Aquest passat diumenge va ser l’última demostració del divorci absolut que viuen Federació Catalana de futbol i Govern amb motiu del partit Catalunya-Paraguai. N’hi ha prou amb repassar els noms presents a la llotja de Palamós i ja tenen totes les respostes.

El president Pere Aragonès, la vicepresidenta Laura Vilagrà i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, van brillar per la seva absència. Encara més, ni tan sols ‘Poncio’ Gerard Esteva va acudir.

FCF-GOVERN, MOLT SEPARATS

Les referències que l’encara president de la Catalana ‘regala’ als seus disciplinats directius provoquen el somriure del covard, ja que ningú s’atreveix a portar-li la contrària. Qualificat Aragonés com “el nen petit” o “el menut”, Soteras, sempre que pot, recorda allò que “el Govern no és ningú per a dir-me si haig de dimitir”.

L’agost passat es va mostrar ferm a la seva posició i aquí van finalitzar les bones maneres. Ja no fan falta. “A mi no em pressiona ningú, ni la Generalitat, ni la reina del cel” Es recorden? “El Govern que es dediqui a fer política i jo, al futbol”, repetia a qui li volia escoltar. (ATENCIÓ 1’34”)

“’EL MENUT’ A CALLAR”

Poc després, i amb motiu dels Premis Foment del Treball, el mateix Soteras comptava als seus com “El Menut (Pere Aragonès) va empassar i va callar” mentre Alejandro Echevarría recollia la seva distinció. El septuagenari al·ludia al comentari del veterà empresari sobre el seu discurs en castellà.

‘El Menut’ és només un qualificatiu afectuós, ja que menys gràcia provoca escoltar alguna de les seves frases masclistes prèvies a la reunió del Jurat de les Estrelles. “Per a solucionar el seu problema sexista d’aquestes ‘imbécilas’ del Govern… només es pot solucionar d’una manera que és sacrificant-nos nosaltres i acudir a la reunió“, va recriminar als seus directius a una junta executiva. (ATENCIÓ 40”)

Segons algun dels testimonis presents, va anar més enllà. “En el vostre lloc (els va recordar) hem posat algunes dones perquè visualment vegin que hi ha dones”.

Ara s’entén molt millor aquest divorci entre els dirigents de la FCF i l’actual Govern. No?.

The post FCF i Govern, la realitat d’una divergència total appeared first on FutbolCatalunya.com.

Molt reconeguda pels clubs i jugadors del Baix Llobregat, ara gairebé ningú es recorda de tota la feina espectacular i important que Paquita Linares ha fet els últims anys al futbol català-

El seu trist final es resumeix en demandes i denúncies als jutjats, procedents de la que ha sigut “casa seva” la darrera dècada, amb acusacions de difícil comprensió. La seva família, amistats, els clubs, futbolistes, entrenadors i àrbitres que va atendre amb afecte i il·lusió, no entenem res.

PAQUITA SOM TOTES: DES DEL COR

Se li han fet reclamacions econòmiques per despeses vinculades, en principi, a actuacions federatives que l’exdirectiva presentava en el seu moment. El que no es diu, és que van ser autoritzades i pagades, i després de ser aprovades els comptes per tresoreria o comptabilitat, per la Junta directiva. A més, per la Auditoria i després de la seva ratificació a l’Assemblea. I anys després, a la Catalana creuen que el conflicte es podria resoldre millor demanant pena de presó. Tot això “en defensa dels interessos de la FCF”.

I els que li van pagar les despeses, els que les van autoritzar i els que les van aprovar, no tenen cap responsabilitat o tota era de de la delegada? Per cert, Linares també afirma que va justificar i aportar totes les despeses al seu moment però que ara no s’han aportat els justificants al Jutjat. On són els justificants?

JUSTIFICANTS DESAPAREGUTS

Tot això passa curiosament després d’haver dimitit de la Junta i d’haver explicat públicament les causes de la seva dimissió. A més, ha estat víctima de paraules malsonants sexistes i humiliants per a un ésser humà que hem pogut escoltar als àudios de l’Izarra.

El problema no és que, qui vulgui anar al jutjat, ho faci; el veritable problema és no pensar que som persones i que el mal que podem fer amb els nostres actes cap a altres persones és infinit.

Seria bo pensar si el que fem, ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres o als nostres. I encara és pitjor si observem que qui fa aquests actes pot ser disposi d’un bon sou i qui els pateix no cobri res.

I TOT AIXÒ, PER QUÈ PASSA?

Tot i que a alguns sembla que no els importa, perquè han crescut en el menyspreu a tothom que no pensi igual o a qui els critica, per molt àcida o visceral que sigui aquesta. Fins i tot es podria entendre tot això perquè els humans som així… El que no es pot acceptar és que s’utilitzin les institucions i els diners dels altres.

I tot això, quan passa i per què? Molt fàcil, per l’ús (o abús o mal ús) de la paraula. A la nostra societat alguns entenen la llibertat d’expressió només quan parlen ells, però la censuren a cop de querella i demanda quan senten amenaçat el seu status.

Excepte error per part nostra, algunes querelles i demandes s’han posat quan una persona opina contra una altra de manera molt crítica (o pot ser, creuant línies borroses): No són opinions negatives contra una institució, sinó contra persones concretes.

DEMANDES A CÀRREC DELS CLUBS

En el cas de critiques a una institució, s’entendria gastar “els diners de la casa” per pagar advocats; però si no és així, qui se senti agreujat a títol personal, que posi els diners de la butxaca si vol posar querelles; no els diners dels altres.

Perquè si no és així, si paga l’entitat, el més lògic seria en aquest cas que si després es perden els judicis, tornessin a la institució tots els diners que s’han gastat per defensar “el seu honor”.

SOLIDARITAT ÉS NOMÉS UNA PARAULA

I com que la solidaritat “abunda”, assistim des dels nostres sofàs al “linxament mediàtic” de Paquita Linares (radios, TV, diaris, xarxes socials…), una dona valenta, que es va atrevir a ser l’única o primera directiva en una junta futbolera de la FCF, un món masclista vulguem o no.

Diuen que més d’un/una va plorar el dia que va escoltar l’entrevista que li van fer a Paquita a TV3 sobre el patiment que porta a sobre. A altres se’ls va regirar l’estómac… i, en alguns casos, no els va estranyar res després dels famosos àudios.

Però és igual, els clubs segueixen competint, tenim milers de llicències, els que “juguen a querelles i denúncies” segueixen a la seva, els polítics pensen en els vots i els jutges, … no tenen temps d’aquestes coses.

NO TENIM CAP DEUTE AMB PAQUITA?

Quantes hores ha tret la Paquita a la seva família, a les seves activitats, als seus amics, per estar ajudant el futbol català, als seus clubs, federats i donar el millor de si mateixa? Si no canvia res al carrer Sicília, a aquest pas, l’exdirectiva estarà més hores a la Ciutat de la Justícia que les que està als camps de futbol.

Es continuarà permetent que Paquita segueixi amb aquest patiment en la solitud més absoluta d’aquest món del futbol fastigosament masclista?

Sra. Anna Caula, com a màxima responsable de l’esport català, està còmoda amb aquesta “història per no dormir” contra una dona? I Gerard Esteva, president de la UFEC, que té com a objectiu la defensa de les dones directives, no hi té tampoc res a dir?

LINARES NO ÉS MEDIÀTICA, EVIDENTMENT

Està molt bé fer comunicats públics pel “pico de Rubiales” a Jenniffer Hermoso, però el problema no el tenim a Sidney. El problema és aquí, amb dones exdirectives impecables com Paquita Linares que està patint dia a dia amb actuacions sense escrúpols, sense que ningú hi faci res. No és mediàtica, evidentment.  I després volem que les dones s’incorporin a la gestió en el món del futbol. Vaja, per sortir corrent amb experiències com aquesta.

Parlem de valors, de respecte i solidaritat al futbol? Menys romanços i excuses i més actuacions exemplars.

The post Els valors i la solidaritat del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 18 de setembre es compliran 5 anys de la possessió de càrrec de Joan Soteras a la Federació Catalana, temps suficient per haver sobrepassat qualsevol límit de prepotència, inutilitat i penúria per al futbol català.

Temps suficient perquè el Govern s’hagués posat a fer feina i acabar amb una dictadura vergonyosa per a Catalunya. Immers de manera constant als Jutjats, Soteras ha imitat molt bé al seu cap Rubiales fins a l’últim dia. “És la meva línia vermella, mai demanaré la seva dimissió”, va escridassar divendres 25 davant els seus directius.

I ja se sap: dilluns 28, (poc més de 48 hores), després de ser destituït com a vicepresident de la RFEF (no dimitit), canvia d’opinió perquè “Rubiales ha de dimitir, ja que l’escàndol ha evolucionat”. Increïble.

GOVERN-SOTERAS

No obstant això, l’ambient pel cas Rubiales-Hermoso servirà, entre moltes coses, perquè més d’un obri els ulls com és el cas del Govern. Per cert: on és Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives, per a defensar al seu ‘amic’ de la dura crítica del Govern?

El sabadellenc va sortir dilluns bastant ‘fotut’ de la ‘Gene’, ja que tant la consellera Laura Vilagrà com la secretària Anna Caula li van dir, amb molt bones paraules, però amb duresa, quin és el camí per a “no blanquejar el masclisme”. No val ser “tebi” ni va actuar com fa el president de la Catalana.

Encara més, la portaveu del Govern, Patricia Plaja ha anat més enllà aquest dimarts. “No es va actuar amb la contundència ni amb les formes que el Govern considerava necessàries. Tots i totes hem de ser conscients del càrrec que representem i el president de la FCF no ha estat a l’altura de la gravetat dels fets”. Ni més clar ni més alt. Impossible. Retratat!

PREGUNTES SENSE RESPOSTA

Ara destacarem la rèplica del totpoderós president federatiu en els mitjans de premsa amics, però hi ha moltes dubtes sense resposta encara.

1) Un llunyà desembre pandèmic el Govern va decidir paralitzar l’esport amb resposta directa del secretari Camacho: “El document del Govern és terrible i vergonyós”. Ningú va replicar.

2) L’abril del 2022 va esclatar el cas Paquita Linares per “coaccions, injúries i calúmnies“. L’única directiva de la FCF va dimitir perquè no aguantava més i el Govern no va obrir la boca. Per què? No és mediàtica? El cas segueix al jutjat.

PAQUITA LINARES: “COACCIONS, INJÚRIES, CALÚMNIES”

3) El 6 de febrer Futbolcatalunya publica uns AUDIOS (IZARRA) on queden de manifest la filosofia Soteras-Calle davant el directiu Josep Vives i el secretari Camacho. La directiva Linares queda en molt mal lloc. Escoltar-los és una cosa vomitiva

4) La presidenta del Riba-roja va denunciar “falsedat de signatura” en les eleccions de maig del 2022. Encara més, el TCE va decidir (12 gener) la repetició electoral. Què va fer o què va dir el Govern? Res. “Ha estat una cacicada del Tribunal”, va dir el president. Què va afegir el Govern? Res.

5) Al març d’aquest 2023 el Jutjat confirma que la FCF (Soteras) va ordenar espiar a l’actual president de la Fundació, Ivan Carrillo, amb diners federatius. Fotos amb prostitutes, incloses, apareixen en l’informe, però el Govern no va dir res.

6) Soteras i la seva junta decideixen que un dilluns 13 de febrer del 2023 es repeteixi el procés electoral sense presència de notari ni d’observador per part de la Generalitat. Per què ho va permetre el Govern?

7) Aquest abril passat l’excandidat Juanjo Isern va denunciar una falsificació monstruosa de més de 200 signatures. El cas està en el TSJC. Atenció perquè aquest pot ser el final del totpoderós.

8) Al maig va aparèixer l’Informe Poncio’. Estudi detallat del TCE on se’ls censurava durament als magistrats. Què va dir el Govern? Res.

9) I final: el 18 de juny el Tribunal Català tanca la inelegibilitat d’un Soteras que va estar al càrrec 16 dies com a ‘okupa’ pels seus ‘nassos’. El Tribunal va dir que ho havien fet malament, però que prevalia “l’esperit electoral”. I el Govern… callat.

I així podríem continuar amb la sèrie de disbarats de Joan Soteras, el seu escuder Calle i la seva junta de ‘pilotes’.

LA FATXENDERIA DE SOTERAS

A tot això, la reacció de l’encara màxim dirigent de la Catalana no s’ha fet esperar. Hi ha hagut pals per al Govern, ja que sap que ningú mourà un dit.

 “Quan a mi em pressionen, faig tot el contrari. Soc molt gran perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro que no em deixo tocar el crostó“, ha declarat a TV3. La filtració de la seva reunió a Palau el va molestar molt: “Crec que el que no podem fer servir la política dins l’esport. Per tant, si era una trobada privada, és privada, i si és pública, s’ha de consensuar entre tots dos la resposta que es dona als mitjans”.

Com que va passar per tots els mitjans amics, Soteras es va agradar cada vegada més i va alçar el seu to. “Estem jutjant la continuïtat, o no, de Luis Rubiales. Respectem la Jennifer Hermoso, però no som ni jutges ni fiscals. Una persona quan se sent ofesa ha de denunciar”, va afegir.

“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”

I, per a arrodonir la ‘festa’, no oblideu mai la reflexió del septuagenari directiu quan se li va preguntar per què va aplaudir d’allò més a Rubiales divendres. “Aplaudí cosas que aplaudí y no aplaudí cosas que no aplaudí. Yo aplaudí cosas que aplaudí. Aplaudí lo que yo creía que tenía que aplaudir. Ya no me acuerdo de lo que aplaudí y de lo que no aplaudí”. Sense…. més paraules.

The post Per què s’atreveix ara el Govern amb el ‘pobre’ Soteras? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Gairebé una setmana després i, només després de comunicar oficialment la FIFA la “suspensió provisional de Luis Rubiales“, ha decidit Joan Soteras i la seva junta obrir la boca. I, per descomptat, la nova trans-comunicació federativa només ha servit per a tornar a exposar la seva enorme capacitat de ridícul, covardia i penúria.

Lluny de la rotunditat que han manifestat molts dels seus clubs afiliats durant aquests dies, Joan Soteras, que ha venut ‘dimissió’ com a vicepresident de la RFEF, quan va ser destitució, no pot dissimular la seva idolatria econòmica (aplaudiments inclosos) a Rubiales.

SOTERAS DONA LA NOTA

Vuit línies buides on no acusen el seu encara ‘cap’ del futbol espanyol sinó que se sumen a la decisió de FIFA ja li valen per a sortir del pas. Això sí, “en col·laboració amb la RFEF es continuarà treballant i potenciant el futbol femení català”.

Soteras satisfà amb aquesta nota ridícula i miserable les inquietuds que alguns directius espantats li han fet arribar. Molt poques veus s’atreveixen a ‘aconsellar’ al septuagenari o al seu escuder encara que sempre hi ha algun (Esteve Olivella -‘Nació Manresa’-) que parla en el seu cercle encara que no té ni idea de què va la història.

EXECUTIVA PER AL DIMARTS

“La FCF decidirà aquest dimarts si sol·licita la dimissió de Rubiales” va declarar el delegat del Bages-Berguedà-Cerdanya. Olivella oblida que només es reuneix la Comissió executiva (Bonet, Sellarès, Espasa, Quiñonero, Altimira i Montull). Cal incloure els empleats Calle i Camacho. La resta de la junta, que se sàpiga, haurà d’esperar novetats i Olivella no ha destacat per la seva capacitat crítica en els seus mil anys present al carrer Sicília.

“BLANQUEJAR EL MASCLISME”

D’altra banda, el notable nerviosisme del president septuagenari per les pressions de clubs i entitats s’ha acrescut, a més, amb les declaracions del Govern. “”Esperem una posició molt més contundent dels representants del futbol català. Els valors esportius s’han de defensar al camp, a les graderies i a les assemblees federatives. Així, no” va escriure Pere Aragonès, president de la Generalitat, i més d’un s’ha ‘fet caca’.

I després l’omnipresent Secretària general de l’Esport, Anna Caula. Directa i indirectament no ha ocultat mai la seva nul·la sintonia amb els rectors del carrer Sicília i aquest dissabte va tornar a treure el fuet. La màxima responsable de l’esport català ha acusat Soteras i a la FCF de “blanquejar el masclisme i defensar un personatge que a hores d’ara ja hauria d’haver plegat”.

The post Soteras eleva la seva capacitat de ridícul appeared first on FutbolCatalunya.com.