Primer va ser la FE Grama el passat 6 d’agost qui va acusar d’“intromissió” a la Kings League. “Només fan un mal servei al nostre futbol amateur” van afegir els colomencs i van sol·licitar a la nul·la i incapaç FCF que es posi a la feina.

L’entitat no fa referència als noms dels jugadors implicats com són Nadir i Adri Gimeno. Ni, per descomptat, tampoc expliquen que han cobrat 10.000€ i 2.500€, respectivament, per aquesta rescissió de contracte. Per descomptat que poden dir que afecta la seva estructura i a la seva idea de grup inicial, però la realitat completa és aquesta. Es trenca contracte, es cobra i adeu.

KINGS LEAGUE
GERARD NOLLA (EUROPA)

Gerard Nolla va ser el següent cas des del CE Europa. No va haver-hi acord sinó tot el contrari encara que el jugador es va acomiadar del grup el divendres 11 ‘a la brava’.

Ningú parla: ni entitat, ni jugador, ni club de destí i això que a tothom se li ofereix l’ocasió de donar llum a una situació que no sembla tan complicada. Els escapulats parlen de “contracte en vigor fins a juny del 2024” però el futbolista ja ha decidit.

CARLOS CONTRERAS (VILANOVA)

D’altra banda, està el cas de Carlos Contreras, màxim golejador de Primera Catalana (17) amb el Vilanova. Va renovar el 28 de juny i, cinc dies abans de començar la pretemporada, “trenca l’acord unilateralment sense avisar a la direcció esportiva”.

També el Vilanova demana a Soteras, ara de vacances, que es mogui perquè “aquests moviments estan perjudicant el futbol català”. Destaquem les declaracions de l’històric Pirri, director esportiu del club. “Mentre no sigui 100% jugador nostre, no entrenarà amb nosaltres”, va dir a Elprimer.cat. Això sí, “si no fos triat pel draft (día 4/9), evidentment, ens agradaria comptar amb ell”. Curiós i senzill, alhora, encara que els clubs volen impedir que els jugadors tornessin sense penalitzar.

LLIURE COMPETÈNCIA, O NO?

Encara que faci mal dir-ho, estem davant una guerra perduda per part dels clubs i de la federació. La clau és si ens trobem o no al terreny de la “lliure competència”.

Precisament basant-se en aquest principi de la lliure competència, en els darrers anys algunes entitats privades, siguin locals o internacionals, han “inventat” competicions a l’estil de les que organitzen les federacions esportives (casos del tennis, del pàdel, etc.) i sempre ha passat el mateix.

Amb la fugida dels millors esportistes a aquestes competicions privades, han començat les queixes federatives, fins i tot amenaces materialitzades amb sancions esportives i econòmiques als esportistes incomplidors. Ha servit de res?

Doncs sí, per continuar fent el ridícul organitzacions com les federacions esportives, els directius de les quals es preocupen més dels seus propis interessos, de les seves poltrones i de donar publicitat dels seus “èxits” (encara que no siguin rellevants) que de cuidar els veritables artistes de les competicions: els i les esportistes.

IMAGINACIÓ I EMOCIÓ

Als esportistes cal cuidar-los, tenir imaginació en la organització de les competicions, donar-los al·licients, no només imposar-los sancions i fer-los competir en condicions a vegades il·lògiques o inhumanes.

Les competicions privades tenen tot allò que manca a les competicions federades: imaginació i emoció. A més, diners per als veritables artistes de l’espectacle i cada cop més mitjans i recursos, amb televisions i esponsors apostant per la novetat.

SUBVENCIONS RFEF

De veritat que pretenem competir amb aquestes entitats privades, 1a RFEF, 2a RFEF, 3a RFEF, Lliga Elit i Primera Catalana?!. Atenció: però si TOTES són lligues deficitàries que han de ser compensades amb subvencions federatives

Mediaset sap on inverteix els seus diners i fins ara ha apostat per les competicions de Piqué. En resum: els nostres jugadors se’n van a la Lliga de Piqué… després plorem.

UN RISC AL SEU ESTATUS

Tot i que són entitats privades que solen complir normes (“les seves”) per desenvolupar l’activitat esportiva, solen ser menyspreades pels directius federatius, que, en el fons, veuen un risc al seu estatus de poder i econòmic. La pregunta és fàcil de respondre: si aquestes lligues es posen de moda i es porten molts jugadors i jugadores amb llicència FCF, es podran seguir pagant els sous i les dietes que ara cobren els directius federatius?

Segur que la federació afirmarà que les lligues privades incorren en certa competència deslleial amb les competicions federatives. Però la realitat s’imposa: aquestes lligues privades interessen molt més als joves jugadors i jugadores, els premis o salaris podran ser més grans que al món federatiu i les exigències reglamentàries no tenen ni comparació amb les que imposa la federació.

MENYS LLICÈNCIES, MENYS INGRESOS

La por és real: si aquesta fugida de futbolistes, que ara és un degoteig, es popularitza passant molts jugadors i jugadores de l’àmbit federatiu al privat, la conseqüència és immediata: menys llicències, la federació perd força i menys ingressos per a la federació.

Fins ara, la FCF no vol saber res de la Kings League, normal… però a la Kings League li interessa la FCF per alguna cosa? Algun dia els tocarà asseure’s i explorar el camí... Això sí… que a Geri no li parlin del Portal del Federat.

A què estan jugant les dues parts amb aquest silenci absolut i aquest menyspreu subterrani. Només 3 clubs han donat la cara en senyal de protesta, només 3!

A PIQUÉ LI INTERESSA LA FCF?

I un avís per a navegants, per als que demanen auxili a la FCF: les normes futbolístiques regeixen al futbol oficial, no en aquestes lligues privades. Una altra cosa són les conseqüències dels incompliments de contractes privats. Continuarà.

The post A què juguen la FCF i la Kings League? appeared first on FutbolCatalunya.com.