La presència de Nàstic i Olot a l’Assemblea de la RFEF com a representants dels clubs catalans no professionals ja té conseqüències. I, encara que han hagut d’esperar més de 15 dies una resposta a la seva petició de reunir-se a la pròpia Federació Catalana, han aconseguit el seu objectiu.

Per primera vegada en la història del futbol català, els clubs lideraran la seva pròpia reunió. És a dir, no ho farà l’encara president de la FCF, Joan Soteras, més pendent del TSJC i del Jutjat 2 de Sabadell.

EL RIDÍCUL DE SOTERAS

En definitiva; aquest pròxim dijous 20 de febrer es reuniran tots els clubs no professionals (Primera, Segona i Tercera Federació) al carrer Sicília.

Aquí tindran oportunitat tots els presidents presents d’opinar i de presentar solucions a l’actual situació de crisi i ridícul permanent per part d’aquesta junta directiva.

En una carta signada pels presidents de Nàstic (Lluís Fàbregas) i Olot (Joan B. Agustí), se’ls assenyala que la reunió és de notable interès. “Considerem de vital importància poder reunir-ens amb tots vosaltres i escoltar les vostres consideracions on poder parlar i debatre de les accions que volem traslladar a la Junta Directiva de la RFEF o a les seves comissions de treball”.

És més, Nàstic i Olot afegeixen “que és necessita un canvi en la gestió del futbol català”.

“UN CANVI EN LA GESTIÓ DEL FUTBOL CATALÀ”

Atenció a aquesta última frase ja que (insistim), per primera vegada en la història del futbol català, els clubs prenen la iniciativa per a reunir-se sense la direcció de la FCF.

Fins a tres ocasions han hagut de sol·licitar un espai on poder reunir-se a ‘la casa del futbol català’ a un Soteras que no ha ocultat el seu malestar. Durant quinze dies, el sotssecretari general Garrido es permetia ignorar als sol·licitants. Va passar l’Assemblea de la RFEF aquest passat dilluns i el dimarts 18 va arribar l’única resposta possible.

UN ALTRE ’PAL’ JURÍDIC

Per cert, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat un pas
més endavant ja que ha anul·lat el nou intent de paralitzar el procediment contenciós electoral per part de la lletrada, Barbancho.

Soteras i la seva junta -alguns reunits d’urgència aquest dimecres- continuen decidit a allargar tots els processos i expedients jurídics amb la finalitat de guanyar temps al temps. Mentrestant, continuan els acomiadaments de personal amb més de 30 anys de servei.

The post Nàstic i Olot tornen a ridiculitzar Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’extensa entrevista de FutbolCatalunya a Lluís Fàbregas segueix. Després dels temes tocats a la primera part, arriba l’àmbit esportiu. El Nàstic ve de quedar-se a un minut de l’ascens i en certa manera ha estat capaç de mantenir el bloc. Ara mateix formen part de la plantilla 15 jugadors de la temporada passada, mentre que han arribat cinc futbolistes i han estat baixa nou. Amb tot, l’ascens és l’objectiu no només per la part esportiva, sinó també per l’econòmica i la social.

Fàbregas destacava ahir a aquesta Redacció que volien abandonar una Primera Federació que és “insostenible”. Doncs bé, cada estiu el Nàstic ha de fer ampliacions de capital per compensar pèrdues i poder competir amb equips descendits de Segona – amb ajuda de descens – i filials. Així seguiran, tot i que a mig termini, com en tota empresa, la opció d’una venta està sobre la taula.

“EL PLAYOFF DE VIGO VA SER PER INTERESSOS ECONÒMICS DE LA RFEF, NO PEL COVID”

Per un club com el Nàstic de Tarragona era més fàcil ascendir a l’antiga Segona B que a l’actual Primera Federació?

Sense cap dubte. Molt més fàcil era. Aquest sistema entre el 25% d’equips que baixen, un únic que puja directe i el playoff del segon al cinquè dona menys possibilitats. Totalment.

NÀSTIC: A UN MINUT DE L’ASCENS

Clar, ho deia perquè són cinc anys fora del futbol professional i això és el rècord del club en aquest segle.

És cert, no havíem estat mai fora més de tres anys seguits. El nostre objectiu sempre ha estat el de tornar a LaLiga per fer sostenible l’entitat, però a Vigo en aquell playoff unificat a 1.000 quilòmetres de distància la nostra gent va fer dos viatges llargs en una decisió totalment incomprensible. El covid ja no hi era i va ser un tema purament d’interessos econòmics de la RFEF. Ja vam veure què va passar allà. Ens van anul·lar un gol legal contra el Villarreal B, un equip amb un poder econòmic rellevant. En aquest cas la diferència era important i un jugador que es diu Jackson i ara juga al Chelsea de la Premier League ens va fer dos gols. El Nàstic aleshores estava clarament en desavantatge i va fer molt per pujar a Segona.

“AL PLAY-OFF ENS VÀREM VEURE EN DESAVANTATGE”

Ara, fa tres setmanes, la gent ja va veure com va anar el partit de Málaga, com ens van fer el gol allà i què va passar a Tarragona.14.500 persones a l’estadi i molta des de casa seva per televisió van veure tot el tema de l’àrbitre, l’expulsió d’un jugador al minut 50, el Málaga sense cap amonestació, l’àrbitre va marxar del camp, va aturar el partit i el va allargar més del compte. Tot plegat, una sèrie de condicionants que van fer reviure que el Nàstic era més petit que el Málaga. Només veure la representació institucional a Tarragona, amb el president de la Junta d’Andalusia, el president de la Federació Andalusa, etc. ens vàrem veure en desavantatge. No només al camp, sinó a la llotja. És una pena perquè tots ho donàvem per fet, sobretot amb el dos a zero. Les circumstàncies estaven escrites de que el Nàstic no podia estar a Segona aquest any. Ho tornarem a intentar i l’objectiu és quedar primers.

“L’ÀRBITRE VA ALLARGAR EL PARTIT MÉS DEL COMPTE”

Ha parlat de Vigo, de Málaga. Si li afegeixo Llagostera què li ve al cap?

Em venen decepcions profundes. D’un objectiu que tens a l’abast, que el tens a tocar i que et veus superior. Contra Málaga i Llagostera va passar. A Llagostera es va jugar en unes condicions no aptes pel futbol semiprofessional. Les dimensions del camp, els aficionats agafant jugadors nostres… és una història que queda lluny, però que les circumstàncies no permetien la pràctica del futbol. Davant del Villarreal B a la lliga regular els vam guanyar els dos partits. En una final pot passar de tot, no volem buscar excuses, però la realitat és aquesta, que van ser tres decepcions molt fortes.

“LA GESTIÓ DE TV A 1ARFEF L’HAURIA DE FER LA LIGA, QUE SÓN ELS QUE EN SABEN I DONEN VALOR”

Abans hem parlat de la Primera Federació com a categoria, però vull anar a un punt concret que potser és l’origen del problema. El 2020 els equips catalans de Segona B demanen a Joan Soteras que defensi a Madrid anar separats i acaben els 10 a un grup juntament amb l’Andorra. Allò va ser l’inici del problema?

Crec que sí. No va estar massa encertat. La RFEF no tenia clara aquesta competició. Sí que tenien clar el dibuixar el que volia ser. És la seva primera categoria regular i la que haurien de potenciar a nivell de recursos i de venta de drets de televisió centralitzats. Hi ha hagut impagaments, canvis de productora a mitja temporada, promeses d’ingressos que no s’han pagat. Aquest any hem rebut menys diners de televisió que la temporada passada, s’han incrementat els costos d’arbitratges, les llicències i quedant segons hem rebut menys diners que l’any passat. No és merescut això.

“ABANS LA LLIGA ERA EL DIMONI”

Si ho diem és perquè nosaltres hem estat a LaLiga i hem vist el que cobraven i com es gestionava tot i el que rebem ara. Sabem que els drets que cobra la Segona A no són els que genera, en som conscients. Però hi ha un acord que el 10% dels diners de Primera es cedeixen a Segona. Teníem una oportunitat que la gestió dels drets de televisió de Primera Federació es fes a través de LaLiga, que són els que en saben i els que donen valor per col·locar aquest producte. La RFEF es va negar sempre perquè LaLiga era el dimoni. Si algú sap de què va això és LaLiga, que ha incrementat els drets any rere any. Col·locar una Primera Federació amb equips com Málaga, Deportivo, Castellón, nosaltres, 10 filials. Hi ha elements per treure un rendiment que no han sabut treure.

“VENDRE EL CLUB ÉS UNA OPCIÓ REAL I TENIM PROPOSTES DE COMPRA”

Si el Nàstic no puja a Segona Divisió a curt i mig termini és sostenible econòmicament?

És sostenible sempre que la propietat vulgui aportar recursos. Quan no ho facin farem un pressupost alt per massa social, però no podrem competir amb filials i equips que baixen de Segona Divisió. Nosaltres serem sostenibles fins que els accionistes decideixin deixar d’aportar el diferencial de recursos. Si nosaltres tenim tres i en gastem quatre vol dir que en falta un. Què fem? Acumulem deute? No. Posem els diners en forma d’ampliació de capital fins que arribem a pujar. Si passen sis, set, vuit anys, doncs pot ser que venguem el club. És una opció real i tenim propostes de compra. Si les tenim és perquè la gent s’interessa en aquesta entitat. Quan els accionistes es cansin de posar recursos s’acabarà això de fer pressupostos per mirar de pujar i quedar primers.

“SI ACUMULEM DEUTE? NO”

Què han donat Dani Vidal i Iván Moreno al Nàstic des de la seva arribada?

Creiem que han portat coses molt positives. Tenim un cos tècnic de la casa amb ells dos i també Jordi Abella, el preparador físic, en Jaume Garcia, analista, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters que porta set anys aquí. Això ha donat una cohesió que no teníem altres anys. També una figura clau ha estat l’arribada del Javi Sanz a la direcció tècnica. Venia de la pedrera del Real Madrid, té 30 anys i s’ha bolcat amb el Sergi Parés a construir l’equip de la temporada passada. Estem molt segurs i creiem que tenim una estabilitat en quant a la direcció esportiva i als tècnics.

“NOMÉS VENDREM JUGADORS AMB CONTRACTE SI LA PROPOSTA ÉS EXTRAORDINÀRIA”

En aquestes categories costa mantenir el bloc, però el Nàstic manté porter, laterals, migcampistes i davanter.

La perspectiva és il·lusionant. Hem tingut propostes per jugadors que tenen contracte en vigor d’equips de LALIGA HYPERMOTION i d’altres potents de la Primera Federació. No els volem deixar anar si no és per una proposta extraordinària. Jugadors que havien acabat contracte que tenien ofertes superiors a la nostra han decidit quedar-se aquí com Gorostidi i David Concha. Ens hem quedat a mig camí i trobem fonamental mantenir el bloc i incorporar jugadors de qualitat.

“VOLÍEM QUE NACHO I TRIGUEROS SEGUISSIN. EL CAS DE NACHO ÉS DIFÍCIL D’ENTENDRE”

Hi ha jugadors que marxen. Fer-ho a equips de Segona té lògica, però entén que Trigueros prefereixi l’Andorra que el Nàstic o que Nacho fitxi per l’Intercity abans que seguir a Tarragona? Aquesta és la nova realitat de la Primera Federació?

Nosaltres la oferta de renovació de Nacho i Trigueros la vam presentar i volíem que es quedessin. Són dos centrals que vam fitxar l’any passat i han donat un rendiment magnífic. En el cas de Trigueros està clar que Andorra té una casuística especial a nivell fiscal i els hi costa menys que a nosaltres poder pagar els seus empleats. Un altre desavantatge clara respecte a nosaltres que a més li afegeixes que l’Andorra estava a Segona l’any passat i té una ajuda pel descens d’1,3 milions d’euros.

Trigueros ha volgut assegurar un rendiment econòmic i un rendiment esportiu a l’espera del que pugui passar. El cas de Nacho és més difícil d’entendre que hagi optat per aquesta proposta. Nosaltres al veure que no volia seguir vam anar a per l’altra opció que teníem l’any passat, que era Gorka Pérez. Canviem peces i molt contents de que Gorka pugui estar aquí.

“TRIGUEROS? ANDORRA TÉ UNA CASUÍSTICA ESPECIAL”

Curiosa aquesta autopista sense peatge de Lugo a Tarragona. Gorka Pérez, Antoñín Cortés i Víctor Narro.

Eren jugadors amb contractes molt alts a Lugo. Allà tenien una ajuda del descens important i unes fitxes que multiplicaven per dos o per tres les nostres. Ara, al veure que això no garanteix estar a dalt, el Lugo ha aplicat una reducció de pressupost, els jugadors han baixat les seves pretensions i els hem pogut fitxar.

“MARC FERNÁNDEZ TÉ CONTRACTE I LA COMISSIÓ ESPORTIVA VALORARÀ LA SITUACIÓ”

Deia que no està pendent de les xarxes socials, però els últims dies hi ha hagut bastant de rebombori per la possible sortida de Marc Fernández, un dels capitans. Seguirà Marc Fernández?

Marc Fernández té contracte, com altres jugadors. La situació la valorarà la comissió esportiva, que són els tècnics, la direcció esportiva i les condicions de pressupost. Són els tres elements que defineixen aquesta plantilla pel que fa a entrades, sortides i jugadors que segueixen. A partir d’aquí doncs es prendrà una decisió. El Marc té contracte en vigor, és un professional excel·lent i ho ha donat tot per l’equip. Està super integrat a la ciutat i quan el vam fitxar va ser una aposta important nostra i vam haver de fer un esforç econòmic. És el que passa en aquestes situacions, que després potser has de renegociar condicions o buscar una sortida. Totes aquestes casuístiques es parlaran i es prendrà una decisió que beneficiï al Nàstic i perjudiqui el mínim possible als afectats.

“SI UNA COSA TÉ EL NÀSTIC ÉS TARRAGONA”

Abans parlàvem de Llagostera. Creu que aquesta temporada vinent té similituds amb la de després d’aquell cop letal del 2014?

És un plus motivacional. Nosaltres, independentment del que ha passat, tenim clar que l’habitat natural del Nàstic és LaLiga d’una manera estable. Sense anar a patir cada any i després intentar aconseguir el que vam assolir el 2006, que és recuperar la Primera Divisió. Nosaltres tenim una clara diferència respecte un equip que ho ha fet molt bé i està classificat per jugar Champions, que és el Girona. El Nàstic, a dia d’avui, és de capital local amb la propietat a Tarragona mentre que el Girona, per exemple, ha optat pel model de grup, de holding, del City que dona una sèrie d’avantatges enormes, que ben treballats com han fet ells donen fruits. Fa 10 anys que tenen a Quique Cárcel, el president Delfí Geli és una persona de futbol i la propietat, amb el Pere Guardiola, Bolívar i el grup City. Nosaltres quan competíem amb el Girona érem de propietat local i patíem per no baixar.

“HI HA GENT D’AQUÍ QUE NO LI AGRADA EL FUTBOL”

També hem vist un cas molt concret, a 10 quilòmetres d’aquí, que tenia 100 anys d’història i ja no existeix i això que stava a LaLiga i el van fer desaparèixer per una mala gestió i per no ser sostenible. Avui per avui nosaltres ens considerem seriosos a l’hora de treballar tot i que el fet de vendre’ns, que és una opció, si ho fem serà deixant el club en mans de professionals amb bones mans, en definitiva, i no a qualsevol. Perjudicaria a l’entitat i no ho volem. Si una cosa té el Nàstic és Tarragona. Hi ha gent d’aquí que no li agrada el futbol i li parles del Nàstic i és una cosa que se la fa seva.

“EL MODEL CITY DONA AVANTATGES ENORMES”

Per acabar, vol transmetre un missatge a l’afició?

Crec que hem tocat tots els temes, l’esportiu, el social, l’econòmic i el federatiu i animo a la gent del Nàstic a que sàpiga que l’entitat està en les mans del mateix Consell d’Administració des del 2012. Som persones amb prestigi, professionals i amb rigor. Josep Maria Andreu ha donat un pas al costat, però no es desentén i representa les seves accions al Consell. El més important és que ha deixat aquest camí marcat de saber fer i ser respectat a tot arreu, tot i que alguns no ho considerin així.

The post “Si una cosa té el Nàstic és Tarragona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinc anys de presidència donen per a molt i especialment quan es tracta d‘un president bocamoll, maleducat i superb, però així és Joan Soteras. Pensàvem presentar una breu exposició, però els fets superen la realitat d’un personatge (i la seva junta) sinistre (“Me’ls carregaré a tots”).

Massa paraules gastades per a denunciar una gestió desesperant. I el pitjor de tot és que el més greu està per arribar i pot ser més aviat que el que aquest cacic es pensa.

SOTERAS, UN ACRÒNIM CONCLOENT

Repassar actuacions i declaracions d’un personatge que s’atreveix a dir que “la transparència i la claredat són el seu lema” o que “no soc d’enganyar la gent” produeix arcades. Recordar frases com “som la candidatura de la mà estesa o de l’honradesa“, enrogiment olímpic.

Tant de bo ens puguin disculpar per l’extensió d’aquest resum plagat d’excessos per a repassar amb un acrònim de 7 lletres (S-O-T-E-R-A-S) al president més gris que ha passat per la FCF. Xulo, prepotent, ‘fantasma’…. són etiquetes a gust del consumidor. Però tot s’acaba, tot i que no se sap el moment.

S DE SADISME

Es defineix com una persona que “pot arribar a ser un fill de puta” (àudios de l’Izarra). “JO SOC L’INCITADOR, JO SOC EL FILL DE PUTA”

No ha tingut cap escrúpol en acomiadar treballadors i fer-los patir l’inimaginable, vetar-los com enllaç sindical, destituir directius i interposar denúncies, a tort i a dret, amb els diners dels clubs.

A ningú pot estranyar que ordeni “llançar escales avall” a un exdirectiu o insulti greument al seu secretari general davant els Mossos.

O D’OBSCURANTISME

El sabadellenc ha amagat als clubs les dades que li han interessat, com l’altíssima despesa en advocats i processos judicials oberts. A nivell de comptabilitat han hagut de ‘precuinar’ més de 2 milions per judicis, multes, acomiadaments de treballadors, advocats, sancions…

A més, les pujades arbitràries de sou al director general i als seus “picky blinders” (com defineix al seu grup de fidels), les renovacions sospitoses de contractes amb empreses amigues en ple període electoral o l’ús de les targetes i telèfons federatius durant el període electoral. L’exvicepresident Josep Vives no es va tallar enfront del director Calle i a Soteras. Les amenaces són constants. Escoltin

Una curiositat: per què eliminar les càmares de seguretat d’accés a la Federació?.

T DE TRAMA

Per les constants investigacions policials i judicials sobre el sistema de facturació del seu director o la contractació d’un campus ‘solidari’ (la solidaritat queda en família, sempre) a favor del seu gendre, o els accessos irregulars a correus electrònics i presumptes sobre falsos testimonis als judicis (cas Manel Duran).

Sobre l’últim procés electoral han demostrat que l’encara president no és gaire amic de complir les normes. La presumpta falsificació d’actes notarials i suplantació de signatures a les Terres de l’Ebre  (cas Esquerré) són vomitives. Per què no es va presentar la Catalana com a acusació particular contra l’exdelegat?

E D’EMPRESA DE COL•LOCACIÓ

Anotin: la jove de Soteras al departament d’actes, la seva exsecretària del CE Sabadell a la ‘Fede’, el gendre amb la Fundació, el fill a la Mutualitat i altres familiars de directius i professionals contractats i amb pujades de sou quasi cada any.

D’altra banda, el seu director regala un lloc de treball i diverses seleccions al seu fill i col·loca al parent al Baix Llobregat. Enrere van quedar impagaments a la Seguretat Social, sancions a la FCF, i encara s’espera la sentència  per cobraments indeguts de la seva dona. Encara ressona: “YO ME VOY A DEJAR LOS HUEVOS POR TÍ Y TE AYUDARÉ A MATARLOS GRATIS”

R DE RETROCÉS

Amb Soteras, la FCF ha perdut prestigi i fa olor a ranci pels seus comentaris masclistes i racistes, així com per la seva manca de projecte i d’idees pel futbol català. Només té l’insult a la boca contra tothom – inclòs el Govern- que no li riu les gràcies.

Per cert: s’ha oblidat ja la multa de la Autoritat Catalana de la Competència per les revisions mediques i la invalidació del sistema de reconeixements mèdics obligatoris? Gairebé un milió d’euros, eh?

Evident i nul.la capacitat de campanyes FCF, vivint encara del passat

Ah!, ho diu el gran Jordi Basté (RAC1): SELECCIÓ CATALANA. “Continua sent una federació en forma de cactus, una perxa en una habitació, els “palmeros” del Peret, el balancí de casa l’àvia, el traster amb olor de resclosit”. JA ESTÀ TOT DIT.

A D’ANIQUILACIÓ DE L’ADVERSARI POLÍTIC

L’’experimentat’ directiu ha fet servir l’estructura de la FCF (i els diners dels clubs) per posar demandes i querelles, a tort i a dret, a tot aquell que no li riu les gràcies, usant una compliance officer (Barbancho) que només investiga els enemics i no els ‘amics’.

Han intentat destruir l’expresident Subies demanant, fins a tres vegades, entrar al cas Soule i el jutge ha dit, també tres vegades, que la FCF no és part perjudicada sinò més aviat part beneficiada a títol lucratiu.

Han intentat ‘matar’ l’ assessor jurídic José Domingo Valls, però totes les demandes en contra seva les han arxivat (300.000€ abonats). Ara investiguen a Josep Llaó (ex ‘vice’) per denúncia falsa (el seu amic Calle li va dir que autoritzés una investigació de compliance contra Valls sabent que no era certa i ara li toca plorar).

I així un llarg etcétera, com Paquita Linares (l’única dona directiva a qui li estan fent la vida impossible), Manel Duran (a qui el mètode Soteras volia llançar per les escales i a qui Calle va insultar: (“fill de puta”, “marica” a una junta), Josep Vives (amenaçat al restaurant Izarra pel ‘Duo Sacapuntas’ i amb les amenaces complertes).

Curiós: A Vives no li ha arribat cap demanda ni querella. Encara més, ni es van admetre a tràmit, la qual cosa Soteras no ha dit. La realitat és que la jutgessa (cas Duran) sí que ha escoltat uns àudios molt interessants (Izarra) i li van dir que era totalment legal gravar-los.

A més: Per què aquesta afició d’intentar desprestigiar públicament al seu oponent Juanjo Isern, dient que està investigat en el cas Soule? Davant el jutge es va desdir ja que abans havia rectificat (diu).

S DE SERVILISME A LA RFEF

Soteras només fa valdre el pes de la RFEF per tenir càrrecs (qui més en té no para d’afirmar a les entrevistes), però no per beneficiar al futbol català, només per beneficiar el rubialisme i el que queda d’ell. Encara és hora que expliqui per què Catalunya no té ja dos grups de Tercera Federació o per què mai s’ha preocupat de la quantitat de places per equips catalans que s’han perdut a Tercera RFEF femenina (ja sabem que a Soteras no l’interessa massa el femení, llevat que sigui família i sigui per col•locar en algun càrrec).

La seva pèssima gestió de la Primera RFEF hauria de servir perquè li enviessin ben lluny directament. “La 1RFEF la vaig crear jo per encàrrec”, va afirmar. Doncs, així va.

I MAI MÉS ES VA SABER…

Ja que estem posats, 20 preguntes més perquè contestin, si tenen valor ,des del carrer Sicília.

1- Per què la promesa incomplerta de NO descensos en el 2020 va acabar amb algun dels seus presidents demandants com a directius?

2- Per què la venda irrisòria del Portal del Federat a la RFEF?

3- Acomiadament misteriós i fulgurant de l’exdirector de la Mutua. Raons?

4- Per què la declaración gratuïta “Sabadell és el tercer club de Catalunya”, obviant Girona, Lleida i Nàstic?

5- Per qué l’anunci de la Ciutat Esportiva a Sant Feliu de Llobregat quan era només una reunió amb un partit polític?. L’Ajuntament va negar cap acord i va fer servir un empleat (Prieto), president del Santfeliuenc, com a mediador. “Jo posaré la primera pedra” va avançar el maig del 2022.

QUÉ PASSA AMB ELS CLUBS TAURONS?

6 – S’ha passat d’’acotar’ als clubs taurons, propers a Barcelona, a ‘fer-nos molt amics’, sense dir noms, un altre clar cas de covardia

7 – Tres vicepresidents i el cap, amb senyores, i l’assessor personal a l‘Aràbia Saudita a càrrec de…?

8 – Per qué el totpoderós director Calle condueix cotxe (Mercedes) a càrrec dels clubs catalans a més de ‘bonus’ desconeguts fins ara?

9 – Per quina raó aquesta creació de més categories que dificulten ascensos fins 3ª RFEF?

10 – On ha quedat el seu SUPERPROJECTE pels drets audiovisuals de la Lliga Elit i la proposta MILIONÀRIA’ per a gravar els seus partits (març 2022)?

ASSEMBLEA DE L’EDAT MITJANA

11 -Assemblees sense vot secret ni telemàtic, presencial i a mà alçada i falses denúncies amb exposició pública d’alguns demandants. Ni que sigui l’Edat Mitjana (La Inquisició).

12 – Per què no li explica als clubs la història dels contractes externs a afins sense cap atribució ni tasca (contractes d’empreses vinculades a directius i afins com Grovalia, Serigest Mataró o Turing Roky de Berga).

13 – Per què el lloguer d’hotels de directius (Hotel de Berga, directiu Pep Graus?

14 –Per què la compra de trofeus a empresa de directiu (Grovolleida)?

CONTRACTES EXTERNS VERGONYOSOS

15 – Per quina raó aquest silenci totalsobre lacontractació de serveis d’Enríquez Negreira (2019-2021).

16 – Per què mai expliquen les despeses detallades de tots els directius en dietes i quilometratges?

17 – 15.000 euros va reclamar l’antic assessor de protecció de dades en una demanda civil. Vostès saben com va acabar? El consultor Dimitri Sierra va desaparèixer per resolució unilateral de contracte?

18. Per qué insultar presidents de clubs a televisió? (Mercantil)

– 19. Per què promoure un ‘Pla anticorrupció’ per aparentar bones practiques quan les sancions per violència es queden en res?

-20. Per què alimentar tants dubtes al voltant del robatori de Cap d’Any?

En fi, amics lectors, si han arribat fins al final, un aplaudiment perquè donar un repàs a la gestió d’aquest personatge és un via crucis.

The post Soteras o les set lletres de la vergonya appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dimarts de ‘glòria’ a la Federació Catalana amb la presència del jutge i de la secretària judicial del 2 de Sabadell. Motiu? Per a “una entrada i un registre a la FCF en el marc d’una causa acordada secreta’, Total: 11 hores de recerca.

La notícia, avançada per Futbolcatalunya, va deixar a molts fora de joc i fins i tot algun directiu va fer marxa enrere; es més, va tornar a casa seva davant la informació que es repetia en diverses emissores de ràdio.

EL JUTGE, A LA FEDERACIÓ CATALANA

El mateix Tribunal Superior de Catalunya es va veure obligat a informar els mitjans sobre la situació creada entorn del futbolcat. S’investiguen diversos delictes de falsedat en document públic i privat i administració deslleial de la Federació.

A tot això, se li retiraven els telèfons federatius als destinataris de l’ordre de processament. És a dir, Joan Soteras, encara president i Montoliu, trans-comunicador i assessor personal del sabadellenc a càrrec del futbolcat; també, el director José Calle a qui esperaven a Galícia per a un nou Campionat d’Espanya. Però el jutge del 2 de Sabadell tenia altres plans per a tots i es va instal·lar al carrer Sicília.

Al costat dels 3 citats, també són investigats, segons Mundo Deportivo, altres directius com Víctor Güell, de Girona, ‘Bomba’ Guerrero, l’advocat, Sergi Garrido i el responsable de presidència, Alberto Prieto.

‘S’OBRE EL MELÓ’

Pendents de més novetats i del lògic procés de recerca, les pròximes hores es poden convertir en decisives. Aquesta denúncia sobre els rectors de la FCF i sobre les passades eleccions a la presidència (2/2023), prometen grans emocions.

Cal no oblidar que el menyspreat futbol català -pels seus gestors i per molts mitjans- segueix pendent del TSJC. Després de ‘aplanar-se’ els juristes de la Generalitat amb el candidat Juanjo Isern, ara ha de parlar el màxim Tribunal.

Destaquem que Soteras, a qui li ha arribat aquest ‘regal’ per una denúncia d’un club en una Comissaria de Mollerussa, i la seva junta van desafiar al TCE durant 16 dies. Aquesta combinació d’aspirant i president il·legal li pot retornar al seu poble. El ‘meló’ de la FCF s’ha obert totalment.

The post Federació Catalana: ara mana el jutge appeared first on FutbolCatalunya.com.

Joan Soteras està inquiet encara que té tota l’organització de la FCF treballant per a la seva continuïtat i se sent com tot un ‘presicandidat’. La seva trans-formació és absoluta i no es ‘talla’ gens ni mica a l’hora de demanar suports ja sigui ‘estrenant’ gespa, aplaudint Centenaris o ‘regalant’ desfibril·ladors.

El passat 4 de març se’n va anar d’excursió a Tarragona per a abraçar-se amb Josep Maria Andreu i demanar el suport dels màxims dirigents de l’Atlètic Vilabella, i del CE Vendrell. Bones paraules, elogis d’urna i sorpresa del sr. president quan es va trobar amb la presidenta Montse Jané i es va assabentar que hi havien 7 directives (7!!) sobre un total de 18 a la junta. Increïble!!.

Normal: el sabadellenc, responsable de la caòtica 1RFEF, no en té cap al seu grup perquè ‘només’ disposa de 32 places i 1 que hi havia (Paquita Linares) va ser “humiliada i menyspreada”. El jutjat tindrà la paraula.

EL ‘PRESICANDIDAT’ NO HO VEU CLAR

Immers en una demencial carrera electoral, –el director vol maig/juny encara que el ‘cap’ desitjaria apurar fins al 18 de setembre-, la campanya oberta del viatger Soteras no s’atura. Cal buscar el vot des de dins, ja que així el pressupost va a càrrec de tot el futbol català.

El sabadellenc no ho té molt clar perquè serà la primera vegada que haurà de guanyar en les urnes després de superar el seu actual amic Ivan Carrillo pels avals. Signatures, per cert, que li van buscar tots els delegats territorials mentre el septuagenari dirigent es dedicava a regar les plantes.

FITXATGES I DIFERÈNCIES

Amb aquesta fi d’arribar als 78 anys cobrant els seus 120.000€ nets –pendent de la CE on figuri el seu nom- i desitjós de complir els 100 en la butaca, Soteras fitxa. L’últim ha estat Alberto Prieto, president del Santfeliuenc, ara nou ‘Cap de presidència’.

Persona molt capaç i professional molt vàlid, ha de rebre entre 50.000-60.000€ pels seus serveis encara que la seva decisió no hagi agradat molt a antics companys de viatge. Prieto mereix respecte i silenci i no que el tresorer Miquel Sellarés discuteixi amb Calle al carrer per a saber qui havia estat el ‘xivato’ que va explicar a Futbolcatalunya la notícia.

JUTJATS, DIETES I PRECANDIDATS

I, mentrestant, molts dinars, esmorzars, berenars preelectorals, amb càrrec a la FCF, i demandes perquè l‘especialista en delictes de sang (Maria Barbancho) justifiqui el seu sou. No es descarta que Soteras o el seu director expliquin a Luis Rubiales aquest pròxim 26 de març (Albània visita el RCD Stadium) la despesa en assumptes jurídics que acumula aquesta Federació.

També és una bona ocasió perquè es descobreixi qui cobra més quilometratges amb especial atenció a Llaó (uiiii!) i Bonet; expliquen que ho van rebaixar quan van començar a cobrar per assistir a les comissions, però el seu rànquing mereix l’explicació als clubs‘.

Trans-format pel seu ‘cap de premsa personal’ (el transparent), que paga la FCF, l’expresident arlequinat mira de reüll als possibles precandidats. Ja se sap que tots aquests personatges són “hienes, carronya i mentiders”, però ara el faran tornar vermell.

Per cert, treure la bandera de la llibertat aquest passat 8 de març pel ‘Dia Internacional de la Dona‘ no val; quan al carrer Sicília només hi ha 40 treballadores per 130 homes. No val quan no hi ha ni una sola directiva. No val, ‘machote’

The post La trans-formació del ‘presicandidat’ Soteras appeared first on FutbolCatalunya.com.