Nosaltres no en som una excepció; de fet, som conscients que érem una mica especials per a Ramon Espasa. En aquest grup, que ve del seu pas com a entrenador al FC Borges durant 6 temporades, hi som ex jugadors nascuts a diferents localitats com el seu poble (Borges), El Poal, Seana i Cervià de Les Garrigues i de diferents edats.

A la majoria, fins i tot, ens va fer d’entrenador als nostres inicis a l’Escola Comarcal de Futbol de Les Garrigues. Què ens unia? El Ramon. Qui només podia aconseguir això? El Ramon. I perquè? Perquè era i és especial. 

Avui ens hem trobat tots els 9, malauradament, després de molt de temps. Concretament, des del darrer casament que, com sempre, ni ell ni la Iolanda MAI fallaven. Hem plorat i molt; no ho negarem. I ho continuarem fent.

Però, també podem dir que un cop acabat el seu “comiat” hem recordat amb el seu germà Josep Maria, els seus pares, la Iolanda i tota la seva família mil i una vivències i anècdotes (tant de l’ECF Les Garrigues com del FC Borges). Encara hi seríem ara… Algú ha dit: “podríem escriure un llibre”. I tant.  

Ramon, et recordarem sempre, cada dia. Al grup et seguirem fotent la tabarra CADA DIA. Hem acordat que cada dia hi llegiràs expressions teves com “Bon Nadal”, “Bona Nit”, “3 de 3”, “pollastre”, “Manel 3 tombs al camp”, “titola”, “Ramon a la curta”. Serà la nostra forma de recordar-te CADA DIA.  Gràcies, Ramon! 

Dels teus ‘Velles Glòries’: Vicenç Montserrat (El Poal), Joan Boldú (Borges), Francesc Targa (Seana), Manel Heredia (Borges), Jaume- Joan Rius (Borges), Raul Monné (Cervià de Les Garrigues), Marc Andreu (Borges) i Arnau Setó (Borges)

The post Els ‘Velles Glòries’ del FC Borges, en record del Ramon Espasa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si no han tingut oportunitat de parlar una vegada amb Andrés Borges, no saben el que es perden. “No sé quant fa que no li faig una abraçada als meus pares o no veig als meus germans. Són situacions davant les quals tots ens hem de cuidar i això es fa amb sacrifici”, comenta amb dolor aquest defensa de la UE Vilassar, un veterà de nostra Tercera Divisió.

Aquest passat diumenge va posar per davant al seu equip amb un bon cop de cap i les xarxes li van concedir un segon gol que, no obstant això, “va ser obra del meu company Angel de la Torre. Va haver-hi una petita confusió, però l’àrbitre se’l va donar a Ángel que va ser qui va marcar”.

DURA COMBINACIÓ

Segona victòria lluny del Xevi Ramon després d’haver-ho fet al Feliu i Codina que confirma “la nostra bona dinàmica. Desitjàvem mantenir-la, era el moment perquè el Peralada és molt bon equip”.
(Vam parlar amb Andrés abans de jugar dimecres el partit ajornat enfront del Banyoles).

Això a nivell esportiu encara que el dia a dia d’aquest uruguaià que ja porta molts anys amb nosaltres parla de diferents treballs per a poder viure. “D’una banda, estic en ERTO i per una altra tinc un gimnàs per a entrenaments personals amb el meu germà a Sant Cugat i ens l’han fet tancar. Ara com ara, només desenvolupem entrenaments en línia i ens anem adaptant perquè cal buscar-nos la vida”.

La part positiva és que “dono gràcies, ja que a la família estem tots bé. A l’Uruguai es comença complicar una mica, ja que en principi es va saber controlar; les infraestructures d’allà són més precàries i cal cuidar-se”. Uruguayà, però futbolista compromès amb el nostre futbolcat ja que també ha defensat la samarreta de Catalunya en diverses ocasions.

MANCATS D’HUMILITAT

La filosofia d’aquest gran futbolista (segona temporada a Vilassar) es reflecteix quan se li pregunta per les diferències entre el futbol professional i l’amateur. Andrés posa a tothom al seu lloc: “En principi ens causava una certa por continuar jugant i competint encara que es consideri un futbol semiprofessional que té molt poc”, declara.

“Nosaltres freguem el professional encara que la remuneració sigui poca. Ens empara la RFEF però l’entorn no ens protegeix massa. Vam tenir la sort dels testos d’AFE però els professionals es poden aïllar mentre que nosaltres ens movem en diferents esferes”, afegeix.

La veritat és que “a vegades els falta una cura d’humilitat perquè ho tenen tot. Que s’infectin jugadors de Primera o Segona és difícil encara que passa mentre a nosaltres ens costa moltíssim aïllar-nos el màxim”.

La trista realitat es resumeix en aquesta frase. “No sé quant fa que no li faig una abraçada als meus pares o no veig als meus germans. Són situacions davant les quals tots ens hem de cuidar i això es fa amb sacrifici”.

The post Borges: “No sé quant fa que no faig una abraçada al meu pare” appeared first on FutbolCatalunya.com.

@CarolaUgri

Només un any li ha bastat al FC Borges per retornar a Primera Catalana. L’equip entrenat pel Manel Cazorla ha estat la sensació de la temporada, signant uns números estratosfèrics i convertint-se en el millor conjunt de tota la Segona Catalana. Idees clares, joc vistós i una defensa fèrria són algunes de les claus d’aquest èxit.

No volíem deixar passar l’oportunitat de xerrar una estona amb el míster per conèixer les seves sensacions després d’una temporada tan atípica i complicada.

Primer de tot, felicitats per l’ascens. Un ascens que és el premi final a una temporada excel•lent!

I tant. Crec que és un ascens just per tot el que s’ha vist durant la temporada. Estem molt contents, no per com s’ha aconseguit perquè ens hagués agradat acabar la temporada damunt del terreny de joc, tanmateix molt orgullosos de la seva consecució. Al final, ens hem d’adaptar a les situacions i, en aquest cas, preval la salut per damunt de tot.

“El nostre ascens és just per tot el que s’ha vist”

Torneu a Primera Catalana només un any després de descendir. Era una “obligació” fer-ho aquesta temporada?

Una obligació no, però era l’objectiu principal i únic. Tots, directiva, staff, jugadors… volíem tornar a Primera Catalana com més aviat millor.

Ens centrem en el futbol on hem vist un Borges de rècord, convertit en l’equip més golejador, el menys golejat i el que té més punts dels 107 equips que componen la Segona Catalana. Quin ha estat el secret d’aquest èxit?

Fonamentalment, la qualitat humana del grup que conforma l’entitat, des de la massa social passant per les institucions locals i, per descomptat la directiva que sense la seva manera de fer i les seves idees hagués estat impossible tot això. Tampoc vull oblidar-me, òbviament dels grans protagonistes que són els jugadors. Si parlem en l’àmbit esportiu, el que hem intentat aquesta temporada ha estat corregir els errors de la passada i potenciar les coses que sí fèiem bé i, sobretot, hem gaudit de l’eficàcia de cara a porta que vam tenir l’any passat.

Com demostren els números, has aconseguit conformar un equip amb les idees molt clares i un estil de joc vistós i de toc però sense descuidar la part defensiva. Era important aquest vessant per a tu?

Sabíem que, si volíem ser protagonistes en cada partit, també ho havíem de ser en l’aspecte defensiu. Quan portes el pes del matx i crees ocasions, has de portar a terme unes vigilàncies ofensives molt ben fetes perquè el rival no et faci mal al contracop i, també has de saber minimitzar els errors en la sortida de pilota, en les passades en zones definitives i has de ser molt fiable en la circulació de pilota.

“Volíem ser protagonistes en cada partit”

Com tots, heu viscut un final de temporada marcat pel coronavirus i per la ‘polèmica’ on molts equips s’han sentit perjudicats per la decisió de la FCF. Quina és la teva opinió?

Crec que pel que fa al futbol amateur no professional, la decisió d’ascendir als equips que van primers i no descendir a ningú és la menys agressiva pels clubs. Està clar que, sigui quina sigui la decisió, sempre hi haurà equips perjudicats i beneficiats. En el nostre cas, com en el del Girona B o Montañesa penso que l’ascens és just per l’avantatge que portàvem respecte al segon, no obstant això, entenc que equips que veiem a prop els llocs d’ascens se sentin perjudicats. Al final, hem viscut una situació extraordinària i espero que tots hagem après alguna cosa i que, si es repetís, la FCF tingui uns protocols establerts i la decisió sigui més ràpida.

En el vessant personal, fa pocs dies s’anunciava la teva renovació. Continues per tercera temporada consecutiva al club borgenc. Com valoraries aquests anys?

Aquí he trobat una família on m’han fet sentir com a casa, inclús, tot i ser vallenc, em sento un borgenc més. La Junta Directiva té moltes ganes de treballar, és molt propera, el mateix que l’Ajuntament o la Regidoria. I, esportivament tinc un grup increïble, amb una qualitat humana brutal. I, que dir-te de l’afició… En definitiva, tot ha estat molt fàcil perquè tots compartim les mateixes idees i la manera de fer del club.

No heu perdut el temps i ja heu començat a treballar en la temporada vinent i a tancar els primers fitxatges. Canviarà molt la plantilla respecte a l’actual o apostareu per la continuïtat?

Apostem per la continuïtat i per això renovarem al 80 o 85% de la plantilla. Volem donar valor a l’aconseguit per aquests jugadors, els quals van decidir quedar-se una vegada l’equip descendeix, fet que els hi agraeixo molt, i a més, estic convençut de la gran preparació i el gran nivell que té aquest grup. Pel que fa als nous, de moment, han arribat 5 fitxatges. El primer, Quinti, va arribar just abans de la pandèmia i els altres 4 esperem que ajudin a l’equip i pugin el nivell i la qualitat humana de la plantilla.

“Tot i ser vallenc, em sento un borgenc més”

Sóc conscient que encara és molt aviat per fer conjectures o per parlar del que ens espera la temporada que començarà, no obstant això, l’objectiu serà la permanència?

Bé, com tu dius, és molt aviat perquè encara no sabem res, ni quan començarem ni com quedaran confeccionats els grups ni si hi haurà subgrups… Quan sapiguem més ja ens marcarem els objectius, tanmateix i lògicament, la permanència és el primer objectiu i com més aviat l’aconseguim millor per no patir.

Per aconseguir-la, serà vital continuar mostrant-vos intractables a casa com ho heu fet fins ara on no heu perdut cap partit?

Sí, serà un factor molt important. Hem de continuar amb la línia ascendent i guanyadora que portàvem a casa aquesta temporada on no vam perdre cap punt, seguir amb aquesta regularitat fent les coses bé com fins ara, mostrant-nos forts amb pilota, sent protagonistes, independentment del rival i, sobretot, intentar que l’afició se senti identificada amb aquest equip.

“Apostem per renovar al 80 o 85% de la plantilla”

No voldria acabar sense parlar del Nàstic, del qual sé que segueixes l’actualitat. T’agradaria tornar algun dia a entrenar allí?

No tanco les portes a cap club i, menys al Nàstic on he estat 7 anys molt bé. És un club de proximitat, on les coses es fan bé i, com et deia, no ho descarto. No obstant això, ara estic centrat en les Borges i en el projecte que hem iniciat

The post Manel Cazorla i el seu ascens de rècord appeared first on FutbolCatalunya.com.

David Batanero és un dels diversos representants catalans presents en terres sueques. Concretament, aquest migcampista de Sallent (31 anys) ja compleix el seu tercer any en un país que el va acollir amb els braços oberts i, que després d’estar dues temporades en el GIF Sundsvall, s’estrena ara en el Mjällby de Primera Divisió.

Per cert, Batanero, una de les millors esquerranes que ha sortit del futbol, també està molt ben informat del dia a dia d’exequips com Sabadell –no conec a Hidalgo però es veu que ho està fent molt bé. Me’n alegro per l’equip i l’afició- o Terrassa –es mereixen l’ascens-.

The post David Batanero: així es porta el confinament a Suècia appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els seus quatre anys a Nou Barris marquen a qualsevol. Andrés Borges (Montevideo, 03-03-1987) ha sabut fer-se un lloc en el futbol català després de sortir de Defensor Sporting. Va arribar i va signar pel juvenil de l’Espanyol, va ser cedit a la mítica Ferran Martorell i Girona. Com amateur es va estrenar en l’Oliva valencià, va passar per la Montañesa, se’n va anar a Eivissa i Leioa de Bilbao i directe a la glòria de Nou Barris.

El fitxatge d’Andrés Borges per la UE Sant Andreu ha estat un dels moviments importants de la pretemporada. L’uruguaià, molt lligat a la selecció amateur de Toni Almendros, i que aquest dimecres estarà a Sabadell, arriba al Narcís Sala per intentar ascendir a Segona B, però dissabte passat va conèixer la seva primera derrota en Les Grases de Sant Feliu.

Vam regalar el partit en la primera part. A partir del 1-0 vam tenir un parell d’ocasions, però vam poder haver encaixat un parell més. Va faltar tenir les idees més clares. En la segona part vam anar més ‘a la heroica’ i va faltar una mica més per empatar.

-Què es va dir en el vestuari amb 1-0 en el descans?

Es va dir que l’equip no podia estar tan dubitatiu, tan poc intens a l’hora de recuperar pilotes i menys en aquesta categoria on qualsevol equip, si et falta intensitat a l’hora de pressionar, estàs ‘mort’. El Santfeliuenc va tenir les idees molt clares, va estrènyer el just i no vam saber donar el toc final a una fallada ximple.

-La part positiva, si la va haver-hi, és que es tracta de la 4a jornada i aquesta derrota us la podeu gravar per no oblidar.

Totalment. Cal intentar corregir el més aviat possible i millor que ens hagi passat ara que no al final de la Lliga

-El que s’ha pogut veure és un ordre inusual si es té en compte les urgències per confeccionar aquest equip i la lluita amb el temps per començar

És la idea de l’entrenador. Cal ser un equip ordenat i contundent. L’objectiu és intentar salvar la categoria el més aviat possible i estar a dalt. Hem tingut poc temps per confeccionar l’equip, però treballem, a totes hores, per intentar guanyar. Primer, la solidesa i després caldrà treballar més la part ofensiva.

-Amb tots els respectes per a tothom es nota molt el pes d’aquesta samarreta?

Sí, en el bon sentit, perquè pertànyer a un club d’aquesta categoria és increïble. És una responsabilitat extra. Si sempre surts al 100%, cal donar més perquè és un orgull pertànyer a aquest barri, a aquesta entitat i que els tècnics confiïn en nosaltres. És un valor afegit.

-El fet de ser un ‘gran’ farà que sempre se us esperi amb ganes.

És el nom i la categoria que té aquest Sant Andreu. Han estat en categories altes i ara cal intentar portar-lo on es mereix.

-Te’n recordes encara de Nou Barris?

Clar. Passo cada dia per Nou Barris i recordo una època molt bona de la meva vida, però ara Sant Andreu és una nova etapa i l’afronto amb la mateixa il·lusió o més.

-Segueixes amb atenció a la ‘Monta’?

Sí, tinc bons amics allà i li tinc molt afecte al club i a la afició. Ara tinc molt clar on estic i a qui pertanyo.

The post Andrés Borges: “Passo a diari per Nou Barris, però ara Sant Andreu és una nova etapa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només la UEFA podria pensar a portar-se el tercer partit i definitiu d’aquesta Fase Intermèdia de la Copa Regions a Transnistria. Situada entre el Riu Dniester i tocant Ucraïna, aquesta República, autoproclamada independient i no reconeguda per organismes oficials, acull aquest dissabte (15 hores, una més local), el partit definitiu que es pot seguir, en directe, a través de www.fmf.md. El curiós és que els dos combinats podrien jugar en el propi Centre d’Alt Rendiment en Chisinau i no haver de recórrer gairebé 200 Kms per jugar al futbol. Made in UEFA.

En l’expedició hi ha ganes per tancar aquest capítol i tornar a Catalunya amb la classificació de la mateixa manera que hi ha molta curiositat a visitar, encara que siguin molt poques hores, una República que es considera més russa que moldava i que els va portar a proclamar-se separatista. Poc li importa que els organismes oficials no li reconeguin doncs mantenen íntegra la seva pròpia identitat. Arribar i tornar de Tirasol serà una altra història

TOTS A TOPE

En l’àmbit esportiu, Toni Almendros compta amb els 18 futbolistes. “És el partit amb majúscules. No hi ha un altre. És la final i aquí només val guanyar. Crec que ho anem a afrontar amb professionalitat, sense pressió i tenint molt clar que és un partit únic” va dir el seleccionador català.

FITXA TÈCNICA
CATALUNYA: Miguel Ramos, Lucca Ferrone, Vivó, Borges, David López, Putxi, Carlos Guzmán, Batanero, Bilbao, Sascha i Boris.

IRLANDA DEL NORD: Neeson, McMillan, Amstrong, Lennon, Doyle, Dallas, Murray, Thonpson, O’Riordan, Kelly i Curtis Colum.

ÀRBITRE: Zaven Hovhannisyan (Armènia).

CAMP I HORA: Dinamo Acte, 13 h (14.00 hora local). El partit és podrà seguir en directe a www.fmf.md.

BATANERO I BORGES ASSUMEIXEN RESPONSABILITATS

Al camp estaran dos protagonistes de luxe: Andres Borges (Montañesa) i David Batanero (Terrassa). Dos futbolistes fixos per al seleccionador català que busquen poder disputar la Fase Final al juny del 2015

EL ‘CAP’ DE LA ‘MUNTA’ I DE LA SELECCIÓ

-L’autèntic ‘cap’ de la selecció Andrés Borges. És una afirmació.
No. Em sento un més encara que em donen donat molta responsabilitat i confiança i ho agraeixo. Per a això treballo diàriament.
-Més intensitat no pot posar…
Bé. Els detalls expliquen molt. Ara com ara hem tingut poc treball i millor que sigui així encara que estem alerta.
-Qualsevol que vegi 14 gols a favor per 0 en contra pot pensar que no heu jugat contra ningú
La veritat és que no ens han posat en dificultats, però és mèrit nostre per la pressió exercida.
-Compartirà que estaran més preocupats els irlandesos que vostès?
Nosaltres preferim preocupar-nos de nosaltres i tant de bo ens respectem tots.
-Es pot parlar de major maduresa en el grup que a Segòvia?
Les bases s’intenten mantenir encara que sempre hi ha petits detalls. Hi ha similituts amb els trets propis de cadascun
-Aquest dissabte és una final?
Sí. Ànsia? Sempre fa falta una mica. Tant de bo que no sigui desmesurada perquè va a ser un partit molt diferent. Cal augmentar el nervi i les ganes per decidir perquè en els minuts finals no serà tan clar.
-Les cares noves asseguren major ambició?
Sempre hi ha ambició i els qui no hem debutat en competicions europees desitgem aprofitar la oportunitat. És alguna cosa nova per segona vegada
-Qui pensi en una derrota més val que no surti?
No crec que ningú pensi en una derrota encara que tenim molt respecte a Irlanda.
-Parlem de la ‘Monta’ perquè sembla que aquest any Nou Barris salva a l’equip.
L’objectiu sempre és el mateix. Ara cal millorar els números de fora de casa i aconseguir la permanència.
-El que no entenem és que s’ha anat molta gent menys Borges.
Per compaginació de treball i estudis. Mentre l’interès es mantingui per les dues parts, aquí estarem.

BATANERO, UNA VISIÓ PRIVILEGIADA

-Per què tothom parla bé de vostè?
Jo no tinc gens especial. Això no m’ho preguntis a mi
-Parlen d’una gran qualitat personal i, com es pot comprovar, d’una excepcional qualitat futbolística amb una esquerra immillorable
Bé, l’esquerra sempre l’he tingut i sempre he jugat igual.
-Aquesta convocatòria amb Catalunya per a què li serveix?
Jo, des que escoltava als meus companys parlar de Catalunya, sempre he volgut venir i desitjo aprofitar el temps. Quan miro enrere em pregunto per què no he vingut abans.
-Alguna sorpresa amb el grup?
Pensava que era més tancat i és el contrari perquè m’ho passo molt bé.
Qui és el ‘cap’?
Andrés Borges. Amb la mirada ja parla encara que hi ha uns altres com Cano que tenen jerarquia
-En el primer partit se li va veure les seves ganes i el seu lliurament i va marcar un gol encara que va fallar un penal..
Sí, només ho fallen els qui ho tiren
-Clar, però cal tirar-los ben no?
No vaig pensar en res. En el CAR vaig aconseguir 10 DE 10 però vaig fallar aquest.
-Batanero es juga més que uns altres a Moldàvia?
No. Jo estic molt bé aquí i em porto bé amb tothom
-La sensació és que encara no s’ha complert amb l’examen més important.
Sí. Ara ha estat tot molt còmode i faltaria que ens posessin més a prova, posar-nos la granota de treball i guanyar. Ens hem d’exigir més i a veure com podem rendir.
-Veu al grup preparat per a tot?
Sí. Com més fort sigui el rival, aquest equip donarà més. Ens hem relaxat en alguns minuts en aquests dos partits.
-Guanyar o guanyar, inquieta?
No, ens posa en tensió perquè saps que cal fer-ho bé per passar a la fase final.
-Pel que fa al seu equip, el Terrassa cap a on van?
Hem començat malament però les coses s’estant fent bé.
-Esportivament, Pirri ha canviat molt les coses pel que fa a Miki Carrillo.
Hem canviat de sistema, vol sortir amb la pilota des de enradera encara que han hagut expulsions i lesions. Cal estar més amunt doncs aquests dos punts no és el que mereix el Terrassa
-L’objectiu ho marca la quarta plaça de l’any passat?
El Terrassa sempre ha d’estar a dalt i aquest equip pot. Pràcticament s’ha quedat tot el grup.
-Quantes vegades li han dit per què no ha arribat més lluny amb la classe que té?
Ho penso moltes vegades. Vaig tenir la sort d’estar a l’Espanyol B, no vaig posar tot el que havia de posar i vaig anar baixant. La il·lusió no l’he perdut mai, estic millor que mai.
-Miki Carrillo parla meravelles de vostè i serà per alguna cosa.
Amb Miki he estat molt a gust. Em va donar molta confiança i li agraeixo. Crec que hauria de treballar més el físic per anar més amunt. Jo vull arribar al màxim possible, però no em poso metes
-Amb 25 anys és l’únic futbolista del grup que té dos nens. Li ha canviat la vida?
Clar. Ja no em preocupo per mi mateix, sinó per la meva dona i les criatures.
-L’última observació la fa ANDRES BORGES qui no perd detall de l’entrevista amb Batanero.
Feia temps que no jugava amb algú així i vull aprendre d’ell encara que li falta certa seguretat en si mateix. Aquí cal millorar

The post Arriba l’hora de la veritat per a Catalunya a Transnistria appeared first on FutbolCatalunya.com.