Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.

Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.

SOTERAS AMENAÇA

L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.

Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.

S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.

QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?

Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.

Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.

Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.

I ISERN I BONET, QUÈ FAN?

D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!

Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.

Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.

En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.

The post Saben aquell que diu que Soteras…! appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Aquest llibre no pretén donar lliçons. Pretén obrir ports. A la reflexió, a l’autoconeixement, a entendre que l’esport és més que la part física. Tàctica o tècnica. És vulnerabilitat, superació i també dolor. Però, sobretot, és una escola de vida”.

L’epíleg del llibre “El partit que no veus” de l’àrbitre Xavi Estrada Fernández no els deixarà indiferents ni la lectura de les seves 150 pàgines, per descomptat. La seva trajectòria dins i fora del camp és un model per a imitar i, especialment, per a aprendre.

ESTRADA HO TÉ CLAR

En una presentació entranyable, plena d’anècdotes i sota la moderació de la periodista Danae Boronat, l’ilerdenc (50) ha donat aquesta tarda a ‘La Casa del llibre’ tota una ‘classe magistral’.

“Vull contar el que passa per la ment de l’esportista i la de les seves famílies, vull parlar de la solitud, de la pressió, de l’autoexigència, també del dolor i de la perfecció”, va comentar com a introducció.

Màster en Psicologia de l’Esport, Neuropsicologia i Intel·ligència Emocional i doctor en Educació, Societat i Qualitat de vida, lamenta que “des que vaig començar (1996) fins a aquest 2026 el món de l’arbitratge ha canviat molt poc”.

Clar que aquest historial sensacional sempre quedarà, tristament, en segon pla quan se li recorda la primera expulsió de Cristiano a la Liga. O per la seva crítica duríssima cap a l’estament arbitral: “El VAR es va sentir en els àrbitres com una amenaça agressiva, clar que calia vendre el projecte”.

Estrada ho té clar i ho explica per a qui vulgui escoltar encara que sap que el poder necessita una solidaritat majúscula perquè es mogui alguna cosa.

MISSATGE DIRECTE PER A LA FCF

Durant més d’una hora, va multiplicar les seves vivències i curiositats davant un públic amic amb presència d’excompanys com Sergi Albert, o Joan Fàbregas o com Antonio Lopo o Marc Carmona, del futbol sala, i fins i tot del bàsquet com Josep Pla.

Tres qüestions amb el centre posat a l’FCF van merèixer respostes massa respectuoses. Se li va recordar que Soteras i el seu totpoderós Calle treuen pit del benefici milionari (7) des que van aterrar en el 2018. Per això, Estrada demana que “ho inverteixin en el futbol base, és un assumpte de sensibilitat encara que no ho faran”.

L’exàrbitre internacional no va entrar detalladament quan se li va preguntar si veia paral·lelismes entre el famós cas-Negreira i el presumpte frau electoral de la Catalana –“el problema és el sistema. Per exemple: Gil Manzano és a l’Assemblea de la RFEF perquè és amic del poder i el mateix passa a les Territorials”-.

“ESTAN PREPARANT LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA”

El que sap perfectament és que l’FCF de Soteras no es presentarà com a part ‘perjudicada’ pel cas Negreira perquè “entre ells es tapen. Prepareu-vos perquè ara ens arribaran els fills dels actuals àrbitres o els nets com el cas de Negreira. Estan preparant la continuïtat del sistema perquè parlem d’un ‘caramel que es va als 300.000 euros”.

Per cert, ‘Rambo’ Moreno Delgado, encara al servei de la FCF, no s’ha molestat en cap moment a evidenciar el seu suport a Estrada des que va saltar a la polèmica. “No, no ho ha fet. Els responsables de l’arbitratge han creat el seu búnquer i mantenen que els 20 professionals han d’anar ‘a mort’ amb ells o no arribaran”.

Ja ho saben: “un viatje interior que contínua”, Així acomiada la seva experiència (ara com ara) aquest col·legiat català que va arribar al cim i que tornarà a primer pla esportiu molt aviat perquè és un luxe no aprofitar els seus coneixements.

The post Estrada Fernández t’explica “el partit que no veus” appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’ascens a Primera Federació de la UE Sant Andreu i la seva lògica reivindicació de jugar al Narcís Sala ha acabat d’obrir els ulls al CE Europa. Després d’una temporada dissenyada pel seu pitjor enemic, els escapulats s’han afartat de les seves ‘excursions’ i desitgen que el pròxim curs (tant de bo sigui en el futbol professional) sigui a casa seva, el Nou Sardenya.

No obstant això, perquè aquesta situació es doni, la directiva que presideix Hèctor Ibar haurà d’enfrontar-se a massa rivals. Clar que els gracienss compten amb una afició extraordinària que poden decidir moltes eleccions polítiques.

Després del silenci impresentable del president de la FCF, Soteras, la ignorància dels seus propis companys de categoria que desitgen gespa natural SÍ o SÍ, el CE Europa ha d’afegir a uns polítics locals que només volen sortir a la foto. Les pròximes hores seran claus.

NOTA INFORMATIVA CE EUROPA

En els darrers dies s’ha reobert el debat sobre la normativa que obliga els clubs de Primera Federació a disposar de gespa natural als seus estadis, fet que ha obligat el primer equip masculí del CE Europa a disputar enguany mitja temporada lluny del Nou Sardenya. Tot i que l’equip encara està immers en les darreres jornades de la competició, el Club ja treballa en la planificació de la propera temporada. I ho fa amb una idea clara: continuar a Can Dragó és inviable, i el desig i la ferma voluntat del CE Europa és tornar a casa.

Per aquest motiu, la Junta Directiva ja està treballant per complir el desig de tots els aficionats i aficionades escapulats: tornar a veure jugar el seu equip a casa, al Nou Sardenya.

El trasllat a Can Dragó no només ens perjudica a nivell esportiu, sinó també social i especialment econòmic. Can Dragó suposa un cost econòmic inassumible que posa en risc la viabilitat del Club Esportiu Europa i compromet el seu futur. Al gener no vam tenir cap altra opció que acceptar el trasllat a mitja temporada, però no podem continuar acceptant un model que ens expulsa del nostre territori i ens condemna a la inviabilitat econòmica.

NORMATIVA INJUSTA

Per aquest motiu, exposem de forma clara i rotunda la nostra postura: volem tornar a jugar a casa nostra la propera temporada, en condicions que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del Club, ja que la situació actual és insostenible i necessitem una solució urgent i definitiva pel nostre present i futur. Estenem la mà a totes les parts implicades per explorar solucions que garanteixin la continuïtat i sostenibilitat del club, incloent la possibilitat d’un canvi de gespa al Nou Sardenya.

El Club ja està treballant per que aquest retorn a casa sigui una realitat i seguirem en aquesta línia.

Recordem també que la normativa que obliga a disposar de gespa natural és injusta, desproporcionada i perjudicial per a la sostenibilitat dels clubs. No respon a criteris esportius reals ni a la realitat econòmica de la categoria i, per aquest motiu, es troba impugnada als tribunals.

Defensarem el nostre Club, el nostre estadi i la nostra vila fins al final.

El Nou Sardenya és casa nostra, i l’Europa ha de tornar a casa.

Club Esportiu Europa

The post “Normativa injusta, desproporcionada i perjudicial” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La sessió al Parlament de Catalunya arriba enmig d’una invesitgació judicial i d’un reguitzell d’articles periodístics. Objectiu? una operació organitzada per l’encara president, Joan Soteras, i el director Calle, per condicionar el vot i controlar els òrgans federatius.

Amb declaracions de presidents de club que admeten que els van falsificar la signatura, testimonis (des)protegits i atestats contundents dels Mossos d’Esquadra, que impliquen un llarg llistat de treballadors, directius, notaris, empreses patrocinadores i trans-comunicadors.

SOTERAS PASSA DEL PARLAMENT

Estan citats a comparèixer (per aquest ordre): Miguel Galán (president de l’associació Democracia y Transparencia en el Deporte), Oriol Camacho (l’encara secretari general) i representants de l’Oficina Antifrau. D’altra banda, Joan Soteras (sembla que no anirà), Calle i Sergi Garrido (secretari en funcions).

Les investigacions assenyalen l’elaboració de documents “a mida” i la presumpta falsificació massiva de signatures per fer votar clubs sense consentiment dels seus responsables. Els atestats dels Mossos d’Esquadra parlen de centenars i d’una operativa presumptament capitanejada per Calle i executada pels seus treballadors més fidels, posteriorment premiats amb augments de sou.

Els Mossos també han documentat pràctiques de represàlia als clubs que van negar el vot a Soteras: retards i suspensió d’ajuts, pitjors horaris i obstacles administratius per obtenir pilotes, per exemple.

RIDÍCUL DEL TCE I DEL CCE

També han constatat una operativa digital destinada a desacreditar Juanjo Isern, candidat opositor, mitjançant usuaris fake creats suposadament des del propi Gabinet de Presidència de Soteras.

Els Mossos també apunten a què tant la campanya electoral de Soteras, les actes notarials que va encarregar, el cost dels advocats i procuradors i altres conceptes, haurien estat presumptament repercutits a la FCF. També documenten com Soteras va demanar suport a la RFEF i com haurien rebut 800.000 per un programari que la pròpia RFEF podria haver desenvolupat amb recursos propis, segons afirmen els investigadors.

Les compareixences del Parlament serviran també per posar de relleu que, malgrat la gravetat dels fets, ni el Tribunal Català de l’Esport, ni la inspecció del Consell Català de l’Esport han fet absolutament res per investigar ni documentar aquest escàndol. Al contrari, han intentat que les denúncies morissin en l’oblit, fins que el Síndic de Greuges els ha tocat el crostó.

LA INACCIÓ DEL CONSELLER BERNI

Les eleccions a la FCF de 2005, entre Jaume Roura i Jordi Roche, van ser anul•lades per un frau generalitzat i se’n va modificar la normativa per acabar amb les trampes. Hi va haver una actuació ràpida i contundent. L’actual administració esportiva, liderada per Berni Álvarez, no ha fet cap actuació; el que perpetua el problema indefinidament i trasllada un insoportable missatge d’impunitat als presumptes tramposos. La trampa, té premi.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’indecència, com el genocidi de Ruanda. I només hem après a no cometre els mateixos errors quan els fets s’investiguen, es depuren responsabilitats i es fan les oportunes reformes legislatives per evitar que fets similars tinguin lloc en el futur.

ESLÒGANS OFICIALS BUITS

Els conceptes d’esport 360° i situar l’esportista al centre, son eslògans buits si no es garanteix la bona governança a les entitats que fan possible la pràctica esportiva. Vulgui o no el conseller Álvarez, la veritat se sabrà i aquest dimarts dia 20 al Parlament, li ensenyaran el camí. Aprengui del 2005 i, encara que ja sigui tard, prengui mesures per garantir unes eleccions veritablement democràtiques al futbol català. Per si no s’ha enterat encara, els clubs li estan demanant…

The post El Parlament ensenya a Berni i Soteras s’amaga appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quaranta-vuit hores després i, encara que la pluja continua present a les Terres de l’Ebre, la veritat és que ja es comença a respirar. O, com bé diuen els protagonistes, ja ‘torna a sortir el sol’
Al llarg d’aquest dimarts han estat els mateixos directius de la Rapitenca, al costat d’operaris de la Brigada de l’Ajuntament, els qui han pogut posar-se a la feina i intentar rehabilitar el camp Municipal de la Devessa.

CAP DESGRÀCIA PERSONAL A LA RÀPITA

“S’ha passat malament, ha estat bastant dur, però ens anem recuperant. Per sort no hi ha hagut cap desgràcia personal i això és el més important”, comenta a Futbolcatalunya el president de l’entitat, Txema Miralles.

Aquesta feliç notícia significa també que “aquest dimecres podrem obrir el camp a tot el futbol base i al primer equip”. D’aquesta manera, el primer equip podrà preparar el pròxim partit a Rubí on els espera el Joventut 25 de Setembre. Per descomptat que han de recuperar també el del passat diumenge davant el Viladecans perquè els dos clubs van acordar ajornar-lo pel mal temps.

ELS CLUBS DECIDEIXEN; LA FCF PASSA

Insistim: van ser els dos clubs els qui van decidir ajornar el partit, ja que el pronòstic del temps era molt negatiu. “La Federació Catalana no ens ha dit ni ens va dir res encara que era de sentit comú i ens vam entendre perfectament amb el president del Viladecans”, afegeix.

Txema Miralles, que va recollir aquest juny passat el relleu de l’etern Fernando García, es mostra molt respectuós amb Ajuntament i FCF encara que la Delegació i la mateixa Federació va brillar pel seu silenci. “No hem rebut cap trucada de la FCF, de ningú, ni del delegat Subirats, que també és rapitenc, ni Joan Soteras (no li conec) tampoc. No hem rebut cap notificació ni cap trucada”, admet amb certa desesperança.

La solidaritat dels equips veïns és “exemplar. L’última ha estat aquest dimarts l’Amposta, el nostre màxim rival, i ha estat encantador. Gràcies a tots. Un altre: el Joventut 25, el nostre pròxim rival, també s’han preocupat i s’agraeix”.

L’ODISSEA D’ALCANAR I AMPOSTA

Desgraciadament, no sols ha sofert la dura situació climatològica la Rapitenca sinó que han estat molts més a les Terres de l’Ebre. El ‘Diari de Tarragona’, ja va publicar aquest dilluns l’odissea que van sofrir Alcanar i Amposta en els seus desplaçaments que els van obligar a passar la nit a La Ràpita i Tortosa, respectivament. Un altre episodi que es podria haver evitat si hi hagués hagut coordinació des de la Federació Catalana.

The post A La Ràpita torna a ‘sortir el sol’, però la FCF no s’assabenta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ho ha tornat a dir en el programa radiofònic ‘Migdia Cope’ a Cope Catalunya aquest dilluns 13 d’octubre.

Segons relata Camacho, va començar a aportar informació als Mossos a l’octubre de 2023 arran de diverses denúncies de presidents i secretaris de clubs que al·legaven la falsificació de signatures i altres irregularitats en l’últim procés electoral de la FCF.

L’OFICINA ANTIFRAU: “ÉS UNA FÀBRICA D’EXCUSES”

Camacho ho vincula amb una “presumpta trama” dirigida, diu, per la cúpula federativa i assenyala expressament a Joan Soteras i José M. Calle.

En l’entrevista, Camacho detalla la seva experiència i critica amb duresa l’actuació de l’Oficina Antifrau: “És una fàbrica d’excuses”, afirma, i qüestiona que l’OAC “no està aplicant” el règim de protecció i el règim sancionador que preveu la normativa.

UNA RETIRADA DE PROTECCIÓ INCREIBLE

Camacho, que actualment es troba en situació de baixa mèdica i en tràmit d’un expedient d’incapacitat permanent, parla també de l’impacte psicològic que li ha suposat la situació. Segons el seu testimoni, té diagnosticat un “trastorn adaptatiu de caràcter mixt, ansiós-depressiu”, i afirma haver requerit tractament mèdic i psicoteràpia.

La retirada de la protecció per part de l’OAC -que, segons diverses informacions, s’ha justificat dient que no hi ha “cap actuació concreta de protecció” a aplicar- ha reobert el debat sobre la protecció dels alertadors i la responsabilitat de les institucions a l’hora de garantir-la. Camacho arriba a dir que el director de la OAC hauria de ser “reprovat i automàticament cessat” per les declaracions públiques que va realitzar indicant que no s’aplicava el règim sancionador perquè seria l’única Autoritat espanyola a fer-ho.

UN CAS FLAGRANT DE CORRUPCIÓ ESPORTIVA

El cas contra la FCF ha tingut ja episodis públics rellevants: escorcolls policials i investigacions obertes arran de denúncies sobre irregularitats en el procés electoral, i el tema ha arribat fins i tot a comissions parlamentàries per aclarir responsabilitats polítiques i esportives.

A aquest cas flagrant de corrupció esportiva, se suma una nova investigació per la falsificació de títols d’entrenador, que ha denunciat recentment Miguel Galán.

Camacho subratlla la paradoxa: quan ell va decidir donar la cara i col·laborar amb els Mossos per no convertir-se en “un encobridor”, ha patit les conseqüències personals i professionals i, al seu judici, no ha rebut la protecció efectiva que imposa la llei estatal. A la vegada, reclama que la futura normativa catalana sobre alertadors també s’apliqui amb diligència.

MÀXIMA PROTECCIÓ ALS ALERTADORS

El secretari general de la FCF reclama mesures concretes: reforç en la protecció als alertadors, aplicació efectiva del règim sancionador i que la investigació judicial segueixi el seu curs amb la màxima celeritat. Un desig que, admet, xoca amb la lentitud pròpia dels processos penals.

I per la seva banda, tant el conseller d’esports, Berni Álvarez, com el secretari general de l’esport, Abel García, segueixen mantenint les denúncies en un calaix, per desesperació de clubs, federats i aficionats, que contemplen amb estupor com aquesta FCF cada cop fa aigües per més llocs.

The post Camacho denuncia que l’Oficina Antifrau l’ha deixat “desamparat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Pirinaica va quedar tercer al Grup 2 de la fase regular de Primera Catalana. I el Santfeliuenc, segon al Grup 3. La 1a Catalana són tres grups i puja a la Lliga Elit directament el campió de cadascú i també ascendeix el guanyador del Play Off d’ascens a aquesta competició. Recordem que participen els segons classificats dels tres grups (Argentona, G1; Júpiter, G2 i Santfeliuenc, G3): juntament amb el millor tercer classificat dels tres grups que va ser la Pirinaica, del grup).

A les eliminatòries del play-off, la Pirinaica va eliminar el Santfeliuenc i va perdre a la següent contra el Júpiter, que va ascendir directament a la Lliga Elit.

PIRINAICA-SANTFELIUENC: NÚMEROS DE CONFUSIÓ

La FCF interpreta l’article 208.1.b) del Reglament general a favor del Santfeliuenc. “Gaudirà sempre de més dret el club amb millor classificació de la divisió o categoria immediatament inferior”, diu. El Santfeliuenc va quedar segon al G3 de 1aCat (54 punts, coeficient 1,8, 52 gols a favor, 41 en contra) i el club manresà, tercer al G2 (59 punts, coeficient 2.0, 52 gols a favor, 29 en contra).

La pregunta és qui té el millor dret esportiu per pujar: la Pirinaica, com diu el seu president Manuel Artero?. O el Santfeliuenc, presidit per Alberto Prieto i cap del gabinet de presidència de Soteras, fins fa molt poc.

La normativa actual no aclareix un cas de laboratori com aquest. Així que toca interpretar. No es diu si el millor és el que acaba millor classificat a la primera fase de la competició (lliga regular). O bé si es tracta del millor classificat al play-off (segona fase de la competició).

LES DADES NO MENTEIXEN

Podria tenir sentit premiar el club que ha quedat davant a la lliga regular amb el “millor dret esportiu”… però això només se sosté en condicions d’igualtat… Just el que aquí no ha passat.

La Pirinaica i el Santfeliuenc no han jugat en el mateix grup a la fase regular de Primera Catalana. I, per tant, no es poden establir criteris equitatius i comparatius a la lliga regular sent diversos grups.

La Pirinaica i el Santfeliuenc van ser assignats a grups diferents, no sobre la base de criteris esportius, sinó de criteris geogràfics en funció del territori. Per tant, ni van compartir grup ni rivals, ni el nivell dels rivals era equiparable.

Com a curiositat, al G1, els coeficients van del 0,3 a l’1,8 (mitjana 1,34). Al G2 de la Pirinaica van des del 0,9 al 2,4 (mitjana 1,39) i al G3 del Santfeliuenc, des del 0,6 al 2.0 (mitjana 1,35).

NO ES POT COMPARAR SOBRE COSES

Les dades no menteixen; ‘en teoria”, el Grup ‘de millors números’ és el 2, el de la Pirinaica, amb el més gran dels coeficients mínims (0,9). El més gran dels coeficients màxims (2,0) i la mitjana individual més gran, si es comparan els Grups (sent 2,0 la de la Pirinaica i 1,8 la del Santfeliuenc). Amb més punts a favor la Pirinaica (59) que el Santfeliuenc (54). Iguals en gols marcats (52).

Per tant, en no haver-hi igualtat acreditada en qüestions esportives en l’assignació dels equips als tres grups, no es pot prendre com a ‘millor dret esportiu‘ la classificació individual de cadascun dels grups a la fase regular. No són comparables.

On es produeix la veritable ‘igualtat’ esportiva és a la fase de play-off, on la Pirinaica es va imposar al Santfeliuenc (semis, anada, 3-0); A la tornada, va caure per 1 a 0 (Global: Pirinaica 3-Santfeliuenc 1). Gràcies a aquest KO del ‘Santfe’ per la Pirinaica al playoff, aquest últim va poder jugar la fase final contra el Júpiter. És a dir, la Pirinaica va arribar més lluny que el ‘Santfe’ al play-off. Recordem que és la que defineix l’ordre classificatori per a l’ascens a la Lliga Elit.

El reglament no diu que hagi d’ocupar la vacant el millor classificat en un grup determinat en lloc d’un altre equip de grup diferent. Si es volgués que sigui així, ho hauria dit sens dubte, però no ho posa. I és lògic que no consti en aquest cas. Evidenment no es pot comparar sobre coses desiguals per prendre decisions (tres grups diferents, on el criteri que preval és el geogràfic, no l’esportiu).

LA VERITABLE INTERPRETACIÓ ES PRODUEIX AL PLAY-OFF

Per aquesta raó el reglament té en compte que hi ha 3 grups a 1a Catalana i únicament es refereix a l’equip millor classificat a la categoria que no hagi ascendit directament. I el criteri s’estableix al final de la competició, amb la fase de playoff, on els equips participants compten amb les mateixes “armes”.

Per tant, en absència de norma expressa, en principi, no quedaria cap altra interpretació que acudir on es produeix la veritable igualtat entre equips. En resum: a la fase de play-off, on els quatre equips juguen en idèntiques condicions (anada i tornada), sense tenir en compte altres criteris. L’ordre classificatori és clar: ascendeix el que guanya la 2a eliminatòria (Júpiter) queda 2n el perdedor (Pirinaica) i els eliminats (3r i 4r) a la 1a eliminatòria del playoff (Santfeliuenc i Argentona).

Això no obstant, s’admeten altres interpretacions, com han fet els executius de la FCF. Els comitès … o els jutjats decidiran. Ara no tindran problemes al carrer Sicilia amb la nova professionalització dels comitès.

The post El ‘millor dret’ de la Pirinaica per ascendir a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

I, més que mai, és el moment d’exigir respostes clares, transparència i responsabilitats. És hora de recordar als dirigents federatius que els clubs (1.239) i els federats mereixen respostes clares.

El 27 de maig, el TSJC va desestimar el recurs de Joan Josep Isern i va donar llum verda perquè Joan Soteras i la seva junta continuïn al càrrec fins al 2027. El Tribunal considera il·legal la seva continuïtat en el càrrec, però creu que no és suficient per declarar-lo inelegible.

EL TSJC MANTÉ SOTERAS (FCF), PERÒ NO LA SEVA HONORABILITAT

El que ja no s’entén de cap manera és que es confirmi la legalitat de la proclamació i no s’ordeni repetir les votacions, i més quan 88 persones han declarat que els han falsificat la signatura i hi ha 213 actes notarials sota sospita. La Justícia és cega, evident.

Veurem si els jutges que investiguen Soteras, Calle i demés per la presumpta trama organitzada per falsificar signatures i posar recursos federatius a favor d’obra també tenen la vena als ulls, o adopten d’una vegada les mesures cautelars demanades pels pocs clubs que s’han atrevit a denunciar (presó, fiança, retirada de passaport…?). Mentre la justícia es recrea en la seva lentitud, Soteras riu…

LA FE GRAMA, VEU CRÍTICA I EXEMPLE

La Fundació Esportiva Grama no s’està quedant amb els braços plegats. El seu president, Antonio Morales, no només ha denunciat la falsificació de la seva signatura. A més, actua com a perjudicat al jutjat de Sabadell i també s’ha exposat públicament amb pancartes -(“Tots els clubs junts contra la corrupció federativa”)- i declaracions contundents: “Si tingués la mínima dignitat, Soteras ja hauria dimitit”.

També ha rebut sancions -un any d’inhabilitació i 601€ de multa (encara no
és oficial ni definitiva) -, en una clara censura a la llibertat d’expressió dins la federació. Aquesta repressió només confirma el que Morales denuncia. D’altra banda, la FCF ha adoptat una actitud intolerant davant la crítica, incompatible amb qualsevol model democràtic de governança esportiva.

Tindrà arguments (amb C) el Comitè d’Apel·lació per a rectificar la decisió de Competició? S’amagaran en la caducitat de la sentència per a no ratificar la seva ‘nyap’?

LES INVESTIGACIONS PENALS CONTINUEN

Més enllà del recurs contenciós administratiu, la justícia penal segueix el seu curs. El jutjat de Sabadell, la fiscalia i l’àrea anticorrupció dels Mossos investiguen la falsificació massiva de signatures en el procés electoral.

Però no només això, també el malbaratament de recursos federatius, dels clubs, a favor de la candidatura de Soteras. Els atestats dels Mossos també ‘ens han regalat’ els pactes ocults de Calle amb Talavera i Palacios, càrrecs dels seus a favor de ser figuretes de pessebre, i els atacs furibunds en xarxes socials contra l’únic candidat que no van doblegar, Juanjo Isern. Atenció a l’enviament de tota mena de calúmnies al seu lloc de treball inclòs, per perjudicar-lo professionalment).

HIDROMASSATGE I ‘PERROS ASQUEROSOS’

També hem conegut que el director general, Calle, va anar de vacances familiars (presumptament) amb diners dels clubs. I que no falti la banyera d’hidromassatge!.

Després, els directius federatius són “una manada de perros asquerosos” (definició literal que consta en l’atestat policial i que denota un menyspreu absolut pels delegats territorials) que li autoritzen un cotxe corporatiu per ús personal, tots els bonus que demani (que són pocs) i les seves vacances pagades. Clar que sí!

Però no hem d’oblidar tampoc que Soteras està encausat per fals testimoni (la cosa va de falsedats…), a qui la fiscalia demana 2 anys de presó i 1.800 euros de multa. I sí, per molt que la FCF faci comunicats desmentint-ho, segons el fiscal del cas, el septuagenari va estar condemnat per un delicte contra els recursos naturals per abocaments il·legals.

QUÈ HA DE PASSAR A L’ASSEMBLEA DEL 26 DE JUNY?

Tampoc hem de perdre de vista les diligències del Tribunal Català de l’Esport (TCE) obertes fa mesos, un escletxa a través de la qual podria venir una possible inhabilitació. Ja ja… el TCE ha decidit congelar la seva tramitació, malgrat la investigació del Síndic de Greuges al respecte.

L’Assemblea del 26 de juny no és una reunió més. És el moment en què els clubs (els seus presidents) poden decidir si callen o actuen amb responsabilitat institucional i demanen explicacions, obliguen a fixar pautes i exigeixen transparència.

Si no ho fan ara, poden perdre’s l’oportunitat de marcar el rumb cap a una Federació neta, democràtica i al servei del futbol, no de quatre directius i professionals que es creuen que tot s’hi val per seguir amb els seus salaris i prevendes.

En última instància, la Federació només existeix per organitzar les competicions que els clubs i els federats demanden, no per donar una vida de marqués a persones de dubtosa preparació, que tenen un currículum i uns mèrits professionals que caben en una piulada de 140 caràcters.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL SILENCI

I més, quan a sobre s’ha sabut que no responen a les necessitats de la gestió del dia a dia, sinó a pactes amb candidats de plastilina que no van ser capaços ni de mantenir unida la seva pròpia candidatura o que no van passar dels 12 vots. No, a tu no t’han deixat tirat, però al futbol català sí. I ara, a veure qui ho arregla…

Sort i encert pel dia 26 de juny. Ara és l’hora de preguntar i d’exigir. Sense embuts. Que ningú s’oblidi que, el silenci, també té conseqüències. 

The post FCF: Hora de preguntar, i exigir, sense embuts appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com era previsible, la ‘gentil’ invitació del nou (atípic) president de la RFEF, Rafael Louzán, a 47 clubs no professionals a la Supercopa d’Aràbia no es complirà totalment. Per exemple: Nàstic i Olot passen radicalment

La seva ‘generosa’ oferta, a 47 clubs no professionals per a acudir a la Supercopa d’Aràbia pot quedar en res. En les pròximes hores se sabrà alguna cosa més sobre l’esplèndid detall del president gallec, amb els diners del futbol espanyol, no de la seva butxaca. L’Espanyola abonaria les despeses derivades d’aquest mig centenar d’entitats no professionals durant una setmana.

Ara com ara, i que aquesta Redacció hagi pogut confirmar, ni Nàstic ni Olot, els dos representants per a l’Assemblea, han acceptat la proposta. És més, molt correctament han descartat tal possibilitat. Louzán va disfressar aquest oferiment per a “conèixer de prop les seves inquietuds” i per a això res millor que anar a Aràbia a xerrar.

NÀSTIC I OLOT, ROTUNDS

Per part dels dos representants de clubs no professionals de la FCF, Nàstic i Olot, han estat rotunds en la seva negativa. Els grana van rebre la invitació, no van veure clara aquesta oferta i han preferit centrar-se en el dia a dia del club que ja és suficient.

D’altra banda, la UE Olot ha tornat a posar els punts sobre les is. En una nota pública, els garrotxins exposen una gran “preocupació per la iniciativa”.

En cinc punts resumeix la directiva que presideix Joan B. Agustí la seva postura radicalment oposada al regal de Louzán i el septuagenari Soteras.

• Una gestió econòmica ineficient amb molts recursos dedicats a uns pocs beneficiats.
• Generen desigualtat i fomenten el clientelisme que volem desterrar.
• Falta de transparència que posa en dubte el sotmetiment de decisions com aquesta al sistema de compliance, que evidentment no superaria.
• Un llenguatge equívoc que situa el futbol no professional com a màxim beneficiari de decisions que comporten la promoció de cultures i països amb una base social molt feble.
• Poca profunditat en l’anàlisi d’ingressos, despeses, superàvits i de la desmesurada tresoreria de la RFEF on buscar recursos per millorar el futbol no professional.

Aquest primer comunicat d’aquest 2025 per part de la UEO s’ha ignorat totalment a la FCF, ja que el seu encara president Soteras, que sí que sembla anirà a Aràbia, té altres problemes.

De fet, cada dia ‘pinta’ menys a una RFEF provisional amb només un representant català a la junta directiva (Conxita Esteve), gràcies a la insistència de la Lliga. A la tresorera Altimira l’han acomiadat i ningú diu res desdee el carrer sicilia.

The post Nàstic i Olot passen de Louzán/Soteras i de la Supercopa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pendents dels moviments federatius entorn de la pancarta present al Municipal de Sta Coloma des d’el mes de novembre passat –‘Tots el clubs catalans contra la corrupció federativa’–, la parella Soteras-Calle agafa tot el que pot per a mostrar el seu poder.

L’acta del passat FE Grama-CE L’Hospitalet, a càrrec del col·legiat Pauli Teruel Soler, ha estat l’excusa perfecta.

LA FE GRAMA, A PAGAR, PERÒ NO A CALLAR

Primer destaca que en el minut 87 es van sentir ‘càntics’ des de la graderia contra la corrupció federativa i després explicita els qualificatius d’un aficionat.

“La FE Grama està sorpresa i no entén a com a una entitat, que ha estat premiada diverses vegades per aquesta Federació pels seus valors, ara se li castigui d’aquesta manera”, comenta a Futbolcatalunya el seu director esportiu, Josep Sicart.

Admet les etiquetes de “cagón i pocavergonya”, però “cap insult més. Estan mal dites aquestes paraules però tampoc es pot acabar amb la llibertat d’expressió de la gent”.

LA NO-TRANSPARÈNCIA DE LA FCF

La realitat és que aquest dimecres es va comunicar al club 1 partit de sanció i 300 euros –“la meitat de la taquilla”- a l’entitat. Soteras-Calle, que no saben com tancar la boca al president Antonio Morales després de les seves denúncies constants, executen ara la seva resposta amb altres mètodes molt qüestionables.

Per cert: la sanció no és pública, com si que fa la RFEF, sinó que només apareix en el text que li envien als clubs. Es pensen que així ningú s’assabenta de l’afany de recaptació d’una FCF perduda. En les pròximes hores, el club colomenc té pensat emprendre més accions de disconformitat amb la política de Soteras. També, per descomptat, cridaran a l’ordre a l’aficionat protagonista.

The post Un partit i multa de 300€ a la FE Grama com a rebequeria de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Li faltava afegir estranyes similituds com que es donarien terminis d’esmena als candidats en ple cap de setmana de competició. Això per fer-ho tot més fàcil encara, habilitant dies inhàbils.

En les eleccions a la presidència i la junta directiva de la FCF, el ‘generós’ termini era també de set dies; clar, com sempre, amb un cap de setmana de competició pel mig. Això sí, sense tràmit d’esmena.

Fa uns dies també, Onda Cero publicava una notícia on informava dels lobbys jurídics que protegien el sistema clientelar de l’esport espanyol.

A més, informava que l’advocada Ana Ballesteros (BB Sport & Law) i Borja Osés (Landaberea Abogados) s’havien convertit en els grans gurus en matèria electoral esportiva. Com? fent-se amb el control de moltes juntes electorals de les federacions esportives espanyoles. Afegia, que el cas de Ballesteros, a més, era especialment peculiar, ja que el cap de gabinet de la secretaria general de la RFEF l’ostenta Manuel Lalinde, el seu company a BB Sport & Law. Endevinen. Curiosament, és la presidenta de la Comissió Electoral de la RFEF en l’actual procés electoral? Doncs sí, Anna Ballesteros.

FCF-RFEF: FA LA MATEIXA PUDOR

Per si no fos suficient i pogués quedar alguna cosa a l’atzar, la Comissió Electoral de la RFEF, amb curiós pretext. Sí, curiós ja que enguany es podrà votar candidats de circumscripcions electorals estatals (futbol sala, àrbitres, entrenadors, jugadors i clubs professionals, etc.) a les seus electorals autonòmiques. En resumen: les meses electorals es “poden completar amb personal federatiu”.

Aquesta estratègia, fa una pudor molt similar a la que es va viure el passat 13 de febrer de 2023 a les votacions de la FCF. Ho recorden? Càmeres apagades a la seu central, personal de futbol sala a totes les meses (posteriorment premiats amb suculents bonus), validació o no de vots al marge de la Junta Electoral; és a dir. la versió Torrente o Vladimir Putin del control total del procés electoral. La versió RFEF no es que sigui molt més refinada, però intenten (només ho intenten) guardar les aparences.

2 CLUBS I 1 JUGADOR NO PROFESSIONALS

Ara que hem conegut la notícia que quatre clubs catalans (Cornellà, San Cristòbal, Olot i Nàstic) es disputaran les dues places assignades a clubs catalans no professionals a l’Assemblea General de la RFEF.

I, a més, quatre futbolistes (Sara Navarro, Josu Rodríguez, Oscar Rubio i Oscar Sierra) es disputaran la plaça (en singular) assignada a jugadors no professionals de Catalunya. Però no tenim més de 200.000 llicències president Soteras per tenir tant poques places?!). Estem convençuts que serà un exemple de transparència, igualtat d’oportunitats i de democràcia participativa plena i lliure.

Estem segurs que no s’usarà el vot per correu. Estem segurs també que no es faran enviaments massius de la documentació per poder votar a la seu central de la FCF al carrer Sicília o a altres localitats com Sant Feliu de Llobregat, on el mossèn Espasa va reconèixer que Calle i Guerrero repartien les actes notarials indiciàriament falsificades.

MOSSOS, COL·LABORADORS I PENES DE PRESÓ

Segur que les càmeres de videovigilància de la seu central estaran totes enceses i gravant, que no s’usaran les bases de dades federatives amb fins partidistes. I, sobretot, que no participarà cap treballador federatiu en aquest procés, com els que ens han recordat diversos clubs que han declarat davant els Mossos d’Esquadra: “el Pollo” Alís, Aitor Vega, Quim Sanllehí o els lleials col·laboradors d’Alejandro Talavera, com Gemma Deumal (premiada amb un lloc de treball a l’FCF).

Veurem si la lleial tropa de Calle, que ja s’estan jugant penes de presó, forçaran la màquina en aquest procés electoral o faran un pas al costat i li diran a la cara que se la jugui ell. Per vergonya aliena de la resta de treballadors honestos y honrats que hi ha a la FCF, que són la immensa majoria (bàsicament, els que no cobren bonus i treuen la feina del dia a dia).

SOTERAS I ELS TALAVERA ‘GIRL AND BOYS’

Una vegada finalitzi la cursa electoral a l’Assemblea General de la RFEF, vindrà la part més divertida: l’elecció del president i la Comissió Delegada.

Diuen els mitjans no subvencionats ni transcomunicats, que Soteras es deixa estimar per Madrid, amb la inestimable companyia (que no suport) del condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació (encara no ferma), Rafa Louzán, president de la Gallega. Això no obstant, no sembla que Soteras cotitzi a l’alça, per molt que els seus lleials escuders (el de la corbata i el del mono de treball), intentin col·locar-lo en algun càrrec remunerat, per donar-i la merescuda oportunitat a Alejandro Talavera.

PLACES VACANTS A LA JUNTA DIRECTIVA

Queden tres places vacants a la junta directiva i la d’un vicepresident. Cedirà Soteras aquestes places a Talavera com algú havia pactat amb ell o hauran d’esperar la jubilació o expatriació daurada (i forçosa) de Soteras?

Està clar que una vegada finalitzat el procés electoral a la RFEF, tornarem a tenir eleccions a la FCF, abans que el TSJ de Catalunya falli. Una altra cosa és que els tribunals ho permetin. I si no ho permeten i no proclamen Isern directament president, “Palacios serà presidente, ya te lo digo yo”, dixit ‘el totpoderós’. Com li va dir un polític a un altre en una sessió parlamentària, a alguns els hi cap el currículum “en un post-it” i estan en això “per la pasta”. Amén.

The post Estranyes similituds al procés electoral FCF-RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però la Jutgessa només veu indicis, indicis i més indicis, i tot apunta a l’acusació final. 88 persones dient que els han falsificat les firmes, això no passa ni en una república bananera. No es pot tenir tan poca traça perquè a més es descobreixin tantes firmes falses.

Els clubs de tota Catalunya (215) de passeig fins a la Notaria Simon-Navarro de Sabadell? Al final no hi va haver viatge de passeig. Sembla que això no cola per a la jutgessa.

EMPLEATS INVESTIGATS I ANGOIXATS

Avui no parlarem dels caps pensants de la FCF que surten “tan ben tractats” a la interlocutòria de la jutgessa. Ja en tenen prou amb lo seu…perquè a més multipliquen el seu temps a Madrid i no sabem si també el seu sou. Increïble, però cert, quina mala sort per Soteras i Calle, incendis a la FCF i incendis a la RFEF. Quan són junts, la mala sort s’imposa. No ho pot ser.

Avui parlarem dels treballadors investigats, als que un jutjat de Sabadell … els posa al “peu dels cavalls”. Suposem que han d’estar una mica angoixats i segur que no s’ho mereixen …
com sí que es mereixen un gran ‘premi’

Falsedat en document privat, falsedat en document públic i administració deslleial. Alguns d’ells pensaran “què he fet jo per merèixer això?”. O com deia aquell, “si ho sé, no hi vinc”.

A QUANTS ANYS DE PRESÓ EQUIVAL CADA DELICTE?

Segurament no pensaran res, com són bons treballadors, segur que han complert ordres del Cap i tot aquest embolic no els traurà el son. El que no se sap és si el seu Cap els ha dit a quants anys de presó equival cada delicte dels que posa la jutge a la seva interlocutòria. Només faltaria que a la jutgessa se li acudís acusar-los d’algun delicte més després de tota la investigació.

No hi ha cap “bonus” que resisteixi una acusació d’una jutgessa. L’endemà pot ser un “infern” per a qui pugui sortir acusat d’una broma capritxosa de mal gust de ments “benpensants”. Què diran a les seves famílies si algun en surt acusat?.

ACORDS INDIVIDUALS AMB FISCALIA?

Per preguntar que no hi quedi, què passarà si algun dels investigats comença a arribar a acords individuals amb fiscalia? No és la primera vegada que passa, i al final ningú vol llençar per la borda el seu futur i la seva família per un simple ‘bonus’ i els castells s’ensorren a l’aigua. Algun ja ha pensat com seria el seu dia a dia fora de la FCF?

Comencem a donar noms, actuals treballadors federatius, que tenen les mans tacades? Els donarem perquè han estat massa els acomiadats sense mediar una paraula perquè, quan es perd la decència, hom s’ofega a la seva pròpia merda.

The post El ‘paperot’ dels empleats investigats de la FCF tindrà ‘premi’ final appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’extensa entrevista de FutbolCatalunya a Lluís Fàbregas segueix. Després dels temes tocats a la primera part, arriba l’àmbit esportiu. El Nàstic ve de quedar-se a un minut de l’ascens i en certa manera ha estat capaç de mantenir el bloc. Ara mateix formen part de la plantilla 15 jugadors de la temporada passada, mentre que han arribat cinc futbolistes i han estat baixa nou. Amb tot, l’ascens és l’objectiu no només per la part esportiva, sinó també per l’econòmica i la social.

Fàbregas destacava ahir a aquesta Redacció que volien abandonar una Primera Federació que és “insostenible”. Doncs bé, cada estiu el Nàstic ha de fer ampliacions de capital per compensar pèrdues i poder competir amb equips descendits de Segona – amb ajuda de descens – i filials. Així seguiran, tot i que a mig termini, com en tota empresa, la opció d’una venta està sobre la taula.

“EL PLAYOFF DE VIGO VA SER PER INTERESSOS ECONÒMICS DE LA RFEF, NO PEL COVID”

Per un club com el Nàstic de Tarragona era més fàcil ascendir a l’antiga Segona B que a l’actual Primera Federació?

Sense cap dubte. Molt més fàcil era. Aquest sistema entre el 25% d’equips que baixen, un únic que puja directe i el playoff del segon al cinquè dona menys possibilitats. Totalment.

NÀSTIC: A UN MINUT DE L’ASCENS

Clar, ho deia perquè són cinc anys fora del futbol professional i això és el rècord del club en aquest segle.

És cert, no havíem estat mai fora més de tres anys seguits. El nostre objectiu sempre ha estat el de tornar a LaLiga per fer sostenible l’entitat, però a Vigo en aquell playoff unificat a 1.000 quilòmetres de distància la nostra gent va fer dos viatges llargs en una decisió totalment incomprensible. El covid ja no hi era i va ser un tema purament d’interessos econòmics de la RFEF. Ja vam veure què va passar allà. Ens van anul·lar un gol legal contra el Villarreal B, un equip amb un poder econòmic rellevant. En aquest cas la diferència era important i un jugador que es diu Jackson i ara juga al Chelsea de la Premier League ens va fer dos gols. El Nàstic aleshores estava clarament en desavantatge i va fer molt per pujar a Segona.

“AL PLAY-OFF ENS VÀREM VEURE EN DESAVANTATGE”

Ara, fa tres setmanes, la gent ja va veure com va anar el partit de Málaga, com ens van fer el gol allà i què va passar a Tarragona.14.500 persones a l’estadi i molta des de casa seva per televisió van veure tot el tema de l’àrbitre, l’expulsió d’un jugador al minut 50, el Málaga sense cap amonestació, l’àrbitre va marxar del camp, va aturar el partit i el va allargar més del compte. Tot plegat, una sèrie de condicionants que van fer reviure que el Nàstic era més petit que el Málaga. Només veure la representació institucional a Tarragona, amb el president de la Junta d’Andalusia, el president de la Federació Andalusa, etc. ens vàrem veure en desavantatge. No només al camp, sinó a la llotja. És una pena perquè tots ho donàvem per fet, sobretot amb el dos a zero. Les circumstàncies estaven escrites de que el Nàstic no podia estar a Segona aquest any. Ho tornarem a intentar i l’objectiu és quedar primers.

“L’ÀRBITRE VA ALLARGAR EL PARTIT MÉS DEL COMPTE”

Ha parlat de Vigo, de Málaga. Si li afegeixo Llagostera què li ve al cap?

Em venen decepcions profundes. D’un objectiu que tens a l’abast, que el tens a tocar i que et veus superior. Contra Málaga i Llagostera va passar. A Llagostera es va jugar en unes condicions no aptes pel futbol semiprofessional. Les dimensions del camp, els aficionats agafant jugadors nostres… és una història que queda lluny, però que les circumstàncies no permetien la pràctica del futbol. Davant del Villarreal B a la lliga regular els vam guanyar els dos partits. En una final pot passar de tot, no volem buscar excuses, però la realitat és aquesta, que van ser tres decepcions molt fortes.

“LA GESTIÓ DE TV A 1ARFEF L’HAURIA DE FER LA LIGA, QUE SÓN ELS QUE EN SABEN I DONEN VALOR”

Abans hem parlat de la Primera Federació com a categoria, però vull anar a un punt concret que potser és l’origen del problema. El 2020 els equips catalans de Segona B demanen a Joan Soteras que defensi a Madrid anar separats i acaben els 10 a un grup juntament amb l’Andorra. Allò va ser l’inici del problema?

Crec que sí. No va estar massa encertat. La RFEF no tenia clara aquesta competició. Sí que tenien clar el dibuixar el que volia ser. És la seva primera categoria regular i la que haurien de potenciar a nivell de recursos i de venta de drets de televisió centralitzats. Hi ha hagut impagaments, canvis de productora a mitja temporada, promeses d’ingressos que no s’han pagat. Aquest any hem rebut menys diners de televisió que la temporada passada, s’han incrementat els costos d’arbitratges, les llicències i quedant segons hem rebut menys diners que l’any passat. No és merescut això.

“ABANS LA LLIGA ERA EL DIMONI”

Si ho diem és perquè nosaltres hem estat a LaLiga i hem vist el que cobraven i com es gestionava tot i el que rebem ara. Sabem que els drets que cobra la Segona A no són els que genera, en som conscients. Però hi ha un acord que el 10% dels diners de Primera es cedeixen a Segona. Teníem una oportunitat que la gestió dels drets de televisió de Primera Federació es fes a través de LaLiga, que són els que en saben i els que donen valor per col·locar aquest producte. La RFEF es va negar sempre perquè LaLiga era el dimoni. Si algú sap de què va això és LaLiga, que ha incrementat els drets any rere any. Col·locar una Primera Federació amb equips com Málaga, Deportivo, Castellón, nosaltres, 10 filials. Hi ha elements per treure un rendiment que no han sabut treure.

“VENDRE EL CLUB ÉS UNA OPCIÓ REAL I TENIM PROPOSTES DE COMPRA”

Si el Nàstic no puja a Segona Divisió a curt i mig termini és sostenible econòmicament?

És sostenible sempre que la propietat vulgui aportar recursos. Quan no ho facin farem un pressupost alt per massa social, però no podrem competir amb filials i equips que baixen de Segona Divisió. Nosaltres serem sostenibles fins que els accionistes decideixin deixar d’aportar el diferencial de recursos. Si nosaltres tenim tres i en gastem quatre vol dir que en falta un. Què fem? Acumulem deute? No. Posem els diners en forma d’ampliació de capital fins que arribem a pujar. Si passen sis, set, vuit anys, doncs pot ser que venguem el club. És una opció real i tenim propostes de compra. Si les tenim és perquè la gent s’interessa en aquesta entitat. Quan els accionistes es cansin de posar recursos s’acabarà això de fer pressupostos per mirar de pujar i quedar primers.

“SI ACUMULEM DEUTE? NO”

Què han donat Dani Vidal i Iván Moreno al Nàstic des de la seva arribada?

Creiem que han portat coses molt positives. Tenim un cos tècnic de la casa amb ells dos i també Jordi Abella, el preparador físic, en Jaume Garcia, analista, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters que porta set anys aquí. Això ha donat una cohesió que no teníem altres anys. També una figura clau ha estat l’arribada del Javi Sanz a la direcció tècnica. Venia de la pedrera del Real Madrid, té 30 anys i s’ha bolcat amb el Sergi Parés a construir l’equip de la temporada passada. Estem molt segurs i creiem que tenim una estabilitat en quant a la direcció esportiva i als tècnics.

“NOMÉS VENDREM JUGADORS AMB CONTRACTE SI LA PROPOSTA ÉS EXTRAORDINÀRIA”

En aquestes categories costa mantenir el bloc, però el Nàstic manté porter, laterals, migcampistes i davanter.

La perspectiva és il·lusionant. Hem tingut propostes per jugadors que tenen contracte en vigor d’equips de LALIGA HYPERMOTION i d’altres potents de la Primera Federació. No els volem deixar anar si no és per una proposta extraordinària. Jugadors que havien acabat contracte que tenien ofertes superiors a la nostra han decidit quedar-se aquí com Gorostidi i David Concha. Ens hem quedat a mig camí i trobem fonamental mantenir el bloc i incorporar jugadors de qualitat.

“VOLÍEM QUE NACHO I TRIGUEROS SEGUISSIN. EL CAS DE NACHO ÉS DIFÍCIL D’ENTENDRE”

Hi ha jugadors que marxen. Fer-ho a equips de Segona té lògica, però entén que Trigueros prefereixi l’Andorra que el Nàstic o que Nacho fitxi per l’Intercity abans que seguir a Tarragona? Aquesta és la nova realitat de la Primera Federació?

Nosaltres la oferta de renovació de Nacho i Trigueros la vam presentar i volíem que es quedessin. Són dos centrals que vam fitxar l’any passat i han donat un rendiment magnífic. En el cas de Trigueros està clar que Andorra té una casuística especial a nivell fiscal i els hi costa menys que a nosaltres poder pagar els seus empleats. Un altre desavantatge clara respecte a nosaltres que a més li afegeixes que l’Andorra estava a Segona l’any passat i té una ajuda pel descens d’1,3 milions d’euros.

Trigueros ha volgut assegurar un rendiment econòmic i un rendiment esportiu a l’espera del que pugui passar. El cas de Nacho és més difícil d’entendre que hagi optat per aquesta proposta. Nosaltres al veure que no volia seguir vam anar a per l’altra opció que teníem l’any passat, que era Gorka Pérez. Canviem peces i molt contents de que Gorka pugui estar aquí.

“TRIGUEROS? ANDORRA TÉ UNA CASUÍSTICA ESPECIAL”

Curiosa aquesta autopista sense peatge de Lugo a Tarragona. Gorka Pérez, Antoñín Cortés i Víctor Narro.

Eren jugadors amb contractes molt alts a Lugo. Allà tenien una ajuda del descens important i unes fitxes que multiplicaven per dos o per tres les nostres. Ara, al veure que això no garanteix estar a dalt, el Lugo ha aplicat una reducció de pressupost, els jugadors han baixat les seves pretensions i els hem pogut fitxar.

“MARC FERNÁNDEZ TÉ CONTRACTE I LA COMISSIÓ ESPORTIVA VALORARÀ LA SITUACIÓ”

Deia que no està pendent de les xarxes socials, però els últims dies hi ha hagut bastant de rebombori per la possible sortida de Marc Fernández, un dels capitans. Seguirà Marc Fernández?

Marc Fernández té contracte, com altres jugadors. La situació la valorarà la comissió esportiva, que són els tècnics, la direcció esportiva i les condicions de pressupost. Són els tres elements que defineixen aquesta plantilla pel que fa a entrades, sortides i jugadors que segueixen. A partir d’aquí doncs es prendrà una decisió. El Marc té contracte en vigor, és un professional excel·lent i ho ha donat tot per l’equip. Està super integrat a la ciutat i quan el vam fitxar va ser una aposta important nostra i vam haver de fer un esforç econòmic. És el que passa en aquestes situacions, que després potser has de renegociar condicions o buscar una sortida. Totes aquestes casuístiques es parlaran i es prendrà una decisió que beneficiï al Nàstic i perjudiqui el mínim possible als afectats.

“SI UNA COSA TÉ EL NÀSTIC ÉS TARRAGONA”

Abans parlàvem de Llagostera. Creu que aquesta temporada vinent té similituds amb la de després d’aquell cop letal del 2014?

És un plus motivacional. Nosaltres, independentment del que ha passat, tenim clar que l’habitat natural del Nàstic és LaLiga d’una manera estable. Sense anar a patir cada any i després intentar aconseguir el que vam assolir el 2006, que és recuperar la Primera Divisió. Nosaltres tenim una clara diferència respecte un equip que ho ha fet molt bé i està classificat per jugar Champions, que és el Girona. El Nàstic, a dia d’avui, és de capital local amb la propietat a Tarragona mentre que el Girona, per exemple, ha optat pel model de grup, de holding, del City que dona una sèrie d’avantatges enormes, que ben treballats com han fet ells donen fruits. Fa 10 anys que tenen a Quique Cárcel, el president Delfí Geli és una persona de futbol i la propietat, amb el Pere Guardiola, Bolívar i el grup City. Nosaltres quan competíem amb el Girona érem de propietat local i patíem per no baixar.

“HI HA GENT D’AQUÍ QUE NO LI AGRADA EL FUTBOL”

També hem vist un cas molt concret, a 10 quilòmetres d’aquí, que tenia 100 anys d’història i ja no existeix i això que stava a LaLiga i el van fer desaparèixer per una mala gestió i per no ser sostenible. Avui per avui nosaltres ens considerem seriosos a l’hora de treballar tot i que el fet de vendre’ns, que és una opció, si ho fem serà deixant el club en mans de professionals amb bones mans, en definitiva, i no a qualsevol. Perjudicaria a l’entitat i no ho volem. Si una cosa té el Nàstic és Tarragona. Hi ha gent d’aquí que no li agrada el futbol i li parles del Nàstic i és una cosa que se la fa seva.

“EL MODEL CITY DONA AVANTATGES ENORMES”

Per acabar, vol transmetre un missatge a l’afició?

Crec que hem tocat tots els temes, l’esportiu, el social, l’econòmic i el federatiu i animo a la gent del Nàstic a que sàpiga que l’entitat està en les mans del mateix Consell d’Administració des del 2012. Som persones amb prestigi, professionals i amb rigor. Josep Maria Andreu ha donat un pas al costat, però no es desentén i representa les seves accions al Consell. El més important és que ha deixat aquest camí marcat de saber fer i ser respectat a tot arreu, tot i que alguns no ho considerin així.

The post “Si una cosa té el Nàstic és Tarragona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El curiós és que el secretari general de la FCF, Oriol Camacho, de baixa mèdica des del passat 5 de març, ha anat aquest dimarts 26 al jutjat número 7 com a testimoni de la mateixa Federació Catalana. És a dir: o Soteras ni s’imaginava que el seu executiu anava a comptar la veritat o, si ho sabia, no li importa gens ni mica.

Sigui una versió o l’altra, la veritat és que Camacho, testimoni protegit per Antifrau, ha explicat al jutge tots els detalls de l’últim procés electoral. Durant l’acte també s’ha sabut, per part de l’advocada federativa, María Barbancho, que el cas Registre dels Mossos (5 març), ja ha vist aixecat el seu sumari a Sabadell. En resum: les pitjors essències del carrer Sicília comencen a veure la llum per a tothom.

ELECCIONS PENOSES A LA FCF

Durant 40 minuts, Camacho no ha tingut cap problema a l’hora d’afirmar que les eleccions de febrer del 2023 van ser producte d‘una trama organitzada per Soteras, Calle i alguns treballadors.

Encara més, la composició de les Meses electorals, com es va informar en el seu moment, estaven formades per diversos treballadors i NO pels juristes dels comitès de competició. L’ordre passava, segons va afirmar l’encara secretari, i segons han confirmat fonts pròximes presents, per donar l’OK a les actes procedents de la candidatura de Soteras. D’altra banda, les contràries havien de ser enviades a una adreça de correu federatiu per a la supervisió del director Calle.

Es tractava que els votants perdessin temps, s’avorrissin i fins i tot passessin d’exercir el seu vot.

ISERN I 16 CLUBS

Pendents de la resolució final del jutge del número 7, ara toca esperar també novetats del jutjat número 2 de Sabadell. Aixecat el secret de sumari, només l’excandidat Juanjo Isern i els 16 clubs perjudicats pel presumpte falsejament d’actes o la suplantació de signatures. (Mossos han estudiat gairebé 200 casos) poden sol·licitar tota la informació exposada.

Recordem que es treballa sobre els presumptes delictes continuats de falsedat en document privat i públic i administració deslleial. Apareixen com investigats Soteras, Calle i 7 directius/executius més.

I ARA EL TSJC

Aquest nou capítol judicial correspon a una querella que Soteras va interposar a Isern, ja que, segons l’encara president, el candidat estava immers en el cas Soule. Per cert, després va afirmar que ja havia rectificat encara que ningú ha pogut comprovar aquest testimoni.

Ara, a més, queda esperar la decisió final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre les últimes eleccions a la FCF.

The post Obert el pot de les pitjors essències de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim dilluns 18 està previst que la Federació Catalana de futbol enviï als 16 clubs inclosos a la Lliga Elit la primera part de la seva subvenció anual. És la idea i així li ho han anunciat a alguns dels interessats, segons ha pogut certificar Futbolcatalunya.

Concretament, els participants en aquesta primera edició de ‘la categoria d’or’ del futbol català han d’ingressar el 50% de la seva subvenció. A més, han de sumar quilometratges i un afegit de 50 € per punt aconseguit.

UNA LLIGA ELIT IGNORADA

Recordem que el passat 30 de juny es van reunir els interessats al costat dels representants de la Catalana al carrer Sicília i van acordar l’import fix d‘11.500€ més els extres (kms i punts). Com a forma de pagament es va establir que els mesos de desembre i juny s’abonarien els dos terminis.
En la mateixa reunió, que va servir per a intentar tranquil·litzar als clubs, el septuagenari president Soteras no va augmentar el preu de les quotes.

En total, la FCF abonarà 240.000€ per aquest primer ‘experiment’, amb nul·la difusió, com la que RFEF va realitzar amb la desastrosa Primera Federació el responsable de la qual és, curiosament, el mateix Soteras.

EL QUE NO ES VA DIR A LA REUNIÓ

El que no es va dir en cap moment en aquesta trobada del juny passat, i que no s’ha repetit, és l’import de les despeses de producció i emissió dels partits per televisió.

Tal com va informar Futbolcatalunya el mes de setembre passat, les despeses de producció de LaXarxa els assumeix el futbol català. De la mateixa manera que la pròpia ‘Fede’ manté un contracte de col·laboració publicitària amb aquest mitjà pròxim als 15.000 euros. Tot això mai se li va dir als presidents que van assistir a la trucada federativa.

No tots els clubs han volgut que els partits dels seus primers equips s’emetessin a les 16 hores i només ho han acceptat com a visitants.

Per cert, l’espònsor que havia d’acompanyar a la ‘fabulosa’ Lliga Elit encara no ha aparegut. Segons un exresponsable comercial de la FCF es demanaven 200.000€. Ja saben la raó perquè segueixi sense cognoms la categoria.

The post La Lliga Elit tindrà dilluns mig ‘lot de Nadal’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Des de la posició privilegiada que dona poder veure futbol sense passions ni lligams a cap club, veig amb sorpresa i indignació que qui ens representa a tots els equips, són notícia per tot menys per organitzar competicions.

Justament aquesta seria la seva finalitat, però està molt lluny de la realitat. Tots hem assumit com una cosa normal que el futbol professional fa molt temps que va deixar de ser un passatemps per a ser un negoci lucratiu.

El problema és quan veiem que el futbol modest, el nostre futbol, segueix el mateix camí. Està format per nombrosos clubs que cada vegada tenen més jugadors amb el que això repercuteix a nivell de moviment de diners.

FEDERACIONS ‘TOCADES DE MORT’

Per desgràcia com sempre passa en la vida ‘poderoso caballero es Don dinero’ i tot això porta a molts interessos i molta gent vulgui entrar a la Federació. Unes federacions que, no sols en l’àmbit autonòmic sinó també nacional, semblen ‘tocades de mort’; només es mantenen perquè necessitem a algú que organitzi les competicions, però correm un gran risc.

Si continuem amb el mateix rumb, podem acabar en mans d’interessos totalment privats com la Kings League, cosa que seria la total desaparició del nostre futbol modest.

UN FUTBOL CATALÀ DIVIDIT

Davant unes perspectives tan negres, ningú fa res. El que es veu és una RFEF, amb un president dimitit i una FCF, amb molts problemes i divisions (massa). Després de dues votacions estem igual, sense unitat: una candidatura continuista (sembla que hi ha algun petit canvi, benvingut sigui), una altra, que era la favorita, no la van deixar presentar i una amb mínima representació. Finalment, altra que no acaba d’acceptar els resultats sortits de les urnes. Mal futur té el futbol català sense unitat.

MÉS REPRESENTACIÓ FEMENINA

Últimament estem veient petits aires de canvi, tot viatge comença amb un primer pas. Canvis que ens portin a la Federació que els clubs necessiten, al servei d’ells, no a l’inrevés. Amb directius que no estiguin en cap club, amb més dones dins de la directiva però no per quotes sinó per a deixar-les treballar i aportar.

En resum: una federació on ens sentim representats tots.

PER: RAMON ANDREU, EXPRESIDENT FC SANTBOIÀ

The post Cap a on va el nostre futbol català? appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA @ManuelSeguraM 

Iván Carrillo, president del CF Gavà. Per què?

Perquè sóc gavanenc, involucrat al món del futbol fa molts anys. Vam veure moltes dificultats i la possible desaparició per a un club centenari, solament queden tres anys, i vam veure la necessitat que algú prengués les regnes. El que per a molts sembla un desastre o un desgast econòmic, per a mi és una il·lusió.

La realitat és que el Gavà era/és una ruïna econòmica, i ara?

Quan em van nomenar president per unanimitat vam fer una auditoria i he posat ara per ara prop de 60.000 euros.

I quan cal posar per seguir vivint?

Hem fet un pressupost tancat d’uns 140.000.

En resum, li costa 200.000?

No, treballem molt amb carnet de socis-abonats i publicitat. Aquest any dels 140.000 ja tenim uns 60.000, més o menys, aparaulats i haig d’aconseguir uns 80 més fins a final de temporada.

Si no és així, els posarà vostè de la seva butxaca?

Sí.

“No és que em sobrin els diners, sinó que és un tema de preocupació”

I no els desitjarà recuperar mai? És a fons perdut?

Mai, mai, a fons perdut.

Això, qui s’ho creu? Vostè?

No és que m’ho cregui jo. El Gavà és un equip de futbol que no genera ingressos, no té propietats i res és seu més que la categoria.

I, per què es fiquen la seva junta i vostè?

Perquè som de Gavà.

I li sobra els diners.

No és que em sobrin els diners, sinó que és un tema de preocupació. Hi ha gent encara que creu en aquest tipus de projectes i en altres socials com a Fundacions de Síndrome de Down amb diversos centres. A Gavà cal fer una aportació a fons perdut i jo ja ho sabia.

Quin deute té el club?

Quan vam fer l’auditoria hi havia sobre 1.300.000 euros; dos mesos més tard i, després de parlar amb tots els creditors, tenim uns 330.000.

I ningú ha anat a la presó?

Ningú ha estat ni serà denunciat. No és que hagin agafat diners perquè no hi havien. Es comprometien a quantitats que no podien respondre i aquesta suma va produir aquest daltabaix.

Va dir el mític Waldo Ramos que “la confiança mata a l’home i embarassa a la dona”. Han estat a punt de ‘matar’ al Gavà? Són masoquistes?

Totalment. Sabem que tots els anys no posaré 100.000 euros de la meva butxaca. Sé fins a on puc posar i el Gavà pot generar.

“ Sabem que tots els anys no posaré 100.000 euros de la meva butxaca.”

Ho ha explicat a casa seva?

Sí i saben com sóc.

I, si surt malament, li diran de tot..

Estic acostumat. Em va passar quan tenia 1.200 empleats i era l’ogre, això sempre passa. L’important és fer el que un pugui.

L’important és pujar o sobreviure? Tenen equip?

Pujar. Hem fet un equip diferent de l’any passat que eren 54 jugadors i un només de Gavà. Aquest any tenim 17 de Gavà i la pedrera anima al soci. En l’últim partit van venir 800 persones en Copa Catalunya i som competitius.

I tant li ha agradat aquesta presidència que ara va per la de la Federació Catalana?

El que em motiva són els últims esdeveniments que he viscut amb el Gavà, he vist coses que m’han agradat i unes altres que no.

Què no li ha agradat?

La posició de la FCF cap als clubs. Actualment els clubs estan sotmesos a la Federació quan és la FCF qui hauria d’estar-ho. A l’hora de tancar fitxatges, mútues, no hi ha avantatges per ser Federat en comptes de donar serveis.

Vostè li posaria un ‘9’ a Subies per la gestió?

Jo li posaria un 10 per la gestió dels últims anys però cal fer un pas més ara. No sé si el Sr. Soteras és capaç de fer-ho i li respecto pel que ha estat a Sabadell i per haver estat la mà dreta de Subies.

Carrillo vol una ‘cadira’ al costat de Soteras?

El que vull és canviar la FCF. Si la missió és la mateixa, la compartim i ja està.

Si li posa un ’10’ a Subies, què vol canviar?

Li poso aquest 10 perquè ha actualitzat la Federació i ha fet les coses que hi havia de fer, ja que venim d’un -20. Hi ha hagut una evolució correcta però veig coses ara en l’entorn que estan malament. Els delegats de zona estan molt sotmesos al poder, no es deixen anar, hi ha por, terror i no solament en els delegats sinó també en els clubs.

“Jo li posaria un 10 a Andreu Subies per la gestió dels últims anys però cal fer un pas més ara”

(?)

Sí, por, terror. Van amb allò de ‘compte, a veure si es molesten’. Si es molesten, què? La FCF ha de servir als clubs.

El dissabte dirà tot això a l’Assemblea de Calafell?

Per descomptat, intentaré dir-ho, si em deixen. Donaré la meva impressió i, si els presidents creuen que sí doncs ‘olè’ i, si no és així, seré el primer a dir que m’he equivocat. Quant a la ‘cadira’, si demà ve un senyor que vol ser president del Gavà i compartim idees em poso de vicepresident. Que vingui i aporti. No sóc una persona de cadires sinó d’actes. Vaig fer un vot de censura a Joan Gaspart, el vam fer fora i no em vaig presentar a la presidència. Vaig tenir més de 2.000 vots a favor i vaig tenir ofertes importants de diverses presidències. Jo vaig on vull.

Molta gent li ha animat al fet que es presenti a la FCF?

Sí, molts ex directius de la Federació amb ganes de donar informació contra els actuals responsables, m’ha trucat gent que ni conec i algun descontentament hi ha perquè és Soteras president. El ben comú és donar servei als clubs. Si la direcció de Soteras és la mateixa els propers anys és necessari un canvi; aprovo la gestió de Subies però, si se segueix així, no. Cal donar el següent pas per beneficiar als clubs. Amb més de 120.000 associats podem aconseguir grans preus.

The post Iván Carrillo, de Gavà a la presidència de la Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.