La FCF tenia 179.187 llicències la temporada 2018/2019 i 233.532 la 2024/2025, última dada publicada, el que suposa un increment de 54.345 llicències (un 30,33%) des que Joan Soteras rebés el ‘regal’ de la presidència d’Andreu Subies.

Només cal comparar les dades amb la Federació Andalusa de Futbol (RFAF), per veure que és… un engany! La RFAF, la segona federació amb més llicències després de la FCF, tenia 159.104 llicències la temporada 2018/2019 i 222.700 l’última registrada (2024/2025).

MIRACLE O ENGANY DEL DIRECTOR?

Resum: un creixement de 63.596 llicències (el 39,97%). O, si volen, la Catalana creix 10 punts menys que la seva immediata competidora.

Amb l’increment de llicències, creixen els ingressos pel Portal del Federat, quotes als clubs, etc. Entrant al portal de transparència de la FCF i repassant la documentació de les assemblees generals, de lliure consulta al web oficial, veiem dades interessants.

I EL MIRACLE ECONÒMIC?

La FCF ingressava l’exercici 2019 (primer any sencer de Joan Soteras al capdavant de l’entitat) 4,08 milions d’euros per llicències i quotes de clubs mentre que el 2026 espera recaptar 7,63 milions d’euros, el que implica un increment de 3,55 milions d’euros (un 87%).

Aquest increment de llicències, també ha fet crèixer les subvencions públiques, que han passat dels 2 milions d’euros (2019) als 4,82 que s’espera rebre el 2026. Creixement de 2,82 milions d’euros (un 141%).

L’altra partida que també creix son les sancions: de 685.000 € (2019) a 826.000 (2026), del 20,6% i 141.000 euros.

És a dir, la FCF ingressa 4 milions d’euros més actualment que el 2019, pel creixement dels practicants. El 2019, la FCF va repartir als clubs 2,36 milions d’euros als clubs, segons el meravellós llibret propagandístic “La Casa del Futbol” i la 2024/2025, se n’han repartit 3,79, el que suposa un increment de 1,43 milions d’euros.

ACTES NOTARIALS, TARGETES BLACK, ADVOCATS…?

I els 2,57 milions d’euros restants?! No es reparteixen entre els clubs? En què s’han gastat doncs? En actes notarials, targetes black, advocats, etc.?

El que està clar és que la temporada 2018/2019 es repartien 2,36 milions d’euros entre 10.533 equips, el que sortia a una mitjana de 224€ per equip. La 2024/2025, se n’han repartit 3,79 a 13.331 clubs, el que surt una mitjana de 284€ per equip. 60 euros de més en 6 anys, 10 euros per any.

Tal i com recordava el director al Parlament, l’IPC ha pujat un 21% durant el període Soteras i l’increment de les subvencions per equip ha estat del 26%, és a dir, poc més de l’IPC.

En canvi, si repartís aquests 2,57 milions que després veurem a què es destinen, cada equip rebria 498 euros, més del doble que la temporada 2018/2019.

LA DESPESA ES REDUEIX… EN EL QUE INTERESSA

El director també va dir que havia reduït dràsticament la despesa. En sous i salaris, es manté pràcticament la mateixa despesa perquè tots els acomiadaments realitzats han estat reemplaçats amb amics i saludats, com ara Gemma Deumal per indicació d’Alejandro Talavera, com diuen els Mossos als seus atestats, que mentre defensava una renovació de la junta -Talavera- estava pactant amb Calle.

Recorden com els diputats li van refrescar allò de “encima de todo está el PSC”? Talavera era el noi PSC, ara estan tots ben juntets gaudint del pressupost federatiu.

Tampoc s’ha reduït la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques, que passsa de 231.200 (2019) a 796.900 (2026), ni en retribucions a directius, que passa de 409.700 a 544.000 (2026), incloses les “despeses socials”; el que suposa un increment de 565.700 € (un 244,7%, felicitats nois!) i 134.300 € (un 32,78%), respectivament.

LA DEIXADESA FA PERDRE DINERS ALS CLUBS CATALANS

Ja els va dir Calle als delegats, que havien de recular i no reculaven. Ell tampoc ha reculat, ha fet viatges personals a càrrec federatiu, va facturar serveis inexistents a través de la seva dona, té un Mercedes d’empresa… Així consta als atestats del Mossos d’Esquadra i en informacions publicades al diari El Món el 2016.

Fent el mateix comparatiu, l’Escola d’Entrenadors d’Israel López facturava l’any 2019 1,38 milions d’euros en cursets, xifra que s’estima reduir l’exercici 2026 a 1,05 milions, el que suposa una pèrdua de 330.000 € (un 24% menys).

Sagnant és també la pèrdua d’ingressos en màrqueting i publicitat de la FCF. El 2019 era de 1,02 milions. Actualment, uns lamentables 536.000€. Sembla que els dirigents actuals no animen massa a les empreses a invertir en patrocinis a la FCF amb tants assumptes judicials. Per què serà…?

Això i que, segons va publicar Crónica Global, alguns patrocinadors com Iniciatives Events no haurien abonat el seu patrocini quan els tocava, a canvi de… el Jutjat de Sabadell dirà.

The post Contes i comptes del director appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, encara tenim capacitat de sorpresa. Resulta que un cop es va convidar l’anterior Cap d’Administració i Comptabilitat a abandonar “de bon rotllo” i “amb molta pasta” estan molt pròxim a la jubilació, a la FCF es va contractar un responsable de comptabilitat (Raúl), que al cap de poc temps va decidir abandonar el vaixell.

‘Miquelet’ no va ser gaire explícit en les raons de la seva marxa, però no pinta massa bé veient la seva incomoditat. Aleshores apareix de nou l’empleat i decideix que, encara que se n’ha anat el març d’aquest any, no ha de ser substituït, almenys de manera immediata, és a dir, ara no tocava fitxar un nou comptable.

UNA FCF SENSE COMPTABLE. PER QUÈ?

Per sorpresa de Sellarés i de qualsevol persona que conegui una empresa, es trobava ‘Miquelet’, responsable de la comissió econòmica que amb el maneig d’un pressupost aprovat a l’última assemblea de més de 30 milions d’euros, no tenia un comptable durant els darrers mesos. Una més …

No hi ha dubte que arribarà un dia en que qualsevol dels centres internacionals de negoci més reconeguts passaran pel carrer Sicília perquè l’empleat els expliqui com és possible gestionar de manera tan meravellosa una entitat que gestiona 30 milions d’ingressos i 30 milions de despeses, sense responsable de comptabilitat.

Bé, i amb personal que, com reconeix el mateix Sellarés a MD, no tenen experiència en la matèria. Aprofita l’ocasió també per recordar el cas del Director de Recursos Humans, una persona de la confiança de l’empleat, “que no ha passat per cap comitè de selecció i que no està preparada per a aquest càrrec”.

“POBRE GRAU DE FORMACIÓ I COMPETÈNCIA”

El més preocupant és quan l’ex vicepresident diu que ja toca anar-se’n i convocar eleccions, perquè ja no hi ha projectes per endur a la pràctica. Diu que el primer any de mandat van complir tots els seus projectes i que ara només s’està en mode electoral, preparant les eleccions següents. Recorda de forma angoixant el desistiment de funcions del seu amic de l’ànima “Juan”, quan va pretendre ser candidat a la presidència de la RFEF sense cap possibilitat per ser-ho, que va guanyar finalment Louzán, per la qual cosa va deixar “totes les claus en mans de Calle”. El més greu és quan afirma que el totpoderós ha aconseguit posar a la junta una majoria de fidels, per la qual cosa la situació continuarà enquistant-se.

Reconeix que avisava el seu amic Joan de la “nul·la experiència i del pobre grau de formació i competència que té aquesta persona, així com la incapacitat d’acceptar les crítiques”, qualificant-ho d’un simple “matón de barrio”.

TRES FASES DE “NETEJA”

Clar que assumeix errors en tota aquesta gestió del problema. Afegeix que a algú li haurà vingut bé que hi hagi aquesta figura a la FCF. Recorda que el president volia prescindir d’una sèrie de directius i és el que realment va passar després.

Són tres fases de “neteja” dutes a terme: primer, van ser uns quants directius, després molts empleats que van passar els acomiadaments per la comissió econòmica”; i, finalment, a la tercera fase van fora directius de confiança del mateix Joan: Bonet, Mallart, Güell, Cosano y el mateix.

Sellarés confirma que ha intentat influenciar d’alguna manera “Juan”, i que molta gent ho ha intentat, però el president se sent còmode amb Calle al capdavant de tot.

“EN EL FONS TOT VA DE PASTA”

Reconeix que “han deixat situar a la FCF molta gent que no tenen la preparació que haurien de tenir i a més, responen, d’alguna manera, als interessos molt personals d’una persona que està dirigint la FCF“.

El més sagnant és quan reconeix que “en el fons tot va de pasta” i recorda que tant Soteras com Calle, amb les seves remuneracions a la FCF i RFEF estan obtenint prop de 200.000 euros anuals cadascun, per la qual cosa entén que “és motiu suficient per allargar una legislatura quan ja no hi ha cap projecte per posar en marxa”.

“L’únic projecte que hi ha és estar en mode eleccions que és el que ha començat ara Calle, ja que els projectes ens els finalitzem el primer any”.

“EL PRESIDENT IN PECTORE ÉS CALLE”

La raó la veu clara, és l’única forma que té per mantenir el seu status quo actual, perquè fora de la FCF les seves remuneracions podrien ser 7 o 8 vegades inferiors. Arriba a ser contundent quan diu sobre l’empleat que “fora de la federació no val res, és a dir, val allò que val” i recorda la seva activitat laboral anterior.

Quan MD li pregunta davant aquestes dades si Soteras deu alguna cosa a Calle perquè suporti aquesta situació i li hagi donat el control absolut de la FCF, la resposta de Sellarés, el seu amic de l’ànima de tota la vida, no pot ser més significativa.

 “És una pregunta que m’hagués encantat que hagués respost ell. mandat. El president in pectore en aquests moments és Calle amb moltíssima diferència”, diu.

“CONTROLA MÉS DEL 50 % DE LA JUNTA DIRECTIVA”

I ara les traques finals, Sellarés recorda que “Calle, abans de posar la Comissió Econòmica pràcticament a les fosques, va posar la Comissió Executiva, i per a mi és un tema molt greu perquè és com un Consell de Ministres”.

“Si així ho ha decidit Joan, Joan té l’última responsabilitat. Ha començat a reemplaçar delegats i està posant gent que diu que ha professionalitzat la FCF, quan en realitat està situant persones de futbol sala que són gent seva. I el mateix està passant a la resta de Comitès, el de Compliance, el Femení, etc”.

L’escarni més gran es produeix quan Soteras li demana que dimiteixi i si no ho fa, li reconeix que Calle el farà fora perquè controla més del 50 % de la junta directiva.

DE 160.000 LLICÈNCIES (2017) A 230.000 (2025)

Sellarés també presumeix de comptes econòmics sota la seva gestió, amb diversos milions d’euros a caixa els últims anys, però curiosament s’oblida de recordar que el nombre de llicències i, per tant, la xifra d’ingressos s’ha disparat a totes les federacions territorials i, evidentment, la FCF no en seria una excepció.

D’unes 160.000 llicències l’any 2017 s’ha passat a més de 230.000 el 2025. I això és “molta pasta”. El que no ha aclarit Sellarés és quin és el mèrit d’aquesta Junta per a aquest increment de llicències i ingressos, ja que reconeix que el primer any de mandat és van acabar els projectes i ara únicament estan en “mode electoral”.

CONCLUSIÓ I FINAL

Acabem aquesta tercera part de la mateixa manera que la primera i segona: Ara els clubs tenen la paraula. Si es duu a terme aquesta assemblea extraordinària, els clubs podran votar i dir JA PROU a aquesta ignomínia i desprestigi diari d’una entitat centenària

NOTA (Veure)

FCF: l’empleat ridiculitza el president (1)
FCF: l’empleat ridiculitza el president (2)

The post FCF: l’empleat ridiculitza el president (i 3) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segons es desprèn de l’atestat 173975/2025 AT UOA dels Mossos d’Esquadra, José M. Calle-director executiu de la Catalana i braç armat de la candidatura de Joan Soteras– va dirigir una campanya bruta contra Isern durant les darreres eleccions a la presidència. Ho va dir clarament el advocat de CENAFE, Miguel Galán (“Hi ha una banda criminal ben estructurada al futbol català”)

I ho va desenvolupar fent ús indegut de documentació interna i donant instruccions als seus col·laboradors per evitar deixar rastre. Passin i llegeixin.

DIFAMAR JUANJO ISERN A LES XARXES

La llista de pràctiques presumptament irregulars és llarga ja que Calle va fer servir informació obtinguda pel seu càrrec a la Federació per desacreditar públicament a Juanjo Isern i a diversos membres que recolzaven la seva candidatura, un cop van saber que Talavera havia pactat amb Soteras.

El 8 de febrer, Calle li recorda a Alberto Prieto (cap de gabinet de Soteras) que no s’oblidi d’atacar directament a Isern: “NO TE OLVIDES DE DAR CAÑA AL CANDIDATO JUANJO ISERN.”. Te paso … las tres facturas que pasaba el pájaro cada mes”, li deia el 9 de febrer Calle a Prieto, en referència a l’exassessor jurídic de la FCF, José Domingo Valls, a qui Calle volia vincular amb Isern.

Els investigadors afirmen literalment que “Aquests missatges anaven acompanyats de fotografies de factures i altra documentació de la que Calle únicament podia disposar amb ocasió del seu càrrec”. Tot i aixó no només podria ser delictiu, sinó també podria enfrontar-lo a quantioses multes per vulneració de la normativa en matèria de protecció de dades.

“CAL VENDRE QUE ISERN ÉS UN “BOCAMOLL”

No es va quedar aquí ja que l’estratègia també va incloure ordres específiques per manipular la percepció del Tribunal Català de l’Esport (TCE). En un àudio del 9 de febrer de 2023, Calle explica com cal vendre que Isern és un “bocamoll” i, a més, menteix quan diu tenir el TCE controlat. Literalment diu:

“LO QUE TE HE PASADO DE JUANJO QUE DECÍA DEL TCE, MUY, MUY, MUY IMPORTANTE QUE LO ENFOQUES COMO QUE JUANJO ES UN CHARLATÁN. QUE HA IDO VACILANDO Y SACÁNDOSE LA POLLA DE QUE TENÍA CONTROLADO AL TCE Y ES RIGUROSAMENTE FALSO… ASÍ QUEDARÁ EN FISCALÍA COMO QUE ES ÉL EL QUE HA SIDO EL QUE HA LEVANTADO ESTA MIERDA, NO NOSOTROS.”

L’objectiu era clar: girar la truita, evitar conseqüències legals i netejar la imatge institucional del TCE per recuperar-ne el favor.

“QUIEREN QUE ME EMPAPELEN?”

Per evitar quedar esquitxat, Calle era taxatiu, donava instruccions a Prieto per minimitzar la seva exposició davant les preguntes de delegats Miquel Piñol (exdelegat de Terres de l’Ebre) o Josep Graus (delegat del Berguedà). En un àudio de 8 de febrer diu:

“CREO QUE LES DEJÉ MUY CLARO QUE A MÍ ME DEJARAN FUERA… ¡NO SÉ QUÉ QUIEREN! SI ES QUE QUIEREN QUE ME EMPAPELEN O ALGO … SI ES INELUDIBLE QUE YO PARTICIPE, ¡PUES VALE! PERO… HAY UN CONDUCTO, UNOS MECANISMOS… EMPIEZAN A DESMADRARSE.”

La consigna era clara doncs ell manava, però no havia de sortir en cap foto. Tot i això, segons els Mossos d’Esquadra, la realitat era ben diferent ja que “la persona encarregada de donar les directrius i amb l’última paraula en relació amb la manera d’actuar … és Calle”. Una contradicció que revela la doble cara d’un treballador que volia controlar-ho tot, aixòsì, sense assumir-ne les conseqüències.

“CON COPIA A SU TRABAJO EN LA GENERALITAT”

La guerra bruta va seguir a les xarxes socials, després de la impugnació electoral d’Isern, i Calle va ordenar passar comptes. “PREPARAREMOS UNA BUENA A JUANJO ISERN A REDES, CON COPIA A SU TRABAJO EN LA GENERALITAT”, escriu l’1 de març. Prieto li confirma que ja ha passat tota la informació al gestor del perfil anònim “Manolito Gafotas”, utilitzat per difamar rivals polítics:

“JOSE, YA ESTÁ TODO EN MARCHA, YA TIENE TODA LA INFORMACIÓN MANOLITO, ¿VALE?… EN CUANTO PUEDA SE PONE Y HACE UN HILO… QUE PONGA TODO LO QUE HEMOS DICHO Y YA ESTÁ.”

Recordem que Isern, en aquell moment, era director d’infraestructures del Departament d’Interior de la Generalitat.

LES MANIOBRES PER ANUL·LAR LA CANDIDATURA D’ISERN

Fins i tot abans de les votacions, Calle ja dissenyava maniobres per desestabilitzar la candidatura d’Isern donat que el 4 de febrer de 2023, Jordi Bonet li envia un àudio amb una proposta clara:

“JOSE, UNA PREGUNTA, ¿CUANTA GENTE DE LA CANDIDATURA DE ISERN SE TENDRÍAN QUE ANULAR PARA PASAR LO QUE LE HA PASADO A TALAVERA? PORQUE YO HE HABLADO CON ALGUNOS Y… HAY GENTE CABREADA AHÍ ADENTRO Y A LO MEJOR LES PODEMOS HACER ESTA JUGADA, NO SÉ SI SON MUCHOS O NO SON MUCHOS, PERO DE AQUÍ GIRONA SEGURO QUE SALTAN DOS O TRES Y ALGUNO QUE CONOZCO DE BARCELONA TAMBIÉN.”

Calle li respon:

“ES UNA DE LAS JUGADAS QUE ESTOY EXPLORANDO. MAÑANA DOMINGO LO TRATAMOS. NO LEVANTES ESTA LIEBRE CON NADIE, REPITO, NADIE. LLEVO 4 DÍAS CON ESA MANIOBRA”

Tot plegat dibuixa un escenari on les eleccions a la FCF van estar marcades per maniobres subterrànies, ús indegut d’informació confidencial i una estratègia planificada per perjudicar qualsevol opositor que gosés fer ombra a Joan Soteras.

The post La guerra bruta de l’emprat Calle contra la candidatura d’Isern appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els atestats dels Mossos d’Esquadra ho deixen meridianament clar. El 7 de febrer de 2023, només una setmana abans de les votacions, Alejandro Guerrero ‘Bomba’ va enviar a Alberto Prieto el llistat complet dels interventors de Pep Palacios, en una acció de control dissenyada des del nucli dur de Soteras, un autèntic ‘titella’.

Entre els noms hi havia Jorge Pérez Bermúdez, qui figurava com a membre de la candidatura de l’actual president de l’At. Sant Just, Palacios, però que treballava en paral·lel a favor de Calle i de la reelecció del septuagenari.

“QUIERO SABER BIEN TODOS LOS QUE NO NOS VOTEN”

També persones com Fernando Peña, que només va deixar de ser directiu de Soteras durant el període electoral de les segones votacions. En qualsevol cas, el llistat d’interventors de Palacios, segons els investigadors, es va coure des dels despatxos del carrer Sicília, a mans de treballadors en actiu de la FCF.

Tanmateix, el 8 de febrer, Calle enviava aquest missatge a Bermúdez: “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna. Nada de engaños ni papeleta en zona de voto secreto”. A la qual cosa Bermúdez responia: “Estoy comprometido con algunos, así que si nos joden, ellos mismos”. I Calle ho deixava clar: “Quiero saber bien todos los que no nos voten”.

Tot això, insistim, mentre Bermúdez formava part de la candidatura rival. Un frau en tota regla.

A LES 4 DE LA MATINADA PER ACABAR “EL QUE ELS QUEDA”

Però no acaba aquí. El 10 de febrer de 2023, Guerrero va enviar un àudio a Prieto indicant-li que, per ordre expressa de Calle, havia de demanar als delegats el nombre d’actes notarials  fetes “fora de la candidatura” de Soteras, ja que el jefe volia “saber i controlar” quins clubs havien fet actes pel seu compte o per les dues altres candidatures (Palacios i Talavera). Un intent descarat de controlar qui s’estava movent fora de les directrius marcades per Calle, amb l’objectiu d’afavorir Soteras.

La matinada de les eleccions (13 de febrer), Prieto confirmava a Guerrero que es veurien a les 4 de la matinada per acabar “el que els queda”, en referència a la preparació exprés d’actes notarials que s’elaboraven el mateix dia de la votació, un total de 13 actes notarials més.

“TALAVERA?, QUE AHORA NO TENGAN PRISA QUE LLEVAN DOS AÑOS DANDO SALTOS”

Després d’aquestes maniobres, l’endemà, Calle tranquil·litzava els seus col·laboradors: “yo la semana que viene estaré en FCF y hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.

Ho feia en resposta a Jordi Bonet, delegat de Girona, que l’havia enviat un àudio dient-li que “tenemos que pasar la lista de la gente que estarán de subdelegados y todo, y eran si… los compromisos que tú tienes con gente que te… que nos ayudó de Talavera, ¿vale? He estado hablando con el presi sobre el tema de Gemma (Deumal), que yo creo que es un perfil más vuestro que no de Girona y luego de los tres o cuatro satélites que tenia él allí si los puedo incorporar o tienes algún compromiso con alguien”.

LA RECOMPENSA PER LA SUBMISSIÓ

Un reconeixement explícit que tant Talavera com Palacios formava part de l’engranatge de control, no pas d’una alternativa real. Els fets posteriors ho van confirmar: Iván Carrillo, excandidat del exjugador de basket, va ser nomenat president de la Fundació de la FCF. Jorge Pérez Bermúdez i José Manuel Banderas es van integrar com a vocals de la junta de Soteras. I de Talavera, ja coneixem els compromisos adquirits (Gemma Deumal, Javier Sánchez, David Checa…). Era la recompensa per la submissió.

Com ja va avançar FutbolCatalunya.com (“Caducat Soteras: Calle mira cap a Palacios”), Palacios va ser creat com a pla B de continuïtat, davant el risc que Soteras fos inhabilitat. Ell mateix ho negava en declaracions a aquest mitjà (“No soc ni submarí ni satèl·lit de ningú”), però els documents policials l’han desmentit rotundament i queda en evidència-.

PALACIOS, EN EVIDÈNCIA

Per si faltava alguna prova més, Calle va acabar admetent-ho públicament: en una conversa revelada per Mundo Deportivo (vegeu aquí), Calle deia que, si el TSJC ordenava repetir les votacions entre Isern i Palacios, faria president a Palacios. O sigui: el control complet del procés electoral, per qualsevol via.

Quan el president de l’At Sant Just denunciava que “el que els interessa és el poder, els diners i els negocis” (declaracions a FutbolCatalunya.com), potser estava projectant sense voler la realitat que ell mateix estava ajudant a sostenir.

Els fets no enganyen. Calle controlava la candidatura de Talavera, la de Palacios i la de Soteras, com controlava la Federació. La renovació era una farsa i la neteja, una tapadora. I la veritable operació, una estratègia calculada per mantenir el poder a qualsevol preu.

The post Pep Palacios, un altre ‘titella’ en mans de Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

El 13 de febrer de 2023, dia de les votacions dels clubs a la presidència de la Federació Catalana de Futbol, no va acabar res. Tot just començava la segona fase de l’estratègia: tapar les proves.

Amb les urnes tancades, les actes dipositades i l’acta d’escrutini alterada per ordre directa del director José M. Calle, la cúpula de la FCF es va llançar a la recollida frenètica d’un document clau: una declaració signada per cada club que hagués votat amb l’acta notarial elaborada per la candidatura de Joan Soteras.

EL DOCUMENT DEL PÀNIC ALS CLUBS

Aquest document havia de dir textualment que “La Junta Directiva del club va donar permís o va facultar al candidat Joan Soteras Vigo per fer-li l’acta notarial”. Creien que era la coartada perfecta. El problema?.

Molts clubs no havien autoritzat res, o simplement no sabien que s’estava utilitzant la seva firma presumptament imitada. I per això, la maquinària es va posar en marxa. El 14 i 15 d’abril de 2023, Prieto ja manava als delegats territorials que truquessin un per un als clubs que tenien controlats com a votants per acte notarial. A Jordi Bonet li va dir que reactivés els de Girona, a Josep Maria Espasa que “apretés” Lleida, i a Dani Parra que fes el mateix amb els del Barcelonès. El to no admetia dubtes: “Espabila con esto que Calle me corta la polla”, va escriure Prieto a Parra el 14 d’abril.

“SEMBLA QUE ELS ESTIGUIS COACCIONANT…”

La pressió era tan forta, que alguns delegats com Jordi Bonet van expressar els seus dubtes ètics. El 15 d’abril, va enviar un àudio a Prieto: “Ell (en referència a Espasa) té una zona molt complicada on ha fet una feina molt forta. Ara sent que els clubs li estan dient que se’ls ha falsificat la firma, i ara trucar-los perquè et signin això… sembla que els estiguis coaccionant, aaaaah… enganyar-los.”

Prieto feia veure que l’entenia, però va continuar pressionant: “Jo crec que si apretés una miqueta (Espasa) trauria algun.”

“LA JUNTA VA FACULTAR SOTERAS”: EL COPY-PASTE MASSIU

Els Mossos documenten que el mateix text s’enviava des del correu de la candidatura “Guanya el Futbol, Guanyes tu”. I així ho deia Prieto a Espasa (entre molts altres) en un àudio de l’11 d’abril: “T’envio un correu… en el que et demano que et posis en contacte amb els presidents dels clubs que van votar amb l’acta notarial que tu els vas donar... Necessitem que enviïn una intranet a la FCF… en la que posin la frase que poso jo al correu… Jo directament faria un copia i enganxa de la frase que et passo i li passes als presidents”.

Fins i tot es van crear plantilles en PDF i Word que els clubs només havien d’omplir amb el nom del seu president i signar.

AT. PRAT DELTA, EL CAS MÉS FLAGRANT

Un dels casos que els Mossos documenten amb més cruesa és el del club At. Prat Delta. Prieto bombardeja amb ordres clares i barroeres a Luis Quiñonero, vicepresident de futbol nacional a la FCF, que tampoc es va lliurar de la pressió.

 “Necesito que te encargues tú esta mañana… que mande una intranet y que ponga esa frase con el nombre del club…”. Quan el club triga a respondre, Prieto redobla la pressió: “Luís… dile que espabile, que Fernando (Peña) le llamó ayer, tú hoy. que es hacer un puto correo. Tío. métele caña porque nos hace mucha falta…”. El missatge final és inequívoc: si compleixen, “luego intentamos llevarlo a los sitios y portarnos bien también con él”. Si no, com deia Calle, “Ayuda cero”.

LES FALSIFICACIONS JA EREN EVIDENTS

Enmig d’aquesta operació, esclata el primer indici greu: dos certificats de junta directiva del CF Puigvertenc, un datat el 6 de febrer i l’altre el 7. El primer, signat realment pel club. El segon, presumptament falsificat i utilitzat per la candidatura de Soteras.

Espasa els envia a Prieto amb tres paraules que ho resumeixen tot: “Tenim un problema” Prieto es fa el desentès, demana per què, i ignora la comparativa de signatures que li envia Espasa. Però és evident que el fantasma de la falsificació ja s’havia fet realitat.

“FES NETEJA”: L’ORDRE FINAL

I acabem com començàvem l’article ahir. Amb tot plegat al descobert, els nervis es disparen a la direcció de la FCF i arriba l’ordre definitiva. El 11 de juliol de 2023, Calle escriu a Prieto: “Feinas matinals de demà a 1a hora: sacar las cajas de documentación electoral FCF de nuestro despacho a la basura…”. Les proves de tot plegat, a la brossa.

Com si res hagués passat. I si algú pregunta, només cal dir que “la Junta Directiva del club va donar permís a Soteras”. Perquè, total, ja ho han firmat.

The post “Espabila con esto que Calle me corta la p…”: màxima pressió als clubs appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb aquesta frase –“Sacar las cajas de la documentación electoral FCF de nuestro despacho a la basura”-, José M. Calle, encara director de la FCF, va ordenar la destrucció de proves. Destinatari clau? Alberto Prieto, cap del gabinet de Presidència, i president del Santfeliuenc.

Així ho revela l’informe dels Mossos, en què s’analitza el contingut del telèfon mòbil de Prieto. L’ordre, segons l’atestat, es va donar l’11/7/23, en plena efervescència de les denúncies per presumpta manipulació electoral.

CALLE: “DE NUESTRO DESPACHO A LA BASURA…”

Però aquesta no va ser l’única frase impactant recollida al sumari policial. Tot va començar l’endemà que el TCE anul·lés les primeres votacions (el 13/1/23). “El lunes a 11h reunión logística con bomba en sede central”, li deia Calle a Prieto. “Tú con delegats ya modo elecciones (…) esa misma tarde debes hacer dos reuniones: 1.- con Jesús (Pérez Checa) y Fernando (Peña) en baix llob. I, 2.- Otra de BCN con Dani (Parra) y Karim (El Griri)”.

ELS “DOS JABALÍES”

I qui era aquest “grupo”, al que es referia Calle?. A l’informe, es descriu una estratègia electoral planificada des de dins de la pròpia Federació, amb els següents rols.

Calle, director i cervell de l’estratègia (d’una banda). Prieto, braç executor, responsable de gestionar els clubs i delegats (per una altra), per a controlar la recollida d’escrits i coordinar la logística electoral. I Sergi Garrido, amb Alejandro Guerrero, els “jabalíes” encarregats de la part tècnica, segons paraules de Prieto, adreçades al cosí de la seva dona el 9/3/23:

“Está el director general (Calle) que es el que lleva toda la estrategia. Tenemos dos jabalíes que son los que llevan el tema técnico y luego yo me he encargado de controlar el tema político.“

Recordin, –futbolcatalunya.com el passat 2 d’abril-, que els investigadors han constatat un primer grup de 14 treballadors de la FCF que s’haurien dedicat presumptament a falsificar certificats i elaborar les actes notarials, sota el pseudònim de “Sr. Naranja”. Però el grup dels “jabalíes” era la cúspide de la trama, el grup més selecte del laboratori on es multiplicaven els vots a favor de Soteras.

QUE ELS CLUBS “NO ABRAN LA DOCUMENTACIÓN”

En efecte, el 10/2/23, Prieto envia un missatge de vídeo a la seva dona, en el que es mostra que està “treballant” a la ‘Fede’ amb els “jabalíes”. Molt afectuosos li retornen petons virtuals amb les dues mans (Garrido), mentre l’altre “porc senglar” (‘Bomba’) aixeca el dit polze.

La discreció és màxima, sobre la taula es veuen unes quantes actes notarials de Marta Navarro, la notària de Sabadell escollida per Soteras i Víctor Güell.

La sessió es va allargar ja la matinada del dia 11 de febrer. En aquest instant, Prieto li envia a Calle una fotografia d’ell mateix amb els dos “senglars” (1:31h) i li demana: “nos podemos ir jefe??”.

ESCENARI: EL CAMP DE LES GRASES

Com no sembla rebre resposta, tot seguit envia un àudio de 43 segons, comentant a Calle que hauria de planificar la logística del diumenge previ a les votacions. Final? ofereix el camp municipal del Santfeliuenc (Les Grases). Allí, on es lliurarien les actes notarials presumptament falsificades als delegats. Calle, que no es mostra massa per la labor, els diu que ho organitzin ells tres (no els deixa anar cap a casa…) i Prieto li respon com hauria de ser el lliurament de les actes als clubs.

“Hay que dárselo de esta manera porque no queremos que abran los clubs la documentación, sino que simplemente la cojan y se vayan directamente a la mesa de voto”.  Quedava clar, no fos cas que els presidents i secretaris dels clubs s’adonessin que els havien falsificat la signatura…

Però si alguna cosa fallava, recordin que el director havia eliminat els juristes de les meses electorals i havia posat una legió de treballadors premiats amb bonus o prejubilacions anticipades de vertigen. I si això fallava també, hi havia vigilants de seguretat i es votava d’un en un, sense deixar testimonis.

ARRIBA LA RECOMPENSA: (“MI SUBIDA ANUAL”)

Tanta dedicació i esforços, bé mereixia un premi, sobretot per les grans idees aportades per Prieto a la netedat del procés. El dia 12 d’abril de 2024, Prieto escriu a Calle que “me cuesta hablar de mí”, però després d’una sèrie de divagacions modestes com “mi involucración con la casa es del 200%”, li diu que “voy al grano”. “Me hablaste de una subida anual”, afegeix, i Calle concreta amb un “te tocaba aumento de 5.000€” i una felicitació, com no podia ser menys. “Has hecho un trabajo profesional muy importante, pero mucho más en el ámbito personal”. És a dir, la lleialtat es paga.

Tant bona va ser aquesta feina professional, que ara mateix n’estem parlant en boca dels Mossos d’Esquadra.

The post Calle va ordenar “tirar a la basura” les proves del frau electoral appeared first on FutbolCatalunya.com.

El contingut extret del telèfon de Joan Soteras, analitzat pels Mossos d’Esquadra i inclòs en l’atestat judicial del cas, revela una veritat incòmoda per a la Federació Catalana de Futbol (FCF). El seu president no només era coneixedor de totes les maniobres del seu entorn per controlar el procés electoral, sinó que les beneïa explícitament.

Lluny de mantenir-se al marge o desentendre’s de la gestió de José M.Calle, Soteras seguia les jugades pas a pas, amb l’ajuda dels col·laboradors habituals (Álvaro Montoliu, Alejandro Guerrero “Bomba”, Sergi Garrido, Alberto Prieto i el mateix Calle). També es constata la seva preocupació per la seva pròpia imatge pública… i per no deixar rastre.

“VIGILEU AMB EL TELÈFON”

La joia de la corona de l’atestat és la conversa del 16 de gener de 2023 amb la seva pròpia dona. Ella es queixa de la data de les noves votacions: “quins cafres”, afirma respecte la decisió de la Junta Electoral de fixar els comicis un dia laborable.

Soteras, li respon en forma de confessió: “Avui hem constituït la mesa electoral, però hi ha molta estratègia que no podem parlar-ne. Demà t’ho explicaré a tu”. I la seva dona, que segurament el coneix perfectament i sap el significat d’aquesta frase, li contesta amb un evocador: “vigileu amb el telèfon”.

LA ‘QUARANTENA’ AMB ORIOL CAMACHO

En una altra conversa del 3 de febrer de 2023, Soteras es mostra satisfet amb la pressió que es fa a l’encara secretari general Oriol Camacho, i admet que no rep tota la informació.

“Crec que a l’Oriol ahir li vam donar l’estocada final, se li han acabat les tonteries, ens veu guanyadors”, diu.

I Calle li respon sense embuts: “Li va quedar clar que no li donem el 100% d’informació, però ahir va escoltar que jo ja he negociat i acordat amb l’Àlex [Talavera], que per sobre de tot hi ha el PSC… que les meses sóc jo i només jo”.

“ARREGLAT TEMA PASTA DEL NOTARI”

El dia 5 de febrer, van citar Camacho a un bar de Sant Andreu de la Barca, segons ell mateix ha declarat, amb l’objecte de seguir-lo pressionant perquè no destorbés a Calle en la seva estratègia i acceptés un paper decoratiu en el procés.

En aquesta trobada, Calle li diu a Soteras que “començaré jo la feina del diàleg” i que li dirà a les clares a Camacho que “arreglat tema pasta del notari, que del notari s’encarreguen Bomba i Sergi, que està fet tema reunió votacions pel diumenge (dia abans de les votacions), que dimecres li passo interventors i tema gent en les meses m’encarrego jo, reunió diumenge 16h amb presis 14 meses”.

“TOT LLIGAT I TANCAT. BOMBA I SERGI SÓN DOS CRACS”

En un altre missatge del 8 de febrer, Soteras li diu a Calle que “aquest matí he estat amb Bomba al notari, ja ho tenim tot lligat i tancat”, al que Calle contesta “Bomba i Sergi són dos cracs, estan al corrent de la quarantena amb l’Oriol, però van al 100%. Ahir van sortir de la FCF a les 24h”.

Aquestes frases, de nou, evidencien el nivell de control absolut que Calle exercia sobre el procés, amb l’aval de Soteras.

L’ESTRATÈGIA QUE NO ES PODIA EXPLICAR

El 12 de febrer, el dia abans de les segones votacions, Calle es trobava reunit a la seu central de la FCF amb els representants de les meses electorals. Soteras li diu que “creia que la reunió era pel matí” i Calle li respon que “quan arribi a casa a la nit et truco, està tot molt en ordre”.

Tot estava tant en ordre, que el dia 13 de febrer (dia de les votacions), Calle anava informant del resultat de les votacions en temps real. Sí, sí, com escolten. A les 14h de la tarda, Calle li deia a Soteras: “Bones presi, info TOP secret. A las 14h han votat 384, un 31% i es dia laborable, anirem a més de 1.000 vots i aquesta vegada només dues candidatures. Objectiu arribar a 600 (vots). Ara, Soteras 217, Juanjo Isern 167. Estem a +50. Tocar seguir empenyent  i lluitant vot a vot”.

SOTERAS VA SABER, VA PERMETRE I VA PARTICIPAR

Efectivament, com podia saber Calle el que estaven votant els clubs? Això ho deixarem per un altre episodi…

Les proves són contundents. Soteras va saber, va permetre i va participar. Enlloc de vetllar pel bon funcionament del procés electoral i protegir la transparència de la FCF, va confiar tot el control a Calle. Es va aïllar dels crítics interns, va menysprear el seu secretari general i va admetre tenir una estratègia oculta per conservar el poder. El més greu? Ho va deixar tot escrit. De tot això no diu res al ‘massatge’ de L’Esportiu de Catalunya (dissabte 19), clar que tampoc li pregunten.

The post El candidat Soteras estava al corrent del procés electoral des de dins appeared first on FutbolCatalunya.com.

Començarem aquesta carta recordant la famosa frase de Johan Cruyff al president del FC Barcelona, Josep Lluis Nuñez: “Els diners han d’estar al camp, no al banc”. En el nostre cas, la frase cobra actualitat 30 anys després amb un lleuger matís: potser els clubs del futbol català hagin de recordar als seus dirigents federatius que “Els diners han de ser al camp (dels clubs), no als comptes bancaris de despatxos d’advocats i com a pagament absurd d’indemnitzacions per acomiadaments improcedents de treballadors de l’FCF”.

Des de fa més dos anys, un grup d’ex treballadores i ex treballadors de la Federació Catalana de Futbol, ens vam unir i vam constituir la Lliga de la Injustícia, un grup d’amics i companys amb un objectiu comú: patir en silenci els danys laborals, econòmics i morals que hem viscut per les controvertides decisions, del director general José Miguel Calle, avalades expressament pel president Joan Soteras, i tolerades per tots els directius i directives de l’FCF que han preferit “fer la vista grossa”.

FCF: EL MAJOR ESCÀNDOL LABORAL 124 ANYS D’HISTÒRIA

Mentrestant, no només nosaltres, sinó també les nostres famílies han patit les conseqüències, en el que considerem el major escàndol laboral perpetrat en gairebé 124 anys d’història de la institució, i després d’haver realitzat la nostra feina de forma diligent i professional durant molts anys.

Segurament, els clubs catalans no han estat conscients del que ha estat passant amb bona part de la plantilla més enllà d’algunes informacions publicades als mitjans, però la realitat es que prop de 30 professionals amb experiència han tingut que abandonar el seu lloc de treball forçosament, generant inevitablement una pèrdua en la qualitat del servei que se’ls presta.

La broma no surt de franc als clubs. Segur que els directius o executius FCF ho vendran com un estalvi en salaris. La realitat és una altra de molt diferent. S’han incorporat persones noves i les despeses en indemnitzacions i costos judicials/laborals de tots els advocats/advocades i treballadors que han participat preparant els acomiadaments, pot suposar que “la festa” costi uns dos milions d’euros al futbol català. I compte, que poden venir més…

La pregunta és molt senzilla: respecte als costos reals, no els que vulguin vendre, quin percentatge del pressupost anual de la FCF es destina a acomiadaments improcedents? El 5%?, el 10%? No sabem si els clubs entendran que es puguin dedicar tants o més diners a aquests costos “judicials” que al que costen algunes campanyes favorables pel futbol català.

CÒDIC ÈTIC I DE CONDUCTA?

Un recordatori: el Codi Ètic i de Conducta de la FCF diu al seu art. 6.1.1: “En particular, les persones subjectes a aquest Codi hauran de complir i exercir els seus deures i responsabilitats diligentment, especialment en relació amb les qüestions de caràcter econòmic“. I l’art. 6.8.1 diu: “L’FCF defensa en tot moment una actuació responsable encaminada a preservar i protegir el seu propi patrimoni com a element bàsic que li permet desplegar les seves activitats, així com els legítims drets del patrimoni de tercers. Així, totes les persones subjectes a aquest Codi hauran d’actuar en tot moment amb transparència en la gestió econòmica per tal d’evitar la comissió d’irregularitats o conductes que suposin insolvències punibles, frustració a l’execució, estafes i fraus, danys informàtics, administració deslleial o apropiació indeguda, o delits societaris”.

Els clubs, sense ser-ne conscients, estan pagant els acomiadaments “sense causa o amb causa falsa” ordenats per Calle-Soteras o Soteras-Calle (l’ordre dels factors no altera el producte). Encara es recorden les paraules de Soteras en una entrevista de ràdio, on afirmava “si guanyo les eleccions, me’ls carregaré a tots“. La bel·ligerància de les seves paraules espanta. I després parlem de valors, respecte, ètica, Compliance, …

ELS CLUBS HAN DE CONÈIXER EL QUE PASSA DINS DE LA FCF

Al contrari del que apunten les últimes informacions públiques, amb la investigació penal fins al moment, de 7 empleats per tal d’afavorir presumptament la candidatura del Sr. Joan Soteras, nosaltres hem treballat per a diversos presidents i només ens hem degut a la FCF i la totalitat dels clubs que la composen. L’acomiadament o prejubilació forçosa per part de la pròpia empresa, ha comportat un greuja significatiu en la institució, prescindint de persones que portaven molts anys, amb molts coneixements i experiència en temes federatius que eren reconeguts i estimats per tothom. No obstant això, entenem que els clubs són els únics que poden posar i treure presidents, i per tant, també han de ser coneixedors del que passa dins de l’FCF i com la gestionen els seus càrrecs electes.

A totes i tots (més de 30) ens han acomiadat per motius infundats, fins i tot inventats, per part d’un director general que ha cregut que això és casa seva. Una persona, José Miguel Calle, que a ulls de tothom sembla molt valent, però no ho ha estat per donar la cara en els acomiadaments en primera persona i basant-se en motius sense fonament com explicarem a continuació. Han construït (i segueixen fent-ho) relats falsos i manipulats, han allargat els procediments tant com la llei els ha permès, negant-se a efectuar acords fins pocs dies, hores i fins i tot minuts abans dels judicis, han enviat testimonis als nostres judicis a ex companys, tot amb la clara intenció de fer-nos mal i enfonsar-nos.

Més de dos anys després la situació és aquesta: els acomiadaments disciplinaris de molts de nosaltres, han acabat en indemnitzacions econòmiques abans d’entrar a sala amb el jutge. I els casos que han seguit altres vies, han acabat igual, amb el pagament d’indemnitzacions i amb sentències dels jutjats i tribunals donant-nos la raó, però molt de temps després. Massa.

NI SOTERAS NI CALLE NI ELS DIRECTIUS PAGUEN AMB ELS SEUS DINERS

Si la justícia ha estat de la nostra part en tots els casos, que hem fet per merèixer tal càstig per part de la institució per la que tants anys hem estat treballant?

El resultat de TOTS els acomiadaments efectuats per José Miguel Calle i el seu equip, ha estat el mateix: cap ha sortit gratis per a la Federació. En tots s’ha hagut de pagar, i per tant, reconèixer la improcedència dels mateixos. Menció a part mereixen les “milionàries” prejubilacions forçoses d’ex companys. Tampoc podem oblidar-nos de proveïdors perjudicats, als quals també se’ls ha hagut de liquidar quantioses sumes.

Però el drama és que paga la FCF, és a dir, els clubs, mai el Sr. Calle ni el Sr. Soteras, ni els seus directius, almenys de moment. No tan sols les nombroses indemnitzacions a les que s’han vist forçats a fer front, sinó també a les despeses de contractació d’advocats per part de la pròpia FCF per participar en tot aquest disbarat i ser partícips de l’estratègia d’una o dues persones, no pas per veritables necessitats empresarials.

Amb les darreres sentències dels tribunals, s’ha demostrat que la veritat només té un camí i el temps posa cadascú al seu lloc. Ni una sola raó tenien aquests directius i executius per fer allò que ens han fet a totes i tots. Cada cas dels nostres es diferent, però tenen tots un denominador comú: la lluita compartida de tots nosaltres per fer front a la injustícia.

MOLTES BAIXES MÈDIQUES PER ASSUMPTE DE SALUT

Arribats a aquest punt, ningú creu que se’ls demanarà responsabilitats pel danys que s’han generat a la FCF, a la seva imatge, a la reputació i al patrimoni de tots els clubs?

No només ens agradaria parlar de sentències i indemnitzacions, sinó també de persones que hem estat o continuem en situació de baixa mèdica per temes de salut mental derivats de les situacions que ens han tocat patir en els darrers anys en l’anonimat. És aquest l’exemple que ha de donar la major institució esportiva de Catalunya? Són aquests els valors que volem que representi el nostre esport?

L’any 2022, i després d’unes declaracions de l’encara President Joan Soteras, vam escriure un primer comunicat, però poc ens imaginàvem el que passaria després.

El 5 de març de 2024 el Jutjat d’instrucció de Sabadell va ordenar l’entrada, el registre i la confiscació de mòbils i dispositius electrònics de presumptes implicats en la comissió de tres delictes. De les nou persones que tenen actualment la condició d’investigats, curiosament hi són casi tots els que han participat en els nostres acomiadaments o que han anat assistit als judicis com a testimonis per perjudicar-nos sense posar-se vermells, tot i que els jutges els explicaven al principi de les seves declaracions el que és el delicte de fals testimoniatge.

EL FUTBOL CATALÀ NO ES MEREIX AIXÒ

Pensàvem que ja havíem assistit a tot, però no. Aquest any el secretari general, Oriol Camacho, va decidir explicar davant del Jutjat i Mossos d’Esquadra, la forma d’actuar de l’FCF en vers les nostres situacions, arribant fins i tot a demanar-nos perdó. Algú hauria d’explicar què ha passat aquests darrers anys i per què. No podem oblidar que van utilitzar una Assemblea General a Mataró per penjar en públic algunes de les nostres fotos assenyalant-nos com a culpables de no sabem què (acte d’extrema gravetat), sense ser-hi nosaltres presents i sense poder defensar-nos dels seus relats interessats o simplement falsos. S’han perdut les formes, ètica i dignitat institucional? En què s’ha convertit l’FCF?

Acomiadarem aquest comunicat amb les declaracions del Secretari General de l’FCF, Oriol Camacho, als mitjans de comunicació, actualment testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de la Generalitat, que són prou significatives i que expliquen el perquè d’aquest comunicat informatiu:

Camacho: “Hi ha un munt de procediments judicials a nivell laboral, prop de 30 acomiadaments o fins i tot potser més, ja que de tots no tinc informació… Fins on jo sé, s’ha acabat reconeixent la improcedència pràcticament en la totalitat de tots ells i abonant (les quantitats) un any o dos més tard als treballadors acomiadats. El procediment és força perjudicial per als treballadors acomiadats… He col·laborat moltes vegades en la tramitació dels expedients disciplinaris i aquesta és una altra de les coses que em treu el son literalment, ja que a aquestes persones se’ls acomiada disciplinàriament, se les té un any o dos anys sense cobrar absolutament res i després es reconeix la improcedència dos minuts abans d’entrar a judici. Això és el que l’Oficina Antifrau de la Generalitat anomena “assetjament processal” cap a una persona que ha volgut informar o que, d’alguna manera, no està en la sintonia, en relació amb coses que se li han sol·licitat. Se’ls assetja judicialment fins i tot, per dir-ho així, arruïnar-los econòmicament o aconseguir que entrin en un estat de salut preocupant. No només ha passat als treballadors sinó també a molts directius crítics que han estat cessats o que han abandonat la federació per discrepàncies i que també estan sent objecte de querelles i demandes permanents buscant aquest efecte. Amb la qual cosa la situació és força preocupant”.

Es pot dir més alt, però no pas més clar. El futbol català no es mereix això. Sempre hem dit que el futbol és valors, companyonia, amistat, esforç, treball en equip, salut, etc. No podem perdre l’essència pels interessos privats d’uns pocs.

Lliga de la Injustícia/Col·lectiu d’afectats pels acomiadaments improcedents a la FCF

The post Extreballadors de la FCF enrojolen la parella Soteras-Calle appeared first on FutbolCatalunya.com.

La FCF ha acollit amb preocupació la decisió del CSD d’incoar expedient sancionador a la junta de Pedro Rocha. És a dir, a l’obedient Joan Soteras i companyia el futur de la qual a Madrid és tan fosc com el que se li presenta a Catalunya.

No obstant això, el sabadellenc és una figura ja caducada al carrer Sicília. Encara que la seva prepotència i supèrbia dibuixa a un personatge etern, la veritat és que el seu principal protector, el director Calle, ja li ha posat l’etiqueta de passat de data.

CALLE I PEP PALACIOS

El full de ruta del directiu millor pagat al carrer Sicília fa temps que la té dissenyada. El ‘timing’ -una paraula que agrada molt usar al sr. executiu-, passa per un pla d’actuació que consumeixi tots els rècords en el temps.

Per aquesta raó va haver-hi qui, poc temps enrere, va parlar del ’32 de gener’ com a data de lliurament d’una certa documentació. Un ‘lapsus’ el té qualsevol, cert.

Com a cert és que el gran Jose, únic director general d’una Federació catalana que ni parla ni escriu català ni encerta amb un accent en castellà, el té tot previst. Per a això, guanya 140.000€ anuals més 16.000€ per Seguretat Social més el càrrec de la RFEF més el cotxe Mercedes. Ah! no oblidin un parell de ‘Bonus’ que li van arribar l‘any de la pandèmia per valor de 16.900€ (2020) i 17.200€ (2021), respectivament, sense aprovació de la junta directiva ni de la Comissió Econòmica.

Bé, tornem al TSJC, ja que, si decideix declarar inelegible al septuagenari president, s’obre un panorama espectacular.

Obriran un nou període electoral? Decidiran que Juanjo Isern, segon candidat més votat, sigui el seu substitut? Presentaran una tercera via? Com ningú ho sap, Calle no oblida Pep Palacios, l’únic candidat que va sumar menys vots (12) que directius portava a la seva llista.

EMBULLAR TOT EL POSSIBLE

Palacios, capaç de sentir-se “molt orgullós” pel seu notable ridícul a les urnes, es deixa voler, com si les elucubracions del totpoderós il·lusionista del futbol sala li embruixessin.

Qualsevol cosa seria benvinguda per al director, ja que Soteras camina cap a la seva jubilació forçosa i a ‘passejar el gos’ que diria el seu fidel emprat. Si cal preparar un grup de clubs (Ivan Carrillo-Gavà, Dorado-FEF L’Hospitalet, germà de Carrillo, Futbol Sala Martorell, Mercantil….) que impugnin davant el Tribunal, es fabrica. O qualsevol cosa.

Embullar és l’objectiu i sempre es pot trobar temps al temps, ja que encara queden 3 anys de mandat i sap que, si hi ha relleu, el primer que anirà al carrer serà ell.

SOTERAS, PENDENT DEL TAD

Per cert: si la Comissió Directiva del CSD suspèn “motivadament i de manera cautelar i provisional, al President i altres membres dels òrgans de govern i control de les Federacions esportives espanyoles i Lligues professionals”… Soteras ha de deixar la Catalana?.

Segons fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció “si els inhabiliten després de la tramitació de tot l’expedient, aquesta inhabilitació és per a ocupar càrrecs a l’organització esportiva”.

En resum: afectaria el futbol nacional i el territorial, només en el que tingui relació amb l’RFEF (que no és poc). Passaria el mateix amb la suspensió.

L’AGENDA DEL 55È PRESIDENT

Imaginen l’AGENDA de l’encara president de la FCF

1r – Investigat Jutjat Sabadell
2n – Denunciat pel seu secretari general
3r – Expedientat per TAD
4t – Suspès, probablement, a la RFEF per CSD
5è -Cap a ser inhabilitat a l’RFEF per TAD. El dubte és si serà una o dues vegades inhabilitat, ja que ‘Querellator’ Galán li ha interposat dues denúncies.
6è -Inelegible per TSJC i cessat a la FCF després d’aplanament GenCat?
7è-  Inhabilitat FCF per TCE?
8è – Condemnat o absolt al Jutjat Sabadell
9è – Arribarà a l’Assemblea de final de temporada?
10è – Sembla clar que no anirà a l’Eurocopa de París ni als Jocs Olímpics a càrrec del futbol espanyol.

The post Caducat Soteras, Calle mira cap a Palacios appeared first on FutbolCatalunya.com.

El curiós és que el secretari general de la FCF, Oriol Camacho, de baixa mèdica des del passat 5 de març, ha anat aquest dimarts 26 al jutjat número 7 com a testimoni de la mateixa Federació Catalana. És a dir: o Soteras ni s’imaginava que el seu executiu anava a comptar la veritat o, si ho sabia, no li importa gens ni mica.

Sigui una versió o l’altra, la veritat és que Camacho, testimoni protegit per Antifrau, ha explicat al jutge tots els detalls de l’últim procés electoral. Durant l’acte també s’ha sabut, per part de l’advocada federativa, María Barbancho, que el cas Registre dels Mossos (5 març), ja ha vist aixecat el seu sumari a Sabadell. En resum: les pitjors essències del carrer Sicília comencen a veure la llum per a tothom.

ELECCIONS PENOSES A LA FCF

Durant 40 minuts, Camacho no ha tingut cap problema a l’hora d’afirmar que les eleccions de febrer del 2023 van ser producte d‘una trama organitzada per Soteras, Calle i alguns treballadors.

Encara més, la composició de les Meses electorals, com es va informar en el seu moment, estaven formades per diversos treballadors i NO pels juristes dels comitès de competició. L’ordre passava, segons va afirmar l’encara secretari, i segons han confirmat fonts pròximes presents, per donar l’OK a les actes procedents de la candidatura de Soteras. D’altra banda, les contràries havien de ser enviades a una adreça de correu federatiu per a la supervisió del director Calle.

Es tractava que els votants perdessin temps, s’avorrissin i fins i tot passessin d’exercir el seu vot.

ISERN I 16 CLUBS

Pendents de la resolució final del jutge del número 7, ara toca esperar també novetats del jutjat número 2 de Sabadell. Aixecat el secret de sumari, només l’excandidat Juanjo Isern i els 16 clubs perjudicats pel presumpte falsejament d’actes o la suplantació de signatures. (Mossos han estudiat gairebé 200 casos) poden sol·licitar tota la informació exposada.

Recordem que es treballa sobre els presumptes delictes continuats de falsedat en document privat i públic i administració deslleial. Apareixen com investigats Soteras, Calle i 7 directius/executius més.

I ARA EL TSJC

Aquest nou capítol judicial correspon a una querella que Soteras va interposar a Isern, ja que, segons l’encara president, el candidat estava immers en el cas Soule. Per cert, després va afirmar que ja havia rectificat encara que ningú ha pogut comprovar aquest testimoni.

Ara, a més, queda esperar la decisió final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre les últimes eleccions a la FCF.

The post Obert el pot de les pitjors essències de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

La família unida mai serà vençuda, un eslògan perfecte per al Sant Andreu de la Barca Atlètic AE, un dels votants en les passades eleccions a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Tot és meravellós menys que l’entitat acumula TRES temporades sense participar en les competicions d’una FCF que aquest passat dijous 13 va anul·lar de la seva pàgina web (Error 404) unes dades que una bona captura sempre refresca.

Només cal repassar els documents que figuren en aquest text. Pendents de la resolució del Tribunal Català de l’Esport entorn de la impugnació del mut Àlex Talavera, les irregularitats se succeeixen contínuament. Ara ja comença a ser fins i tot notícia per a alguns mitjans de comunicació encara que no per a la majoria perquè el primer és el negoci i després la veritat.

EL SANT ANDREU DE LA BARCA AT. AE NO EXISTEIX

Comencem a mirar amb detall la composició d’una junta amb dades precises de la mateixa FCF abans d’ocultar-los. La secretària del club ((Silvia Pérez) és filla de Montserrat Guerrero, presidenta (prima de la Sra Zapata, dona de Calle) i Jesus Santiago Pérez Checa, treballador del Baix Llobregat i secretari de la mesa electoral del Baix Llobregat.

Curiós: la primera persona que va votar va ser al Baix Llobregat va ser Montserrat Guerrero, presidenta d’un club que no competeix. Ah!, i el seu marit, que va donar l’OK, el secretari de la mesa electoral.

Tota aquesta informació pot ser qualificada d’anècdota o casualitat fins i tot pot resultar simpàtica, però tot es transforma en irregularitat, anormalitat i frau quan es tracta d’una entitat que fa tres anys no competeix competir oficialment. Tres anys sense competir –des de 2019 amb un equip de debutants de futbol sala-, no concedeix dret a vot, però els andreuencs van ser els primers que van avalar i van donar la seva papereta en unes eleccions!

Sense sortir al Carrer: qui revisa el cens al carrer Sicília, qui mira si els equips competeixen o no, qui anul·la, qui comença a revistar, tres mesos abans de les eleccions, els avals?. Qui és el responsable del vot fraudulent d’equips que no competeixen?

Soteras, encara president, no ‘va mentir’ quan li va dir a la Xarxa que “han estat les eleccions més netes en els últims 10 anys”. Té raó: l’última votació va ser el 26/3/2011! Onze anys després només han existit les d’aquest maig del 2022 perquè el septuagenari sabadellenc va agafar la butaca al setembre del 2018; i ho va fer gràcies als avals que li va regalar el futbol català mentre ell prenia el sol a la platja. Ara ha començat la seva 3ª Volta a Catalunya a càrrec del futbol català.

The post Sant Andreu Barca At. AE: una família inexistent que vota appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ens situem a l’octubre 2019: Joan Soteras nomena José M. Calle, director de la Lliga Catalana de Futbol Sala, com a adjunt a la presidència. En una carrera meteòrica d’unes quantes setmanes, primer decideix pujar-lo a administrador general i, després a director general, amb un interessant contracte d’alta dirección.

A més, li dóna el comandament total en recursos humans, administració, comptabilitat i moltes altres coses i el que calgui, simultaniejant tot això actualment amb el seu càrrec al futsal de la RFEF, i acollint-lo de nou per ‘ajudar’ al bon govern del futbol sala estatal.

CALLE MULTIPLICA ELS SEUS CÀRRECS

Per a aquests nomenaments, Soteras ha tingut sempre en compte l’experiència i l’irreprotxable currículum vitae del seu nou director general; per descomptat, no hi ha ningú que el superi ‘en mèrits’ per a funcions tan importants.

Un cop aposentat al seu lloc, el director general decideix posar en marxa ‘els seus moderns’ mètodes de treball en recursos humans i potser es comptabilitzi a la seva etapa més acomiadaments, cessaments, no renovacions de contractes, que en els últims 50 anys de la FCF.

Ja portem gairebé 12 treballadors “descansant” a casa els darrers mesos… , si no ens fallen els comptes, sense comptar els directius que han estat també cessats en les seves funcions en els dos darrers anys, i algunes baixes mèdiques per temes de salut mental d’alguns dels seus treballadors.

MÉS ACOMIADAMENTS QUE EN 50 ANYS A LA FCF

Alguns pares o mares de família, ja hi són al carrer, amb acomiadaments disciplinaris, amb indemnització a zero euros, tot i que fa molts anys que treballaven en principi de manera modèlica a la FCF.

Segons fonts jurídiques laborals consultades per futbolcatalunya.com, la majoria d’aquests acomiadaments seran considerats nuls o improcedents i la FCF haurà de fer front a quantioses indemnitzacions, que, a la pràctica, hauran de pagar els clubs de manera indirecta. Tenim l’exemple de l’anterior assessor jurídic de la FCF, costant-ne el seu cessament a la FCF gairebé 200.000 euros, de moment…

ADÉU A JAVIER LATORRE

També aquesta Redacció té coneixement de l’ambient d’angoixa que s’ha instal·lat entre alguns dels treballadors del carrer Sicília i de les delegacions territorials davant aquests nous mètodes. Amb la més moderna tecnologia de control i supervisió, i facilitant, com no podia ser d’una altra manera, un ambient distès per treballar en les millors condicions possibles pel futbol català.

La darrera intervenció de Soteras, del director Calle i del secretari general Camacho, amb el Javier Latorre, ha superat qualsevol de les expectatives anteriors. Sent perfectament coneixedors de la greu desgràcia familiar que ha patit aquests darrers dies, el 5 de setembre passat decideixen donar-li a més una ‘grata notícia’.

Això sí, i estant en el seu dret de fer-ho, acorden no renovar-li el contracte que té com a director de comitès disciplinaris i comissions (ètica esportiva, antiviolència, mediació, integritat, protecció del menor, reglamentària) i de l’àrea de compliment normatiu.

18 ANYS DE SERVEI AL CARRER

Tot i que fa gairebé 18 anys que és a la casa en diferents llocs, tots de manera altruista, excepte en els darrers sis anys que va ser contractat per la FCF per Andreu Subies i per Joan Soteras (Latorre va començar amb Jordi Roche en antiviolència, va seguir amb Casals com a president del Comitè d’Apel·ació (nou anys), amb Subies en 2 mandats, i ara, també amb Soteras, 1 mandat i 9 mesos), però el cessament ara ho fan amb un mètode totalment nou.

Ho fan només uns dies abans de la finalització del seu contracte, sense que ningú s’hi posi telefònicament amb contacte amb ell i puguin explicar-li quines són les raons de la decisió. Tampoc cal que ho facin, però les formes sempre són importants i més quan no hi ha dubtes sobre el irreprotxable full de serveis de l’afectat per aquesta irresponsable decisió i que tants anys ha dedicat a la casa amb resultats molt positius i reconeixements exprés de clubs i federats.

CAMACHO COMPLEIX ORDRES

Explicarem el nou mètode per fer la notificació d’aquesta decisió amb Latorre. Oriol Camacho, secretari general de la FCF, en lloc de parlar directament amb ell, com a persona afectada, decideix trucar el dilluns 5 de setembre als principals col·laboradors de Latorre i els diu que no renovaran el contracte del seu director.

Els col·laboradors li mostren la seva incredulitat, no entenen res i li demanen que parli amb Latorre, directament; posteriorment, Camacho envia un whatsapp al director ‘posant-se a la seva disposició’ per ampliar informació i, més tard, el departament de compres de la FCF li envia un correu dient que “és voluntat de la FCF no renovar-li el contracte que finalitza uns dies després”.

CADENA D’ERRORS

L’endemà, el 6 de setembre (encara amb contracte en vigor i sense haver estat cessat), Camacho dóna l’ordre de tallar-li el compte de correu electrònic (segur que seguint instruccions d’algú). A la vegada, impedeix l’accés als seus correus i documentació, i fa enviar a les secretàries dels comitès i comissions un correu a tots els seus membres (advocats majoritariàment), ‘impedint tàcitament’, que aquests contactin amb el seu director ‘encara no cessat, per a sorpresa de tots que reben aquest correu.

A més, ordena que qualsevol gestió tècnica la facin directament amb el personal administratiu de la FCF, o, i, si aquestes persones no poden o saben respondre, serà l’òrgan federatiu competent qui contestarà.

EL SILENCI COM A CONTESTACIÓ

El director Latorre demana explicacions al secretari general en diverses ocasions del perquè d’aquestes actuacions sense el seu coneixement previ, que li impedeixen treballar tenint contracte en vigor i, Camacho, tot i que ‘es va posar a disposició’ de Latorre per whatsapp, no ha tingut temps per contestar-li a les seves preguntes i ja n’han passat dos setmanes.

Quines són les raons d’aquesta actuació? Ningú diu el perquè. El que se sap és que el director Latorre ha rebut aquests dies constants suports del personal intern i extern de la FCF, i de la majoria de membres de comitès i comissions.

INGRÉS A LA REIAL ORDRE AL MÈRIT ESPORTIU

I atenció, perquè s’han produït ja dimissions de càrrecs importants en comités i comissions solidaritzant-se amb Latorre i es preveu que s’incrementi el seu nombre els propers dies o setmanes a mesura que es vagi coneixent la realitat dels fets.

Aquest prestigiós jurista és reconegut en la seva activitat professional, tant a nivell català, com estatal i internacional, al punt que està actualment a la taula del Consell Superior d’Esports la sol·licitud, que han presentat importants institucions catalanes i estatals, perquè li sigui concedit l’ingrés a la Reial Ordre al Mèrit Esportiu.

Curiosament, per aquest reconeixement compta amb la carta de suport exprés de la pròpia FCF, sent president Soteras.

Latorre és conegut també per garantir al màxim, davant de qualsevol persona, la independència i autonomia dels comitès disciplinaris i els d’ètica esportiva en la resolució dels seus expedients, i per preocupar-se per la formació i millora contínua de tot el personal vinculat a la seva àrea. Tot i això, Soteras, Calle i Camacho, el trio la-la-la sembla que consideren que no és útil disposar d’una persona amb aquestes característiques a la FCF.

Però la purga no s’acaba aquí. En els propers dies, continuarà…. Tindrem sorpreses important.

The post Soteras, Calle y Camacho o el ‘trio la-la-la’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de dos anys de procés, aquest dimarts torna a ser notícia la Federació Catalana de futbol i, més particularment, el seu director José Calle i la seva esposa Mónica Zapata com imputats de l’expedient 1137/20. El Jutjat 15 de la Ciutat de la Justícia ha d’intentar aclarir moltes incògnites entorn de factures amb destinació a la senyora del totpoderós director que ha motivat també l’aparició de l’Oficina Antifrau.

Calle, l’expresident Andreu Subies i l’exsecretari general (no ha desaparegut) Albert Baza tenen cita aquest dimarts 6 i, tretze dies més tard (19), si escau, arribaran testimonis directes. Són els casos de la mateixa Zapata, l’extresorer Josep Llaó, amb més causes judicials pendents –mereixerà capítol especial-, i fora de l’actual junta, igual que l’empleat Jesús Esteban.

LA JUTGESSA NO HO VEU CLAR: VIVA ZAPATA!

Així les coses, la jutgessa Gemma Mestres, ja totalment restablerta en el seu lloc de treball i amb fama de seriosa, estricta i molt professional, haurà d’aclarir sobre aquests presumptes cobraments irregulars de la família Calle.

Com es pot comprovar mentre que unes factures porten l’IVA corresponent, altres, no i sembla clar que la formació, encara, no tributa el famós Impost. Aquesta és la gran incògnita a resoldre per part de tots els actors, ja que la FCF pagava per ordre del director del futbol sala mentre la resta del procés d’admissió ni es detenia a mirar les raons de la seva signatura.

I atenció perquè l’Informe de la UAF de la Policia Nacional (gener 2022) parla d’una apropiació indeguda de 42.325 euros cobrats a través de 16 ingressos de dubtosa procedència. La categoria de “Cap econòmica del comitè d’àrbitres de futbol sala” de Zapata és un altre motiu d’indignació. Sembla clar que Zapata no sols no va exercir com a tal sinó que mai va trepitjar els despatxos del c/Sicília. És més, la recerca sosté que Calle va cobrar indegudament 64.000 euros per aquest concepte inexistent.

En aquest capítol d’irregularitats, a més, apareix la perillosa decisió de la FCF en ser requerida per a major aportació de dades. Primer va aportar factures amb quantitats sense IVA en la seva condició de professor de l’Escola per a després aparèixer les quantitats ingressades en els comptes personals modificats. En resum: si no hi ha IVA, és formació; si hi ha IVA, no és formació i cal tributar.

DENÚNCIA ANÒNIMA

I, finalment, atenció a la Denúncia anònima que també està en poder de la jutgessa i que va ser admesa a tràmit el juliol passat. Aquí apareixen assenyalats com a fals autònom (Raul Sus), la contractació de la nora i del fill de Soteras i el pagament per l’organització d’un campus al gendre del president.

D’altra banda, també es pot observar l‘ordre d’espionatge al president del Gavà, Ivan Carrillo “conforme visita locals d’alternació); i a més, pel seguiment per xarxes de la seva activitat.

Les dades es multipliquen en la denúncia i augmenta la complexitat del treball per a la jutgessa Mestres encara que aquest dimarts es poden buidar molts dubtes al Jutjat. A algun li estreny la seva nova disfressa

The post I al setembre, Viva Zapata! appeared first on FutbolCatalunya.com.

El calvito, Sicília i el regne de la por. Es ben sabut per tots els nostres lectors que sempre hem defensat que el millor que té la Federació son els seus treballadors. Doncs, des de l’aparició del director José Calle, en detriment de l’encara secretari general Oriol Camacho, l’ambient de treball està esdevenint irrespirable. Sobre tot, per aquells que no son de la corda d’un personatge, que actualment compta amb més armes blanques en el seu despatx que títols universitaris que avalin la seva posició de poder.

EL CALVITO I EL CAMÍ AL PODER

Molt llunyà queda aquell 15 de novembre de 2019, on l’actual president i la seva junta li van nombrar com a adjunt a la presidència i a la secretaria general, “per al desenvolupament de projectes d’estudi, anàlisi i optimització d’àrees, departaments i delegacions de l’FCF”. No deixa de ser curiós que a algú sense estudis avançats, se’l nomeni per un càrrec per realitzar estudis, anàlisi i optimització d’àrees.

Però està clar que per al president fanàtic de l’ordre, la bona governança, la legalitat i el que NO menteix mai això no devia ser un problema. Ben pensat, potser no ha acabat resultant tan curiós passats dos anys i mig de tal efemèride.

Si seguim recapitulant, pocs mesos després, el 14 de febrer, la Federació s’afanyava en desmentir una informació de Mundo Deportivo que posava de manifest una pèrdua d’atribucions del secretari Oriol Camacho en favor del seu adjunt.

La junta del calçot va fer evident la informació exposada pel citat mitjà de comunicació dels dies anteriors, i el president va nomenar Calle com administrador general els primers dies de març de 2019; dies marcats per l’inici de la pandèmia per COVID que va enviar a tots els treballadors federatius a l’ERTE durant dos mesos.

MÉS ARMES BLANQUES QUE TÍTOLS UNIVERSITARIS

L’AGO celebrada a Blanes el 20 d’Agost de 2020 va modificar el Capítol 3r de l’article 51è dels estatuts per tornar a crear la figura del director general, eliminada pocs anys abans també en Assemblea.

Els passos s’anaven complint, sense que ningú aixequés la veu, ni dins, ni fora, fins que el 15 de Febrer de 2021, en una junta celebrada a Sabadell, se li condecora com a director general de la Federació Catalana de Futbol amb un sou de 125.000€ que ell mateix reconeixeria en l’Assemblea General de Blanes celebrada el 30 de juny de 2021.

El més flagrant del cas, es que aquesta Junta es produeix el mateix dia que el Comitè d’Empresa de la FCF comunica a tots els seus companys la reducció lineal del 15% del seu sou, mentre el nou càrrec els veia incrementats ostensiblement, tot i que també se li va aplicar la reducció corresponent del 15%.

LLISTA NEGRA D’UNS 15 MEMBRES

Tot i no ostentar oficialment el nou càrrec, el mes de gener de 2021, és quan el calvito posa la directa per tal d’aconseguir els seus objectius. Objectius basats en una llista negra d’uns 15 membres, de la que paulatinament s’han anat descomptant membres.

En pocs dies, s’acomiada el cap de compres (titulat en economia) i l’assessor jurídic, per substituir-los per un administratiu de competició de Futbol Sala (curiosament el seu fill també ha acabat com a cap de RRHH) i per la de sobres coneguda lletrada experta en delictes de sang, ara en delictes de trànsit, a qui se li acumula la feina en diversos jutjats, per tal de defensar els interessos federatius.

Important també el capítol referent a la Comissió de Bon Govern i Compliance. Un òrgan que el mateix Joan Soteras va posar en marxa el 2018 després de més de 2 anys d’adaptació i implantació a l’FCF. Doncs el 2021, s’escapcen els membres fundacionals d’aquesta comissió, tant per part de la directiva que substitueix 3 membres, com per part de Soteras que obliga a la dimissió de 2 més, per tal de controlar un òrgan federatiu clau, que a posteriori, ha resultat del tot inoperant per totes aquelles reclamacions que no han estat de l’interès dels nous membres de la mateixa, entre ells, com no, el director.

MÉS DE 20 CAUSES JUDICIALS

Menció a part mereix el Departament tècnic federatiu, també conegut com Àrea TIC. Diversos són els casos judicials que envolten aquest Departament, i que a dia d’avui compta amb 3 membres menys (entre ells el cap de l’Àrea i el Director d’Informàtica) i un altre expedientat; tot i això segueix comptant amb diversos assessors externs de la corda del president i la seva mà dreta.

Entre aquests casos, destaquen: la intromissió al correu federatiu de l’anterior assessor jurídic que actualment està sobreseït (que no arxivat) i el cas de l’espionatge a diversos ordinadors de treballadors. Dies enrere ja van veure Joan Soteras per la ciutat de la Justícia per tal de declarar en fase d’instrucció.

Totes 3 potes, van ser mencionades en l’informe del director a conveniència en l’assemblea de Blanes, en la reunió de clubs més multitudinària de la història. Poc o res es va dir dels riscos assumits per l’ens federatiu respecte a aquests casos i que els jutjats decidiran a futur.

SENSE ATURADOR EN 2022

Després de la intensa neteja al 2021, de la que Soteras feia gala en l’entrevista a l’Esportiu de fa pocs dies, on per cert també es mostrava guanyador sense tan sols haver dimitit del càrrec, el 2022 tampoc s’està quedant curt.

En una federació immersa en la carrera electoral des de ja fa molt de temps, la llista negra del president Soteras i el CEO (sense estudis) Calle, ha seguit avançant. I ho ha fet amb diverses coaccions que han comportat baixes laborals com expedients disciplinaris de dubtosa credibilitat, conciliacions a les que la Federació no s’ha presentat o canvis de seu de treball d’alguns treballadors.

Després, davant el jutjat, han acabat en recollida de cable per part de la Federació, assessors jurídics de reconegut prestigi enviats a teletreballar a casa, informes de inspecció de treball i salut laboral.

EPISODIS ESPERPÈNTICS

Per finalitzar aquesta història de terror, recordar un parell de successos recents en relació a tota aquesta història.

Segurament el més greu, ha estat la coacció a la llibertat sindical exercida per el director general, posant candidats a la carta de l’entorn del Futbol Sala; a la vegada s’indica que aquests son els candidats de l’empresa, per si algú tenia dubtes, i mobilitzant empleats del CTA i de l’Escola d’Entrenadors.

Un comitè d’empresa, fins ara encapçalat per un dels treballadors amb més experiència, a qui li ha superat la situació i no ha sabut defensar els interessos dels seus representats. Diem fins ara, per que recentment (9 abril) s’ha escollit de forma democràtica pels treballadors, una nova representació legal d’aquests, on sobta, que menys d’un terç dels electors avalés la llista única presentada.

No podem deixar de recordar també, un episodi succeït a Granollers fa pocs dies, amb el director del CTA Moreno Delgado. Recordar que els membres administratius del CTA, també son empleats federatius a qui s’hauria d’exigir neutralitat. No sembla veure-ho així el màxim dirigent d’aquest Comitè, qui ganivet entre les dents, no va tenir problema en advertir als seus empleats, de que calia posicionar-se en favor de l’actual president.

FANÀTIC DE L’ORDRE I DE LA GOVERNANÇA I DE LA LEGALITAT

En definitiva un autèntic desgavell i una realitat silenciada pel temor a ser el pròxim de la llista. Això, el futur president que surti de les urnes el 22 de maig, haurà de gestionar, però que en molts casos ja ha fet un dany irreparable entre els sempre exemplars treballadors federatius i del que segurament molts clubs en poden donar fe.

Tot plegat, res reprovable per un president, que fa xerrades i es passeja per Catalunya assegurant-se fanàtic de l’ordre i de la bona governança … i de la legalitat.

_{NOTA: L’etiqueta ‘calvito’ procedeix de l’entrevista realitzada pel company Fran Gago, 14 de juny del 2016 en Futsalsur.es}

The post El calvito, Sicília i el regne de la por appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sense un pla de competició conegut, la junta de la Federació Catalana ha decidit aquesta tarda de dimarts, més còmoda de l’esperat després de l’absència de la Plataforma Units Pel Ascensos a acudir al carrer Sicília, a triar el mes d’Octubre com a inici de la temporada 2020-2021. Dues hores de reunió –el president havia d’acudir al dentista a les 20h.- van oferir una reunió poc participativa encara que menys tibant que altres vegades.

Pendents encara d’oferir al futbol català les intencions per a una pròxima competició que sempre dependrà de l’absència del ‘maleït’ coronavirus, la junta, que va decidir canviar d’escenari (sense finestres) i passar a la Sala d’Actes, no descarta encara la possibilitat d’assumir el Pla que els va obsequiar la PUPA (Plataforma) a través dels diferents visitants individuals realitzades a la seu federativa.

Amb aquesta incògnita així com el desconeixement de futurs descomptes en llicències i Portal del Federat per a la passada temporada i la futura 20-21 i la rebaixa desitjada del 30% en la Mutualitat, es va tancar aquesta primera reunió d’uns responsables del futbolcat a la qual no van acudir els vicepresidents Jordi Terés, per estar confinat a Lleida, i i Josep Llaó,  com enviat especial a Andalusia per a la promoció d’ascens

INFANTILS, ALEVINS I BENJAMINS NO SE SAP

Quarta Catalana, Divisió d’Honor i Preferent masculina i femenina, en futbol base, s’estrenaran el 10/11 de Octubre; la Primera Divisió, masculina i femenina, ho faran el 17/18 d’octubre mentre que la resta de categories del futbol amateur femení i formatives començaran el cap de setmana del 24/25 d’octubre.

Segons la FCF “hi haurà com a dates de descans el Nadal, sense competició els caps de setmana del 27 de desembre i el 3 de gener, així com també la Setmana Santa, amb aturada el 4 d’abril. Tanmateix, s’habilitaran com a dates per competir el pont de la Puríssima, el 6 de desembre, i també el Carnestoltes, el 14 de febrer”.

ESTALVI I RETALLADES

Atenció perquè, com si es tractés d’una roda de premsa (sense premsa, per descomptat), es va repassar la notícia publicada per Mundo Deportivo aquest passat divendres 3 de Juliol en la qual es feia referència a dos noms propis com Josep Llaó i José M. Calle, administrador general i un passatge del 2016 per presumptes irregularitats. Soteras va donar explicacions poc clares encara que es tracta “d’un tema antic”.

Calle, que al costat del secretari general Oriol Camacho, va compartir presidència amb Soteras, va aprofitar per a parlar d’un important estalvi/retallada tant en neteja, transport, pilotes i fins i tot a l’ascensor de la Federació. D’altra banda, en l’aspecte econòmic també, el tresorer Miquel Sellarès va comentar que aquests mesos d’ERTO han provocat un ‘estalvi’ de 4.400.000 euros mentre que s’han deixat d’ingressar 4 milions, és a dir, s’ha produït un desfasament de 300.000.

A nivell esportiu, també en actitud d’estalvi, es va significar l’actiu vicepresident Bonet amb més de 40.000 euros pels diferents canvis que es duen a terme en el capítol de seleccions alhora que va informar de la disputa d’un Torneig a Girona ‘amb públic’ que va sorprendre els presents.

Pendents de Madrid quant a la rebaixa de la Mutualitat –els clubs del Baix Llobregat estan preocupats, va dir la delegada Paquita Linares-, segueixen a l’espera de la seva decisió final. Del 10,5% es vol passar al 30% encara que els càlculs que van fer en els pressupostos passats estava sobre un 12%.

Finalment (coses que no ha apuntat en la nota oficial la FCF), el vocal Del Pino va dir que aquest passat dilluns va estar prenent una cervesa amb Edu Albácar, vicepresident de l’EE Terres de l’Ebre, i li va avançar que anava a deixar la Plataforma. Ah! El president va celebrar que Luis Rubiales compta amb 147 vots dels 170 possibles per a les properes eleccions a la RFEF.

The post Hi ha dates, però no hi ha pla appeared first on FutbolCatalunya.com.

El desig itinerant de la junta que presideix Joan Soteras va portar a la seva àmplia representació (només una dona, Paquita) a un escenari fabulós: el Fortí del Rourell (Alt Camp).

L’elecció del vicepresident de Tarragona, Josep Vives, va ser el millor escenari on es va decidir (no va votar) el nomenament “per unanimitat” (?) (FCF) de l’ex director del futbol sala com a nou administrador general de l’entitat, càrrec en el qual “farà equip per a millorar la gestió” amb el secretari general, Oriol Camacho. “Hi ha algú en contra?”, va preguntar Soteras. Ni Déu, amb perdó, no feia falta, ja que la nota ‘d’incomunicació’ estava redactada.

DUPLICITAT DE CÀRRECS

I per a què fa falta un administrador general, es continua preguntant més d’un dels assistents-muts a la cita? Algunes veus amb més sentit comú i més honestes amb si mateixes han decidit que sigui el president qui assumeixi “una decisió presa”, i no votada, pel màxim dirigent federatiu fins a 2022. Després arribaran les urnes, si hi ha més d’un candidat.

Oriol Camacho? Vermell, vermell com sempre. Hi ha coses que no canvien i aquest exàrbitre, advocat i secretari general, el millor hereu que podria haver tingut Alberto Baza, queda ‘tocat’ però no enfonsat. Secretari ve de secret i tan esclau és de les seves paraules (parla molt poc) com dels seus silencis (molts), com li ocorre al defenestrat assessor jurídic José Domingo Valls qui mai perd el seu mig-somriure sabedor que sempre riu millor l’últim.

I QUI ÉS CALLE?

Senzill. José Miguel Calle, agradi o no agradi, és un ‘currante’ que ha sabut guanyar-se el seu futur i anar pujant en la seva escala personal i professional. Diu el seu currículum que posseeix ‘Formació de Grau Superior d’Electrònica’, ha estat professional en diferents empreses d’automoció (cap de laboratori, segon director de qualitat, cursos formatius i millora contínua –gestió de persones, formació estadística). A més, entrenador nacional de futbol sala, responsable àrea esportiva de la Lliga Catalana de FS, Escola d’entrenadors FCFS i Comitè Tècnic, Director de la LCFS i del Comitè Tècnic Nacional FS-RFEF. I tot això li ha portat a l’administració general de la Federació.

Precisament aquest pas per Las Rozas és un altre capítol que Calle, el president Pedro Rocha o el mateix Paco Sedano podrien detallar. El recentment nomenat executiu de la Catalana va aterrar al carrer Sicília com a directiu en el 2011 amb Andreu Subies i, tal com s’explica en el seu historial, va anar superant nivells.

Des de setembre del 2018 fins poc abans de l’estiu del 2019 va compatibilitzar els dos càrrecs al carrer Sicília i a Las Rozas, però, després d’exercir aquesta direcció general i la seva responsabilitat en competicions, va sortir ràpidament i amb diverses nòmines pendents que li ha costat cobrar, si les ha cobrat totes (condicional).

‘El calvito català’, que diria l’entranyable Fran Gago en ‘Futsalsur’, ingressava molt menys del que mereixia (85 per aquí/85 per allà) mentre que ara aquesta co-responsabilitat s’acosta ara als 100.000, repeteixo, ‘molt menys del que es mereix’ i que cadascú s’ho prengui com consideri. “Calle té el seu preu. Ho va tenir amb Casals, ho va tenir amb Subies i ho té amb Soteras”, comenta qui ha compartit responsabilitats amb aquest ‘influencer’ del futbol sala que convenç amb el seu treball, al qual li agraden els reptes i els polsos i a qui s’ha ‘lliurat’ Joan Soteras. Que ningú oblidi ‘la Junta del calçot’ perquè sempre té conseqüències sonores.

The post FCF: entre calçot i calçot, administrador general appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és un càrrec més sinó un reforç de luxe per a la Secretaria General de la Federació Catalana de futbol, que dirigeix Oriol Camacho, i per a la Presidència de Joan Soteras.  José Miguel Calle, actual director de la Lliga Catalana de Futbol Sala, assumirà des d’ara la responsabilitat de mantenir contacte permanent amb les 14 Delegacions de Catalunya i optimitzar molts departaments de la mateixa Federació.

Després d’un any a l’RFEF com a director del Comitè Nacional de Futbol Sala, José M. Calle, que segueix com a vocal del Ple en el seu Comitè Nacional, combinarà les seves dues funcions per desig de Soteras i Camacho. Amb nou anys com a executiu al carrer Sicília, on va arribar de la mà d‘Andreu Subies, el màxim responsable del futbol sala català part amb la idea de poder satisfer totes les queixes que puguin presentar els clubs després de conèixer-les de primera mà

The post José Miguel Calle, adjunt a presidència de la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.