L’arribada del substitut d’Antonio Hidalgo a la Nova Creu Alta ja és una realitat. Pedro Munitis és l’escollit per intentar revertir la situació i la mala dinàmica que arrossega el Sabadell, ara mateix en posicions de descens.

Col·locat en 17a posició amb 11 punts, les dues derrotes consecutives del conjunt arlequinat van acabar pesant massa i van obligar a la directiva a prendre una decisió per sacsejar l’equip. L’arribada de l’entrenador s’ha acabat concretant amb rapidesa malgrat que l’equip no compti amb director esportiu arran de la destitució de José Manzanera.

Pedro Munitis serà a la banqueta arlequinada fins a final de temporada, amb opció de continuar la vinent si es compleixen els objectius establerts. Al seu costat, de segon entrenador, hi serà l’exarlequinat Manolo Sánchez.

El mític exfutbolista del Racing de Santander, Reial Madrid i el Deportivo de la Coruña és, sens dubte, una figura respectada dins el futbol espanyol. Va arribar a disputar fins a gairebé 500 partits a Primera Divisió i compta amb una Lliga, una Champions i una Supercopa d’Europa en el seu palmarès.

MUNITIS, EXPERIÈNCIES COMPLICADES

Les aventures de Munitis des de la banqueta no han sigut gens fàcils. El 2015 va iniciar-se com a entrenador justament al seu Racing de Santander, que no atravessava un bon moment institucional. Malgrat tot, aquella temporada van aconseguir ser campions del grup a Segona B. Als playoffs, però, el Reus i el Cadis van acabar amb les aspiracions d’ascens.

Posteriorment, va passar per la Ponferradina, on hi va arribar amb la temporada ja iniciada i va ser destituït abans d’acabar-la. L’any següent es va fer càrrec de l’UCAM Múrcia per acabar la temporada i seguir la temporada vinent, quan va acabar sent destituït.

La seva última experiència abans d’agafar el timó del Sabadell va ser al Badajoz, la temporada 19/20. Va arribar al conjunt extremeny per disputar els últims cinc partits de lliga regular i el playoff de Marbella. Tot i superar l’Athletic Club B, el conjunt de Munitis va acabar caient a semifinals contra el Barça B a penals.

El santanderí tenia contracte per la temporada 20/21, però després de desavinences amb la directiva, va acabar dimitint abans de començar la lliga. Ara, Munitis haurà de reconduir un Sabadell en zona de descens i tocat anímicament.

The post Pedro Munitis, l’encarregat d’aixecar el Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Sabadell ha completat definitivament la plantilla amb l’arribada de Sergio Aguza, el migcampista desitjat per arrodonir l’equip. El fitxatge arriba tres setmanes després del tancament del mercat, ja que Aguza es va desvincular de l‘Almeria i arriba lliure.

El futbolista català, que portarà el dorsal número 16 i que podria debutar en la pròxima jornada a Algesires, acumula un total de 168 partits a Segona Divisió. Aguza ha passat pel planter del Reial Madrid i equips com la Ponferradina, el Córdoba i l’Almeria. Ara, després de sis temporades a la divisió de plata, es converteix en un reforç de luxe per un conjunt arlequinat que necessita revertir la dinàmica inicial.

Aguza ha estat presentat aquest dijous a la Nova Creu Alta. Respecte a la condició física amb la qual arriba, el futbolista de 29 anys ha explicat que va fer la pretemporada a Almeria fins a l’últim dia de mercat i que aquestes últimes setmanes ha entrenat pel seu compte. “No dona temps per perdre el to físic, m’he esforçat per arribar al màxim nivell”, comentava.

“DE LES MILLORS PLANTILLES DE LA CATEGORIA”

Amb aquest fitxatge, es dona per tancada la plantilla arlequinada que, per noms i pressupost, està cridada a ser a dalt. Pel moment, però, l’equip no coneix la victòria després de quatre partits i el nerviosisme ja sobrevola la Nova Creu Alta.

Després del descens a Primera RFEF, la reestructuració de la plantilla ha estat obligada. Fins a 14 jugadors van abandonar el club, entre els quals figures cabdals com Ian Mackay, Adri Cuevas, Josu Ozkoidi, Édgar o Pierre Cornud. Per altra banda, fins a 17 cares noves que necessiten adaptar-se a les idees d’Antonio Hidalgo. Ramón Folch, Facundo García, Alfred Planas, Kaxe, Gabarre o Kike Royo són alguns dels fitxatges cridats a ser homes rellevants.

ELS 5.000, BEN A PROP

El Centre d’Esports segueix sumant nous adeptes i ja acumula 4.813 socis. En falten menys de 200 per assolir la fita dels 5.000 marcada a l’inici de la campanya d’abonaments, que ha estat tot un èxit. És qüestió de temps que el Sabadell assoleixi la xifra rècord.

The post “El projecte del Sabadell és ambiciós” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Sabadell va caure derrotat per 1-3 davant el FC Barcelona B a la Nova Creu Alta. El que havia de ser una jornada pletòrica després d’haver superat el rècord de socis i l’homenatge a la llegenda Lino Gutiérrez, va acabar amb decepció arlequinada. I es que el conjunt vallesà, encara no coneix la victòria després de quatre jornades.

L’entrenador arlequinat, Antonio Hidalgo, va voler descarregar de responsabilitat als seus jugadors. “Hem fallat en alguns punts, però el que vull transmetre és que des del primer dia que vaig arribar aquí sóc el màxim responsable de tot el que passa, tant el bo com el dolent. Podem parlar del balanç golejador massa pobre o que fins avui no havíem concedit aquest tipus de gol, però he de ser jo qui capgiri això”, va declarar.

“ES NORMAL QUE LA GENT ESTIGUI EMPRENYADA”

Un dels principals problemes del conjunt arlequinat és el pobre bagatge ofensiu. Fins ara, el Sabadell només ha signat dos gols en quatre partits, i els dos han arribat de jugadors de la parcel·la defensiva. “Ens està costant massa trobar la porteria contrària i en moments puntuals, en duels concrets, ens està penalitzant”, assenyalava Hidalgo.

“SÉ QUE LES COSES SORTIRAN”

El migcampista Xavi Boniquet va explicar que, malgrat l’inici de lliga no ha sigut el desitjat, l’equip es manté tranquil i serè. “No em preocupa la situació, estem a la quarta jornada. És precipitat dir que estem una situació crítica. Estic força tranquil, sé que les coses sortiran, especialment ofensivament. És un pal dur, però demà ens tornem a aixecar i ja toca centrar-nos en l’Algeciras”, va expressar Boniquet.

El central César Morgado va ser l’autor del gol que donava l’empat momentani al Sabadell. Per Morgado, el gol va ser “un moment molt bonic”, que va desfermar l’eufòria a la Nova Creu Alta, encara que aquesta va ser fugaç. “Firmo no marcar més gols i guanyar tots els partits”, va puntualitzar Morgado.

The post Hidalgo: “He de ser jo qui capgiri la situació” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les ganes de retrobar-se amb el CE Sabadell a la Nova Creu Alta després d’un any sense poder-hi ser, juntament amb una campanya atractiva i un projecte consolidat, fan que arribar als 5.000 socis no sigui cap bogeria. El conjunt arlequinat ha sumat ja 4.388 socis, superant el rècord històric de l’entitat des dels anys noranta, fins on el Diari de Sabadell ha trobat registres oficials.

No ha estat un any fàcil per a l’entitat. Quedar-se a un sol gol de la permanència a Segona, el descens, les incògnites que genera la nova categoria… Però després d’una temporada sense públic, hi havia moltes ganes, i l’afició ha respós a la crida.

“L’ESTABILITAT DEL PROJECTE AL SABADELL”

El ‘Pacte Tornarem’, amb el qual es va donar el tret de sortida a la campanya de socis, era ambiciós. El club va marcar els 5.000 socis com a gran objectiu. “No és una bogeria, sinó una necessitat essencial per poder aspirar a tornar al futbol professional”, explicava el president Esteve Calzada en la presentació.

Tenint en compte la situació actual i les xifres dels últims anys, semblava complicat arribar-hi, però ara ja es veu com una realitat que, al llarg de la temporada, es podria acabar complint. “Hi ha aquesta eufòria de retrobar-nos i descongestionar aquest any i mig que portem a sobre. El soci es comença a creure l’estabilitat del projecte“, ha declarat la vicepresidenta del Sabadell, Ana Navés, a Ràdio Sabadell.

XIFRA HISTÒRICA

Des dels inicis dels noranta no hi ha hagut una altra temporada ni a Segona, ni a Segona B ni Tercera on s’hagi arribat a una xifra tan alta de socis. Els 4.388 abonats actuals són de rècord. Tal com informa el Diari de Sabadell, l’evolució del nombre de socis arlequinats, oficialment, està comptabilitzada des de la temporada 91/92.

Això sí, aquest no seria el rècord de l’entitat, segons el diari vallesà, ja que quan el club era a Primera Divisió s’havia arribat als gairebé 6.000 socis la temporada 86/87. Aquest seria l’últim antecedent superior a la xifra actual, sent a la tercera categoria del futbol estatal.

Així doncs, és innegable que la campanya d’abonats ha sigut tot un èxit i ha aconseguit tornar a enganxar a més arlequinats que mai. Aquest diumenge, davant el Barça B, la parcel·la futbolística haurà de fer la seva feina. Si la pilota entra, tota la resta funciona millor.

Amb les noves mesures aprovades pel PROCICAT, que permeten un aforament del 40%, la Nova Creu Alta podrà tenir fins a 4.800 aficionats, així que tots els socis tindran la seva presència assegurada si volen assistir al matx.

The post El Sabadell supera els 4.387 socis appeared first on FutbolCatalunya.com.

La història del club de futbol ve marcada pels seus jugadors. Noms que deixen empremta, personatges clau en èxits que es mantenen a la memòria dels aficionats. Ángel, amb el timbal de la permanència d’Olot al Sabadell o Pitu gràcies el seu gol des del mig camp contra el l’Avilés.

Són imatges icòniques de dos homes de club, que senten l’escut com a propi i que han estat, són i seran ídols per sempre de la seva afició. Per destacar als bons moments, però també per liderar l’equip als dolents. Ahir va ser el punt i final de la carrera d’Ángel Martínez i Pitu Comadevall. Només queda aplaudir.

Perquè tots dos han donat molt als seus clubs. En el cas de Pitu 232 partits i 38 gols en 9 temporades. Durant aquest temps, el saltenc ha aconseguit tres ascensos, amb dos títols de lliga, un de Copa RFEF i el subcampionat de la Copa Catalunya. “Retirar-me així és el que volia i marxo content i feliç per la meva carrera, comentava Pitu un cop acabat el Llagostera-Barça B.

El ja ex capità segueix vinculat al club al seu futbol base i va jugar 5 minuts en un amistós que va servir d’homenatge. “Em quedo amb tres moments: l’ascens a Segona A, que potser no es torna a repetir, el primer any a Segona Divisió i l’ascens a Segona B de fa poc”, explicava un Pitu que va rebre una forta ovació a l’Estadi Municipal de Palamós.

APLAUDIMENT PER A ANGEL MARTÍNEZ

La història d’Ángel Martínez al Sabadell ha estat més breu que la de Pitu, però no menys intensa. El jugador gironí va arribar al club arlequinat al 2017 i des d’aleshores ha viscut experiències trepidants.

Primer, una permanència agònica a Olot, després l’ascens de Marbella i per acabar un descens a Segona B la temporada passada. Ángel cedeix la capitania a Aleix Coch i s’acomiada del Sabadell després de 114 partits i 2 gols d’arlequinat.

The post Pitu i Ángel reben un homenatge merescut appeared first on FutbolCatalunya.com.

A una setmana de l’inici de competició a la Primera RFEF hi ha interrogants oberts a la categoria. El primer, més que evident, és la seva sostenibilitat. Alguns clubs tenen múscul econòmic per afrontar-la sense problemes. Altres, tindran més dificultats. En el que coincideixen tots, evidentment, és en que hi ha feina per fer. Els ingressos de la nova categoria no compensen l’increment de les despeses i s’hauran d’augmentar amb el temps les partides de drets audiovisuals, patrocinis i assistència als estadis per fer-la sostenible.

Així ho confirma el director general del Sabadell, Bruno Batlle: “Hem de ser conscients que el futbol és deficitari en aquestes categories. Hem de treballar tots per canviar això i obtenir més ingressos per cobrir totes les despeses que hi han”. En aquest sentit, “per mi la Primera RFEF és més atractiva que la Segona B pel que fa a la part esportiva. A l’econòmica hem de mirar de donar-li valor entre tots”.

BATLLE: “HEM DE TREBALLAR PER MILLORAR LA 1A RFEF”

La motivació esportiva és inqüestionable, doncs, com també que queda feina per fer en l’apartat econòmic. Segons Batlle, “La nova categoria és un pas endavant i hem de treballar per millorar-la. RFEF i clubs hem d’anar de la mà per augmentar els drets audiovisuals, patrocinis i assistències als estadis”.

El president del Cornellà, Álex Talavera, té una opinió similar: “Crec que avui és un punt de partida per construir una categoria de valor alt. L’import que ens assegura la RFEF s’ajusta al que ens havien avançat”. Aquest import és de 365.000 euros per club, segons l’ens federatiu.

TALAVERA: “HAUREM DE FER UN ESFORÇ PER QUADRAR NÚMEROS”

Així doncs, ens trobem en un punt de partida i la intenció en general, com veuen, és millorar amb el pas del temps: “a futur és necessari incrementar el valor de la #1aRFEF per fer-la sostenible. Ens agafa a tots en un moment de recuperació i els clubs haurem de fer un esforç extraordinari per equilibrar els nostres números”.

Per Jaume Nogués, director esportiu de l’Andorra, no hi ha hagut cap sorpresa: “Estem a l’expectativa d’analitzar les resolucions que avui s’han pres, però al final no hem sortit gaire del que estava més o menys previst”.TARRAGÓ: “ELS MITJANS I LES EXIGÈNCIES NO SÓN PROPORCIONALS”

La més crítica amb la nova categoria ha estat la presidenta del Costa Brava, Isabel Tarragó: “En el moment que vam tenir la sort d’ascendir a Primera RFEF estàvem molt contents i ara no ho estem tant. Els mitjans que et posen i les exigències que et demanen no són proporcionals”. Cal recordar que l’antic Llagostera va pujar a Segona Divisió i no va tenir aquest problema aleshores.

“La Primera RFEF és inviable per nosaltres. Altres clubs tenen grans masses socials, inversors, ajuntaments o patrocinadors darrere. No és el nostre cas per desgràcia”, afegeix Tarragó, que també demana claredat amb les despeses: “A nosaltres se’ns va dir que comptéssim que serien uns 450.000 euros només de televisió i ahir ens van confirmar que serien 365.000 entre TV i ajudes federatives. No demano diners, però sí revisar les despeses perquè hem anat a cegues”.

ELS NÚMEROS PARLEN

Per part del Nàstic de Tarragona ningú ha volgut opinar sobre aquest tema, tot i consultar al departament de premsa aquesta possibilitat. El que sí està clar, coneixent les diverses opinions i també els números, és que hi ha marge de millora. Després de contrastar-ho amb clubs, la 1aRFEF ha tingut suposa un increment d’ingressos d’uns 116.550€ respecte la Segona B.

Les despeses augmentaran 108.250€, pel que hi ha un increment de 8.300€ de benefici per club sense comptar plantilla i Seguretat Social. Aquesta és la realitat. Els seguidors de FutbolCatalunya, a més, ho tenen clar. Les gairebé 400 persones que han respost l’enquesta de si la 1aRFEF és sostenible econòmicament han votat que no en un 82,9%. Un 17,1% solament creu que sí. Insistim, com veuen, que hi ha molta feina per fer.

The post “La Primera RFEF és inviable per nosaltres” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’estrena de la nova tercera categoria del futbol espanyol, la Primera RFEF, donarà el tret de sortida el cap de setmana del 28 i 29 d’agost, i els equips ja han començat a preparar-se. Un dels representants catalans a la divisió, el CE Sabadell, ha començat els primers entrenaments, a l’espera encara de fitxatges que completin la plantilla.

La confiança en Antonio Hidalgo segueix intacta malgrat el descens de Segona Divisió. El tècnic de Canovelles serà l’encarregat de liderar el Sabadell una temporada més, amb l’objectiu de retornar l’equip a la categoria de plata. Per fer-ho, ja han arribat fitxatges de pes com Ramón Folch i Iago Indias, juntament amb Joseba Muguruza, Emilio Bernad, Teo Quintero i Samu Araújo.

Els futbolistes disponibles han trepitjat la gespa de la Nova Creu Alta aquest dilluns en la tornada a la feina. Hidalgo ha pogut comptar amb 20 futbolistes per aquesta primera sessió, amb onze jugadors del primer equip i nou de la base arlequinada.

SABADELL, EN ACCIÓ

Són aquests: Emilio Bernad, Froi Leal, Óscar rubio, Aleix Coch, Teo Quintero, Joseba Muguruza, Iker Hernández, Marc Vargas, Gabri Gausachs, Xavi Boniquet, Sergi Altimira, Ramon Foch, Pere Belmonte, Albert Morral, Néstor Querol, Aarón Rey, David Astals, Adri González, Iván Bustamante i Arnau Marcos.

Dimarts, també s’incorporaran al grup els nous fitxatges Iago Indias, Samu Araujo i Ramon Folch, que aquest dilluns han passat la revisió mèdica corresponent.

NO HI HA TEMPS A PERDRE

El CE Sabadell no és l’únic equip que ha iniciat la pretemporada ja que la UE Cornellà ha iniciat la setmana amb les proves mèdiques, aquest dimarts començarà els entrenaments i el Llagostera ja ha trepitjat gespa aquest dilluns.

Pel que fa el Nàstic de Tarragona i el Barça B, aquesta serà la seva segona setmana d’entrenaments. L‘Andorra d’Eder Sarabia també va començar la pretemporada la setmana passada, i aquesta començaran un stage a Alfàs del Pi, Alacant.

Tot plegat, amb els equips pendents de la Federació, aquest dimarts 20 de juliol es realitzarà el sorteig del calendari de la Primera RFEF; es disputarà del 28 i 29 d’agost al 29 de maig de 2022. El sorteig es podrà seguir en directe pels diferents canals de la Federació Espanyola de Futbol.

The post El Sabadell es posa en marxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

“El futbol me’l prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida”. Questes paraules d‘Edgar Hernández ho diuen tot. Les últimes tres temporades del Sabadell han estat una muntanya russa d’emocions. En totes ha estat Edgar Hernández amb el número 10 a l’esquena.

Primer a l’agònica permanència d’Olot, després a l’ascens a Segona de Marbella i per acabar a la temporada del retorn al futbol professional. El descens de Miranda és un final amarg per un futbolista que no volia marxar.

A la Nova Creu Alta, Edgar ha trobat una segona casa. Com ja va passar a Reus i també a Sant Andreu. El davanter de Gavà és un jugador compromès, que deixa empremta allà per on passa. La seva segona etapa d’arlequinat es tanca amb 90 partits i 14 gols. Però pel que es recordarà a Edgar, sobretot, serà pel seu compromís en totes i cadascuna de les seves aparicions amb aquesta samarreta.

Ha sortit del Sabadell. Expliqui això.

“VULL TROBAR UN NOU REPTE DE FUTBOL COMPETITIU”

Sí, he sortit d’allà. És un fi de cicle i la veritat que els primers dies trist, evidentment. Després amb el pas del temps te n’adones de la magnitud del que hem fet aquests anys, que han estat espectaculars. El final ha estat una mica tràgic, però estic content perquè vull trobar un nou repte competitiu. Em veig amb ganes, il·lusió i força per tenir-lo.

La sortida ha estat pactada? O volia seguir?

Jo volia seguir molts anys al Sabadell, però al final te n’adones que s’han de separar els camins. No hi ha un mutu acord i ells preferien un fi de cicle.

I quin cicle…

Exacte. Per mi han estat dos cicles. Vaig venir aquí com un nano molt jove i em van donar la oportunitat de debutar al futbol professional fa 8 anys. Després vaig tornar al club amb ganes de retornar-lo on el vaig deixar. Ho vaig aconseguir, però aquest any no ha acabat com tots volíem. Content per tenir aquest sentiment de pertinença, de passió i de responsabilitat de ser un dels capitans. La sensació d’estimar el club i que t’estimin a tu, aquest compromís és difícil de trobar-lo. Una de les meves virtuts és que a cada club al que vaig dono el màxim i m’involucro.

Això li anava a dir, que en el seu cas no és només a Sabadell. Aquest vincle l’ha tingut a Sabadell, Reus i Sant Andreu.

“UNA DE LES MEVES VIRTUTS ÉS QUE A CADA CLUB AL QUE VAIG DONO EL MÀXIM”

És una sensació de tenir un vincle molt fort. En això em baso jo, perquè sinó el futbol no seria la meva passió. Seria estar de passada per aquí. Jo m’ho prenc amb el cor i seré arlequinat de per vida.

En aquesta història amb el Sabadell no hi ha hagut una temporada tranquil·la. Cada any ha passat alguna cosa.

I això encara em fa tenir més vincle. El primer any va ser complicat, on no vam tenir bon feeling amb Seligrat. Al final va arribar l’Antonio i vam acabar l’any amb l’Olot arlequinada. Tots ens vam deixar la vida fins l’últim minut i ho vam aconseguir. El segon va ser diferent, tot el contrari. Va passar el que tothom esperava que passés el primer any. Tot va anar rodat i va ser tot més com havia de ser. L’adrenalina arlequinada va seguir fins el final. Vam aconseguir un ascens màgic i ens plantem a la Segona Divisió, on tots volíem estar. Comences malament i ja tens aquest handicap tota la temporada. Anar remant i remant fins l’últim segon de Miranda, competint fins el final.

“NO CANVIO RES DEL QUE HE VISCUT AQUÍ”

Sí que hi ha un denominador comú en aquesta història i és que l’equip en totes les temporades ha estat bastant similar. No puc imaginar el que s’ha viscut en aquell vestidor.

El club, els jugadors i l’afició hem tingut el sentiment de que ens va la vida pel club i ens deixem tot pel Sabadell. Aquesta sensació de pertinença és una passada. Anem tots de la mà a les bones i a les dolentes. Passar per anys tan bonics com aquests és espectacular. La sensació al final d’aquest any va ser de pena, però després penses la resta i jo no canvio res del que he viscut aquí. Em sento un privilegiat de formar part de la història del club i de deixar-lo més viu que mai. Hem aconseguit que el Sabadell estigui com a club en el millor moment dels últims anys.

Li sap més greu encara el fet de marxar sense poder acomiadar-se de l’afició al camp?

Sí, l’altre dia quan vaig fer el vídeo de comiat em vaig emocionar perquè em feia molta pena no tenir les 4000 persones de sempre al camp. Algun dia quan torni a la Nova Creu Alta espero poder acomiadar-me d’ells. Els hi agrairé de per vida l’estima que m’han tingut.

“EM FA MOLTA PENA NO ACOMIADAR-ME DE L’AFICIÓ”

Després de la primera etapa quan va tornar tenia la sensació que tenia un deute pendent amb el Sabadell?

L’any passat em vaig treure aquest pes de sobre i ara torno a sentir-me en deute. No hem aconseguit que el club segueixi al futbol professional, però sé que tornarà a intentar-ho aquest any i ho aconseguirà. La gent del club té un nivell humà enorme i sap com va això.

I Edgar Hernández ara què? Parlava de nous reptes… però té decidit el seu futur?

Primer m’he centrat en el Sabadell i un cop m’han donat la notícia estem començant a buscar un repte competitiu, de sentir-me important a un equip, i, evidentment, tinc la màxima il·lusió pel que ve.

I una edat que li dona una experiència i també una confiança que s’ha vist en les faltes, per exemple. Jo no el recordava marcant tantes com a Sabadell.

Com que no? (Riu).

“LA GENT DEL CLUB (SABADELL) TÉ UN NIVELL HUMÀ ENORME”

Ja m’entèn. A aquest nivell jo diria que no.

És una especialitat que tinc. A Reus és veritat que no en vaig tirar masses, perquè teníem el Colorado que ho feia molt bé. M’agrada marcar gols de falta, d’empentar-la o de penal. Com sigui. Allà on vagi la meva intenció és seguir fent gols, aportant el gra de sorra d’experiència, el treball i el compromís. Si ho dones tot, no et pots retreure res.

Amb dos ascensos a Segona i una Copa RFEF, què li queda per fer al futbol?

Un ascens a Primera. Estic molt content de tot el que m’ha donat la meva passió i no em puc queixar. La constància i aixecar-te de les clatellades et dona això i et fa millor. Em veig amb força, cames i il·lusió de reenganxar-me a un projecte fort.

A part segueix amb el seu Sporting Gavà.

“L’SPORTING GAVÀ ÉS UNA GRAN FAMÍLIA”

Portem vuit anys i estic molt content. És una via de sortida del treball fort del futbol. Veure com creix el club, que hem aconseguit 4 o 5 ascensos. Tenim un primer equip a Segona Catalana i és una passada. Tinc els dos millors amics meus i els nostres pares aquí. Hem creat una gran família i això és molt bonic.

Si li pregunto quin és el seu club tindria un dilema?

El meu club és l’Sporting Gavà i els millors anys de la meva carrera esportiva han estat al Sant Andreu, que em va donar la oportunitat de consolidar-me a Segona B. Un tros és quadribarrat mentre que un altre és roig-i-negre i un altre molt gros és arlequinat, a més, l’Sporting és una cosa meva, personal i la meva escola de futbol.

A mig termini podria acabar la seva carrera aquí, no?

Pot ser, ja et dic que l’acabarem aquí tot i que espero que sigui amb 40 o 41 anys ja que em sento amb molta força.

The post “El futbol me’l prenc amb el cor” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El 19 de maig de 2019 com a inici. Al Municipal d’Olot, el CE Sabadell assegurava una permanència agònica amb un desplaçament d’aficionats massiu. Un mes abans havien arribat Antonio Hidalgo i Juvenal, amb la missió de salvar l’equip del desastre. Si la Segona B, econòmicament, ja és deficitària, un descens a Tercera hagués pogut ser una sentència de mort.

Tan sols un any després del que podia haver sigut una desaparició, el Centre d’Esports ha assolit l’ascens a Segona Divisió, tornant de nou al futbol professional cinc anys després d’haver baixat. No ho han tingut gens fàcil, la temporada ha vingut marcada per lesions, algun altibaix i el coronavirus, que va aturar la competició en sec. Durant els playoffs, a més, els arlequinats han hagut de disputar dues tandes de penals, després que els marquessin als minuts finals. El Sabadell puja a Segona ple de ferides que la felicitat de pujar ha cicatritzat i que el fan molt més fort pel que vindrà.

José Manzanera no va tenir gens fàcil la confecció de la plantilla de cara aquesta temporada. El que havia de ser una de les estrelles de l’equip, Antonio Romero, es lesionava de gravetat i es perdria tota la temporada. Jesús Olmo correria la mateixa sort. Però la reacció va ser eficaç i el relleu de Romero, Xavi Boniquet, s’ha acabat erigint com un dels jugadors amb més incidència. La barreja entre experiència i veterania juntament amb joventut i ambició han acabat valent l’ascens.

La pandèmia ha fet que aquest playoff fos atípic. Uns playoffs d’ascens sense afició, que són els que donen sentit a tot plegat, són molt estranys. Esperem que no torni a passar. Però aquest cop, la pandèmia ho ha fet inevitable. I tot i així, l’emoció va estar servida en cada partit. I sí, és cert que tota la parròquia arlequinada mereixia viure un nou ascens en directe, des de la gespa, tal i com va succeïr a Ipurua ara ja farà nou anys; però vistes les circumstàncies, no pot haver-hi millor notícia pels vallesans.

Quan Esteve Calzada va arribar a la presidència del CE Sabadell, explicava que construint un bon projecte, seriós i consolidant-lo poc a poc, l’ascens es podia produir en un marge de temps d’uns tres, quatre o cinc anys. Dos anys després ho ha aconseguit. Ara, tocarà treballar per fer un equip competitiu a la divisió de plata i per fer que el somni s’allargui.

La clau de l’èxit a Segona és difícil de trobar, però potser valdrà més emmirallar-se en projectes com el de l’Eibar i no pas abonar-se a aventures exòtiques, que l’experiència diu que no acaben bé. Un dels objectius de la directiva era tornar a enganxar a la ciutat, que portava anys força desconectada del club. Malgrat la pandèmia, s’ha pogut demostrar que la ciutat segueix sent arlequinada i, caldrà veure, si el futbol professional enganxa a més gent.

PATIMENT COM A FORMA DE VIDA

El patiment és constant pels aficionats del Sabadell. En cada partit, cada temporada… Això ja és una insígnia del conjunt arlequinat. I motiu d’orgull, també, perquè constantment aconsegueixen sobreposar-se a  situacions límit i tornen a erigir-se. Fins i tot aquesta temporada, que ha sigut molt bona, ha tingut moments d’incertesa i nerviosisme absolut.

Aquest ascens té molta més importància tenint en compte la Segona B de l’any vinent. Serà de 100 equips, cinc grups i diversos canvis al format que faran encara més car el fet de pujar de categoria. Xavi Boniquet, en una entrevista a Futbol Catalunya, va dir-ho ben clar. Aquesta oportunitat no es podia deixar escapar. I no ho han fet. L’any vinent, el CE Sabadell tornarà al futbol professional. I tornarà a trepitjar camps de primera categoria com el Molinón, el Tartiere o el RCDE Stadium.

The post El Sabadell puja a Segona ple de ferides cicatritzades appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

S’ha acabat el patiment. El Sabadell ja és equip de Segona Divisió. Ho ha aconseguit després de superar al Barça B, que va competir i va tenir possibilitats fins al final. Els d’Hidalgo, però, van saber aprofitar l’experiència i van executar gairebé a la perfecció el seu plantejament, que va incomodar al filial blaugrana i li va impedir desenvolupar el seu joc.

Perdonar es pot pagar car. El CE Sabadell va començar bé el partit, tal i com havia fet en els anteriors enfrontaments. Amb una pressió força alta, van incomodar des del principi un Barça B que no podia gaudir de més possesió. Fruit de la pressió, gairebé arriba el primer gol arlequinat. Mal entès a la defensa blaugrana que acaba en una doble rematada d’Édgar des de dins l’àrea. La definició no va ser la millor.

Néstor Querol i Óscar Rubio també van posar en alerta a Iñaki Peña amb un potent xut i amb una rematada en planxa respectivament. Però no hi havia manera, el Sabadell no podia acabar amb èxit les clares ocasions que gaudia.

Després de bons minuts arlequinats, va arribar una falta lateral favorable al conjunt de García Pimienta. Monchu va executar un potent centre-xut que va acabar entrant a la porteria de Mackay sense que ningú la toques (37′). En la primera ocasió clara dels blaugranes, arribava el gol. El descans va anar bé al Sabadell, ja que el filial va fer una passa endavant després del gol.

Arribar i moldre. Si a la primera meitat la sort no acompanyava al Sabadell de cara a porteria, la segona meitat va començar ben diferent. Un bon servei de cantonada favorable als d’Hidalgo era molt ben rematat per Aleix Coch, que aconseguia l’empat (47′).

A partir de llavors, la possessió va començar a decantar-se pel Barça B, que volia canviar la dinàmica vista en la primera meitat. Els minuts passaven i el conjunt de García Pimienta no aconseguia generar jugades que supossesin perill clar per als interessos arlequinats, i això ho van acabar aprofitant els vallesans. Néstor picava la pilota per sobre Iñaki Peña i efectuava la remuntada (75′).

El patiment era un passatge obligatori abans que acabés el partit, tal i com havia succeït davant l’Atlético de Madrid B i la Cultural Leonesa. Aquest cop però, l’ensurt no va arribar a més. Akieme va marcar, però per a alleugeriment dels arlequinats, l’àrbitre va assenyalar fora de joc.

Cinc anys després, el Centre d’Esports Sabadell torna al futbol professional, a la Segona Divisió. De celebrar una permanència agònica a Olot el maig de l’any passat, a celebrar un ascens aquest any. Tres partits d’autèntica bogeria, amb dos tandes de penals, acaben arrodonint un ascens molt esperat.

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Óscar Rubio, Pedro Capó, Aleix Coch (Pajarero, min. 60), Grego Sierra, Josu; Adri Cuevas (Beitia, min. 85), Boniquet (Xiker, min. 90); Aarón Rey (Aitor Pascual, min. 90), Néstor Querol i Édgar.

FC Barcelona B: Iñaki Peña; Morer, Cuenca, Araujo (Mingueza, min. 78), Akieme; Monchu, Jandro (Nils, min. 82) , Matheus (Reis, min. 59), Ilaix (Gerard, min. 82), Konrad i Rey Manaj.

Àrbitre: Iván Caparrós Hernández (comité valencià) amonesta a Pedro Capó (min. 5), Jandro (min.15), Aleix Coch (min.36), Dani Morer (min. 72), Monchu (min. 89).

The post Honor a l’ascens del CE Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

El CE Sabadell va haver de tornar a la tanda de penals i, després de fins a quinze penes màximes amb Ian Mackay parant-ne dos, el conjunt arlequinat ja és a la final dels playoffs. El patiment va ser màxim, perdonant ocasions a la primera meitat i veient com la Cultural remuntava a falta de cinc minuts. Els d’Hidalgo, però, ben acostumats a situacions límits, van tornar a mostrar del que són capaços.

La Cultural Leonesa va començar el partit hiperactiva, buscant des del principi verticalitat. En canvi, el Sabadell va apostar per un joc més calmat, i per construir des del darrere amb tranquilitat i amb la posessió com a clau. Construir amb Ian Mackay sota pals es fa més fàcil. No és novetat, porta tota la temporada a un gran nivell, però ho va tornar a demostrar.

Passats els deu minuts, una falta lateral favorable al Sabadell va facilitar el plantejament d’Antonio Hidalgo. Néstor Querol aprofitava una escletxa a la tanca defensiva per fer gol (12′). Al primer partit va ser Édgar, ara Querol. Dos gols de falta directa en aquests playoffs d’ascens.

A partir de posar-se per davant, tot va anar de cara pels catalans, que es van acabar d’alliberar i el control del partit es va fer més notori. Les poques arribades dels lleonesos, eren fàcilment neutralitzades. Passaven els minuts i la sensació de superioritat del conjunt arlequinat es feia més clara, però als playoffs val més aprofitar-ho.

Aarón Rey va poder culminar una gran primera meitat a títol individual, però no va poder ampliar el marcador. Primer, va estavellar la pilota al pal amb un xut des de fora l’àrea i, després, una centrada seva acabava amb Édgar perdonant a escassos centímetres de la porteria.

Els lleonesos van fer una passa endavant durant la segona meitat. Necessitaven marcar, i el Sabadell es mostrava amb més cautela i menys pressió. Això es va notar, i a part d’alguna ocasió arlequinada, el domini va ser dels rivals. Una jugada per banda dreta de Kawaya acabava en gol (62′). Héctor Hernández rematava des de dins l’àrea per empatar. L’avantatge del Sabadell s’esfumava i la sensació d’haver perdonat rondava pels caps dels futbolistes.

Hidalgo va intentar sacsejar l’equip, donant entrada a Boris Garrós i a Héber Pena. Va poder donar resultats, ja que l’equip va tornar a estirar-se més, i a mostrar-se més actiu en atac. Malgrat això, mentre es consumien els minuts, va arribar una gerra d’aigua freda que podia haver sigut sentenciadora. Menudo efectuava la remuntada amb un bon xut (86′).

Quan l’eliminatòria semblava ja perduda pel Sabadell, va arribar l’èpica, de nou. Boris Garrós aconseguia empatar empenyent a dins la xarxa un xut d’Óscar Rubio des de l’àrea (92′). Una vegada més, contra les cordes, el Sabadell aconseguia agafar impuls per aixecar-se de nou.

Les cames pesaven molt, la forta exigència del partit durant els 90 minuts es va notar a la pròrroga. Això, sumat a la cautela i a la por a cometre errors va fer que les aproximacions fossin molt tímides. La segona part de la pròrroga es va animar més i, de fet, l’àrbitre va tenir feina. Ángel Martínez veia la tarjeta vermella des de la banqueta i Iván González veia la segona groga per aturar el contracop final. Leandro, el porter de la Cultural, va ser providencial en l’última acció del partit. Falta directa de Lanza directa a l’escaire i estirada de Leandro que evita el gol. A penals.

La tanda de penals té nom i cognom. Encara que es podria concloure que tot el partit el va tenir. Ian Mackay. Dues parades en una llarga tanda de fins a quinze penals va acabar donant el passi a la final al Centre d’Esports. Dos de dos en tandes de penals per passar a la gran final. Ara sí, el Sabadell és a 90 minuts de l’ascens a Segona Divisió. El Barça B de García Pimienta serà el rival. Diumenge, el dia definitiu.

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Pedro Capó (Lanza, min. 88), Aleix Coch, Grego Sierra; Óscar Rubio, Adri Cuevas (Boniquet, min. 75), Ángel (Jurgi, min. 88, Josu; Aarón Rey (Beitia, min. 91), Néstor Querol (Héber, min. 66); Édgar (Boris, min. 66).

Cultural Leonesa: Leandro; Aitor, Iván Glez, Rodas, Castañeda (Araújo, min. 75 – Benito, min. 105); Pichín (Gudiño, min. 45), S. Marcos (Martínez, min. 84), Éric Montes, Kawaya (Alfonso, min. 89); Héctor Hdez (Menudo, min. 75), Dioni

Àrbitre: Rubén Ruiperez Marín (comité castellanomanxec) amonesta a Iván González (min.10), Héctor Rodas (min.11), Édgar (min. 44), Néstor Querol (min. 50), Aleix Coch (min. 57), Aitor (min. 60), Gudiño (min. 93), Grego Sierra (min. 106), Lanza (min. 110), Josu (min. 118). Expulsats Ángel Martínez, Iván González.

The post Ian Mackay deixa el Sabadell a un partit de la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

Després de l’èxtasi que va suposar passar de ronda i de la manera que es va aconseguir, el CE Sabadell ja té en ment el nou rival que haurà de superar, la Cultural Leonesa. En la roda de premsa prèvia al partit, l’entrenador arlequinat, Antonio Hidalgo va deixar ben clar que el marge d’error “és mínim” i que es tracta “d’un equip fort i amb molt bons jugadors”.

Malgrat això, el tècnic de Canovelles va voler reivindicar als seus jugadors i a l’entitat. “Hem de donar valor al que som, per història i pel que farem demà al terreny de joc”, va explicar. La Cultural té una plantilla molt potent, amb jugadors que fins i tot tenen “nivell de categories superiors”, però al Centre d’Esports també l’avala la bona temporada realitzada i la quantitat de temporades a Primera i Segona Divisió.

Independentment del resultat, Hidalgo va assegurar que “s’ho deixaran tot al camp fins l’últim minut”, per aconseguir la victòria. Si es guanya a la Cultural, al Sabadell tan sols el separaran 90 minuts de la Segona Divisió.  Objectiu que anhelen jugadors, cos tècnic, directiva i també l’afició, encara que no hi pugui ser presencialment.

L’EFECTIVITAT, NECESSÀRIA

Josu Ozkoidi va comentar a l’Hotel Suís de Ràdio Sabadell que espera un partit “força semblant” al de diumenge, ja que la Cultural també “es troba còmode sense pilota”. La clau, explicava, serà poder “desenvolupar” el seu joc per tal d’estar còmodes, i “ser efectius a dalt”. Al conjunt arlequinat, malgrat avançar-se ràpid davant l’Atlético B gràcies al gol de falta d’Édgar, li va costar generar ocasions de perill i no va poder fer el segon gol, que hagués facilitat les coses. Malgrat això, defensivament l’equip va mostrar un nivell força alt.

Óscar Rubio, per la seva banda, va advertir del perill que poden generar els lleonesos, tal i com van demostrar superant el Yeclano per 4 gols a 1.

Dijous a les 22h de la nit, amb quatre dies de descans, “suficients” tal i com va dir Hidalgo, el CE Sabadell se la tornarà a jugar. 90 minuts, a tot o res, per intentar superar el segon escull i quedar-se a un sol partit de LaLiga SmartBank.

The post Antonio Hidalgo: “Hem de donar més valor a ser el CE Sabadell” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

Sense banderes, bufandes ni pancartes arlequinades. Sense afició. Així d’atípic es presentava la primera eliminatòria que havia d’afrontar el CE Sabadell per pujar a Segona. Tot i així, la emoció, la tensió i els nervis van ser màxims. Després de marcar al minut 3 i ser tot el partit per davant, l’Atlético de Madrid B va empatar el partit al temps de descompte. Finalment, els penals van fer guanyador al conjunt arlequinat. Patir i resistir, són paraules incloses al diccionari arlequinat des de fa temps.

A partit únic, no val a badar. No et pots permetre ni un minut sense concentració màxima. El Sabadell va sortir al terreny de joc amb això gravat a foc, i des del principi van mostrar-se molt entonats. Tant va ser així, que després de forçar una falta a l’extrem dret de l’àrea de l’Atlético B, tot es va posar de cara. Édgar Hernández va lluïr-se – un cop més – i va executar a la perfecció la falta directa (3′). Als tres minuts, el conjunt arlequinat ja era per davant.

Poc després, Óscar Rubio va tenir a les seves botes el segon gol, però Álvaro García va desviar el seu xut providencialment, sota pals. El monòleg arlequinat durant els primers minuts, on els d’Hidalgo van monopolitzar la possessió, es va anar diluint amb el pas dels minuts, i el filial matalasser va començar a gaudir de més pilota. Els seus homes amb més calitat, com Riquelme o Camello, buscaven les pessigolles a la defensa arlequinada.

Malgrat les aproximacions de l’Atlético, els d’Hidalgo es van mostrar molt segurs en defensa, tant a l’hora de sortir de la pressió, com a l’hora de defensar, fent que els atacs rivals no acabessin mai en perill real.

La segona meitat del matx va tenir molts símils respecte la primera. Un inici animat del Centre d’Esports posava la por al cos dels joves jugadors matalassers. Aquest cop, però, no hi va haver-hi un segon gol. I, a partir de llavors, l’Atlético B va fer una passa endavant. Tot i així, el filial topava contínuament amb la solidesa defensiva dels arlequinats, i si aconseguien superar-la, topaven amb Ian Mackay.

Tal i com anaven succeint els minuts, el Sabadell tornava a sentir-se còmode, i amenaçava l’àrea rival. Però els últims minuts, tocava resistir i patir, sensacions ben interioritzades en l’ADN arlequinat. Al descompte, una falta de Beitia a la banda dreta i prop de l’àrea, acabava en l’empat de l’Atlético (93′). Després d’una sèrie de rebots dins l’àrea, al Sabadell se li escapava la victòria en l’últim suspir. Gerra d’aigua freda, però tocava lluitar la pròrroga.

L’efecte del gol matalasser es va notar, va deixar anímicament tocats als jugadors del Sabadell i, per contra, va donar inèrcia als joves del conjunt madrileny. Tot i així, la cautela era ben present, no es podia arriscar massa. Quan tothom donava per fet que tocava anar als penals, va arribar un contracop per part de l’Atlético que va poder ser letal. Sergio Camello va estavellar la pilota al pal quan ho tenia tot de cara per marcar.  Arribar als penals va ser el millor que li podia passar al Sabadell.

Als penals, dos errades arlequinades van fer recordar, de ben segur, les dues tandes de penals perdudes per part del Sabadell aquesta temporada, a Copa Catalunya i a Copa Federació. Però, Ian Mackay, es va encarregar que això no es repetís. El porter gallec va aturar un penal, i això, juntament amb dues errades més del filial i l’encert de Lanza, Boris i Héber, certificava que el Sabadell seguia ben viu en la lluita per l’ascens.

Sembla que no pugui ser d’una altra manera. Patint fins al final i amb moments on l’equip semblava més fora que dins, hi va haver premi merescut, les semifinals ja esperen al Sabadell, que acaba superant la primera de les tres eliminatòries amb èxit. Aquest equip té cicatrius per tot arreu, n’ha vist de tots colors, però té més força que mai per seguir lluitant. 

Fitxa tècnica:

CE Sabadell: Mackay; Pedro Capó, Aleix Coch, Grego Sierra; Óscar Rubio, Adri Cuevas (Lanza, min. 100), Ángel, Josu (Héber, min. 78); Aarón Rey, Boniquet (Aitor Pasqual, min. 78); Édgar (Boris, min. 65).

Atlético de Madrid B: Alex Dos Santos; Ricard, Mejías, Álvaro, Manu Sánchez; Sanabria, Toni Moya, Óscar Clemente (Borja Garcés, min. 77′); Germán Valera (Abde, min. 77′), Camello, Riquelme (Cedric, min. 68).

Àrbitre: Mateo Busquets Ferrer (Comité Balear). Amonesta a Clemente, Grego, Édgar, Mejías, Adri Cuevas, Beitia, Abde, Tropi.

The post El CE Sabadell s’abona a l’èpica per superar l’Atlético B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRÍFOL @JordiGrifol

Xavi Boniquet va arribar al CE Sabadell com a solució a la lesió de llarga duració d’Antonio Romero. Des de l’inici, es va guanyar un lloc a l’equip a partir de bones actuacions i per la seva visió de joc. Ara, el conjunt arlequinat es prepara pels playoff d’ascens a Segona Divisió. Tres partits els separen de la divisió de plata, i el primer equip que hauran de superar serà l’Atlético de Madrid B.

Finalment, serà l’Atlético de Madrid B el primer rival que caldrà superar en aquest atípic playoff d’ascens. Haguéssiu preferit un altre equip o tant us feia això?

Al final, els tres equips que ens podien tocar eren perillosos, cada un té les seves fortaleses. L’Atlético de Madrid B és un rival potent, però també ho haurien sigut els altres. Ens hem de centrar en nosaltres, en estar preparats pel primer partit sigui quin sigui el rival.

Els primers classificats tindran l’ascens a Segona a un sol partit. Això deu fer una mica de mal tenint en compte les jornades que heu estat a dalt de tot.

Òbviament, et queda l’espina ja que podies haver sigut tu el primer classificat, però per desgràcia ha passat el que ha passat i no podem mirar endarrere. Ha sigut un campionat molt competit encara que hagi sigut curt i hem estat lluitant fins l’últim partit.

Com va la preparació física de cara els playoffs? Heu notat tantes setmanes sense entrenar?

Al principi va ser estrany després de molt temps a casa confinats, i les primeres setmanes també van ser dures amb tant temps parats, però ara ja ens hem acostumat i ens anem apropant al ritme que teníem abans, encara que és complicat. El més important ara mateix és l’estat mental.

“Ens hem de centrar en nosaltres i anar pel primer partit”

Destaca molt l’aspecte mental.

En aquests playoffs ‘exprés’ només tens una oportunitat, has de guanyar els tres partits que jugues. Mentalment has d’estar molt concentrat i al 100% tota l’estona, perquè guanyar o perdre anirà de petits detalls i errors. S’ha d’estar preparat mentalment per saber gestionar que se’t posin per davant, saber portar un avantatge o afrontar una expulsió, per exemple.

Quina sensació va tenir el dia del retorn als entrenaments a la Nova Creu Alta?

Va ser estrany, més tenint en compte que vam començar a entrenar de dos en dos i no en grup, com estàvem acostumats. Però tenia moltes ganes de tornar a entrenar i va ser un dia increïble després de tant temps a casa. Va ser bonic tornar a tocar la pilota i la sensació de tornar a trepitjar la gespa.

L’afició del Sabadell sempre hi és, a cada desplaçament s’hi veuen arlequinades. Com serà un partit sense l’afició al darrere?

L’afició és el que més trobarem a faltar, sobretot nosaltres que tenim l’afició molt a prop i ens ha acompanyat sempre. Jugar sense afició és fred, però no podem escollir. Ens hem de centrar en jugar i en aconseguir les victòries. Això seria el millor premi per tots. És una pena no poder sentir el caliu dels nostres, però els sentirem des de la distància.

“L’afició és el que més trobarem a faltar”

Tenen motius per confiar en vosaltres.

Entenc que sentiran impotència per no poder veure al Sabadell des de l’estadi, però els hi diria que ens deixarem la pell. L’ascens ens interessa a tots des del primer a l’últim i lluitarem per aconseguir-lo.

El fet que les eliminatòries siguin a partit únic us afavoreix o us perjudica? Els partits s’han d’executar de manera quasi perfecta.

Serà una eliminatòria diferent, està clar. Crec que és un format diferent i no crec que a cap equip li anirà millor o pitjor, els avantatges i desavantatges d’aquest format ho seran per tots els equips per igual. Els partits es decidiran per petites coses.

Antonio Hidalgo explicava que ja esteu acostumats a enfrontar-vos a filials potents, al Grup III n’hi ha uns quants. L’experiència pot decantar aquests partits?

Estic d’acord amb el míster, el grup III té forces filials molt potents. L’Atlético de Madrid B també ho és, té jugadors molt bons. L’experiència és un grau i et pot donar un plus, però no passarem només per l’experiència que tenim. Ells són joves i estan preparats, i caldrà competir al màxim per superar-los.

“L’ascens ens interessa a tots des del primer a l’últim”

Li preocupa que alguns futbolistes dels diferents filials que hi ha a playoff reprenguessin els entrenaments setmanes abans?

Està clar que els filials tindran una bona preparació física, tenen molts instruments per a entrenar bé. Però no sé si pot ser contraproduent en quant a desgast físic i mental el fet de portar més setmanes entrenant. Nosaltres hem començat més tard, no hi hem pogut fer res, és el que tocava. Però no ens valen les excuses, anirem a per totes.

Com s’ha pogut veure a Primera Divisió, les dinàmiques que portaven alguns equips d’abans de l’aturada s’han revertit. Vosaltres vau acabar la temporada en pitjor dinàmica que a la primera volta. Ara, però, serà com arrancar de zero?

Al final, fa molt que va acabar la temporada, i ara comença aquest playoff exprés. Tots els equips hem deixat enrere el que va passar i en aquestes eliminatòries si passes un partit gairebé ni et dona temps de preparar el següent. Cal alliberar-se de dinàmiques i centrar-se en anar per feina.

Durant la temporada i ara a punt dels playoffs, ha pensat en l’ascens i en jugar a Segona?

Només pensar en pujar de categoria ja se’m posen els pèls de punta, ha de ser una sensació brutal que tan de bo puguem sentir. L’ascens a Segona és una oportunitat que no s’ha de deixar escapar.

La seva arribada al Sabadell va venir donada per la lesió d’Antonio Romero. A base de bones actuacions, es va guanyar la confiança de l’entrenador. Quina valoració fa de la temporada a nivell personal?

Estic molt content i satisfer per haver contribuït a que l’equip hagi estat a dalt, tant de titular com de suplent. M’emporto un aprenentatge bestial d’aquesta temporada, pels companys, l’afició… Acabar això amb un ascens ja seria sensacional.

“Pensar en pujar i ja se’m posen els pèls de punta”

Amb el Peralada, va disputar el Playoff d’ascens a Segona B i va caure a la final contra el Rápido de Bouzas. Encara que sigui una categoria menys, i ara a partit únic i sense afició, ja ha viscut un playoff. Aquesta experiència li pot servir d’ajuda?

Et pot donar una idea del que és un playoff i el que se sent, però cada categoria és diferent. No és el mateix el pas de Tercera a Segona B que el pas de Segona B a Segona. Et pot ajudar però no massa, segurament les sensacions també són diferents. Tot i així, recordo la tensió de jugar els playoffs i que tot i que vam acabar eliminats, va ser bonic per tot el que es va fer aquella temporada.

The post Xavi Boniquet: “L’ascens és una oportunitat que no s’ha d’escapar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

Ha arribat la fase 1 i han tornat els entrenaments a la Nova Creu Alta. Molt atípics i diferents als habituals, això sí. Els futbolistes han anat arribant a l’estadi en parelles, se’ls ha pres la temperatura i han pogut exercitar-se a les ordres del preparador físic, Xavi Moñino, en una zona prèviament desinfectada, seguint de forma estricta el protocal indicat per la federació espanyola.

Després d’exercicis previs, els futbolistes han pogut tornar a trepitjar la gespa de l’estadi arlequinat, encara que fos de manera individual i assegurant el distanciament social. Per realitzar entrenaments en grup, caldrà esperar a que l’àrea metropolitana passi a la fase 2, fet que no s’espera fins d’aquí 15 dies mínim.

Hi ha diverses comunitats de l’Estat que ja són en fase 2, amb la qual cosa, els equips d’aquestes zones que participen en el play-off podran començar a entrenar en grup abans. Això, pot ser significatiu alhora de preparar les eliminatòries.

Justament aquest dilluns, la federació espanyola ha validat les classificacions tal i com van acabar abans de la suspensió de les mateixes, determinant així que el CE Sabadell, la UE Cornellà i el FC Barcelona B disputaran el play-off d’ascens, pel qual encara no hi ha data, però el sorteig de la primera eliminatòria segueix en peu, el 8 de juny.

The post El Sabadell torna a la feina pendent del play-off appeared first on FutbolCatalunya.com.

@JordiGrifol

Tres victòries locals, cinc empats i dues victòries visitants van ser el balanç d’aquesta 25a jornada, que deixa la part alta ben apretada i amb molts equips implicats en la lluita, que de ben segur serà elèctrica i dura fins el final de la temporada. L’Olot, amb una victòria contundent, va avisar als de dalt que vol competir amb ells per coses grans.

El Barça B no podia fallar si volia seguir a dalt. I no ho va fer. Davant hi havia l’Atlètic Llevant, un rival gens fàcil. Des de l’inici, els blaugrana van sortir a dominar, malgrat la forta pressió del filial granota. El primer gol ha arribat en un intercanvi de cops. D’un xut de Collado des de la frontal que el porter ha rebutjat, a un xut de Giorgi dins l’àrea que significava l’1-o (24′). Tot i rebre el gol, els de Pimienta van reaccionar ràpidament i l’alegria local va durar ben poc. Collado empatava el partit cinc minuts després amb un xut des de fora l’àrea (29′).

Però això no era tot. Després d’un servei de cantonada embolicat, Saverio remuntava el partit en una tercera rematada dels blaugrana (33′). Amb un ritme més baix, la segona meitat no va permetre ampliar el marcador i, finalment, el Barça B va aconseguir una victòria molt important per seguir a la part privilegiada.

L’Andorra segueix en caiguda lliure. Davant el Villarreal B, els de Gabri van perdre per la mínima. El filial groguet va començar molt fort el partit i, això, va donar els fruits ràpidament. Mújica aprofitava una passada a l’espai d’Andrei per superar Ratti (9′). Després del domini local, els tricolors van començar a jugar de tu a tu, aconseguint arribar a l’àrea rival. Així, després d’una conducció de Musa, Ernest Forgas empatava el partit i el deixava obert al descans.

Durant la segona meitat hi va haver ocasions per uns i altres i, justament així, la precisió va decantar la balança. D’una pilota al pal de Forgas al gol de Lozano pel Villarreal B (66′). A partir d’aquí, l’Andorra ho va provar tot, bolcat a l’atac, però sense èxit. Una nova derrota pels de Gabri que ja veuen els playoffs a set punts de distància.

No fallen

El Cornellà està intractable. Els verds van superar l’Ejea a casa seva per sumar tres punts clau per seguir en la lluita per estar ben amunt. Després d’una primera meitat on tan Ejea com Cornellà van perdonar unes quantes ocasions que van tenir, la segona meitat va començar amb pòlvora visitant. Juan Camilo Becerra rematava un servei de cantonada des del segon pal i feia el gol (49′). A partir d’aquí, els aragonesos van tenir opcions d’empatar, però finalment la defensa de Romo va ser eficaç i el Cornellà va assegurar un bon botí fora de casa, gesta gens fàcil.

Al Nou Estadi de Tarragona no es va imposar ningú, al menys pel que fa el marcador. Nàstic i Lleida s’enfrontaven en un partit important per ambdós, encara que amb objectius diferents. Els de Molo, des d’un inici, van gaudir del domini del partit i les ocasions més clares mentre els de Seligrat esperaven amb atenció el seu moment. Marc Martínez, gràcies a una centrada de José Ruiz, posava per davant els seus (15′). Tot i això, després d’uns minuts sense ocasions clares, el mateix José Ruiz feia unes mans a l’àrea i l’àrbitre assenyalava penal, essent aquest molt discutit pels lleidatans. Bonilla el va transformar per posar l’empat abans del descans (40′). A la segona meitat, la igualtat entre els dos equips no va permetre veure cap més gols, tot i algunes ocasions clares com un doble pal per part dels de Seligrat. Aquest empat segueix allunyant del descens el Nàstic mentre que el Lleida es queda a cinc punts dels quatre primers.

Sense gols

L’AE Prat va aconseguir sumar un punt a casa de la visita del CD Ebro. El conjunt de Dólera va voler tenir la pilota però, això no va ser suficient per generar ocasions clares. Els referents d’un i altre equip, Raillo i Juampa, no acabaven de gaudir d’ocasions clares. El guió a la segona meitat va ser semblant, encara que l’Ebro va aconseguir imposar el seu joc. Finalment però, la balança no es va decantar ni per uns ni per altres i, l’empat a zero, va ser el resultat definitiu. Un punt que segueix sense servir-li al Prat per abandonar la zona de descens.

L’Espanyol B no guanya des del 12 de gener. El duel de filials enfront el València Mestalla no va servir per trencar aquesta mala ratxa. Els gols no van aparèixer. El partit va mantenir una tònica semblant durant tot el partit, amb igualtat màxima. Tot i així, durant la primera meitat el València Mestalla va gaudir de millors minuts i, per contra, a la segona meitat el filial perico va estar en millor to. Sigui com sigui, els esforços i les ocasions de Soni i Jordi Sánchez per cada banda no van ser suficients com per decantar la balança. Els de Gay hauran d’esperar una setmana més per sumar els tres punts.

L’altre empat a zero el va signar el Llagostera al Rico Pérez. El conjunt d’Oriol Alsina va trobar dificultats de cara a porteria i, la dificultat de generar perill sumat a un porter contrastat com Falcón, van fer impossible els intents de marcar en tot un estadi com el de l’Hércules. Malgrat això, els catalans sí que van mostrar-se forts i sòlids en defensa, on no van cedir ni un pam. Benja va poder donar la victòria als alacantins amb una pilota al pal, però la sort va estar de part dels blaugrana. Empat positiu pels d’Oriol Alsina, que s’allunyen cada cop més del descens.

Triomf de líder

El Sabadell va patir molt, però va saber fer-ho i, també, va saber adaptar-se per remuntar un partit que se’ls havia posat complicat. Després d’una primera meitat on els d’Hidalgo van gaudir d’ocasions clares per marxar al descans amb victòria, però no aprofitar-les ho van acabar pagant car. Una de les poques aproximacions de l’Oriola, ja ben entrada la segona meitat, acabava en penal per mà d’Óscar Rubio. Chechu Dorado, experimentat, no va perdonar (69′). A partir de llavors, el partit va embogir i això va afavorir el Sabadell. Una jugada a tocs d’esperó acabava amb una bona definició de Boris per empatar (76′). Poc després, una acció individual d’Aarón Rey acabava en passada de la mort cap a Édgar i, aquest, d’esperó, culminava la remontada (84′). Aquests tres punts i la manera d’aconseguir-los fa més forts els d’Hidalgo.

El Badalona va sumar un gran punt davant un dels equips més forts de la categoria, el Castelló. Els visitants van portar la iniciativa durant gran part del partit però això no va suposar un mal major per als de Manolo González, que van saber aprofitar les ocasions que van tenir. Kilian Duran aprofitava una centrada de Chema Moreno per posar per davant els escapulats (32′). Morales va salvar diverses vegades al Badalona amb bones intervencions. No obstant això, Juanto Ortuño va poder batre’l després de diversos intents (74′). Evidentment, aquest empat és positiu pels badalonins, encara que sumar de tres en tres és una necessitat.

Victòria volcànica

Partidàs. La UE Olot va fer-se molt fort a casa i va segellar una gran victòria davant La Nucía. Els de Raúl Garrido van sortir endollats des de l’inici i, a pilota aturada, va arribar el primer gol. Jordi Masó encetava el marcador amb un potent cop de cap (15′). Després de minuts de control olotí, Álvaro Salinas enviava la pilota al fons de la xarxa amb el pit (39′). El mateix Salinas, poc després de la represa, sentenciava aprofitant un refús de la defensa (52′). En una segona meitat amb domini absolut de la UE, la cirereta del pastís la feia Chabboura amb una rematada des del segon pal (90′). Tres punts més que merescuts pels de Garrido que, de ben segur, somien amb alguna cosa més que la mitja taula. Motius per fer-ho, en tenen.

The post La part alta d’aquesta Segona B treu fum appeared first on FutbolCatalunya.com.

El capità del CE Sabadell, Ángel Martínez, es va mostrar “fotut” després de la derrota davant l’Hércules, però al mateix temps va voler posar en valor la temporada que estan realitzant. “És molt difícil guanyar en aquesta categoria”, va comentar.

El conjunt arlequinat va perdre a casa després de set victòries consecutives a la Nova Creu Alta. Ángel va declarar que “les estadístiques diuen coses”, però que “s’han de demostrar cada partit” i, en qualsevol moment, “es poden trencar”. Defugint d’estadístiques, el migcampista gironí va admetre que els va faltar “l’encert d’altres partits” i “un punt de sort”, però “no hi ha temps per lamentacions”, ja que la setmana vinent el Sabadell haurà de visitar La Nucía, encara invicte com a local.

Pel que fa La Nucía, dimecres haurà de disputar el que resta del partit anul·lat davant el Lleida Esportiu, amb la qual cosa els d’Hidalgo arribaran en millors condicions. Malgrat això, Ángel va reclamar “que no es baixin les alarmes” per evitar sorpreses, ja que el conjunt alacantí tindrà ganes de “guanyar al líder” i va voler centrar-se en allò que depèn d’ells mateixos, “recuperar la millor versió”. 

“Hem jugat al seu ritme”

El tècnic del Sabadell, Antonio Hidalgo, va admetre en roda de premsa que el plantejament de l’Hércules els va condicionar i això va propiciar un ritme que “no era precisament alt”, justament el que volia Vicente Mir. A la segona meitat, Hidalgo va donar entrada a Boniquet per intentar sacsejar el partit i “per tenir més pilota”, encara que els plans no van acabar de sortir de la millor manera. “No ha estat el nostre millor partit, avui ens ha tocat un dia dolent”.

Malgrat tot, el Sabadell segueix líder i amb tres punts de marge respecte el segon classificat, el Barça B. L’entrenador arlequinat va demanar “que es valori el que els nois fan” i, també, va voler treure-li ferro a l’assumpte, tenint en compte que “hi ha situacions molt pitjors” i que el Sabadell “segueix en una situació molt bona. “No podem tenir angoixa, encara queda molta cosa per fer”, va declarar.

The post Ángel Martínez: “No hi ha temps per lamentacions” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb un balanç de tres victòries locals, quatre empats i tres victòries visitants, la 23a jornada lliguera deixa la part alta ben oberta, amb el líder perdent punts i els perseguidors sumant-ne i, pel que fa la part baixa, el Nàstic de tarragona segueix allunyant-se de la zona baixa, on el Prat i el Badalona segueixen abonats.

Important duel el que enfrontava l’Espanyol B i el Lleida Esportiu a la Dani Jarque, ja que ambdós equips volien els tres punts per seguir la lluita per estar entre els quatre primers. La primera meitat va estar marcada per la pressió alta que imprimien uns i altres al seu joc i, també, pel domini que intentava tenir el filial blanc-i-blau. L’intercanvi de cops era la tònica predominant i, això, va beneficiar els de Molo. Una pilota aturada va ser rematada per Simic i Xemi, aprofitant el refús d’Adrià López, avançava els de la Terra Ferma (35′).

La segona meitat va ser el torn de rèplica dels de Gay, que van sortir molt endollats. Gràcies a una centrada des de l’esquerra, Ferran Jutglà empatava el partit ràpidament (53′). La felicitat, però, es va esvair en qüestió de minuts, ja que Abel Molinero va replicar amb un bon xut que el porter local no va poder aturar (59′). Els de Molo, amb el partit al seu favor, van tenir ocasions per sentenciar, però no les van concretar. Això, en aquesta categoria, s’acaba pagant i aquest partit no en va ser l’excepció. Una caiguda a l’àrea de Ricard Pujol va desembocar en penal. Soni no va fallar (77′), i l’empat va acabar sent el resultat definitiu.

Cop sobre la taula

No ho tenia gens fàcil, l’Olot. Una visita del Castelló aquesta temporada és sinònim de dificultat, tenint en compte els números que estan realitzant. Malgrat això, els olotins no es van arrugar gens ni mica i, això, va acabar donant els fruits en forma d’espectacular victòria. La primera meitat va ser intensa i igualada, amb bons moments per part dels dos equips i amb dues grans intervencions de Ballesté per mantenir viu el matx. La segona meitat va arrencar i, als pocs minuts, l’Olot es va posar per davant. Un contracop liderat per Héctor Simón acabava amb Álvaro Salinas rematant una passada de la mort (54′). A partir d’aquí, lluny de recular, els de Raúl Garrido van saber fer-se forts amb la pilota i amb llargues posessions per acabar sumant tres punts d’or davant un dels millors equips de la categoria.

El Nàstic també va mostrar-se fort davant l’Ebro. Els de Toni Seligrat van començar forts i amb ganes de victòria, fet que va comportar el ràpid gol de Gerard Oliva fruit de l’estratègia (6′). L’alegria local no va durar gaire, ja que una centrada rematada per Emaná va acabar entrant dins la porteria de Bernabé després d’un rebot (17′). Lluny de fer un pas enrere, el Nàstic va seguir cap endavant i Fran Carbia, que va entrar al terreny de joc substituint el lesionat Brugui, va segellar un gran debut. Des del segon pal, Carbia va aprofitar una centrada per retornar l’avantatge als grana (34′). La segona meitat va estar marcada per la poca activitat ofensiva fins quan faltaven deu minuts de partits. Dues centrades letals. Una centrada de Bonilla significava el doblet de Carbia (81′) i, posteriorment, una centrada de Carbia acabava amb el cop de cap de Bonilla (84′), la sentència. Amb aquesta gran victòria, el Nàstic segueix acumulant punts que l’ajuden a allunyar-se del descens.

Prohibit perdonar

El resum del partit entre el Prat i el Barça B és que no es pot perdonar. L’AE Prat va fer un gran partit, plantant-li cara al filial blaugrana però no va ser capaç de concretar les ocasions que va tenir. La primera meitat va començar amb els locals apretant i gaudint de les primeres ocasions via Raíllo i Arjona, estavellant una pilota al travesser. Poc després, unes mans d’Héctor dins l’àrea significaven la pena màxima. Rei Manaj no va perdonar (28′). El mateix Manaj, va acabar sent expulsat abans del descans per doble groga.

Amb superioritat numèrica, el Prat va seguir apretant i insistint fins l’empat, que, com no podia ser d’altra manera, va arribar de les botes de Raíllo en una jugada acrobàtica (77′). Quan ambdós equips donaven l’empat per bo, una conducció de Konrad en temps de descompte va acabar en un xut creuat que va acabar en gol (90′). El Barça B guanyava així el partit, ‘in extremis’, i davant un Prat que encara es preguntava com podia haver deixat escapar el partit.

L’Andorra perd pistonada. Malgrat haver iniciat el campionat de manera impressionant, quatre jornades consecutives sense sumar els tres punts estan allunyant del play-off als de Gabri, malgrat segueixen ben col·locats per assolir-los. A Ejea de los Caballeros, l’Andorra va començar gaudint de la iniciativa i de bones aproximacions, però aquestes no es concretaven. Per contra, una de les poques ocasions dels locals, va significar el gol. Manu Molina es quedava sol davant Ratti i no perdonava (64′). A partir d’aquí, la insistència andorrana va augmentar encara més i, finalment, l’empat va arribar des dels onze metres. Carlos Martínez va fallar el penal en primera instància però va aconseguir caçar el rebot i fer l’empat (84′). Els de Gabri hauran de treballar més la parcel·la ofensiva per no perdonar ocasions i sumar de tres en tres.

El líder cau

El Sabadell va tornar a perdre a casa després de set victòries consecutives a la Nova Creu Alta. Ho va fer davant l’Hércules, que va aconseguir posar contra les cordes als d’Hidalgo. El partit va començar amb un Sabadell dubitatiu, cosa que els visitants van aprofitar per posar a prova Mackay. En un cop de sort, en la primera ocasió del Sabadell, Boris Garrós va fer un remat potentíssim amb el cap per superar el porter rival gràcies a una centrada per la dreta (30′). L’avantatge, però, va durar ben poc. Vergos aprofitava una centrada per empatar (36′). Resultat just al descans.

Ja a la represa, els visitants van sorprendre els arlequinats amb un servei de cantonada que Torres va rematar sol des de l’àrea petita (51′). Els de Vicente Mir remontaven. A partir d’aquí, l’ansietat i els nervis es van apoderar d’un Sabadell que ho va intentar tot a la desesperada i amb molts homes d’atac sobre el camp. Finalment, derrota que cou, però que no fa perdre el liderat al conjunt arlequinat.

Victòria clau

El Cornellà ha entrat en una dinàmica molt positiva i ho està aprofitant. Davant el Badalona, els de Romo van saber perseverar fins la victòria. El matx va començar molt igualat i les ocasions que es donaven no inquietaven massa a cap dels dos porters. Durant la segona meitat, el Cornellà s’ha anat fent amb el partit, madurant-lo fins que ha trobat espais per fer mal. Primer Becerra, amb una bona definició (76′), i després Pol Moreno (81′), van acabar donant aquest valuós triomf als del Baix Llobregat. Per la seva banda, els de Manolo González comencen a necessitar una victòria per no desenganxar-se dels equips que té per dalt.

The post Barça B i Cornellà li segueixen la pista al Sabadell appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si a algún equip ha beneficiat aquesta 21a jornada és al CE Sabadell i al Nàstic de Tarragona. Per una banda, els d’Hidalgo aconsegueixen distanciar-se dels seus rivals directes i acomodar-se en el liderat i, per l’altra, els de Toni Seligrat aconsegueixen sortir del descens i el playout. El balanç de la jornada ha sigut de quatre victòries locals, quatre empats i una victòria visitant

El Nàstic surt del descens. Els de Toni Seligrat van saber disputar un difícil matx enfront el Barça B per sumar tres punts importants. El partit va estar marcat per l’ordre defensiu que ambdós equips van imprimir al seu joc, però també per un Barça B que gaudia del domini de la pilota. Malgrat això, les aproximacions d’uns i altres no acabaven de ser clares o bé, s’estavellaven al pal, com una bona acció d’Abel Ruiz. A falta d’uns vint minuts per finalitzar el partit, una centrada de Roger Brugué des de la dreta era rematada en dos ocasions per Pol Ballesteros, que en segona instància va saber anotar el gol pels locals (72′). A partir de llavors, el filial blaugrana ho va intentar tot, però la defensa grana va saber resistir per sumar la victòria. Per la seva banda, els de García Pimienta segueixen en play-off malgrat perdre.

Perdonen

L’Olot va deixar escapar la victòria. Els de Raúl Garrido s’enfrontaven al Cornellà i van començar molt forts. En la primera ocasió clara dels olotins, Xumetra no perdonava després d’una bona centrada de Chavarría (18′). Després del gol, els locals van seguir insistint i buscant el segon gol, encara que aquest no va arribar. Ja en la segona meitat, el guió del partit va canviar força i el Cornellà semblava agafar les regnes del partit. Els minuts anaven passant i Ballesté feia de dic de contenció davant les ocasions dels de Romo, fins que el gol visitant va ser inevitable. Un cop de cap de Becerra (83′) posava l’empat al marcador. Al final, repartiment de punts entre dos equips que van gaudir de bones ocasions i bons moments durant el partit.

L’AE Prat es queda amb la mel als llavis. En un duel directe per la permanència davant l’Oriola al Sagnier, els potablava van començar el partit molt endollats. Després de diverses ocasions, Raíllo obria la llauna a la sortida d’un córner (28′) i, abans del descans, Cárdenas feia el segon gol (43′). Aquesta diferencia convidava a l’optimisme, però encara quedaven 45 minuts. A les acaballes de partit, després d’aguantar el marcador, els de Pedro Dólera van acabar cedint. Amb tan sols dos minuts, l’Oriola empatava el partit. Primer Solano (82′) i després Inglés (84′), van acabar empatant un partit que al Prat se li va escapar en qüestió de dos minuts i dues distraccions.

L’Espanyol B es va topar amb l’Ebro, el qual se li va resistir. Els inicis del conjunt de Gay solen ser bons i eficaços i, en aquest partit, no hi va haver excepció. Els blanc-i-blaus van aprofitar la primera ocasió que van tenir, quan Nico va caçar un refús per fer el primer (12′). Malgrat això, la igualada va arribar en qüestió de minuts dels peus de Lolo Garrido (17′), després d’una recuperació arlequinada. Ja a la represa, els locals no van aprofitar les seves ocasions i, en canvi, l’Ebro va aprofitar un córner per posar-se per davant (57′). A partir d’aquí, el partit va tornar a ser perico, amb els aragonesos tancats al seu camp. Amb aquest context, una caiguda a l’àrea de Nico va acabar en pena màxima. Moha no va fallar (85′) i, així, l’Espanyol B aconseguia empatar als últims instants per acumular un punt més i seguir en segona posició.

En un partit marcat pel vent, el Llagostera no va ser capaç de sumar a Ejea de los Caballeros. Ejea i Llagostera van disputar un matx molt igualat en el qual les ocasions van arribar en comptagotes i molt poc clares. Amb aquesta situació, va ser l’Ejea el que, ja ben entrada la segona meitat, va aprofitar una de les poques ocasions de les que van gaudir, quan Ramón López va superar Marcos amb un xut des de fora l’àrea (63′). Així, el Llagostera segueix, malgrat tot, en una situació tranquil·la.

Més líders encara

El Sabadell va tornar a guanyar davant l’Atlètic Llevant i, amb els resultats dels rivals directes, aconsegueix distanciar-se encara més. En un partit complicat, on als arlequinats els costava generar perill, va ser una enrevassada jugada la que va desbloquejar el partit, quan Boris Garrós va anotar en un còrner molt tancat a l’àrea petita (52′). A partir d’aquí, els d’Hidalgo van saber patir i evitar el gol dels visitants, garantint així uns nous tres punts.

Al Municipal de Badalona no hi va haver gols. Al menys, gols legals, ja que fins a tres gols van ser anul·lats al Badalona. En un partit on, possiblement, el conjunt de Manolo González va gaudir de més ocasions, Ratti va realitzar una bona actuació per neutralitzar l’atac escapulat. A més, el partit va acabar amb un expulsat de cada equip. Finalment, punt que al Badalona no li serveix i cau novament al descens per la victòria del Nàstic i, per la seva banda, l’Andorra es queda a les portes del playoff.

Per la seva part, el Lleida Esportiu tan sols ha pogut disputar 14 minuts del seu xoc davant La Nucía, ja que el partit s’ha suspès per la pluja i el vent. 

The post El Nàstic surt del descens i el Sabadell, més líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

La divuitena jornada de lliga posa punt i final al 2019. Amb aquesta jornada, ha quedat ben clar que aquesta Segona B té moltes coses a ensenyar encara, ja que la competició queda oberta tant pel que fa la part alta com la baixa. El balanç de la jornada és de sis victòries locals, dos empats i dues victòries visitants. 

Un Sabadell – Lleida Esportiu obria, el dissabte a la tarda, aquesta última jornada del 2019. Un duel directe a la part alta i de màxima rivalitat que acollia la Nova Creu Alta. I, el partit, va tenir uns únics colors; els arlequinats. Al minut 3, l’àrbitre va interpretar una agressió de José Ruiz dins l’àrea que significava la seva expulsió immediata i penal favorable al Sabadell. Édgar, en estat de gràcia, no perdonava i feia el primer (3′). Aquesta expulsió i el gol, va desdibuixar a un Lleida que ja no es va saber trobar. Quan encara no s’havia complert la primera mitja hora de partit, una gran jugada individual d’Aarón Rey acabava en penal després que Joan Oriol el fes caure. Aquest cop, Adri Cuevas, va ser l’encarregat de fer el segon (24′).

A la represa, el monòleg arlequinat va seguir i, a la sortida d’un córner, Aleix Coch es va encarregar de fer el tercer amb una bona rematada (56′). Per arrodonir la festa arlequinada, una bona acció individual de Lanzarote acabaria als peus d’Ángel que, des de la frontal, va realitzar una canonada per arrodonir el marcador (69′). Amb aquesta victòria extasiant, els d’Hidalgo acaben l’any més líders que mai i amb sensacions molt positives. Per la seva banda, els de Molo acaben el 2019 en caiguda lliure i, hauran de buscar-hi solució durant les vacances de nadal.

Imparables

L’Espanyol B continua en línia ascendent i acaba l’any de la millor forma possible. Davant el Llagostera, els de Gay van sumar la setena victòria consecutiva, que deixa l’equip molt ben col·locat a la zona privilegiada de la taula. Aquest duel català va començar molt positivament pels interessos blanc-i-blaus, ja que, en la primera acció del matx, l’àrbitre va xiular penal favorable als locals per mans. Moha no va perdonar i l’Espanyol B ja guanyava (1′). Amb l’1-0, els espanyolistes no es van relaxar gens i van seguir atacant per fer el segon, que el van trobar ben ràpid amb un xut de falta executat per Nico, que no va perdonar (13′).

Ja a la represa, el Llagostera va sortir amb ganes de remuntar i poc després d’arrencar la segona meitat, Kuku retallava distàncies (52′). A partir de llavors, la tensió va fer acte de presència fins que va aparèixer Pau Martínez per segellar un nou triomf perico que els deixa en una posició gairebé immillorable per tancar l’any.

Triomfs que valen or

Quan un equip està immers en una mala situació com pot ser el descens, les victòries signifiquen molt. El Badalona va tornar a guanyar davant l’Oriola, confirmant així la dinàmica positiva que estan realitzant. Els escapulats van començar el partit gaudint de domini i d’ocasions i, després d’intentar-ho en més d’una ocasió, una assistència de Valentín li valia a Robert per marcar l’1-0 (39′). A partir d’aquí, les ocasions arribaven amb comptagotes i, el treball defensiu del Badalona es va notar, ja que van saber neutralitzar l’atac de l’Oriola per sumar la tercera victòria consecutiva. Així, Manolo González ha aconseguit una fita que semblava gairebé impossible quan va arribar, celebrar el cap d’any fora de les posicions de descens. 

L’AE Prat també va guanyar per acomiadar l’any. Els potablava van aconseguir la primera victòria al Sagnier, que fins llavors es resistia, davant el Villarreal B. Amb el vent com a protagonista improvisat, el Prat va començar endollat. Una jugada de Pla per línia de fons era aprofitada per Raíllo, que va anotar el primer gol (20′). Aquest gol va animar els locals i, tot i alguna ocasió visitant, els de Dólera van saber aprofitar les seves i, abans del descans, un cop de cap de Raíllo va habilitar Toni perquè fes el segon (40′). Ben entrada la segona meitat, Edu Espiau retallava distàncies amb una rematada de cap (63′). Malgrat aquest gol, el Prat va saber resistir i jugar les seves cartes fins que, a les acaballes, Alex Pla ha sentenciat per segellar una victòria important per acabar l’any de la millor manera i amb esperança i motivació de cara l’any vinent.

Un altre que ha sabut sumar els tres punts en la divuitena jornada ha sigut l’Olot. Davant el Barça B, els de Raúl Garrido van saber fer-se forts a casa per sumar tres punts de mèrit. Tot i el control blaugrana, una arribada de l’Olot va caure als peus d’Héctor Simón, que no va perdonar per fer el primer gol (27′). A partir de llavors, els de Pimienta van buscar el gol mitjançant el control i la pressió a camp contrari però, malgrat això, els olotins van fer una demostració de solidesa defensiva que els va permetre guanyar davant el filial blaugrana. Triomf important.

Es trenca la ratxa

El Cornellà, vuit jornades després, va caure a domicili davant el Castelló, fet que els deixa amb 27 punts. El partit va començar amb un conjunt local que apretava molt. El seu premi va tardar a arribar però, un llançament de falta de Víctor els avançava i trencava la igualtat (37′). Ja durant la segona meitat, quan possiblement millor estava el Cornellà, més sang van fer els castellonencs. Primer, Muguruza mitjançant la pena màxima va augmentar distàncies (70′) i, poc després, Serra segellava la victòria (83′). Esteve, a les acaballes, va aconseguir fer el gol que tant havia buscat el Cornellà, però ja era massa tard.

El Nàstic acaba l’any en descens. Els de Toni Seligrat van sumar una nova derrota, la tercera consecutiva, davant l’Hércules, rival directe. Els nastiquers van començar gaudint d’oportunitats però, sense materialitzar-les. Amb tot això, els visitants sí que van aprofitar una de les que van tenir, després que Borja Martínez rematés una centrada al segon pal (37′). A partir de llavors, els catalans van buscar l’empat amb insistència però la inoperància ofensiva es va fer present i no van ser capaços d’anotar. Ja en temps de descompte, Rulo va segellar la victòria visitant en un contracop (90+6′).

Empat per acabar l’any

L’Andorra no va poder tancar el 2019 amb victòria però, tot i així, sí que acaba l’any en posicions de play-off. El partit davant La Nucía no va començar gens bé, ja que els locals es van avançar en la primera acció del partit, amb una rematada de Javi Cabezas (1′). La reacció de l’Andorra, però, no va tardar en arribar. Una centrada de Rai Marchan va arribar a Casadesús, que va empatar el partit amb una bona rematada (20′). A partir de llavors, els de Gabri van buscar la victòria, però no hi va haver sort. Els andorrans no van ser capaços de fer un segon gol i van acabar traient un empat de l’Estadi Olímpic Camilo Cano.

The post El 2019 acaba amb la Segona B més oberta que mai appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CE Sabadell va guanyar l’AE Prat i ha recuperat el liderat. Les bones sensacions i la comunió entre afició i jugadors és la tònica habitual. Édgar Hernández, l’autor del golàs de falta que va obrir el marcador, es va mostrar molt content per la victòria, el gol i “el gran treball que ha fet l’equip”.

Una de les claus d’aquest Sabadell és la solidesa defensiva i, davant els potablava, els d’Hidalgo van tornar a mantenir la porteria a zero. “El treball defensiu de l’equip és espectacular, cal destacar tenir un altre cop la porteria a zero”, va declarar el davanter gavanenc.

Amb aquesta victòria, el Centre d’Esports suma cinc victòries consecutives a la Nova Creu Alta, on el dissabte rebran el Lleida Esportiu amb la intenció de sumar el sisè triomf. Édgar va voler remarcar la “dificultat que té el que està fent el Sabadell”, i això ve precedit pel “treball diari, l’ambició i l’il·lusió”. El duel davant el Lleida és un partit entre dos equips “que estan fent les coses bé” i des del vestidor arlequinat tenen “moltes ganes que arribi el dissabte”.

Crida a omplir l’estadi

El partit de dissabte vinent és molt important pels interessos d’ambdós equips i, des del vestidor arlequinat, han volgut fer “una crida per a que vingui molta gent a recolzar l’equip fins l’últim minut”. “Com més arlequinats siguem davant el Lleida, més força farem”, va declarar Édgar.

El gol d’Édgar que va obrir la llauna va arribar just abans del descans, cosa que l’autor del gol va voler destacar: “Estem en una situació on els gols arriben en moments crucials per a que l’equip rival no reaccioni”. Boris Garrós va estrenar-se com a golejador, i el seu soci ofensiu va voler valorar-ho molt positivament, ja que “treballa molt i es mereixia marcar”.

El retorn de Jurgi

El Sabadell va recuperant efectius de cara a la segona meitat de temporada que resta. Davant l’AE Prat, Jurgi Oteo va poder gaudir d’uns minuts sobre la gespa després d’una ruptura del menisc extern del genoll esquerre que l’ha mantingut apartat dels terrenys de joc des de principis de setembre. Jurgi es va mostrar molt content per debutar després de la lesió i el procés de recuperació, que ha tingut “alts i baixos”.

El jove futbolista basc va coincidir amb Édgar en que “l’equip està molt bé” i això és fruit del “treball”. Al mateix temps, va explicar la dificultat que suposa entrar a l’onze ja que “tothom està en forma i bé”, però “toca lluitar per entrar-hi.”

The post Édgar: “El que està aconseguint el Sabadell és molt difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Sabadell liderant la classificació, el Badalona que vol sortir del descens, l’Espanyol B que segueix en plena forma, el Nàstic de Seligrat que torna a perdre… Les setmanes van avançant i, a falta d’un partit, l’any 2019 arriba a la fi i deixa el grup III de la Segona B més obert que mai. Vuit victòries locals i dues victòries visitants són el balanç d’aquesta dissetena jornada.

Bogeria a Prada de Moles. Així va començar una nova jornada per l’Andorra, en un partit de vertigen davant el València Mestalla. La primera meitat va ser totalment ché. Després de mitja hora de joc, Jordi Sánchez no va perdonar davant Ratti per fer el primer gol del partit (31′). Abans del descans, Sergio Moreno feia el segon (44′), que deixava tocat a l’Andorra.

A la represa, Gabri va buscar una reacció i, per dur-la a terme, va donar entrada a Goujon i Keita. A partir d’aquí, es va produir un canvi de guió. Un cop de cap de Forgas retallava distàncies (60′) i, pocs minuts després, Goujon transformava un bon xut en l’empat (64′). Amb l’empat assolit, l’Andorra va seguir empenyent i, Martí Riverola, culminava la remuntada una estona més tard (75′). Quan tot semblava acabat, a les acaballes, Guillamón va aprofitar una pilota morta dins l’àrea petita per empatar (88′). Ja al temps afegit, va tornar a aparèixer Iker Goujon per donar la victòria definitiva a l’Andorra en un partit èpic que va fer esclatar d’alegria l’estadi andorrà.

Polèmica i emoció són dues paraules que bé poden definir el duel que va enfrontar el Llagostera i l’Olot. El partit va començar amb els dos equips força cautelosos però, tot va canviar el minut 39. Xumetra va tallar un contracop amb una entrada dura i l’àrbitre li va ensenyar la targeta vermella. Ja a la segona meitat, els locals aprofitaven la superioritat numèrica, malgrat que no acabaven de concretar això en bones ocasions. Per la seva banda, els de Raúl Garrido també van gaudir d’alguna ocasió per fer el gol. Prop del final, tot va embogir. Primer, els visitants demanaven penal per una agafada dins l’àrea sobre Kilian, però l’àrbitre no ho va interpretar de la mateixa manera. Després, l’Olot es va quedar amb nou jugadors, després d’una segona groga a Comas per una disputa aèria. I, ja en temps afegit, Sascha Andreu anotava el gol de la victòria (93′) després d’una acció en què Sergio Cortés estava al límit del fora de joc, tot i que els col·legiats no ho van veure així i, el Llagostera, s’emporta una victòria crucial per seguir ben a prop dels llocs de privilegi.

La sisena seguida al sac

L’Espanyol B segueix imparable. A domicili, davant l’Oriola, els de Gay van aconseguir sumar la sisena victòria consecutiva per consolidar-se a la part alta de la taula. Els pericos van començar el partit amb bon peu i dominant. A la sortida d’un córner, aquesta superioritat es va transformar en gol, quan Ferran Jutglà va caçar un rebot (38′). Abans del camí a vestidors, Nico va fer un xut des de la frontal que el porter rival no va poder refusar (45′). La segona meitat va ser més complicada pels visitants i els alacantins van retallar distàncies (56′). Quan faltaven uns vint minuts, però, Moha va transformar un penal per sentenciar el partit (72′) i assegurar una nova victòria pels blanc-i-blaus.

La mà de Manolo González es nota. El Badalona visitava el Rico Pérez per disputar un partit complicat davant l’Hércules, rival directe. El partit no va començar de la millor manera. Un xut de Borja es va estavellar al pal però Moha Traoré va aprofitar el rebot per posar per davant els alacantins (18′). Tot i així, l’alegria dels de Vicente Mir, que s’estrenava a la banqueta, va durar ben poc. Una centrada des de la banda dreta culminava en un remat de cap d’Abel Suárez per empatar (22′). El partit avançava sense massa ocasions per uns i altres però, el Badalona va aprofitar l’efectivitat. Chema Moreno, després d’una pèrdua de pilota, va culminar un bon contracop per donar la victòria als seus (54′). Tres punts crucials els que s’emporta un Badalona que, tot i seguir en descens, es posa a un punt de sortir-hi i aconsegueix l’oxigen suficient per alçar el vol.

Les dues victòries consecutives que va realitzar el Nàstic amb l’arribada de Toni Seligrat ja queden lluny. La il·lusió que podien haver generat s’ha esfumat a Bunyol, on l’equip grana ha perdut i acumula dues derrotes consecutives. Els de Seligrat no van ser capaços de sumar davant un rival directe que els ha superat a la classificació. Els locals es van avançar poc abans del descans, gràcies a una rematada de cap de Pablo Martínez (41′). A la represa, els tarragonins ho van intentar tot, però no van tenir sort de cara porteria. Amb aquesta derrota, els grana es situen en play-out amb disset punts.

Victòria que val el liderat

El CE Sabadell no va fallar i va fer els deures guanyant a l’AE Prat per així tornar a liderar la classificació. Els locals es van imposar ràpidament, dominant i encaixonant els potablava a camp propi. Els minuts transcorrien i, quan semblava que el Prat començava a sortir del seu camp i a tenir alguna ocasió, va arribar Édgar. El gavanenc va transformar en gol una falta prop del balcó de l’àrea amb un magnífic colpeig (43′). Ja ben entrada la segona meitat, Boris Garrós va fer una gran jugada personal per deixar el partit gairebé fet (71′) i, en temps afegit, el mateix Boris va aprofitar un rebot per sentenciar el matx (90′). Bona victòria arlequinada amb la qual recuperen la primera posició.

Per la seva banda, el FC Barcelona B també va complir a casa davant La Nucía. El partit va començar amb un filial blaugrana que gaudia de la iniciativa del matx però, en la primera ocasió dels visitants, va arribar el gol. Un córner va acabar arribant a Julen Monreal per avançar els valencians (35′). La reacció dels de Pimienta va ser ràpida i efectiva. Hiroki Abe, amb un xut ras des de la frontal, empatava el partit (38′). El guió en la segona meitat ha sigut semblant i, de fet, el mateix Hiroki va posar per davant els seus amb un xut potent (54′). Poc després, Álex Collado va sentenciar (59′), posant el 3-1 definitiu que manté els blaugrana ben a prop de la zona de privilegi.

El Cornellà fereix el Lleida

Una setmana després de guanyar al Sabadell, el Cornellà ho ha tornat a fer i ha superat un rival d’entitat com el Lleida, que acumula cinc partits sense conèixer la victòria. El partit es va desenvolupar amb ocasions per ambdós equips, però que o bé no s’acabaven de concretar o bé els porters estaven atents per evitar gols. Els minuts anaven passant i el Cornellà es trobava molt còmode, com sempre que juga al seu camp, on els rivals tenen la sensació contrària. Ja quan el partit semblava abonat a l’empat, Pablo Fernández va donar la victòria al Cornellà (86′), que d’aquesta manera iguala el Lleida a la classificació, amb 27 punts i a tres dels play-offs.

The post El Sabadell recupera el liderat i el Badalona ja veu la llum appeared first on FutbolCatalunya.com.

En el Mercat Central de Sabadell s’ha dut a terme una espectacular presentació dels dos primers fitxatges per a la temporada 2018-2019. Adri Cuevas i Manuel Gato són les dues primeres incorporacions amb les quals explicarà el tècnic Toni Seligrat als quals seguiran Édgar Hernández (Reus), Valentín (Cornellà), David Acedo (Vilafranca), Romans Carrillo, Joan Castañer i Pol Gómez (Sabadell B) i Sergi Pastells (torna Terrassa). VEURE MERCAT

Els arlequinats, que debutaran enfront del Palamós (25) aquesta pretemporada, augmentaran la seva plantilla encara que tampoc tenen excessiva pressa a fer-ho; després arribarà la Copa Catalunya enfront de la FE Grama. Ara com ara, a poc a poc, van amb pas ferm a completar un grup que pugui superar la 12a plaça del curs passat en la qual van acumular 22 empats de 38 jornades disputades.

Parlen els protagonistes

El gadità Adri Cuevas (28 anys) torna a Catalunya, després del seu pas pel Nàstic la temporada 2013-14) procedent de l’Ebre i ho fa, ja que “m’agrada el projecte i crec que estarem a dalt. A més. La manera d’entendre el futbol d’un entrenador contrastat m’han decidit a venir aquí”.

El migcampista alacantí Manuel Gato (34), que ja va militar tres temporades (2012-15) en la Nova Creu Alta, torna perquè Sabadell m’ho ha donat tot i el míster ha ajudat a que torni“. El descens a Segona B “no m’agrada recordar-ho perquè és dolent, a més, ara estic convençut que serà un any exigent però bonic“

The post El Sabadell va a totes en el seu nou projecte appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La jornada de l’amor ha acabat suposant tot un desengany pel futbol català. Dels 10 equips de la categoria, el Barça B ha estat l’únic capaç d’aconseguir la victòria. Només ha estat una, però de prestigi. Els de Gerard López es van imposar al sempre complicat Rico Pérez, acabant el partit amb un home menys. Són ja cinc victòries consecutives, amb 8 gols a favor i cap en contra. Una ratxa basada en la revolució al mercat d’hivern, que ha portat l’equip del descens a la zona alta. El play-off està a només 6 punts del Barça B – contant els d’Huracán – quan en queden 39 encara per disputar. Arribaran? Qui sap. El que sí és un fet és que aquesta jornada cap dels quatre primers va ser capaç de guanyar. Les victòries comencen a ser molt cares.

Bé, sí ho va fer el Cornellà, però sense jugar. Els tres punts sumats per l’exclusió d’Huracán deixen els verds quarts, amb 42. El Reus, tot i estar en el seu pitjor moment, acaba la jornada millor que la va començar. L’empat a Buñol a l’últim minut escurça a tres punts la distància respecte el Villarreal B, que va perdre a Lloseta.

Preocupant la dinàmica dels roig-i-negres. 9 punts dels últims 24 és un bagatge molt pobre per a un aspirant a campió. Com la resta ensopeguen, no es nota tant. Ningú perdona res a la segona volta i el Vila-Real B-Reus del 28 de febrer ja apareix a l’horitzó. Segurament, aquest partit no decidirà la lliga, però sí que pot reforçar a dos líders que ja no semblen tant intocables com fa unes setmanes.

LLEIDA: UN PUNT GUANYAT, O DOS PERDUTS?

S’hi ha anat acostant mica en mica el Lleida Esportiu. Els blaus, tercers, ja fan notar el seu aler als dos equips capdavanters. L’alegria, però, no és completa. Si bé és un dels equips més regulars de la lliga, l’equip d’Idiakez va desaprofitar una altra oportunitat d’or per donar un cop sobre la taula. Com al Rico Pérez (2-1), a El Collao el Lleida no va guanyar. L’Alcoyano va jugar 20 minuts amb un home menys, però no hi va haver manera. En set dies, nova oportunitat. El Villarreal B visita la Terra Ferma.

Un altre filial, com l’Espanyol B, no va tenir el dia. L’experiència de l’Atlètic Balears es va imposar a la joventut de l’equip de Lluís Planagumà. Nova lliçó (una més) pel filial més jove de la categoria. Amb tot, els blanc-i-blaus segueixen a la zona cómoda. Potser no són els que sumen més punts, però cada partit és un nou aprenentatge.

COMBATS NULS A OLOT I L’HOSPITALET

No estan per aprendre, sinó per competir, altres equips. L’Hospitalet, incapaç d’enllaçar dues victòries consecutives, segueix amb el descens a rebuf. El Sabadell va avançar-se al feu riberenc i Miki Muñoz va establir la igualada definitiva. Un punt que serveix de poc als arlequinats, que fa un mes que no guanyen, i a l’equip de Martí Cifuentes, millor, però encara sota pressió.

El mateix desenllaç va tenir el xoc de la Garrotxa. L’Olot es jugava la vida, però va quedar-se a mitges per enèsima vegada. L’empat, el resultat més repetit aquesta temporada, condemna els de Rodri. De fet, l’Olot és, amb 12 igualades, l’equip que lidera aquesta estadística. El Badalona, com sol ser habitual, manté la distància envers l’infern. Encara podria haver estat més gran dels 5 punts actuals si Sekou no remata al pal a l’última jugada.

La pitjor notícia d’una jornada negra va ser la de la Pobla de Mafumet. El Valencia-Mestalla va atropellar al filial grana i el va golejar sense pietat. El zero a quatre final fa molt mal a l’únic equip català en zona de descens. La Pobla no reacciona i Martín Posse no troba solucions. Aquesta vegada, ni la presència d’Stephane Emaná va canviar res. Les properes dues setmanes – la propera toca descans – es faran eternes al Camp de Tarragona.

The post El Barça B enamora per Sant Valentí appeared first on FutbolCatalunya.com.