 I FINS A 25

La realitat és que una quarta part dels 16 participants del grup V – Cerdanyola, Lleida ‘ Montañesa (Peralada ha inscrit 10 aquest dimarts– prefereixen esperar. I, això que ja s’hagin estrenat de cara al pròxim curs. Uns altres, com Manresa i Mollerusa només han presentat 2 fitxes o 3 el Tona, per exemple.

Cas especial és ‘La fúria de la mar’ Som Maresme perquè només té a 1 en nòmina, el xaval Iker Candón procedent del Vilassar de Dalt. Mentrestant, esperen saber si jugaran a la Lliga Elit o a Tercera Federació un total de 13 cares noves.

El reglament de la RFEF permet signar jugadors fins al pròxim 2 de febrer del 26 i obliga al fet que siguin només 16 els qui superin l’edat de 23 anys. Precisament per a aquesta categoria l’Espanyola obre la mà i reconeix un mínim de 6 jugadors i un màxim de 9.

A la banqueta, al costat dels tècnics i auxiliars, podran estar un màxim de 9 jugadors.

LA INCONGRUÈNCIA DE LA CATALANA

Una curiositat més: mentre el futbol professional munta un circ mediàtic entorn de les inscripcions de jugadors, el futbol amateur ho permet tot. I el català, més. Mentre que fins i tot en Primera i Segona RFEF un jugador pot canviar d’equip (mateix grup) encara que hagi complert 8 partits, a Catalunya passa tot el contrari. Així ho ha decidit Soteras i el seu grup d’especialistes. És l’inconvenient o l’avantatge, segons toc, de pertànyer a una Territorial o a una altra.

The post Cerdanyola, Lleida i Montañesa segueixen a zero appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de 4 jornades (12 punts) per al final del Campionat de Lliga de la Segona Federació, Manresa i Cerdanyola tenen massa números per a perdre la categoria. No obstant això, cap dels dos equips tiraran la tovallola fins que matemàticament estigui certificat aquest KO.

Dos partits a casa i dos més, a domicili, tancaran aquesta Fase regular en la qual els vallesans han estat més jornades a la zona perillosa que els bagencs.

MANRESA I LA SEVA FESTA

Encara que tot ho tenen a la seva mà encara, els d’Aitor Maeso també haurien d’estar atents a altres resultats. Tasca molt difícil per als locals que esperaran a Hèrcules i Terrassa, a El Congost, i hauran de visitar al descendit La Nucia i a Alzira.

No obstant això, aquesta situació delicada no impedirà que es visqui la gran festa del futbol base aquest pròxim diumenge a partir de les 10.30. Més de 400 nens i nenes desfilaran davant els seus aficionats com a prèvia del xoc enfront del poderós i històric Hèrcules.

El Manresa, penúltim de la classificació amb 26 punts, ha sumat 7 punts a domicili per 19 a casa seva.

BORIS I AYTHAMI, PITXITXIS

Més a prop està el Cerdanyola d’Oliver Ballabriga de la salvació perquè els 4 punts de marge respecte a la 13a plaça convida a somniar. Per a aconseguir aquesta missió molt complicada han de derrotar a CFB Futur, a Vic, i Espanyol, a la CE Dani Jarque, i guanyar a Lleida Esportiu i Formentera a Les Fontetes.

Caldrà confiar, com tota la temporada, en els gols del Pitxitxi Boris Garrós (12), igualat amb el terrassenc, Aythami.

Els vallesans han guanyat 19 punts obri els 45 disputats a la seva casa mentre han aconseguit 15 sobre 45 en les seves sortides.

The post Hi haurà salvació per a Manresa i Cerdanyola? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Finalitzada la primera volta de la Lliga a la Segona Federació (Grup 3), queda clar que deixar la porteria a zero és garantia d’èxit. No es descobreix res nou, però els cinc primers classificats comparteixen aquest ‘títol’ d’honor quan ja s’han disputat 17 jornades de competició.

Fins a 8 partits dels 17 disputats (47%) s’han quedat com van començar els porters Carlos Abad, Iñaki, Marc Vito, Ortega i Jaime.

LA GARANTIA DEL ZERO

Especial esment per al CFB Futur i els seus 11 gols encaixats que li valen per a mantenir-se, una jornada més, dins dels cinc magnífics. Els de Costa han coronat una primera volta estel·lar malgrat lluitar contra tots els inconvenients haguts i per haver. Ara queda el pitjor mentre el seu futur segueix en silenci oficial.

Si als 12 gols que ha rebut l‘Europa s’uneixen els 30 anotats com a màxim realitzador del grup, a ningú pot estranyar l’extraordinària temporada dels graciencs.

Vuit partits amb la porteria a zero és una marca que també pot presentar el Lleida Esportiu d’Angel Viadero. Els blaus, que van perdre el seu imbatibilitat al fortí del Municipal aquest passat diumenge enfront de l‘Hèrcules, han presentat una primera volta excepcional. De fet, sempre han estat en posició de promoció d’ascens inclosos 12 partits com a líder.

Amb 6 partits sense encaixar gols apareixen Manresa i Torrent mentre Sant Andreu ho ha aconseguit en 5 ocasions. Els quadribarrats presenten aquestes últimes quatre jornades consecutives en la cinquena plaça de la classificació.

L’ALTRA CARA DE LA MONEDA

Per contra, Espanyol, Terrassa i Cerdanyola han de continuar mirant cap avall per a no caure en l’infern del descens.

El filial de Manolo González, amb 3 zeros a la seva porteria, i ja una victòria a domicili, és el millor col·locat a la 13a posició. Li segueix el Terrassa, amb 4 jornades sense rebre gols, i tanca el Cerdanyola, amb 5.

The post Deixar la porteria imbatuda és tota una garantia appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim cap de setmana es tanca la primera volta de la competició a la Segona Federació amb perspectives molt optimistes per als vuit equips catalans. El líder Lleida Esportiu, reforçat amb l’arribada de Joan Bakero i Joao Vigario, ha convertit en fortí el Municipal (8 de 8) com l‘Europa amb el seu Nou Sardenya.

LLEIDA E. I EUROPA, OK

Immillorables trajectòries de blaus i escapulats, ja que mentre els primers sempre han estat en zona de promoció d’ascens, els segons només van deixar d’aparèixer aquí en la segona jornada.
El sabor de la derrota de l’equip de Viadero davant els graciencs provocarà un inici de curs amb totes les ganes del món davant l’Hèrcules.

D’altra banda, els de Senabre/Gatell intentaran millorar la seva marca lluny de casa a la CE Dani Jarque. Ser l’equip més golejador (29) i el menys golejat (11, amb Badalona F.) és tot un èxit.

FINAL DE LA PRIMERA VOLTA

Primera volta sensacional també per a Badalona Futur i Sant Andreu. Els de Costa, sempre en zona de promoció, presenten la seva pitjor ratxa de 4 empats i una derrota a una segona part de competició amb un passat excel·lent (Copa RFEF), però amb un futur més que important. No perdre a casa és clau.

D’altra banda, els quadribarrats de Molist, amb tres jornades consecutives en zona d’ascens, semblen haver trobat ja el seu buit. L’absència d’Ernest Forgas l’ha de notar qualsevol equip encara que els del Narcís Sala tenen una plantilla molt completa. Haver sumat 14 punts de 27 lluny de casa és una cosa que només ho poden dir ells.

MÀXIMA IGUALTAT

I, si algú té dubtes sobre el que ens espera en aquesta segona part de la Lliga, cal no oblidar el marge de 4 punts – només 4!- que separen al vuitè (Manresa) del catorzè (Formentera). És a dir: un parell de KO condemnen a qualsevol.

Això ho saben tots els equips inclosos els del Congost que han sabut mantenir-se a la zona mitjana de la classificació. Sumar 21 punts de 48 és una nota millorable encara que els de Xavi Corominas ho estan fent molt bé en la seva nova categoria.

Més problemes estan tenint Espanyol B, Cerdanyola i Terrassa. Els filials de Manolo González han de lluitar contra molts rivals, ja que el seu primer objectiu és la formació. Han aconseguit la seva primera gran alegria a domicili l’última jornada del 2023 a Les Fontetes, però segur que aniran a més. Amb 11 punts reeixits sobre 18 disputats demostren la seva ambició.

Com també la demostra el Cerdanyola d’Oliver Ballabriga. A Lleida va acabar la seva impressionant ratxa de 7 partits invicte i ara estan immersos en un 0/2/2 que podrien superar a Formentera.

I, finalment, l’irregular Terrassa de Chus Trujillo, únic canvi en una banqueta catalana de la categoria. La tremenda igualtat en la zona de l’infern’ alimenta totes les esperances dels egarenses perquè compten amb una plantilla extraordinària. Encertar una mica més en la porteria contrària i tancar opcions als rivals ha de resultar definitiu.

The post Principi d’any i final de la primera volta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Novè enfront de tercer a la classificació de Segonda Federació, Cerdanyola enfront de CFB futur. Oliver Ballabriga davant Ferran Costa, tots dos equips amb 18 gols marcats, tots dos amb ganes de sumar més. Mentre els locals es mantenen en una ratxa poderosa de 6 jornades sense conèixer la derrota, els visitants buscaran la tercera sense perdre.

La gran diferència numèrica passa per l’apartat dels gols encaixats perquè els 18 del ‘Sarda’ són el doble dels 9 per part dels ‘badalonins-osonencs-lleidatans’.

GOLEJADORS AMB FUTUR

Anem amb més números. Max Marcet (6) i Boris (5) sumen el 61% dels gols del seu equip; d’altra banda, Jaume Pascual (4), Thior (3) i Peque Polo (3) representen el 55%. I atenció perquè tots dos comparteixen la curiositat d’haver aconseguit més triomfs fora de casa (3), més l’Hèrcules, que tots els equips del Grup.

A més, interessant capítol de punts reeixits pels uns i els altres ja sigui a Les Fontetes ja sigui a domicili pels de Costa. A casa seva, els vallesans acumulen 1 triomf (Manresa, 3-0), 3 empats i 2 derrotes (Andratx i Europa); per contra, el CFBF registra 3 triomfs com a visitant per 1 empat i els seus 2 únics KO a domicili (Espanyol B i Andratx).

NOMÉS 9 GOLS EN CONTRA

La part curiosa, a part d’aquesta igualtat a 18 amb gols a favor, són els 9 en contra que ha encaixat el gran porter Ortega. Equip menys golejat d’aquest Grup III també suma 10 dels 18 punts que ha disputat fins ara mentre que són 12 perduts sobre 18 pel Cerdanyola.

Dades i més dades per a una estadística que quedarà per a la història aquest pròxim diumenge mancant 4 jornades per al final de la primera volta.

The post Cerdanyola-CFB Futur, duel golejador appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ningú oblida els 25 gols que va fer Boris Garrós al Gavà, en una temporada memorable tan de l’equip com del davanter. Des d’aleshores el davanter no havia tornat a un nivell golejador similar… fins ara. I és que el seu fitxatge pel Cerdanyola ha acabat sent tot un encert. Boris va ser clau per la permanència dels d’Oliver Ballabriga la temporada passada i aquesta ha començat en plena forma. Com un fènix, Boris viu una segona joventut i el ‘Sarda’ se n’ha aprofitat per salvar la categoria, primer, i per començar aquesta temporada amb un 7/12.

Els dos gols de Boris a l’última jornada van ser claus per la victòria al camp de la Penya Independent (1-3). El davanter també va marcar a la jornada inaugural contra el Torrent (1-1). Per tant, quan Boris marca el Cerdanyola no perd i els seus gols han suposat quatre dels set punts dels vallesans a la lliga.

BORIS, DE 0,14 A 0,56 GOLS DE MITJANA

Boris ja en va marcar sis la temporada passada i n’acumula nou en setze partits amb el Cerdanyola. L’ex del Gavà, Costa Brava o Sabadell ha ressorgit després d’uns anys difícils. Serveix d’exemple veure que la mateixa quantitat de gols (9) els havia marcat en els 63 partits anteriors a arribar a Fontetes.

El passat març Boris ja reconeixia a FutbolCatalunya que tornava a divertir-se jugant a futbol i que tenia corda per uns quants anys. Ara, amb 35, és decisiu pel Cerdanyola i recorda al seu ‘prime’ de la 2016/17 al Gavà. Serà capaç de repetir aquell registre de 25 gols? Segur que Sí

The post Boris Garrós viu una segona joventut appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només es tracta d’un repàs històric, res més, encara que cadascú pot extreure les conseqüències que consideri oportú. Dels 20 equips que van finalitzar el curs el passat 11 de maig del 2014 a Tercera (Grup V), només queden 6 per a la pròxima 2023-2024. La trajectòria de la UE Cornellà ha estat excel·lent (Primera RFEF) així com el Cerdanyola de Ballabriga, l’Europa de Senabre i el Terrassa de Garrido en Segona RFEF.

El cas més greu és la històrica UD Atco. Gramenet ja que el seu últim descens li col·loca en Quarta Catalana i també té el seu mèrit perquè apareix massa l’ombra de la desaparició.

TERCERA: DE QUARTA A CINQUENA CATEGORIA

Continuen lluitant per la supervivència altres històrics com el CF Gavà i el CD Masnou en la Segona Catalana. Els del Baix Llobregat van evitar el descens aquest juny i es mantindran en la 8a categoria del futbol espanyol igual que els del Maresme perquè no van aconseguir el seu objectiu d’ascens.

Passar de la 4a categoria del futbol espanyol a la 5a ha estat quedar-se en el mateix lloc per a Europa, Cerdanyola i Terrassa encara que el canvi de denominació sembli un detall meravellós. I això ho saben els 6 que es mantenen en Tercera encara que amb un esglaó menys en el podi (Pobla Mafumet, Rapitenca, Castelldefels, Montañesa, Vilassar i Vilafranca).

ARRIBA LA LLIGA ELIT

Bé, confirmat aquest títol de ‘Lliga Elit’ a l’Assemblea del 30-juny perquè primer Soteras i el seu grup la van qualificar de ‘Superlliga’. Clar que algú els va fer veure que aquest terme no agradava molt a Rubiales i es va canviar. En fi, els equips catalans ja saben que tenen un problema més per a pujar de categoria.

Figueres, Palamós, Rubí i Santboià buscaran sortir d’aquest pou cobert d’etiqueta i amb més despeses que ingressos. Tant de bo que no es converteixi en una ruïna econòmica per als clubs.

El que sembla clar és que la resta de categories només s’han convertit en un generador d’ingressos per a una FCF més preocupada dels seus sous que de generar nous patrocinis.

The post Com ha canviat la Tercera (Grup V) en 10 anys! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dilluns es coneixeran els rivals que tindran Manresa i Espanyol B en la promoció d’ascens a la 1RFEF. Curiosa situació la dels blanc-i-blaus mentre que els del Congost continuen produint miracles de la mà de Ferran Costa. Baffoe (22′) i Pelegrín (38′) van certificar la glòria.

D’altra banda, el Terrassa haurà de curar les seves ferides amb una cinquena posició que no els val per a res. Es més, hauria de servir perquè el seu president, Jordi Cuesta, i la seva junta directiva prenguin nota dels seus greus errors.

SALVATS! SALVATS!

Clar que, si la promoció de Manresa i Espanyol B ja se sabia (només estàvem pendents de la plaça), l’alegria que han tingut a Lleida Esportiu, Badalona Futur i Cerdanyola han superat perspectives.

Els blaus d’Àngel Eduardo Viadero van sortir amb totes les seves ganes a la Ciutat Esportiva Dani Jarque encara que van haver d’esperar a la segona meitat. Aquí va ser quan van marcar les diferències perquè Chuli, en dues ocasions (51′ i 74), va col·locar el resultat i l’alegria final de 0-2.

També aconseguiria cantar la seva salvació el Badalona Futur d’Oriol Alsina. El gol de Peque Polo (1′) va oferir totes les esperances per a un equip que va decidir el partit més tard gràcies a Albert Torras (71′).

I una mica més tard ho va aconseguir a Les Fontetes el Cerdanyola d’Oliver Ballabriga. Tant de bo els verds puguin planificar amb temps i serenitat el pròxim curs després dels innombrables errors que ha propiciat el seu president Felipe López aquest curs. Per a la història sempre quedarà que un gol de Perone (80′) va treure del maleït pou del descens als vallesans. Bé, als locals i de pas també al Vilafranca.

The post Lleida E., Badalona i Cerdanyola, salvats! appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol són moments i el de Boris Garrós va ser, sense cap mena de dubte, la temporada 2016/2017 amb el Gavà. Aquell any a la Bòbila va ser dur fora del camp, però a la gespa el davanter va ser el jugador més diferencial de la lliga. Va acabar com a màxim golejador de Segona B amb 25 gols i dos anys després també va aconseguir un ascens a Segona Divisió amb el Sabadell. Aquell estiu de 2020 va ser d’alegria màxima, però també alguna cosa es va trencar. Des d’aleshores, Boris només va marcar dos gols en més de dos anys. Ara, a Cerdanyola, en porta tres en dos partits.

“Crec que des de la sortida del Sabadell és un dels meus millors moments. Estic a un equip on confien en mi, jo em sento molt bé dins i fora del terreny de joc en un club molt casolà i proper”, explica el davanter a FutbolCatalunya. Boris ha jugat cinc partits amb el Cerdanyola, amb tres victòries, un empat i una derrota.

Des del 26 de febrer la seva irrupció ha coincidit amb la reacció de l’equip, que ha sumat 10 dels últims 15 punts en joc. Boris declara que “m’han acollit amb els braços oberts i això es nota al terreny de joc” i sobre perquè fins ara no havia rendit així els últims dos anys la resposta és aquesta: “Tenir poca continuïtat els últims anys? Són decisions de l’entrenador, dinàmiques de grup i potser no s’ha confiat en mi tot el que m’hagués agradat. Això és futbol i és completament normal”.

“TORNO A DIVERTIR-ME JUGANT A FUTBOL”

Boris afegeix que “a vegades rendeixes millor en un lloc que en un altre i no saps el perquè” i també que “no crec que serveixi de gaire ara pensar què hauria d’haver canviat en un passat”. De fet, “el Cerdanyola m’ha donat minuts, confiança i fer-me divertir-me un altre cop a un terreny de joc. La suma d’aquestes tres coses fan que el rendiment d’un jugador creixi”.

A més, Boris està d’enhorabona ja que acaba de superar la cinquantena de gols a Segona B/Segona Federació. El Cerdanyola, a nivell col·lectiu, marca la permanència amb 32 punts a un grup, el cinc, sense equips catalans: “Només he jugat la segona etapa de la temporada i la meitat de viatges no els he fet, però està clar que és una lliga on les distàncies són una càrrega a nivell físic. El club també fa un esforç econòmic, però crec que és millor estar a Segona Federació així que estar a Tercera Federació”.

“KINGS LEAGUE? CREC EN EL LLIURE MERCAT”

Sobre el tema més polèmic dels últims dies, Boris també es mulla: “Estic bastant d’acord amb el lliure mercat. No crec que el futbol català s’hagi de queixar de la Kings League. Si té més repercussió i els jugadors hi prefereixen anar serà perquè el futbol català no els hi ofereix el que els hi interessa. Al final si tu creus que la teva carrera esportiva pot ser millor tirant per la Kings League no entenc perquè el futbol català ha d’estar preocupat en aquest aspecte”.

Això sí, “el que no em sembla bé és que si un equip i un jugador tenen un acord el futbolista falti per anar a jugar a la Kings League. Això sí que em sembla malament” i “el futbol català hauria de preocupar-se de saber el perquè els jugadors van a jugar a la Kings League”.

“TINC CORDA PER UNS QUANTS ANYS”

Mirant al passat, “el millor moment futbolístic va ser l’etapa a Gavà a nivell col·lectiu i personal. L’any del Sabadell també va ser molt bona”. I de cara al futur? “No tinc ni idea. Em sento físicament bé, tinc ganes de seguir jugant i no he oblidat la meva part formativa. No sé cap a on tiraré, però espero que encara em quedi corda per uns quants anys”.

The post El ressorgiment de Boris Garrós a Cerdanyola appeared first on FutbolCatalunya.com.

Toni Carrillo té poques ganes de parlar del passat encara que hagi estat el millor ‘passat’ que ningú pugui imaginar a nivell futbolístic. El cert és que, 15 dies després de dirigir el seu últim triomf amb el Cerdanyola enfront de la Gimnàstica Segoviana, ja ha reflexionat i comença a explicar tots els seus sentiments, sempre des del respecte.

Pactem cinc preguntes encara que podrien ser 5.000. La principal l’hauria de contestar, cara a cara, el seu expresident al Cerdanyola Felipe López, malgrat que sembla que no té respostes. Mentrestant, Carrillo exerceix de pare, gaudeix de la família i ja pensa en el seu futur imminent.

TONI CARRILLO I EL CERDANYOLA

Què ha fet Toni Carrillo des del passat 15 d’octubre, data del seu últim partit al capdavant del Cerdanyola?

Estic tranquil, relaxat, de debò. El que he fet és descansar i treballar, estar més temps a casa o anar a veure al fill entrenar. Són coses que també fan il·lusió. Jo li deia a la meva dona, després del diumenge de la Segoviana, que feia 25 anys sense un cap de setmana d’octubre lliure i no compto el meu temps amateur amb la Ferran i el Júpiter. O amb el Montcada… és de bojos. Aquest cap de setmana he anat a veure a uns cadets amb el meu fill i també vam anar al Narcís Sala. Jo sóc un boig del futbol, però estic molt content d’aquests 15 dies.

Per què li van destituir després de 15 anys de feina en aquesta banqueta i amb tota la temporada per davant per a salvar la categoria?

No puc contestar perquè no va sortir de mi. Crec que, des que vam ser equip de Segona Federació, el club va creure que era una obligació ser-hi, quan hauria d’haver estat gaudir totalment. Cap dels que estàvem en primera línia hem gaudit d’aquest fet. Per què? Admeto que aquests últims temps hi ha hagut converses que no han estat les millors, hi ha hagut molt nerviosisme i tensió i aquesta pregunta és per a una altra persona.

En resum: tots hem tingut una mica de culpa, però no hi ha gens de rancúnia amb ningú.

“NO PUC CONTESTAR SOBRE LA MEVA DESTITUCIÓ PERQUÈ NO VA SORTIR DE MI”

Quines van ser les seves últimes paraules amb qui va ser o continua sent el seu amic, Felipe López?

L’última conversa va ser divendres abans de jugar contra la la Segoviana (ja sabia que estava cessat), on em va demanar que dirigís l’equip perquè segurament amb mi estaria més ben dirigit que sense mi. Des e llavors, no hem tornat a parlar. Desil·lusionat? No. Traït? Tampoc. Indiferència? No, estic molt bé, molt bé, de veritat, no em surt. Estic super relaxat i crec que tot això m’ha beneficiat moltíssim; 18 dies sense estar en el club dels meus amors (després del Júpiter) m’ha beneficiat. Penso més en els 14 anys i en els ascensos que en això d’ara, que el que avui és blanc i demà és negre. És clar que al Cerdanyola tots hem fet coses malament.

“AL CERDANYOLA TOTS HEM FET COSES MALAMENT”

No li preguntarem el seu desig futur per al Cerdanyola…

El millor (interromp)… Evidetnment, aquí he madurat com a entrenador i l’agraïment és total per a la gent del club i si no ho dic, no seria correcte.

Aquesta temporada sembla que no signarà per cap club després del seu pas pel Cerdanyola, però el curs pròxim segur que sí. Quines condicions posarà?

Abans tenia tres paraules: descansar, reflexionar (què he fet malament?) i entrenar en qualsevol projecte il·luisoonat i concorde a la meva manera de treballar, No sóc tan especial, només vull ser entrenador.

“TONI CARRILLO NO ÉS TAN ESPECIAL, NOMÉS VULL SER UN ENTRENADOR”

El paper de l’entrenador a Catalunya no li sembla massa deficient?

El nostre col·lectiu està deixat de la mà de Déu perquè no ens entenem ni entre nosaltres. No és fàcil, no hem fet gaire per ser més forts. Els àrbitres estan units mentre nosaltres podríem fer més. Hi ha molt bons entrenadors a Catalunya encara que estem en mans de dirigents no professionals que es dediquen al futbol amb diners de la seva butxaca, però sempre supeditats a resultats, en general.

“EL COL·LECTIU D’ENTRENADORS ESTÀ DEIXAT DE LA MÀ DE DÉU”

Ens ha semblat llegir/sentir que hi haurà Toni Carrillo/Cerdanyola, 2a part…

Mai es pot saber, però mai no em tanco portes. Els 14 anys i mig estan molt per sobre del que ha passat aquest últim mes i agraeixo a la gent haver pogut gaudir. Mai em vaig imaginar aquesta història i això està per damunt del que ha passat aquest últim mes. Tots hem tingut culpa, però estic agraït

The post Carrillo: “Els 14 anys al Cerdanyola estan per sobre de l’adéu” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Cerdanyola va aconseguir la primera victòria de la temporada, un contundent 4-2 que de res li va servir a Toni Carrillo. El veterà entrenador serà destituït pel president Felipe López aquest dilluns 17 després de 15 temporades al capdavant de l’entitat vallesana, sent una peça fonamental en el creixement del club. Óliver Ballabriga serà el seu substitut després d’unes temporades molt bones liderant el San Cristóbal.

Pel que fa al grup 3 de la Segona RFEF, el balanç de la jornada és de 7 victòries locals, 2 empats i cap victòria a domicili. El Manresa i l’Espanyol B van sumar els tres punts per seguir consolidant-se a la part alta de la taula. Olot, Terrassa i Badalona Futur, segueixen patint a la cua.

L’ÚLTIM SERVEI DE CARRILLO

El Cerdanyola va guanyar a Les Fontetes el primer partit de la temporada contra la Segoviana, en l’últim partit de Toni Carrillo. Els verds van començar amb molta intensitat, i al minut 10 va arribar el gol de Dani Ruiz a la sortida d’un córner. La reacció visitant, però, va ser total. Van empatar poc després amb un cop de cap i, a la mitja hora, es van posar per davant des del punt de penal.

Abans d’anar a vestidors, Max Marcet va empatar el partit. La segona meitat va ser amb arribades pels dos equips, i en aquesta situació el Cerdanyola es va fer molt fort. Dani Ruiz i Marcet signaven un gol cadascú per segellar el triomf.

L’IDIL·LI MANRESÀ CONTINUA

El CE Manresa va sumar una nova victòria a casa davant l’Olot. Els bagencs van començar amb la iniciativa i van trobar una bona escletxa en la defensa rival quan Oriol Ayala va derribar Noah dins l’àrea. Pelegrín va estavellar el penal al pal. Lluny de baixar el ritme, els de Ferran Costa van insistir i, poc després, Jaume Pascual feia l’1-0.

L’Olot no va saber generar perill suficient per a incomodar els manresans, que acaben una nova jornada a la part alta i sense conèixer la derrota.

ELS PERICOS ENFONSEN EL BADALONA

L’Espanyol B va sumar la tercera victòria consecutiva contra el Badalona Futur, que tan sols ha sumat un punt dels últims 12. El domini del filial blanc-i-blau es va fer més plàcid amb l’expulsió del jove Adrià Garcia per doble groga al minut 34. Amb superioritat numèrica, va arribar el gol de Lancho Rodríguez abans del descans. A la represa, Roger Martínez feia un 2-0 que semblava la sentència.

Édgar va aconseguir fer gol de falta directa. La reacció, però, va ser un miratge. Nabil va fer el 3-1 definitiu que deixa en molt mala situació els escapulats: quatre partits sense guanyar que els deixen a dos punts del descens.

EL PRAT NO POT SEGUIR AMB LA RATXA

L’Atlético Saguntino va superar el Prat i va evitar així que continués la bona ratxa de dues victòries consecutives. Els locals es van mostrar molt còmodes i van avisar diverses vegades en la primera meitat fins que va arribar el gol de Juanma Acevedo. Amb el resultat advers, els de Pedro Dólera ho van intentar, però no van poder inquietar la defensa valenciana.

EMPAT I A SEGUIR

Terrassa i Lleida Esportiu van signar un empat a 1 a Ca n’Anglada en un duel on tots dos van poder sumar els tres punts. En una primera part sense gaires ocasions, va ser Lucas Viña qui va provocar un penal per als locals. Álex Fernández no va perdonar.

A la segona meitat, els lleidatans van apretar i, tot i que els de Jordi López plantejaven defensar amb tot, Arnau Gaixas va fer el gol de l’empat al minut 79. Els locals acabarien demanant l’hora; un cop de cap de David López gairebé li dona la victòria als de Pere Martí.

The post Toni Carrillo regala l’última victòria i serà destituït appeared first on FutbolCatalunya.com.

La primera nota destacada sobre el futur de les banquetes del Cerdanyola i del San Cristóbal, equip directament afectat doncs d’aquí sortiria el seu entrenador Oliver Ballabriga, la va escriure el company Ángel García de ‘Cazurreando’. Hores després de caure derrotat l’equip de Les Fontetes enfront del Diocesano extremeny (1-2) va alertar dels moviments que anaven a tenir al club vallesà com a centre informatiu.

“La derrota del @CERDANYOLAFC hoy en casa ante el @cddiocesano ha podido suponer el último partido de Carrillo en el banco de los catalanes. Los rumores señalarían que @oliverbm_79, técnico del @CPSanCristobal de la 3rfef catalana, podría ser su sustituto”, va avançar el passat dimecres.

CERDANYOLA, A L’ESPERA

En aquest dijous poc s’ha avançat sobre la situació, ja que el primer equip del Cerdanyola gaudeix de jornada de descans. Això no impedeix que els telèfons hagin multiplicat la seva activitat i es visqui una situació esperpèntica i ridícula amb el silenci del president Felipe López.

Segons ‘El Diari de Terrassa’, el substitut de Toni Carrillo (quinze temporades al club) serà Oliver Ballabriga encara que tampoc els parroquians han oficialitzat el canvi. No cal dir que aquest comiat provocaria tot un ‘terratrèmol’ en diversos equips perquè la plaça de Ca N’Anglada haurà de ser coberta. Segons el rotatiu egarenc, Tito Lossio (Martinenc) o Agustín Vacas podrien entrar en joc.

El president del ‘SanCris’, Francesc Manchado, segueix sense contestar perquè ha hagut de multiplicar els seus contactes amb Ballabriga i els seus capitans. A l’espera de novetats, segons afirmen a Cerdanyola, Toni Carrillo s’asseurà aquest pròxim diumenge en el partit enfront de la Gimnàstica Segoviana. Després? Només ho sap Felipe López, encara immers en el seu núvol meravellós que significa jugar en el grup 5 de la Segona Federació.

The post Felipe López embogeix amb el Cerdanyola? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tampoc a la sisena va ser la vençuda per al Cerdanyola de Toni Carrillo front el Diocesano extremeny (1-2). Un gol (minut 84) de Diego va acabar amb el somni de victòria per als verds

Els vallesans, que aquest diumenge rebran també a la seva casa a la Gimnàstica Segoviana, es queden en la penúltima posició de la classificació.

CRÒNICA DEL CERDANYOLA

Així ho han vist, i així ho han escrit, els companys del servei de premsa del Cerdanyola (Mireia Sanz)

El Cerdanyola FC ha caigut per 1 a 2 davant el CD Diocesano en el partit ajornat corresponent a la primera jornada del campionat.

Primera part de domini altern. Els extremenys han avisat primer amb un xut de Makanjuola que s’estavellava al pal. El Cerdanyola també s’ha aproximat amb una rematada de Dani Martí en un córner que sortia per sobre del travesser. La igualtat era la protagonista i tot i la intensitat dels dos conjunts hi havia poques ocasions. Per part del Diocesano, Sergio ha blocat amb seguretat una canonada de Rayco en el 26′.

En el tram final abans del descans els homes de Toni Carrillo s’han apropat més a la porteria rival mitjançant una centrada de Max Marcet en una falta que rematava Noel per sobre del travesser, i després en una gran ocasió amb una canonada d’Adam des de l’interior de l’àrea que salvava Cordero amb una bona aturada. Amb el resultat inicial s’ha arribat al descans.

PENA MÀXIMA I GOL

A la represa, Toni Carrillo donava entrada a Padillo i Juanan. Però els visitants s’han avançat en el 47′ amb un xut de Jonatan Viera des de fora de l’àrea. Els verds han empatat mitjançant una pena màxima després d’una gran convinació que ha acabat tocant amb la mà Manu. Un penal que ha transformat Max Marcet en el 59′.

Un Max Marcet que poc després picava una falta directe fregant el pal. Els vallesans seguien buscant el gol de la victòria en el 77′ amb una gran ocasió quan centrava Padillo i rematava Dani Ruiz amb tot, obligant a intervenir a Cordero. Però quan més a prop estava el gol del Cerdanyola, una contra l’ha finalitzada amb encert Diego posant el 1 a 2, que ja no es mouria. Diumenge vinent, el Cerdanyola lluitarà per refer-se d’aquesta derrota i sumar els tres punts davant la Gimnástica Segoviana a Fontetes.

Fitxa tècnica:
Cerdanyola FC: Sergio, Dani Martí, Sergi, Marc Vicente, Noel (Enric Bernat, 69′), Dani Ruiz, Max Marcet, Adam (Juanan, 46′, Junior, 88′), Kuku (Padillo, 46′), Gonpi (Chabboura, 74′) i Dani Reina.

CD Diocesano: Cordero, Manu, Varona, Armenta, Sales (Margallo, 80′), Rayko (Diego, 80′), Jonatan Viera (Pliego, 80′), Ginés, Rivera, Makanjuola i Pablo Guerrero.

Gols: 0-1 Jonatan Viera, 47′; 1-1 Max Marcet, 59′ (p); 1-2 Diego, 84′.

Àrbitre: González Rodríguez ha amonestat a Gonpi, Dani Martí pel Cerdanyola.

The post El Cerdanyola es queda al final amb les ganes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest dissabte començarà el Cerdanyola de Toni Carrillo a gaudir “el seu regal” en terres manxegues perquè espera el Socuéllamos al Paquito Giménez, un debut il·lusionant i amb els primers 600 quilòmetres a consumir. El viatge serà en autocar, per descomptat.

Superada l’angoixa de l’estiu per la ineptitud de Joan Soteras i Luis Rubiales, el seu president Felipe López ha escollit la via de la mà estesa i ara l’única cosa que preocupa és que els verds no sofreixin tants problemes com el curs passat. L’entitat és modèlica i mereix el millor.

NILS I EL CERDANYOLA

Un dels seus representants, Nils Puchades, va ser el triat per a estrenar la nova temporada de l’Instagram Live de Futbolcatalunya sota la direcció de Jordi Mestres. El de Sant Pol és un dels luxes que té la plantilla de Carrillo als seus 32 anys i en la seva quarta temporada a Les Fontetes.

Aquí tenen un resum de les declaracions més interessants realitzades pel futbolista del Cerdanyola:

“Quan es va subhastar la plaça el Cerdanyola ens van mentalitzar per jugar a Tercera RFEF i tornar a competir a Segona RFEF és un regal doncs teníem clar que si seguíem a 2aRFEF s’havia de reforçar la plantilla”

“SI GUANYEM DIUMENGE, EL MISTER ENS CONVIDA”

“A l’autocar fem temps com podem i el que fem més és jugar al pòquer; si guanyem diumenge segur que Toni Carrillo ens convida a unes tapes”

“El futbolcat em compensa i quan no ho faci, ho deixaré; la meva mare és sueca, però sóc català de naixement d’aquí”

“L’OBJECTIU DEL SARDA ÉS SER MÉS REGULARS”

“L’any de la Montanyesa va ser molt especial. He estat coordinador al futbol base del Cerdanyola ,peró ara que estem a Segona RFEF és impossible i més amb aquests desplaçaments”

“Tinc una empresa d’esport i lleure pels matins i per la tarda a entrenar”

 “L’any passat vam ser molt forts a casa i l’objectiu del Sarda és ser més regulars i sumar també fora. Aquest cap de setmana anem al camp del Socuéllamos i són 600 quilòmetres i serà l’habitual”

“ES POT GESTIONAR MILLOR LES INCRIPCIONS”

“Es pot gestionar millor el tema de les inscripcions ja que afecta a la planificació dels clubs, a més ens trastoca tots els plans haver de fer tants viatges i ens hem de fer forts a casa”

“Per sort als equips on he jugat mai he tingut impagaments”

The post El Cerdanyola comença a gaudir ‘el seu regal’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pitjor no ho pot fer la RFEF encara que, si li ho proposen, ho podrien aconseguir; la part positiva és que tres equips catalans (Soteras no se n’assabenta de res) han viscut un calvari i ara prenen aire. A només 48 hores que comenci la Segona Federació, i ja disputada la 1a jornada de la Primera, “se desinscribe” al DUX Internacional, col·loquen al Talavera i retornen al seu lloc al descendit Cerdanyola.

Els verds, que han escoliit la via del silenci mentre el seu president Felipe López treballava a la FCF, s’han sortit amb la seva. Només el màxim dirigent del club pot entendre l’enorme alegria que representa jugar en el Grup V de la 2a RFEF, però, com ha declarat a Mundo Deportivo, “a mi m’importen molt les categories”.

TRIPLE ALEGRIA CATALANA

Els 100.000 euros que diu López li suposarà com a despesa per desplaçaments a Melilla, Extremadura i a la zona de Madrid els podrà recuperar, amb escreix, amb el triple de subvenció federativa. És més. Aquest ‘regal’ de Rubiales (impuls 23) li farà sumar prop dels 200.000 euros. Una altra cosa ben diferent és si esportivament compensa i sembla que tant l’expresident de la junta gestora de la FCF com el tècnic Toni Carrillo estan molt il·lusionats. “Ho donarem tot! I portarem l’escut i els colors amb orgull!”, resum final.

“Il·lusió immensa” escriuen els vallesans mentre els blanc i verds diuen que “treballarem per a aconseguir que les decisions siguin preses” amb temps. Increïble, Joan Forcadell!. El Martinenc, per la seva part, es va mostrar generós amb la FCF, ja que “una ambigüitat del Pla de competició” els col·locava en Segona Catalana, però ara torna “la il·lusió”.

EL CERDANYOLA ÀMPLIA PLANTILLA

Una vegada coneguda l’oficialitat del Comitè de competició de la RFEF “per millor mèrit esportiu”, ha estat una carrera de presentacions per part del Cerdanyola. Bruno Perone, Dani Reina, Pedro Astray, Kuku i Óscar González ‘Gonpi’ ja formen part d’una nòmina que es pot incrementar.

The post Cerdanyola, Sants i Martinenc tornen a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’infal·lible Soteras s’ha quedat amb el cul a l’aire perquè el president de la RFEF., Luis Rubiales, li ha aixecat la camisa i el septuagenari responsable de la FCF s’ha limitat a agenollar-se. Fins al divendres 29 de juliol prevalien els mèrits esportius, però ara tot passarà per l’habitual subhasta i qui pagui més es quedarà la vacant de l’Extremadura.

Quatre terminis marquen el camí d’aquesta Segona Federació mentre la resta de clubs esperen calendaris i fins i tot decisions per a confeccionar plantilles. Després de la junta directiva de la RFEF d’aquesta tarda-nit només es coneix la nota oficial de l’Espanyola, ja que Soteras no vol donar la cara i enrogir al seu cap Rubiales. El lloc de vicepresidència, pel que sembla, val el seu pes en or.

Si hi ha comprador abans del dimarts 9 d’agost haurà d’abonar 2 milions €. En cas contrari es marcarà un segon termini amb el preu d’1 milió o un tercer per 500.000 € i fins i tot un quart per 257.000 €. Si no interessa a ningú, GRATIS.

LA PARAULA DE SOTERAS

Pendents de si recapacita i dóna la cara (difícil, difícil), el silenci del president impugnat és un altre detall més de la preocupació que es viu al carrer Sicília. No sols estan els processos judicials en l’horitzó sinó també la poca paraula d’un president que ha deixat en més d’una ocasió als clubs catalans en clara inferioritat.

Mentrestant, aquests clubs, i més particularment Cerdanyola, Sants i Martinenc, emeten primer un comunicat conjunt i després conten la seva pel·lícula. La seva generositat és tan absoluta que fins i tot se centren més en l’RFEF que en la FCF i Soteras, però… així s’escriu la història.

Destaquem aquestes declaracions dels dos presidents (Sants i Cerdanyola) i el director general (Martinenc) realitzades al nostre company Martí Odriozola a RAC1.

DECLARACIONS A RAC1 (DIMECRES 3.8.22)

Joan Forcadell, president de la @uesants: “El divendres passat (1 d’agost) rebo una trucada del mateix president, el Joan Soteras, comunicant-me, una mica extraoficialment per donar-nos una mica la tranquil·litat, que això estava decidit en un 98-99%”.

Joan Forcadell, de la @uesants: “Ens han tingut molt temps en espera i amb unes falses expectatives. El que voldríem és que la Catalana lluités per aquest tema. He tingut la sensació que potser no han estat a l’altura a l’hora de defensar els drets dels equips catalans”

Felipe López, president del @CERDANYOLAFC: “De cop i volta, al cap de setmana va canviar tot, i vam passar de ser equip de #2RFEF a ser equip de #3RFEF. Al final, t’adones que, per molt bé treballis, Don Dinero és una miqueta el que marca la pauta”

Alfred Porcar ‘Fido’, director general del @martinenc: “Saber el canvi ens fa malpensar que hi ha coses que sobrepassen els nostres dominis; que es contradiuen paraules que s’havien donat als clubs i es canvien per uns criteris que desconeixem i que ens fan sospitar”

Alfred Porcar ‘Fido’, del @martinenc: “Confiem en els fets. Portem més de dos mesos treballant en aquest sentit, lluitant perquè això es tiri endavant, que no hi hagi coses estranyes en el procediment normal, que és que passi la vacant primer esportiva per davant de tot”

The post A l’infalible Soteras li aixequen la camisa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim diumenge (12 hores) es jugarà la vida el ‘Sarda’ de Toni Carrillo. No és un partit més, és el típic partit que aquest modest dels modestos ha hagut de jugar durant tot el curs. Ja no val destacar les enormes diferències entre tots els seus participants, tothom les coneix, només val intentar guanyar a la Gimnàstica Segoviana en una competició pensada amb els peus de Rubiales.

I el ‘Sarda’ no estarà sol a Alacant perquè, encara que és una pallissa d’autocar, els aficionats verds no deixaran sols als seus; estaran en inferioritat en les graderies, per descomptat, però la intensitat no es mesura per la quantitat. Tres autocars més els aficionats que viatgin amb cotxe faran costat al conjunt vallesà des de la graderia. Un aplaudiment per a començar.

ELHADJI I EL ‘SARDA’

Un dels golejadors, Elhadji Baldeh, comenta que “l’equip està concentrat i convençut que podem guanyar. Ha estat una lliga dura, hem sofert baixes importants durant la temporada, però l’equip arriba amb totes les forces per a afrontar aquest últim partit”.

Elhadji sap que “tal vegada no som els favorits, però estem convençuts que tenim les mateixes opcions tots dos equips” i es basa en el fet que “a més, ens acompanyaran des de la graderia desenes d’aficionats (230) que es desplaçaran per a donar-nos ànim i empènyer-nos durant els 90 minuts”

La clau “i el més important és que sortirem a gaudir com hem fet fins ara, però a competir al màxim fins al final”.

LA GIMNÀSTICA, PREPARADA

L’equip castellano-lleonès, dirigit per Ramsés Gil, va acabar tretzè, amb 11 triomfs, 9 empats i 14 derrotes en 34 partits de la Fase regular. Van marcar 37 gols i van rebre 42. Comparin amb el Cerdanyola: 11/9/14, 45 gols marcats per 48 rebuts

The post El ‘Sarda’ sap el que toca fer davant la G. Segoviana appeared first on FutbolCatalunya.com.

No mereix el Cerdanyola un final tan tràgic, ja que porta disputada una temporada espectacular i ara sap que només li val guanyar o guanyar i esperar altres marcadors de rivals igualats en la classificació. Davant estarà un Osca B que ja no es juga res encara que, com diu el tècnic Toni Carrillo, “no vindrà de turisme”.

El ‘Sarda’ haurà de superar al filial mentre que haurà d’esperar també al final d’altres partits com Terol-Badalona, Ebre-Prat i Eivissa I. Pitiusas-Andratx. Els verds ocupen la 15a plaça amb 39 punts producte de 10 triomfs, 9 empats i 14 derrotes; per descomptat que els punts reeixits lluny de casa (8 sobre 51) han estat determinants, però ara només es juguen 3.

OPINEN TÈCNIC I CAPITÀ DEL CERDANYOLA

El capità Dani Martí el resumeix amb poques paraules: “A veure si tenim ara la sort que no hem tingut fins ara i ens salvem directament, tant de bo s’aconsegueixi perquè seria un èxit”. Amb aquest objectiu saben que “així serà, i, si no és així i quedem en play off, ens tocarà lluitar una setmana més”

Toni Carrillo, l’etern tècnic verd, admet que “la competició ha estat capritxosa per la igualtat que ha tingut durant tota la competició perquè la primera volta va estar molt per sobre de les nostres possibilitats.” Durant la segona volta “ha estat més d’acord al que som i ara ens toca intentar salvar la categoria davant un rival que no es juga res, però no vindrà a regalar res”.

Això significa que “cal preparar-se per a competir bé i esperar que altres resultats es puguin donar perquè no són il·lògics, molts rivals es juguen molt en camps d’altres rivals que lluiten per estar a dalt”

The post El Cerdanyola ho sap: guanyar o guanyar i esperar appeared first on FutbolCatalunya.com.

La impotència del juvenil del Cerdanyola era desconsoladora aquest passat dimecres quan es van retirar a vestuaris amb un 4-0 en contra, però no sols pel resultat. En entrar, tot estava remogut i era evident que els ‘amics de l’aliè’ ja havien passat. Ni la presència de cambres van frenar l’ímpetu dels dos protagonistes que ara quedaran en mans de la policia després de la corresponent denúncia dels dos clubs.

Desagradable notícia per als verds del ‘Sarda’ que no sols han de carregar amb un descens esportiu sinó amb la passió d’una temporada (a 6 jornades) per a oblidar. Això no significa que ningú deixi en el bagul l’èxit d’aquest equip (aquesta entitat) que des de categories inferiors ha anat pujant fins a l’elit. Els quatre anys amb el seu tècnic Lluis Maciá, al capdavant, només parlen d’èxits i alegries.

ROBATORI Al CERDANYOLA

El Cerdanyola, que ja ha estat objecte d’un segon robatori en els seus propis vestuaris, va junt amb la UE Sant Andreu per a veure si es pot minimitzar d’alguna manera aquesta pèssima situació. Segona oportunitat que han estat sorpresos, ja que la primera va ocórrer a les instal·lacions locals de Les Fontetes.

“El nostre president Felipe López ens ha trucat a les 9 del matí per a interessar-se i estem molt agraïts a tots”, comenta Macià després d’una temporada “horrible que ja va començar mal quan saps que baixaran 6 de 18, és una burrada. Només se salven 12 equips i tots sabem que 10 ja estan salvats”.

Més clar, aigua: “Ha estat i és una guerra encara que nosaltres tampoc hem estat bé; cada any haig de fer un equip nou i en aquesta ocasió he hagut d’agafar 21 futbolistes de molts llocs. Mai havia jugat aquest equip en Nacional i, després de fer-lo, pugem a Divisió d’honor per a acabar cinquens en la 20-21″.

“ME N’ANIRÉ A FINAL DE TEMPORADA”

Lluis Macià parla amb orgull de la seva etapa en Cerdanyola i anuncia que “a final de temporada me n’aniré. Ja ho he comunicat i ho faré content perquè els deixo en categoria superior a la que em vaig trobar”. Han estat quatre anys amb “ascens a nacional i divisió d’honor, play-off i salvació en la DHJ i ara aquest descens. Ja he estat en totes les categories perquè abans també vaig poder ascendir amb el cadet del Sant Cugat”.

DEBUT DE SERGI BARJUÁN

Una altra de les grans notícies d’aquest Cerdanyola es diu formació i l’última ‘joia’, que ja està en mans de Toni Carrillo, es diu Sergi Barjuán (res a veure amb el pare). “Aquesta passada setmana, Hugo va jugar els últims minuts, ha debutat Sergi i dos més estan en dinàmica de primer equip”.

Per cert, encertada estrena del fill del tècnic del Barcelona B. “Aquest xaval és central encara que també li he fet jugar de migcampista. No té res a veure amb el seu pare, ja que aquest futbolista té 1,92 i, a més, dels jugadors que tinc és del millor”, afegeix

The post Cerdanyola: robats per segona vegada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres vegades Pitu Plazuelo!! Incomparable aquest barceloní als seus 34 anys perquè només va necessitar mitja hora aquest passat diumenge, més concretament 29 minuts, per a sumar un nou hat trick. I podrien haver estat més si el tècnic Toni Carrillo no hagués decidit que deixés el camp pel seu company Sosa en el 68. Senzillament, impressionant.

Tercer capità de l’equip verd, és una de les peces claus d’aquest Cerdanyola espectacular i atractiu que enlluerna a la 2RFEF3 i que sempre ha destacat en el nostre futbolcat. De fet, des que es va iniciar en el futbol base del FC Barcelona com a aleví fins a arribar al Barcelona C per a, posteriorment, recórrer sis equips més.

PITU PLAZUELO, GOL-GOL-GOL

En aquesta història personal que va iniciar com a barcelonista cal incloure Mallorca B, Sant Andreu, Vilanova (quatre temporades), Martinenc i primera etapa al Cerdanyola (2015-2017). Un mínim pas per Vilassar (2017-2018) ja li conduiria a les Fontetes des de gener del 2018. Central, lateral, pivot o, com diu el seu president, Felipe López “de tot el que es necessiti”.

Aquest diumenge va tornar a carregar-se l’equip a la seva esquena i va col·locar un 3-0 rotund abans del descans per a després gaudir i fer gaudir a l’afició a la segona. Ja suma 7, igualat a Dieste (Tarassona) i a 3 del Pichichi, Juan Delgado (Eivissa).

Aquests 7 gols signifiquen el 28’57% del total (28) del seu equip i serveixen perquè llueixi amb majúscules aquest aquest 8-0-0 majúscul a casa seva; 24 sobre 24 punts aconseguits per un equip que sempre anirà a més.

I aquí estarà, segons li defineix el seu tècnic Toni Carrillo “un gentleman, un talent posseïdor d’una classe impressionant” com també el seu president es desfà en elogis per a “un líder de vestuari que juga perquè li agrada el futbol i no per diners”.

Director d’un gimnàs lluny del futbol, Pitu Plazuelo continua demostrant que té el seu lloc en el futbol i no sols com a especialista en jugades a pilota parada.

PARLA PITU

“Evidentment que em torno boig encara, ni que fes un hattrick cada cap de setmana…ni als entrenos”,
admet amb sinceritat. Pitu sap que aquest 2021 s’han aconseguit gestes importants encara que per al 2022 demana “la permanencia i gaudir de la categoría com fins ara… potser el 2022 es millor”.

The post Pitu i tres vegades més Pitu Plazuelo! appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’odissea del Cerdanyola per a viatjar i tornar de Formentera era una realitat probable encara que per als de Toni Carrillo va passar a convertir-se en un autèntic suplici. Van sortir el dissabte al matí de casa seva i ha tornat aquest dilluns al migdia com si es tracta de temps pretèrits encara que el pitjor, per descomptat, va ser la derrota.

El Cerdanyola acudia a Formentera, un dels quatre viatges previstos a les Illes, amb la intenció de sumar el seu primer triomf lluny de les Fontetes. És a dir, un grup que va tenir que va perdre exàmens i hores de treball per una acumulació d’inconvenients sempre possibles.

ODISSEA PER AL CERDANYOLA

L’equip va partir dissabte passat a les 12 del migdia del Prat amb direcció a Eivissa i van continuar el diumenge (via ferri), direcció Formentera. La previsió era agafar l’enllaç a les 10 del matí, però l’eficient delegat José Luis Morales va avançar una hora la sortida perquè el partit estava fixat a les 12.15 hores a Sant Francesc.

Superat el trajecte de mitja hora, l’equip de Carrillo es va presentar després de superar un mal temps impressionant que algun cos dels futbolistes va sofrir personalment. El mal estat de la mar va condicionar a un Cerdanyola que mai ha posat una objecció a la derrota ja que “no té res a veure una cosa amb l’altra perquè vam perdre contra un rival millor i punt”.

No obstant això, no va parar aquí el disgust perquè, després del partit, es va perdre el vaixell de Formentera a Eivissa (16 hores); en resum: es va pernoctar a Formentera en un hostal a cent metres de l’aeroport. I, tot això, gràcies a la bona gestió de Morales amb Globalia.

Definitivament, seria aquest dilluns quan el Cerdanyola tornaria de la seva sortida a les illes on tornarà dins de 15 dies, concretament, a Eivissa per a enfrontar-se a la Penya Esportiva. Per cert: ni una sola trucada des de la Federació Catalana per a interessar-se per l’equip.

The post L’odissea del Cerdanyola a Formentera appeared first on FutbolCatalunya.com.

Isaac Becerra (1988) és una persona què sap el que vol i com aconseguir-ho. Parla de forma clara, amb el cor i es mostra transparent com l’aigua. No ho ha passat bé darrerament i l’exigència del futbol professional li ha arribat a passar factura. Admet haver hagut de recórrer a psicòlegs esportius en una carrera que ha estat dura, però també exitosa.

Ara, amb 33 anys, Isaac afronta una nova etapa diametralment oposada a les anteriors. Els estadis de milers de persones i la gespa natural han deixat pas a un futbol diferent, que no vol dir pitjor. Ell mateix ho admet: l’experiència amb el club del Vallès l’està reconciliant amb el futbol. 

“VAIG TENIR LA SORT QUE EM VA SORTIR EL CERDANYOLA”

A mi m’agrada donar sempre el millor de mi. A vegades el rendiment no és l’esperat, ja que hi ha temporades millors i altres pitjors. El que intentes és ser mentalment fort per ser competitiu i en això estic. L’objectiu per l’equip ara mateix la salvació.

La salvació? Ha vist la classificació?

S’ha de ser realista. El primer que t’has de posar com a objectiu és la permanència i un cop el tens ja has de pensar en altres més ambiciosos com un play-off o un ascens.

Expliqui’ns la celebració del travesser de l’altre dia.

Com saps que no pots celebrar els gols amb els companys doncs ho celebres sol. Em vaig pujar al travesser, com altres vegades corro d’un costat a l’altre… el que em surt. Visc intensament els gols i els partits i els celebro intensament.

“JO VOLIA SER DAVANTER, NO PORTER”

Cada gol… i cada aturada també?

A Valladolid amb un psicòleg esportiu vaig treballar això i em va ajudar molt a reforçar-me quan faig una aturada. D’aquesta manera quan tens una dolenta no li dones moltes voltes. Sempre has d’estar preparat.

El tema dels psicòlegs creu que encara és tabú al futbol?

Em va ajudar a gestionar les emocions perquè no jugava a Valladolid. Va ser un any molt dur i el psicòleg em va ajudar a buscar els meus punts forts, a reforçar-los i a treure la meva millor versió per ajudar a l’equip. És molt important tenir una persona tan pels grans com pels xavals joves. Gestionar la pressió a llocs històrics és complicat.

Parlant del tema mental com es gestiona el que li va passar aquest estiu?

L’estiu comença bé. Em surten ofertes i decideixo esperar una mica per la millor i a última hora em deixen tirat i es tanquen opcions. Totes les porteries estaven tancades i vaig a les sessions AFE, ja que és un bon lloc per estar preparat. Vaig tenir la sort que em va sortir el Cerdanyola i estic encantat d’estar aquí.

“EL PSICÒLEG EM VA AJUDAR A BUSCAR ELS MEUS PUNTS FORTS”

SI VOLEU ESCOLTAR ISAAC BECERRA: INSTAGRAM FUTBOLCATALUNYA

On va començar al futbol? S’enrecorda?

M’enrecordo perquè l’anècdota és molt divertida. Vaig començar a jugar a l’escola Fray Luis de León i m’enfadava perquè no em posaven de davanter. Com m’enfadava tant l’entrenador va acordar amb mi que si les primeres parts no em marcaven gol a les segones podia jugar de davanter. Aquell any vaig acabar com el porter menys golejat i el màxim golejador de la lliga.

I per què el van convèncer per jugar de porter?

Sempre se m’ha donat bé ser porter. No tenia por a les pilotades i entrenant amb el meu pare em tirava al terra d’asfalt sense importar-me. A la Gramenet vaig fer les proves per ser davanter, no em van agafar i de porter en cinc minuts ja em van agafar.

Té un germà porter també oi?

Sí, Noel que està jugant al Calahorra B.

I quina edat té?

21 anys.

El seu pare només fa porters o què?

El seu cas també és similar, ja que va començar de davanter. Després em va veure a mi entrenant i des d’aleshores es va posar a la porteria i fins ara.

“L’ORGULL ÉS MEU DE JUGAR AMB EL CERDANYOLA”

Ha tingut la humilitat d’anar a Cerdanyola venint d’on venia… això no és gaire comú. Toni Carrillo ens ha dit que quan va parlar amb el seu representant pensava que hi havia càmera oculta.

Jo els hi he dit als meus companys i ara ho torno a dir aquí. L’orgull és meu d’estar amb ells, és per treure’s el barret que després de 8 hores treballant vagin a la tarda a entrenar i mostrin les ganes, actitud i compromís cada dia. Per mi és increïble. Quan estàs al futbol professional algun dia no tens ganes d’entrenar i a ells els veus i ho donen tot. El privilegi és meu de jugar amb ells.

Té un president seriós, un entrenador meravellós i aquí només pot triomfar. Imagino que la porta està oberta per si truca algú, no?

Estic gaudint moltíssim de jugar a futbol. Feia temps que no gaudia del futbol com ara a Cerdanyola. L’exigència és menor i no està tan gravada i hi ha menys pressió. Treballes molt més tranquil i el vestidor no és un grup de companys, sinó una família i això es nota tal qual entres. Al camp gaudeixen del que fan i no pateixen i això estem fent jornada rere jornada. A sobre els resultats ens estan acompanyant.

“EL VESTIDOR NO ÉS UN GRUP DE COMPANYS, SINÓ UNA FAMÍLIA”

A nivell de clubs, algun dels anteriors l’ha marcat especialment?

A Córdoba l’afició és per treure’s el barret. L’any passat amb un descens ens van donar suport fins el final i no vam estar a l’alçada de la institució i la massa social que hi ha darrere. Negativament a Valladolid el meu rendiment no va ser l’idoni, però una part important de la premsa es va ficar amb mi i va provocar que anés a un psicòleg esportiu.

De fet, ser porter ja implica aquesta pressió. Qualsevol errada es critica.

“L’ESGOTAMENT D’UN PORTER ÉS MENTAL, NO FÍSIC”

Ets l’últim jugador i en un mateix partit pots ser heroi i culpable. És una posició que exigeix molt mentalment, més que físicament. No acabo els partits cansat, ja que el cansament real és mental. Acabo destrossat i només vull silenci i descans després dels partits.

Els porters cada dia bloquen menys i refusen més. Per què?

El que es busca és que un porter sigui efectiu i eficaç. Un blocatge moltes vegades no acaba bé i acaba als peus del davanter i és gol. Més val refusar.

Cañizares comentava que ara els porters es dediquen més al treball amb els peus que el de les mans.

Estic d’acord amb ell. El que s’intenta inculcar al futbol base és sortir des de darrere i que els porters sàpiguen jugar així. Molts nens que ocupen la porteria per primera vegada se’ls hi demana ser Ter Stegen i això no pot ser. Al futbol base s’ha d’aprendre i el camí és molt llarg i requereix paciència.

També les pilotes són cada vegada més traïdores.

Cada vegada són més lleugeres i fan estranys. Se’ns complica la vida als porters i sí que ho he notat.

“EM VAIG PLANTEJAR RETIRAR-ME DEL FUTBOL”

Trobava a faltar estar a casa una altra vegada?

Sempre busques la zona de comfort i aquesta és estar a prop de la família. Això et possibilita estar amb els fills, deixar-los amb els pares, tenir estones en parella… això fora és complicat. Es nota poder fer aquesta mena de plans.

S’ha plantejat alguna vegada la retirada del futbol?

Aquest any no t’enganyaré, que quan va arribar el final de mercat sí que m’ho vaig plantejar. No em sortia res i vaig pensar en deixar-ho i fer vida de persona normal. No tindria cap problema, ja que tinc molt clar què vull fer quan acabi la meva carrera professional.

I què farà?

M’estic preparant per les oposicions a policia local. També estic ajudant a entrenar els porters del futbol base del Cerdanyola. Les dues coses m’apassionen.

“TINC MOLT CLAR QUÈ VULL FER QUAN ACABI”

A part té algun company policia al vestidor, no?

Sí, el capità Dani Martí és guardia urbà. És un professional de cap a peus i és increïble com rendeix i gaudeix del futbol. A més és un golejador, jo sempre li dic que les pilotes li cauen a ell.

Es veu que és una persona que té molt clar el que vol. És així?

Sempre he estat molt clar amb el que he volgut, també amb els meus objectius i per això els he aconseguit. Alguns han costat, com l’ascens a Primera i altres han arribat soles, com ser porter i Zamora a Segona Divisió.

The post “Feia temps que no gaudia tant del futbol com a Cerdanyola” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La novena jornada de Segona RFEF va deixar com a protagonista principal el Cerdanyola i Les Fontetes, el seu municipal. El conjunt de Toni Carrillo no ha guanyat encara fora de casa, però gràcies a ser imparables a Fontetes estan a un punt del líder. També va ser jornada de retrobament amb els tres punts pel que fa l’Espanyol B i el Terrassa, mentre que cap equip va guanyar fora de casa.

Un balanç de 7 victòries locals, 2 empats i cap victòria visitant deixen la classificació amb el Badalona i l’Europa com a cuers i el Lleida, el Prat i el Terrassa en zona perillosa. Guanyar a domicili aquesta jornada no va ser possible, evidenciant que fer-se fort a casa passa per ser una obligació.

DE LES FONTETES A LA CIUTAT ESPORTIVA

L’Espanyol B es va redimir a casa davant l’Ebro després de quatre jornades sense guanyar. Els de Luis Blanco necessitaven sumar els tres punts, i no van fallar. Just quan millor estava l’Ebro, Rubén va avançar al filial per encarar el partit per davant. A la segona meitat, els pericos es van imposar clarament i la efectivitat va fer presència, amb dos gols de Dacosta i Mahicas per sentenciar el matx.

Amb aquesta victòria important, l’Espanyol B segueix ben enganxat a la lluita pels playoffs amb 14 punts. A més, a la Dani Jarque encara no coneixen la derrota.

NO HI HA MANERA

Comença a quedar lluny la victòria de l’Europa aconseguida el Camp d’Esports el 19 de setembre. Des de llavors, el conjunt gracienc acumula empats i derrotes que l’han portat fins a posicions de descens amb sis punts. Davant el Huesca B, la història es va repetir.

En un partit on l’Europa va buscar fer-se fort defensivament i buscar contracops, els minuts passaven molt lentament. Els de Vilajoana van resistir durant bona part del partit, però en una de les poques ocasions locals a la segona meitat, arribava el gol de Carlos Kevin. L’Europa es va bolcar a l’atac i va haver-hi polèmica per unes possibles mans locals dins l’àrea. Finalment, la reacció va arribar massa tard i es va produir una nova derrota europeista.

AIXECAR-SE

La bona ratxa del Lleida Esportiu va arribar a la seva fi al camp del Formentera, un dels equips més durs de la categoria. Recuperant desconnexions que semblaven oblidades, els balears es van avançar als vint segons de partit. La reacció del Lleida, però, ha sigut prou ràpida, amb el gol de Joel Febas al minut 10. De nou, però, els locals van prendre la iniciativa per fer un gol que acabaria sent definitiu. Les ocasions a la segona meitat van ser insuficients.

Amb aquesta derrota, els de Gabri Garcia trenquen una ratxa de quatre jornades sense perdre que els havia permès sortir del descens. Tot i així, aquesta derrota no pot fer caure l’equip en una altra dinàmica negativa.

DERROTES A DOMICILI

El Badalona i el Prat van tenir el mateix destí que el Lleida fora de casa. I es que guanyar a domicili resulta molt complicat en aquesta categoria. Els badalonins es van veure superats a la primera meitat davant el Brea i ho van pagar amb un gol de Jony al 34′. Tot i que a la represa es va veura certa milloria dels catalans, un nou desajust defensiu va provocar el 2-0 local. Charreh va maquillar el marcador, però ja era tard per remuntar.

Primera derrota del Badalona de Javi Moreno, que es posa cuer del grup amb sis punts i que segueix necessitant molta feina per revertir la situació.

Per la seva part, el Prat tenia un repte complicat per davant, visitar Los Pajaritos. El Numancia va començar malament la temporada, però està en una bona dinàmica i ja és a la part alta. Tot i així, el Prat va mostrar-se sòlid i competitiu, fins que el partit es va fer força llarg ben entrada la segona meitat. En dos minuts, dos gols locals que tiraven per terra tota la feina feta. Kuku va retallar distàncies al 84′ i un possible penal no pitat hagués pogut convertir l’empat.

Malgrat tot, derrota final dels potablava, que els situa amb onze punts. Necessiten tornar a guanyar al Sagnier després de tres partits sense guanyar.

TORNEN A GUANYAR

El Terrassa va complir amb una lluitada victòria a casa davant el Tarazona. Els de Jordi López necessitaven guanyar i, Lucas Viña, es va encarregar de posar-ho més fàcil amb un gol al 16′. A partir de llavors, el partit es va pausar fins al final. Carlos Martínez va fer el segon gol i, poc després, un penal a favor dels visitants va posar l’ai al cor als assistents a Ca n’Anglada. Finalment, victòria local per 2-1. Més que necessària pels egarencs.

El Cerdanyola també va guanyar. I això ja s’ha convertit en tradició a Fontetes. Cinc victòries de cinc a casa i, aquesta última, davant el líder. La superioritat dels vallesans a casa es digne d’estudi. En una primera meitat disputada, Pitu transformava un penal favorable als locals al 40′ i, just abans de la mitja part, el mateix Pitu feia el segon gol també de penal. A la represa, la festa dels de Toni Carrillo va seguir, mostrant solidesa defensiva i amb Servetti sentenciant.

Aquest inici descomunal a casa serveix al Cerdanyola per acostar-se a un punt del líder. Fora de casa encara no han guanyat però, de moment, tampoc els fa falta.

The post Les Fontetes segueix inexpugnable appeared first on FutbolCatalunya.com.