No sols marquen de dos en dos sinó que els seus gols són decisius o, com a mínim, ho han estat aquesta cinquena jornada de Lliga. Mentre el colomenc Walid ja acumula 5, l’arlequinat Miquel Ustrell forma part d’un nombrós grup (Minsu Kim, Miguel Fernández, Marc Roquet, Boris Garrós, Martín Alonso i Alvaro Vázquez) amb 3 cadascun.

Li segueixen en aquesta llista privilegiada un altre bloc de golejadors, amb dos, entre els quals està l’ilerdenc Carlos Martínez i el riberenc Sehou Saar.

DE DOS EN DOS I GOLS DECISIUS

El cuer FE Grama pren així gràcies als dos encerts d’un Walid extraordinari cridat a confirmar-se com una de les grans apostes del campionat. Tercera temporada a la Tercera Federació i nou Pitxitxi en superar l’exlíder Prat al Sagnier.

També va fer de líder el vallesà Sehou Omar Sarr amb l’Hospi quan més falta li cap al seu equip. En el primer va superar al badaloní Juanvi (64′) i en el segon (67′) va saber sorprendre el porter rival. Els riberencs tornen a zona de promoció encara que sigui la cinquena plaça.

D’altra banda, doble alegria va sentir també el sabadellenc Ustrell a la seva visita al Nou Sardenya per a igualar el dol de filials. Primer va col·locar l’1-1 (34′) i, poc després, va avançar als seus (64′) des del punt de penal. Tercer gol de Miquel després d’estrenar-se enfront del Mollerussa en la segona jornada de Lliga.

I, finalment, decisiu també Carlos Martínez per als de Moha Yaagoubi enfront del Tona. Va col·locar el 2-0 (4′) i el 3-0 (8′) en només quatre minuts de joc. Primer i sonor triomf del conjunt del Pla d’Urgell en aquesta Lliga.

The post Sehou, Ustrell, Walid i Carlos Martínez, gols de dos en dos appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Martínez (1986) ha sorprès a tothom donant a conèixer una inesperada retirada del futbol. Fa dos anys va marcar 9 gols la temporada del seu debut a Segona Divisió i aquesta temporada ha jugat a la Índia, on n’ha fet 16. L’etapa al país asiàtic, que l’ha viscut sol i allunyat de la família, ha fet reflexionar a Carlos i finalment ha decidit retirar-se als 37 anys. Darrere queda una prolífica carrera marcada per un element comú a Gramenet, Terrassa, Olot, Villarreal B, Tokyo Verdy, Hércules, Andorra i Goa: el gol.

Què tal la vida de jubilat futbolístic?

Mira, camí de mirar unes obres ara. A Villarreal ja em deien ‘abu’ d’avi els xavals.

Per què es retira ara?

Tenia molt clar que no volia que el futbol em deixés a mi. És veritat que he tingut coses. M’han trucat Andorra, Sant Andreu, Atlètic Balears, però tenia clar que si seguia jugant a algun lloc seria a l’Andorra. Vaig rebre una altra opció laboral i al final crec que és millor saber el moment perfecte per fer-ho i crec que és ara.

“SI HAGUÉS SEGUIT JUGANT SERIA A ANDORRA”

Valora més el mig termini, doncs.

Clar, comences a pensar a casa dius que si no deixo el futbol aquest any serà el vinent i sinó l’altre. Ho hauria de deixar un dia d’aquests i aquesta opció que tinc m’agrada, em farà el canvi de vida més fàcil i potser si no l’agafo el dia de demà quan deixi el futbol no tinc res. La vida és prendre decisions i familiarment crec que és el millor. Els nens s’estan fent grans i ens agradaria que anessin a l’escola on estaran establerts sempre, perquè porten molts canvis a la seva vida. Teníem ganes de tornar a viure a Barcelona. En definitiva, ho hem valorat tot i hem decidit això.

Parla de la família. Entenc que aquest any vivint sol a la Índia li ha donat per reflexionar molt oi?

Totalment. Aquest any ha estat molt dur pel tema familiar. Ho hem passat molt malament, perquè sempre hem estat una família que ho hem fet tots junts. Estar separats ha estat molt dur. Ens hem vist cada dos mesos unes tres setmanes i se’ns ha fet pesat. Els nens quan venien allà ploraven i jo tampoc he estat centrat en el futbol perquè pensava com havia anat tot aquí. Això ens ha donat força per voler establir-nos ja a Barcelona per sempre.

“ESTIC EN DEUTE AMB LA MEVA FAMÍLIA”

Sempre es sol dir que darrere d’un gran home hi ha una gran dona o una gran família.

La meva dona sempre m’ha dit que he d’escollir, inclús ara després de l’any dolent que hem passat, de no veure’ns, de no estar junts, m’ha donat la opció de seguir jugant. Sempre m’ha seguit i estic en deute amb ells. També és una sort el que hem viscut, perquè coneixes ciutats i països i això pels nens pel dia de demà és molt bo, però també hi ha moments que t’has d’aturar i pensar què és el millor de tot. El futbol és molt maco, però també té molts sacrificis. A nivell familiar és un de molt gran. Mai hem tingut els avis i ara toca gaudir encara més de nosaltres aquí a Barcelona.  

Com resumiria la seva carrera futbolística?

Diria que sempre ho he intentat. He volgut jugar el més amunt possible i m’ha donat pel que m’ha donat. No canviaria res. Quan vas creixent dones voles a les decisions que prens, però després del que he viscut no canviaria res. He conegut gent espectacular, he fet molts amics i per mi això no té preu. Tothom vol guanyar títols, però el més bonic és la gent que coneixes i les amistats que fas. Parlo amb gent d’Olot, Terrassa, Villarreal, de tots els equips en els que he estat.

Reconforta veure ahir les publicacions d’afecte d’aquests clubs oi?

El més reconfortant per mi són tots els missatges que estic rebent que no em diuen lo bo o dolent que he sigut jugant, sinó com de bona persona he sigut o com els he ajudat. És bonic que els clubs et recordin amb bon gust i que sàpiguen que els has ajudat. Per mi les persones estan per davant de tot i que em recordin així és el que més em satisfà.

Si s’ha de quedar amb un moment concret quin seria?

Segurament em quedaria amb l’ascens amb l’Andorra. Després de molts anys d’anar a projectes per ascendir a Segona i quedar-me a les portes amb Hércules i Villarreal poder aconseguir-ho com ho vam aconseguir amb l’Andorra em va deixar tranquil.

“HAURIA D’HAVER ESTAT MÉS VALENT EN ALGUN MOMENT DE LA MEVA CARRERA”

Abans deia que no canviaria res. Però no creu que veient com de bé va rendir a Segona Divisió amb 36 anys podria haver fet carrera a la categoria?

Si ara miro enrere potser amb alguna decisió diferent hagués pogut jugar més temps a millors categories… o no, mai se sap. Estic d’acord que si hagués estat més valent de jove hagués tingut més opcions. Però si hagués estat així no hagués conegut a la gent que he conegut ni viscut els moments que he viscut, però sí hauria d’haver estat més valent en algun moment de la meva carrera.

Si una cosa resumeix la seva carrera és el gol.

No sé com ho he fet, però sempre he marcat gols i és molt difícil. L’altre dia ho mirava i menys de 10 gols en una temporada només m’ha passat dues vegades. L’any de Segona A que en faig nou i l’any de Segona B amb la Gramenet de molt jove que no tinc gaires minuts i en marco quatre.

Si pregunto per un company i un entrenador de la seva carrera quins em diria?

Si t’he de dir un davanter amb qui m’he entès a la perfecció diria Uri Santos i Enric Gallego. D’entrenadors em quedaria amb Rodri, Paco López, Miquel Olmo i Eder Sarabia. Olmo em va acollir sent un nen i em va convertir en un home. Rodri em va fer entendre què era el futbol, Paco López i Lluís Planagumà a nivell de gestió no ho he vist mai.

Aquesta feina que tindrà té vinculació amb el futbol?

La feina està vinculada al futbol. Crec que em farà més fàcil el canvi de vida de quan em retiri. És perfecta per les meves característiques i em farà trobar a faltar menys la pilota.

Retirar-se ha de ser dur. Li deia en broma al principi, però és com si estigués jubilat amb 37 anys.

És veritat, és una realitat. El canvi és molt gran. Portofent el mateix durant 30 anys de la meva vida. Aixecar-te, anar a entrenar, dinar, descansar, competir… tot això d’un dia per l’altre s’acaba. Deixés de tenir l’ambient d’un vestidor, que això no ho trobes a cap altra feina. El canvi és molt gran. Si trobes alguna cosa que facilita aquest canvi, com ha estat el meu cas, ho has d’agafar.

The post “Tenia molt clar que no volia que el futbol em deixés a mi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Carlos Martínez (1986) és un dels noms més destacats de la Segona B els últims anys. En aquesta categoria el gol és un bé molt preuat i el davanter de Mataró el porta de sèrie. Es tracta d’un 7 que es va convertir en 10 i que amb el pas dels anys ha anat escrivint la seva llegenda.

Els números no enganyen i si marca un gol més aquesta temporada Carlos arribarà als 100. Només 40 futbolistes ho han aconseguit en tota la història de Segona B, dels quals queden 5 en actiu.

Són Diego Cervero (142 gols), Dioni (140), Yuri De Souza (126), Joselu Gómez (113) i Jorge Galán (104). Per darrere ja hi apareix Carlos Martínez, amb 99. Aquests gols estan repartit entre 5 equips. Gramenet (4 gols), Olot (27), Villarreal B (35), Hércules (19) i Andorra (14). A més, Carlos és el màxim golejador històric a la categoria d’Olot i Villarreal B.

De l’Hércules és el sisè, mentre que pel que fa a l’Andorra està a punt d’entrar al top10. Carlos acumula 14 gols amb l’equip tricolor i el desè és Alberto Recalde amb 17. Queda lluny encara el líder en aquest sentit, que és Francesc Valverde doncs aquest jugador dels anys vuitanta va marcar 63 dianes amb l’equip del Principat a Segona B.

CARLOS MARTÍNEZ PER QUATRE

Carlos, doncs, pot arribar als 100 si marca al proper partit contra l’Alcoyano, una hipòtesi bastant probable tenint en compte els últims partits i és que el de Mataró ha marcat un gol en cadascuna de les quatre últimes jornades contra L’Hospitalet, Lleida Esportiu, Ibiza i Villarreal B. Diumenge a Prada De Moles Carlos Martínez pot fer història.

The post Carlos Martínez, el 10 que es vol posar a 100 appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un dels arguments que conviden a l’optimisme a l’Olot és Jordi Xumetra. ‘La Bala de l’Estartit’ és la referència ofensiva dels garrotxins i està vivint la seva temporada més encertada de cara al gol. En 17 partits ha vist porteria en 8 ocasions, és a dir, gairebé un gol cada dos partits d’un jugador que és vital per l’atac olotí.

Sense anar més lluny, Xumetra sol ha marcat gairebé la meitat dels gols – 7 de 15 – de l’Olot a la lliga. Els dos últims en el partit contra l’Andorra donen esperança al conjunt de Gabri, encara cuer del subgrup 3A de Segona B.

En resum, des de l’arribada del nou tècnic, l’Olot ha sumat 4 punts de 12 possibles, això sí, tots quatre en els últims dos partits. De fet, aquestes dues jornades han estat les primeres que l’Olot ha mantingut la porteria a zero en tota la lliga.

CARLOS MARTÍNEZ A L’HORITZÓ

La conjunció de factors en aquest sentit ha estat perfecte i així, com dèiem, l’equip de la Garrotxa va golejar per tres gols a zero a l’Andorra. Xumetra va marcar els dos primers en una primera part que va encarrilar el partit; en aquest moment sobre la gespa del Municipal d’Olot s’enfrontaven dos dels tres jugadors més golejadors de la història del club olotí a Segona B.

Carlos Martínez lidera des de fa anys aquesta estadística amb 27 gols com a garrotxí mentre que Xumetra, per la seva part, n’acumula 18 i entre els dos hi ha Héctor Simón amb 20. Qui aconseguirà l’honor de ser el màxim realitzador de sempre? Doncs, sembla clar que si és un dels dos jugadors encara en actiu – 36 anys té Héctor Simón i 35 Jordi Xumetra – serà una bona senyal per l’Olot.

The post Jordi Xumetra s’embala a la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Andorra va intrínsecament lligat a Gerard Piqué. La compra del club i posteriorment d’una plaça a Segona B feia pensar que el destí del club tricolor era el futbol professional. Tot i això, la Segona B és molt dura i no dóna treva. La categoria va acabar amb Gabri García i va obligar als del Principat a reforçar-se tan al mercat d’hivern com al d’estiu. Una de les incorporacions, Carlos Martínez, és el màxim golejador en actiu del grup 3 i amb 34 anys està vivint una segona joventut.

De fet, el davanter de Mataró ha marcat quatre gols en els últims tres partits, i a més, tots els d’un Andorra que ha fet ple de victòries en aquestes jornades. El seu gol a les darreries contra L’Hospitalet va donar el triomf i a casa contra el Lleida es va repetir la història.

El diumenge passat, davant el Llagostera, Carlos va marcar dues dianes en la primera mitja hora que van enllestir el partit.

Ja en són 92 a la categoria en 242 partits, una mitjana d’un gol cada tres pràcticament. El que se li segueix resistint a Carlos és l’ascens a Segona, una categoria en la que no ha debutat tot i que, anys enrere, va jugar promocions amb Villarreal B i Hércules, però sense arribar a l’èxit final.

PRADA DE MOLES, INVICTE

L’Andorra, de moment, va pel bon camí doncs és segon al grup 3A, un punt per darrere del Nàstic. Els grana van guanyar els tricolor a la primera volta a Tarragona (4-2), però han de visitar el Principat el proper 14 de Febrer. Prada De Moles es manté invicte i els únics visitants que han pogut treure punts són Espanyol B i Andorra, amb dos empats. El final s’acosta i té pinta que serà apassionat.

The post L’Andorra i Carlos Martínez, a per Segona i els 100 appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres_

Carlos Martínez és el màxim golejador en actiu del grup 3 de Segona B. Durant vuit temporades ha jugat en cinc equips diferents – Gramenet, Olot, Villarreal B, Hércules i Andorra – i ha disputat 231 partits a la categoria. Als seus 34 anys és un dels clàssics del bronze, però també tota una garantia de cara al gol. I és que n’ha marcat 86 i aquesta temporada podria arribar a la centena. El registre necessari són catorze gols, una xifra que ja ha superat en tres de les seves temporades a la categoria. Ho aconseguirà vestint la tricolor?

Amb l’Andorra, el davanter de Mataró només ha marcat un gol en quatre partits. La temporada passada, de fet, va ser la més complicada de la seva trajectòria, ja que va estar marcada pels problemes físics. Tot i això va arribar a les set dianes en 20 partits, gairebé una cada dues jornades.

Golejador històric d’Olot i Villarreal B

El gol ha estat una de les grans qualitats de Carlos a Segona B. No en va, és el màxim golejador històric a la categoria de dos equips diferents. Ningú ha marcat més amb l’Olot (27 gols) i amb el Villarreal B (35 gols) a Segona B que ell. A més, Carlos ha estat l’únic jugador que vestint la samarreta de l’Hércules ha superat la desena de gols en una temporada des del 2014.

Moltes efemèrides individuals, però també alguna col·lectiva destacable com els dos play-off que va disputar amb Villarreal B i Hércules. Segurament, el davanter de Mataró buscarà l’únic que se li resisteix al bronze: un ascens. Aquesta fita i la d’arribar als 100 gols són els grans al·licients de Carlos per aquesta temporada.

The post Un centenar de raons per fer una bona temporada appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Carlos Martínez (1986) no és un davanter referencial. Tampoc és d’aquells que té l’àrea com a hàbitat natural. Més aviat és un fi estilista, capaç d’associar-se a camp obert i que, tot i això, sempre ha tingut una bona relació amb el gol. De fet n’ha marcat 211 a la seva carrera i amb 86 és el màxim golejador català en actiu de Segona B. Una categoria en la que sempre ha destacat, però que mai ha volgut abandonar. Aquesta és, precisament, la gran espina que té clavada ara mateix. Què hauria passat si hagués volgut donar el salt quan va tenir la oportunitat? Ho explica a FutbolCatalunya.

Després d’un any com el que ha viscut ha de desconnectar?

Sí, clar que he de desconnectar. Quan les coses van bé tothom necessita desconnectar, però quan van com aquest any ho necessites més. Ha estat molt difícil.

A sobre quan s’havia recuperat de la lesió arriba el final de temporada.

És fotut. Vaig començar l’any amb una lesió, que jo n’he tingut molt poques a la meva carrera. Em vaig trencar una costella i l’inici va ser difícil. Torno bé, amb il·lusió i marco cinc gols als primers partits. Vam estar bé i després es va complicar tot molt. Al Nadal tinc un cop molt fort al genoll, un esquinç de segon grau i a sobre les coses canvien a Alacant. Al final surto cap a Andorra amb energia renovada i em trenco l’isquiotibial i a sobre s’acaba tot amb el Coronavirus. Ha sigut dur, un any molt difícil amb coses que no m’havien passat mai. He après i ara a desconnectar i a agafar el vinent amb més il·lusió i energia.

Ha estat la pitjor temporada de la seva carrera?

Segurament sí. Estic acostumat a jugar tots els partits i no sóc de lesionar-me i aquest any n’he tingut tres i m’he perdut bastants partits. Quan he estat he marcat gols i crec que he estat bé, però ha estat el pitjor any en quan a continuïtat i felicitat. Estàs fora de la dinàmica del grup i segurament ha estat l’any més dur.

Fitxar per l’Andorra el farà créixer?

És un equip jove. Porta 2-3 anys funcionant i li falten coses per pulir. Vaig venir per l’ambició del projecte. Tenen una ambició total de pujar l’equip i les coses s’estan fent molt bé. És un club molt familiar, estan pendents de tu i en el dia a dia t’ajuden molt. No em puc queixar de res del que envolta l’Andorra, com tampoc podia fer-ho a l’Hércules, el Rico Pérez i l’afició. Ha estat una passada i ara aquí toca lluitar per coses xules.

“Gerard Piqué està molt pendent de l’Andorra”

Els hi agrada que es conegui l’equip com ‘l’Andorra de Piqué’?

Sabem que el Gerard és un jugador top a nivell mundial i és normal que tingui aquesta repercussió. Jugant a futbol ha demostrat com és i ara ho està fent a l’Andorra. És una persona coneguda arreu del món i que ens anomenin així no molesta a ningú. És un president pendent del seu club i que vol que estiguem el més amunt possible.

Això li anava a preguntar. Està molt pendent?

I tant. Quan vaig fitxar em van dir que va estar molt pendent del meu fitxatge, del que havia fet i de la meva trajectòria. Quan una persona vol fer coses importants ha d’estar pendent de tot. Ell mira els resultats i pren les decisions i l’Andorra és un club proper en el que està tot molt controlat i molt ben portat.

De fet, el Víctor Casadesús va comentar que el va arribar a trucar per tancar el seu fitxatge.

Això ho fa perquè està molt ficat. Vol que això surti endavant. Quan vaig venir aquí em van dir que havia vist vídeos meus i tot. Quan inverteixes diners vols que surtin les coses bé. És un equip jove i poc a poc es van polint coses per a fer-lo professional.

La primera meitat de l’any es va ser injust amb vostè a l’Hércules?

Injust no sé. A l’estiu es va complicar tot i la gent es va posar en contra meva perquè vaig demanar sortir. Creia que la situació amb mi era injusta, com qualsevol vaig mirar per la meva família. No vaig demanar res de l’altre món, simplement que es fos just amb el meu rendiment. Veia que estaven les coses complicades institucionalment i que el que passava era estrany. No em van deixar, ho vaig respectar i una part de l’afició. Remarco, una part, perquè m’he sentit molt estimat allà. Una part dels aficionats es van posar en contra meva pel que va passar. Quan vaig tornar vaig marcar 4 o 5 gols. Ho vaig donar tot, però després les coses es van complicar amb canvis d’entrenador i problemes institucionals més greus. Es va complicar tot tant que l’Hércules va arribar a aquesta situació.

“L’Hércules tenia problemes institucionals greus”

Mirant la plantilla i que seguien molts jugadors i l’entrenador de l’any anterior costa d’explicar com s’ha arribat fins a aquest punt.

És difícil d’entendre. Es va aguantar la base de l’any anterior, també el mateix entrenador. Tot semblava maco i van arribar fitxatges de molt renom. Però és que els que portem anys sabem que aquesta categoria és molt fotuda. El canvi d’entrenador va ser una bogeria a la jornada que era i tot es va trastocar, amb problemes institucionals i l’equip no funcionava. Cap de nosaltres no volia no tirar-ho endavant, però l’ansietat de guanyar i agradar a l’afició se’ns va girar en contra.

Tot hagués canviat si aquella eliminatòria contra la Ponferradina hagués anat millor.

Va ser molt dur. Crec que ha estat el moment més dur de la meva carrera. Ho teníem tot de cara, érem un equip molt compacte, difícil de guanyar i amb jugadors diferencials. Era l’any. Quan arribem a la última eliminatòria amb l’estadi ple i la motivació màxima arriba Isi, que va tenir el seu dia, i ens marca un gol per l’escaire al minut 5. La Ponferradina era un equip amb molt bons jugadors i si haguéssim tirat endavant aquella eliminatòria haguessin canviat moltes coses.

Té l’espina de no haver arribat a jugar a Segona Divisió?

Aquesta espina la tindré clavada sempre. He tingut moltes oportunitats de donar el salt i volia pujar jugant en un equip. Era d’aquest pensament. Vaig rebutjar moltes ofertes i al final sí que me’n penedeixo, ja que penso que podria haver passat. Preferia ser cap de ratolí que cua de lleó. Ara me’n penedeixo de les decisions que vaig prendre, que van ser pensant en mi i la meva família.

A Vila-Real i Olot era el rei i estava molt còmode. Deuria ser això.

Aquesta era la idea. El Villarreal B volia pujar a Segona A, Paco López em truca personalment i em diu que sóc l’escollit a dalt. Era el lloc ideal per donar el salt. Aquell any va ser duríssim, perquè vam perdre el campionat de lliga a la última jornada. Va ser molt negatiu pel play-off i vam caure a la primera. L’any següent vaig tenir ofertes de Segona i vaig seguir al Villarreal B i ja no va sortir tan bé. Aquí podria haver anat a Segona i a l’estranger i vaig preferir anar fora. És veritat que em queda aquesta espina clavada de no haver-ho intentat en algun moment.

Més quan es revisen els equips en els que ha estat o contra els rivals que ha competit.

Això ho he pensat sempre. Vaig guanyar el pitxitxi a Mata, Enric Gallego, Sergi Guardiola o Florin Andone. Competia amb ells i queda aquesta situació de pensar: potser sí que podria haver arribat fins aquí.

“Em queda l’espina de no jugar a Segona A”

No ha arribat, però a Segona B no té un mal currículum. De fet és el jugador català en actiu amb més gols a la categoria, 86.

La meva carrera ha estat bona a Segona B. He sigut un jugador important de la categoria i en alguns moments m’he sentit una mica infravalorat. No sóc un davanter referencial ni d’àrea. M’agrada associar-me i ajudar l’equip i sempre em quedarà això de saber fins on hauria arribat.

Acumula 211 gols a la seva carrera. Santi Triguero, el màxim golejador català, s’acaba de retirar amb 322. Atrapar-lo és un objectiu?

No és un objectiu, no sóc molt de fixar-me en xifres. Ara que m’has dit que em queden catorze per arribar als 100 a Segona B sí que fa il·lusió. Santi Triguero és un mític del futbol català, un referent per tots, tots els que juguem a la seva posició ens hem fixat en ell. Si l’atrapo bé estarà, però no és una cosa en la que m’hi fixi. El gol ha de venir sol amb el rendiment, però arribar a aquestes xifres és maco.

Té 33 anys.

Faig 34 en tres dies.

Arriba un punt en el que les cames no són les de fa 10 anys. Pensa en la retirada?

No em preocupa, però sí m’ocupa. Em trobo bé, però he patit moltes lesions aquest any i estic espantat per si vindrà alguna més greu que m’impedeixi seguir gaudint. Em trobo bé de cames i sé que s’acosta el final. Mentre les cames tirin, intentarem seguir donant guerra.

Aquesta espina de no jugar a Segona, de cara a la temporada vinent un objectiu és treure-se-la amb un ascens a Andorra?

Sóc realista i conscient que amb la meva edat és difícil que un equip de Segona A es fixi en mi. Una de les raons per les que vaig venir a l’Andorra és donar els últims passos, fer un bon any i ajudar a l’equip per a aconseguir l’objectiu i treure’m aquesta espina. Poder pujar a Segona A i poder gaudir d’aquesta categoria.

The post “Tinc l’espina de no jugar a Segona i me’n penedeixo de no donar el pas” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @JordiMestres7

El tècnic andorrà Gabri el volia aquest passat estiu però l’Hèrcules no li va deixar marxar. Carlos Martínez, sempre ‘Carlitos‘ en el futbolcat encara que llueixi 33 anys, torna al #futbolcat, arriba a Andorra i ho fa amb sis gols en el seu haver i després d’haver aconseguit 13 en la seva primera temporada en el club alacantí.

Després d’admetre aquest passat estiu que es negava “a ser recordat per jugar en el pitjor Hèrcules de la història”, i reconèixer haver-ho passat molt malament per la situació de l’històric club alicantí, el davanter mataroní és tota una garantia d’èxit per al conjunt tricolor. Aquest dissabte es buidarà el dubte de la seva estrena.

Així ho reconeixia aquest divendres Gabri qui podria fer-ho debutar aquest diumenge a Badalona, un dels equips pels quals ha passat aquest especialista del gol. De fet, serà el seu cinquè equip en Segona B (Gramenet, Olot, Vila-real B, Hèrcules i Andorra) i ho farà com a màxim golejador (85) en actiu d’aquest grup III.

Carlos arriba per a cobrir la vacant del lesionat Ernest Forgas (8 gols) i amb la clara missió d’ajudar el conjunt local a barallar per ficar-se en la zona de promoció d’ascens.

The post Carlos Martínez, un altre luxe per a l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’emprenta de Carlos Martínez a Olot segueix present tres anys després de la seva marxa. No és per a menys, ja que encara avui és el màxim golejador del club a Segona B. 27 gols a la categoria de bronze i 57 en total per a convertir-se en un dels jugadors més destacats de la història d’un club que està a punt de ser centenari. De fet, és el novè màxim golejador de l’entitat i a dia d’avui només Marc Mas (42 gols) amenaça la seva posició. Tots dos es trobaran diumenge al Municipal d’Olot.

No és la primera vegada que Carlos i l’Olot es veuen les cares com a rivals. Ja va passar fins a dues la temporada 2013-14. Amb el Villarreal B el davanter de Mataró va marcar tres gols en dos partits al seu ex equip. Cap de les dianes va celebrar Carlos, que tampoc ho farà si marca diumenge davant la que va ser la seva afició.

I és que si l’Olot no oblida Carlos, Carlos tampoc a l’Olot. Per respecte, no celebraria un gol contra l’equip amb el que va viure “anys inoblidables”. El davanter, molt motivat, afirma que “torno a Olot amb moltes ganes i molta emoció d’anar a l’estadi on tan estimat m’he sentit i tinc ganes de retrobar-me a la gent amb la que tants i bons moments vaig compartir”. Està clar qui serà el protagonista de l’Olot-Hércules.

The post Els volcans es retroben amb el que va ser el seu rei appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Un dels davanters clàssics de Segona B està a un pas de tornar al grup 3. Carlos Martínez canviarà el Japó per Alacant. El golejador de Mataró va acabar el seu contracte amb el Tokyo Verdy fa uns dies i tornarà a Espanya en breu. Clubs dels quatre grups de Segona B s’han interessat per Carlos, un golejador contrastat de la categoria de bronze del futbol estatal. De fet va sonar amb força la seva incorporació a la Balompédica Linense de Jordi Roger, però finalment Carlos anirà al grup 3. La seva elecció sembla decidida i l’Hércules de Lluís Planagumà seria el seu destí. En els propers dies es farà oficial.

Carlos Martínez ve d’un periple d’un any al Japó, on ha jugat pel Tokyo Verdy, equip de la Segona Divisió del país nipó. Els seus mèrits anteriors a Segona B el van portar a aquesta fita. I és que Carlos ha marcat 66 gols en 165 partits a la categoria de bronze. Estem parlant del màxim golejador històric d’Olot (27 gols) i Villarreal B (35), un jugador amb instint assassí i de qualitat màxima. Té 32 anys acabats de complir i el Rico Pérez espera la seva arribada.

The post Carlos Martínez apunta al Rico Pérez appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

A Segona B costa molt fer gols. Se’n veuen pocs i, en la majoria de partits, les defenses s’imposen als atacs. Hi ha excepcions, però. Jugadors diferents, que porten el gol a la sang i n’asseguren un bon grapat. Carlos Martínez és d’aquesta raça. Infal·lible, mai falta a la seva cita amb el gol. Retall i cap a dins, la seva jugada clàssica que ha encisat a Santa Coloma, Olot i Vila-Real. De fet, és el màxim golejador històric a Segona B de l’equip de la capital de la garrotxa (27 gols) i del filial de la Plana (35). 66 en total per a deixar una emprenta inoblidable a la categoria. Queda el dubte de veure què hauria passat de jugar més amunt.

Sigui com sigui, als seus 30 anys, ha prioritzat una experiència a l’estranger. Molt lluny, precisament. Tan, com al Japó, on jugarà la propera temporada amb el Tokyo Verdy, un equip de la Segona Divisió del país nipó dirigit per Miguel Ángel Lotina. Avui el club ho ha fet oficial i fa un parell de setmanes el Villarreal ja va informar de la seva marxa i ell mateix, mitjançant una nota, que la seva voluntat era la de sortir fora d’Espanya.

Aquí ha deixat un llegat de 195 gols, repartits bàsicament en quatre equips. Gramenet (52), Terrassa (34), Olot (58) i Villarreal B (35). Allà on ha anat ha perforat xarxes i últimament també marca gols fora del camp. I és que ahir va néixer el seu segon fill Oliver, després del ja crescut Máximo. Amb tot, Carlos Martínez ha arribat a una vida plena i marxa al Japó com un dels grans davanters del nostre futbol com Santi Triguero, David Prats o tants d’altres.

The post El ‘Rei Mag’ del gol se’n va a l’Orient appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El davanter més letal de la Tercera Divisió és Marc Mas. Ningú discuteix això després d’una primera volta prodigiosa, en la que el pitxitxi ha marcat 18 gols en 19 partits (0,95 per matx). Pràcticament dobla la xifra de l’immediat perseguidor, que és el seu company d’equip Sergio Álvarez (10 dianes). El seu rendiment ha catapultat un Olot retornat per força a la Tercera Divisió després d’un trienni a Segona B en el que mai va acabar d’agafar el pols a la categoria. En certa manera, l’olfacte d’aquest golejador recorda al de l’enyorat Carlos Martínez. El ‘killer’ va ser l’heroi de l’ascens del 2013, quan va marcar 31 gols. Marc Mas, en mitja temporada, ja n’ha fet 18. Es pot dir que aquest any ´La Grossa’ ha tocat a la Garrotxa.

I és que el màxim golejador de la lliga ha marcat el 47% dels gols de l’equip més realitzador. 18 dels 38 de l’Olot han estat de Marc Mas. Els ha fet de totes les formes i colors. Per obrir i tancar marcadors. Per a desencallar o sentenciar els partits. A fora (8), però sobretot a casa (10). En definitiva, un ‘killer’.

Del ‘Killer’ al ‘Mas Style’

La Garrotxa és terra de golejadors. Els volcans en van veure 57 de Carlos Martínez durant les tres temporades del ‘7’ amb la samarreta de l’Olot. La seva marxa i la falta d’un substitut de garanties van ser un dels detonants del descens. Ara, amb Marc Mas, el ‘killer’ ja té hereu. Un nouvingut que va camí de millorar unes xifres que semblaven més que difícils de superar. Amb el ‘Mas Style’, terme utilitzat sovint pel cap de premsa Uri Boix, no fa falta cap regal de Nadal a l’Olot.

The post ‘La Grossa’ ha tocat a la Garrotxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

És difícil viure a dues bandes. I més quan acabes de tenir un fill. Carlos Martínez viu a cavall entre Mataró i Vila-Real. Al Maresme hi té la família i a La Plana el futbol. Ambdues coses, només li donen alegries últimament. El seu fill, Máximo, l’omple, mentre que el seu equip lidera la lliga al grup 3. Només un equip sembla capaç de discutir la ‘tirania’ del filial groguet i aquest és el Reus. Els roig-i-negres, tres punts per darrere, disputaran tota una final al Mini Estadi. En joc, tres punts, el goal average i qui sap si la condició de campió de lliga.

Fa uns mesos quedava molt lluny, però ja està aquí. El Villarreal B-Reus, el partit dels partits al grup 3, ha arribat. “Som els dos equips que millor ho hem fet fins ara. Tenim un bon matalàs de punts respecte el tercer i serà un partit diferent i especial. Ens juguem el primer lloc”, explica a FutbolCatalunya Carlos Martínez quan li preguntem pel xoc.

Només hi ha un objectiu: “Guanyant seguim primers. Ens juguem moltíssim i sabem de la importància d’acabar campió”. Confiança, però també cautela ja que “en aquesta lliga et pot guanyar qualsevol. Ho vam demostrar nosaltres perdent al camp de l’últim”. Pocs han estat capaços de tombar el líder. Només Alcoyano, Badalona i Llosetense han superat el Villarreal B.

El Reus, amb una derrota més solament, no es queda enrere. “Arribem amb les mateixes sensacions al partit. Després de guanyar rivals directes i amb molta confiança”. Lleida i Alcoyano no van poder amb el poder dels líders. Ara, toca enfrontar-se. Cos a cos, en un duel directe. Es podria dir que “és un partit més de lliga, però jugant-te el primer lloc és especial. El punt de motivació extra el tindrem els dos equips”.

DEL NÀSTIC-LLEIDA AL VILLARREAL B-REUS

En certa manera, aquest partit recorda al Nàstic-Lleida del passat 1 de març. Un any després, es repeteix la història. “Si guanyem nosaltres, donem un cop sobre la taula important”, explica Carlos. Els grana també ho van fer aleshores. Aquell partit els va catapultar i va enfonsar els de la terra ferma, que van acabar, fins i tot, fora del play-off.

No serà un partit fàcil pel Reus. El Villarreal B és l’únic equip de la lliga que no coneix la derrota com a local. Ensopegar tampoc està permès. Si es perd, s’acabaria la jornada a 6 punts del ‘submarí’ més l’average. Carlos, conscient d’això, afirma que “tenir tres partits de marge a falta d’onze jornades no seria decisiu, però sí un pas endavant”.

Acabar campió, també: “Amb l’Olot vam quedar primers i gràcies a això vam tenir una segona oportunitat”. Però, el campionat és una cosa de dos? “Crec molt en el Lleida i l’Hércules. Són dos equips que m’agrada molt la seva filosofia de joc, però el lideratge estarà entre Reus i Villarreal”. Amb 53 i 50 punts, respectivament, els 43 i 42 de Cornellà i Lleida Esportiu semblen insuficients.

“L’OLOT TIRARÀ ENDAVANT”

Carlos espera marcar dissabte i no s’amaga d’admetre-ho: “Si tens un full, signo que el dissabte sigui com l’Olot-Arandina per a mi”. Està molt pendent de la Garrotxa i creu que “l’Olot és dels equips que millor juga i això a Segona B ho pagues perquè qualsevol error et pot condemnar”.

Respecte al moment actual, “la bona feina de l’Olot els últims anys ha de tenir recompensa. Rodri sabia molt de futbol i ara potser és positiu un canvi”. Del que no té dubtes el mataroní, és que “ho tiraran endavant i salvaran un any més la categoria per a fer un projecte més ambiciós la propera temporada”.

The post “Signo que dissabte sigui un altre Olot-Arandina per a mi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Olot no oblidarà mai el que va aconseguir amb Carlos Martínez. Ell tampoc. El ‘7’ torna a casa, a la Garrotxa, on va viure la seva millor etapa com a futbolista. “No és un partit normal. És especial. El que més il·lusió em fa jugar aquest any i el que portava esperant des de principi de temporada”. Queda clar, no? Ara, amb el ‘10’, serà la primera vegada que Carlos trepitgi el Municipal d’ençà d’aquell partit del 10 de maig del 2015. L’últim del killer amb la samarreta de l’Olot, justament contra el Vila-Real B, ironies del destí. Vuit mesos després, Carlos Martínez torna amb una altra samarreta, però amb el respecte intacte cap al seu anterior club.

“Quan entres al terreny de joc t’oblides de tot i busques l’únic objectiu de guanyar i fer gols”, això sí. Ho va demostrar a la primera volta, quan dos gols seus van convertir-lo en el botxí dels seus ex. Només va jugar tres temporades a la Garrotxa, però l’Olot el va marcar. Tot i això, “no crec que mereixi cap homenatge. No he estat un jugador com Abel Solé, Jordi Freixa, Albert Serra o Uri Santos”.

“EM QUEDO AMB L’ASCENS”

Tres anys donen per molt, però si Carlos s’ha de quedar amb un moment, no triga gaire en respondre: “Em quedo amb l’ascens històric a Segona B i poder gaudir d’aquesta categoria amb l’Olot i la seva afició”. L’any de l’ascens, va marcar 31 gols – 5 al play-off – amb un hat-trick en el partit decisiu contra l’Arandina. Aquella actuació va fer que tingués a la grada d’Olot per sempre a la butxaca.

I el tracte rebut, també, li va fer refusar ofertes per sentir-se a gust a la capital de la Garrotxa: “Van venir equips a buscar-me, però a Olot ho tenia gairebé tot. Una entitat com el Vila-Real no la podia deixar escapar i havia d’aprofitar la oportunitat”. Amb 29 anys, feia les maletes cap a la Plana per a jugar a un filial amb un clar objectiu: pujar de categoria.

No va trigar gaire a trobar-se amb l’Olot, ja que s’hi va enfrontar a la segona jornada. Carlos va marcar els dos gols que van donar la victòria al Vila-Real B contra els garrotxins. No els va celebrar, com tampoc ho farà si marca diumenge: “Celebrar un gol seria una falta de respecte cap a un públic que m’ha mostrat tanta estima i m’ha tractat tan bé”.

“NO CREC EN LA LLIGA DE DOS”

“La intenció de venir a Vila-Real era estar a dalt. Les coses no poden estar sortint millor, però sabem que encara queda molt”, explica el davanter. Des del liderat, es pot dir que la intenció s’està fent realitat. El Reus és el gran rival, tot i que Carlos no creu “en la lliga de dos”, ja que “la temporada passada l’Espanyol B anava líder i no va entrar ni a play-off”.

El 28 de febrer, data en la que es trobaran els dos actuals líders, no està marcada al calendari tot i que “si juguéssim contra el Reus ara seria molt maco, perquè estem igualats en tot. Queda molt i ara toca l’Olot”. 42 punts, 12 victòries, 6 empats i 2 derrotes. Iguals, com dues gotes d’aigua, groguets i roig-i-negres només es diferencien en els gols (38-17 el Vila-Real B i 30-15 el Reus).

Parlem de noms. Primer, Alberto Perea que, amb 9 gols marcats, és el nou ídol de l’Olot: “Tothom parla de que tècnicament és exquisit i ara mateix és un dels jugadors més en forma de la categoria. Segurament, tingui un nivell per estar a una categoria superior però a Olot et donen tant de carinyo que al final et quedes allà”.

“LEO SUÁREZ ÉS EL MILLOR DE #2BG3”

I Leo Suárez? “És el jugador que més m’ha sorprès. No trigarem gaire a veure’l a Primera. Té molta màgia i costa moltíssim prendre-li la pilota. Si no és el millor jugador de la lliga, poc li queda”. Carlos és, en certa manera, el ‘pare’ de tots. No refusa debutar amb el primer equip, però ho veu molt difícil: “Amb la norma de que si ets major de sub 23 i jugues un minut amb el primer equip no pots tornar al filial ho complica tot. Estic centrat en ajudar a la gent jove”.

Només pensa el el futbol durant les 24 hores. L’única part negativa del seu fitxatge pel filial groguet ha estat separar-se de la seva parella i el seu fill, Máximo, que s’han quedat a Mataró. “Intentem veure’ns tant com podem, però els trobo a faltar”. Ha fet una aposta i anirà amb ella fins a final de temporada. Tot plegat, a un dels temples del futbol espanyol i, en concret, de la base dels últims anys. “Vila-Real és un bon lloc per a la gent jove perquè no hi ha cap vici que els pugui descentrar del futbol”, conclou.

The post El ‘killer’ de la Plana torna als volcans appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els dos golejadors més representatius de l’últim lustre a Tercera Divisió es retroben… A Segona B. Fa uns anys, quan es jugaven el pitxitxi del grup cinc, molts equips haurien pagat el que fos per ajuntar-los. Només Catalunya Amateur va tenir aquest luxe. I li va anar prou bé. Ara la fusió del gol es torna a produir. Després de tota una vida amb els camins separats, Carlos i Enric uneixen forces a un club. L’Olot gaudirà d’aquesta explosiva parella.

Enric Gallego acaba d’arribar, mentre que Carlos, que compleix la tercera temporada a la Garrotxa, coneix millor el club. “La pretemporada hem fet bons partits i sempre hem seguit la nostra filosofia. Tenim ganes que comenci la lliga”, explica el ‘killer’, tal i com se’l coneix a la Garrotxa. 46 gols en dues temporades bé valen aquest sobrenom.

Pel que fa a Enric, el seu curs passat va ser tot el contrari. Només en va marcar 2 a Badalona, on va patir una pubàlgia que el va tenir KO mitja temporada. No cal patir, ja que “estic bé. Content. Agafant minuts. Vaig arribar amb molèsties al pubis i em trobo bé ja”. Hi ha ganes de reivindicar-se. De tornar a ser aquell davanter letal que va meravellar a Cornellà. Aleshores, l’Olot ja li anava al darrere: “Feia un parell d’anys que hi havia un interès de l’Olot per mi. Aquesta temporada el projecte em va convèncer”.

VILA-JOIOSA, ASTÚRIES, KÍEV I OLOT

Revela Carlos que “a mi se’m va preguntar per ell i per activa i per passiva vaig dir que sí. És un jugador que no es podia desaprofitar, ja que va bé per alt i té un bon joc de peus”. No són paraules buides. El coneix bé: “Ja vam coincidir a la catalana amateur i vam fer bona amistat. No cal que ens coneixem. Jo crec que som perfectament compatibles”.

Toni Almendros va situar a Enric de referència, amb Carlos tirat a la banda a Vila-joiosa, Astúries i Kíev. El resultat va ser immillorable. Segons Enric Gallego, “el record és molt bonic. La experiència va ser increïble”. Es repetirà a Olot? “L’objectiu és guanyar tots els partits possibles i intentar estar com més amunt millor”.

“Hi ha un projecte molt ambiciós des de fa anys i per part de la directiva s’estan fent les coses bé. L’afició s’està enganxant i fa molt bona pinta tot”. Paraula de Carlos. Ell mateix reconeix que “jo he tingut aquest estiu ofertes d’equips de Segona A i no he volgut marxar. El que m’han promès aquí no ho canvio per res”. Estar a gust no té preu i “estic molt ben acollit i tinc molt bon tracte amb tothom. El projecte diu que el sostre no és la Segona B”.

SEMPRE VA GUANYAR CARLOS QUAN EREN RIVALS

Aquesta ambició és la que els fa recórrer quilòmetres per a jugar i entrenar. Carlos viu a Mataró i Enric a Barcelona. Ara mateix l’expedició és de dos cotxes, amb set futbolistes. El present és aquest, i el passat el mà a mà continu que van mantenir a Tercera Divisió. “És bonic. Va ser una rivalitat sana”, explica Carlos, que es va imposar sempre: “Al final vaig marcar jo més, però cada dia havia d’apretar. Li enviava missatges dient que afluixés”.

La temporada 12/13 Carlos va marcar 31 gols, per 24 d’Enric. 55 entre els dos. La 11/12 Planagumà (22) i Bacari (21) van superar els 20 de Carlitos i els 17 de Gallego. “A Segona B és més complicat. Hi ha menys ocasions i s’han d’aprofitar. Les categories estan per alguna cosa”. Ho diu Carlos, pitxitxi del grup 3 l’any passat amb 15. Veurem de què són capaços i fins a on arriba el poder golejador d’aquesta fusió.

The post Enric i Carlos, la fusió del gol al temple de l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.