Minut 67, pilota sense control al camp local que li cau al davanter Isaac Padilla, aixeca el cap i observa. La resta, ja ho saben. El porter visitant Èric Mourin estava molt avançat i no va arribar a temps. La dificultat d’aquest golàs és màxima i val la pena guardar aquest vídeo perquè el vegin tots els nens i nenes del futbol base del CF Can Vidalet.

Padilla, natural de L’Hospitalet (barri de La Florida), ho va gaudir al costat dels seus companys i més quan fa 2 temporades va provar com a riberenc i no li van admetre. “M’hauria fet il·lusió jugar a l’Hospi, però, per fas o per nefas, ara estic on vull i molt a gust”.

UN GOLÀS SENSE RANCOR

“Els meus companys al·lucinaven, ja que mai havien vist un gol meu així, ni jo mateix, i em van ploure les felicitacions”, admet Isaac qui recorda “algun així, però és el primer des del meu propi camp”.

Aquesta alegria no significa, d’altra banda, cap revenja amb ningú perquè “no soc així. M’he fet a L’Hospitalet i segueixo aquí. Vaig coincidir amb Jordi Alba en el futbol base del Barcelona i tinc bona relació amb ell”.

Padilla admet que “des que va començar el partit vaig veure el porter massa avançat i en la segona part li vaig dir al meu company Aidan que ho intentaria”. I no sols ho va intentar: “la veritat és que no m’ho vaig pensar; em va arribar botant, vaig esperar que baixés una mica i vaig xutar amb tota la intenció”.

UN VÍDEO HISTÒRIC, LA MILLOR APOSTA

Després de repartir elogis tant a Èric Mourin com a Adrià Aliaga, el golejador del ‘CanVi’ va reservar el dilluns per a gaudir del seu golàs. “El gol l’he vist moltes vegades aquest dilluns, però el diumenge, no; estava molt cansat. Els missatges s’han multiplicat i m’alegra”.

El que no entén és que hi hagi qui pugui afirmar que tot estava ‘arreglat”: “Tothom pot especular molt, però des de la meva persona i els meus companys no hi havia res parlat ni arreglat. I, per part seva, tampoc”.

ELOGIS A TÈCNICS, COMPANYS I AFICIÓ

A partir d’ara “aquest equip de barri, sí”, repeteix amb orgull sap que “som dècims i la força que ens dona ser nouvinguts ens anima”. Per això, el gran objectiu és “mantenir-nos i després ja veurem el que passa”.

Ara com ara, elogis per a tots els arlequinats i per a començar, primer el tècnic Fran Rubio perquè “estem tots molt contents amb ell, prepara molt els partits, t’ensenya, et corregeix i tenir un entrenador tan pròxim sempre ajuda. Quan van malament les coses flueixen i, quan han anat malament, també”.
Més floretes per al seu capità Michel Owono. “Fa molts anys que està aquí, coneix la casa i ens ajuda moltíssim a tots. Ens representa a nosaltres i al club”.

I, per descomptat, “a una afició espectacular que fins i tot m’ha sorprès. Podem ser un equip de barri, sense la massa social d’un Hospi o Badalona, però jugar a casa nostra al Molí és un luxe”

The post Isaac Padilla aconsegueix el golàs de la jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni l’estadística ni la història sinó el futbol classifica al modest Can Vidalet, l’equip del barri d’Esplugues situat al carrer Molí, en la pròxima edició de la Tercera Federació.

Per contra, l’At. Sant Just, que va jugar a casa seva la tornada de l’eliminatòria d’ascens amb 2-2 a l’anada, va caure per 0-1 i s’haurà de conformar (no és poc) amb disputar el primer encreuament de la pròxima Copa del Rei.

El gol del visitant Aidan García (17’), sota una calor asfixiant i indigna per a jugar al futbol, dona una classificació històrica per primera vegada en els seus 59 anys de vida.

UN CAN VIDALET, CONTROLADOR

El partit va respondre a les expectatives. Hi havia molt en joc, les condicions climatològiques convidaven a calcular els esforços i ningú es va atrevir a sortir-se del guió. Els locals van esperar la màgia de Jan González, van trobar a faltar molt l’absent Farouk, i van deixar inèdit al porter rival Ivan Casado.

Per contra, els visitants van executar un sistema ferm on tots es van implicar i van deixar la baralla en l’avantguarda per a un desencertat, encara que gran i voluntariós futbolista, Roger Valenzuela. Mai perdrien el control.

UN GOL I UNA SORTIDA DECISIUS

L’encert de Aidan, amb error inclòs del local Palaus, i una sortida del porter visitant davant Jan González (24’) van marcar la primera meitat.

Els de Marc Cabestany van aparèixer molt tard sobre porta rival. És més, ho van fer a la mitja hora gràcies a un xut alt de Carles Güell.

El ‘CanVi’ de Fran Rubio es va lliurar a un encertadíssim Pol Reñé, al capità Míchel Owono i a Victor Edo i li va arribar per a aconseguir el seu objectiu. Fins i tot podria haver augmentat el seu compte si Aliou hagués estat més inspirat i menys individualista.

La tensió va poder amb el partit encara que també l’esportivitat dels uns i els altres. Va guanyar l’equip del barri de Can Vidalet a un solidari At. Sant Just i podrà lluir la seva història en Tercera. Els locals ofegaran penes amb la Copa del Rei.

The post Can Vidalet, a 3a i l’At. Sant Just ofega penes amb la Copa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cinquena temporada (tercera etapa), com a jugador del Can Vidalet CF i actual capità Míchel Owono davant la seva gran final aquest pròxim dissabte contra l’At. Sant Just. A només un pas de fer història encara que el 2-2 de l’anada, en teoria, afavoreix als locals. Caldrà esperar esdeveniments perquè ja ha quedat demostrat que el play-off és una Lliga diferent.

Crisantos Michael Owono Esono ‘Michel’ ha sabut guanyar-se el seu lloc en l’equip d’Esplugues. Fins i tot llueix amb orgull el braçalet de capità d’un equip modest però amb grans il·lusions. Per què no en Tercera Federació?. Míchel té les respostes.

AT. SANT JUST-CAN VIDALET, PER UN ASCENS

Ens deia Jan González que no estava decidida l’eliminatòria At. Sant Just-Can Vidalet. Vostè pensa igual?

Òbviament, clar que no està decidida.

No creu que el seu equip va deixar escapar una gran ocasió a l’anada del Molí?

En la primera part van malgastar moltes ocasions i els van deixar amb vida. Si tu perdones, amb l’equipàs que tenen a dalt, es paga encara que ells també van tenir dos pals. Nosaltres vam tenir dos mà a mà molt clars i no van marcar… ara està tot igualat, és un partit totalment nou i que guanyi el millor que espero que siguem nosaltres.

Us heu ‘menjat el coco’ molt o fins a aquest dimecres no heu començat a parlar?

El dilluns desconnectem, ja que estem davant una temporada llarga i estem desitjant que acabi. El dijous ja començarem a pensar en el partit de tornada.

“EL PARTIT DE DISSABTE ÉS TOTALMENT NOU”

Jugar a les 17.15 h. no és una bestialitat?

La veritat és que sí perquè ens pot donar un atac de calor encara que nosaltres ens adaptem al que posa la Federació o la TV i no podem entrar en debat.

Bé, qui guanyarà perquè, segons el vist diumenge passat, estan molt igualats?.

Jo espero que, sigui com sigui, que guanyi el Can Vidalet, però serà un partit que es decidirà amb petits i pocs detalls. Que guanyi el millor i qui més s’ho mereixi i tant de bo siguem nosaltres.

Doncs, com no ‘lliguin’ a Jan González! Ja s’ha vist que no marca gols sinó golassos!

Ja sabem de la seva qualitat i que és la seva principal basa encara que nosaltres també tenim arguments per a fer-los mal i confiança plena en l’equip.

“JA SABEM DE LA QUALITAT DE JAN GONZÁLEZ”

Encara sort que Farouk no està…

És un hàndicap, sí, i a mi m’agradaria que si estigués per a no tenir excuses.

Diuen els números de la Lliga regular: 18 punts de 45 a domicili el ‘CanVi’ per 27/45 en el camp del Sant Just. És clar, no?

Doncs, amb aquests números ens hem ficat en play-off. No se’ns ha donat molt bé al final mentre que a casa hem estat impecables.

Les condicions del Municipal de Sant Just són molt diferentes al Molí…

Sí, és un camp més estret. Tots nosaltres sabem l’historial que tenim al seu camp, no és bo i fa que no els guanyem fa molt temps. No obstant això, sempre hi ha una primera vegada per a tot i ara és un gran escenari. Això ens servirà d’al·licient i ens motiva.

“EL NOSTRE HISTORIAL A SANT JUST NO ÉS BÓ, PERÒ…”

Què li dirà el capità Míchel Owono al grup abans de començar?

Jo diré que cal gaudir perquè hem fet el que hem fet i venim d’un any anterior que vam estar a punt de baixar. Ara lluitarem per ficar-nos en Tercera RFEF i és molts no ho hem viscut. Cal tenir personalitat.

Ser capità per a Míchel Owono, què significa?

Representa tot ja que hi ha molta gent, molts nens que ens segueixen, i a mi m’omple d’orgull. És un plaer.

Un últim missatge per al seu rival?

Que anem allí a guanyar, per totes, igual que ells. Desitjo que sigui un partit bonic per a l’espectador, gaudir i que guanyi el millor.

Què guanyi el millor?!

Que guanyi el Can Vidalet.

The post Míchel: “Anem a Sant Just a guanyar” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La figura de Jan González és clau per a entendre la trajectòria de l’At. Sant Just. La seva presència, traduïda en dedicació, formació i gols, ha estat i és decisiva en el passat, en el present i, segur, que en el futur. Des que va tenir coneixement va començar amb el FC Sant Just i en el 2010 va ajudar a la creació de l’actual At. Sant Just FC. De quarta catalana fins a 90’ o 120’ de la Tercera Federació.

Aquest curs ha anotat 14 gols en la fase regular, com el seu company Faruk (ara absent) a més de 4 en aquesta Fase de play-off. L’últim, al Molí, va ser meravellós. Però aquest Jan González mereix l’aplaudiment més pels valors que transmet que pels gols que marca. Aquest 5 de juliol complirà 32 anys i té molt clar el seu regal. Tothom ho sap.

JAN I EL SEU MÀXIM RESPECTE AL CAN VIDALET

Ja estan en Tercera Federació? Clar que el Can Vidalet ha demostrat ser un gran equip.

Encara no, per descomptat. Això et volia dir. És veritat que ens vam posar per davant i, al final, ens empaten, però el Can Vidalet va ser millor. Som conscients en el vestuari que o estem en el nostre millor nivell o costarà moltíssim. Ells ens van perdonar en la primera meitat, vam veure una mica les orelles al llop, amb moments de molts sofriments.

Jan González va molt sobrat en el camp, no?

Quan parlo de mi no utilitzo moltes floretes i penso que aporto molt, però també tinc molt que millorar. He pogut marcar en tots els partits i els meus companys em permeten que en l’aspecte defensiu sigui una mica més ‘`ocell’ per a acabar amb més energies.

“ENS VAN PERDONAR EN LA 1a MEITAT”

Quin company té valor per a donar-li una esbroncada a vostè?

Una esbroncada, no, però és cosa de tots. Seguim molts companys de l’any passat que pugem, som capaços de dir-nos les coses bé i amb molta empatia. Tots parlem en la mateixa direcció i a mi em toca marcar.

On està Faruk?

S’ha anat a provar a la República Txeca a provar i tant de bo li vagi bé i pugui gaudir. Estem els que estem i els que estem anem de gom a gom. Pocs esperàvem aquesta situació però tot va com va i així s’ha donat; som 25/26 jugadors i qui entra (Vicens, per exemple) ho va fer molt bé.

“CONEIXEM MOLT BÉ EL NOSTRE CAMP I LA NOSTRA AFICIÓ”

El ’CanVi’ ha sumat 18 sobre 45 punts a domicili mentre l’At Sant Just s’ha endut 27 sobre 45 al Municipal. Això què vol dir?

Els play-off són diferents. Hem estat molt còmodes a casa, especialment en la primera volta, coneixem molt bé el nostre camp i amb el públic a favor. Això és impensable des que comencem de zero aquest club.

Quants aficionats poden estar a les graderies?

Bé, no tenim localitats de seient, unes 1.000, suposo. Ja ho vivim contra el Castelldefels.

“JUGAR A LES 17.15 H. HA DE SER BO”

Quina ‘burrada’ jugar a les 17.15 h.!

La millor hora pot ser les 20 h., però no serà excusa per a ningú. Ha de ser una bona hora.

Aquest pròxim 5 de juliol complirà 32 anys, quin millor regal que un ascens! Com a professor d’Educació Física a Molins de Rei, què li diuen els seus alumnes?

Et contesto com a professor i com a coordinador de categories inferiors. M’agrada que em puguin tenir com a referència i que es poden aconseguir les coses sense haver hagut de donar voltes per tot el futbol basi. Jo sempre he jugat a Segona i a Primera, però mai vaig arribar a Divisió d’honor o Lliga Nacional juvenil; i en el futbol amateur he pujat des de Quarta Catalana amb les conviccions clares. I ho comentem amb companys com Àlex, Nacho o Cebrián ja que sempre ens hem adaptat a la categoria que tocava.

AQUEST DISSABTE ANIREM PER TOTES”

Jan González mai ha sortit de Sant Just i això que ha tingut moltes ofertes.

És veritat i sempre he agraït aquestes trucades, però jo tinc un objectiu: pujar el més alt possible al club que creguem en el 2010. Amb aquest esperit estem a un pas d’aconseguir ficar-nos en categoria nacional i aquest dissabte anirem per totes.

No sabem el que passarà però el que sí que va passar és que Jan va marcar un golàs de pel·lícula al Molí. Igual que vostè tampoc oblidarà mai el pas per la selecció de Catalunya amateur (CATUEFA) el 2019.

Moltes gràcies per tot i per interessar-vos per nosaltres. Gràcies per la vostra difusió.

The post Jan González: “Encara no estem a Tercera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Hi ha tantes coses en joc entre Can Vidalet i At. Sant Just que qualsevol dels dos partits d’aquesta definitiva eliminatòria reuneix tots els al·licients possibles. I, per sobre de tot, es lluita un ascens a la Tercera Federació, una proesa tant per a uns com per a uns altres.

Després de superar Horta (1-1 i 3-0) i Vilafranca (0-2 i 2-1), respectivament, els dos representants del Baix Llobregat arriben a l’hora de la veritat amb totes les il·lusions.

‘CANVI’ O AT. SANT JUST: NOMÉS UN

Els números presenten un dol atapeïdíssim entre arlequinats i groc-i-blaus. Mentre els espluguencs van acabar quarts en la Lliga regular i com a segon màxim realitzador (48), només van caure una vegada en la seva Vaig moldre en una ocasió (Vilafranca, 23F). Total: 28 punts sumats sobre 45 disputats (62%).

Per contra, els santjustins van ser tercers en la Fase regular, amb els mateixos punts (48) que el seu rival. Van ser quarts realitzadors (46) i van comptabilitzar 21 punts sobre 45 a domicili (46,1%).

En el doble enfrontament entre els dos protagonistes, va haver-hi golejada de l’At Sant Just, a casa seva, enfront del ‘CanVi’ (3-0) mentre en terreny del Molí va haver-hi empat (2-2).

Atenció a l’enfrontament golejador entre el nigerià Salami i l’etern Jan, els dos amb 14 gols per l’At Sant Just; d’altra banda, Ramoneda (11) i Roger (9).

Els dos volen l’ascens a Tercera i, de propina, jugar fins i tot la primera fase de la Copa del Rei encara que cal anar pas a pas. I el primer té lloc aquest diumenge (18.15) a Esplugues amb arbitratge de Sergi Baño González.

The post La Tercera espera a Can Vidalet o At Sant Just (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Partidàs per a no perdre’s, en principi, el que disputaran aquest dissabte al Municipal de Sta. Margarida de Montbui, San Mauro i Can Vidalet. Segon contra primer, igualats a 19 punts a la classificació d’aquesta Lliga Elit 2024-2025 i invictes en les nou jornades ja disputades.

Mentre els visitants acumulen 5 triomfs i 4 empats (8 de 12 a domicili), els locals tenen 6 triomfs, 1 empats i 2 derrotes (12 punts de 12 a casa seva). Els d’Esplugues han marcat 23 gols per només 7 rebuts mentre que els de l’Anoia han anotat 18 i n’han rebut 5.

SAN MAURO-CAN VIDALET, DE LUXE

El ‘CanVi’ arrossega una ratxa impressionant que li serveix per a ser l’únic equip invicte dins i fora; per contra, el San Mauro ve d’haver rebut el seu segon KO, a Can Rosés, per la mínima.
A destacar, en el capítol golejador, el montbuienc Eric Compte ‘Floc’ (6 gols, 1 de penal) i Roger Valenzuela i Jaume Ramoneda (5) pels espluguins.

L’EXPERIÈNCIA DE JESÚS MILÀ

A la banqueta del San Mauro està Jesús Milà en el seu cinquè curs al capdavant del primer equip. Dos anys en Primera Catalana han estat suficients perquè l’equip s’estreni aquesta temporada entre els 16 escollits de la Lliga Elit i amb molt bona nota.

Només 5 cares noves van arribar aquest passat estiu a l’equip campió del Grup 2 de Primera Catalana i aquesta confiança sempre dona resultats. Bon futbol i ambició destaquen en el seu projecte.

LA PARELLA FRAN RUBIO/ALBERT PÉREZ

Davant estarà l’equip dirigit per la parella Fran Rubio i Albert Pérez, en l’equip baixllobregatí des del 2023. El passat exercici van acabar en desena posició i aquesta experiència els està servint per a aconseguir excel·lents resultats en aquesta 2024-2025. El passat de Fran pel Japó i pel PSG és un excel·lent afegit al seu historial.

Per cert, tampoc van tirar ‘la casa per la finestra’ amb els reforços perquè només van fitxar 7 futbolistes per a donar major consistència al grup. Molta culpa d’aquest lideratge la té el Municipal del Molí, però atenció perquè encara no han perdut a domicili.

The post San Mauro-Can Vidalet, un partit d’alts vols appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb només vuit jornades disputades en aquesta Lliga Elit 2024-2025 poques conseqüències es poden extreure, però val la pena ressaltar petits detalls. Per exemple: només hi ha dos invictes (Vic i Can Vidalet); d’altra banda, San Mauro i ‘Canvi’ són els màxims realitzadors (18) mentre que els de Sta. Margarida i els d’Osona són els menys golejats (4).

A punt de complir-se un terç de la Lliga, primer (San Mauro) i segon (Vic) no han deixat escapar un sol punt del Municipal de Santa Margarida de Montbui ni del ZEM Hipòlit Planàs, respectivament.

SAN MAURO, VIC I CAN VIDALET, A PER TOTES

La trajectòria de San Mauro, Vic i Can Vidalet és excel·lent. L’equip de Jesús Milà només fa que confirmar l’excel·lent treball que li va portar a ser campió del Grup 2 de Primera Catalana el curs passat. Amb només 5 incorporacions, ha sabut mantenir un bloc molt regular, seriós i disciplinat que li manté en la primera plaça del grup. La seva única derrota va ser a Vilanova i per la mínima. En resum: un acabat d’ascendir brilla amb llum pròpia en una nova categoria.

També destaquen Vic i Can Vidalet, per descomptat. Els de Ramon Carrascal no sols es mantenen a 2 punts del líder (amb un partit pendent) sinó que han mostrat la seva classe a la Copa del Rei. Magnífica temporada per als osonencs que continuen mirant fixament a un ascens a Tercera que se’ls nega des de la 2013.

I, finalment, el ‘CanVi’ de la parella Fran Rubio/Albert Pérez. Segona temporada consecutiva a la Lliga Elit amb l’objectiu de millorar la desena posició passada i van pel bon camí. Els espluguencs marquen gols amb facilitat i es mantenen molt seriosos en zona defensiva. Després de tres empats consecutius a les tres primeres jornades, ja han agafat la directa amb 4 triomfs i una altra igualada (Horta).

D’altra banda, atenció a les tres últimes places d’aquesta Lliga Elit amb noms il·lustres (Manlleu, Pobla Mafumet i Lloret) a la cua de la classificació i sense conèixer encara un triomf.

The post Per a San Mauro i Vic, com jugar a casa seva, no hi ha res appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un gravíssim insult racista durant un partit de 1a Divisió de juvenils (Fontsanta Fatjó-Can Vidalet) va avançar el seu final, ja que els visitants es van retirar del camp en injuriar greument un company per part d’un jugador local. El col·legiat PRC ni va amonestar a l’agressor, però en aquest 70′ els del Molí es van retirar amb 2-2.

Era la segona jornada de Lliga (10 octubre 2021) i el comitè de competició de la FCF ja ha sancionat al Can Vidalet perquè “consideren que això no és motiu de sanció”, declara el vicepresident del ‘CanVi’ a Futbolcatalunya, Pedro Villegas.

EL CAN VIDALET, OFÈS I DOLGUT

No troben cap explicació a la resolució del comitè ni tampoc al fet que ningú (ni el nou Delegat federatiu des del carrer Sicília) s’hagin interessat “per saber el que realment va ocórrer. Els nostres xavals estan col·lapsats, no entenen (com ningú de nosaltres) res de res”.

Això va provocar que aquest passat diumenge –“així va sortir dels xavals”– posessin genoll en terra per a mostrar la seva repulsa a qualsevol situació racista. El ‘CanVi’ va endur endavant una idea que també van seguir de manera exemplar els del Vinyets Molí-Vell.

“Treballem amb nens de tots els països del món, amb tots. Estem en una localitat multicultural i ens alegra tenir més de 400 nens que es troben desorientats amb aquesta decisió. No entenen com s’insulta a un company, decidim retirar-nos perquè el col·legiat no li va voler expulsar, i la FCF ens sanciona a nosaltres”, es lamenta el directiu.

VAN A APEL·LACIÓ

Villegas, que va confirmar la intenció del club de presentar un nou recurs al comitè d’Apel·lació, esperava mçes. Fins i tot que “el mateix president de la Catalana hagués assumit la situació i hagués vingut, quan es juguessin els minuts pendents, per a donar exemple, però ni s’han dignat a trucar”.

A Can Vidalet senten que “una cosa són les campanyes, totes aquestes campanyes que llancen contra la Violència, el Racisme i tot això i després està el que decideixen”.

The post Can Vidalet clama contra la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou equips de Primera Catalana no fitxen… ara com ara, clar. Llagostera B, Parets, Sant Cugat, Alcarràs, At Sant Just, Borges Bl., Mollerussa, Tàrrega i Vilanova saben que tenen temps. Poden, tranquil·lament, afinar la seva estratègia de ‘scouting’ davant un mercat desbordat.

Definits els 43 equips d’aquesta 1aCAT 2021-2022, la FCF continua ferma en el seu desig de no comunicar. És més, encara no se sap ni formació de grups ni calendaris, els interessats van a poc a poc perfilant les seves plantilles.

PRIMERA CATALANA DEVALUADA?

La nova composició del futbol per part de la RFEF deixa una sisena categoria com la primera per a treure pit a les Territorials. Finalment, són 48 equips que ja saben que els espera un altre curs amb la pandèmia rondant entre nosaltres.

Seran 3 grups, 2 amb 14 equips cadascun, i 1 amb 15, perquè la temporada 2022-2023 quedaran en 3 grups de 16, és a dir, 43.

Per a aquest imminent octubre pujaran, de manera directa, els 3 campions de cada grup; d’altra banda baixaran 11 (del 12 al 14è en els de 14 i del 12 al 15è en el de 15 a més del pitjor setzè).

L’Assemblea de la FCF va aprovar aquest passat 30 de juliol que els 3 campions i el millor segon seran els 4 participants de la Fase final de la Copa Catalunya.

Devaluada o no, la competició dictaminarà sentència, ja que afegir una categoria més en la piràmide del futbol afegeix més dificultat per a qualsevol ascens. Les dates han quedat emmarcades amb inici el 3 d’octubre i final per a l’1 de maig (grups 1 i 2 de 14) i el 29 de maig (grup 15).

NOU EQUIPS NO HAN FITXAT

Tal com es pot observar al nostre MERCAT-1/ MERCAT-2 hi ha un total de 9 equips que no han estrenat fitxatges. Això no vol dir que no els hagin realitzat sinó que encara no s’han comunicat oficialment.

És més, en el cas de Llagostera B (el seu tècnic Gabri Maragall s’ha conegut fa pocs dies), Sant Cugat, Alcarràs i At Sant Just ni han informat sobre altes ni sobre continuïtats.

The post Nou equips de Primera Catalana no fitxen appeared first on FutbolCatalunya.com.

JOSEP MARIA MAJORAL @JosepMMajoral

El CF Can Vidalet ha pujat aquesta temporada al grup 1 de la Primera Catalana i, després de la jornada 9, ocupa el segon lloc a la classificació, sent l’únic equip invicte del seu grup. Pedro Milla, l’entrenador de l’equip i també responsable del seu ascens a Primera Catalana, es mostra molt satisfet pels resultats, destaca la importància de la cantera, de la metodologia del seu joc i dels valors del club com a elements imprescindibles per aquest bon inici de lliga

Acabeu d’ascendir, segons, invictes… Quina valoració fas d’aquest inici de lliga?

És excepcional respecte amb allò que inicialment nosaltres vam preveure que ens podíem trobar després de pujar de categoria. Ara bé, si ens posem a analitzar els partits que hem disputat, podríem haver jugat molt millor, si, per exemple, observem el nombre d’ocasions de gols que hem tingut als darrers partits. Crec que han hagut partits que podríem haver perdut perfectament. Llavors els resultats són bons, però no estem contents. Sabem del potencial dels nostres jugadors, són molt bons i joves i no ens conformem.

Estàs sorprès amb aquests resultats?

Sí. A mesura que vas veient els rivals que juguen contra tu i veus la igualtat que hi ha, sí que sorprèn una mica. Però el que més m’ha sorprès és veure la facilitat que hem tingut nosaltres per aclimatar-nos a la categoria i la capacitat que tenen els meus jugadors per progressar. Això és un punt molt bo que té la gent jove. Generalment, els nois d’aquesta edat són molt irregulars tant emocionalment com físicament. Llavors, a nivell de progressió del nostre joc, com són joves i van progressant, estem molt contents. Intuíem que podia ser així, però no sabíem com encaixar el ritme, la competició i la intensitat. D’una banda estem sorpresos pel comportament i l’evolució del grup i per l’altre costat, els resultats ens van sorprendre a les primeres jornades de lliga, però després vam veure que podem competir amb qualsevol equip de la categoria.

Quin és l’objectiu actual de la temporada?

L’any passat, abans d’aconseguir l’ascens a Primera Catalana, l’objectiu era el mateix que el d’aquesta temporada. L’objectiu mai va ser obtenir l’ascens i evidentment aquest any tampoc ho és. L’objectiu de l’any anterior era progressar en el nostre nivell i millorar la manera d’entendre el nostre joc com a model. Aquesta és la gran basa que tenim aquest any. Jo porto entrenant el Can Vidalet dos anys i juntament amb David Paredes i Alex Capilla que m’ajuden amb l’equip tècnic, el nostre objectiu és millorar en el nostre model de joc. Un model que té una gran varietat i amb una gran amplitud de millora. Evidentment també tenim l’objectiu de salvar la categoria, però sobretot millorar en el nostre joc.

Com estan vivint aquesta situació els teus jugadors? Tenen l’esperança de poder pujar a la Tercera Divisió?

Quan un és jove somiar és gratis, és normal, pel seu cap passarà, però a la llarga quan comencem a perdre partits, segur que el castell de naips caurà.

Hi ha hagut pocs canvis a la plantilla aquesta temporada. A què és degut?

Nosaltres teníem molt clar quins jugadors ens feien falta per a les diferents posicions. Respecte a l’any passat s’ha quedat gairebé el mateix grup de jugadors, però ens feien falta un porter i un mitja punta i hem tingut la gran sort que ens vinguessin jugadors d’un nivell molt alt, de fora hem fitxat tres. De la casa hem agafat cinc que han vingut del juvenil preferent. Nosaltres crèiem que si la gent de la casa està a un nivell similar als jugadors que podem fitxar, doncs ens quedem amb els que tenim aquí. És la política del club, la qual jo comparteixo totalment. El club no m’imposa que pugi jugadors del filial, jo agafo els que crec que són necessaris per l’equip. A partir de la base que penso de la mateixa manera que el club, que si un jugador és honrat, honest, competidor i té un nivell raonable, doncs el pugem al primer equip. Aquesta temporada hem pujat a dos centrals, un punta i un pivot, tots ells de la casa.

Tenen molta rellevància els jugadors de la cantera pel primer equip?

En portar bastants anys implantant la metodologia que he comentat anteriorment, tot, des del prebenjamí fins al juvenil, els nois han après uns continguts que els ha servit per competir i ser uns bons jugadors Durant els dos últims anys que jo he estat entrenat l’equip he pujat a més o menys 9 juvenils. En el primer equip més de la meitat són vinguts del juvenil i tot això no és per sort, això és deu perquè en el juvenil hi han uns conceptes per aprendre, i per tant quan arriben al primer equip estan preparats. Alguna vegada ha passat que ens ha vingut al nostre equip algun jugador de competicions més exigents que la nostra i  els hi he hagut d’ensenyar conceptes que ensenyem als nostres juvenils, com per exemple, com orientar-se per rebre la pilota. En l’últim partit jugat contra el Júpiter, els nostres dos centrals titulars han pujat aquest any del juvenil i el jugador que porta més gols a l’equip és un punta de la casa.

Quins són els aspectes que el teu equip hauria de millorar?

Amb la pilota podem anar progressant molt enormement perquè hi ha milers de situacions de joc diferents en el futbol i tot i que tinguis treballades generalment alguna situació de joc, sempre es poden generar dubtes. D’altra banda defensivament hem de seguir millorant per no encaixar tants gols, en l’últim partit vam rebre molts gols en contra i és un aspecte que no m’agrada gens. Nosaltres som un equip que sempre anem cap amunt, però tot i això, hem de millorar la faceta defensiva i les diferents fases en el joc per poder ser molt més competitius i no encaixar tants gols.

Notes més dificultat per a l’equip al passar de jugar de Segona a Primera Catalana?

Sí, hi ha una gran diferència en el nivell de joc, la intensitat, la presa de decisió i de força dels rivals, però a pesar d’això estem molt sorpresos de la facilitat en què l’equip s’ha acostumat al ritme de la categoria. La nota positiva és que els meus jugadors s’ha adaptat molt de pressa.

Quins creus que són els valors d’aquest club?

Tenim uns valors que implanta l’entrenador i el club, som treballadors, som humils, fem pinya i  tenim una bona metodologia. Els nostres valors crec que són determinants en la vida i per tant en els meus jugadors i gràcies a això són sacrificats, s’esforcen a morir en cada entrenament, tenen passió i són alegres a l’hora de jugar. De tots aquests valors, en cada entrenament he marxat  perquè sigui així. Si jo veig a un dels meus jugadors que mira els seus companys per sobre l’espatlla o critica a un company perquè falla moltes ocasions de gol, a mi ja no em quadra molt i si aquesta situació es repeteix més vegades doncs ja no m’interessa, degut que no ho tolerem aquesta classe d’actitud. En aquest cas intento ensenyar-li que ha de ser més humil i més generós amb els seus companys. Aquesta és la nostra filosofia i això és el més important. Això si, només amb valors no es pot guanyar una lliga, es té que tenir una metodologia de joc i una manera d’entendre el joc i l’has d’exprimir al màxim. Si sumem una metodologia de joc força bona i els valors, doncs aconsegueixes tenir a un equip força bo.  Els valors del club són molt importants perquè és un mirall on es miren els nens i l’equip amateur ho dóna tot i són feliços en el terreny de joc.

Com està responent l’afició a aquests resultats?

La nostra afició és un dels nostres punts forts. Quan nosaltres juguem un partit a casa, un terç de la grada s’omple amb gent del club, els familiars dels jugadors i després està la penya La Terraza, on són normalment unes 80 o 100 persones que de forma molt educada ens vénen a animar. Quan juguem fora de casa, poden venir uns 40 seguidors a animar l’equip. Aquesta situació és molt il·lusionat per ells també perquè és la segona vegada a la història del club que l’equip juga a Primera Catalana. A l’afició li motiva molt aquesta situació i gaudeixen del joc i del bon moment de l’equip.

Quina va ser la clau de l’ascens de l’any anterior?

Crec que va ser tenir un equip ben treballat en les diferents fases del joc i de ser una mica valent en els moments importants. Tenir uns bons jugadors, un bon grup a nivell de qualitat i crec que ara com ara encara ho tenim. Nosaltres el teníem l’any passat i també el tenim avui. Treballar aquest grup amb la nostra metodologia, ser molt constants durant tot l’any, intentar ser el més equilibrats emocionalment possible per no cometre cap error innecessari, tenir valors d’humilitat, esforç, sacrifici, solidaritat, alegria i en algun moment donat una mica de sort respecte a les lesions dels jugadors o les decisions dels àrbitres

Quant de temps tens pensat entrenar al Can Vidalet?

Ara mateix estic molt bé en el club, però hi haurà algun moment que jo necessiti un canvi. Aquest any, depèn de com acabi la temporada influirà molt en la meva decisió. Jo estic a gust en el club i no crec que hi hagi problemes perquè Can Vidalet és casa meva i porto molts anys en aquest club, també com a jugador, però si veig que potser els meus jugadors es cansen de mi o depenent de com es desenvolupi l’any ja pensaré si potser me’n vaig a un altre lloc o vaig a descansar.

T’agradaria entrenar a Tercera divisió o altres lligues superiors?

I tant. A mi m’agrada molt entrenar, el que realment m’agradaria és poder dedicar-me professionalment a entrenar. Perquè jo sóc entrenador de futbol, però no em guanyo la vida  entrenant equips de futbol, jo tinc una altra feina laboral. Per entrenar al Can Vidalet a mi no em paguen, jo estic en aquest club com a voluntari. Llavors clar que m’agradaria entrenar el màxim que pogués.

The post Pedro Milla: “Em sorpren la facilitat per aclimatar-nos a la Primera Catalana” appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

El liderat passava pel Nou Congost en el duel que tancava la jornada. El Manresa de José Solivelles aspiraven a arrodonir una setmana de somni, però els selvatans del Farners els han sorprès a domicili amb un solitari gol de Toni Rossell i obren una bretxa mínima de dos punts al capdavant de la taula amb 16 punts de 21 disputats.

La tarda de diumenge havia arrencat a Vic, on els locals no passaven de l’empat inicial contra el Lloret. Els d’Edu Urdiales sumen cinc jornades puntant mentre que els vigatans, amb 10 punts, són novens. Vuitens i amb un punt més, el Llagostera B oblidava per la via ràpida el naufragi del dijous contra el filial arlequinat i s’imposava 2-0 a una UE La Jonquera que no acaba de carburar. Pol Tarrenchs i Eloi Pena signaven els gols dels de Javier Salamero.

El partit de la jornada ens deparava un empat in extremis de la Fundació Grama (2-2) contra el Can Vidalet. Els d’Esplugues posaven terra de distància abans del descans amb gols de Rubén Cabanillas i Sergi Serés, però els de Santa Coloma igualaven amb un penal transformat per Cristobal i una diana en el descompte de José Mora. Tots dos equips continuen invictes després de set jornades, i sumen tretze punts. La Montañesa feia l’estrip de la jornada (5-1) a costa d’un Manlleu destarotat i que ha jugat amb 10 durant bona part del matx. Capítol apart mereixen les declaracions d’Albert Santanera, tècnic manlleuenc, que duran cua i a qui la Federació li pot picar la cresta amb força raó. Els de Nou Barris, mentrestant, pugen enters a la taula i ja són segons amb 13 punts. Festival de gols també a l’altra Bombonera, a Montcada, on el San Juan Atlético es redimia davant la seva fidel afició endossant un 4-1 a un Cardedeu en descens. Els de Paco Hidalgo es refan després de tres derrotes consecutives i sumen nou punts.

El derbi vallesà entre Castellar i Sabadell B acabava sense gols, fet que permetia als de Juan Antonio Roldán sumar el primer punt de la seva història a Primera Catalana. El filial arlequinat no podia rubricar la setmana fantàstica dels nous punts, però en suma un altre i en té dotze. Cinc minuts esbojarrats en el tram final decidien el duel del Germans Gonzalvo entre Mollet i Jupiter. Els de La Verneda s’avançaven mitjançant Ahufinger, però els rojos capgiraven l’electrònic amb gols de Ramon i Castro. Segona victòria dels molletans, que amb Xavi Moro sumen sis de sis i són un altre equip.

Qui també respirava i agafava una bona glopada d’aire, era el Banyoles, que trenca la ratxa negativa (2-1) davant un Sant Cugat amb mala peça al teler i que encadena la tercera desfeta consecutiva. En descens, els de Lluís Macià només tenen una victòria en el caseller.

The post El Farners obre bretxa i els invictes empaten appeared first on FutbolCatalunya.com.

ENRIC ARCALÀ @enricarcala

Els dos partits avançats a dissabte es saldaven amb sengles victòries locals. El Manlleu patia fins a límits insospitats per superar (2-1) un Cardedeu batallador que va plantar cara en tot moment als de Santanera. Un gol providencial d’Isaac Aguilar al 89’ donava la tercera victòria del curs als manlleuencs. Els de Jordi Lopez viuen en descens amb 4 punts. (RESULTATS 5a JORNADA I CLASSIFICACIÓ) 

A Esplugues, Can Vidalet tornava a engrandir la seva arrencada triomfal desfent-se de La Jonquera per 3-0. Els de Pedro Milla pugen fins a la segona posició, amb un Raul Capitán que ja suma sis dianes. Els fronterers no troben la regularitat desitjada i baixen fins al novè lloc de l’engraellat.

El diumenge s’alçava a Banyoles, on el derbi gironí entre banyolins i el Lloret ens deparava una victòria visitant per la mínima. Bukary anotava per als d’Edu Urdiales, en franca progressió, i infringia la segona desfeta consecutiva als de l’estany, clavats en sis punts.

Als Germans Gonzalvo, taules entre Mollet i Fundació Grama (1-1). Cristóbal eixugava el gol inicial de Camacho per als molletans. Els de Dani Rizaldos encara no saben què és guanyar (3 empats i dues derrotes) mentre que els de Santa Coloma acumulen tres empats consecutius i baixen fins a la cinquena posició.

El Farners feia honor a la seva posició de privilegi a la taula i dinamitava la Bombonera de San Juan de Montcada (2-4) amb un futbol efectiu i un hat-trick d’Adri Salas. Quarta victòria seguida dels de Pau Menéndez, que continuaran líders, i segona derrota consecutiva de la Unión.

Més gols encara s’han vist a Castellar del Vallès, on un Vic en mode piconadora s’avançava per 0-4 abans del descans. Amb un Carles Roca clarivident i un Peque trigolejador, els vigatans només passaven deu minuts d’angoixa en veure com els vallesans retallaven distàncies. Amb una fuetada final, els de Rafa Rodríguez i Xevi Melero establien el 2-6 final i es consoliden a la part alta amb 9 punts.

En el derbi de la jornada, Montañesa i Jupiter signaven un empat sense gols insuficient per als interessos de tots dos. Els de Nou Barris acumulen set punts, mentre que els de La Verneda només en tenen tres i continuen en descens directe.

The post Jornada esquinçada a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Banyoles, FE Grama, Can Vidalet, Cardedeu, Borges Blanques i Tortosa són els sis clubs que han aconseguit el bitllet per fer el salt a la Primera Catalana. Són els sis campions dels sis grups de Segona Catalana, en uns campionats lluitats fins a les darreres jornades però dels quals només un, el del grup 2, es va decidir a la data final.

Els seguidors del futbol català detectaran en aquesta llista noms d’històrics que en altres temps havien arribat fins i tot a la Tercera Divisió, com ara el Banyoles i el Tortosa. Els seus són dos retorns esperats des de fa temps, sobretot en el cas dels del Baix Ebre, absents a Primera Catalana des del 2012. També hi apareix el Can Vidalet, qui es va acomiadar de la Primera Catalana quan encara era grup únic per sobre de la Preferent, l’any 1996.

Però també hi ha escuts nous, com el del Cardedeu, el del Borges Blanques o el de la jove Fundació Esportiva Grama, que farà retornar el futbol d’aquesta categoria a Santa Coloma de Gramenet després d’enllaçar tres ascensos meteòrics des de la Quarta Catalana. Fem un cop d’ull als sis nouvinguts, qui tindran la companyia dels tres qui guanyin les promocions d’ascens, d’aquí a dues setmanes.

GRUP 1: EL BANYOLES, UN ESTANY D’EUFÒRIA

Dues temporades després del seu descens, el CE Banyoles torna a navegar cap al grup 1 de Primera Catalana. Pau Teixidor ja no hi és de curt, com en aquella campanya, sinó al capdavant de l’entitat del Pla de l’Estany com a president. I després de ser tercers a la campanya 2015-2016, enguany han posat la directa i s’han fet propietaris del primer lloc del grup 1 de Segona, ratificant el seu ascens de forma matemàtica al camp del seu perseguidor –i aspirant a l’ascens via promoció-, l’Escola de Futbol Bosc de Tosca.

A les ordres de Toni Sánchez, la plantilla blanc-i-blava ha acabat el campionat amb 72 punts -10 per sobre del segon-, amb 22 partits guanyats dels 38 jugats, 73 gols a favor –equip màxim golejador del grup- i 37 encaixats. L’home gol del Banyoles ha estat Ignasi Massó, un clàssic del club, amb 27 dianes. I s’ha de veure com una de les claus de l’ascens la gran recta final: dels darrers 30 punts en joc n’han sumat 26 i la seva darrera derrota va ser encara a l’hivern, el 12 de març, a casa contra el Camprodon (0-1).

GRUP 2: LA GRAMA VOLA MÉS ALT

Santa Coloma de Gramenet tornarà a tenir la temporada vinent futbol de Primera Catalana. A poc a poc, aquella Fundació Esportiva Grama que va néixer el 2013 va assolint èxits esportius. I no es vol aturar en aquesta nova categoria, sinó que mira encara més amunt de cara al futur. Aquesta temporada era un dels favorits a l’ascens, però l’ha costat sang, suor i llàgrimes, fins al punt de ratificar-ho als darrers 90 minuts de campionat, al camp del Lloreda.

Parlar de la FE Grama és, evidentment, parlar d’Antonio Morales, el president d’aquella UDA Gramenet que va fer somiar a tot Santa Coloma fins i tot amb veure el seu club a la Segona Divisió A. Ara, amb el mateix color de samarreta però amb una entitat diferent, veu com els fruits van arribant. Enguany, amb una plantilla amb noms ben coneguts de categories superiors com ara Roberto Morales, Uri Serra, Charly Lumbreras o Pau Núñez i amb Dani Andreu de tècnic. 71 punts, dos més que el Mataró, 20 victòries de 34 partits, 79 gols a favor -17 d’ells, de José Mora- i només 30 en contra són els números del campió del grup 2.

GRUP 3: CAN VIDALET TORNA A SER DE PRIMERA

“No era l’objectiu però després de la primera volta vam creure en l’ascens” Són paraules a ‘La Xarxa’ de l’entrenador que 21 anys després ha tornat al CF Can Vidalet a la Primera Divisió Catalana, Pedro Milla. 21 anys de travessa per un desert que ara arriba a un oasi que vol ser etern. Els arlequinats del Molí han lluitat de valent per aconseguir una fita que es pot titllar d’històrica, mantenint un frec a frec amb una Unificació Bellvitge que es jugarà l’ascens a la promoció i que va veure com el campió agafava força després de guanyar 0-1 a La Feixa Llarga, el 12 de març.

Des de llavors, només una derrota, una setmana abans de ratificar el seu ascens a casa contra el Marianao Poblet. Va ser al camp de l’Olímpic Can Fatjó. Però els 76 punts finals –cinc més que la ‘Uni’-  marquen el seu destí. 24 victòries al campionat, amb 84 gols a favor i 35 en contra. Curiosament, més de la meitat d’aquestes 84 dianes han sortit de dos jugadors: Rubén Cabanillas ‘Caba’, el Pitxitxi del grup, amb 27, i Sergi Serés, amb 21. El ‘CanVi’, l’equip fronterer entre Esplugues de Llobregat –a on pertany- i L’Hospitalet de Llobregat, torna a il·lusionar als seus fidels.

GRUP 4: EL CARDEDEU FA HISTÒRIA

El seu va ser el primer ascens matemàtic als sis grups de Segona Catalana. Un any després de celebrar el seu centenari, el FC Cardedeu va assolir la categoria més alta de la seva llarga història. L’equip vallesà es va mostrar intractable a la segona volta de competició i va celebrar la seva fita davant els seus seguidors, el passat 7 de maig després de golejar el Matadepera per 4-0.

I és que els gols han estat una de les seves principals virtuts aquesta temporada. 96 dianes en els 38 partits jugats, dels quals n’ha guanyat 24. És tanta la diferència en l’apartat golejador que el segon club amb més gols del seu grup, el Can Rull, es va quedar en 65. Els del Jordi López només han rebut 37 dianes a aquesta Lliga, amb un trident que explica el prquè del seu rendiment davant la porteria rival: Oriol Anglada ‘Paitu’ (33), Gerard Beltran (26) i Arnau Fortuny (22) han estat els tres màxims anotadors del grup 4. Entre tots tres, 81 dianes!

GRUP 5: BORGES BLANQUES, A CENT… I ASCENS!

Un cas semblant al del Cardedeu és el del campió del grup de les comarques de Ponent, un altre històric com és el FC Borges Blanques. En el seu cas, els borgencs sí que han pogut assolir aquest primer ascens a Primera Catalana a la mateixa temporada en què commemoren els seus cent anys d’existència. La festa oficial es va viure dissabte passat, tot i que les matemàtiques ja els van fer pujar a la jornada anterior, contra el Palau d’Anglesola.

Josep Maria Espasa ha estat el responsable tècnic d’aquest gran notícia per l’equip de la capital de Les Garrigues. La seva efectivitat ha estat extraordinària, ja que només han perdut 3 dels 38 partits de Lliga, amb un registre de 69 gols marcats per 25 encaixats. En l’aspecte ofensiu han estat el cinquè equip amb més gols del grup, però en el defensiu Adrià Xammar i Roger Monseny han estat el malson de les davanteres rivals, amb una mitjana inferior al gol per partit. David Montoy o Arnau Setó són altres noms d’un Borges Blanques que ha fet història l’any el seu centenari, superant en cinc punts al segon, el Tàrrega.

GRUP 6: TORTOSA O UN ‘ALIRÓN’ ESPERAT

Feia més d’una dècada que l’històric CD Tortosa no sabia el que era celebrar un ascens de categoria. Havia plogut molt des d’aquell 6 de maig del 2005, quan el conjunt que entrenava José Luis Guerra i amb noms de la talla de Rodri, Bertomeu o Sergio Ruiz va guanyar l’Amposta per 2-1 i es va proclamar campió del grup 2 de la desapareguda Regional Preferent, distanciant el seu perseguidor a la taula, el també desaparegut Caprabo. Dotze anys després, l’equip del Baix Ebre va ratificar un nou ascens, també a Primera Catalana.

Amb Àngel Garcia a la banqueta, els tortosins van resoldre la seva lluita amb el segon classificat, el Valls, després de derrotar a casa el Segur a la jornada 37. 24 victòries, 6 empats i 4 derrotes signifiquen els 78 punts finals, dos més que els vallencs, amb 77 gols marcats i 32 encaixats. Un dels grans protagonistes de la temporada ha estat l’etern Albert Virgili, Pitxitxi del grup sisè amb 32 dianes. Els seus gols han ajudat al Tortosa a tornar a una categoria on no jugava des de la temporada 2011-2012.

The post Els nous equips de Primera Catalana: Veterans i novells appeared first on FutbolCatalunya.com.