El CF Pobla Mafumet B pot tenir un regal a les seves aspiracions a jugar la promoció d’ascens a Primera Catalana. Aquest diumenge (18.00 h.) es disputa, en horari unificat, la darrera jornada al grup 6 de Segona Catalana però un dels partits no es disputarà. Almenys, si el Cambrils Unió no es pot presentar per manca de jugadors.

La notícia s’ha conegut aquest dijous. Segons informa revistacambrils.cat, la plantilla i l’encara entrenador del Cambrils Unió, Adri Puerto, han decidit plantar-se i no pensen comparèixer diumenge al Municipal de La Pobla de Mafumet per jugar el darrer partit de Lliga.

Cambrils Unió… i desunió amb el vestidor

El motiu d’aquesta plantada ha estat la decisió de la junta directiva del club del Baix Camp de prescindir dels serveis de l’entrenador de cara a la temporada vinent i, alhora, treballar ja amb qui serà el nou tècnic, Jesús Benito. Segons aquestes informacions, Puerto es va assabentar de les intencions del club dissabte passat, després del partit contra La Sénia, i dilluns li van confirmar la decisió, adduint que no hi havia “bona comunicació entre ells i que va anar per lliure a principi de temporada”.

L’entrenador, que es va sentir “traït i apunyalat per l’esquena”, va decidir que deixava l’equip des d’aquell moment. I la plantilla es va posar de seguida al seu costat. En una reunió al vestidor dimarts passat, els jugadors van decidir que no entrenarien durant la setmana ni es presentarien al pròxim partit. De fet, segons indica revistacambrils.cat, alguns ja han buidat les seves taquilles al vestidor del Municipal de Cambrils.

Jugar o no jugar

A hores d’ara, doncs, els components del primer equip del Cambrils Unió no hi seran a la Pobla de Mafumet. L’escenari que es planteja és que el club decideixi enviar -si ho permet el reglament- a un combinat format per jugadors del seu Amateur B de Tercera Catalana i del juvenil. També que no es presenti definitivament al partit, que el perdrien per 3-0 amb una possible sanció addicional per part del Comitè de Competició.

Tot això suposa que el CF Pobla Mafumet B podria sumar els tres punts sense jugar, la qual cosa el permetria tenir opcions de jugar la promoció d’ascens a Primera Catalana. Cal dir que el filial del filial del Nàstic no té cap opció d’assolir la primera plaça, malgrat poder empatar a 63 punts amb La Sénia i Camarles. En un triple empat, els seniencs serien qui assolirien la primera posició entre els tres equips.

Els números del grup 6

La decisió de plantar-se del Cambrils Unió convida al Pobla Mafumet B (60 punts)  a no plantejar-se ni les càbales per saber si entrarien al tercer lloc empatant, que passaven per una derrota de l’Ulldecona (61 punts) per una diferència igual o superior als tres gols. Si el B del Pobla Mafumet guanya, li serviria que els ulldeconins no guanyessin al camp de l’Ampolla per tenir opció de promoció.Pel que fa a la plaça d’ascens directe, La Sénia depèn d’ella per assolir-la. Li val puntuar fent el mateix resultat que el Camarles. Perdent, també li valdria la derrota dels camarlencs… per bé que l’Ulldecona no hauria de guanyar el seu partit. En qualsevol cas, el que és segur és que un equip ebrenc serà de Primera Catalana la temporada 2024-2025. Que hi hagi duel ebrenc a la promoció dependrà del Pobla Mafumet B… i potser del Cambrils Unió.

The post Moguda al Cambrils Unió i ‘favor’ inesperat al Pobla Mafumet B appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

En Robert arriba a mitjans del passat novembre procedent del BIT FC xinès amb el clar objectiu de rescatar a un Cambrils Unió cuer del grup 2 de Primera Catalana amb una sola victòria en 11 jornades i sense saber què era guanyar com a local. Una situació, més que complicada però que el míster egarenc ha sabut capgirar en tan sols 7 partits retornant el somriure, no tan sols a la parròquia cambrilenca sinó als seus propis jugadors.

Parlem amb el màxim artífex de la remuntada del club del Baix Camp per esbrinar com veu el present i el futur del seu equip o què pensa sobre la compra de l’Andorra o la situació del Reus.

Què et porta a acceptar el repte que suposa fer-te càrrec del Cambrils, tenint en compte la situació tan delicada que travessava pel que feia a resultats?

Les ganes que tenia de poder tornar a entrenar a casa, ara amb l’amateur, conèixer a alguns dels jugadors i saber el potencial que tenen i que sóc una persona a la qual li agraden els reptes.

Llavors, tornar a casa i conèixer a part de la plantilla van ser aspectes decisius per apostar pel club?

Està clar que sí. Tenir la possibilitat de tornar a un lloc on ja saps com treballen i on ja coneixes a gran part dels jugadors t’incita a apostar i arriscar-te, encara que la situació sigui difícil.

“El primer que vam intentar que veiessin (els jugadors) és que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar” 

Fes-nos una valoració dels teus primers dos mesos?

Molt bona. Estem molt contents perquè l’equip transmet molt d’entusiasme i això ens ha facilitat el treball i ens ha permès encadenar aquesta dinàmica tan bona. Sense cap mena de dubte, l’equip ha anat creixent cada dia.

Quins ànims et trobes al vestidor?

Anímicament em trobo un vestidor tocat per la situació en la qual es trobaven. Potser en el dia a dia, en els entrenaments no es notava tant, tanmateix, els dies de partit aquesta dinàmica es feia patent, per exemple quan anaven perdent s’enfonsaven.

Et va costar molt canviar aquesta mentalitat?

Pels resultats que hem aconseguit en aquests dos mesos pot semblar que hagi estat molt fàcil i ràpid però res més lluny de la realitat, ha estat molt difícil. El primer que vam intentar que veiessin era que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar. Sincerament, crec que la gran unió que hem pogut forjar entre el cos tècnic i els jugadors ha estat clau per aconseguir-ho.

Arribes un dimarts i debutes aquell mateix dissabte davant el Júpiter. En aquell poc temps que comptes per preparar el partit, quins són els aspectes en què més vas treballar?

Vam proposar coses diferents de les que feien, ells defensaven massa enrere, jugaven amb possessions molt llargues i van intentar que fossin més verticals amb la pilota i que apretessin a dalt.

Van tardar molt a assimilar els nous conceptes?

Al final quan les dinàmiques són dolentes, els jugadors estan oberts al canvi però han de veure que aquest canvi dóna els seus fruits. En aquest sentit, mitjançant vídeos, entrenaments, xerrades… els hem anat ensenyant què volíem i com ho volíem i, a poc a poc ho han assimilat perquè han vist que funciona. Tot i això, ha estat un treball complicat.

Què més ha canviat en aquest equip per encadenar 5 partits sense conèixer la derrota?

Bàsicament, les ganes que tenen d’aprendre, que ara l’equip té una identitat i que saben a què juguen.

“Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa” 

Queden coses per polir?

Sí, moltíssimes coses, sobretot els petits detalls. Sense anar més lluny contra la Rapitenca vam guanyar 2-0, no obstant això, vam cometre molts errors que hem de corregir.

Presentar-vos a aquest partit contra la Rapitenca sabent que el triomf us podia fer sortir del descens va ser una motivació extra?

Érem conscients que teníem a l’abast quelcom que feia mesos semblava inimaginable, sabíem que era el dia de donar un cop de puny damunt de la taula, que no es podia fallar i amb aquesta mentalitat vam sortir.

Et preocupa que ara, una vegada fora del descens, l’equip es relaxi?

No. Ells saben tot el que han hagut de treballar, el que ha costat sortit de la zona de baix i pel tipus de perfil de jugador i la mentalitat que ara tenen, dubto que es relaxin, tanmateix, això no treu que de vegades els hi donis un toc d’atenció.

Una victòria, la de la Rapitenca, que a més referma els bons números a casa des de la teva arribada (3 empats i 2 victòries). És vital convertir el Municipal en un fortí si voleu quedar-vos a Primera Catalana?

Si, per descomptat. Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa i hem treballat psicològicament perquè els jugadors vegin que, per característiques, aquest camp és ideal per a ells.

Aquesta salvació segueix sent l’objectiu de la temporada?

Si, l’únic. La dificultat de la categoria i la igualtat regnant no ens permet fixar-nos un altre objectiu.

Dins d’aquesta igualtat de què parles, què diferencia al Cambrils de la resta d’equips que lluiten per la permanència?

L’entusiasme. Potser hi haurà equips amb més diners que nosaltres però a entusiasme i ganes ningú ens guanya.

“El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al jugador” 

Per a qui no hagi tingut l’oportunitat d’apropar-se al Municipal, explica’ns com juga el teu equip?

Som un equip vertical, valent, al qual que li agrada tenir la pilota i tractar-la bé, encara que sense abusar de possessions llargues, ens agrada també alternar el joc llarg i curt, fer una pressió alta, transicions ràpides…

Ara que ja et coneixem com a míster, tàcticament parlant, defineix-te com a entrenador a nivell més personal.

Imposo un nivell d’exigència, perfeccionisme i disciplina alt, encara que d’altra banda, sóc proper al jugador, vull que parli amb mi, que se senti còmode i no tingui por de preguntar o dir les coses.

Haver estat jugador, t’ha ajudat a l’hora d’entendre millor als teus futbolistes?

Sí. El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al futbolista, a posar-te en la seva pell perquè moltes situacions que ells estan vivint tu ja les has viscut. Al final, tota l’experiència que acumules com a jugador et serveix, després com a entrenador, per gestionar molt millor el grup.

Com a entrenador d’un conjunt del grup 2 de Primera Catalana, vull preguntar-te sobre la compra de l’Andorra i si creus, com ha dit Paje, que adultera la competició.

Tinc molta feina aquí com per pensar en altres coses. Crec que si la Federació considera que és lícit i està bé, jo no sóc ningú per dir el contrari i personalment, penso que tot el que sigui portar bons jugadors i bons entrenadors a la competició la fa més atractiva i no m’importa.

Passió per un esfèric

Abans d’asseure’t a les banquetes et vas forjar una dilatada carrera com a futbolista (Reus, Zamora, Extremadura, Écija, Las Palmas, Lanzarote, Europa i Mataró). Durant tots aquests anys, hauràs viscut moments de tot tipus, oi?

I tant. Moments bons com ascensos, promocions d’ascens, anys on ho jugues tot i moments dolents com lesions de llarga durada, temporades on no gaudeixes de la confiança del míster o per exemple, recordo el darrer partit d’una eliminatòria d’ascens de 2ºB a 2ªA on em van expulsar al minut 15.

Què et fa seguir en aquests moments durs?

La passió per la pilota. Estic segur que sense aquesta passió i, en una professió complicada i sacrificada com aquesta, ningú aguantaria.

Quins diries que eren els teus punts forts com a lateral esquerre?

Encara que tècnicament no estava malament, crec que destacava per estar sempre pensant dins del camp i perquè tàcticament era intel·ligent.

T’has trobat, en aquests anys, a algun davanter amb qui no et volguessin enfrontar?

Sí, Roger del Llevant que ara està a Primera Divisió. Els moviments que feia a l’esquena dels centrals et feien molt de mal i ara, com a entrenador, intento transmetre això als meus jugadors i fer mal a les defenses contràries.

I, algun míster que t’hagi marcat?

Miguel Corominas. El vaig tenir quan vaig pujar del juvenil de l’Europa al primer equip i em va ensenyar a ser professional.

En 2013, decideixes penjar les botes al Reus Deportiu. Va ser una decisió complicada de prendre?

Va ser una decisió recomanada pels metges per la malaltia que patia al cor. La vaig intentar allargar fins que em van dir que pel bé de la meva salut retirar-me era el millor. Sincerament, tampoc va ser una decisió traumàtica perquè jugar m’agradava però entrenar m’apassiona.

“Poder viure en un país amb una cultura diferent com és Xina i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt” 

Després de la teva retirada, t’esperaves que la teva carrera com a entrenador evolucionés de manera tan ràpida i continua (juvenil Cambrils, juvenil Reus, BIT FC chinès i Cambrils Unió)?

Tot i ser una persona ambiciosa i a la qual el cos sempre li demana més, la veritat és que mai m’hagués imaginat que tot anés tan ràpidament. D’altra banda, també et dic que, encara que he gaudit molt entrenant infantils o juvenils, ja tenia ganes de fer-me càrrec d’un equip amb gent adulta com el Cambrils.

I, ara que estàs a Primera Catalana, què et demana el cos?

Més, sempre més. De moment i com a prioritat, salvar la categoria i més endavant, tot el que vingui d’aquí cap amunt, benvingut sigui.

Ja hem vist que abans d’aterrar a Cambrils, el futbol et va portar al BIT FC xinès, equip amb qui el Reus té un contracte de col·laboració. Com va ser aquella experiència?

Va ser l’experiència més enriquidora de la meva vida. Poder viure en un país amb una cultura diferent i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt, tant en l’àmbit personal com en el professional i li estic molt agraït al Reus per donar-me l’oportunitat de passar 2 anys allí.

Ha canviat molt l’Ahufinger que va marxar a China del que ha tornat?

És completament diferent, no pel que fa al nivell exigència o de perfeccionisme però si a nivell de caràcter. Allí he après a calmar-me i també he millorat en el tema de gestió de grup, gràcies en gran part a l’ajuda de Joan Oliver.

Ja que treus a la palestra el nom de Joan Oliver i com ex jugador i ex entrenador del Reus Deportiu, és inevitable preguntar-te com estàs vivint tota la situació que envolta al club?

És trist. Pensa que he estat 8 o 9 anys al club, encara tinc amics i coneguts que continuen allí i és una situació que, òbviament no m’agrada. A més, personalment li he d’agrair molt a Joan Oliver i, tot i que s’haurà equivocat en moltes coses perquè sinó no s’hagués arribat a aquest punt, és un home molt treballador i moltes vegades la nostra societat tendeix a criticar sense saber com són les persones ni com treballen, sense estar dins i sense conèixer les coses.

Per tancar ja l’entrevista, quina ha estat la lliçó més important que t’ha ensenyat el futbol.

El futbol et dona lliçons constantment. En aquests anys m’ha ensenyat valors com la disciplina, la companyonia, saber compartir, a aixecar-me després d’una caiguda, a persistir per aconseguir els meus objectius i a acceptar les crítiques i a aprendre d’elles.

The post Robert Ahufinger: “Ara, el Cambrils Unió té una identitat i sap a què juga” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després de passar per Canonja, Camp Clar o Racing Bonavista entre d’altres, en Dani Sáez va començar una nova etapa al Cambrils Unió amb ganes de donar un salt en la seva trajectòria. Un any i mig al club cambrilenc li han bastat a l’extrem esquerrà per demostrar la seva valia, convertint-se en un dels golejadors de la categoria. Amb l’equip immers en una dinàmica positiva que l’ha endut a sumar 9 jornades sense perdre i assolir el liderat, el jugador burgalès veu cada cop més a prop el seu objectiu: l’ascens a Primera Catalana.

Hem passat una estoneta amb aquest jove ambiciós, competitiu, treballador, apassionat del futbol i aquí us deixem les seves reflexions.

Arribes al Cambrils, fa gairebé 2 anys. Valora’ns com han estat aquests anys.

Molt bons. El club acabava de pujar, es va fer una petita revolució a la plantilla i poder formar part d’un nou projecte i créixer des de zero amb l’equip va ser molt bonic.

L’estiu passat refuses una oferta del Camarles per quedar-te al Cambrils. Veies més possibilitats de pujar a Primera Catalana amb el conjunt cambrilenc?

“El club no ens exigeix l’ascens, però pel vestidor i per a l’entrenador sí que és una exigència, volem pujar”

Parlàvem de l’ascens a Primera Catalana, un ascens que se us va escapar d’entre els dits la temporada passada. Va ser un cop molt dur pel vestuari?

Encara que l’ascens no era l’objectiu de la temporada passada, al vestidor ens feia molta il·lusió i després d’estar en les posicions capdavanteres durant tot l’any, veure que tot aquest treball es queda en no res en els darrers partits va ser un cop bastant dur.

Què us va passar en aquests darrers partits, va ser relaxació, tema psicològic…?

Crec que va ser una mica de tot, al final ens vam relaxar i dos o tres partits dolents van impedir que poguéssim jugar, almenys, la promoció.

Aquesta temporada, l’ascens és una obligació?

El club no ens ho ha exigit però pel vestidor i per a l’entrenador sí que ho és. Des de principi de temporada ho tenim clar i volem pujar.

Seria un fracàs no fer-ho?

A hores d’ara i amb la diferència de punts que tenim, sí que seria un fracàs no ascendir.

Creus que el calendari en aquestes últimes jornades us beneficia respecte als vostres perseguidors?

Potser sí. D’aquí a final de temporada, el nostre més immediat perseguidor que és l’Amposta, té duels directes contra el segon, el tercer i el quart classificat i es pot deixar algun punt mentre que nosaltres el partit, a priori, més difícil que ens queda és contra el Gandesa a casa, on no hem perdut cap encontre.

Continuar imbatuts a casa serà fonamental per pujar de categoria?

Sí, sense cap mena de dubte. Tots tenim molt clar de la importància dels partits a casa, sabem que els grans resultats que hem aconseguit al Municipal han estat una de les claus que ens han portat a liderar el grup i que si continuem així, serà molt més fàcil aconseguir l’anhelat ascens.

Com tu acabes de dir, el bon paper a casa és una de les claus d’aquesta bona temporada però quines són les altres?

Per a mi les claus han estat dues. La primera, la consolidació del grup. Poder comptar amb un equip ja format, conèixer els moviments de cadascun dels teus companys, ser una pinya dins i fóra del camp és un avantatge per a nosaltres i al final s’acaba notant. I, la segona, els 2 o 3 fitxatges que es van fer a l’estiu, gràcies als quals, l’equip s’ha fet més fort i ens han proporcionat un fons d’armari que la temporada passada no teníem.

Diries que la solidesa defensiva, només 22 gols encaixats, també ha estat important en aquest èxit?

Sí, molt important. Hem tingut la sort de poder mantenir, pràcticament en la seva totalitat, la defensa de l’any passat, i si a això, li afegim el gran treball que fa en aquest sentit el míster durant els entrenaments amb exercicis de col·locació, el resultat és aquesta gran solidesa i fortalesa defensiva de què gaudim.

A aquestes alçades, la temporada passada havíeu perdut 4 partits mentre que en aquesta només en porteu 2. En què ha millorat l’equip?

En la col·locació damunt del terreny de joc i en el treball, tan defensiva com ofensivament.

Un creixement que s’ha traslladat al pla personal. Ets el pitxitxi de l’equip amb 12 gols i un dels golejadors de la categoria. Et sorprenen les teves xifres, tenim en compte que ets extrem i no davanter centre?

La veritat que una mica, no m’ho esperava. Ara com ara, veure que porto 12 gols i que puc superar els 15 de la temporada passada és emocionant i bonic.

El pitxitxi és un repte personal per a tu?

No. A tots els jugadors de dalt ens agrada marcar, encara que per mi l’únic repte és pujar a Primera i intentaré aportar el meu granet de sorra, com la resta de l’equip, per aconseguir-ho.

“Al Cambrils Unió som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me i seguir creixent”

Uns excel·lents números fruit del teu treball i de la total confiança que ha dipositat en tu, Gabri Amores. Com és la teva relació amb el míster?

Molt bona.

I la relació d’Amores amb el vestidor?

Molt propera, és un més del grup, ens ajuda en tot el que pot i, sobretot ens sap portar. Penso que un entrenador no només ha de saber dirigir un vestidor sinó que ha de conèixer als seus jugadors dins i fora del camp, parlar amb ells i això, en Gabri ho fa a la perfecció.

Veient com t’estan anant les coses, tant a nivell individual com col·lectivament, t’agradaria continuar una temporada més amb el Cambrils Unió?

Sí, estic content aquí. Com he dit abans som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me al club i seguir creixent.

Has parlat amb el club d’aquesta possibilitat?

No. Ara l’important és assolir l’ascens i després ja tindrem temps de parlar.

El dia que va dir no al Barça

Dones les teves primeres puntades de peu a Miranda de Ebro, la teva ciutat natal. Quins records tens d’aquells anys?

Molt bons, sempre vaig estar molt a gust a la meva ciutat i m’hagués encantat poder jugar allí, no obstant això, al final vaig haver de traslladar-me aquí.

Amb 12 o 13 anys vas arribar a Catalunya. Et va costar molt adaptar-te?

No, perquè de petit venia molt a Sant Carles de la Ràpita, fins i tot vaig estar un temps vivint per aquí, coneixia el català i aquest fet, no només em fa facilitar la meva adaptació sinó també em va ajudar a no endarrerir-me en els meus estudis.

En terres catalanes continues practicant el futbol, arribes a disputar algun partit amb el Cadet del Barça però, poc després, deixes la disciplina blaugrana. Per què?

Vaig rebre la trucada del Barça just quan pujava al primer any de Cadet i, com tu dius, vaig arribar a jugar alguns partits amb ells contra el Marroc o la Damm. Tanmateix, tot i que vaig començar d’extrem, ells volien que em quedés de lateral i vaig decidir que no era el que volia.

“No tinc ídols, però sempre m’ha agradat veure a un esquerrà com Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat”

Et penedeixes de la teva decisió?

Sí, és clar. Ara ho penso i en un equip com el Barça jugaries en qualsevol posició però en aquell moment era un nen, només volia divertir-me i no vaig pensar més enllà.

Gairebé tota la teva trajectòria amateur transcorre a la Segona Catalana. Creus que, amb 24 anys, és el moment de donar un salt?

Sí, penso que encara sóc jove i que és el moment propici de fer aquest salt, de poder jugar per primer cop a Primera Catalana i per què no, que sigui un petit pas per seguir aspirant a coses més importants.

Què penses que t’ha faltat per fer aquest salt?

La veritat que no sabria què dir-te, he tingut oportunitats per jugar a categories superiors i suposo que per una cosa o l’altra m’he acabat quedant a Segona Catalana.

Una vegada repassada la teva carrera esportiva, ens centrem en el teu joc. Quines qualitats, a part de la teva capacitat golejadora, destacaries?

El xut i la velocitat.

Què milloraries?

La rematada de cap.

Sempre has jugat per la banda dreta?

No, sempre havia jugat per l’esquerra, des d’allí posava molts centres però era menys golejador i em van reconvertir a la banda dreta en algun partit. L’any passat, Gabri ja em posa definitivament a la dreta i, tot que a vegades em deixa llibertat de moviments, prefereix que em mogui pel carril dret.

Et sents còmode jugant a cama canviada?

Sí, encara que mai m’havia agradat jugar a cama canviada, em sento molt còmode i molt a gust.

El 4-2-3-1 és el sistema que millor s’adapta a les teves habilitats?

En alguns partits hem provat amb dos puntes, tanmateix per a qualsevol extrem és millor jugar amb un davanter referència en el qual et puguis recolzar i tu amb espais.

Penses que la figura de l’extrem pur s’està perdent?

Sí, clarament. Ara es juga amb interiors més endarrerits que dominin el toc i cada cop menys s’utilitza el joc a l’espai.

Tens o has tingut algun ídol?

Ídol no però sempre m’ha agradat veure jugar a un esquerrà com és l’Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat.

Un somni?

Arribar el més lluny possible al món del futbol.

The post Dani Sáez, l’amo del gol en un Cambrils Unió líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Polivalència. Aquesta seria la paraula que definiria a la perfecció al nostre protagonista. L’Erik González va començar la seva carrera com a defensa per a acabar sent un davanter amb un gran olfacte golejador. Després d’abandonar la disciplina del Reus Cambrils va arribar al Cambrils Unió l’estiu passat i les coses no li poden estar sortint millor, com així demostren la seva titularitat indiscutible i els seus 12 gols. Sens dubte, jove ambiciós però que toca de peus a terra.

Una vegada aconseguit l’ascens a Primera Catalana abandones la disciplina del Cambrils CF, actual Reus B Cambrils. És una decisió personal, del club…?

Va ser una decisió del míster i del club. No volien que continués i vaig decidir marxar a un altre lloc.

Suposo que va ser una decepció no poder-te quedar a Primera Catalana, oi?

Sí, és clar. Sóc de Reus i, sobretot aquesta temporada on el primer equip està a Segona Divisió i el filial a Primera Catalana m’hagués agradat. No obstant això, vull estar a gust i en un lloc on vulguin que hi sigui.

Et penedeixes d’haver marxat?

No, ni de bon tros. Estic molt content amb els meus companys, amb el cos tècnic i amb el club en general. El tracte vers a mi és immillorable. Pel que fa a l’aspecte futbolístic estic en un bon moment i m’ho estic passant molt bé durant tota la temporada.

“L’objectiu era salvar-nos i una vegada ja ho hem aconseguit, per què no lluitar per ascendir? Seria meravellós assolir un segon ascens consecutiu”

Parlàvem abans de l’ascens del teu ex-equip. Com el vas viure?

Era el segon que aconseguia i el vaig viure amb molta alegria, intensitat i il·lusió.

Arribes a un vestuari totalment nou per a tu. Et va costar adaptar-te?

Una mica però hi havia alguns companys que ja coneixia i això ho va facilitar.

Us esteu mostrant molt regulars durant la temporada. Aquesta regularitat és la clau dels bons resultats?

Sí, és un dels factors com demostra que només portem 4 partits perduts en 24 jornades. Les coses s’estan fent bé en els entrenaments i al final això es reflecteix en els partits i en els resultats.

Quins serien els altres factors del vostre èxit?

El treball, un vestuari unit i remar tots en la mateixa direcció.

Quarts classificats a un punt de la zona d’ascens. A falta de 10 jornades l’objectiu és pujar de categoria?

Sí. Al principi l’objectiu era salvar-nos i una vegada ja ho hem aconseguit, per què no lluitar per ascendir? Seria meravellós assolirun segon ascens consecutiu.

La lluita per aquest ascens és cosa de quatre, Tortosa, Amposta, Valls i vosaltres?

També poden entrar en aquesta lluita el Camarles i Gandesa. Tot estarà molt apretat fins al final.

L’aspecte psicològic serà clau per veure qui ascendeix?

Possiblement sí. La mentalitat, la psicologia, com afronti el vestidor les últimes jornades, l’experiència d’alguns jugadors i la motivació per part del cos tècnic.

“Només fa quatre anys que jugo com a davanter. Sempre havia jugat com a defensa i més tard al mig del camp”

Amb dos ascensos a l’esquena, creus que pots aportar una mica d’experiència en aquest sentit?

Sí, crec que sí, sobretot a l’hora d’afrontar els moments decisius o a controlar els nervis propis de la situació.

Per a la gent que no està gaire familiaritzada amb l’equip, com definiries el joc del Cambrils d’Amores?

Juguem al futbol. Ens agrada sortir jugant des del darrera, sense pilotada a dalt. Tàcticament som molt guerrers i lluitem cada minut.

EL DEFENSA GOLEJADOR

Com t’inicies en el món del futbol?

Amb 4 anys veient jugar al meu germà. A partir d’aquell moment he passat per la Reddis, el Santes Creus, l’infantil del Reus, el Cambrils CF i fins ara.

Defineix-te com a davanter.

La veritat que només fa quatre anys que jugo com a davanter. Sempre havia jugat com a defensa i més tard al mig del camp. En tot cas, em definiria com un davanter que juga bé d’esquenes, que sap anar al buit, que remata bé de cap i que no té por.

Qui et reconverteix en davanter?

Sergi Salvadó en el juvenil del Santes Creus.

Et va ser difícil assimilar el teu nou rol?

No, perquè gaudia de la confiança de l’entrenador i jo també venia molt confiat. Al final vaig marcar 18 o 19 gols en el meu primer any de davanter.

Quins aspectes del teu joc t’agradaria millorar?

La rematada i el físic.

Amb quin sistema de joc et sents més còmode jugant?

Amb un 4-2-3-1 o un 4-3-3. Puc jugar sol en punta, ja que vaig bé de cara o jugar amb un altre company en un 4-4-2. També em sento còmode a la mitja punta o a l’extrem.

Quin és el teu ídol?

M’identifiquen amb Peter Crouch pel meu físic, tanmateix intento agafar una mica de tots, per exemple la lluita d’Ibrahimovic.

“El millor consell? El meu pare sempre m’ha dit que, passi el que passi, mai deixi de lluitar”

Ets el màxim golejador del teu equip amb 12 gols i un dels màxims del grup 6 de Segona Catalana. Quin és el teu secret per arribar a aquestes xifres?

No ser egoista i ser company. A més, sempre surto al camp content i ho dono tot.

Penses en el pitxitxi?

No, ni per un moment. El primordial és l’equip i no importa qui marqui. Dins de l’equip el gol està molt repartit, Dani porta 11 gols, Samuel 9, jo 12.

Quins són els teus objectius a curt termini?

Seguir millorant, ajudar en tot el que pugui a l’equip i si puc incrementar els meus gols, doncs perfecte.

I a llarg termini?

Pujar de categoria, poder viure del futbol, encara que, ara per ara això és molt complicat i més en aquestes categories.

Diries que en aquestes categories es viu més el futbol?

No sé si es viu més o menys, no obstant el futbol de veritat el trobem als pobles, en categories com la Primera, Segona o Tercera Catalana.

Trobes a faltar que la gent vagi més a veure-us?

Sí, totalment.

Per acabar, quin ha estat el millor consell que t’han donat en el món del futbol i qui te l’ha donat?

El meu pare sempre m’ha dit que, passi el que passi, mai deixi de lluitar.

The post Erik González, el ‘Peter Crouch’ del Cambrils Unió appeared first on FutbolCatalunya.com.

RAÚL SALGUERO/CAMBRILS UNIÓ

Aquest cap de semana arrenca la temporada a la Lliga Nacional Juvenil. No cal dir que per al nostre club es tractarà d’un any històric, igual que va ser-ho l’anterior.

A nivell personal, també será tot un repte ja que després d’intentar-ho durant les dues últimes temporades amb el Juvenil B del Nàstic de Tarragona, aquest ascens va arribar amb el Cambrils. Preveig una lliga duríssima on qualsevol punt que aconseguim tindrà un valor moltalt.

Coneixent els equips, seguint les seves altes i baixes i les seves respectives pretemporades, crec que la part de dalt estarà encapçalada per Barça, Espanyol, Cornellà i Damm. Pel que fa a les places d’ascens, Badalona, Mercantil i Jàbac intentaran recuperar la categoría perduda, objectiu gens fácil. Am bells crec que lluitaran equips com Unificació Bellvitge i Prat (últimes temporades els avalen), Europa (plantilla molt competitiva), Mollet (bones incorporaciones) i Reus.

Per plantilla, rendiment d’últimes temporades o per infraestuctura dels seus clubs, han de ser equips per aspirar a la máxima categoría Juvenil. No m’atreveixo a posar-lo en aquest grup, però dels nouvinguts, el que pot donar un millor rendiment crec que pot ser el Sabadell. És un club que últimament està creixent molt a nivell de futbol base i a més té un gran entrenador. La resta lluitarem i molt per aconseguir romandre una temporada més en aquesta categoría. Per a nosaltres sería un premi extraordinari.

Evidentment, fer aquests pronòstic sabans de començar la lliga no és gens fácil. Passades les primeres 5-6 jornades es podrá fer una valoració molt més real. Ja sabem que les pretemporades moltes vegades són enganyoses i el que realment compta és la competició.

Per últim, i parlant únicament de nosaltres, el repte és clar: aconseguir la permanència. Sabem que no será gens fàcil, però tinc la fortuna de comptar amb un cos tècnic implicadíssim i una plantilla molt treballadora. A la provincia tenim 2 “rivals” potents a l’hora d’incorporar jugadors (Nàstic i Reus) però estem molt contents amb els nostres jugadors. Volem deixar Cambrils en el lloc més alt possible.

Una salutació a tots els companys i molta sort!!

RAÚL SALGUERO TÈCNIC CAMBRILS UNIÓ

The post L’apassionant repte de la Liga Nacional Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.