Aquest TCE va validar les últimes votacions, en un inacabable procés electoral a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Malgrat reconeixia com a fets provats que la Junta Directiva, encapçalada per Joan Soteras, va estar setze dies il·legítimament exercint les seves funcions.

Les eleccions van quedar marcades des del primer moment per sospites de joc brut. Les primeres votacions, de 22 de maig del 2022, van ser repetides perquè el TCE va detectar fins a 170 actes de votació de clubs irregulars.

EL TSJC TÉ LA PARAULA

El Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa obriria també una investigació penal contra el directiu de Soteras i policia local de Roquetes, Miquel Esquerré, per suposada falsificació dels instruments notarials de quatre clubs ebrencs. No obstant això, la repetició celebrada el 13 de febrer de 2023 tampoc va dissoldre els dubtes: les actes notarials de Soteras (dels notaris Simón-Navarro) es repartien en furgonetes a peu de col·legi.

O bé es lliuraven en mà als president de la mesa electoral per part dels seus interventors, mentre que els que pretenien votar amb documents d’altres notaris, havien de fer llargues esperes per poder depositar el seu vota a l’urna. Aquest fet va motivar la intervenció dels Mossos d’Esquadra en diverses seus federatives. La polèmica estava servida de nou.

“TENIM UN PROBLEMA”

Aquesta frase de Josep Maria Espasa, delegat de Lleida de la FCF, enviada al cap de gabinet de Soteras, Alberto Prieto, l’11 d’abril de 2023, es convertirà segurament en una de les frases icòniques de la caiguda del règim ‘soterià’.

Espasa, comunicava amb amargor que el CF Puigvertenc l’advertia que li havien falsificat les signatures del seu president i el secretari, en el certificat de composició de la Junta Directiva del club que la notaria Simón-Navarro havia incorporat a l’acta notarial que Espasa havia facilitat al club. No era l’únic.

Diversos presidents de clubs, en revisar la documentació electoral, van descobrir estupefactes que els certificats notarials dels seus propis clubs contenien signatures falses que mai no havien autoritzat. En pocs dies, aquestes alarmes es van traduir en denúncies formals presentades als Mossos d’Esquadra. Es començava a destapar una trama insòlita i complexa.

2023: DEL CAS RUBIALES A LA IMPLOSIÓ INTERNA DE LA FCF

La polèmica anava de la mà de Soteras. L’any 2023 no només es va destapar el frau electoral, sinó que es va veure esquitxat pel cas Rubiales (agost de 2023), al recolzar al llavors president de la RFEF davant el reprovable petó forçat a Jenni Hermoso.

Aquest fet li va valer un rebuig unànime a Catalunya: el Parlament català li va demanar la dimissió i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va arribar a afirmar que Soteras “no és la persona més adequada” per dirigir la Federació. Lluny de fer un pas al costat, però, Soteras va respondre desafiant: “No són ningú per dir-me si he de dimitir”.

L’ESCORCOLL POLICIAL DEL 5 DE MARÇ DE 2024

En les primeres hores del 5 de març de 2024, la tranquil·litat aparent a la seu central de la FCF es va esmicolar. Agents de l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, van irrompre a les oficines federatives de Barcelona en un operatiu fulminant. L’entrada i registre va agafar tothom per sorpresa. Mentre uns efectius recollien documentació i discos durs de la seu, altres unitats es presentaven simultàniament als domicilis de diversos directius i empleats de la Federació.

Aquell matí, els investigadors van confiscar telèfons mòbils, ordinadors i arxius dels principals col·laboradors de Soteras. Entre els escorcollats hi havia el mateix Joan Soteras, el director general José M. Calle, l’assessor extern de (in)comunicació Álvaro Montoliu, el responsable de futbol sala Alejandro Guerrero ‘Bomba’, el cap de gabinet Alberto Prieto, l’assessor jurídic Sergi Garrido, el cap de compres Jesús Manchado (i el seu fill, també treballador de la FCF) i el directiu de Girona, Víctor Güell.

En total, nou persones –inclosos Soteras i gairebé tota la seva cúpula– quedaven oficialment investigades per delictes continuats de falsedat documental (en document públic i privat) i administració deslleial de fons federatius.

DECLARACIONS I PROVES: LA TRAMA AL DESCOBERT

Amb la investigació ja desencadenada, en els mesos següents el sumari judicial es va anar omplint de testimonis i proves que dibuixaven un esquema de corrupció insòlit en una federació esportiva.

Un dels girs més impactants va ser el protagonitzat pel secretari general de la FCF, Oriol Camacho. Tot i haver estat home de confiança de Soteras, Camacho es va convertir en el testimoni clau del cas. Protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya, va revelar davant els investigadors l’entramat que es va coure dins la Federació per assegurar la reelecció de Soteras.

La seva declaració va confirmar les sospites més fosques i va aportar detalls esgarrifosos del modus operandi de la cúpula federativa. Documentació extreta de la base de dades de la FCF amb fins partidistes, les actes notarials i la campanya electoral de Soteras hauria estat finançada amb diners federatius, ús fraudulent de les targetes de crèdit per pagar sopars a canvi de vots, meses electorals manipulades amb treballadors fidels sense coneixements jurídics ni experiència prèvia i posteriorment premiats amb extres salarials, usurpació de funcions de la junta electoral i un llarg etcètera.

LLARGA LLISTA DE DETALLS ESGARRIFOSOS

Les revelacions es van anar encadenant al llarg del 2024. A l’octubre transcendia que la jutgessa instructora, I.C., ja havia recollit declaracions de 88 presidents i secretaris de clubs d’arreu del territori, la majoria afirmant taxativament que les seves firmes havien estat falsificades en els documents notarials.

En paral·lel, un notari de Barcelona, Jesús Benavides, declarava davant la jutgessa que les actes presentades per l’equip de Soteras “no haurien de ser vàlides” perquè no es va comprovar la identitat dels signants.

Fins i tot el notari implicat de Sabadell, José Antonio Simón, en ser entrevistat per una afectada (Inés Companys del CE Elisabeth Salou) va admetre haver tramitat “més de 400 actes com aquestes”, tot i excusar-se dient que no li pertocava verificar signatures sinó només elevar a públic els documents que li portaven.

TOC D’ATENCIÓ PER OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA

Cap a finals d’any, la instrucció va topar amb les primeres resistències: la Federació i l’empresa informàtica proveïdora (Novanet) van dilatar l’entrega de documentació requerida.

Al novembre del 2024, la jutgessa va haver d’emetre un toc d’atenció formal a la FCF per obstrucció a la justícia, obligant-la a col·laborar sota amenaça de sancions. Però, per molta tàctica dilatòria que provés l’entorn de Soteras, el fil s’havia estirat massa i la veritat ja començava a aflorar amb tota la seva cruesa.

RESISTÈNCIA I REVOLTA: CONSEQÜÈNCIES FINS AL 2025

Mentre les evidències s’apilaven als jutjats, Soteras va optar per atrinxerar-se i afirmar que era víctima d’una conxorxa. Res més lluny de la realitat.

Paral·lelament, Miguel Ángel Galán, president d’una associació per la transparència esportiva i de CENAFE, es personava en el cas com a acusació popular i definia la FCF de Soteras com “un niu de corrupció”. La pressió mediàtica i social creixia, i la imatge del futbol català quedava greument tacada.

El malestar entre els clubs afiliats va arribar al límit a començament de 2025. Desenes de clubs, farts de la situació, van articular una veritable revolta contra la directiva de la FCF.

NÀSTIC I OLOT, REPRESENTANTS

Al gener, en les eleccions per escollir els representants catalans a l’Assemblea de la RFEF, els clubs van donar un cop de timó elegint com a representant els presidents del Nàstic de Tarragona i de l’Olot –candidats independents i crítics– i deixant fora les persones pròximes a Soteras (els presidents de Cornellà i Sant Cristóbal, que ell preferia). Va ser un senyal evident que la base del futbol català li retirava la confiança.

Pocs dies després, al febrer, es va escenificar un desafiament inèdit: tots els clubs catalans amb equips competint en categories estatals es van autoconvocar a la seu de la Federació per exigir explicacions i canvis. Després de diversos intents frustrats (la directiva havia intentat bloquejar aquestes reunions), finalment van celebrar una assemblea extraordinària oficiosa.

ELS CLUBS DE 3A EXPULSAN ELS FEDERATIUS DE LA FEDERACIÓ

La tensió era màxima: els emissaris de Soteras –com Montoliu, Garrido i Prieto– hi van aparèixer inesperadament i van intentar gravar la trobada d’amagat, fet que va provocar la indignació dels presents. Els clubs units els van expulsar literalment de la sala entre retrets.

Aquella reunió històrica va culminar amb un comunicat conjunt de molts clubs afirmant que “l’actual Federació no ens representa” i reclamant neteja immediata. Per primera vegada, la continuïtat de Soteras al capdavant de la FCF penjava d’un fil no només per l’acció de la justícia, sinó per la rebel·lió de la seva pròpia gent.

L’ATESTAT DELS MOSSOS DE 400 PÀGINES QUE “MATA” SOTERAS

“QUE ES FOTIN … LES RATES”

Els mesos de març i abril del 2025 van seguir aportant novetats colpidores. Fragments d’atestats policials incorporats al sumari van sortir a la llum i van confirmar fins a quin punt la cúpula de Soteras havia governat de manera venjativa i clientelar.

Xats interns recuperats del telèfon de Calle mostraven, per exemple, com es referien desdenyosos a alguns clubs crítics com “les rates de Santboià” i ordenaven denegar-los material esportiu bàsic (pilotes) simplement perquè no havien votat Soteras. En un altre intercanvi de missatges, del juliol de 2023, Calle i Prieto acordaven assignar els pitjors horaris de partit als equips dels clubs considerats díscols: “Que es fotin, que juguin a les 4 de la tarda amb tota la calor”.

Aquestes converses, avui públiques, corroboren les denúncies que els clubs havien fet sobre les represàlies patides. També es va saber que Calle va ordir una “jugada mestra” per bloquejar subvencions de la RFEF a clubs desafectes: enviava denúncies anònimes falses a la Comissió de Compliment Normatiu per tal de congelar els pagaments als clubs que volien castigar. En altres casos, com el de la UE Sants, el càstig era endarrerir el pagament de les subvencions.

QUI VA PAGAR LES ACTES?

El Jutjat de Sabadell té obert diverses línies d’investigació, incloses la identificació d’empremtes dactilars en documents intervinguts, l’anàlisi a fons de la comptabilitat de la FCF i de l’empresa de Montoliu, i la traça dels fluxos de diners desviats.

En aquest sentit, els agents sostenen que una empresa contractista d’esdeveniments (Iniciatives Events SL) va servir de canal per desviar fons federatius: la FCF li hauria condonat el patrocini obligatori de 30.000€ a canvi que assumís el cost de les actes notarials (24.717€, segons els Mossos). I com ho haurien fet?

Segons els Mossos, el mecanisme consistia en una triangulació d’empreses que servia per blanquejar el finançament il·legal, en la que haurien participat l’empresa de Montoliu (AMT Comunicación SL) i una societat anomenada Espai i Difusió SL, l’administrador únic de la qual era Carles Oller, a la vegada treballador d’Iniciatives Events SL.

QUI VA FALSIFICAR LES SIGNATURES?

Les converses intervingudes acrediten que el 8 de febrer de 2023, diversos treballadors de la FCF es trobaven a la seu central “falsificant firmes” (ho deia el cap de RRHH, Jesús Manchado, a la seva parella), després de la crida que va fer ‘Bomba’ als 14 treballadors que formaven part del grup de missatgeria anomenat “Sr. Naranja”: “Si algú no té pla per aquesta nit… Sergi [Garrido] i jo estarem fins a les 3 o 4 de la matinada ordenant i imprimint documentació per portar demà a les 9 al notari. Tots els que no es facin aquesta nit d’irregulars, no votaran”.

L’endemà, la documentació estava al notari, però en molts casos aquesta no era original: “fes un escaneig en arxiu adjunt, per poder incorporar-ho a l’escriptura, com si fos original”, li responia la notaria a ‘Bomba’ el 9 de febrer, incorporant a les actes de Soteras documents que sabien perfectament que no eren originals. I quins eren aquests documents?

Doncs, Estatuts de clubs i certificats de composicions de juntes directives de les bases de dades de la FCF que, segons apunten els Mossos, haurien estat usades vulnerant la llei de protecció de dades en favor de Soteras.

QUI ERA EL CERVELL DE LA TRAMA?

Malgrat la mà d’obra provenia majoritàriament de treballadors rasos de la secció de futbol sala de l’FCF, els Mossos no s’estan d’assenyalar el veritable cervell de la trama: “la persona encarregada de donar les directrius i … l’última paraula en relació a la manera d’actuar respecte la documentació entregada al notari és José Miguel Calle” (per si algú en tenia algun dubte...).

Recordin que en un atac de sinceritat, Prieto confessava al seu cosí el 9 de març que “Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político”.

“JABALÍES” “MOSSAD” “PERROS ASQUEROSOS”

Els “jabalíes” (“Bomba” i Garrido), eren els braços armats de Calle, segons els investigadors. De fet, ells tres i Prieto, van crear el grup de missatgeria “Operación Mossad”, (abril de 2023), per tal que els clubs als que haurien presumptament falsificat les signatures, enviessin un document a posteriori manifestant que havien autoritzat Soteras a tramitar-los l’acta.

Com els delegats federatius no es mostraven massa col·laboradors, Calle els va insultar de totes les maneres possibles, concloent que eren “una manada de perros asquerosos”.

Calle, també va ser qui va negociar amb Alejandro Talavera que retirés els seus recursos al TCE, primer, i al TSJC, després, per tal que Soteras no fos inhabilitat.

INTERCANVIS INDECENTS

A canvi, tres membres de la seva candidatura extingida (Gemma Deumal, Javier Sánchez i David Checa) serien contractats a la Fede. “M’estic deixant la cara i la pell per tu i per en Joan. No ens falleu”, li deia Talavera a Calle el 7 de febrer de 2023 per segellar el pacte. Els primers contactes, però, es remunten a octubre de 2022.

El mateix va fer amb la candidatura de Josep Palacios. El 8 de febrer, Calle li deia a Jorge Pérez Bermúdez, membre de la candidatura de Palacios, que “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna”. Els agents apunten que Palacios era un candidat de palla, el que tothom sabia des del moment en què membres destacats de la candidatura com Iván Carrillo, José Banderas i el propi Jorge Pérez van acceptar càrrecs federatius poc després de les eleccions.

‘PALS’ A ISERN ILA UTILITAT DE PALACIOS

Per si hi havia algun dubte, l’endemà de les segones votacions Calle li deixava clar a Jordi Bonet, delegat de Girona, quina seria l’estratègia: “hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

I Juanjo Isern? Doncs com no hi havia manera de dominar-lo, va difamar tot el que va poder sobre ell a les xarxes socials mitjançant perfils falsos que controlava Prieto. Va intentar perjudicar-lo en el seu lloc de treball a la Generalitat i inclús va intentar sabotejar la seva candidatura. “No levantes la liebre con nadie”, li deia Calle a Bonet el 4 de febrer en relació a l’estratègia de sabotejar la seva candidatura, provocant la dimissió d’algun dels seus integrants.

EL TSJC JUGA AQUEST DIMARTS 13 LA GRAN FINAL

Quan no li va sortir bé la “jugada”, llavors va passar a atacar-lo a les xarxes socials: “no te olvides de dar caña al candidato Juanjo Isern”, deia Calle a Prieto el 8 de febrer. Atacs que van seguir després de les votacions, quan van saber que Isern havia impugnat el resultat al TCE: “prepararemos una buena a Juanjo Isern a redes, con copia a su trabajo en la generalitat”, recalcava Calle a Prieto l’1 de març.

Aquest dimarts 13 de maig, el TSJC podria posar fi a un mandat que, a ulls de molts clubs, mai hauria d’haver començat. El que es va iniciar com un cúmul de sospites s’ha convertit, amb el pas dels mesos, en un cas judicial amb centenars de proves, declaracions devastadores i un relat intern que retrata un règim autoritari disfressat de democràcia federativa.

Més enllà de la decisió jurídica, el cas Soteras ha deixat una ferida profunda en el futbol català. Ara cal veure si el futbol català està disposat a tancar aquesta etapa fosca i recuperar allò que mai s’hauria d’haver perdut: la confiança, la transparència i la dignitat institucional.

The post El TSJC decideix si posa fi al pitjor escàndol electoral a la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al més pur estil de Rubiales, el seu ‘amic’ i gran ‘valedor’, Joan Soteras no ha dubtat mai en el seu mandat interposar quantes demandes ha considerat necessàries. Una altra cosa és el resultat d’aquestes iniciatives que paga el futbol català, però la seva intenció inicial d’atemorir, intimidar i pressionar li ha sortit sempre malament.

Fins a 14 casos penals han passat pels diferents jutjats de Catalunya amb origen des del Carrer Sicília. Ara, sembla, que el seu investigat assessor personal de comunicació li ha aconsellat (si és possible) que renti la seva imatge davant les sentències immediates del TSJC i del Jutjat número 2 de Sabadell.

PAGA LA FCF; PAGUEN ELS CLUBS

Conceptes com a ‘amenaces’ ‘injuries’ ‘administració deslleial’ ‘apropiació indeguda’ ‘intrusisme’ o ‘revelació de secrets’ van prendre una rellevància inicial absoluta per a acabar en res. RESULTAT: 6 arxivades, 4 inadmeses, 1 retirada i només 3 encausades (una, pendent resolució pel cas ‘Robobo’ a la Catalana).

Clar que tots aquests processos li resulten molt barats a Soteras i Calle perquè paguen els desinteressats clubs de futbol català als qui els ‘sobra’ els diners.

Un recordatori: a l’exasesor jurídic, José Domingo Valls, li van intentar treure els colors en una Assemblea, ja que la van acusar de quadruplicar una idèntica factura. El cas es va saldar amb el pagament d’uns 200.000€ inicials i ara continua pendent la nova querella contra Soteras i alguns membres de la seva junta,

JD VALLS-M.BARBANCHO, MALEÏDES COMPARACIONS

L’equip de treball de l’exfederatiu percebia uns 400.000€ pel seu treball a la Federació i a la Mútua de Futbolistes. Ara, ‘la partida 623’ dels pressupostos parlen de 511.000€ per a 2025. Aquí han de restar la quantitat que rep l”amic’, Josep Ayuso, exregidor d’Esports de Sabadell. En l’actualitat, no sols rep uns 35.000€ bruts anuals com a representant territorial de la RFEF (40 hores setmanals) sinó que també és premiat amb 1.200€ mensuals per gràcia del seu entranyable Soteras.

En resum: José Domingo Valls era car, ‘caríssim’ per ser assessor jurídic i cap d’administració. Mentrestant, María Barbancho, la gran ‘especialista’ i ‘speaker’ ni administra res ni és responsable de la Mutualitat, però frega el mig milió. Entre querellats i querellants camina el joc.

The post FCF: ‘a cop de querella’ appeared first on FutbolCatalunya.com.